Dinàmica i Evolució del PaisatgeClassificació per dominàncies
La prognosi del paisatge
M. del Tura Bovet PlaServei de Paisatge. Parc Científic.UB
CURS D’ACTUALITZACIÓ EN
FONAMENTS DE PAISATGE I TERRITORI
Universitat d’Andorra
3 d’abril 2008
PaisatgePaisatge
Porció de la superfície terrestre estructurada per les interrelaciones delsseus elements (abiòtics, biòtics i antròpics) que evolucionen en bloc i dinamitzada per les energies naturals i antròpiques.
Definició de la Ciència del Paisatge o Paisalogia
Part del territori, tal com el percep la gent, el caràcterdel qual és resultat de l’acció de factors naturals i/o humans i de les seves interrelacions.
Conveni Europeu de Paisatge, 2000
Paisatge actual
??
Percepciò Anàlisi i diagnòstic Pronòstic i prevenció
?
...................
temps
dinàmica
Percepció, interpretació i actuacions
Valoracions segonsindividu i cultura
Coneixement científic =estructura i funcionament
Paisatges futurs
�El paisatge és una porció de la superficie terrestre, una part del territori, amb més o menys extensiósegons l’escala considerada.
�El paisatge no és estàtic en el temps sinó que la sevadinàmica el fa evolucionar.
�Nosaltres formem part del paisatge i a més tenimcapacitat per transformar-lo.
Conceptes clau
Paisalogia: una ciència del segle XXI
�Ciència sistèmica que permet estudiar la complexitat
�Permet entendre la Terra com una complexa totalitatfísica-biològica-antropològica
�Integra elements ambientals, socials i econòmics
�Facilita la formulació de problemes, la síntesi i la recerca de solucions
�La seva metodologia contempla el pronòstic que permet la prevenció
PaisatgePaisatgeElements
�Abiótics: aire, aigua, roques (relleu)�Biòtics: vegetació i fauna (inclosa l’espècie humana)�Antròpics: edificis, infrastructures, artefactes...
Energies
�Natural: gravitacional, interna de la terra, solar, eòlica...�Antròpica: manual, mecànica, econòmica, comunicació...
Metodologia
Ciè
nci
am
èdic
a
ESTUDI DELS ELEMENTS
ESTUDI DELS ELEMENTS
CLASSIFICACIÓCLASSIFICACIÓ
CORRECCIÓD’IMPACTESCORRECCIÓD’IMPACTES
PREVENCIÓD’IMPACTESPREVENCIÓD’IMPACTES
ESTUDI DE LA DINÀMICA
ESTUDI DE LA DINÀMICA
ANÀLISIANÀLISI
DIAGNOSIDIAGNOSI
TRACTAMENTTRACTAMENT
PROGNOSIPROGNOSI
SINTÈRESISINTÈRESICiè
nci
adel pai
satg
eo
Pai
salo
gia
� Veure és percebre els objectes mitjançant l’acció de lallum
� Mirar és aplicar la vista a un objecte
� Observar és mirar amb atenció
Veure, observar i classificar
� Percebre és la sensació que tenim com a resultat d’una impressió material captada pels nostres sentits
� Classificar és sistematitzar l’observació, és ordenar, disposar per classes
� Classe és l’ordre segons determinades condicions o qualitats del que es vol classificar
� En relació a l’espai
� En relació al temps
� En relació a determinats elements: roques, vegetació, ...
� En relació a la seva funcionalitat
Classificació de paisatges
ClassificaciClassificacióó perper domindominàànciesncies
Es fonamenta en l’anàlisi dels elements estructurals del paisatge i en l’estudi de la dinàmica que generen en elgeosistema.
A. Battram 1998
Estasis Ordre Complexitat Caos
Comportament d’un sistema complexe
�� PredicciPrediccióó (prediction): apreciació no probabilística i realitzada amb un nivell absolut de confiança sobre el futur� PrevisiPrevisióó (forecasting): apreciació probabilística realitzadaamb un nivell alt de confiança sobre el futur�� ProspectivaProspectiva (prospective): s’enfoca i concentra el futur imaginant-lo a partir de les deduccions extretes del present� ProjecciProjeccióó (projection): predicció basada en l’extrapolacióde tendències (només considera un futur)�� PrognosiPrognosi (forecast): s’utilitza en sentit ampli referint-se als estudis de futur en general
Termes bàsics
FuturiblesFuturibles: conjunt dels possibles futurs alternatiusVa associat a la prospectiva
Futur: representació i formes d’expressió
Futurulogia
Prospectiva
Esdevenir
Utopia
Ciència-ficció
Avenir
Endevinació
Profecia
Destí
Formes d’expressióRepresentació del futur
Decouflé, André-Clément (1980)
La predicció no és mai neutral, depèn:
�Ideologia
�Societat
�Política
�Escala temporal
Abans: els xamans, profetes, oracles
Reordenaven el present per acostar-lo al passat. Es basaven en la ideologia religiosa i en l’autoritat tradicional
Ara: els experts, científics, assessors
Revelen el futur en base a teories científiques i a l’observació empírica.
La vigilància infinita és senzillament impossibleN. Nicholas Taleb (2007)
Pronòstic: acció de pronosticar que és conèixer el futurper alguns indicis
Prospectiva: conjunt d’anàlisis i estudis realitzats amb lafinalitat d’explorar o predir el futur
Pronòstic i prospectiva
La prospectiva no dóna receptes però si materials per a la reflexió.
