Download - Fem més sostenible el nostre desenvolupament: la gestió dels residus municipals Osaladie residus
FEM MÉS SOSTENIBLE EL NOSTRE DESENVOLUPAMENT: LA GESTIÓ
DELS RESIDUS MUNICIPALS
Sala d’actes del Centre Polivalent. Miami Platja. 28 de març de 2014
Ara, el Baix Camp 6 x 4
Dr. Òscar SaladiéDirector Càtedra Dow/URV de Desenvolupament Sostenible
Font: IPCC (2001)
ORDENACIÓ TERRITORIAL
1) LEGISLACIÓ
2) PLANIFICACIÓ
3) EXECUCIÓ
4. AVALUACIÓ
PLA TERRITORIAL GENERAL (1995)- Potenciar el desenvolupament del país- Distribuir el creixement equilibradament en el territori- Ordenar el creixement
A) PLANS TERRITORIALS PARCIALS
B) PLANS TERRITORIALS SECTORIALS
LA GESTIÓ DELS RESIDUS
Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de gestió de residus
municipals de Catalunya (2010)
Llei 6/1993 de 15 de juliol, reguladora dels residus, modificada per la Llei15/2003, de 13 de juny, reguladora dels residus
1. Programa de gestió de residus municipals PROGREMIC
2. Programa de gestió de residus industrialsPROGRIC
3. Programa de gestió de residus de la construcció PROGROC
Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya (2010)
a) Què és un residu?
b) Tots els residus són iguals?
c) Com s’han de gestionar els residus?
d) Tothom genera la mateixa quantitat i tipologia de
residus?
En relació a la primera pregunta:
“s'entén per residu qualsevol substància o objecte que el seu posseïdor es desprengui
o tingui la intenció o l’obligació de desprendre-se'n”
En relació a la segona pregunta
Catàleg Europeu de Residus (CER)
01 Residus de la prospecció, extracció de mines i pedreres i tractaments físicsi químics de minerals
02 Residus de l’agricultura, horticultura, aqüicultura, silvicultura, caça ipesca; residus de la preparació i elaboració d’aliments
03 Residus de la transformació de la fusta i de la producció de taulers imobles, pasta de paper, paper i cartró
04 Residus de les indústries del cuir, de la pell i del tèxtil
05 Residus de refinació del petroli, purificació del gas natural i del tractamentpirolític del carbó
06 Residus de processos químics inorgànics
07 Residus de processos químics orgànics
08 Residus de la fabricació, formulació, distribució i utilització (FFDU) derevestiments (pintures, vernissos i esmalts vitris), adhesius, segellants itintes d’impressió
09 Residus de la indústria fotogràfica
10 Residus de processos tèrmics
11 Residus del tractament químic de superfície i del revestiment de metalls ialtres materials; residus de la hidrometal·lúrgia no fèrria
12 Residus de l’emmotllament i tractament físic i mecànic de superfície demetalls i plàstics
13 Residus d’olis i de combustibles líquids (excepte olis comestibles i els delscapítols 05, 12 i 19)
14 Residus de dissolvents, refrigerants i propel·lents orgànics (excepte els delscapítols 07 i 08)
15 Residus d’envasos; absorbents, draps de neteja, materials de filtració i robade protecció no especificats en cap altra categoria
16 Residus no especificats en cap altre capítol del catàleg
17 Residus de la construcció i demolició (inclosa la terra excavada de zonescontaminades)
18 Residus de serveis mèdics o veterinaris o d’investigació associada (llevatdels residus de cuina i de restaurant no procedents directament de laprestació d’assistència sanitària)
19 Residus d’instal·lacions per al tractament de residus de les plantesexternes de tractament d’aigües residuals i de la preparació d’aigua per aconsum humà i d’aigua per a ús industrial
20 Residus municipals (residus domèstics i residus assimilables procedentsdels comerços, indústries i institucions), incloses les fraccions recollides demanera selectiva
En relació a la tercera pregunta, l’objectiu del PTSIRM és:
determinar les instal·lacions de gestió de residus municipals que han de donar servei als diferents àmbits territorials
– Plantes de transferència– Plantes de compostatge– Plantes de metanització– Plantes de triatge– Plantes d’incineració– Dipòsits controlats
Tambén determinar:1. Dades tècniques2. Dades de capacitat de les intal·lacions
COM ES GESTIONAVEN FINS A MITJANS DELS AÑOS 90 DEL SEGLE XX?
