Ajuntament de Barcelona Sector de la Via Pública
Incendi del velerLamu al Molldel Rellotge
Incendi del velerLamu al Molldel Rellotge
Núm. 5Juliol 2002
• Nous aparellsrespiratoris
• Crònica des de laZona 0 a Nova York
• El parc de llevantusarà energia solar
2
LA FOTO
“Túnel de foc” és una de les millorsfotografies de Joaquim Pol. Fa dos anys, va ser reconeguda amb elpremi de la revista Emergencia 112
3
EditorialNous aires a Bombers
4
CandentCrònica de l’incendi del veler “Lamu” al Moll del Rellotge
NotíciesMés de 100 bombers participen a la IV Cursa Nike
Serveis destacatsActuació en l’incendi d’unanau a Poblenou
Materials i equipamentsPresentació dels nousequips respiratoris i de lagrua Liebherr
FormacióCurs de captura d’animalsno domèstics
Cooperació i solidaritatVisita a Sarajevo, deuanys més tard
Món verdEl Nou Parc de Llevant funcionarà amb energiasolar
Al margeExperiència de la visitad’un bomber voluntari ala Zona 0 de Nova York
El cau del jubilatRicard Mont explica unade les seves vivències aBombers
Jocs de Policies iBombersLa Federació visita Barcelona
ActivitatsL’ACE porta a terme el primer projecte humanitari
A ciutatGrec: el Festival d’Estiude Barcelona
21
5 22
8 24
10 28
14 30
16 31
34
SUMA
RI
FAHRENHEIT•451Edita: Bombers de BarcelonaAjuntament de Barcelona
Consell Editorial:Josep Barjuan, Joan Bartra, MàriusComorera, Leo García, Eva Llorach,Mònica Navas, Joan Pedreny, MontseRadresa i Susana Suárez
Directora: Montse Radresa
Serveis editorials: Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-308027 - BarcelonaTel. 93 243 08 35Fax 93 352 76 76
Coordinació: Mònica Navas ([email protected])
Disseny i maquetació: Joan Serra
Redacció: Susana Suárez
Fotografía: Josep Barjuan, Ricard Cervantes, Ramon Eslava, Joaquim Pol,Susana Suárez
Col·laboradors en aquest número:Joan Andrés, Joan Asín, Miquel Àngel Fuente, Jesús Martínez, Ignasi Pérez,Amado Rodríguez, Jesús Romero, Jordi Secall, Ricard Cervantes, Montse Radresa,Màrius Comorera, Anselm Andrés, RicardMont, Josep Mª Quintilla, David Zapater
Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCL
Dipòsit legal: B-33873-2001
L’entrevistaJoaquim Pol: un fotògrafespecialitzat en bombers iemergències
18
4
EDIT
ORIA
L
En llegir aquestaeditorial ja us hau-reu adonat que al-guna cosa ha can-viat a Fahrenheit451. Si l’objectiu
inicial de fer més efectiva ieficaç la comunicació internaen el si de Bombers continuaessent el mateix, només calfullejar aquestes pàgines, percomprovar que tant el seu
Nous airesa Bombersdisseny com els seus contin-guts han sofert una conside-rable millora. La seva estèticamés racional, les informa-cions més acurades, la incor-poració de més imatges aixícom de noves seccions –perexemple Món verd, dedicadaa temes mediambientals–pensem que situen la nostrarevista en uns estàndars dequalitat molt alts que faran,així ho esperem, més atracti-va i interessant la seva lectu-ra. Aires nous, doncs, a Fah-renheit 451.
I si parlem de nous airesno podem tampoc passar peralt la importància que per aBombers de Barcelona ha su-posat la renovació delsequips de respiració autòno-ma que ha estat completadael passat mes de juny.Aquests nous equips, una deles eines fonamentals per ala dotació professional dequalsevol bomber, suposaran
Els nous equips derespiració suposen unguany considerable enla seguretat i comoditatdels bombers
un guany considerable pelque fa a la comoditat, la se-guretat, la maniobrabilitat il’autonomia del professional.Aquests 220 equips, delsquals en teniu tota la infor-mació a la secció de Mate-rials i equipaments, i que hansuposat una inversió per al’Ajuntament de més de580.000 euros –formació iadaptació de vehicles i ma-gatzem inclosos– signifiquenun pas més en la modernitza-ció de Bombers de Barcelona,i sobretot, i el més impor-tant, un notable incrementen l’eficàcia –i també la segu-retat– dels seus professio-nals.
