Àfrica Dignacinc anys sota el baobab
MeMòria d’activitats2004-2009
Redacció i edició: Fundació Àfrica Digna
Direcció de producció: Zelig Comunicació
Disseny: Stefania Farina
Tots els drets reservats Fundació Àfrica Digna
1
Presentació
Qui som
Per què l’Àfrica?
Missió i objectius
criteris de selecció de projectes
activitats realitzades
Salut
Educació
Microprojectes
Sensibilització
Pla estratègic 2010-2015
Memòria econòmica
Què pots fer tu
Llistat d’entitats que han col·laborat
Índex
2
4
6
9
10
11
12
21
26
30
32
33
36
37
2
Presentació
3
Temps (per conversar) Respecte (a la gent gran) Supervivència (en mitjans hostils) Felicitat (amb molt poc) i Humilitat (per aprendre). Són només algunes de les coses que em regala cada dia Àfrica. En un principi vaig començar aquesta aventura creient que podria donar molt i al final m’he adonat que he rebut més del que he donat.
Socis, patrons, voluntaris, col·laboradors i amics. Àfrica Digna ha complert 5 anys i ha estat gràcies a tots vosaltres. No us vaig a explicar la història de la Fundació perquè gairebé tots la coneixeu, però, avui m’agradaria parlar de la situació actual i del camí que ens queda per fer.
Crec que estem complint el nostre objectiu que és el d’ajudar a l’africà a tenir una vida més digna. El mèrit no és només nostre, ja que ells aporten un 15% del cost total dels projectes, són els seus projectes i no els nostres i així els han de sentir.
En aquests cinc anys hem decidit especialitzar-nos en educació i salut en comprovar que és on hem tingut més casos d’èxit. M’enorgulleix dir que durant aquest temps hem aconseguit aigua en llocs remots, que els nens puguin anar a l’escola i rebin el seu únic menjar del dia, que les nenes en comptes de dormir a terra per poder estudiar, ho facin en llits i que un gran nombre d’africans tinguin accés a la sanitat: a l’odontologia, a l’oftalmologia, al diagnòstic ecogràfic i a la pediatria, entre d’altres.
En aquests cinc anys també ens hem adonat que invertir recursos en sensibilitzar el primer món és fonamental per a la continuïtat dels projectes. D’aquesta manera, el desembre de l’any passat vam inaugurar l’exposició “Cares i Creus” que ha estat visitada per més de 100.000 persones. Una col·lecció de testimonis verídics que la fundació ha anat coneixent al llarg d’aquests anys explica els seus problemes i solucions a les que hem arribat entre tots.
Però acabem de començar, tenim encara molt camí per recórrer i moltes coses per fer. Hem d’aconseguir que l’africà tingui més accés a l’aigua, més accés a la sanitat i més accés a l’educació i, en aquests moments de crisi en que els governs retallen ajudes, les empreses ens reben amb tristesa comentant que la seva situació és dolenta i els seus fons destinats a cooperació també han disminuït. A aquesta situació precària es suma la també delicada realitat de Kenya, amenaçada per una de les pitjors sequeres dels últims anys. En aquests moments és quan el modest equip de la fundació més us necessita a vosaltres socis, patrons, voluntaris, col·laboradors i amics d’Àfrica Digna. Com diu la premi Nobel de la Pau i dona kenyana Wangari Maathai: Harambee! que en Suahili vol dir: TOTS JUNTS!... Per una Àfrica més digna.
Dra. Mercedes BarcelóPresidenta
4
Patronat
Mercedes Barceló. Presidenta. Llicenciada en medicina i cirurgia, ha cursat dos
mòduls del Màster de Medicina tropical de la UaB. va exercir durant més de vint
anys a l’institut dexeus de Barcelona. coneixedora i apassionada d’Àfrica a la qual
viatja un mínim de dues vegades l’any per seguir molt de prop l’evolució dels pro-
jectes i identificar noves propostes.
Pascual Barceló. Vicepresident. Professor mercantil i Pade per l’iese.
Carlos Bueno. Secretari. advocat en exercici i apassionat per l’Àfrica.
VocalS:
Jose Luís acha, llicenciat en dret i impulsor de la Fundació rivaria. Membre del
Patronat de diverses fundacions.
Victor Barceló, llicenciat i MBa en administració i direcció d’empreses, especialista
en Banca d’inversió.
antonio Capella, llicenciat en ciències ambientals i MBa d’esade, assessor en
aspectes mediambientals i rsc. expert en formulació de projectes i en matèria
d’implantació de mecanismes de transparència i bon govern en Fundacions.
Cristina Cuatrecasas, veterinària. actualment estudia medicina per especialitzar-se
en l’atenció de malalties tropicals. Ha passat temporades vivint a Kenya i tanzània.
Qui som
5
alfonso abadía Jaime Ballabriga Marc Bausili
Jaume Bea david Benavent valerie Block
albert Bossy Luisa Burrel Josep camps Paola
de aldecoa Marta Fenollosa María Jesus Garcia
Lidia Gómez claudia Gómez carlos González
elena Masip vicky Matas Berta Ministral
Natalia Montero Javier Muñoz cristina Nogué
Marc Oliver Helena Perelló alberto Pérez-
porro Hugo Peris Marina Pujol Berta Pujol
carolina rosell araceli rosell Guillermo sala
ramon serrat anna server Laura server
anna teixidor Javi tió Monique vielajus
ramón vila Lasse Weissman
Inés Cuatrecasas, cofundadora i directora de la marca de moda “Mille collines”
amb seu a rwanda, on resideix des de fa 2 anys.
Marta Cuatrecasas, gran coneixedora de l’Àfrica, llicenciada en periodisme i espe-
cialitzada en periodisme internacional en el continent africà.