Fotografia: Consell Comarcal Ribera d’Ebre
Fotografia: Òscar Saladié
Fotografia: Consell Comarcal Ribera d’Ebre
ZONIFICACIÓ TERRITORIAL
Suficiència i proximitat
XARXA ADEQUADA I INTEGRADA d’instal·lacions
Marc normatiu Avaluació estat actual de les instal·lacions existents i propostes de millora Anàlisi de les diferents tecnologies de tractament Determinació de les necessitats (número i capacitat) d’acord amb els objectius del PROGREMIC Elaboració mapa d’infraestructures
Territorializació
Font: ARC, Generalitat de Catalunya
ACTUACIONS
Font: ARC, Generalitat de Catalunya
Font: ARC, Generalitat de Catalunya
N
Balaguer
Montoliu
La Granadella
Cervera
ClarianaTremp
Montferrer Bellver de
Berga
Manresa
Orís
Beuda
Pedret i Marzà
Banyoles
Llagostera
Lloret de MarVacarisses
Els HostaletsL'Espluga
Tivissa
Mas de Barberans
Castellnou de
TàrregaLes Borges
de Lleida
Blanques
de Francolíde Pierola
Sta. Maria dePalautordera
de Cardener
Seana
i Castellbó Cerdanya
DIPÒSITS CONTROLATS: 25
21 plantes de compostatge
4 incineradores
Què estem fent amb els residus?
DIPÒSITS CONTROLATS
Fotografia: ARC, Generalitat de Catalunya
DIPÒSITS CONTROLATS
INCINERACIÓ (recuperació energètica)
Fotografia: Òscar Saladié
Principis generals
• Sostenibilitat en el cicle de vida
• Jerarquia de gestió• Principi de Precaució• “Qui contamina, paga” o Principi de Responsabilitat del Productor• Proximitat i suficiència• Participació, qualitat de la informació i transparència informativa• Mixticitat i complementarietat de models de gestió• Proporcionalitat entre costos de gestió i quantitat de residus gestionats• Principi de subsidiarietat i de responsabilitat compartida• Protecció i regeneració del sòl
PROGRAMA DE GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS DE CATALUNYA (2007-2012)
Jerarquia de gestió d’acord amb DIRECTIVA EUROPEA
PREPARACIÓ PER A LA REUTILIZACIÓ
Font: ARC, Generalitat de Catalunya
HORITZÓ 2012
Font: ARC, Generalitat de Catalunya
EVOLUCIÓ GENERACIÓ RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
3,5
4,0
4,5
5,0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
mili
ons
Tm
1,471,531,62
1,56
Font: elaboració pròpia dades ARC
GENERACIÓ RESIDUS MUNICIPALS PER CÀPITA A NIVELL COMARCAL
Font: elaboració pròpia
EVOLUCIÓN RECOGIDA SELECTIVA EN CATALUÑA
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
%
fracció resta recollida selectiva
Font: elaboració pròpia dades ARC
Fotografies: Òscar Saladié
Fotografia: Òscar Saladié
Fotografia: Òscar Saladié
% RECOLLIDA SELECTIVA SOBRE EL TOTAL GENERAT
Font: elaboració pròpia
TONES DE % RECOLLIDA
POBLACIÓ RESIDUS KG/HAB/DIA SELECTIVA
ALBIOL 451 370,88 2,25 40,17
ALEIXAR 914 375,73 1,13 26,76
ALFORJA 1.866 958,43 1,41 19,11
ALMOSTER 1.362 587,91 1,18 42,88
ARBOLÍ 114 40,3 0,97 41,33
ARGENTERA 159 75,39 1,3 52,26
BORGES DEL CAMP 2.146 1.144,92 1,46 39,19
BOTARELL 1.109 472,32 1,17 57,45
CAMBRILS 33.008 23.545,64 1,95 52,55
CAPAFONTS 123 82,04 1,83 36,91
CASTELLVELL DEL CAMP 2.792 1.087,81 1,07 49,6
COLLDEJOU 181 64,39 0,97 18,66
DUESAIGÜES 236 101,06 1,17 31,94
FEBRÓ 51 28,69 1,54 40,11
MASPUJOLS 730 355,58 1,33 20,56
2011
Font: ARC
MONT-ROIG DEL CAMP 12.476 13.260,00 2,91 50,8
MONTBRIÓ DEL CAMP 2.461 1.250,31 1,39 40,97
PRADES 662 398,33 1,65 34,1
PRATDIP 848 667 2,15 65,39
REUS 106.709 52.822,11 1,36 35,74
RIUDECANYES 1.154 462,12 1,1 58,41
RIUDECOLS 1.294 596,27 1,26 26,8
RIUDOMS 6.466 2.737,11 1,16 42,17
SELVA DEL CAMP 5.576 2.636,68 1,3 73,24
VANDELLÒS I H.I. 5.941 4.778,70 2,2 64,15
VILANOVA D'ESCORNALBOU 568 222,32 1,07 42,96
VILAPLANA 639 245,64 1,05 59,94
VINYOLS I ELS ARCS 1.911 1.173,50 1,68 35,11
TOTAL 191.947 110.541,20 1,58 43,85
2011
Font: ARC
Reduir, reutilitzar i reciclar
Repensar els productes i les seves funcions
Reemplaçar les substàncies perilloses
Reparar (dissenyar com facilitar la reparació i com allargar la vida d’un producte).
EDUCACIÓ PER A LA SOSTENIBILITAT