Nous aires, amb més raóque mai, a Bombers de Bar-celona. �
5
CAND
ENT
El iot anomenat “Lamu”,que es trobava en procésde reparació en el dic secdel Port de Barcelona, va
començar a cremar cap a tresquarts de dues de la matinada.En assabentar-se de l’emergèn-cia, el servei de Bombers va mo-bilitzar les unitats de Drassanesi la Zona Franca.
Des del parc de l’Eixample esva desplaçar el cap de guàrdia,Manuel Carracedo. Quan Carra-cedo va arribar al dic sec de ladàrsena de la Indústria, les fla-mes sortien per la coberta: “Enaquell moment s’hi estava ti-
rant aigua, perquè feia pocs mi-nuts que havien arribat elsbombers i la tripulació del velerens va comentar que trobavena faltar quatre companys –co-menta Carrarcedo– Afortunada-ment, de seguida es va desmen-tir la informació, tot i que mi-nuts més tard ens van comuni-car que pensaven que hi haviauna noia dins del vaixell.”
Fins a aquell moment elsbombers desplaçats atacaven elfoc des de la coberta del vaixell,i, fins i tot, van entrar a l’inte-rior de la nau en flames per res-catar la noia que, segons indica-
L’incendi d’un veler al Molldel Rellotge va mobilitzarmés de 100 bombers
Un total de 102 efec-tius del Cos de Bom-bers de Barcelona vanhaver de mobilitzar-seper torns entre el pas-sat divendres 24 demaig i el dissabte 25,per sufocar l’incendideclarat en un vaixellque estava ancorat alMoll del Rellotge delPort de Barcelona.
76
CAND
ENT
més proper a la zona del foc.Cap a dos quarts d’una de la tar-da, el primer pal ja estava sub-jectat i es va poder enderrocarde forma controlada. Pel que faal de proa, va caldre esperar finsa la tarda per fixar-lo, a l’esperade l’arribada d’una grua ambels contrapesos adients.
El relleu des del parc Centralde Bombers va arribar. El cap deguàrdia Joan Andrés va acabarl’apuntalament dels pals ambles grues i va enllestir les feinesd’extinció: “la maniobra d’ex-tinció va continuar fins a les setde la tarda –comenta Andrés–,quan es va fixar l’altre pal. Les
flames ja estaven controlades,només fumejava per algunscostats i vam haver de desmun-tar els pals per enretirar-los.”
El foc va quedar controlat alvoltant de les 16.30 de la tardadel divendres dia 24, però lapresència dels bombers es vaperllongar fins ben entrat elmatí del dissabte dia 25, enlles-tint les tasques d’extinció i lesaccions complementàries, a mésde l’enderrocament del segonpal, i la tornada de totes les per-sones desallotjades als seus ha-bitatges.
El Pla d’Emergència del Portde Barcelona es va desactivarcap a les cinc de la tarda, tot ique l’equip de reforç de Bom-bers de Barcelona –format perdues autobombes, dues autoes-cales i una ambulància– va ro-mandre a la dàrsena on hi haviael iot Lamu durant dues horesmés. Es van retirar cap a les 7del vespre de dissabte, un copfinalitzat el servei. �
Durant l’incendi, vamorir una dona
britànica de 28 anys,que formava part de la
tripulació
Els equips van treballaramb màscara de
protecció, tot i que lesautoritats sanitàries
havien assegurat que elfum no era tòxic
⇐ El vaixell cremat mesuravacinquanta metres de llargada
cions dels tripulants, es trobavaen una cabina molt a prop deles escales. “No es veia res pelfum –explica Carracedo–, vamentrar amb els equips d’aire perla intensa fumarada i la vamtreure però, tot i que es va in-tentar reanimar-la, ja no es po-dia fer res”. La dona era unaciutadana britànica de 28 anysque formava part de la tripula-ció.