Vicente Esteve, Membre d’Honor. enginyer químic per la Universitat de Barcelona
i fundador de l’empresa Lucta.
Josep Lluís Fernández, capellà i bomber. Missioner a camerún entre 1971 i 1986.
L’any 2007 li fou entregada la creu de sant Jordi.
Guillermo Giménez-Salinas, llicenciat en administració i direcció d’empreses i
vinculat a Àfrica digna des de l’any 2005.
Fernando Labastida, economista. Ha treballat en empreses de múltiples sectors.
tim Lapage, Membre d’Honor. Nascut a Kenya i facilitador de projectes de coope-
ració. va ser president de la fundació Lewa Usa durant 7 anys.
GEStIó I aDMInIStraCIó
Lluís Miret. Director. enginyer industrial amb postgraus en administració i direcció
d’empreses (institut d’empresa) i ONGd (esade).
Mar Juncà. coordinadora de recursos. diplomada en direcció Hotelera.
Laura Fernández. Responsable d’administració. diplomada en ciències empresarials
i especialitzada en direcció economicofinancera.
LLIStat DE VoLuntarIS 2004-2009
6
La Dra. Mercedes Barceló, presidenta fundadora d’Àfrica Digna, va
començar a estimar a l’Àfrica, fins i tot sense conèixer-la, gràcies al
seu pare Pascual Barceló. El seu primer viatge va ser fa més de 20
anys i, des d’aleshores, ha realitzat més de 30 viatges al continent
africà. Arran de tot això va decidir ajudar d’una manera més efectiva
i, el desembre del 2004, es va constituir la Fundació Àfrica Digna.
així, un cop posat el cor, d’altres raons que ens permeten explicar la nostra prioritat
per les persones que viuen a l’Àfrica són:
dels 53 estats que componen el continent africà, 30 d’ells es troben entre els 32
últims d’un total de 182 estats amb l’índex de desenvolupament humà més baix
segons el Programa de les Nacions Unides per al desenvolupament.
el 50,9% de la població a l’Àfrica, 388 milions de persones, vivien amb
menys de 1,25 dòlars al dia, amb un creixement de 90 milions de persones en el
període 1990-2005.
La FaO (Food and agricultural Organization) estima que 265 milions de persones
pateixen desnutrició a l’Àfrica subshariana.
El 40% dels africans no té accés a fonts d’aigua potable i més de la meitat no
disposa de serveis de sanejament. en 14 països més d’un quart de la població necessita
més de 30 minuts per anar a recollir aigua.
Per què l’Àfrica?
7
212 298 383 388
1.071 873 635
316
548548
589
596
2.000
1.600
1.200
800
400
0
1981 1990 1999 2005
aproximadament van morir 850.000 persones de malària al món el 2008, el 90%
d’elles a l’Àfrica.
L’índex de naixements de mares adolescents a l’Àfrica és el més alt del
món amb 123 naixements de cada 1.000 mares, gairebé doblant als dos següents,
amèrica Llatina i el carib. una dona a l’Àfrica Subsahariana multiplica per 180
les seves possibilitats de morir en el part respecte a una dona europea.
seguint la tendència actual s’estima que fins 2045 no es compliran els objectius
referents a salut maternal.
nombre de persones (en milions) vivint per sota de 1,25 $ diaris (1)
Mapa de l’Índex de naixements de mares adolescents (2)
Orient Mitjà i Nord Àfrica
europa i Àsia central
Llatinoamèrica i el carib
sud d’Àsia
Àsia oriental i Pacífic
africa subsahariana
(1) Font: rethinking poverty:
report on the World social situation 2010.
United Nations Publication.
(2) Font:
Organizació Mundial de la Salut
< 1010 - 49,950 - 99,9100 - 199,9> 200sense dades
8
80
60
40
20
0
a l’Àfrica subsahariana al voltant de 1,8 milions de nens i nenes per sota
dels 15 anys viuen amb el VIH i 12 milions per sota dels 18 anys han perdut un
o ambdós progenitors per la seva causa. el 70% dels nous casos a nivell mundial es
produeixen aquí.
36 milions de nens i nenes no van a l’escola, encara que l’accés a l’educació
primària ha passat del 58% l’any 2000 al 74% el 2007 causant una enorme pressió
en la capacitat de les escoles i els professors per a proporcionar un ensenyament de
qualitat. només el 32% de la població accedeix a ensenyament secundari i el
5% a terciari. a més a més, s’estima que la crisi financera produirà una reducció
de 4.600 milions de dòlars en el pressupost d’educació primària, una caiguda del
voltant d’un 10%.
s’estima que en els últims 39 anys s’han espoliat mitjançant transferències
il·lícites de capital uns 1,8 bilions de dòlars des del continent africà cap als
països desenvolupats. el 3% d’ells correspondria a la corrupció, el 30-35% al tràfic
d’armes o drogues i el 60-65% restant a l’evasió d’impostos principalment pel co-
merç per sota del preu real.
s’estima que són necessaris 82.100 milions de dòlars anuals entre 2010 i 2020 per
aconseguir els Objectius de desenvolupament del Mil·lenni. L’any 2009 es van destinar
38.200 milions.
en els propers anys serà necessari invertir entre 30.000 i 50.000 milions de dòlars
anuals més per a l’adaptació i mitigació del canvi climàtic.
Percentatge de nens sense escolaritzar 2006
Previsió d’abandonament
esta
ts À
rab
s(5
,7 m
ilio
ns)
Àsi
a c
entr
al(0
,3 m
ilio
ns)
euro
pa
cen
tral
i O
rien
tal (
1,6
mili
on
s)
Àsi
a O
rien
tal i
Pa
cífi
c (9
,5 m
ilio
ns)
Llat
ino
amèr
ica
i el
car
ib (
2,6
mili
on
s)
am
èric
a d
el N
ord
i e
uro
pa
Occ
iden
tal (
2,0
mili
on
s)
sud
-oes
t as
iàti
c (1
8,4
mili
on
s)
Àfr
ica
sub
sah
aria
na
(35,
2 m
ilio
ns)
Mó
n(7
5,3
mili
on
s)
Previsió d’accés tardà Previsió sense cap tipus d’accés
Font: Institut Estadístic de l’UNESCO 2008.
