IES Joan Fuster Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
IES JOAN FUSTER
BELLREGUARD
PROJECTE EDUCATIU(Identitat i Característiques)
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
ÍNDEX
1.- Presentació ……………………………………………………………………………………………………………………..…
2.- Fonaments legislatius…………………………………………………………………………..…………………………….
3.- Identitat i Característiques de l’IES Joan Fuster.
(valors, objectius i prioritats d’actuació, d’acord amb la identitat del centre i la consecució dels
fins que establixen la llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació i la llei d’ús i ensenyament
del valencià.)……………………………………………………………..………………………………….
3.1.- Anàlisi de l’entorn i ubicació…………………………..………………………………………………..………………
a.- Característiques socioeconòmiques i culturals de La Safor…………………………….…………….
b.- La zona d’adscripció a l’IES Joan Fuster……………………………………………………….……………….
3.2.- Història de l’IES Joan Fuster………………………………………………………………………………..……………
3.3.- Fonaments primaris de la naturalesa del centre……………………………………………….…………….
3.4.- Principis pedagògics i metodològics………………………………………………………………………………..
3.5.- Banc de llibres
3.6.- Objectius específics dels ensenyaments ofertats...........................................................
Educació Secundària Obligatòria…………………………………………………………………………………….
Batxillerat……………………………………………………………………………………………………………………….
Formació Professional…………………………………………………………………………………………………….
Formació Professional Bàsica……………………………………………………………
3.7.- L’atenció a la diversitat……………………………………………………………………………………………………
L’oferta de matèries optatives en l’ESO…………………………………………………………….…………….
Constitució de grups……………………………………………………………………………………………….……….
Els programes i accions d’atenció a la diversitat…………………………………………….………………..
3.8. Organització de l’institut i participació……………………………………………………………….……………..
4.- La projecció externa…………………………………………………………………………………………………….……..
5.- Procediments d’avaluació de les parts del projecte educatiu de centre………………………..…….
ANNEXOS………………………………………………………………………………….…………………….
2
3
6
6
6
9
11
15
17
19
19
21
23
24
25
25
26
27
29
34
35
37
2
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
Aquesta part del Projecte Educatiu de Centre anomenat “Identitat i característiques de l’IES Joan Fuster” és
el document aprovat per primera vegada pel Claustre de Professorat, per unanimitat, en la sessió
extraordinària del 15 de maig de 2014; i ratificada igualment per unanimitat per darrera vegada el 13
novembre de 2018.
Així mateix ha estat aprovat pel Consell Escolar de l’Institut en la sessió extraordinària de l'1 de juliol de
2014; i ratificada el 27de novembre 2018.
En ell es troben reflectits els trets d’identitat, la formulació d’objectius, l’expressió de l’estructura
organitzativa i el tractament de les llengües de l’Institut d’Educació Secundària Joan Fuster de Bellreguard, en
el moment actual.
Aquest Projecte Educatiu estableix les línies d’actuació per a tots els membres de la Comunitat Educativa i és,
alhora, el compromís de l’Institut amb la societat.
Els eixos que han guiat i orientat la concreció d’aquest Projecte Educatiu han estat, d’una banda, la gran
experiència acumulada al llarg dels quasi 20 anys de vida acadèmica, i de l’altre, la voluntat de millora de la
qualitat de la tasca docent.
El Centre sempre s’ha destacat per l’objectiu clar i ambiciós de formar persones, en sentit ample i de manera
integral, respectuoses amb els altres, les normes i l’entorn, crítics i actius davant la intolerància i la
discriminació, participatius i atents als canvis i moviments socials.
Podem constatar que el pas de l’alumnat per l’Institut els ha proporcionat, a una gran part, una alta formació
i preparació per accedir a estudis posteriors, a la universitat, i una alta i qualificada inserció laboral. Així
mateix, el centre es caracteritza per participar en els moviments d’innovació i de renovació pedagògica, i per
la formació permanent de les persones que hi treballen.
Tot això ha estat gràcies als milers d’alumnes que han passat per les nostres aules, a les famílies, mares i
pares que han donat suport i facilitat la nostra feina, a les institucions i a les empreses que ens han donat
suport professional i personal, i sobretot a les professores i professors que han realitzat i realitzen la seua
tasca amb il·lusió i diligència dia rere dia.
Tot i que es mantenen els mateixos postulats des de la fundació del nostre Institut, aquest Projecte Educatiu
ha estat adaptat a la nova reglamentació derivada del nou model educatiu.
3
1.- PRESENTACIÓ 1.- PRESENTACIÓ
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
RESOLUCIÓ de 27 de juny de 2018, del secretari autonòmic d’Educació i Investigació, per la qual s’aproven les
instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres que imparteixen Educació Secundària
Obligatòria i Batxillerat durant el curs 2018-2019.
En el punt 1 de l’Annex Únic (Projecte Educatiu) es recullen i ordenen els preceptes legislatius que al respecte
s’han anat publicant en diverses normatives i s’estructuren els continguts que ha de contemplar el PEC. Són,
per tant, aquests continguts que recollirem en aquest document i els annexos corresponents.
1. Projecte Educatiu
1. L’equip directiu coordina l’elaboració i és responsable de la redacció del projecte educatiu del centre,
d’acord amb les directrius establides pel consell escolar i amb les propostes realitzades pel claustre de
professors, l’associació de pares i mares d’alumnes i el consell de delegats d’alumnes. El projecte educatiu
serà aprovat pel director o directora del centre segons estableix la normativa vigent.
2. Els centres d’Educació Secundària i Batxillerat elaboraran el projecte educatiu tenint en compte les
característiques de l'entorn social i cultural del centre.
Així mateix ha de contemplar els principis coeducatius evitant aquelles actituds que afavorisquen la
discriminació sexista i, mitjançant la intervenció positiva, promocionar, a partir de la posada en valor de
les aportacions de les dones en cada àrea, el desenvolupament personal equilibrat de tots els membres de
la comunitat.
L’elaboració i el contingut s’ajustaran al que disposa l’article 121 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de
maig, d’Educació (BOE 04.05.2006), l’article 102 del Decret 234/1997, de 2 de setembre, del Govern
Valencià, pel qual s’aprova el Reglament Orgànic i Funcional dels Instituts d’Educació Secundària (DOGV
08.09.1997), així com la resta de disposicions vigents que establixen la inclusió de determinats aspectes
com a part del contingut del projecte educatiu. A estos efectes, el projecte educatiu inclourà:
a) Valors, objectius i prioritats d’actuació, d’acord amb la identitat del centre
b) Concreció dels currículums.
c) El tractament transversal de l’educació en valors en les diferents matèries, àmbits i mòduls, amb
especial referència a l’educació en la convivència escolar, familiar i social, així com a la resolució de
conflictes, respectant el principi de no-discriminació i d’inclusió educativa com a valors fonamentals.
4
2.- FONAMENTS LEGISLATUS 2.- FONAMENTS LEGISLATUS
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
d) El Pla de normalització lingüística.
e) El disseny particular dels programes lingüístics que aplique el centre.
f) El pla de convivència.
g) El pla d’acció tutorial.
h) El pla d’atenció a la diversitat.
i) El pla per al foment de la lectura.
k) El pla de transició de l’Educació Primària a l’Educació Secundària Obligatòria.
l) Els criteris bàsics que han d’orientar:
1. L’organització i el funcionament de l’institut.
2. La participació dels diversos estaments de la comunitat escolar.
3. Les decisions sobre la coordinació amb els servicis del municipi i les relacions previstes amb
institucions públiques i privades, per a la millor consecució dels fins establits.
m) El Reglament de règim interior de l’institut, amb les normes bàsiques de convivència.
3. A més dels continguts anteriors, el projecte educatiu inclourà els aspectes següents:
a) Els procediments per a determinar les matèries optatives que millor s’adapten a les característiques de
l’alumnat del centre.
b) Els mecanismes per a materialitzar actuacions coordinades efectives entre els equips docents en els
processos d’avaluació.
c) Les mesures organitzatives d’atenció educativa per a aquells alumnes que opten per no cursar
ensenyances de Religió.
d) Les vies i procediments de participació de les famílies en el procés educatiu de l’alumnat, i en
l’elaboració de propostes per al projecte educatiu.
e) Les fórmules de cooperació amb l’alumnat per a facilitar el seu progrés educatiu.
4. Els centres docents exposaran públicament el seu projecte educatiu, per al seu coneixement per tots els
sectors de la comunitat escolar i els demandants de places escolars.
El PEC es composa de dos parts diferenciades, independents i complementàries que hauran d’anar revisant-
se, actualitzant-se i avaluant-se en la mesura que les circumstàncies ho aconsellen.
5
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
6
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
Identitat i característiques de l’IES Joan Fuster.
Principis pedagògics i finalitats educatives
ANNEXOS
Concreció dels currículums Plans i Reglaments
ESO
BATXILLERATS
PMAR3 / PR4
Cicles Formatius
FPB
Pla de Normalització Lingüística
Pla de Convivència
Pla d’Acció Tutorial
Pla d’Atenció a la Diversitat i Inclusió Educativa
Pla per al Foment de la Lectura
Pla de Transició de l’Educació Primària a l’Educació Secundària Obligatòria
Reglament de Règim Interior
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
3.1.- ANÀLISI DE L’ENTORN I UBICACIÓ.
Característiques socioeconòmiques i culturals de la Safor.
Generalitats
L’IES Joan Fuster es troba ubicat a la localitat de Bellreguard a la comarca valenciana de La Safor. Aquesta es
troba situada a 38º 58’ de latitud Nord i 0º 11’ de longitud Oest. Amb una extensió de 426,5 km 2 està
formada per 31 municipis. Els seus límits són: al nord, la comarca de la Ribera; a l’oest, la Costera, la Vall
d’Albaida i el Comptat; al sud, la Marina Alta i, a l’est la Mediterrània.
Pel que fa a la xarxa viària, la Safor gaudeix d’una situació privilegiada: vora costa, és també el punt d’eixida
de les comarques veïnes interiors.