Canvi d’estratègia
Els bombers van continuaramb les tasques d’extinció, peròes va prendre la decisió d’esco-metre des de fora amb les auto-escales, tenint en compte l’estatdels materials molt inflamablesque composaven el casc del iot,com la fibra de vidre, la cola, iles fustes i plàstics de l’interior.“En veure que per molta aiguaque tiréssim el foc no cedia i lacoberta es debilitava per mo-
ments, vam decidir baixar delvaixell i atacar des de fora. Sa-bíem per la tripulació que hi ha-via cinc bombones de butà a lazona de la cuina i que si el foctocava algun d’aquests ele-ments la coberta cediria.”
Un cop ja s’havia rescatat elcadàver i desallotjat els edificispropers, el perill més importantera el risc de caiguda dels dospals. A primera hora del matí esva optar per fixar amb una gruaels dos pals de l’embarcació,que cada cop eren més inesta-bles sobre la coberta.
Els pals eren les úniquesparts metàl·liques de l’estructu-ra del vaixell i les més perilloses.Per això, l’esforç dels bombersva consistir en fixar ambdóspals, de 45 metres d’alçada imés de 8 tones de pes, i asse-gurar que cap dels dos caiguéssobre els blocs d’habitatges queenvolten el dic sec del Port deBarcelona.
Es va començar pel de popa,
Desallotjamentde les vivendes
A causa del gran núvol de fumque s’havia format a la zonade l’incendi, es va decidirdesallotjar alguns edificis del’avinguda Joan de Borbó. Entotal van ser desallotjats 40habitatges. La majoria delsafectats va passar la nit al ClubNatació Barceloneta, i els querequerien atenció mèdica vanser traslladats a l’Hospital delMar. Posteriorment, es vaninstal·lar a cases de parents ifamiliars i a l’Hotel Plaza. Lespersones desallotjades vanpoder tornar als seus pisos apartir de les 11 del matí deldissabte dia 25 de maig.
⇐ La matinada de l’incendi vacaldre un total de 35 bomberstreballant simultàniament⇓ La intensitat del fum dificultava
les tasques dels bombers
Les dades
• Es van fer servir més de 8 mil litres d’espumogen.
• El vaixell Lamu mesurava 50 metres d’eslora (llargada), 10metres de mànega (amplitud) i 5,4 metres de puntal (alçada finsa la coberta).
• Es van comptabilitzar 18 hores de treballs d’extinció, i un totalde 42 hores fins a la finalització del servei dels Bombers, eldissabte 25 de maig, a les 19h.
• Les unitats desplegades van ser: tres camions autoescala, cinccamions autobomba, i els furgons de material J9, J10 i J14.Aquest últim transporta 2 Km de mànega de 100 mm, i va servirper alimentar dos vehicles autobomba i una autoescala des d’unremolcador.
98
NOTÍ
CIES
Aquests temps no van ajudara aconseguir l’objectiu que s’ha-via marcat l’organització per re-cuperar la condició de carreramés ràpida d’Espanya en 10 kmsobre asfalt, marca que ostentala carrera popular de San Mari-ño, Ourense, amb un rècord detemps de 28:14.
Però pels corredors que vanparticipar en nom de Bombersde Barcelona, així com tambéper Bombers de la Generalitat id’altres ciutats espanyoles,aquesta cursa ha tingut un valorafegit. En coincidir amb els pre-
paratius oficials dels Jocs Mun-dials de Policies i Bombers, laCursa de Bombers de Barcelonaels ha servit d’escalfament previper les proves dels Jocs, previs-tos pel 2003 a Barcelona.
Van córrer un total de 115bombers, que van ocupar llocsen la classificació des del 25è deCarmelo Antón, fins al 3.683ède Fernando Gutiérrez, delsBombers de la Generalitat.
Luís Miguel Martín Berlanas,novè, i María Abel, segona, vanser els atletes espanyols millorclassificats, amb diferències de
temps de 1:23 i 00:16 amb elsprimers de la seva categoria. Enaquesta quarta edició tambévan participar altres atletes des-tacats com els espanyols ReyesEstévez (21è), Carles Castillejo(10è), Toni Peña (11è) i MartaDomínguez (3a).
