En una ciutat de Lleida un nan passejava, amunt i avall.

Passejant, passejant va arribar al camp mentre cantava:-Nan: Cinc pometes té el pomer,de cinc una, de cinc una,cinc pometes té el pomer,de cinc una en caigué.

Si mireu el vent d'on véveureu el pomer com dansa,si mireu el vent d'on véveureu com dansa el pomer.

Com que feia molt que caminava va aturar-se i com que tenia molta gana va decidir menjar unes pomes, com que era molt petit i no arribava a la copa de l’arbre va agafar unes pomes del terra. -Nan: Uff que cansat que estic tinc una gana mira aquí hi ha unes pomes, les menjaré:Mmmm!!! Que bones que són aquestes pomes. Nyam, Nyam Nyam!!!El Nan es va fer un bon tip de menjar pomes, li van agradar tant que cada dia es menjava una poma.

Dilluns i dimarts menjava pomes grogues.

Dimecres i dijous pomes verdes.

Divendres i dissabte: pomes vermelles.

Poc a poc el nan va anar creixent i es va fer més alt.

Nan: Que bé quan he crescut! Ara si salto ja puc agafar les pomes de l’arbre.

El Nan que ja no era tant Nan va créixer i créixer fins que es va convertir en un gegant.Era tant alt que ara ja arribava a les copes dels arbres.