EL JURAMENT DELS
HORACIS JACQUES-‐LOUIS DAVID
DOCUMENTACIÓ DE L'OBRA
Títol: Jurament dels Horacis. Autor: Jacques-‐Louis David (1748 – 1825). Cronologia: 1784. EsRl: neoclassicisme. Tècnica: oli. Suport: tela. Dimensions: 330 cm x 425 cm Localització actual: Musée du Louvre, París.
CONTEXT HISTÒRIC
L’execució d’aquesta obra (1784) coincideix amb una època d’equilibri molt precari que correspon a la fi de l’AnRc Règim. El nom d’aquesta etapa defineix la situació políRca, econòmica i social anterior a la Revolució Francesa. Es tractava d’una societat caracteritzada per la desigualtat dels seus membres davant la llei. És a dir, els drets i els deures dels habitants d’un mateix estat eren diferents en funció del lloc on vivien i del grup social al qual pertanyien. PolíRcament, la monarquia absoluta concentrava tot el poder a les seves mans. D’altra banda, pel que fa a la situació demogràfica, hi hagué un creixement molt lent de la població, a causa de l’alt índex de mortalitat. L’economia era molt poc producRva, perquè la feina dels treballadors presentava uns rendiments molt baixos. Tot això es va veure modificat per l’esclat de la Revolució Francesa (1789), que va iniciar un procés revolucionari, dirigit per la burgesia, inspirat en els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat, i desRnat a destruir els pilars de l’AnRc Règim.
ANÀLISI FORMAL Elements plàsRcs
David fa servir línies marcades, que posen de manifest la preeminència del dibuix. En el grup dels homes, que es troba en tensió, predomina la línia recta, mentre que el grup de les dones mostra les formes corbes i arrodonides de l’abandonament. Els colors són sobris. Dominen les tonalitats vermelles, grises i ocres. A la zona on els tres guerrers juren davant el seu pare es produeix un impacte cromàIc pel color vermell intens, el color de la sang i de la passió, que esdevindrà el color tradicional de la Revolució. La llum és estudiada i defineix els personatges i els objectes, tot mostrant una clara influència de Caravaggio. Els homes projecten la seva ombra sobre els dos nens, que es refugien sota el mantell de la mare dels Horacis. L’ombra actua aquí, simbòlicament, com una amenaça (l’ombra de la mort): ells també estan desRnats a pagar un preu per la defensa de la pàtria. La disposició dels caps i de les cames dels Horacis, així com l’enrajolat del terra, contribueix a la creació de perspecRva.
ANÀLISI FORMAL Composició
La composició és classicista i segueix la «llei de la balança». En efecte: l’inici de la percepció visual té lloc per la nostra esquerra, de manera que aquesta zona és la que té més volum (la del Jurament), mentre que la de la dreta és la zona de sorRda (on se situen les dones). L’esRl i el tema es troben ínRmament lligats. Per això, l’acció es desenvolupa en una estança totalment mancada d’ornamentació, llevat de la llança del fons, penjada horitzontalment. L’arquitectura és romana: arcs de mig punt i columnes dòriques (sense base). La solidesa d’aquestes úlRmes fa referència a la força de l’Estat pel qual lluitaran els guerrers. La galeria porxada emmarca l’escena en tres parts iguals i sembla inspirada en el marc arquitectònic dels sarcòfags romans.
ANÀLISI FORMAL Composició
Els arcs recullen, respecRvament, cada sector de personatges: el primer es correspon amb els tres germans Horacis; el segon, amb el pare, i el tercer, amb el grup de les dones. Els perfils dels rostres dels tres germans recorden tant els de les monedes com els dels baixos relleus d’època romana. La indumentària (cascs, togues, llança, espases, sandàlies...) és d’una severa objecRvitat. El nombre tres és un element important dins la composició: tres germans, tres espases, tres arcs, tres dones. El tema principal (el Jurament) es troba situat dins un rectangle. L’angle del cos del pare s’equilibra amb la posició de la llança que sosté el primer guerrer. D’altra banda, les cames dels Horacis, les del pare, el grup de la dona amb els nens i el de les dues dones que es lamenten, obeeixen a una composició triangular.