Bombers de Nova York
Dins del marc d’aquest esde-veniment esportiu, la patrocina-dora de la Cursa va voler retrehomenatge als bombers de No-va York, després dels tràgicsatemptats terroristes a les torresbessones, i va convidar dos bom-bers del Fire Department de No-va York (FDNY), Tim Mc Cauley iThomas Grimshaw, a participarcom a corredors en la cursa.
Mc Cauley i Grimshaw vancórrer els 10 km en temps de39:10 i 42:46, i van acabar en el390è i 851è llocs de la classifica-ció general. �
L’organització preteniarecuperar la condició de
carrera més ràpidad’Espanya, objectiu que
finalment no es vaaconseguir
El diumenge 28 d’abril esva celebrar la Cursa Nike-Bombers de Barcelona, so-bre un recorregut d’un to-
tal de 10 km de circuit urbà.L’organització havia estudiatprèviament les possibilitats pertriar en l’edició d’enguany unitinerari més suau i ràpid, i in-tentar superar així les marquesd’altres anys. La xifra d’inscritss’havia augmentat en aquestaedició de la Cursa fins els 6.000
del Club Bowerman, que portael nom d’un dels fundadors deNike.
El diumenge 28, la sortida dela cursa es va donar cap a les 10del matí al passeig de Pujades, iva finalitzar al passeig de Picas-so. El bomber que va obtenir lamillor classificació en la generalva ser Carmelo Antón Rodríguez(germà del campió mundialAbel Antón), que va arribar en25è lloc, amb una marca de31:53. Però les vuit primeres po-sicions, les van ocupar atletesafricans. L’eritreu Yonas Kifles,amb un crono de 28:29 i la ke-niata Filomena Chepchirchir(33:10) van ocupar els primersllocs de la general masculina ifemenina respectivament.
SORTIDA
ARRIBADA
PasseigPujades
Carrerde la Marina
Carrerdel DoctorAiguader
Passeigde Colom
Avingudadel Paral·lel
CarrerFloridablanca
CarrerTrafalgar
Carrer deBonaventuraMuñoz
PasseigPicasso
El recorregut• Passeig Pujades (sortida)• Carrer de la Marina (km 1)• Plaça dels voluntaris• Carrer del Doctor Aiguader (km 2)• Pla de Palau• Passeig de Colom (km 3)• Plaça Portal de la Pau• Carrer de Josep Carner• Avinguda del Paral·lel (km 4 i 5)• Carrer Entença• Carrer Floridablanca (km 6)• Ronda Sant Antoni• Plaça Universitat
• Carrer Pelai (km 7)• Plaça Catalunya• Carrer Fontanella• Plaça Urquinaona• Carrer Trafalgar (km 8)• Passeig de Lluis Companys• Carrer de Bonaventura Muñoz (km 9)• Passeig Pujades• Passeig Picasso (km 10 i arribada)
⇐ Imatge de la sortida de la cursa,que va comptar amb més dequatre mil participants
La prova va aplegar en la seva quarta edició mésde quatre mil participants i va servir als bomberscom a escalfament, de cara als propers Jocs Mun-dials de Policies i Bombers que se celebraranl’any vinent a Barcelona.
IV Cursa de Bombers: a punt per als Jocs de 2003
Nº Dorsal Lloc Gral. Nom Temps Final Equip1 29 25 Carmelo Antón Rodrigo 31:53 Bomberos de Soria2 1321 80 Amado Hernández López 34:37 Bombers de la Generalitat3 1306 121 Juan Carlos Aranda López 35:27 Bombers de la Generalitat4 1906 124 Pedro Pablo Zamora Martín 35:33 Bomberos de Madrid5 1310 180 Vicenç Giralt Berenguer 36:39 Bombers de la Generalitat6 1909 184 Juan Núñez Rodríguez 36:41 Bomberos de Madrid7 1757 217 Josep M. Roses Ponce 37:09 Bombers de la Generalitat8 1867 237 Víctor Dobaño Lázaro 37:26 Bombers de la Generalitat9 1303 269 Tomas Chiva Sánchez 37:52 Bombers de Barcelona10 1908 277 Alfredo Batolato Cillero 37:58 Bomberos de Madrid(Podeu consultar la resta de classificacions a la web: www.cursabombers.com)
Els deu primers bombers classificats
⇑ D’esquerra a dreta: Antonio Aparicio,Antonio Campos, José Luis Lucas i JoanAbellán; quatre bombers de Barcelonaen el moment de l’arribada
atletes, però finalment es vancomptabilitzar 4.160 partici-pants el dia de la prova.