Els tres eixos fonamentals de comunicació, que s’orienten de nord a sud són: la N-332 de València-Almeria,
l’autopista AP-7 del Mediterrani i el ferrocarril de Gandia-València.
Aquests eixos paral·lels enllacen amb els vials cap a les comarques interiors:
- La C-3322 de Tavernes a Llíria per Alzira, que a la seua vegada enllaça amb l’autovia d’Albacete per
l’interior.
- La de Gandia-Xàtiva per Barx-Simat.
- La C-320 d’Almansa a Gandia per la Vall d’Albaida, via d’entrada i eixida de la meseta.
- La carretera 3318 que dóna pas a Pego i a l’interior de la Marina.
- El camí Reial o carretera de Nazaret a Oliva que la travessa de nord a sud per vora la costa.
Aquesta xarxa esmentada es completa amb una nodrida disposició de carreteres locals que comuniquen tots
els pobles de la comarca i amb una densa xarxa de camins que travessen tots els termes comarcals.
El port del Grau de Gandia, creat amb vista a l’exportació de taronges i al servei de la indústria d’Alcoi, ha
perdut aquesta importància, transformant-se en un port de pesca i transport en general.
Economia
Agricultura. Amb freqüència, la imatge que es té d’una Safor agrícola no és del tot correcta doncs, la base
econòmica de l’agricultura intensiva centrada en el conreu del regadiu (taronger i hortalisses) ha patit un
canvi substancial distingint-se per un ampli desenvolupament del sector serveis i el sector de la construcció
7
3.- IDENTITAT I CARACTERÍSTIQUES DE L’IES JOAN FUSTER.
(VALORS, OBJECTIUS I PRIORITATS D’ACTUACIÓ, D’ACORD AMB LA IDENTITAT
DEL CENTRE)
3.- IDENTITAT I CARACTERÍSTIQUES DE L’IES JOAN FUSTER.
(VALORS, OBJECTIUS I PRIORITATS D’ACTUACIÓ, D’ACORD AMB LA IDENTITAT
DEL CENTRE)
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
(hui en crisi). No hem d’oblidar però, que l’agricultura ha estat fins fa poc la principal ocupació dels saforencs
i que gràcies a ella i als seus elevats rendiments econòmics, s’ha permés un nivell de vida acceptable, així
com una quantitat no menyspreable de treball a l’hort o als magatzems.
En l’actualitat, la producció de cítrics travessa una crisi greu. El cultiu en bancals, molts d’ells menuts i
separats, impossibilita una mecanització productiva i l’augment de la rendibilitat. També hem d’afegir la
polarització excessiva de la producció envers la taronja, el treball de les terres a temps parcial, l’envelliment
de la població activa dedicada al camp, la comercialització amb un nombre elevat d’intermediaris, l’elevat
preu de la terra i, finalment, l’augment de les grans explotacions molt mecanitzades a altres zones de l’estat,
com Andalusia i Múrcia.
L’activitat agrícola, el comerç i la indústria que d’ella es deriven, van ser fins 1960 la base de l’economia
comarcal i l’explicació a la gran densitat de població, ja que el desenvolupament de l’activitat turística és
molt més recent. Encara al 1970 el sector agrari ocupava a 13.000 persones i representava quasi el 33 % de la
població activa, mentre que en 2001 les xifres absolutes havien baixat a 6.000 i el valor relatiu va descendir al
6 %, per haver crescut en major proporció la resta de sectors econòmics. Cal ressenyar que és molt freqüent
l’agricultura a temps parcial, i que per tant hi ha moltes persones que estan donades d’alta en altra activitat
(indústria, serveis) i dediquen un dia o dos a la setmana a atendre els seus tarongers.
Indústria. Les indústries sucreres del segle XVIII a Gandia i Oliva, o les filatures i teixits de seda encara
importants a mitjans de segle XIX gairebé no han tingut continuïtat, encara que han sorgit altres noves com
la de mobles, cartró, aliments i materials de construcció que han prosperat a l’abric del desenvolupament
turístic.
La baixa activitat industrial a la comarca no té motivació ideològica o tradició. Els capitals inversors no
marxen cap a aquest sector perquè és més atractiu invertir en allò que és més rendible. S’ha de tenir present
que les indústries saforenques són menudes, el 82 % té entre un i set treballadors i ocupa d’un 30 % a un 8
% del sector. Les mitjanes o grans indústries, altrament, representen un 2 % del total però ocupen el 26 % del
sector. La tipologia d’indústries que podem trobar pertanyen al sector alimentari, tèxtil, de la fusta,
construcció, materials de construcció i transformats metàl·lics. També les químiques, gràfiques i pirotècnia,
tenen certa presència.
El turisme i el gran desenvolupament del sector terciari. Sense cap mena de dubte, el gran desenvolupament
que en les darreres dècades ha assolit l’activitat turística és el principal responsable del procés de
terciarització que s’observa en l’estructura ocupacional de la població, especialment en els municipis
costaners. Ja en 1970 el sector terciari era el més nombrós (15.600 ocupats) i representava quasi el 39 % de
la població activa. En 2001 el nombre absolut d’ocupats havia ascendit a 50.700 i la seua representació al 65
8
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
%. A més ha estat també el creixement d’aquest sector el que, com ja s’ha apuntat, ha arrossegat altres, com
el de la construcció i determinades indústries (moble, alimentació, etc.), i en últim terme el responsable del
creixement demogràfic. L’oferta turística ascendia en 2003 a unes 20.000 places en hotels i altres
establiments semblants, i a 130.000 en apartaments junt a la platja. El turisme de les platges està compost
bàsicament per espanyols, sobre tot madrilenys, molts dels quals posseeixen en règim de propietat el seu
xalet o apartament, al que es traslladen aprofitant els períodes vacacionals. Es tracta, per tant, d’un turisme
de persones fixes, la qual cosa li dona una bona estabilitat.
b.- La zona d’adscripció a l’IES Joan Fuster.
Dels 31 municipis de la comarca, 8 nodreixen d’alumnat a l’IES
Joan Fuster. En el següent mapa comarcal es reflecteixen la
localitat on s’ubica l’institut, Bellreguard, i les altres set. En ell es
pot apreciar com aquesta zona està situada entre els dos grans
nuclis de població de la comarca, Gandia i Oliva. Així mateix
observem com l’alumnat prové tant de poblacions costaneres com
d’interior.
DADES BÀSIQUES DE LA ZONA D’ASCRIPCIÓ1
1 Dades extretes de l’Institut Nacional d’Estadística i del Portal d’Informació de Presidència de la Generalitat Valenciana (Argos)
9
Extensió en Km2 Població
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
4.000
4.500
5.000
2001 1.709 1.421 3.912 3.190 1.364 618 2.148 1.367
2011 2.435 1.527 4.756 4.191 2.538 989 2.853 1.471
2013 2.305 1.541 4.765 4.055 2.597 1.003 2.801 1.450
Almoines
Alqueria,
L'
Bellregua
rd
Font, La
Miramar
Palmera
Piles Rafelcofer
0,00
1,00
2,00
3,00
4,00
5,00
6,00
7,00
8,00
9,00
10,00
2,12 2,15 2,85 9,90 2,56 0,98 3,94 2,03
Almoine
s
Alqueria,
L'
Bellregua
rd
Font, La
Miramar
Palmera
Piles Rafelcofer
0
200
400
600
800
1.000
1.200
1.400
1.600
1.800
1.087 717 1.672 410 1.014 1.023 711 919
Almoines
Alqueria,
L'
Bellregua
rd
Font, La
Miramar
Palmera
Piles Rafelcofe
r
Densitat de població. 2013(Habitants/Km2)
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
Com es pot comprovar, són poblacions petites en extensió. Totes elles sobrepassen els 1.000 habitants i cap
supera els 5.000. En comparació a la mitjana comarcal es tracta de poblacions amb una alta densitat de
població, ja que superen amplament l’anomenada mitjana. L’excepció la trobem a la Font d’en Carrós, que és
l’única que està per davall, encara que és la que compta amb un major nombre d’habitants. L’evolució de la
població al llarg d’aquest segle és molt similar en totes les localitats, observant-se un increment durant la
primera dècada i una tendència a la baixa a partir de la segona, coincidint amb la crisi econòmica que està
patint-se. Cal destacar el gran increment que s’ha produït en l’arribada de persones estrangeres, que en
10
0
100.000
200.000
2001 15.729 142.579
2011 20.760 182.616
2013 20.517 181.031
Total Safor0,00
200,00
400,00
600,00
26,20 426,50
Total Safor 0
500
1.000
919 421
Total Safor
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
2000 6 9 34 80 38 8 46 18
2010 214 176 585 802 333 156 555 162
2013 149 172 556 762 322 176 533 119
Almoines
Alqueria,
Bellreguar
F ont, La
Miramar
P almer
a
P iles
R afelcofe
0
20.000
40.000
2000 239 2.906
2010 2.983 36.591
2013 2.789 34.574
Total Safor
0,00
2,00
4,00
6,00
8,00
10,00
12,00
14,00
16,00
18,00
20,00
2013 6,46 11,16 11,67 18,79 12,40 17,55 19,03 8,21
Almoines
Alqueria, L'
B ellreguar
F ont,
La
Mirama
r
P almer
a
P iles
R afelc
ofer
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
2013 13,16 19,10
Total Safor
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
P ersones 246 139 424 369 230 88 215 134
% 15,2 14,5 13,5113,8 13,2 12,5 10,9114,16
Almoines
Alqueria,
Bellreguar
F ont, La
Miramar
P almer
a
P iles
Rafelcofe
Evolució de la poblacióestrangera
0
10.000
20.000
Persones 1.845 18.250
% 13,50 14,86
Total Safor
Percentatge de poblacióestrangera
Taxa d’atur
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
només 13 anys ha passat de 239 a 2.789, tot i que en els darrers anys ha baixat aquesta població, sens dubte
perquè molts d’ells han tingut que tornar als seus països d’origen degut a l’augment de l’atur i la crisi
econòmica, ja que com es pot apreciar en el quadre, la taxa d’atur mitjana se situava en el 2013 en el 13,5 %,
1,3 punts per baix de la mitjana comarcal.
