8 DINERS DIUMENGE, 1 NOVEMBRE 2015 LA VANGUARDIA
MARQUES QUE MARQUEN m
CORTEFIEL
Un tomburbà percréixermésLa firma, nascuda el 1880, triala botiga del Portal de l’Àngelper empènyer la renovació
Margarita Puig
L’skater parisencLofti Lamaali,imatge de Cortefiel per a les sastreria d’home, va pro
tagonitzar el cap de setmanapassat una demostració davantla renovada botiga que la firmaté a l’avinguda del Portal del’Angel de Barcelona. Era ungest amb el tombque fa lamarca. Elegant però actual, d’allòmés urbana i en continu moviment.La firma demoda ha escollit
la històrica botiga al número38 de l’avinguda del Portal del’Angel de Barcelona, al costatde l’icònic termòmetre digitald’aquesta zona tan transitada,per ubicarhi la botiga insígniaa la capital catalana. Són1.400 metres quadrats, vaobrir les seves portes fa pocmés d’una setmana després dela total renovació firmada perl’interiorista Lázaro RosaViolán ipretén serelpuntdepartida d’un canvi important.La idea és “projectar unano
va imatge, més propera i moltmés connectada amb el públicjove de la ciutat”, explica el director general de Cortefiel iPedro del Hierro, Ramón Gago. A aquesta reobertura aBarcelona s’hi suma ara al novembre una concept store per mostrar l’univers de la marca, alcentre de Madrid. I aquesttomb s’ampliarà a les altres botigues ensenya de la companyia a Sevilla i Granada, i a labotiga emblema de Pedro del
brica de sastreria, d’on van sortirel 1946 els primers vestits demasculins amb l’etiquetaCortefiel. L’empresa va adoptar estructura de hòlding el 1954 amb lacreació de manufactures i amb lacreació als vuitanta de les marques Milano (1984) i Springfield(1988). El 1989 va créixer encaramés amb l’adquisició de Pedrodel Hierro, i el 1993 amb la presentació de Women’secret, la seva firma de moda íntima i banyfemenina i feta per dones.I encara que el 1993 va comen
çar la seva expansió internacional, va ser entre els anys 2000 i el2003 quan el procés es va accelerar i va créixermés del 70% la superfície comercial gestionada pelgrup. El 2005, i a causa de la difícil successió a la companyia, la família Hinojosa va vendre la segona empresa tèxtil espanyola alfons de capital CVC.
AL MÓN
MADRIDC/Goya,29
BARCELONAPortal de l’Àngel, 38
LISBOACascais Shopping
Hierro situada al carrer SerranodeMadrid.El grup disposa de 2.081 boti
gues, és present a més de 80 països a través de cinc cadenes: lamateixaCortefiel (amb450puntsde venda), Pedro del Hierro,Springfield,Women’secret i FiftyFactory Outlet.Grupo Cortefiel va acabar
l’exercici 2014, que inclouel període comprès entre l’1 demarç del2014 i el 28 de febrer del 2015,amb una xifra de negoci consolidada de 1.011 milions d’euros. Això suposa un avanç del 4,9% sobre l’exercici anterior, en el quesuposa el primer any d’implantació del pla estratègic del GrupoCortefiel. Programat per a quatreanys, implica el redisseny delsprocessos interns i té com a objectius la millora de la quota demercat a Espanya i la reactivaciódel seu pla d’obertures i reformesdebotiguesemblemàtiques.Créixer alsmercats internacionals estratègics amb botigues pròpies i ala resta amb franquícies doblantels ingressos de les botigues en línia també són objectius prioritaris de la firma en aquesta etapa.Cortefiel va néixer el 1880 com
unnegoci familiar demerceria dela família Hinojosa al carrer Romanones (Madrid). Amb el pasdels anys, aquest petit comerç vaevolucionar cap a la producciótèxtil, fins a centrar la seva activitat en la distribució recentment.L’any 1933 va ser clau per al grupperquè va suposar el naixementde la factoria de camises La Palma, que incorporava les tècniques més avantguardistes delmoment.El va seguir el 1945 la fà
CORTEFIEL es vacrear el 1880. Totva començar comun petit negoci
familiar demerceria al carrerRomanones.D’allà van sorgir
les manufacturesi la creació defirmes comMilano i Spring-
field, que vandonar peu a laseva expansióinternacional
LA VANGUARDIA DIUMENGE, 25 OCTUBRE 2015 DINERS 15
GESTIÓ m
BARÒMETRE KPMG
L’empresafamiliar veuun bon anyEscenari postcrisi encoratjador, ambmés confiança, més facturació,més internacionalització, projectesd’inversió i augment de plantilles
La crisi ja comença a quedarenrere i el futur es veu amb esperança. L’empresa familiar,sense anar més lluny, és optimista davant l’escenari pròxim i presenta millors indicadors de facturació, contractació o presència exterior que lamitjana europea. Això és elque diuen les conclusions dela quarta edició del baròmetrede l’empresa familiar deKPMG que s’acaba de presentar. Les dades que apareixen ala publicació revaliden la tendència iniciada els últims semestres cap a la millora de lesexpectatives i evidencien elreflex del canvi de cicle enl’estratègia de les empreses familiars.