Els dissabtes previs al diu-menge de la prova, els dies 6, 13i 20 d’abril, s’havien organitzatsessions d’entrenament gratuï-tes a la carretera de les Aigües.Acreditats preparadors físics vanoferir a tots els inscrits a la Cur-sa de Bombers que ho volgues-sin entrenaments preparatoris,emmarcats dins de les activitats
1110
SERVEIS DESTACATS
La nau abandonada, situadaal carrer Pallars 195, era unedifici de quatre plantes iuns mil metres quadrats de
superfície, on feia anys es fabri-caven fars per a l’automoció.L’estructura interior estava rea-litzada amb jàsseres, sostres defusta, pilars de fossa i la coberta,construïda amb teula, estava su-portada per unes encavalladestambé de fusta. Per això i per laràpida combustió dels materialsinflamables abandonats a lanau, l’escampament del foc vaser molt ràpid, i en el momentde l’arribada de Bombers, ja ha-via pres tot l’edifici. Per això, elsbombers van atacar l’incendi desde l’exterior, evitant que el perilld’esfondrament els afectés. Des
del principi es va tallar el submi-nistrament d’electricitat i es vancol·locar focus d’il·luminació, amés de foradar-se les parets perfacilitar l’accés de l’aigua d’ex-tinció a l’interior.
En mitja hora, van caure elssostres i l’encavallada de la co-berta, i cap a les 10 de la nit elfoc s’havia controlat. De totamanera es va deixar una “re-guarda” durant tota la nit percontrolar un possible rebrot. �
Crema una nau abandonada al Poblenou
Les treballadores d’una empresa veïna van as-senyalar un grup de joves que sovint accedien ala nau abandonada, com a possibles responsa-bles del foc, que es va produir el passat dia 20 demarç al carrer Pallars.
L’estructura de fusta ila ràpida combustiódels materialsinflamablesabandonats vanescampar el foc
⇑ Plànol de la zona on es vaproduir l’incendi
⇐ Estat en què va quedar la nauabandonada
Foc a l’edifici dePalau de Mar
Els danys van ser sobretot materials, i no hi vahaver ferits de consideració. L’únic incident el vapatir el caporal Àngel Provins, que va rebre uncop a la mascareta de l’equip de respiració, aconsequència del qual va perdre una dent.
L’incendi es va desenvolu-par en la planta tercera del’edifici, per causes que noes van poder determinar.
La hipòtesi que pren més forçaés la d’un petit incendi, que varestar en fase latent fins que,probablement a causa de latemperatura, va trencar els vi-dres d’una finestra, donant aixíuna entrada a l’aire i contri-buint a la propagació del foc.
La localització d’aquest in-
cendi en la planta ocupada perla Secretaria General va fer queafectés principalment documen-tació, materials d’acabats i ins-tal·lacions. De fet, els treballa-dors que restaven a l’edifici enel moment del foc van sortir atemps, sense haver patit capdany. L’incendi es va sufocar ennomés mitja hora, i després esva donar pas a les feines de re-fredament i extinció de focus aï-llats. �
Col�lisióde trens a Tarragona
Els Bombers de la Generali-tat van demanar suportals de Barcelona en lestasques d’auxili de l’acci-
dent de trens del passat 30 demarç a l’estació de Torredemba-rra (Tarragona).
Els TMS Isabel Toribio i JoanCarles Yepes, i els bombers JuanFernando Hervas i José LuisCantarero, van ser les quatrepersones que, trobant-se forade servei, van col·laborar a lestasques de salvament.
Quatre morts, deu feritsgreus i cinquanta de lleus, va serel balanç final del xoc frontalentre un Euromed (en sentitValència), i un Exprés Regionalque sortia cap a Barcelona. �
⇑ ⇒ En l’incendi no va havervíctimes, però es va cremar força
documentació
⇑ ⇓ Imatge de l’accident, cedidaper Lluís Cruset, diari El Punt.