Som conscients que la situació socioeconòmica té una repercussió directa sobre l’activitat al Centre; entre
altres, el plantejament d’activitats extraescolars que precisen de l’aportació econòmica de les famílies, o la
convivència al centre, la qual requereix d’actuacions especials, tant de prevenció com de resolució de
conflictes, que s’han de contemplar en el Pla de Convivència.
Com hem vist, el 13,6 % de la població de la zona és estrangera, la qual cosa fa que l’institut gaudesca d’una
important diversitat. L’alumnat originari d’altres països, a grans trets, ja està integrat en la cultura local i,
majoritàriament, utilitza el valencià com a llengua vehicular al Centre. Aquest alumnat és originari d’altres
cultures, però no és nouvingut, i la seua immersió lingüística i cultural es va produir durant els primers anys
de la seua arribada. En l’actualitat, i prenent com a referència l’alumnat de 1r d’ESO del curs 2012-2013, les
llengües vehiculars en l’entorn familiar són les següents:
Valencià 45.66%Castellà 27.17%Ambdues 19.08%Altres: àrab, francés, anglés, ucraïnés, búlgar, romanés i polonés 8.09%
3.2. Història de l’IES Joan Fuster.
Bellreguard, per trobar-se equidistant a les dos grans ciutats de la comarca, Gandia i Oliva, va fer que amb
l’aprovació de la LOGSE en aquesta població es projectara la construcció d’un centre de secundària que
recollira l’alumnat de les poblacions properes. La qual cosa li confereix la característica de ser un “centre
zonal”. L’ adscripció dels centres de primària de vuit poblacions sempre ha suposat un repte organitzatiu en
quant a coordinació i adaptació a les diferents realitats.
El Centre va començar a funcionar al curs 1994-1995 amb dos grups de 3r d’ESO (45 alumnes) amb la
concepció LOGSE i desenvolupant l’aprenentatge en valencià (PEV). El 16 de març de 1995 es va inaugurar
oficialment, i al curs 1995 -1996 ja en tenia dos grups de 1r d’ESO, dos grups de 2n d’ESO, 5 grups de 3r
d’ESO, 2 grups de 4t d’ESO, un grup de 1r de Batxillerat Humanístic i un grup de 1r de Batxillerat Tecnològic.
La Formació Professional va arrancar també aquest any amb un Mòdul III experimental d’Electrònica. El total
d’alumnat matriculat al Centre va ser de 315 alumnes.
11
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
L’evolució de la matrícula des del curs 2005-2006 fins els 994 alumnes del curs 2018-2019 es pot apreciar en
la comparativa amb l’alumnat actual:
Procedència de l’alumnat.
La procedència de l’alumnat del curs 2018-2019 és: Alumnes:
Localitats adscrites BELLREGUARD 210
LA FONT D'EN CARRÒS 99
ALMOINES 101
PILES 146
L'ALQUERIA DE LA
COMTESSA
55
MIRAMAR 116
RAFELCOFER 59
PALMERA 64
Localitats no adscrites 73
Les característiques comunes dels centres de procedència són:
Tots són centres públics.
Tots els centres utilitzen el valencià com a llengua vincular.
Tots els centres s’ubiquen a la comarca de la Safor, a una distància inferior als 5 km de l’IES.
Les característiques diferenciadores dels centres de procedència són:
Les línies metodològiques del procés d’ensenyament-aprenentatge.
El nombre d’alumnat de cada centre.
Els recursos didàctics de cada centre.
12
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
Oferta educativa actual de l’IES Joan Fuster.
L'oferta educativa de l'IES Joan Fuster en el moment actual és la següent:
A) EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
B) BATXILLERAT: dues modalitats:
1) Científic i Tecnològic
2) Humanitats i Ciències Socials
C) FORMACIÓ PROFESSIONAL:
1) FORMACIÓ PROFESSIONAL BÀSICA:
a) INSTAL·LACIONS ELECTROTÈCNIQUES I MECÀNICA. 1FPB
b) Fabricació Mecànica 2FPB
2) CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ: Manteniment Electromecànic
3) CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR: Mecatrònica Industrial
13
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
Alumnat matriculat al curs 2018/2019
NIVELL TOTAL GRUPS
1rESO 173 7
2nESO 180 7
3rESO 183 7
4tESO 124 4
FPB 1 18 1
FPB 2 9 1
1rBAT 70 3
2nBAT 74 3
1CFGM 23 1
2CFGM 8 1
1CFGS 22 1
2CFGS 22 1
3.3.- FONAMENTS PRIMARIS DE LA NATURALESA DEL CENTRE.
Entenem que la tasca de l’IES Joan Fuster és:
Formar, orientar i acreditar l’alumnat d’acord amb els objectius i finalitats desplegats a les lleis educatives i a
la identitat pròpia de l’institut, per tal que assolesquen els coneixements, les habilitats, les actituds, els valors
i les capacitats que facilitaran el seu desenvolupament integral com a individus a la societat. De tal manera
que siga persones responsable, competent i tinga esperit crític, que contribuesca al progrés i
desenvolupament de la societat, des d’uns valors de llibertat, tolerància, solidaritat, respecte al medi
ambient i amb una perspectiva saludable de la vida.
14
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
Les disposicions legals que regulen la identitat, organització i funcionament dels centres públics docents són
el principal instrument per fixar les seues senyes d’identitat.
El caràcter públic d’aquest institut és la primera i fonamental nota definitòria.
Creguem en una educació pública, gratuïta i de qualitat per considerar-la l'eina més poderosa que té una
societat per a assegurar un futur democràtic, econòmic, polític i social.
A més, l'educació pública, gratuïta i de qualitat és la millor oportunitat que pot tenir qualsevol persona,
especialment els infants, independentment del seu origen social, per a créixer i construir el món al costat
d'altres xiquets i xiquetes, siguen semblants o diferents, encara que, en qualsevol cas, diversos. És aquesta
diversitat la que els ajuda a assolir el protagonisme de la seua pròpia vida, comprendre i intervenir
racionalment en el món que els envolta i fer-ho des del respecte i amb l'ajuda dels altres.
Des d'aquest model d'ensenyament públic, gratuït i de qualitat és des d'on la preparació cap a la vida ha de
facilitar-los una immersió i experimentació progressiva en el saber científic, en el tecnològic, en l'humanístic,
en l'artístic, en l'àmbit de la salut, del medi ambient i del coneixement de la realitat social. L’ensenyament,
d'altra banda, ha de propiciar experiències valuoses
generadores de pensament innovador, treball
col·laborador, capacitat d'indagació i capacitat de
creació i d’actuació.
Així mateix, considerem elements definitoris de similar
importància els següents:
Ser un centre inclusiu i compensador de desigualtats
que responga a la diversitat de tot l’alumnat, que
respecte i reconega les seues diferències i les seues singularitats, que oferesca les oportunitats educatives i
les ajudes necessàries –curriculars, personals i materials- per al progrés acadèmic i personal de l’alumnat.
Treballarem les condicions arquitectòniques i físiques de l’IES no suposen cap entrebanc per ningú.
El principi d’aconfessionalitat. L’entenem com l’abandonament de tota pràctica proselitista de caire religiós i
polític, per tal d’afavorir el pluralisme ideològic i garantir la llibertat de pensament, expressió i consciència de
tots i cadascú dels membres de la comunitat educativa.
Així doncs, la laïcitat (és a dir, l’aconfessionalitat religiosa) i la neutralitat (l’aconfessionalitat política) hauran
de presidir totes les activitats (lectives i complementàries, escolars i extraescolars) contemplades en la
Programació General Anual.
15
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
La inequívoca vocació democràtica. Que queda posada de manifest en la defensa i promoció de valors que
s’entenen com a universalment desitjables: la justícia, la llibertat, la benevolència, la tolerància, el respecte,
la participació, el pluralisme, el diàleg o el respecte a les llibertats personals i col·lectives, dins el marc solidari
i respectuós de les normes de convivència que a l’efecte ha establert el centre amb la publicació del Pla de
Convivència i del Reglament de Règim Intern.
És per això que l’institut orienta l’educació cap a la recerca de tots els aspectes que fomenten una educació
per a la igualtat i la no discriminació per raons de sexe, ètnia, religió, grup social, nacionalitat, capacitats
físiques i psíquiques.
L’ús del valencià com a llengua d’ús vehicular i social a tots els àmbits (administratiu, acadèmic i de relacions
sociofamiliars i amb l’entorn) es convertirà, així mateix, en un dels nostres objectius prioritaris mitjançant
l’estricta observància del Pla de Normalització Lingüística i la implementació dels Programes d’Educació
Plurilingüe. Desitjar una educació valenciana i en valencià (des de l’Educació Infantil a la Universitat) és
desitjar una educació plurilingüe, multicultural i arrelada al medi.
La coeducació i l’educació igualitària. Entesa com una educació integral de l’alumnat sense discriminació per
raó de gènere o identitat sexual .
Es potenciarà la superació dels rols tradicionals bigènere, proporcionant a l’alumnat imatges diversificades i
no convencionals de diversitat .
El respecte i potenciació de l’estudi d’altres llengües i cultures. En aquest sentit compartim els objectius a
promoure en la política educativa del Consell d’Europa en matèria lingüística:
El plurilingüisme: entenent que tots tenen dret a desenvolupar un grau raonable d’habilitat comunicativa en
un número de llengües al llarg de la vida, d’acord amb les seues necessitats.
La diversitat lingüística: Europa és multilingüe i totes les seues llengües són modes de comunicació i maneres
d’expressar les identitats igualment valuoses; el dret a usar i aprendre la llengua o les llengües d’una persona
està protegit per les Convencions del Consell d’Europa.
La cohesió social: La igualtat d’oportunitats per al desenvolupament personal, l’ocupació, la mobilitat, l’accés
a la informació i l’enriquiment cultural depèn de l’accés a l’aprenentatge de les llengües al llarg de tota la
vida.