Juan José Cano, soci responsable d’Empresa Familiarde KPMG a Espanya, no amaga el seu optimisme: “L’empresa familiar espanyola estroba en el seu millor momentdes de la primera edició delbaròmetre, feta el desembredel 2013. Les expectativesd’evolució econòmica i elsprincipals indicadors de negoci són més optimistes que lamitjana europea i plantegenun escenari encoratjador per al’any que ve”, afirma. “El futurde l’empresa familiar ja no ésqüestió de supervivència, sinóde continuar creixent de manera sostinguda”, afegeix.Certament els resultats que
apareixen a l’informe són esperançadors. Així, un 54% deles empreses familiars espanyoles ha augmentat les sevescontractacions durant l’últimany (el 46% a Europa), davantun 25%dels enquestats que hova fer el 2013 i només un 8%assegura haver reduït el nombre d’empleats, davant el 16%a Europa. El futur per a la major part dels enquestats s’entreveu prometedor, desprésd’un any en què el 70% de lesempreses familiars espanyo
les manifesten que han augmentat la seva facturació (davant el58% a Europa) i només un 12%afirmen que han disminuït lesseves vendes netes (el 16% aEuropa).Un altre aspecte que destaca
Cano és que l’estudi revela queels negocis familiars estan aprofitant les oportunitats que ofereix l’economia global, com demostra que dos terços dels participants afirmen que la sevaempresa ja opera en mercats exteriors. Amés amés, un 69%hanaugmentat la seva presència internacional l’últim any. I, perdescomptat, la millora en la intenció d’invertir. Així, un 78%dels enquestats a Espanya estanplanejant alguna inversió com apart del seu pla estratègic.Aquest percentatge s’ha incrementat lleugerament durant elsúltims dos anys. Pel que fa al tipus d’inversió a fer, l’activitatprincipal quedesenvolupa continua sent la màxima prioritat,amb el 61% de les respostes, seguida de la inversió en internacionalització i en diversificació,ambun33% i un 31%, respectivament.En aquest punt, Cano fa refe
rència a l’avantatge comparatiu
JORDI GOULA
GABRIELA RUBIO
Momentde canvisestratègicsLes empreses familiars estan centrant els plans de negoci a aprofitarles oportunitats que ofereix elmercat i desenvolupar el seu potencial en aquesta època de postcrisi.En l’edició del baròmetre KPMGd’aquest any, un 26% dels negocisfamiliars espanyols declaren queestan planejant emprendre canvisestratègics per a l’any que ve, unpercentatge que puja a un 41% aescala europea.Abordant aquests canvis estratè
gics les empreses estan buscantreforçar la seva posició al mercat,dominar millor la seva activitat i elseu futur, i millorar les condicionsdels seus stakeholders.Entre aquells que tenen previst
emprendre canvis, el 35% de lesempreses espanyoles diuen que esplantegen traspassar la gestió del’empresa a la següent generació,mentre que un 15% (20% de leseuropees) està valorant la possibilitat de traslladar la titularitat delnegoci. “Aquests resultats, segonsJuan José Cano, segueixen lamateixa línia d’edicions anteriors iconfirmen que la intenció de transferir el negoci a la següent generació encara és molt important per ales empreses familiars”.Tot i això, al baròmetre apareix
una nova tendència que ha anatguanyant força els dos últims anys,que és la decisió de vendre elnegoci. El 22% de les empresesfamiliars espanyoles que declarenque estan planejant un canvi estratègic diuen que triaran aquestaalternativa. A l’hora de vendrel’empresa, l’opció més arrelada ésla de recórrer a un tercer, en lloc deferho als empleats o altres membres de la família. Finalment, un78% dels enquestats a Espanyaplanegen alguna inversió com apart del seu pla estratègic. Aquestnombre s’ha incrementat lleugerament els últims dos anys, cosa quedemostra una confiançamés elevada en el futur.
que té l’empresa familiar. “Elmés important és que pensa allarg termini. No està pendentdels analistes financers ni delmercat. L’empresari vol deixarals seus fills una cosa millor delque ha rebut i, d’altra banda, estàmés acostumat amoure recursospropis i reinvertir. En general, enaquests moments les seves estructures de capital són bones iaixò els dóna, per tant, gran ca
pacitat de negociació quan calanar a buscar finançament percréixer”.Tambépot sorprendre el canvi
brusc que ha registrat el finançament. No fa tant de temps era lagranqueixademoltes empreses ien aquest informe el 86% afirmaque ja no han tingut problemesels últims mesos. Els bancs hanobert l’aixeta, sens dubte. Ara alsempresaris els preocupa més lainestabilitat legal i política.
m Creixen els projectesd’inversió ambl’activitat principalde l’empresa com adestinacióprioritària
La diferènciaa les catalanesEncara que el nombre d’empresesde la mostra amb seu a Catalunyano és suficient per treure’n conclusions, Fernando Serrate, soci responsable de les oficines a Catalunya iles Balears de KPMG a Espanya i del’oficina d’Andorra, apunta unasèrie d’aspectes que poden serdiferencials amb els de la mitjanaespanyola, encara que no són gaireimportants. Un dels punts queesmenta és el de la delegaciód’autoritat als directius per atreure’ls a l’empresa. “A Catalunya hiha un 76% d’empreses que recorren a aquest punt, davant el 62%de la mitjana espanyola. En canvi, al’altre extrem, la pertinença d’unexecutiu extern al consell només esdóna en un 5% de catalanes,mentre a les espanyoles és del 7% ia les europees un 24%. Els consellsaquí sónmés restrictius”, apunta.Així mateix, comenta que “la vendade l’empresa com a estratègia esdóna a Catalunya en el 25% delscasos, mentre a Espanya, és en el22%”.
4 DINERS DIUMENGE, 25 OCTUBRE 2015 LA VANGUARDIA
EN PORTADA m
L’IMPACTE DE LES NOVES APLICACIONS DE TRANSPORT
Unaespècie (de taxi) en extincióUber amenaça la supervivència del tradicional ‘black cab’ londinenc, una icona cultural
Els autobusos de dos pisos sobreviuen, peròles cabines telefòniques vermelles han estat relegades a la cate