Nota: El nombre entre parèntesis és el
nombre total de nens sense escolaritzar.
Les dades estan organitzades per les
regions definides per l’UNESCO.
9
una vida digna per als africans
cooperar amb les persones amb menys recursos que viuen a l’Àfrica subsahariana en
la millora de les seves condicions de vida, facilitant l’accés a la salut i l’educació:
contribuint amb suport econòmic a les contraparts oportunes per dur a terme
projectes d’intervenció directa que tinguin en compte als beneficiaris últims.
desenvolupant iniciatives pròpies.
Promovent la sensibilització de la societat civil espanyola en els àmbits de l’accés a
la salut i a l’educació a l'Àfrica.
tenint com a objectius transversals la defensa dels drets universals de l’home, el
medi ambient, les polítiques de gènere, la cultura de pau i l’enfortiment de la demo-
cràcia local, nacional i internacional.
dignitat
solidaritat
independència
Professionalitat
transparència
sostenibilitat
VISIó
MISSIó
VaLorS
PrInCIPIS
Missió i objectius
10
treballem en àrees rurals per evitar la migració a les barriades de les grans ciutats
on viuen en condicions miserables.
Pretenem orientar-nos cap a aquells projectes que fomentin el desenvolu-
pament local, no ens considerem una Fundació que actua majoritàriament en
situacions d’emergència.
no actuem en zones conflictives o d’emergència, considerem que una
Fundació com la nostra ha d’evitar qualsevol possibilitat de fracàs en els primers
projectes.
Les persones responsables dels projectes que viuen a l’Àfrica han de tenir la nostra
filosofia i respectar la cultura i medi ambient del país.
els beneficiaris són els que, en funció de les seves necessitats, ens presenten els
projectes. Han de realitzar algun tipus d’aportació ja sigui econòmica, de mà d’obra o
d’altres recursos.
considerem molt important la viabilitat econòmica del projecte i la continuïtat
del mateix.
Seguiment exhaustiu per part dels membres de la fundació, amb viatges periò-
dics a l’Àfrica i contacte constant amb la contrapart.
en l’elecció de cada projecte s’avaluen les despeses de seguiment i estada buscant
sempre la despesa mínima (en administració i gestió).
No treballem amb personal desplaçat de forma permanent, promocionem perso-
nes del país perquè siguin els nostres responsables dels projectes a l’Àfrica.
Evitem aquells projectes que encara que siguin vistosos són innecessaris i de vega-
des contraproduents.
Criteris de selecció de projectes
11
34%35%
14%17%
Àfrica Digna col·labora amb ONG locals en la promoció de projectes
en els quals les comunitats participin activament.
els projectes són remesos al patronat que busca trobar un equilibri entre els recursos
disponibles, les necessitats presentades i la missió pròpia de la Fundació seguint els
criteris de selecció de projectes.
els socis, amics, voluntaris i entitats col.laboradores contribueixen a convertir en
realitat els projectes aprovats.
durant aquests 5 anys
de funcionament hem
realitzat 29 projectes
suposant una inversió total
de 873.535 euros.
salut 10
educació 5
Microprojectes 4
sensibilizació 10
activitats realitzades
noMBrE DE ProJECtES
Salut
Sensibilizació
Microprojectes
Educació
12
construcció d’una sala de Pediatria amb 30 llits a l’Hospital de Ma-
ragua, ubicat al districte de la província central de Kenya Muranga’s
south. aquest hospital és el centre de referència del districte amb una
població de 388.260 persones de les quals hi ha 53.708 (13,48%) nens
menors de 5 anys i 11.906 (3,16%) menors d’un any (dades any 2008).
La morbiditat es troba per sobre del 30%, mentre que els casos de
pacients d’ambulatori per a menors de 5 anys és del 7,5%. el nombre
total d’admissions pediàtriques durant l’any 2008 va ser de 624 paci-
ents mentre que l’ocupació mitjana de llits era del 226%.
La construcció de la sala pediàtrica es troba dins del pla quinquennal
del Ministeri de salut, el que significa que ja té previst fer-se càrrec de
les despeses de manteniment.
4rt Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni: Reducció de la
mortalitat infantil. Augment de pacients pediàtrics admesos en una
unitat especialitzada. Reducció de l’estada hospitalària de pediatria
i dels costos d’atenció mèdica. Millora en l’atenció dels pacients i les
seves famílies.
Lloc Maragua, Kenya
Contrapart local
Govern de la república de Kenya,
Ministeri de salut
any 2009 - 2010
Inversió total 92.000 euros
amb l'ajuda de areas,
Fundació creatia
i Fundación roviralta
Sala de Pediatria a l’Hospital de Maragua
Salut
13
el bosc de Ngare Ndare està situat al Nord de Kenya al districte de
imenti. el bosc és indígena i cobreix una àrea de 5.554 hectàrees.
els beneficiaris directes són 3.000 persones que viuen a la part nord
del bosc, encara que un total de 8.320 viuen als voltants, i podran
beneficiar-se de l’aigua neta per ells i pel seu bestiar. Però a més els
diversos cursos residuals subministren aigua a una extensa població
del nord de Kenya.
el projecte sorgeix per l’ús inadequat de l’aigua actual tant per a
consum domèstic com per a l’agricultura. Per millorar les condicions
higièniques i de salut, combatent el còlera, malalties diarreiques i
protegint el medi ambient el projecte pretén:
tancar els naixements d’aigua.
construir punts per beure el bestiar tant al bosc com a les zones
adjacents.
construir bons punts d’aigua fora del bosc per a la comunitat
especialment en l’àrea de Manyangalo i Ngare Ndare.
augmentar el coneixement de la comunitat dels beneficis dels es-
tàndards d’higiene i ús adequat de productes químics per a l’agricultura
especialment en granges prop de la llera d’aigua.