La comprensió mútua: L’oportunitat d’aprendre altres llengües és una condició essencial per a la comunicació
intercultural i l’acceptació de les diferències culturals.
La ciutadania democràtica: La participació en processos socials i democràtics en les societats multilingües es
facilita per la competència plurilingüe dels individus.
16
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
El principi de responsabilitat compartida. Entre professorat, alumnat i famílies.
El principi d’inclusió i equitat.
3.4.- Principis pedagògics i metodològics:
Partint de les capacitats i talents de cada alumne i alumna volem que adquiresca les competències
fonamentals per superar les dificultats i proporcionar-los expectatives de futur, perquè no dubtem que
l’educació és la clau per formar persones actives amb autoconfiança, curioses i participatives.
Des del respecte a la llibertat de càtedra i a les atribucions que cada departament té legalment assignades, es
procurarà que la línia metodològica estiga sempre presidida per aquests trets:
Atenció a la diversitat, respectant els diferents ritmes d’aprenentatge, dins de les possibilitats que
permeten els recursos humans i materials concedits al centre.
Desenvolupament en els i les alumnes del sentit crític sobre aspectes socials, per tal que siguen conscients
de la societat on viuen i de la qual formen part.
Manteniment d’un ambient de disciplina i ordre, entès com a marc necessari per al respecte a tothom i
per a l’èxit de la tasca docent i discent.
Qualitat de l’ensenyament i exigència en el nivell de coneixements, per tal que l’alumnat accedesca als
estudis posteriors amb una base sòlida i s’integre a la vida laboral amb una bona preparació.
La coordinació és un element fonamental per poder portar a terme els principis, per la qual cosa cal tenir
en compte temps i condicions adequades perquè aquesta siga efectiva.
Per això l’IES Joan Fuster
Dóna una formació personalitzada que propicia una educació integral pel que fa a capacitats, destreses i
valors de l’alumnat en tots els àmbits de la vida personal, familiar, social i professional.
Aquesta formació es concreta en:
• Desenvolupar les capacitats motrius, creatives i de l’esperit crític.
• Desenvolupar de manera integral la personalitat de l’alumnat.
• Adquirir hàbits intel·lectuals i tècniques de treball, així com de coneixements científics, tècnics,
humanístics, històrics i estètics.
• Afavorir el desenvolupament màxim de les capacitats intel·lectuals i professionals.
• Preparar per a la participació activa en la vida social i cultural.
17
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
Promou processos actius d’aprenentatge, desenvolupant metodologies centrades en l’alumne, que
afavoreixen l’aprenentatge autònom, fent que l’alumne siga el protagonista del seu aprenentatge.
Educa per al treball individual, en grup i cooperatiu.
Educa per l’autonomia intel·lectual.
Educa pel temps d’oci i les activitats complementàries culturals, esportives, lingüístiques i
mediambientals.
Educa amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.
Practica una metodologia basada en l’aprenentatge significatiu.
Es planteja l’educació com una tasca col·lectiva i d’equip. La responsabilitat pedagògica i tutorial ha de ser
compartida per tot l’equip docent.
Proporciona atenció psicopedagògica i orientació personal, acadèmica i professional a tot l’alumnat.
Fa un seguiment de l’evolució de l’alumnat de manera individualitzada.
Avalua el procés d’ensenyament-aprenentatge de manera continua i global.
Presta una atenció especial a la diversitat de capacitats, d’interessos i de ritmes d’aprenentatges de
l’alumnat.
Estableix una col·laboració constant amb les famílies per tal de contribuir a una millor consecució dels
objectius educatius.
Promou l’ampliació i actualització permanent dels coneixements del professorat, així com de les
estratègies metodològiques i de renovació pedagògica.
Promou l’educació per a la salut.
Promou el coneixement i el respecte al medi ambient.
18
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
3.5.- Banc de llibres, XARXALLIBRES:
Amb l'objectiu de dotar els centres escolars d’un banc de llibres i de material curricular a què es puguen
acollir voluntàriament les famílies de l’alumnat matriculat en centres educatius, s'ha regulat la implantació
d'un programa de reutilització per mitjà de la creació de bancs de llibres de text i material curricular en els
centres docents sostinguts amb fons públics, a través de l'ORDRE 26/2016, de 13 de juny, de la Conselleria
d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula el programa de reutilització, reposició i
renovació de llibres de text i material curricular, a través de la creació i posada en funcionament de bancs
de llibres de text i material curricular en els centres públics i privats concertats de la Comunitat Valenciana,
i es determinen les bases reguladores de les subvencions destinades a centres docents privats concertats i
centres docents de titularitat de corporacions locals.
Aquesta ordre té, com a finalitat última, avançar cap a la plena gratuïtat de l’educació i fomentar els valors
de la solidaritat i la responsabilitat compartida entre els membres que conformen la comunitat escolar,
incentivar l’ús sostenible dels llibres de text i el material curricular, i fomentar l’autonomia pedagògica i de
gestió dels centres.
Cada lot de llibres ve acompanyat d'un document on la família pot registrar l'estat de cada llibre que li
s'assigna . L'objectiu de documentar l'estat dels llibres compleix una doble funció: d'una banda, donar
confiança a les famílies de que no hauran de tornar els llibres en millor estat del que els van rebre i, d'altra
banda, proveir el centre d'informació fefaent .
S'adjunta aquest document a l'ANNEX I
19
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
3.6.- OBJECTIUS ESPECÍFICS DELS ENSENYAMENTS OFERTATS:
▪ EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA2
Finalitat
La finalitat de l’educació secundària obligatòria consisteix a aconseguir que l’alumnat adquirisca els
elements bàsics de la cultura, especialment, en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic;
que desenvolupe i consolide hàbits d’estudi i de treball; preparar l’alumnat per a la incorporació als estudis
posteriors i per a la inserció laboral, i formar-lo per a l’exercici dels seus drets i deures en la vida com a
ciutadanes i ciutadans responsables i respectuosos amb els principis democràtics de convivència.
Objectius de l’etapa
L’educació secundària obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en les i els alumnes les capacitats que els
permeten:
a) Conèixer, assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres,
practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg,
refermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-
se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.
b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició
necessària per a una realització eficaç dels processos de l’aprenentatge i com a mitjà de desenrotllament
personal.
c) Fomentar actituds que afavorisquen la
convivència en els àmbits escolar,
familiar i social.
d) Valorar i respectar, com un principi
essencial de la Constitució, la igualtat de
drets i oportunitats de totes les
persones, amb independència del seu
sexe, i rebutjar els estereotips i
qualsevol discriminació.
e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els
altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i
resoldre pacíficament els conflictes.
2 DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana.
20
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
f) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític,
nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la
informació i la comunicació.
g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en distintes disciplines, així com
conèixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de
l’experiència.
h) Desenrotllar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa
personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats,
així com valorar l’esforç amb la finalitat de superar les dificultats.
i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en
castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat
Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del
castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional.
Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües.
j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.
k) Conèixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valenciana,
d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conèixer la diversitat de cultures i
societats a fi de poder valorar-les críticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura pròpia i per
la dels altres.
l) Conèixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències. Conèixer i apreciar els efectes
beneficiosos per a la salut dels hàbits d’higiene, així com de l’exercici físic i de l’adequada alimentació,
incorporant la pràctica de l’esport i l’educació física per a afavorir el desenrotllament personal i social.
m) Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als
drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar juís i actituds personals respecte a
aquests.
n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, l’atenció dels sers
vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i millora.
o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions
artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.
p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual.
El treball de les Competències bàsiques
1. Les competències bàsiques, com a elements integrants del currículum, són les fixades en l’annex I del Reial
Decret 1631/2006, de 29 de desembre. En les distintes matèries de l’etapa es presta una atenció especial
21
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
al desenrotllament d’estes competències, iniciat en l’educació primària, que l’alumnat haurà d’haver
adquirit en finalitzar l’ensenyança bàsica.
2. La finalitat de treballar per competències és doble, per una banda, cal integrar els diferents aprenentatges
i, d’altra s’han d’assumir estratègies per utilitzar-les de forma efectiva en situacions quotidianes.
3. L’expressió dels sentiments i idees, la comprensió de la realitat i l’expressió de forma escrita i oral és una
competència transversal fonamental. Per això la lectura constituïx un factor primordial per al
desenrotllament de les competències bàsiques i en la pràctica docent de totes les matèries es dedicarà un
temps a la lectura en tots els cursos de l’etapa.
▪ BATXILLERAT3
Finalitat
1. El batxillerat és una etapa postobligatòria de l’educació secundària que té com a finalitat proporcionar als
alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, així com els coneixements i les habilitats que els
permeten desenrotllar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència.
2. Les ensenyances del batxillerat capacitaran els alumnes per a accedir a l’educació superior, tant a
l’ensenyança universitària com a les ensenyances artístiques superiors, la formació professional de grau
superior, les ensenyances professionals d’arts plàstiques i el disseny de grau superior i les ensenyances
esportives de grau superior.
Objectius
El batxillerat contribuirà a desenrotllar en
l’alumnat les capacitats que li permeten:
a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una
perspectiva global, i adquirir una consciència
cívica responsable, inspirada pels valors de la
Constitució Espanyola així com pels drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la construcció
d’una societat justa i equitativa i afavorisca la sostenibilitat.
b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma responsable i autònoma i
desenrotllar el seu esperit crític.
Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.
3
22
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i les oportunitats entre hòmens i dones, analitzar i valorar
críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones amb
discapacitat.
d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament
de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenrotllament personal.
e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, i conèixer les obres literàries
més representatives escrites en ambdós llengües fomentant el coneixement i l’estima del valencià; així
com la diversitat lingüística i cultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones.
f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres objecte d’estudi.
g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.
h) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la
modalitat triada; així com els seus mètodes i tècniques.
i) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els
principals factors de la seua evolució. Participar, de forma solidària, el desenrotllament i millora del seu
entorn social.
j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics.
Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions
de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.
k) Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip,
confiança en un mateix i sentit crític.
l) Desenrotllar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i
enriquiment cultural.
m) Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenrotllament personal i social.
n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària i de la salut laboral.
o) Conèixer, valorar i respectar el patrimoni natural, cultural i històric de la Comunitat Valenciana i la resta de
les comunitats autònomes d’Espanya i contribuir a la seua conservació i millora.
p) Participar de forma activa i solidària en el desenrotllament i millora de l’entorn social i natural, orientant la
sensibilitat cap a les diverses formes de voluntariat, especialment el desenvolupat pels jóvens.
23
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
▪ FORMACIÓ PROFESSIONAL4
Finalitat.
1. La formació professional comprèn el conjunt d’accions formatives que capaciten pel desenvolupament
qualificat de les diverses professions, l’accés al treball i la participació activa en la vida social, cultural i
econòmica.
2. La formació professional, en el sistema educatiu, té per finalitat preparar a l’alumnat per l’ activitat en un
camp professional i facilitar la seua adaptació a les modificacions laborals que poden produir-se al llarg de
la seua vida, així com contribuir al seu desenvolupament personal i a l’exercici d’una ciutadania
democràtica.
Objectius.
La formació professional en el sistema educatiu contribuirà a què l’alumnat adquirisca les capacitats que li
permeta:
a) Desenvolupar la competència general corresponent a la qualificació o qualificacions objecte dels estudis
realitzats.
b) Comprendre l’organització i les característiques del sector productiu corresponent, així com els
mecanismes d’inserció professional; conèixer la legislació laboral i els drets i obligacions que se’n deriven
de les relacions laborals.
c) Aprendre per sí mateixos i treballar en equip, així com formar-se en la prevenció de conflictes i en la
resolució pacífica dels mateixos en tots els àmbits
de la vida personal, familiar i social. Fomentar la
igualtat efectiva d’oportunitats entre homes i
dones per accedir-hi a una formació que permeta
tot tipus d’opcions professionals i l’exercici
d’elles.
d) Treballar en condicions de seguretat i salut, així
com prevenir els possibles riscos derivats del
treball.
e) Desenvolupar una identitat professional motivadora de futurs aprenentatges i adaptacions a l’evolució
dels processos productius i al canvi social.
f) Refermar l’esperit emprenedor pel desenvolupament d’activitats i iniciatives empresarials.
4
24
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
▪ FORMACIÓ PROFESSIONAL BÀSICA5
Article 2. Finalitat
LA FPB constitueix una oferta formativa bàsica, adaptada a les necessitats específiques de l’alumnat que, o
bé corre el risc d’abandonar l’ensenyança reglada, o bé ja ho ha fet sense haver aconseguit els objectius
previstos en l’Educació Secundària Obligatòria i tenen una triple finalitat:
a) Professionalitzadora: aconseguir una qualificació de nivell 1 del Catàleg Nacional de Qualificacions
Professionals.
b) Finalitat madurativa: afavorir el desenrotllament positiu i la maduració dels jóvens per mitjà d’un clima
educatiu de suport i orientació.
c) Finalitat propedèutica: completar la formació bàsica per a possibilitar l’accés als cicles formatius de grau
mitjà.
Article 3. Objectius
Els objectius generals de la formació professional bàsica són els següents:
1. Desenrotllar capacitats i destreses suficients perquè l’alumnat aconseguisca les competències
professionals pròpies d’una qualificació de nivell 1, d’acord amb el Catàleg Nacional de Qualificacions
Professionals i tinguen la possibilitat d’una inserció sociolaboral satisfactòria d’acord amb les seues
possibilitats i expectatives personals.
2. Refermar la seua maduresa personal i el seu nivell d’empleabilitat, per mitjà de l’adquisició d’hàbits i
capacitats que els permeten desenrotllar un projecte de vida personal, social i professional satisfactori,
així com escometre la busca activa d’ocupació i la promoció personal per mitjà d’un aprenentatge
autònom.
3. Aconseguir que els alumnes es reconeguen a ells mateixos com a persones valuoses capaces d’aprendre i
treballar amb els altres.
5
25
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
4. Possibilitar la seua experiència i formació en centres de treball com a persones responsables, posseïdores
de actituds i hàbits, tant de seguretat laboral com de respecte al medi ambient, en l’exercici real de la
seua qualificació professional.
5. Refermar les competències pròpies de la formació bàsica de l’educació secundària obligatòria, amb
l’objecte de facilitar als alumnes la seua transició des del sistema educatiu al món laboral i, si és
procedent, fomentant una bona disposició en ells cap a la formació permanent i la prossecució d’estudis
per les vies previstes en la legislació vigent.
3.7.- L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.
Entenem la diversitat com la identificació dels trets individuals i la planificació d’accions per aconseguir les
competències bàsiques. Atendre la diversitat és, per tant, tenir present les característiques personals de
l’alumnat (físiques i psíquiques), així com les seues competències bàsiques (conceptuals i procedimentals) i
les actituds que se’n deriven, afavorint el seu desenvolupament integral i integrador. Per tant, treballem en
dos vessants, la primera per tractar de fer aflorar les potencialitats de cada alumne i la segona per tractar
d’evitar l’abandonament del sistema sense haver assolit unes competències mínimes.
La primera vessant la podem fer possible amb una acurada oferta de matèries optatives que s’adapte a les
necessitats i a les expectatives de l’alumnat; la segona amb les actuacions i programes que ajuden a
l’alumnat a assolir uns mínims desitjables.
És per això que amb les estratègies de diversificació posem una atenció especial. En aquesta tasca tot el
professorat ha de ser copartícip, per la qual cosa l’equip directiu cercarà el suport, el consell i la complicitat
del Departament d’Orientació en el disseny i seguiment de les mesures a desenvolupar i la implicació del
Claustre en la presa de decisions, el desenvolupament i l’avaluació de les mateixes.
▪ L’OFERTA DE MATÈRIES OPTATIVES EN L’ESO6
L’optativitat s’introduïx en el currículum en un moment en què els interessos de l’alumnat es manifesten de
forma diferenciada per a cada alumne i cada alumna. Les matèries optatives són una ferramenta fonamental
per a conciliar la formació comuna i l’atenció a la diversitat, i proporcionen una varietat d’opcions per a
adaptar els processos d’ensenyança i aprenentatge a la complexitat pròpia de l’etapa associada a la varietat i
evolució dels jóvens en estes edats.
Les matèries optatives, que no siguen d’oferta obligatòria, seran oferides als diferents cursos sempre que
siguen assumides per un departament didàctic.
6
26
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
Elecció de matèria
1. L’alumnat cursarà una matèria optativa del catàleg de matèries previst en l’ordre de 27 de maig de 2008
en cada un dels quatre cursos de l’Educació Secundària Obligatòria.
2. Els tutors i les tutores, amb el suport del Departament d’Orientació del centre, assessoraran l’alumnat en
l’elecció de les matèries optatives, per mitjà del Plan d’Acció Tutorial i d’Orientació Acadèmica i
Professional, a fi que aquestes responguen als seus interessos, les seues capacitats i les seues necessitats
formatives.
3. En els casos en què un alumne o una alumna haja de repetir curs podrà canviar de matèria optativa.
4. En tercer i quart curs, els alumnes i les alumnes triaran dos matèries optatives d’entre les que oferisca el
centre.
5. L’alumnat no podrà estudiar la mateixa optativa en més d’un curs d’Educació Secundària Obligatòria,
excepte les matèries d’oferta obligada Segona llengua estrangera i Informàtica.
Amb l’objectiu de poder donar satisfacció als preceptes abans assenyalats en la formació dels grups, es tindrà
en compte la matèria optativa elegida per l’alumnat o, en el seu cas, la matèria optativa instrumental
assignada, per presentar dificultats d’aprenentatge.
Pel que fa a les optatives, el centre dissenyarà els grups tenint en compte que:
- L’alumnat que haja cursat francés en 1r d’ESO puga tindre continuïtat en segon, per la qual cosa
tindrà preferència qui l’haja aprovat en 1r.
- Tot l’alumnat de 1r i 2n d’ESO, que ho desitge, puga donar informàtica en algun dels dos cursos. Per
la qual cosa tindrà preferència l’alumnat de 2n que no l’haja cursat en 1r.
- En el cas de les matèries optatives instrumentals sempre tindrà preferència l’alumnat que presente
dificultats d’aprenentatge en eixa matèria.
- En la resta de casos, en cas d’haver-hi més alumnat que demana d’una optativa que places
disponibles seran adjudicades atenent a la nota mitjana del curs anterior.
▪ CONSTITUCIÓ DE GRUPS
Segons la Resolució de 1 de juliol de 20167 els equips directius confeccionaran els grups d’alumnat tenint en
compte els criteris següents:
a) Els grups han de ser homogenis quant al nombre, i se n’exclourà de la composició tot criteri discriminatori.
7
27
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
b) Els alumnes amb Necessitats Educatives Especials permanents escolaritzats en els centres d’Educació
Secundària hauran d’estar distribuïts de forma homogènia entre tots els grups d’un mateix curs, i se
n’exclourà de la composició tot criteri discriminatori.
c) Els alumnes que romanguen un any més en un curs, seran també distribuïts de forma homogènia.
d) En els centres docents que impartisquen Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, i que escolaritzen
alumnes amb necessitats educatives especials permanents, la reducció de ràtio estarà determinada per la
Resolució de la Direcció Territorial competent en matèria d’educació, tenint en compte el dictamen
d’escolarització. El nombre d’alumnes màxim d’estes característiques serà de dos per unitat amb caràcter
general. Pel primer alumne amb Necessitats Educatives Especials permanents degudament dictaminat, es
reduirà la ràtio en tres alumnes; pel segon alumne amb Necessitats Educatives Especials permanents
degudament dictaminat, es reduirà la ràtio en quatre alumnes més.
A més dels criteris preceptius es tindran en compte els següents:
Els informes dels tutors i tutores i de l’equip docent sobre idoneïtats i incompatibilitats entre alumnes.
La distribució equilibrada d’alumnat amb necessitats educatives especials, tenint sempre present les
recomanacions que es facen del departament d’orientació.