goriaderelíquiapelsmòbils.Elstaxis negres, una altra de lesgrans institucions londinenques, tenen por d’anar pel mateixcamí,enel seucasperculpade les aplicacions de transportcompartit, i sobretot d’Uber.Més encara des que l’empresaamb seu a San Francisco i enorme expansió global ha guanyatuna batalla important en els tribunals.Encara queda molta tela per
tallara laguerradelsblacks cabscontra el gegant nordamericàper la seva supervivència. Peròl’Alt Tribunal d’Anglaterra iGal∙les acaba de dictaminar quel’aplicació per demanar un servei de transport a través del telèfonintel∙ligentnoésil∙legal,entant que el seu mecanisme percalcular les tarifes en funcióde la distància i la durada de lacarrera no es pot considerar untaxímetre. “És una victòria per
als consumidors, i del sentit comú”, va assenyalar un portaveud’Uber.“Somunaespècieenperill d’extinció”, va comentar unportaveu dels llegendaris taxisnegres.Noés l’últimaparaula, tot iai
xò, perquè una cosa és la legalitat o no d’Uber, i una altra demolt diferent les regulacions aquèpuguisersotmesalacompanyiaperpartdel’AjuntamentdeLondres, responsable de la gestiódeltransportalaciutat.Itantl’actual alcalde Boris Johnsoncomelsdoscandidats a succeirlo (el conservador Zac Goldsmith i el laborista Sadiq Khan)han expressat nítidament la sevapreocupacióper l’impactedel’aplicació sobre el trànsit, la seguretat viària i la contaminacióambiental, per no dir sobre unainstituciócomelsblackcabs.A Londres circulen uns
25.000 taxis negres, que fan 70milions de viatges a l’any, elsúnics que es poden parar aixecant la mà al carrer, còmodes,nets, que admeten el pagamentmitjançant targeta de crèdit, iels xofers dels quals han de co
nèixer fil per randa el mapa de laciutat, els principals carrers i edificismés emblemàtics, perquè perobtenir la llicència (que costa unafortuna) han de passar un examenseveríssim referit en la fraternitat com The Knowledge (el coneixement).Ésgairebéundoctoratdetaxista. El codi de conducta ésestricte i la cortesia és una obligació (una altra cosa és la simpatiapersonaldel conductor).Acanvi, les tarifes són substancialmentmésaltes.Ja fa anys que els taxis negres
competeixen amb els minicabs,que no tenen taxímetre i no es podenaturar al carrer, tan sols anar auna adreça predeterminada ambuna tarifageneralment ja establerta, i que per a trajectes llargs comels aeroports de Londres sol ser lameitat (per a viatges curts la diferència no és tanta). Els operen
companyies privades, sotmesesper les autoritats a moltes menysregulacions; n’hihade totes les categories, ielsconductorsraramentsón britànics (la majoria turcs, afganesos, pakistanesos...), de vegades amb un coneixement rudimentari de l’anglès, uns d’amablesi d’altres no tant –igual com en elcas dels taxis negres–, uns bonsconductors ialtresquevanmoltdepressa fent zigazaga pels carrersde lagranmetròpoliperconclourelacarreral’abanspossibleicomençarne la següent. És llei de vida ide lacompetènciaal lliuremercat.Peròfatempsqueelslondinencs
s’han acostumat a trucar a la sevacompanyia local de minicabs, o aempreses com Addison Lee (quetambé té una aplicació per a telèfon mòbil a l’estil Uber) perquèels vinguin a recollir a casa, la feina, el supermercat, l’estació o l’aeroport, sensenecessitatdesortiralcarrerabuscaruntaxial’aventura.I sens dubte n’hi ha que surtenmolt a compte, perquè es pot tractar d’un immaculat Mercedes od’una espècie de limusina. El trajecte des d’Heathrow al centre deLondres costa aproximadament–depenent dels barris– unes 35lliures,mentrequeenunblack cabésmésdeldoble.Peròsiels taxistesnegres jaeren
reticents als minicabs, el furor
d’Uber els ha complicat encaramés lavida, finsalpuntquefaunessetmanes diversos milers d’ellsvanbloquejareltrànsitalspontsdeWestminster,Waterloo i altres artèriesde la capital enunamanifestació de protesta. Quan diuen quela seva supervivència és en perillno exageren, perquè el nombre dellicències emeses a Londres per avehicles amb xofer ha augmentatde60.000el2009a90.000enl’actualitat, i la previsió de l’Ajuntament és que s’elevin a 130.000d’aquíadosanys.Alguntipusde limitacióés inevitable.Uber, que disposa d’un exèrcit
d’advocats gràcies a poderosos inversorscomGoldmanSachsiGoogle, ja està fent campanya per frenarlesregulacionsquelipotimposar l’alcaldia londinenca, com perexemple que els xofers passin unexamend’anglès,queespuguinferreserves amb una setmana d’anticipació,oquehaginde transcórreralmenys cinc minuts des del missatgedel client quedemanaunvehicle i la seva arribada. L’avenç delesnoves tecnologiesés inevitable,però la guerra no ha acabat, ni debontros.Nomésunabatalla.A Londres circulen uns 25.000 taxis negres, que fan 70milions de viatges a l’any SIMON DAWSON / BLOOMBERG
Dels cavalls al taxi verdLahistòriadelsblackcabs londinencsesremuntaamoltabansde l’arribadaalRegneUnitdelsprimersvehiclesdemotor.Concretamenta l’any1662,quanlaCorporaciódeWestminstervaemetrelaprimera llicènciaperauncarruatgedetransportpúblic tiratpercavalls.Uberesqueixaarade laburocràcia,però jallavorseranotable, iestablia regulacionsdiferentsperals“taxis”dedoscavalls,duesrodes iquatrepassatgers,odequatrecavalls,quatrerodes i sispassatgers.Els taxismotoritzatsesvanavançarals cotxes, i jael1901circulavenunscarroselèctricsde laLondonElectricalCabCompany.Durantmigseglevanconviureels taxisamotorambels tiratspercavalls,elsúltimsdelsqualsvandesapa
rèixerel1947,desprésde laSegonaGuerraMundial.ALondrescirculenuns25.000taxisnegres,quefan70milionsdeviatgesa l’any.Unacuriositatdelsblackcabsésqueel cerclequehandeferpergirarésdevuitmetres(menorqueelde lamajoriadecotxes), iaixòesdeuque l’entradade l’hotelSavoy,alStrand,ésunapetita rotondaen laqualhandecapgirar, ien laqual curiosamentsecirculaper ladretaencomptesdeperl’esquerra, l’únicaexcepcióalpaís,perquèelspassatgersquevanassegutsdel costatdel conductorsiguindipositatsa laportamateixade l’establiment. Lanovageneraciódetaxisnegresserà“verd”,nodecolor, sinóecològicamentparlant,ambmotorselèctrics.