ANÀLISI FORMAL EsRl
El neoclassicisme és un esRl que es desenvolupa a mitjan segle XVIII es caracteritza pel retorn al món clàssic, en què es considerava que s’havia assolit la perfecció. Comença reaccionant contra els excessos del barroc i la frivolitat i el decoraRvisme del rococó (esRl predilecte de l’aristocràcia); s’idenRfica, progressivament, amb l’ideari burgès, i desemboca en un esRl compromès amb el seu temps. Transmet valors com la virtut cívica, el patrioRsme, l’austeritat, l’honestedat; és a dir, tots aquells amb els quals la burgesia s’enfrontava a l’aristocràcia. Però, al mateix temps, es produeix un distanciament entre arRsta i obra, ja que es busca la bellesa a través del camí de la perfecció tècnica i la racionalitat, i això fa que esdevingui, en molts moments, un art fred.
ANÀLISI FORMAL EsRl
D iverses c i rcumstànc ies van a favor i r e l desenvolupament d’aquest esRl: les excavacions a Pompeia i Herculà (dutes a terme sota la protecció del futur Carles III), que aportaren informació sobre l’anRga Roma posant de manifest, novament, la importància d’aquesta civilització, o els estudis de Winckelmann sobre arqueologia. El neoclassicisme tampoc no és aliè a la influència de la Il·∙lustració, que valora la transcendència de la raó i defensa un art més «autènRc» i «moral».
INTERPRETACIÓ ConRngut i significat
L’autor es va inspirar en un episodi de la història de Roma que Tit Livi explica en la seva obra Ab urbe condita, i que és recollit per Corneille en la seva tragèdia Horace, presentada en la Comédie Française el 1782. Les aspiracions de Roma pel domini del Laci topen amb les d’una altra ciutat, Alba Longa. Per dirimir el conflicte s’enfronten els tres germans Horacis, per Roma, contra els tres germans Curiacis, per Alba Longa. La dona vesRda de blanc és Sabina, germana dels Curiacis i esposa d’un dels Horacis. Recolza el cap sobre l’espatlla de la seva cunyada, Camil·∙la, promesa d’un dels Curiacis. Totes dues són la personificació del dolor i de la tragèdia. El triomf se l’endú Roma, perquè l’únic supervivent és un Horaci. Aquest, veient els plors de Camil·∙la per la mort del seu promès, la mata. El pintor tria el moment del Jurament, perquè es tracta de l’instant de major tensió emocional. El pare presenta les espases mentre aixeca la mirada al cel, implorant l’ajut dels déus. La tensió s’estableix entre un element heroic (els germans i el pare) i un element patèRc (les dones i els nens).
INTERPRETACIÓ ConRngut i significat
David va treballar acuradament el detall, perquè sabia que la precisió d’aquest augmentava la qualitat del missatge moral, que no és sinó l’exaltació del deure i la disciplina com a virtuts cíviques i la primacia dels interessos políRcs sobre els senRments personals. El grup presenta, en la seva acció, una disciplina militar que no és aliena a la interpretació políRca del tema. El classicisme s’estén, fins i tot, a la firma del pintor. A la primera rajola de la nostra esquerra hi ha, escrita en llaQ, la llegenda següent: L. David faciebat Romae Anno MDCCLXXXIV (‘L. David el va fer a Roma l’any 784’).
INTERPRETACIÓ Funció
El quadre, exposat en el Salon del 1785, va ser pintat per a l’Acadèmia de Belles Arts, a través de la qual l’administració reial de Lluís XVI feia aquest Rpus d’encàrrecs. Es tractava de fer alguna concessió a l’esperit burgès, en el marc d’un absoluRsme il·∙lustrat. Tanmateix, es tracta d’una obra enfrontada als interessos del seu comitent, perquè aquest art c lass ic ista representava la concepció racionalista que la burgesia tenia de la vida, però no els interessos del món aristocràRc, amenaçat per la ja imminent Revolució Francesa.
ALTRES OBRES DE L’AUTOR Brut i els seus fills (1789) La mort de Marat (1793) Madame Récamier (1800).
Brut i els seus fills (1789)
Extret de: CROSAS,J. Història de l’Art Castellnou Edicions, 2010