El repartiment equilibrat de l’alumnat dels centres d’origen, evitant (especialment en el 1r de l’ESO) que
cap alumne reste sense companys del poble de procedència, llevat de casos excepcionals.
▪ ELS PROGRAMES I ACCIONS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
L’IES Joan Fuster té una llarga experiència en l’aplicació de mesures d’Atenció a la Diversitat, cal, doncs,
aprofitar eixe bagatge per consolidar, potenciar i recuperar (si és el cas) les mesures i programes que al llarg
dels anys d’aplicació han demostrat la seua eficàcia i han acomplert les seues finalitats, però a més caldrà
experimentar amb altres mesures que ens puguen fer avançar.
De l’anàlisi de les mesures i programes que es porten a terme a l’ institut s’extrau una conclusió molt
positiva, que està treballant-se amb l’alumnat de tots els cursos i nivells, amb una oferta d’actuacions ampla
(treball per àmbits al primer curs d’ESO, desdoblaments, grups de reforç, Adaptacions Curriculars Individuals,
PMAR, PR4, etc).
A més a més , durant el curs 2018-2019 s’ha implementat una mesura de reforç en l’àrea cientifico-
matemàtic en horari no lectiu per a alumnat voluntari dins del Programa Proeducar.
28
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
En definitiva, el nostre objectiu és arribar a aconseguir un Pla d’Atenció a la Diversitat i Inclusió Educativa
(PADIE) basat en el DECRET 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis
d’equitat i d’inclusió en el sistema educatiu valencià. Un plat que respectant les característiques de cada
alumne i de cada alumna puga donar resposta a les necessitats individuals. Tot això dintre del marc d’un
ensenyament obert i flexible, que ens permet adaptar el currículum oficial a les condicions generals del
centre, d’un grup d’alumnes i, fins i tot, d’un alumne o alumna en concret mitjançant el PAP (Pla d’Actuació
Personalitzat).
Per atendre a la diversitat educativa, l’IES Joan Fuster compta amb recursos del Pla d'Actuació per a la Millora
els quals, junt amb els recursos propis, permeten les actuacions següents: grups de reforç en les matèries
instrumentals en 1r i 2n d'ESO, així com grups, amb ràtio reduïda, d'adaptació curricular grupal en 3r d'ESO i
4t d'ESO.
Tot això coordinat pel Departament d’Orientació, que compta amb dos places de Psicopedagogia i una o dos
de Pedagogia Terapèutica.
Així mateix considerem fonamental la coordinació amb el centres de primària amb la finalitat de detectar les
necessitats de l’alumnat de nova incorporació i poder planificar la seua atenció. Les accions i estratègies
estan recollides en el Pla de Transició que es revisa i avalua conjuntament cada curs escolar.
PROTOCOLS D’ACTUACIÓ PER A LA INCLUSIÓ I EL SEGUIMENT DE L’ALUMNAT EN SITUACIÓ DE
VULNERABILITAT
La conselleria d’Educació, de vegades conjuntament amb la Conselleria de Sanitat, ha desenvolupament una sèrie de protocols, en diferents decrets i resolucions, adreçats a dotar els centres educatius d’una ferramentaeficaç que els permeta transformar-se en espais de llibertat i d’igualtat, en què totes les persones que conformen la comunitat educativa, i en especial l’alumnat més vulnerable, se senten lliures d’exclusió, coaccions de qualsevol tipus i en condicions de construir la seua realitat personal amb plenitud.
L’assumpció d’aquests protocols al nostre Projecte Educatiu de centre ens resulta útil i eficaç per tal
d’aconseguir uns objectius d’inclusió que tots i totes compartim.
- ALUMNAT NOUVINGUT
Normativa aplicable:
Resolució de 5 de juny de 2018, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es
dicten instruccions i orientacions per a actuar en l’acollida d’alumnat nouvingut, especialment el desplaçat,
als centres educatius de la Comunitat Valenciana.
Protocol d’actuació per a l’acollida de l’alumnat nouvingut descrit al PLA DE Convivència del centre.
29
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
- ALUMNAT AMB MALALTIES CRÒNIQUES
N ormativa aplicable
Resolució de 13 de juny de 2018, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i de la Conselleria
de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es dicten instruccions i orientacions d’atenció sanitària
específica en centres educatius per a regular l’atenció sanitària a l’alumnat amb problemes de salut crònica
en horari escolar, l’atenció a la urgència, així com l’administració de medicaments i l’existència de
farmacioles en els centres escolars.
Protocol d’atenció sanitària específica en centres educatius i Procediment d’actuació davant una situació
d’urgència sanitària, desenvolupats al Reglament de Règim Intern del centre.
- ALUMNAT AMB DIFICULTATS PER A EXPRESSAR LA SEUA IDENTITAT DE GÈNERE
La vulnerabilitat de l’alumnat amb una identitat de gènere divergent a l’assignada per la societat o de l’alumnat amb una anatomia sexual i reproductiva atípica en termes binaris, i les dificultats a què s'ha d'enfrontar, fan necessària l'assumpció d'una sèrie de mesures educatives, administratives i organitzatives amb la finalitat de garantir el lliure desenvolupament de la seua personalitat, la no-discriminació, així com facilitar processos d’inclusió, protecció, sensibilització, acompanyament i assessorament a l’alumnat, a les seues famílies i al professorat.
Normativa aplicable:
Instrucció del 15 de desembre de 2016, del director general de Política Educativa, per la qual s’estableix el
protocol d’acompanyament per a garantir el dret a la identitat de gènere, l’expressió de gènere i la
intersexualitat.
Mesures i actuacions desenvolupades al PADIE.
- ALUMNAT AMB PROBLEMES DE SALUT MENTAL
Qualsevol sospita de trastorn mental o símptomes importants d’aquests en un alumne o alumna escolaritzat
al centre, tot i que l’alumne o alumna no estiga diagnosticat encara, encetarà el protocol d’actuació
establert a la RESOLUCIÓ conjunta d’11 de desembre de 2017.
Aquesta sospita pot ser en relació a: – Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) – Trastorn per Dèficit
d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) – Discapacitat intel·lectual amb comorbiditat psiquiàtrica – Trastorns
alimentaris – Trastorns del control dels impulsos i de la conducta – Trastorns d’ansietat – Trastorns de l’ànim
– Trastorns de l’excreció – Trastorns psicòtics – Conducta suïcida: ideació, pla, temptatives de suïcidi –
Conductes autolesives – Altres que es detecten
30
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
Normativa aplicable:
RESOLUCIÓ conjunta d’11 de desembre de 2017 de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i
de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública per la qual es dicten instruccions per a la detecció i
l’atenció precoç de l’alumnat que puga presentar un problema de salut mental.
Protocol desenvolupat al PADIE.
3.7. ORGANITZACIÓ DE L’INSTITUT I PARTICIPACIÓ.
La gestió institucional de l’institut pretén ser participativa, democràtica i efectiva en tots els òrgans que el
composen, per mitjà dels representants elegits per cada un d’ells.
Es per això que es potenciaran totes les vies de participació fins aconseguir una unitat de tots els membres
que intervenen en el seu desenvolupament (alumnat, famílies, professorat, personal no docent i
d’administració i serveis).
Es dóna una gran importància als procediments i a les vies de comunicació interna i externa per garantir un
ús democràtic de la informació i una participació responsable, és per això que té una gran rellevància al
manteniment de la nostra pàgina web http://iesjoanfuster.edu.gva.es/web/, amb ella es pretén tenir una
eina al servei de tota la comunitat educativa que per garantir la democratització de la informació i potenciar
així la participació en tots els òrgans.
L’alumnat, a més de la participació en el Consell Escolar, disposa d’un representant delegat per classe,
s’organitza en la Comissió de Delegats i Delegades i de manera més àgil forma una comissió permanent.
També té veu a través de les enquestes, i els canals previstos de reclamació i suggeriments, i el que és més
important el tracte directe i la possibilitat en tot moment d’adreçar-se a qualsevol membre de la comunitat
educativa, dins de les normes establertes al Reglament de Règim Intern.
La participació dels pares, mares i responsables legals de l’alumnat, com a principals responsables de la
formació i educació dels seus fills i filles, es garanteix a través de la seva presència en tots els òrgans en què
està legalment establerta com a través de l’Associació de Pares i Mares d’alumnes, tot divulgant entre els
pares, mares i responsables informació sobre les activitats del centre, canalitzant les inquietuds i iniciatives
que puguen fer arribar a l’equip de directiu, sensibilitzant-los sobre la importància del fet educatiu i, en
definitiva, millorant la comunicació i la col·laboració entre el Professorat, l’Alumnat i les seues Famílies.
31
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
Pel que fa a la participació institucional, en consonància amb la normativa vigent 8-9 i la identitat pròpia del
centre tenim definit un sistema d’organització i gestió amb els següents criteris generals:
Òrgans Col·legiats.
El Consell Escolar de l'institut i el Claustre de Professorat són els òrgans de participació i gestió, i és en
aquestes entitats col·legiades on es prenen totes les decisions estratègiques del centre.
El Consell Escolar de l'Institut és l'òrgan de participació dels diferents sectors de la comunitat educativa
en el govern dels centres.
Està compost per:
La directora de l'institut, que és la presidenta.
Els caps d'estudis.
Una regidora de l'Ajuntament de Bellreguard.
Huit representants del professorat.
Sis representants dels pares i mares d'alumnes, un dels quals és designat per l’AMPA.
Cinc representants de l'alumnat.
Un representant del personal d'administració i serveis.
El Secretari de l'institut, que hi actua de secretari, amb veu però sense vot.
El Claustre de Professorat l'òrgan propi de participació d'aquests en el govern de l'institut i té la
responsabilitat de planificar, coordinar, decidir i, si escau, informar de tots els aspectes docents del
centre.
A més, hi ha reunions col·legiades d’Equips Docents, de blocs de professorat per àmbits educatius (FP i
FPB, ESO, Batxillerat, PMAR i PR4), de Departaments Didàctics, de tutors i tutores, i de l’Equip Directiu.