1 31 2
EINE
SDE
PREV
ENCI
Ó
La Directiva dels Productesde la Construcció (DPC) es-tableix uns requisits essen-cials que han de ser acom-
plerts per tots els productes dela construcció, per tal de millo-rar-ne la resistència mecànica,l’estabilitat, la seguretat en laseva utilització i en cas d’incen-di, la protecció contra el so, l’es-talvi d’energia, l’aïllament tèr-mic, la higiene, la salubritat i elrespecte al Medi Ambient.
La Directiva de Productes dela Construcció proposa, a mésdel correcte disseny de l’edifici,el control dels productes quecomposen la construcció, ja si-guin els seus materials, per re-duir la reacció d’aquests al foc; oels seus elements constructius,
per augmentar la seva resistèn-cia al foc.
Reacció dels materials
Un dels conceptes que regulala DPC és el de la reacció al focdels materials de la construcció.La directiva defineix aquesta re-acció com la contribució a l’inici,propagació i desenvolupamentde l’incendi per part dels materi-als de la construcció de l’edifici,en una condició final d’ús deter-minada. I enumera els productessusceptibles de ser afectats peraquesta nova normativa, quesón els revestiments de parets,sostres i terres, així com els pro-ductes incorporats a elements
Nova regulació europea pera productes de construcció
No combustible. Sense contribució al focNo combustible. Sense contribució al focCombustible. Contribució molt limitada al focCombustible. Contribució limitada al focCombustible. Contribució mitja al focCombustible. Contribució alta al focSense classificar. Sense comportamentdeterminatIndicadors addicionals per a l’opacitat de fum
Indicadors addicionals de caiguda de gotes
NOVES NOMENCLATURES DE REACCIÓ AL FOCPER A PARETS I SOSTRES
• La columna de la dreta només és aclaridora perquè sapiguem què representa cadascunade les classificacions. No la veurem en cap document oficial que parli de les euroclasses.
• En el cas de les classificacions de terres, les classificacions són les mateixes, però ambel subíndex FL (Floor)
• Així tindrem: A1FL; A2FL; BFL;CFL; DFL; EA; FFL; La definició és semblant a l’anterior.
• Com a indicadors addicionals, només tindrem S1 i S2, perquè en el cas dels terres, notenim caiguda de gotes.
Indicadors addicionals de caiguda de gotes
A1A2BCDEF
S1, S2, S3(de l’anglès smoke)
d0, d1, d2
A1A2BCDEF
S1, S2, S3
d0, d1, d2
NOVES NOMENCLATURES DE REACCIÓ AL FOCPER A PARETS I SOSTRES
de la construcció, com per exem-ple els aïllaments tèrmics ( tubs iconductes, façanes i murs exte-riors).
Euroclasses
La principal novetat d’aques-ta directiva pel que fa als mate-rials és la nova nomenclaturad’euroclasses per classificar-los.Aquesta s’allunya del tot de l’ac-tual sistema de les “M” i gira alvoltant de tres conceptes clau:l’ús previst, la condició final d’úsi la durabilitat.
Aquest sistema de nomencla-tura va ser creat pel Comitè Eu-ropeu de Normalització de laCEE, que va elaborar un mandatde normalització per al CEN TC127, per desenvolupar normesde suport a aquestes “euroclas-ses”. És en aquesta línia tambéque la Directiva de Productes dela Construcció va voler crear la fi-gura del marcatge CE, un siste-
ma de control de producte ambdiferents nivells d’exigència, queha de garantir els requisits es-sencials definits per la pròpianormativa.
També s’introdueix el con-cepte dels escenaris d’incendi, ies defineixen una sèrie de situa-cions i llocs on es pot donar foc,per determinar també els possi-bles materials que hi intervin-guin.
Fins ara s’han definit els esce-naris d’un foc a l’interior d’unahabitació, tenint en compte lesvariants d’aquest escenari: quanel foc s’ha desenvolupat total-ment en una habitació, quan hiha un únic element que cremaen la cantonada (Single BurningItem), en els casos en què el foces troba a la habitació del costat,o bé quan es tracta d’un atac li-mitat de flama en una habitació.