Lloc Ngare Ndare, Kenya
Contrapart Local
Ngare Ndare Forest trust
any 2008 - 2011
Inversió total 86.084 euros
Projecte hidràulic en ngare ndare
1er, 4rt, 5è i 7è Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Facilitar
l’accés a aigua potable i sistemes de sanejament.
Salut
14
el dr. alberto Bossy promou l’accés a les tècniques de diagnòstic
ecogràfic a l’Àfrica. en aquest sentit ha format a Moses Okoth i da-
vid asutsa a l’Hospital de sant Joan de déu i la clínica corachan de
Barcelona.
el projecte pretén crear una nova ONG amb el suport d’un metge local
que faciliti a les persones amb pocs recursos de les barriades pobres
aquest diagnòstic.
La viabilitat econòmica del projecte es sustenta en el cobrament d’una
quantitat als beneficiaris (1 / 3 del preu oficial).
inicialment s’inclou l’enviament d’un ecògraf, que ha estat donat, i els
costos de constitució d’aquesta nova ONG.
3er, 4rt i 5è Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni
Reducció de la mortalitat materna i millora de la salut infantil.
Lloc Korogocho, Nairobi, Kenya
Contrapart Local rehema
Helthcare Organization
any 2009 - 2010
Inversió total 20.449 euros
amb l'ajuda de
Fundació Jesus serra
Dispensari ecogràfic a nairobi
Salut
15
aquesta zona aïllada es troba a més de dues hores en cotxe per un
tortuós camí sense asfaltar de l’hospital més proper, a Maralal. Una
complicació en un part o una ferida per elefant podria suposar la
mort a causa de l’escassetat de recursos sanitaris.
es va considerar oportuna la compra d’una ambulància tot terreny.
Ja que els samburu viuen en comunitats disperses per les muntanyes,
era molt necessari comptar amb una clínica mòbil per a transportar i
tractar els pacients.
també es va remodelar el dispensari de Barsaloi, instal·lant equips de
diagnòstic ecogràfic i d’odontologia per als dentistes voluntaris que
cada any envia la Fundació.
durant l’any 2009 s’han realitzat cursos de diagnòstic ecogràfic així
com de millora dels coneixements en detecció de malalties infeccioses
i malària.
Fins ara, s’ha reduït la mortalitat en els parts, s’ha millorat les condicions
sanitàries i s’ha pogut donar assistència mèdica a molts malalts i ferits.
Lloc Barsaloi, Kenya
Contrapart Local
Germanes de santa teresita
any en curs des de l’any 2006
Inversió total 31.913 euros
amb l'ajuda de estrena
de la pel·lícula La Masai Blanca,
Luz de Gas i Mango
Pla sanitari a Barsaloi
3er, 4rt i 5è Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni
Reducció de la mortalitat materna, millora de la salut infantil,
assistència mèdica malalts i ferits.
Salut
16
construcció d’un pou per l’abastament d’aigua a l’escola primària
d’Ol Kuroto i a la comunitat de la zona circumdant a la reserva nacio-
nal de Maasai Mara.
els habitants locals són pastors seminòmades dedicats a la ramaderia
de vaques i cabres. Les comunitats s’estan organitzant per a gestionar
adequadament les zones de la reserva, per obtenir un major rendiment
millorant la seva economia de subsistència, amenaçada actualment pel
canvi climàtic. els seu bestiar es beneficiarà d’una banda d’aigua pota-
ble i de l’altra disminuirà el risc de mort per predadors (normalment,
aquests es mantenen allunyats de les comunitats ben establertes).
La bomba elèctrica funciona amb panells solars, oferint un manteni-
ment molt baix que s’autogestiona la comunitat.
1er, 4rt, 5è i 7è Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.
Facilitar l'accés a aigua potable.
Lloc Ol Kuroto, Kenya
Contrapart Local
Olare Orok conservancy trust
any 2007 - 2008
Inversió total 25.548 euros
amb l'ajuda de Luz de Gas
Projecte hidràulic a ol Kuroto
Salut
17
La distribució d’aliment infantil per 100 nens i nenes a base de llet
en pols durant un any, amb el seguiment i suport a les mares sero-
positives a través d’intervenció mèdica i grups de suport ha permès
que cap dels nens tractats fora contagiat amb el virus.
el projecte va ser coordinadat pel dr. victorio torres, director de
l’associació viHda, amb enorme experiència en el desenvolupament
de programes de sida a l’Àfrica subsahariana, ha estat especialista
de viH per a Metges sense Fronteres a angola, congo, Zimbabwe,
Nigèria i etiòpia i responsable a Kenya de Metges del Món.
Lloc Hospital de Maragua, Kenya
Contrapart Local viHda
any 2007
Inversió total 57.997 euros
amb l'ajuda de Luz de Gas
alimentació infantil per a la prevenció de la SIDa en nadons3er, 4rt, 5è i 6è Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.
Cap nen sigui seropositiu per contagi matern.
Salut
18
La construcció d’una presa a la zona alta del riu per retenir l’aigua po-
table i la canalització fins a l’escola on s’emmagatzema en dos tancs,
ha permès garantir el subministrament d’aigua en els períodes de
sequera reduint més el nombre de casos amb malalties diarreiques i
conseqüentment la mortalitat infantil.