m Els tribunals handictaminat la legalitatd’Uber, però pot sersotmesa a regulacionsseveres
m L’Ajuntament teml’impacte de tant detaxi privat en eltrànsiti el mediambient
RAFAEL RAMOSLONDRES
6 DINERS DIUMENGE, 1 NOVEMBRE 2015 LA VANGUARDIA
CONJUNTURA m
Les recents revisions a l’alçade les dades de creixement del’economia espanyola són,sense cap dubte, una bona notícia. Les clares evidències derecuperació són el resultat deles successives reformes empreses pel Govern espanyolpermillorar elmercat laboral,elmarc fiscal i el suport al sector empresarial. Aquest panorama encoratjador s’ha decontemplar amb un moderatoptimisme, ja que encara subsisteixen adverses conseqüències de la crisi, com la taxa d’atur, sobretot entre elsjoves.Per aquesta raó, és necessa
ri prendre decisions a nivellglobal que permetin tornar alcamí del creixement i de lacreació d’ocupació, per tal decorregir els desequilibris quefrenen la recuperació i amenacen l’estabilitat de les economies, tant dels països desenvolupats com dels que estan en vies de
desenvolupament. Al novembrees donarà la circumstància propícia perquè tingui lloc un debatprofund i rigorós sobre això: lareunió a Adàlia (Turquia) delscaps d’Estat líders del G20 ambquè culmina la presidència turcadel 2015.El G20 està compost per les
economies mundials més importants, tant les consolidadescom les emergents, i representaal voltant de dos terços de la població mundial, un 85% del PIBglobal i un 75%del comerçmundial. Es tracta del fòrummés indicat per plantejar els desafiaments a què l’economia globals’enfronta en el moment actual idel qual Espanya forma partcom a convidada permanent desde l’any 2008.El món empresarial no pot
mantenirse almarge, atès el seupaper fonamental en qualsevolescenari de creixement econòmic i creació d’ocupació, independentment del sector en elqual operi i de la seva mida.Aquesta és la raó última de lainiciativa B20 (Business 20),que reuneix les principals empreses de tot elmón amb l’objectiu de col∙laborar amb les diferents presidències del G20,presentant una sèrie de recomanacions en clau empresarial quesón lliurades al G20 en la cimera dels caps d’Estat. El B20 esva convocar per primera vegadadurant la presidència de Coreael 2010, i ha aportat les sevespropostes any rere any durantles successives presidències finsa l’actual deTurquia. Des del començament, Repsol ha exercitun paper significatiu en aquestprocés, aportant la visió com aempresa espanyola en els diferents grups de treball en elsquals hem estat participant.Les empreses per si soles no
poden crear prosperitat i oportunitats sense el suport d’altresactors fonamentals, motiu pelqual cal una íntima col∙laboracióentre els líders delG20 i les empreses per reactivar el creixement amb compromisos que impulsin l’activitat econòmica i lacreació d’ocupació.
Aquest any, la presidènciaturca ha introduït una novetatimportant creant l’anomenat International Business AdvisoryCouncil (IBAC), en el qual participen destacats representantsdel sector empresarial dels països del G20. Actualment tincl’honor de ser el representantespanyol en aquest comitè, elprincipal objectiu del qual és vehicular el punt de vista empresarial als caps d’Estat, per col∙laborar en la restitució de la confiança en l’economia global.
RECOMANACIONS CLAUEn aquest context, els membresde l’IBAC han identificat quatrerecomanacions clau, que giren alvoltant de l’impuls del creixement global:1. Ratificació i aplicació de
L’actual panoramaencoratjador s’ha decontemplar amb unmoderat optimisme, jaque perduren efectesadversos de la crisi”
El paper delmónempresarial ésfonamental en qualsevolescenari de creixementeconòmic i creaciód’ocupació”
Creixement global:una visió empresarial
l’acord de Facilitació del Comerç (TFA, segons la sigla enanglès) de l’Organització Mundial del Comerç, que podria augmentar el PIBmundial en gairebé un bilió de dòlars, així comcrear uns 21 milions de llocs detreball. Des de l’IBAC, s’insta alsseus líders a ratificar el TFA i atreballar ambel sector privat perimplementar les reformes pelque fa a facilitar el comerç.2.Millorar l’accés de les peti
tes i mitjanes empreses (pimes)al finançament. Hi ha una granpreocupació en el sector empresarial per la considerable reducció dels préstecs concedits a lespimes als països del G20 des del’inici de la crisi financera. Elsnous models de finançament nohanestat prou àgils per compensar aquest dèficit, estant constrets per les infraestructures delmercat de capitals existents.Desde l’IBAC volem cridar l’atenciódel G20 perquè busqui un compromís que millori l’oferta de finançament a les pimes.3. Incrementar la participació
de joves i dones en el mercat laboral. Es calcula que al 2015 lataxa mundial d’atur dels jovesarribarà a un 13,1%, més del doble de la taxa mundial d’atur general, situada en un 5,9%. Alhora, les dones presenten taxesd’atur significativament méselevades que els homes, així comun risc més gran d’inestabilitaten l’ocupació. Per tant, la peticióal G20 és la de plantejar una estratègia integral que impulsi laparticipació de joves i dones enel mercat de treball mitjançantla col∙laboració i l’intercanvi delesmillors pràctiques aplicables.4.Establir estratègies deman
teniment i desenvolupamentd’infraestructures específiquesde cada país i vinculades a les aspiracions de creixement delG20. Durant els pròxims 15anys, es preveu que la fracturaen infraestructura econòmicaarribarà als 15.00020.000 milions de dòlars. Reduir aquestafractura requerirà una mobilització sense precedents de capital privat, motiu pel qual els governs haurien d’establir una visió nacional creïble delsprojectes previstos per atreureinversors. Per això, sol∙licitemals països del G20 el seu compromís per establir objectius específics en cada país en el capítol de despesa en infraestructures.L’entesamútua entre societat,
empreses i governs sobre les prioritats que s’han d’abordar davant dels reptes d’avui i del futurresulta fonamental per a la recuperació econòmica. Capd’aquests tres actors operant persi sol no pot abordar les reformes que calen, i es necessita unareflexió profunda sobre lesaportacions que cadascú pot feren benefici de la causa comunad’un creixement econòmic sostenible acompanyat de la creació d’ocupació inclusiva. El B20ha aprofundit en aquest exercici, posantse a disposició de lasocietat i dels governs del G20per col∙laborar en tot el que siguinecessari de cara a aquesta important reunió d’Adàlia.