Òrgans de govern unipersonals.
Són: Direcció, Vicedirecció, 2 Caporalies d’Estudis, Secretaria i Vicesecretaria. Tots ells conformen l’Equip
Directiu.
Òrgans de coordinació docent:
8 DECRET 234/199 7, de 2 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s 'aprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts d 'educació secundària.
9 RESOLUCIÓ de 10 de juliol de 2013, de les direccions generals de Centres i Personal Docent, i d’Innovació, Ordenació i Política Lingüística, per la qual es dicten instruccions en matèria d’ordenació acadèmica i d’organització de l’activitat docent en els centres que impartisquen Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat durant el curs 2013-2014.
32
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
Comissió de coordinació pedagògica.
Està integrada per la Directora, que és la presidenta, els Caps d’Estudis, els Caps de Departament i el
Coordinador de Secundària.
Té les competències següents:
1. Analitzar, des del punt de vista educatiu, el context cultural i sociolingüístic de l'institut a fi de proposar
a l'Equip Directiu el Pla de Normalització Lingüística i el disseny particular del Programa o programes
d'Educació Bilingüe que aplique el centre, per a la inclusió en el Projecte Educatiu de l'institut.
2. Establir les directrius generals per a l'elaboració i la revisió dels Projectes Curriculars d'Etapa, escoltat el
claustre.
3. Coordinar l'elaboració i responsabilitzar-se de la redacció dels Projectes Curriculars d'Etapa i de les
seues possibles modificacions.
4. Analitzar i informar el claustre sobre la coherència entre el Projecte Educatiu de l'institut, els Projectes
Curriculars d'Etapa i les seues possibles modificacions, la Programació General Anual i el conjunt de
Programes d'Atenció a la Diversitat que el centre establisca.
5. Establir les directrius generals per a l'elaboració de les programacions didàctiques dels departaments,
del Pla d'Orientació Educativa, Psicopedagògica i Professional i del Pla d'Acció Tutorial, inclosos en el
Projecte Curricular d'Etapa.
6. Proposar al claustre de professorat, per a la seua aprovació, els Projectes Curriculars i el Pla d'Avaluació
d'aquests.
7. Coordinar el desplegament dels Projectes Curriculars d'Etapa en la pràctica docent de l'institut.
8. Promoure i col·laborar amb els Caps d'Estudis en la coordinació les activitats de perfeccionament del
professorat.
9. Proposar al claustre la planificació general de les sessions d'avaluació, d'acord amb les decisions
incloses en els Projectes Curriculars d'Etapa, i el calendari d'exàmens o proves extraordinàries.
10. Promoure l'ús del valencià en totes les activitats que li competeixen.
Departaments Didàctics:
Els Departaments Didàctics són els òrgans bàsics encarregats d'organitzar i desplegar els ensenyaments
propis de les àrees, matèries o mòduls formatius corresponents i les activitats que els siguen pròpies, dins
l'àmbit de les seues competències.
33
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
Estan compostos per tot el professorat que imparteix l’ensenyament propi de les matèries, àmbits o
mòduls assignats al departament.
Són els següents:
Arts Plàstiques, Biologia i Geologia, Educació Física i Esportiva, Filosofia, Física i Química, Francés,
Geografia i Història, Anglés, Informàtica, Cultura Clàssica, Castellà: Llengua i Literatura, Matemàtiques,
Música, Tecnologia, Valencià: Llengua i Literatura, Religió, Família Professional d’Instal·lació i
Manteniment, Formació i Orientació Laboral i Economia.
Departament d'Orientació.
El Departament d’Orientació està compost per les especialistes d'Orientació Educativa i pels mestres de
Pedagogia Terapèutica o altres professionals, en funció de les necessitats del centre: mestre o mestra de
l’especialitat Audició i Llenguatge, educador o educadora d’Educació Especial i fisioterapeutes; així com el
professorat temporalment adscrit durant el curs que imparteix programes específics (PMAR i PR4)
Equip docent del grup.
Està compost pel conjunt del professorat que imparteix docència al grup o classe. Aquest actua
coordinadament per a establir els criteris necessaris que garantisquen la convivència, així mateix s'ocupa
de la resolució dels problemes que afecten el grup i de la informació als pares, mares o tutors legals de
l'alumnat. El professor o professora tutor coordinarà l'equip docent del grup, que constituirà la junta
avaluadora d'aquest.
Departament d'Activitats Complementàries i Extraescolars.
És l’encarregat de promoure, organitzar i facilitar aquest tipus d'activitats.
Està integrat per la vicedirecció, que exerceix de cap del departament, un membre, almenys, de cada
departament didàctic, per delegats de l'alumnat i per representants de l’AMPA.
Altres coordinacions.
Coordinador o Coordinadora de Secundària
Coordinador o Coordinadora de l’Aula d’Informàtica
Coordinador o Coordinadora de les Tecnologies de la Informació i Comunicació.
Coordinador o Coordinadora de Formació en el Centre
Coordinador o Coordinadora de Convivència i Igualtat
34
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
Tots aquests càrrecs i estructura organitzativa pretenen situar el Projecte Educatiu de Centre en el eix
vertebrador de la gestió de l’institut. Promoure la participació i la coordinació de les persones que formen
part de la comunitat educativa en la gestió del centre, potenciant els canals de reflexió i participació, i fer-les
corresponsables en la línia estratègica del centre.
Aquest Projecte Educatiu no es pot desplegar al marge de la realitat que l’envolta ni amb els recursos
exclusius del centre. L’entorn educatiu ha de ser un instrument per assolir-ne els objectius. Estem
convençuts que la col·laboració amb altres centres educatius, empreses, entitats i institucions locals no és
sols profitós per a la comunitat educativa pel que fa a recursos, sinó que també ens obri a altres propostes,
donant-nos l’oportunitat d’interactuar i de donar-nos a conèixer. Altrament, l’activitat interna roman
desconeguda a la societat, transcendint només allò més cridaner.
Per aquestes raons l’institut es proposa:
Continuar fomentant la profitosa col·laboració establerta amb l’Ajuntament de Bellreguard i ampliar
aquesta col·laboració a la resta de poblacions adscrites, i els centres educatius i culturals.
Incloure en la programació educativa de l’institut, sempre que siga possible, la utilització dels recursos i
activitats de les institucions.
Fer possible la participació de l’institut en activitats ciutadanes.
Facilitar la utilització pública de l’edifici i de les instal·lacions i equipaments de l’institut per a que,
mitjançant acords amb l’Administració Local, puguen realitzar-se activitats formatives i culturals
adreçades a la població en general sense ànim de lucre i amb finalitats d’interés social. Amb el permís de
la Direcció Territorial d’Educació.
Promoure l’establiment de convenis amb les Administracions Locals, i amb les organitzacions
empresarials i empreses per tal de facilitar la transició de l’alumnat, de l’escola al món laboral.
Per assolir els objectius abans exposats no partim de zero, ja hi ha molt de recorregut fet amb altres entitats i
institucions, els més significatius que volem mantenir i ampliar en la mesura de les possibilitats són:
Participem en projectes conjunts amb l’Ajuntament de Bellreguard en temes sobre igualtat, respecte i
convivència positiva.
35
4.- LA PROJECCIÓ EXTERNA 4.- LA PROJECCIÓ EXTERNA
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
Gaudim de una fluïda i molt profitosa relació amb els centres de primària adscrits a l’IES Joan Fuster. La
relació i coordinació amb aquests centres s’articula en l’actualitat mitjançant el Pla de Transició.
Mantenim forts lligams amb centres educatius d’Alemanya i França.
Hi ha una importantíssima col·laboració amb la Mancomunitat de Municipis de La Safor. Des de Serveis
Socials, en l’actualitat, l’educadora social manté una reunió estable amb els Caps d’Estudis per tal de fer
un seguiment dels casos que precisen, o podrien precisar, de la intervenció de Serveis Socials. Aquesta
col·laboració s’amplia, quan cal, a altres serveis de la Mancomunitat com el SEAFI (Servei Especialitzat
d’Atenció a la Família i la Infància), que és fonamental per al Centre pel recolzament que ofereix a
l’alumnat i a les famílies amb una considerable problemàtica en les seues relacions.
Formem part del Pla d’Absentisme Escolar de la Mancomunitat de Municipis de La Safor, el qual treballa
els possibles motius d’inadaptació, retard o fracàs escolar, intentant corregir en l'alumnat les desigualtats
derivades de factors socioeconòmics que actuen limitant el seu nivell de formació i rendiment.
Ens coordinem tant amb la Policia Municipal de Bellreguard per l’absentisme, com amb la Guàrdia Civil
d’Oliva pel control del consum de substàncies tòxiques a l’entrada del Centre, és molt fructífera. De
manera regular es produeix un intercanvi d’informació entre la direcció del Centre, la Policia Municipal de
Bellreguard i la Guàrdia Civil d’Oliva per tal de afrontar conjuntament els conflictes que puguen sorgir.
Hi ha una relació fluïda amb les empreses de la Safor, així com amb empreses de les comarques del
voltant, que col·laboren en la formació en centres de treball i en la formació professional dual del nostre
alumnat.
Treballem conjuntament amb l’àrea de Salut Pública de la Mancomunitat de Municipis de La Safor, la qual
és molt activa en quant a programes que aborden problemàtiques molt comunes entre els adolescents,
especialment el PIES (Programa Integral d’Educació Sexual) i el DITCA (Programa de Detecció de Trastorns
en la Conducta Alimentària). Considerem que aquests dos programes són imprescindibles, ja que estan
estretament relacionats amb la nostre projecte PENSA, que és fonamentalment un programa de foment
de la salut.
La Unitat de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives (UPCCA) de la Mancomunitat de Municipis
de La Safor. Per evitar casos de consum de marihuana i d’addicció a les xarxes socials entre l’alumnat;
l’UPCCA ofereix assessorament tant en l’àmbit comunitari com en l’escolar i familiar per tal de prevenir
les drogodependències.