La comunitat samburu assentada a la zona és la principal beneficiaria
del projecte. dones i nens són els principals encarregats de recollir
aigua, de manera que en situar el tanc proper a l’escola s’ha reforçat
el sistema educatiu.
1er, 2on, 3er, 4rt, 5è i 7è Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.
Facilitar l’accés a aigua potable. Reforç del sistema educatiu.
Lloc Lulu, Kenya
Contrapart Local Missioners
Javerians de colòmbia (YarUMaL)
any 2007
Inversió total 16.652 euros
amb l'ajuda de Fundació creatia
Projecte hidràulic a la comunitat Samburu
Salut
19
el poble disposa d’un petit dispensari a càrrec d’un infermer i un auxi-
liar que treballen amb mitjans molt rudimentaris. s’atenen uns 20
pacients diaris que, en molts casos, no podran curar-se, per falta de
mitjans. L’hospital més proper es troba a uns 50 km i no hi ha un
transport adequat. Per a la millora del dispensari es va comptar amb
l’ajuda d’un grup de metges voluntaris amb experiència en el tercer
món. en aquest procés també es va analitzar la necessitat de millora
de les infraestructures de subministrament d’aigua.
Per als habitants de Maktau aconseguir aigua significava caminar
15 km, o més, arribar a una font, omplir els bidons i transportar-los a
peu o en el millor dels casos en bicicleta. dotze hores sense menjar,
sota un sol abrasador, esperant que els bidons s’omplin lentament. Hi
havia un pou, però faltava finalitzar el sistema de canonades i el tanc
que mitjançant gravetat subministra l’aigua a la població. La fundació
va concloure aquest projecte comptant amb l’ajuda directa dels bene-
ficiaris, és a dir, amb la mà d’obra gratuïta i voluntària dels habitants.
Lloc Maktau, Kenya
Contrapart Local comitè de salut i
aigua de la comunitat
any 2006
Inversió total 12.470 euros
amb l'ajuda de Luz de Gas
Pla Sanitari a Maktau
3er, 4rt i 5è Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.
Reducció de la mortalitat materna, millora de la salut infantil,
assistència mèdica malalts i ferits.
Salut
20
s’ha dotat el centre de salut aNGOKONG d’una instal·lació d’ener-
gia solar que facilita la potència necessària per al funcionament dels
equips i així facilitar els serveis d’odontologia.
s’atén a una àrea rural de vuit poblats, situats al llarg d’una línia
de 50 km. els poblats són: Minang, Missa, Nzuemang, Bidjabidjan,
Nloayon, acam, esono-esason, Bibeng, Ongoma, etegven, Mebaha.
donada la situació geogràfica de la ciutat, fronterera amb Gabon
a l’est i amb el camerun al nord, diàriament atenen malalts proce-
dents d’aquests països. el costum local és rosegar canya de sucre.
tota la població (100%) té totes les peces dentals acarades, aproxi-
madament unes 20.000 persones.
el projecte dissenyat i controlat pels dentistes alberto Pérez-Porro i
cristina casacuberta preveu el desplaçament d’equips de 2 o 3 profes-
sionals voluntaris cada 3 mesos al centre de salut.
els costos d’infraestructures, de personal local i d’estades són sufra-
gats per les germanes hospitalàries, mentre que els costos dels viatges
i del material mèdic i farmacològic són suportats pels propis volunta-
ris desplaçats.
Medicina preventiva, extraccions i tractaments mèdics d’urgència i
odontologia conservadora.
Lloc ebibeyin, Guinea equatorial
Contrapart Local
Missioneres Hospitalàries
any 2007
Inversió total 27.871 euros
Serveis odontològics a Ebibeyin
Salut
21
amb els pares comboians com contrapart i fons recollits en el 2n Pre-
mi de solidaritat de la revista telva, hem construït un dormitori per a
nenes de l’ètnia Pokot que volen anar a l’escola i per viure a diversos
quilòmetres s’han de quedar a dormir allà. Fins ara utilitzaven el terra
de l’aula mentre que els nens gaudien d’una habitació per a ells.
el districte de West Pokot està situat a la província del rift valley de
Kenya. La seva capital és Kapenguria. té una població d’aproximada-
ment 300.000 habitants i una àrea de 9.064 km². els seus habitants
s’anomenen pokots i són pastors seminòmades dedicats a la ramaderia
de vaques, cabres, bens i camells; l’alimentació bàsica és la llet, el te i
algunes farines. Un 25% aproximadament dels pokots es dediquen a
l’agricultura, depenent de les condicions climatològiques de la zona.
es pretén cobrir una necessitat bàsica com és la de dormir en condicions
mínimes de salubritat, a més d’aquesta manera es fomenta l’educació,
ja que aquest dormitori és utilitzat per nenes de poblats llunyans, que
no poden tornar a casa pel factor distància.
Lloc West Pokot, Kenya
Contrapart Local Pares comboians
any 2006
Inversió total 13.224 euros
amb l'ajuda de
Premi telva de solidaritat
residència per a nenes a natemeri
2on i 3er Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Facilitar l’accés
a un ensenyament de qualitat en condicions d'igualtat de gènere.
Educació
22
Les comunitats de Barsaloi i tuum compten amb una població d’apro-
ximadament deu mil habitants cadascuna i estan ubicades al nord de
Kenya a quatre i cinc-cents quilòmetres respectivament de la capital,
Nairobi. els seus habitants són pastors seminòmades dedicats a la cura
de vaques, cabres, bens i camells; l’alimentació bàsica és la llet, el te i al-
gunes farines que es reben per concepte de donacions internacionals,
especialment farina de blat de moro.