L’IBAC reclama la ratificació i l’aplicació de l’acord de Facilitació del Comerç (el TFA, segons la sigla en anglès) de l’Organització Mundial del Comerç TIM RUE / BLOOMBERG
ANTONIO BRUFAUPRESIDENTDE REPSOLI MEMBREESPANYOL DEL’IBAC DEL G20
8 DINERS DIUMENGE, 25 OCTUBRE 2015 LA VANGUARDIA
MARQUES QUE MARQUEN m
LACOSTE
RenéLacoste hova fer primerLa firma del cocodril rethomenatge al creador del logomés conegut de tot el món
Margarita Puig
El 1933 René Lacostees va associar ambAndré Gillier, propietari i president de lacompanyia francesa
de gèneres de punt més grande l’època, per fabricar la camisa brodada del cocodril.Aquesta blanca de piqué queno necessita cap presentació.Així va néixer Lacoste. Però lallegenda va començar abans,quan aquest campió i innovador del tennis va guanyar perprimera vegada els americansa la Copa Davis del 1927.Aquest tennista per a la his
tòria, que també es va adjudicar tres Roland Garros, dosWimbledon i dos Open delsEstats Units de Forest Hill, vafer una aposta amb el capitàde França de la CopaDavis. Liva dir que si aconseguia guanyar el partit, li regalaria unamaleta de pell de cocodril.Allà va començar la seva llegenda i també el sobrenomque s’ha acabat establint comunamarca global. Va ser el seuamic Robert George qui vaacabar convertint el que podiahaver quedat en anècdota enalguna cosa més. Va dibuixarun cocodril i el va brodar sobre el blazer encreuat que René Lacoste portava a les pistes. I va començar a investigar
de Barcelona (passeig de Gràcia,51), és una aposta firmada pel director creatiu Felipe OliveiraBaptista. Està orgullós d’aquesttreball que reivindica el llegatdel fundador de la firma a travésd’una col∙lecció molt fidel a latradició, però que omple de color i energia positiva. Per descomptat que s’ha inspirat en ellook esportiu dels setanta, però amés ha reforçat el seu propòsitamb la incorporació de missatges rotunds amb la força expressiva de diverses frases de caràcter positiu, esportiu i guanyador.Renédid it first és el quemés es
repeteix en aquesta col∙leccióimpecable. És un homenatge alsèxits d’aquell esportista que vallançar el seu primer polo el1927. “René ho va fer primer!”,recorda Felipe Oliveira Baptista,per deixar ben clar que hi ha humor en el missatge però que nodeixa de ser un homenatge merescut al que va aconseguir elque és sens dubte el logomés cèlebre del món.També René Lacoste va ser el
primer a provar nous materialsque van revolucionar per sempre el disseny de les raquetes. Defet, va patentar la raqueta metàl∙lica, més elàstica, amb què elsesportistes van poder millorarels cops, i l’Equijet, que combinava els avantatges dels cordamsmés petits i més grans. Quedaclar que van ser moltes coses lesque ell, René, va fer primer.
AL MÓN
NOVA YORK575 Madison Ave.
BARCELONAPasseig de Gràcia, 51
PARÍS9395 Av. desChampsÉlysées
LONDRES233 Regent St.
sobre un tipus de polo que facilités els moviments del tennis,ja que els que s’utilitzaven llavors eren com les camises devestir. Així, va crear una camisade màniga curta, coll rivetcanalé i de teixit lleuger i transpirable a base de petit piqué a la qual,per descomptat, van gravar elcocodril.Va ser una revolució immedia
ta entre els jugadors de tennis del’època i la senya d’identitatd’una marca que continua abundant en aquesta línia d’innovaciói que des de fa temps ja assoleixel total look.Ambuna facturacióde 55mili
ons d’euros el 2014, Lacoste, queconfia la distribució de la marcaa Espanya des del 1962 a Basi,
1 ‘CONCEPTSTORE’La botigade Barcelona,al passeigde Gràcia
2 i 3 LAICONA Lacamisa en petit
piquéen blanc ambel codi 1212 és
la més recone-guda de lafirma. Desprésvan arribar elscolors
4 ELCREADORRené Lacosteno només vaser un grancreador, tambéva ser unvisionari i ungran empresari
1
2
3
mostra una salut de ferro. La icona de la firma continua sent lacamisa de cotó petit piqué enblanc amb el codi 1212, sorgida el1933, però ara el seu camp d’acció és immens.La seva col∙lecció més recent
és la càpsula que ha rebut el nomRené did it first. Es va llançar el14 d’octubre i és un homenatgeprecisament a René Lacoste i elseu enginy tant al món de l’esport com al sector tèxtil. Es tracta de peces i complements quereuneixen l’estil esportiu de luxei l’allure francès, que també éspart de l’ADN de la firma, peròque cada temporada és mésevident. A la venda, entrealtres concept store, al
4
LA VANGUARDIA DIUMENGE, 1 NOVEMBRE 2015 DINERS 17
GESTIÓ m
PRÀCTIQUES TRIBUTÀRIES PERNICIOSES
Starbucks no serveix cafènomés a les illes CaimanL’agressiva planificació fiscal de les multinacionals canviarà per la pressióexercida des dels països que perden recursos tributaris cada any
La CE va decidir el dia 21 passat que Luxemburg i Holanda–que havien concedit avantatges fiscals selectius a Fiat iStarbucks a través de resolucions tributàries– havien d’exigir a cada companyia la recuperació d’entre 20 i 30 milionsd’euros... Es comença a mourealguna cosa. En pocs mesosdos informes internacionals dePwC iGrant Thornton han posatdemanifest l’opiniómajoritària de directius d’empresesque demanen una reforma enla fiscalitat internacional queelimini les pràctiques d’erosiófiscal als països on les gransmultinacionals fan negoci. Estracta de pràctiques en moltscasos que no incompleixennormatives, sinó que aprofiten“buits” legals per maximitzarbeneficis, amb el beneplàcitd’uns països que en treuenprofit. Fa poques setmanesl’OCDE va presentar un paquet de mesures per frenar latranslació de beneficis al paísonmenys es paga. Lesmesuresde la primera reforma de normes fiscals internacionals engairebé un segle hauran de serratificades el 2016, una vegadael G20 les ha validat a Lima. Aescala de caps d’Estat i de Govern, es discutiran el 15 i 16 denovembre a la cimera del G20d’Antalya (Turquia), i despréshi haurà un enfocament cap aldisseny i la posada enmarxa.Sens dubte, la crisi ha estat
definitiva per la presa de consciència de la societat d’aquesttransvasament de diners alimentats en paradisos fiscals ipaïsos de la mateixa UE, comHolanda, Irlanda i Luxemburg.La indignació es va transformar en estat d’alarma quanDavid Cameron va ser conscient que Starbucks amb proufeines pagava impostos al Regne Unit. El Parlament britànicva qualificar l’estratègia fiscald’empreses com Amazon, Google i Apple, a banda d’aquestacafetera, senzillament d’immoral. Les multinacionalss’enfronten des de principisdel 2013 aunprocés crític social que ha posat la seva reputació a la picota. Amazon ha reaccionat assegurant que pagarà els impostos allà on faci
JORDI GOULA
SensibilitatsocialcreixentMés de 50 socis internacionals dela xarxa WTS Alliance , juntamentamb responsables fiscals de20 empreses multinacionals lídersdel seu sector, es van reunir fa15 dies al WTS Alliance Meeting2015 a Barcelona. Els debats quees van dur a terme en aquestareunió es van centrar en el desenvolupament de la xarxa i lesqüestions fiscals internacionalsactuals. WTS Alliance està representada a Espanya pel bufetd’advocats multidisciplinari ARCOAbogados. Un dels temes que esvan debatre va ser el dels canvisque s’acosten al món de la planificació fiscal. El soci d’ARCO, Mariano Blanco, afirma que la sensibilitat de la població amb l’elusiód’impostos de les empreses éscada dia més alta i que les empreses n’acabaran prenent consciència per la pressió de la societat,malgrat que no serà fàcil. I llançauna idea: “Si hi hagués algú quecomencés una campanya depublicitat que expliqués els milions que aporten a l’educació delpaís, per exemple, caldria veurequina és la reacció dels consumidors i, tot seguit, dels competidors, que diguessin si estan disposats a pagar impostos al país onaconsegueixen els beneficis”.Per Casimiro Gracia, hi ha
d’haver tres grups de pressió quetreballin en aquesta direcció: “Perdescomptat, els clients, peròtambé els inversors a través delsmercats, i els empleats que prefereixin aportar el seu talent aempreses responsables. La pressióha de venir per totes tres vies icada vegada serà més transnacional. La informació circula cadavegada de manera més ràpida iimparable. Això és un fet”.