36
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
L’avaluació és en si mateixa un dels objectius fonamentals d’aquest projecte educatiu. Qualsevol projecte
comença amb el plantejament d’unes necessitats, la definició d’uns objectius, el disseny d’un procés
d’assoliment dels objectius marcats i d’una fase d’avaluació de tot el procés, la qual és fonamental per a
l’adreçament, millora o adaptació dels plantejaments inicials. És a dir, l’avaluació és l’eina sense la qual és
impossible créixer, evolucionar i adaptar-nos a les necessitats reals del Centre.
PROCÉS D’AVALUACIÓ INTERNAQUÈ? QUI? INDICADORS COM? QUAN?
Rendiment
acadèmic
▪Dep.
Didàctics
▪CCP
▪Equip
Directiu
▪CE
▪Grau d’assoliment
d’objectius generals i
específics.
▪Grau d’ajustament dels
continguts i els objectius a
les possibilitats reals a l’aula.
▪Grau d’adequació del
mètode.
▪Grau d’adquisició de
competències bàsiques.
▪Reunions Dep.
▪Equips docents
▪CCP
▪CE
▪Trim
estr
alm
ent.
Projectes
lingüístics,
mediambiental
s i de foment
de la salut
▪Alumnat
▪Famílies
▪AMPA
▪CCP
▪Equip
Directiu
▪CE
▪Altres
entitats
▪Grau d’assoliment dels
objectius
▪Relació entre els continguts i
els objectius
▪Adequació de les activitats
als objectius
▪Interés i utilitat dels
recursos
▪Planificació i distribució de
continguts.
▪Grau d’adquisició de
competències bàsiques.
▪Enquestes alumnat
▪Enquestes famílies
▪Reunions Dep.
Didàctics.
▪CCP
▪Reunió Equip
Directiu
▪CE
▪Reunions amb
altres entitats
▪Intercanvis: al
llarg del procés
▪E-PEL:
anualment
▪FCT Europa:
anualment
▪Projecte
PENSA:
anualment
37
5.- PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ DE LES PARTS DEL PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE 5.- PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ DE LES PARTS DEL PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
Oferta
educativa
▪Alumnat
▪Famílies
▪Equip
Directiu
▪Inspecció
▪Grau d’assoliment dels
objectius de l’oferta.
▪Grau de satisfacció de la
demanda.
▪CE
▪Informe de l’Equip
Directiu per a
Inspecció.
▪Anu
alm
ent.
La convivència
▪Alumnat
▪Famílies
▪AMPA
▪Claustre
▪CCP
▪CE
▪Equip
Directiu
▪PAS
▪Grau de satisfacció respecte
del clima general del Centre.
▪Agilitat en la mediació i
resolució de conflictes.
▪Eficàcia en la prevenció de
conflictes.
▪Grau de coneixement i
aplicació del Decret 39/2008.
▪Enquestes alumnat
▪Reunió Consell
Delegats i Equip
Directiu.
▪Claustre
▪CCP
▪CE
▪Trim
estr
alm
ent.
PAT
▪Alumnat
▪Tutors i
tutores
▪Dep.
Orientació
▪Grau d’implicació del
professorat
▪Grau d’implicació de
l’alumnat
▪Ajustament dels materials a
les necessitats
▪Enquestes
alumnat.
▪Reunions tutors i
tutores amb el Dep.
D’Orientació ▪Trim
estr
alm
ent
PLA D’ATENCIÓ
A LA
DIVERSITAT
▪Claustre
▪CCP
▪Equip
Directiu
▪Dep.
Orientació
▪CE
▪Grau d’adequació dels
recursos
▪Quantitat i qualitat de
recursos
▪Grau d’assoliment
d’objectius
▪Rendiment acadèmic
▪Claustre
▪CCP
▪CE
▪Reunions Equip
Directiu amb Dep.
Orientació. Trim
estr
alm
ent.
La participació
diferents
sectors
Tota la
comunitat
educativa
▪Nombre de participants
enprojectes, programes i
protocols
▪Valoració dels canals de
dinamització
▪CE ▪Anualment
La gestió i
adequació dels
Tota la
comunitat
▪Grau d’idoneïtat de l’ús dels
espais
▪CE ▪Anualment
38
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
espais educativa ▪Grau de manteniment
La
documentació
del Centre
▪AMPA
▪CCP
▪Claustre
▪CE
▪Està actualitzada
▪És àgil
▪Grau d’adequació a la
realitat
▪Adequació a la normativa
▪CCP
▪Claustre
▪CE
Anualment
Canals de
comunicació: la
web del centre
▪Tota la
comunitat
educativa
▪Nombre de visites de la
pàgina
▪Consulta a la Web
▪Trim
estr
alm
ent.
L’avaluació
▪Tota la
comunitat
educativa
▪Grau d’assoliment
d’objectius
▪Exhaustivitat de les
avaluacions
▪CE
▪Anualment
PLANS I
PROTOCOLS:
Pla
d’Emergències,
Prevenció de
Riscos,
Protocol
d’Accidents
▪Tota la
comunitat
educativa
▪Grau d’assoliment
d’objectius
▪Rapidesa i efectivitat de
l’evacuació
▪Grau de coneixement de les
mesures d’emergència
▪Adequació de la
senyalització del Centre.
▪Exhaustivitat de la prevenció
de riscos
▪Adequació dels materials de
tutoria
▪Adequació de la dotació de
farmacioles
▪Enquestes alumnat
▪Enquestes Claustre
▪Enquestes PAS
▪CE
▪Anualment
39
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
PLA DE
TRANSICIÓ
▪AMPA
▪Famílies
▪Centres
primària
▪Equip
Directiu
▪Coordinador
ESO
▪Departamen
t Orientació
▪Fluïdesa en les
comunicacions
▪Utilitat de les comunicacions
i transferència de
documentació
▪Reunions
Equip Directiu amb
directives dels
centres de
primària, amb les
famílies i amb
l’alumnat
nouvingut.
▪Reunions entre
departaments
d’orientació
▪Trim
estr
alm
ent
PAF
▪Claustre
▪Equip
Directiu
▪Grau de satisfacció de les
necessitats del professorat
▪Grau de satisfacció de les
necessitats del Centre
▪Enquestes Claustre
▪Equip Directiu ▪Anualment
PEC
▪Representan
ts de tota la
comunitat
educativa
▪Adequació a la realitat
▪Grau de compliment
▪Sessió CE
▪Anualment
GESTIÓ
DIRECTIVA
▪Representan
ts de tota la
comunitat
educativa
▪Assoliment d’un entorn
favorable per a la pràctica
docent
▪Grau de participació dels
diferents sectors
▪Eficàcia dels programes i
plans
▪Impuls i lideratge suficient
▪Grau general de satisfacció
dels sectors
▪Agilitat en la resolució de
conflictes
▪Sessió CE
▪Enquestes Claustre
▪Enquestes AMPA
▪Enquestes famílies
▪Enquestes
alumnat.
▪Anu
alm
ent
▪
40
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
- Reglament de Règim Intern
- Pla de Transició de primària a secundària
- Pla d’Igualtat i Convivència
- Pla d’Atenció a la Diversitat i d’Inclusió Educativa
- Pla d’acció Tutorial
- Pla d’emergència
- Pla de Foment de la Lectura
- Pla Anual de Formació del Professorat
ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ I APROVACIÓ PER LA DIRECCIÓ DEL CENTRE: 05/11/2018
41
ANNEXOS ANNEXOS
IES Joan Fuster. Projecte Educatiu. Bellreguard Identitat i característiques
ANNEX IXARXALLIBRES 2018/2019
Benvolguda família,
Us demanem que llegiu aquest document detingudament abans de signar-lo, i que reviseu l'estat dels llibres que se vos deixa en préstec. A classe, amb la supervisió deltutor/la tutora, el vostre fill/la vostra filla ha encerclat el número que reflecteix l'estat de cada llibre del lot que custodiareu aquest curs. A casa, si ho considereu convenient,podeu modificar-ho i afegir observacions sobre l'estat de cada llibre.
ALUMNE/A CODI LOT
CURS I GRUP TUTOR/A
1r d'ESO
TÍTOL LLIBRE ESTAT OBSERVACIONS
MATEMÀTIQUES 1
Volum I 1 2 3 4 5
Volum II 1 2 3 4 5
Volum III 1 2 3 4 5
BIOLOGIA I
GEOLOGIA
Llibre text 1 2 3 4 5
ANNEX 1 2 3 4 5
CASTELLÀ: LENGUA Y LITERATURA 1 2 3 4 5
VALENCIÀ Volum I 1 2 3 4 5
Volum II 1 2 3 4 5
Volum III 1 2 3 4 5
ANNEX 1 2 3 4 5
GEOGRAFIA I HISTÒRIA Llibre 1 2 3 4 5
Annex MAPES 1 2 3 4 5
MÚSICA CLAVE A. 1 2 3 4 5
TECNOLOGIA. 8 quaderns 1 2 3 4 5
ANGLÉS: ENGLISH IN USE. Student's 1 2 3 4 5
VALORS ÈTICS. 1r ESO 1 2 3 4 5
* 1=NOU, 2=SEMINOU, 3=SENYALS D'ÚS, 4=ALGUN DESPERFECTE, 5= DETERIORAT
Confirme la recepció del lot de llibres indicat, en l'estat que faig constar en aquest document. Em compromet a folrar tots els llibres que he rebut en prèstec, vigilar el seu estatal llarg del curs i tornar el lot complet en l'estat en el qual els he rebut, tenint en compte l'ús adequat què en farà el meu fill/filla. Sóc coneixedor/coneixedora que, comreflecteix la RESOLUCIÓ de 24 de maig de 2017, CAPÍTOL II, Article 10, « El deteriorament dels materials per mala utilització o la pèrdua d'aquests suposaràl'obligació, per part dels representants legals de l'alumne o alumna, de reposar el material deteriorat o extraviat».
…....................................., a …............... de setembre de 2019
MARE/PARE/TUTOR/TUTORA LEGAL VIST-I-PLAU del tutor/la tutora
42