L’única forma de subsistència que coneixen aquestes comunitats fins
al moment és la ramaderia, amb un alt risc relacionat amb l’escassetat
d’aigua. amb aquest projecte, es proposa l’apicultura com a alternati-
va a la ramaderia. a més amb la implantació de les noves arnes s’evita
la tala d’arbres, forma que utilitzaven tradicionalment per obtenir la
mel. La zona té la millor flor per a l’obtenció de la mel, la flor blanca
de l’acàcia. es proposa la creació d’una cooperativa de apicultors locals
fent ús dels recursos i condicions donades per l’entorn. el projecte té
una fase de formació i una altra de desenvolupament i implantació
dels ruscos.
es pretén donar a un sector important de la població una font d’ocupa-
ció i un ingrés econòmic pròsper per al nucli familiar.
Facilitar l'accés a l'ocupació i un ingrés econòmic per al nucli familiar
propiciant una microeconomia més estable que no depengui
exclusivament de factors ambientals.
Lloc tuum – Barsaloi, Kenya
Contrapart Local tUBa –
Missioners Javeriana de Yarumal
any 2006
Inversió total 14.530 euros
Cooperativa apícola tuBa a tuum i Barsaloi
Educació
23
tujijurane és una associació que ofereix a la ciutat de Kigali for-
mació a qualsevol persona disposada a rebre-la i sense mitjans per
permetre-se-la.
La majoria dels seus membres són mares que aprenen una professió al
taller de costura de la mateixa associació. aquesta gran participació
de dones amb nens va obligar a tujijurane a crear una Nursery school,
on es té cura i ofereix educació als seus fills.
Perquè l’escolarització d’aquests nens no acabi aquí, promovem el
projecte de la creació d’aules de primària al costat de la Nursery
school amb la intenció de formar-los com a persones responsables.
encara avui a rwanda, un de cada quatre nens segueix fora de l’es-
cola perquè per a molta gent l’ensenyament passa a un segon pla.
Però l’escolarització pot prevenir els nens de ser reclutats per grups
armats, els proporciona salut i higiene, els estructura i estabilitza i en
moltes ocasions és on fan l’únic menjar del dia. Gràcies a l’educació
en el futur aquests nens podran accedir a llocs de treball que millorin
les seves condicions de vida.
Lloc Kigali, rwanda
Contrapart Local associació tujijurane
any 2008
Inversió total 3.225 euros
aula de primària a Kigali
2on i 3er Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Facilitar l'accés
a un ensenyament de qualitat en condicions d'igualtat de gènere.
Educació
24
sierra Leone va patir, entre els anys 1991 i 2002, una de les més cruen-
tes guerres civils africanes. La lluita pel control dels jaciments diaman-
tífers que hi ha al país va causar uns 50.000 morts i el desplaçament de
desenes de milers de persones. el conflicte es va fer tristament famós
per l’ús de nens soldat i de tàctiques de terror com ara l’amputació de
mans i braços de civils. encara que totes les faccions combatents van
enrolar a les seves files a menors, va ser sobretot la guerrilla del Front
revolucionari Unit (rUF, en sigles angleses) qui va recórrer més a ells.
els nens eren usats com a combatents. Les nenes també, en algunes
ocasions, encara que se’ls reservava més el paper d’esclaves sexuals
dels comandaments de la guerrilla o dels seus propis companys ado-
lescents quan eren repudiades pels primers. sovint sota l’efecte de
drogues, xavals d’entre 8 i 18 anys van cometre atrocitats pròpies dels
més sagnants criminals de guerra: execucions a sang freda, violacions,
mutilacions, matances de civils ...
conjuntament amb la Fundació Àfrica directe ens hem responsabilit-
zat de facilitar al pare Javerià chema caballero recursos perquè pugui
dur a terme la construcció d’una escola i continuar amb la fantàstica
tasca de desmilitarització de nens soldat.
2on, 3er i 4rt Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Facilitar
l’accés a un ensenyament de qualitat promovent la cultura de pau.
Lloc Kathirie, sierra Leone
Contrapart Local desenvolupament
i educació a sierra Leone
any 2006
Inversió total 9.000 €euros
Escola per nens soldat a Kathirie
Educació
25
amb capacitat per 95 nens de 2 a 12 anys, aquest centre d’acollida
per a nens marginats per motius d’orfandat o pobresa extrema ofe-
reix un habitatge i una formació que els permet afrontar un futur
ple d’esperança.
anteriorment existien dos centres d’acollida, un de propietat de
Kentaja i un altre cedit pel govern, ambdós en estat lamentable. el
cedit pel govern, en situació precària, havia de ser desallotjat en un
termini no superior a sis mesos.
actualment els nens i nenes reben llit, menjar i educació. L’edificació
de la casa ha motivat a associacions europees i particulars a realitzar
donatius. Ha servit també perquè es remodeli l’antiga casa, en un cen-
tre d’acollida per a col·laboradors i la compra d’un vehicle tot terreny.
Lloc Nkongsamba, camerun
Contrapart Local Kentaja
any 2006
Inversió total
casa d’acollida: 165.678 euros
tot terreny: 32.495 euros
Casa d’acollida infantil a nkongsamba
2on, 3er i 4rt Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.
Facilitar l’accés a un ensenyament de qualitat, reforçant també les
condicions sanitàries i nutricionals bàsiques.
Educació
26
Àfrica digna té com un dels seus eixos principals el dret a l’educació.
el programa de “Beques d’estudis Àfrica digna” pretén promoure la
capacitació de grau superior de persones que hagin destacat tant aca-
dèmicament com per la seva involucració en les seves comunitats.
L’any 2009 s’ha becat a:
teriano (1000$), estudiant d’infermeria
John (2000$), estudiant en Koiyaki Guiding school
Pamela (300$ / anuals 2009 - 2012)€
2on i 3er Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.