Casimiro Gracia, soci presidentd’AxisCorporate, apunta: “Comaconsultors, sabem que si la tributació responsable implica consum responsable les empresesho valoraran. Cada vegada hi hamés consciència d’això”. SegonsFernandoPrado, director aEuropa del Reputation Institute, hi haun risc reputacional cert, “peròara com ara no afecta empresescom Google i Facebook. Són empreses criticades, però aEspanya,de 200 empreses analitzades,eren la tercera en reputació. Aixòes deu al fet que es compten tresaspectes: entorn laboral, comportament ètic i amb la ciutadania, ien aquest cas l’entorn laboral pesamolt, encara que en ciutadaniasurti baix. Així doncs, el risc hi és,però no s’ha materialitzat. Pensique quan parlemde reputació estem en el terreny de la percepció,a diferència de la responsabilitatsocial, on la base són els fets”. Però “els que estan acostumat a nocomplir la llei difícilment canviaran per motius reputacionals”,insisteix Gayá.De tota manera, si mirem el
que ha passat aquests últims anysamb el medi ambient, el canvi haestat radical. Pot passar elmateixamb els impostos? A parer de Casimiro Gracia, hi hauria d’haverun cert paral∙lelisme amb elmediambient, “la subcontractació dela producció ja va suposar un estalvi de cost important”. I afegeix: “Si un negoci només és viable a través de la manipulació detributs, no és negoci”. Per descomptat, la falta d’harmonitzaciófiscal dins de la UE suposa unproblema seriós. Per Blanco, “si ala UE hi ha una competència peratreure inversions i Irlanda ofe
reix un tipus del 12%en societats,no contribueix precisament a incentivar la normalització fiscal”.Vista la situació, no és estrany
queMiquel Gayá consideri que elprocés iniciat seràmolt llarg, pelsfrens que hi posaran les empreses. “Enmenys de deu anys no ésfactible veure un canvi”, assegura. D’altra banda, Blanco és mésoptimista i opina que, “des delpunt de vista de les mesures depaïsos, el termini serà molt curt.Des del 2017 hi haurà intercanvid’informació fiscal entre els països signants. Pensar en això facinc anys era pura ciènciaficció.Les mesures del BEPS hi ha alguns països que ja les introdueixen, com Espanya i Austràlia,mentre que Alemanya semblaque s’espera”. Segons Gracia, “elconsumidor final tindrà moltaforça. Actuarà cada vegada mésen funció dels valors de l’empresa, i això accelerarà el procés”. IPrado introdueix, finalment, unarealitat complexa que envolta lareputació. “El mateix concepted’ètica és cultural i és diferentd’un país a l’altre. I no serà fàcilde canviar”.
negoci. És el principi... o tornemaestar davant un altre miratge?“Hi haurà un canvi, però no se
rà radical. La pressió dels païsosque perden tributació ha fet ques’arbitrin les mesures del BEPS(erosió de la base imposablei transferència de beneficis).S’adoptaran en una sèrie de països i preocupen els directius deles multinacionals”, diu Mariano
Blanco, soci d’ARC, advocats i assessors tributaris, membre deWTS. I afegeix: “Crec que això vade debò, amb les limitacions queimpliquen unes mesures a prendre en diversos països sense unalegislació comuna”. La preguntaque s’ha de fer a partir d’aquí és siquan es tanquin unes portes esmirarà d’obrirne unes altres...Menys optimista és l’inspector
d’Hisenda Miquel Gayá. “Sommolt al principi. La tendència quese seguirà dependrà de dos paràmetres: la pressió popular, através de boicots o altres actuacions per no comprar a les empreses incomplidores, i la rendibilitat econòmica. Si guanyen mésquota de mercat pagant impostos, ho faran. Si no, s’hi continuaran resistint”. En aquesta línia,
m Creix l’oposiciópopular a lesempreses quetributen lluny d’onobtenen el benefici
JOMA
LA CONTRA
Edat?Nomésenvelleixoquandeixod’aprendre.Sócanglesa.Tincdos fills: totun laboratoridecon-ducta. Avuilaformacióésfiltrarl’excésd’informació:prioritzar.Lesxarxesdigitalssónperaprendred’altresinopermostrar-se:nosiguemesclausdelsmultimilionarisdigitals.Col·laboroamblaUOC
“Si estàs còmodea la feina,ésque lapotsperdreaviat”
XAVIER CERVERA
VÍCTOR-M. AMELA IMA SANCHÍS LLUÍS AMIGUET
Què he de fer per formar-me enla meva pròpia feina?Elmillor és connectar-te als quemés saben i el pitjor, aïllar-se irestar i així restar a la teva em-presa, perquè qui no hi està
aprenent i ensenyant hi està sobrant.Com puc saber si continuo aprenent?
Comença per analitzar la teva empresa icomprova si és competitiva, perquè la com-petència exterior obliga a la cooperació in-terior; a connectar-se tots i aprendre junts.
La competència és mare de la ciència.No sense la cooperació. Fixem-nos en lesgrans empreses tecnològiques: quan co-mencen, tots ho comparteixen tot i col·labo-ren i competeixen junts, com en les salesmultitasca de Silicon Valley, on ningú no éscap de ningú i tots s’ho expliquen tot...