La prospectiva no és un procediment per als processos de planificació, però si que aporta coneixements permillorar-los, tot i que les decisions en última instànciadepenen dels responsables.
Futurista Escenaris Objectius
Decisions
Resultats
alcalde/presidentTècnics municipals
Ple municipal
Prospectiva i administració pública a nivell local
Enric Bas (1999)
Conseqüències
Opcions
Equip de govern
Nivell de pensament i análisi
Nivell d’acció i presa de decisions
Pronòstic i prospectiva: diferències
Miklos T.; M.E. Tello (1998)
Activa i creativaPassiva i adaptativaActitud cap el futur
Anàlisi intencional. Models qualitatius i estocàstics
Models determinístics i quantitatius
Mètode
Múltiple i incertSimple i certFutur
El futur explica el passatEl passat explica el futurExplicació
Dinàmiques i estructures
evolutives
Estàtiques i estructures fixesRelacions
Qualitatives, quantitatives, subjectives
Quantitatives, objectivesVariables
HolísticaParcialVisió
ProspectivaPronòsticIndicadors
Mètodes de pronòsticQualitatiusQualitatius ((subjectiussubjectius))Jurat d’opinió executivaComposició de la força de vendesMètode DelphiEnquestesPronòstic del producte nou
QuantitatiusQuantitatius ((objectiusobjectius))Mètode ingenuTendències de regressióSuavització exponencialARIMA (autoregressió integrada de mitjanes mòbils)
Model d’esdevenimentsModels del nou producteRegressió de series de temps i de secció transversalRegressió bivariadaRegressió múltiple
Procès complet de pronòstic
1. Especificació d’objectius2. Determinació de què pronosticar3. Identificació de les dimensions de temps4. Consideració de les dades5. Selecció del model6. Evaluació del model7. Preparació del pronòstic8. Presentació del pronòstic9. Seguiment dels resultats
Des del 2005 L’International Institute of Forecasters (IIF) té una publicació adreçada als analistes, estudiosos de pronòstics i administradorsForesight: The International Journal of Applied Forecasting
L’Institute of Business Forecasting (IBF) publica un diari centrat en els aspectes del pronòstic aplicat adreçat a diferents professionalsdels negocisThe Journal of Business Forecasting
La corba de campana ignora les grans desviacions, no les pot manejar, i tot i així ens fa confiar en que hem domesticat la incertesa.
Malgrat el progrés i el creixement, el futur serà progressivamentmenys predible
Nassim N Taleb, 2007
Mètodes de pronòstic habituals en paisatge
AnalogiesComparació de dos o més situacions o llocs
Consulta a expertsIntercanvi d’idees entre experts de paisatgepoden ser: “brainstorming” o el mètode Delphi
EscenarisDescripció d’una situació futura
Què és un escenari?Un escenari és un conjunt format per la descripció d’una situaciófutura i la progressió dels aconteixements que permeten passar de la situació d’origen a la situació futura.
M. Godet (1979)
�Els escenaris a termini mitjà, mitjançant la creativitat, ajuden a explicarla dinàmica de la societat
�El futur és múltiple i els futurs possibles són varis
�Els escenaris són descripcions conceptuals del futur i tenen base qualitativa
Els escenaris són una forma de pensar en el futur i han de servir perdecidir que fem en el present.
Tipus d’escenaris
� Possibles: tots els que es poden imaginar� Realitzables: els que tenen alguna possibilitat� Desitjables: alguns dels possibles encara que no
necessàriament realitzables� Tendencials: corresponen a l’extrapolació de
tendències� Probables: els que més probabilitats tenen
d’ocurrencia� Contrastats: d’exploració extrema
Els escenaris representen diferentes imatges del futur (futuribles)que ens poden ajudar a comprendre com les decisions i accionsd’avui poden influir en el nostre futur
Com es construeix un escenari?
1. Percepció del present. On som?Delimitació del sistema, l’horitzó temporal, i les variables
2. Percepció del futur probable. On anem?Anàlisi retrospectiva, mecanismes evolutius, factors constants, estratègies dels actors, diseny d’escenaris probables
3. Disseny del futur desitjable: Cap on volem anar?Escenaris alternatius
4. Estratègies de desenvolupament: Cap on podem anar?Determinar les probabilitats relatives
Les “5 Cs” per a construir escenaris
1. Comunicaciódels grups de diferents col�lectius
2. Concentracióen el llarg termini, no en la immediatesa
3. Coordinacióde les activitats científiques i tecnològiques futuresdels diferents grups
4. Consenssobre les tendències futures i les prioritats d’investigaciói desenvolupament
5. Compromísdels participants amb els resultats aconseguits
Tècnica FWS (future work shop) PreparacióReunir als participants
Identificar els problemes o plantejar les qüestionsS’apunta la opinió de tots els participants
ImaginacióS’accepten totes les propostes
RealitzacióDeterminar accions concretes per permetre realitzar les idees.Viabilitat de les mateixes. S’ha de trobar una o dues idees i lesaccions corresponents per portar-les a la pràctica
DocumentacióTota la informació es posa a disposició dels participants per facilitarel seguiment