Lloc Kenya
Contrapart Local individuals
any 2009
Inversió total 3.000 euros
Beques d’estudi
Microprojectes
27
el grup de dones “cheptupon” s’ha format per recolzar-se mútuament
en aconseguir mitjans econòmics amb què millorar el seu benestar i
garantir un futur millor per als seus fills.
se’ls ha facilitat la inversió inicial per a la compra de 70 gallines (10 per
dona) per a la producció d’ous i funcionaran amb el sistema “Merry go
round” d’ajuda mútua puntual.
el Pare tomás Herreros supervisa i consolida el projecte.
Lloc chelopoy, Pokot, Kenya
Contrapart Local
cheptupon, Pares comboians
any 2009
Inversió total 350 euros
Gallines Merry go rounda Pokot
3er Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni.
Microprojectes
28
compra de tres cadires de rodes per a tres dones discapacitades.
3er Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni.
Suport a les persones discapacitades.
Lloc Zona samburu, Kenya
Contrapart Local
arquebisbat de Maralal
any 2009
Inversió total 250 euros
Cadires de rodes
Microprojectes
29
Kibera ocupa una zona d’aproximadament 240 hectàrees amb uns
800.000 habitants (alguns diuen 1.200.000) que viuen en la seva ma-
joria en barraques fetes de trossos de fusta, tova i plaques de metall,
sense aigua corrent, electricitat ni clavegueram.
dos terços dels pobladors de Kibera, un fangar intransitable quan plou,
viuen amb menys d’un dòlar al dia i un 11,3% dels nens moren abans
de complir els cinc anys.
Gràcies a la donació realitzada per Grup safa a la Fundació, vam poder
proporcionar material sanitari i quirúrgic, i es va col·laborar en un pro-
jecte de desenvolupament i ajuda humanitària per a la prevenció i cu-
ració de malalties dels habitants de Kibera. els seus residents viuen en
unes condicions precàries i la salut és una de les últimes preocupacions
que tenen, ja que es centren a buscar aliments i subsistir.
Lloc Kibera, Kenya
Contrapart Local Pares de Guadalupe
any 2006
Inversió total 3.000 euros
amb l'ajuda de Grupo safa
Donació de fàrmacs a Kibera
4rt i 5è Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.
Microprojectes
30
Les campanyes de sensibilització es focalitzen en aspectes claus
que ajuden a comprendre les necessitats bàsiques de les comuni-
tats on treballem.
apropar les realitats de l’Àfrica subsahariana a la nostra societat exigeix un important
esforç d’adequació dels continguts i els missatges per poder posar-te en el lloc de
l’altre, primer pas per actuar de forma solidària.
com a soci, amic i voluntari, participar en les campanyes ens ajuda a construir els mis-
satges que després compartim amb els que ens envolten per seguir sumant esforços.
com a entitat col·laboradora, participar vol dir apropar els missatges als treballadors,
clients o proveïdors i establir vincles amb valors més enllà de la pròpia activitat.
23 març 2006 Concert razón de Más
Luz de Gas. Barcelona.
tema: activitats Maktau
6 octubre de 2006 I torneig de Padel Àfrica Digna
reial club de Polo de Barcelona
Participa: tennistes sergi Bruguera i Felix Mantilla,
l’exjugador del Barça, carles reixach,
el jugador d’handbol enric Massip, i l’ex entrenador
del saragossa, víctor Muñoz
tema: sensibilització sobre l’Àfrica subsahariana
Sensibilizació
31
6 octubre 2006 I torneig de Golf Àfrica Digna
real club de Golf el Prat
Participa: Xavier trias
tema: escola per a nens soldat
2 desembre 2006 Basar Internacional a Luxemburg
tema: Projecte hidrològic Maktau
10 gener 2007 Pre-estrena de la pel·lícula “La Masai Blanca”
cinema alexandra
tema: ambulància - Barsaloi
2-6 octubre de 2007 II torneig de Pàdel Àfrica Digna
reial club de Polo de Barcelona
tema: Projecte hidrològic a Lulu
19 juny 2008 I Sopar Àfrica Digna
el Jardí de l’abadessa
Participa: dr. victorio torres, Fernando casado, Grup
Mama Àfrica catalunya
tema: alimentació infantil per a la prevenció de la sida
16 octubre 2008 Concert abbey’s Beat
Luz de Gas. Barcelona.
tema: sala de pediatria Hospital de Maragua
Març 2009 I Viatge d’amics de la fundació
tema: viatge per conèixer els projectes d’Àfrica digna
a Kenya
octubre-novembre 2009 Exposició “cooperar?”
Xarxa de Punts d’informació Juvenil de Barcelona
tema: accés a la cooperació per a joves voluntaris
15 de desembre 2009 Presentació de les missions oftalmològiques
tema: Presentació del conveni amb la Fundació
Barraquer
32
La Fundació Àfrica digna va ser constituïda a finals de l’any 2004 amb la missió de
contribuir a millorar les condicions de vida de les persones amb menys recursos
a l’Àfrica subsahariana. després de cinc anys de funcionament, el patronat de la
Fundació Àfrica digna va obrir en l’últim quadrimestre del 2009 un procés d’intens
treball intern per dibuixar les línies d’actuació entre el 2010 i el 2015.
durant els primers 5 anys de funcionament s’ha consolidat una fundació privada sense
ànim de lucre que ha promogut projectes de cooperació internacional al camerun,
sierra Leone, Guinea equatorial, rwanda i Kenya especialment en els àmbits de salut
i educació, mostrant un especial interès per la protecció de la infància i la dona,
protegint el medi ambient i les cultures locals mitjançant la promoció dels drets hu-
mans i la cultura de pau.
a nivell internacional durant la primera dècada d’aquest mil·lenni s’ha seguit oblidant
al continent africà. els indicadors dels Objectius de desenvolupament del Mil·lenni i
l’Índex de desenvolupament Humà del Programa de les Nacions Unides per al desenvo-
lupament continuen mostrant que l’Àfrica és el continent amb més mancances.