...Fins que comencen a guanyar calés...Perquè quan surten a borsa alguns es fanmilionaris i ja hi ha caps i empleats i, a poc apoc, també subcaps, i subempleats i despat-xos per aïllar-se dels inferiors...
I empreses engegades per quatre amicsen un garatge, avui semblen ministeris.Perquè es converteixen en monopolis i quino té competència a fora, la crea a dins. Tots
comencen a competir pel càrrec i ja no com-parteixen res i no aprenen, i així es vanaïllant i al final tots perden.
Inflant jerarquia es destrueix valor?Lapersonaquemésmanahade ser també laquemés sap,més aprèn imés ensenya, i així,demanera natural, tots aprenen de tots. Pe-rò quan els càrrecs es reparteixen per unsaltres criteris, la persona que realmentaporta acaba sent la que menys cobra...
Encara que la teva empresa sigui cadadia més ximple, tu pots aprendre fora.Esclar, però és una pena, perquè l’aprenen-tatge més ràpid, efectiu i útil no és el de lesclasses, els cursos, els màsters..., sinó el quefas sense moure’t de la teva feina, però mo-vent-temolt en ella. Avui no s’aprèn sol ambels colzes de l’estudiós, sinó amb la humili-tat de l’aprenent de sempre.
I a més pots cobrar millorant.Per aconseguir-ho, situa’t on puguis copiarels qui en saben i que aquest esforç t’obliguia abandonar la teva zona de confort. Si estàscòmode a la teva feina, és que no estàs apre-nent. Si nohi aprens, és que és fàcil,mecàni-ca i la pot fer algú permenys, o fins i tot unamàquina: la pots perdre aviat.
Però si no tincmés remei que esforçar-
me és més difícil que em substitueixin.Abans només necessitaves aprendre per as-cendir, però si et conformaves amb el quefeies només necessitaves repetir-te; avuihas d’aprendre nomésper no ser acomiadat.
Cal córrer per nomoure’s?Es tracta de no deixar desaprofitar capoportunitat que t’exigeixin. I assumir quel’aprenentatge no només passa en una aulaamb professor. M’he trobat fent una xerra-da en anglès en una empresa i m’han deixatsola “per no faltar a classe d’anglès” i crecque ja tenien nivell per entendre’m.
Perquè vostè no era la professora.Hem de superar l’obsessió per aules, títols,professors i notes. No és que no serveixin,serveixen, però només són unmitjà, no l’ob-jectiu de l’aprenentatge. Si no estàs apre-nent a la feina, és que no estàs treballant dedebò, és a dir innovant, fent-ho millor cadadia i exigint-te cada vegada més. La millormanera d’aprendre anglès és aconseguiruna feina que t’obligui a parlar-lo.
I per ascendir?Si vols ser cap, posa’t al costat del cap i fixa’ten tot el que fa. Integra’t de la manera mésnatural possible en la seva rutina quotidianai integra’l en la teva.
Les escoles de negocis ensenyen?Serveixen per crear xarxes de contactes degent com tu i alguns de millors que tu, peròel que ensenyen ho pots aprendre en qual-sevol empresa intel·ligent.
Xarxes socials?Avui formar-se no és informar-se, sinó fil-trar l’excés d’informació.De fet, nohi ha ex-cés d’informació sinó falta de filtres. Vegem:tens 10.000 seguidors a la xarxa...Enhora-bona! I què, si no t’aporten res?
A un li agrada sentir-se seguit.En lloc de 10.000 seguidors desconeguts,val més tenir-ne 10 de qui aprenguis algunacosa. L’important no és el nombre, sinó elvalor del que t’aporten diàriament. Si no, es-tàs perdent un recurs escàs per a qui volmi-llorar: el temps.
També et valoren per aquesta xifra.Qui? La teva vanitat? La gent inverteixtemps a les xarxes per narcisisme, però calutilitzar-les per tot el contrari, per humili-tat. Les xarxes són per aprendre i no permostrar-se. És igual que no et segueixi nin-gú si tu segueixes qui t’ensenya alguna cosa.
Però serveixen per fer contactes pro-fessionals i promoció de marca personal.D’acord, però delimita el temps que hi dedi-ques, perquè són devoradores d’atenció ivaluosos minuts de concentració a canvi,massa sovint, de res o gairebé res.
Com?Delimita el teu temps per a les xarxes: cinc,deu, vintminuts al dia, concentrats i semprea la mateixa hora. No treballis sense horariper enriquir els bilionaris de lesmultinacio-nals d’internet.
Narcisisme digitalLavanitatconverteixmilionsd’usuarisdelesxarxesenesclausdelsbilionarisquelesexplo-ten.(Iprometonomirarelmòbilcadadosminutsaveurequantsemretuite-genlafrase.) Hartexplicaqueformar-sejanono-mésésinformar-se,sinósobretotfiltrarl’excésd’informació.Iaixòin-cloucertahigienedigitalperevitarl’obsessiópermostrar-seifomentarlad’aprendre. Lesxarxesbanalitzenlanostravidapernarcisismeinomésl’enriquiransi lesem-premambhumilitat.Hoaconseguiremdelimitant-nel’úsaunsminutsdiarissemprealamateixahoraperdeixardemirarsensesentir unavegadaiunaaltraquantsensseguei-xen iconcentrar-nosaseguir uncopaldiaelsqueensaportensentit.
$(!'
"
CUPÓ
LLUÍS AMIGUET
JaneHart, pionera del ‘modernworkplace learning’: formació autodidacta a la feina
Elestilonavyserenueva
ESTE DOMINGO EN
Moda
DIMARTS, 3 NOVEMBRE 2015
LA CONTRA
Tinc 49 anys i aprenc de la meva filla de 17, que ja presideix la seva pròpia empresa. Vivim aCalifòrnia,peròelmeualtrefillésdelBarça.Sócdefeuniversalista:conciliemtotes lesreligions.L’únicacosaqueprohibeixoésutilitzarelmòbilataula.Col·laboroambl’ObraSocialdeLaCaixa
“Labonaescolaet facreureentumateix i seremprenedor”
ANA JIMÉNEZ
Cindy Johanson,que ha creat i dirigeix Edutopia, fundació educativa de George LucasVÍCTOR-M. AMELA IMA SANCHÍS LLUÍS AMIGUET
L amevamissióésbuscar lesmi-llors escoles del món, esbrinarper què ho són i ensenyar al-tres a imitar-les.
Com comença un dia enunaescolade lesmillors?