La Fundació Àfrica digna contínua creient que proporcionar l’oportunitat de poder
tenir una vida digna és un objectiu universal. Per això col·laborarà en la cons-
trucció d’una justícia social que permeti l’eradicació de la pobresa i les desigualtats
mitjançant la promoció de l’accés a uns serveis socials bàsics i la conservació del medi
ambient en un entorn de pau i seguretat humana.
així s’estableixen dos objectius estratègics per al període 2010-2015.
Enfortir l’organització, consolidant i expandint els seus projectes i activitats a
l’uníson que la seva base social.
Millorar l’eficàcia, la qualitat i la sostenibilitat de l’ajuda, col·laborant i har-
monitzant els projectes i activitats amb altres actors de la cooperació internacional.
Les actuacions de la Fundació Àfrica digna en matèria de cooperació per al desenvo-
lupament hauran de sostenir-se sobre la base de dues línies d’acció:
Projectes de desenvolupament.
Sensibilització i Educació per al desenvolupament.
Si ho desitgen poden trobar el text complet del pla estratègic a www.africadigna.org
Pla estratègic 2010-2015
33
250.000
200.000
150.000
100.000
50.000
0
-50.0002005 2006 2007 2008 2009
durant aquests 5 primers anys la fundació ha invertit 873.535 euros, suposant una
mitjana de 174.707 euros/any. el resultat positiu de 10.826 euros, producte d’uns
ingressos totals de 884.361 euros, resta pendent de distribuir en els propers anys. Les
despeses en projectes signifiquen un 87% de les despeses totals. destinant un 13%
dels recursos a gestió.
Memòria econòmica
DESPESES
INGRESSOS
RESuLtAt
2005 2006 2007 2008 2009 tOtAL MItJANA
INGRESSOS 191.890 168.745 194.675 166.461 162.590 884.361 176.872
DESPESES 205.799 154.536 194.671 154.167 164.363 873.535 174.707
RESuLtAt -13.909 14.209 4 12.295 -1.773 10.826
34
59%
21%
13%
2%
3%
2%
55%
40%
4%
1%
InVErSIó En ProJECtES 2004-2009 DonantS 2004 2009
Salut
SensibilizacióMicroprojectes
Educació
seguint els objectius fundacionals i el mandat del patronat, la inversió en projectes
s’ha dividit especialment en salut i educació.
durant els primers anys el patronat ha fet un especial esforç en consolidar la
fundació com una organització transparent en la gestió i de màxima confiança
tant pels donants com pels beneficiaris. La seva implicació també es mostra en el
suport econòmic.
EventsPúblic
Patronat
Financers
Socis iordinàries
Fund. iempreses
35
43%
38%
7%
8%
2%
2%
49%
1%
1%
5%
21%
2%5%
5%13%
DIStrIBuCIó DELS InGrESSoS 2009DIStrIBuCIó DE L’InVErSIó 2009
anY 2009
durant l’exercici 2009, el projecte principal ha estat la sala de Pediatria de l’Hospital
de Maragua. Les intenses pluges han condicionat el desenvolupament del projecte
hidràulic en Ngare Ndare i l’inici de les obres al Masai Mara per a la construcció
d’una residència d’estudiants.
també s’inicien els treballs de disseny i producció de l’exposició itinerant, Àfrica:
cares i creus, que veurà la llum el gener de 2010 en una presentació a l’iese.
a poc a poc es consolida també una diversificació de fonts de finançament que augu-
ren un trànsit adequat durant la prevista futura resistència a l’increment d’inversió
en cooperació internacional producte de la crisi financera.
EventsMasai Mara
PúblicPatronat
Gestió
Web i base de dades
FinancersEcògraf Moses
Ecògraf Barsaloi
Socis iordinàries
SensibilizacióFund. iempreses
HospitalSala pediatria
Microprojectes
Beques
36
aMIC
rep el butlletí trimestral i les convocatòries d’activitats de forma puntual.
SoCI
amic que estableix l'import i la periodicitat de les seves aportacions.
VoLuntarI
amic que està obert a col·laborar amb el seu temps i les seves capacitats.
orGanItzaCIó CoL·LaBoraDora
entitat interessada en col·laborar en les activitats i projectes.
LLEGat
dóna continuïtat a un compromís solidari.
truca’ns a la nostra
oficina al número
933 620 291 o
accedeix a la nostra
pàgina web
www.africadigna.org
per concretar la teva
col·laboració.
Què pots fer tu
37
ac Hotels acha consultores agència catalana de cooperació al desenvolupament
altraforma aneto area técnica areas asics Bac comunicación
Batllory BBK Brooksfield Bueno Bartrina abogados Bultaco cactus
cienpiés col·legi Oficial d’Odontòlegs i estomatòlegs de catalunya cuylás
dicomsa Merchant sa dunlop el Jardí de l’abadessa emesa Fundación aGH
Fundación Barraquer Fundación creatia Fundación Jesús serra Fundación la
romana Fundación renta Fundación roviralta Fundación san Joaquin
Hewlet Packard HUsa Hoteles index isdin Kawakan La costa, Golf &
Beach resort Lady Golf Luz de Gas Mango MBt Mercader de venecia
Mutua General de seguros Nespresso Nestlé Octagon Olympus Pont
reyes Puig Beauty & Fashion Group razón de más rc de Golf del Prat
rc de Polo de Barcelona refrigiWear royal Padel safari experts saywing
selvatgi soler cabot Joiers the colomer Group varta vieta Zelig
Es pot obtenir una còpia d’aquesta memòria en format pdf al portal de la fundació
www.africadigna.org
Entitats col·laboradores
avda. diagonal 660, Pral. 2ª
08021 Barcelona
tel. 93 362 02 91
Fax. 93 200 72 51
www.africadigna.org
col·labora: obra Social