El professor espera a la porta de l’aula a cadaalumne i els saludaunperun.
Iaixòmillorael seurendimentescolar?Els humans no ens esforcempermillorar, si-nó perquè els altres vegin que millorem i,quan ets un nen o un nano, la primera refe-rència i testimonidirectedel teuesforç i pro-gréspersonal és el teuprofessor.
Iperaixòhadedonar-te lamà?Aquest exercici simbòlic reforça el que elsclàssics definien com a paideia, la relació es-pecial que s’estableix entre professor i alum-ne per millorar tots dos. En les millors esco-les, la paideia és més estreta i intensa que enlesmenysbones.
I a l’escola se saluden igual que pares ifillscadadiaenarribaracasa?(O haurien).Unavegadaa l’aula, el bonprofessorensenyaels alumnes a aprendre. Aquest procés es re-sumeix en donar als estudiants tot el suporttecnològic perquè decideixin què volen sa-ber;descobreixincomaprendre-ho idesprés
–iés l’essencial–integrinaquestsnoussabersen les seves vides i lesmillorin ambells.
Això ja sonamoltdifícil.És integrar l’aprendre a ser amb l’aprendre afer. Senseel segon,nohihael primer.
Però els nens han de continuar memo-ritzant la taulademultiplicar?Perdescomptat.Hihaexercicisdememorit-zació elemental sobre els quals es construei-xen totes les capacitats posteriors, però tam-bé han d’anar aprenent com calcular per simateixos quant paguen d’hipoteca els seuspares, per exemple, i perquè.
Aixòse’lsocorrealsnens solets?Això ja li interessa a un nano de 14 anys, so-bretot si un professor competent abans li hafet les preguntes precises per motivar-lo isentir-seresponsabledelasevafamíliai l’aju-da a buscar a l’ordinador les respostes i l’en-grescadesprés adonar-losuna sortidaútil.
Veigque li importaméscomaprenenelsnanosqueelqueaprenen.La major part dels continguts del que vamaprendre a l’escola varien durant la resta deles nostres vides, però ser conscient que etscapaç de trobar els recursos per valer-te pertumateix et serà sempreútil.
Es podria concloure que l’aprendre
a fer és una actitud. I l’aprendre a ser?Els nostres valors són: determinació peraprendre; disciplina per perseverar en l’es-forç; concentració i, per fi, capacitat de fixarobjectiusambiciososa llarg termini, realistesamitjà, i senzills a curt.
Ambaixòn’hihaprou?Amés, l’escolahad’equipar l’escolar ambca-pacitat de compromís per respondre fidel-ment quan el grup el necessita: l’ha d’ense-nyar a ser i sentir-se fiable per a tots els seuscompanys.
I sense tots aquests valors no pots tirarendavant tusolet?He conegut brillants graduats amb ex-cel·lents notes a Harvard que acaben als 40anys en un Starbucks o amb una altra feinaprecària, perquènohandesenvolupat lesha-bilitats queeren realmentnecessàries.
Peròerenbonsestudiants... nocreu?I què? Molts poden estudiar i treure bonesnotes, però no hi ha prou lloc a les universi-tats perquè tots acabin fent classes. Lamevafilla té 17 anys i ja estàmuntant la sevapròpiaempresa. I això és perquèha tingut una bonaescolaper a ella i el seupaís.
Iunabonamare.Crec que li hem ensenyat que, si t’ho propo-ses, pots liderar i generar ocupació i oportu-nitatsper als altres i per a tu inonomésespe-rarquealgúetdoni feinaointentarquedar-tea la tevauniversitat.
Doncs feliciti lanena.Miri quines fotos! Estic encantada ambel re-portatge queha fet aquests dies aBarcelona icom les ha anat penjant a Instagram. Haaprèsmolt sobreGaudí iEuropa.
Quin tipusd’empresavol crear?Està envoltada tot el dia de sonats de l’altatecnologiamusical, així que ha pensat que hihamolt d’aquest material, per exemple alta-veus: tenenun alt valor si es reciclen bé. I volreciclar-los i guanyarmoltsdiners.
Formidable!Aquesta iniciativa neix d’una bona escola onhan discutit sobre el reciclatge ambuna pro-fessora que li ha obert nous mons perquèaprengués sobre la necessitat de reciclar i laintegrés a la sevapròpia vida.
Doncs a veure si aconsegueix quadrarelsnúmeros.Si no quadra aquests números, n’acabaràquadrant uns altres, perquè aquesta iniciati-va neix dels valors de la nostra escola ideal:creativitat, cooperació i pensament crític.Per exemple, convertir un problema, la con-taminació, en una solució, una empresa querecicla i li dóna feinaaella i a altres amics.
Sonabé, sensdubte.Perquèhihaunaenormenecessitatd’escolesque ensenyin els nanos a descobrir el seuenorme potencial, a desenvolupar-lo i trans-formar-lo en esperança i creixement per atothom. Per això em sento útil obrintmons aescoles i professors.
EduemprenedorsEdutopiaenrealitattépocd’utopia,perquèestractadepurpragmatis-meisentitcomú.Ensenyaaaprendreambtotselsrecursostecnològicsdis-ponibles,peròcentratsenlapaideiaclàssica,elvin-cleambelprofessor,queésl’eixdetotaeducació.LapedagogaalternativaJohansons’enorgulleixaexplicar-mequelasevafillavolfundarunaem-presadereciclatgeigua-nyarmoltsdiners–itantquesí!– percrearocupa-ció.Aquestorgullensaniriamoltbéenaquestpaísonencaraesprefere-ixla feinacommésfixamilloriesdeixaqueem-prenguinelsaltres.Lesmillorsescolesdelmónensenyenelsnensacon-fiarensimateixos,em-prendreigenerarprospe-ritat, l’única maneradepoderrepartir-ladesprés.
48
11
9
CUPÓ
LLUÍS AMIGUET
EVA FERNÁNDEZ GRUPFERNÁNDEZ GEVA GVAE ÁA Á RRUPUUPU19 i 26 de setembre, 23h
ÉsimprescindibleDNI,Perm
ísde
Conduiro
Passaport.Nom
ésPassaportperals
ciutadansqueno
pertanyenalaUnióEuropea.Nom
ésmajorsde
18anys.
RESERVES: T. 900 354 354 -www.casino-barcelona.com
P R E S EN TA
PREU CONCERT + CONSUMICIÓ: 16€
DIVENDRES, 11 SETEMBRE 2015