Encara s’estan estudiant elsescenaris de foc en elements li-neals com tubs i cables, en faça-nes i cobertes exteriors, en con-
La Directiva dels Pro-ductes de la Construc-ció concerneix a Bom-bers de Barcelona, jaque regula els aspectesde resistència i reaccióal foc dels materialsemprats en la construc-ció. Va entrar en vigorel juny de 1991, però aEspanya es va aplicardesprés de la trasposi-ció legal per Real De-cret el 1992 i la sevaampliació el 1995.
ductes de ventil·lació o en habi-tacións petites.
En el següent número de Fah-renheit es farà una descripciódels diferents tipus d’assaig quees fan per a l’obtenció de les eu-roclasses i que ja han sigut apro-vats. En aquests moments AE-NOR està realitzant la traducciód’aquesta normativa a l’espan-yol. El Codi Tècnic de l’Edificació,en la secció corresponent a la“propagació de l’incendi a l’edi-fici”, inclou tot allò referent ausos d’edifici, escenaris d’incendii usos previstos dels productes dela construcció, així com les solu-cions segons sistema d’avaluacióde la reacció al foc, basades enles normes UNE EN. �
La Directiva introdueixel concepte de l’escenari
d’incendi, i defineixsituacions i llocs on es
pot donar foc
1514
MATERIALS
I EQUIPAMENTS
La grua model Liebherr LTM1040-3 està especialmentindicada per l’elevació decàrregues en salvaments
de grans accidents. El seu motorDaimler Benz OM 442 A treballaa una potència de 296 cavalls, iés un dels punts forts d’aquestagrua, ja que pot arribar a mou-re, a partir dels seus 33.000 qui-los de pes total, unes 148 tonesper metre en el seu moment demàxima potència. Aquesta forçal’obté també gràcies a la sevatracció integral a totes les rodes,que li dóna estabilitat fins i toten els treballs en condicionsmenys òptimes.
A més, per les seves caracte-rístiques tècniques, és una bonaeina per a la retirada de ca-
Combinació de força i mobilitat en la grua Liebherr
mions i altres vehicles pesats deles vies rodades. La G-3 Liebherrfa un total de 10 metres dellargària amb la ploma i 8,40sense ella. Aquestes mesures,junt amb els 2,50 metres d’am-ple i els 3,55 metres d’alçada,fan possible el seu accés a zonesestretes i amb poca mobilitatper a vehicles de més enverga-dura.
Capacitat de gir
De fet, el màxim avantatged’aquest nou vehicle pesant delparc automobilístic de bombersés la seva mobilitat, ja que ésuna prestació més a sumar a laseva força i potència com a
grua. Té una capacitat de gir en-tre parets d’un diàmetre de15,10 metres, i un abast màximde la part de grua de 26 metres.
La G-3 de Bombers de Barce-lona incorpora també un cabres-tant model Rotzler TreibmaticTR-200. Aquest model de com-ponent pot arribar a exercir unatracció màxima sobre pesos defins a 20 tones, i en un radi d’ac-ció de fins a 60 metres amb elseu cable. A més, el cabrestanttambé pot elevar per politja pe-sos de fins a vuit tones de pes.
En definitiva, el vehicle dis-posa d’un seguit de prestacionsque la converteixen en una deles grues més fiables i fortes del’equipament de Bombers deBarcelona. �
Nous ERA: seguretat i agilitat
Bombers de Barcelonaha renovat els equipsde respiració autò-noms. Els nous ERA sónmolt més àgils i incor-poren mecanismes d’a-vís, per prevenir acci-dents i potenciar la se-guretat dels bombers.
Els nous equips de respira-ció autònoms per airecomprimit (ERA) adquiritsper Bombers de Barcelona
són uns aparells de circuit obert,independent de l’ambient exte-rior. Es composen de careta, es-patllera model AirMaxx i regula-dor model AutoMaxx. Treballenamb una pressió de 300 bar iuna capacitat de botella de 6,8litres.
Les dimensions d’un ERA són670x300x260 mm, però sensdubte el màxim avantatge i no-vetat es troba en els seus 10,5quilos de pes, que el convertei-xen en un equip ultralleuger pera situacions d’emergència. Això
s’aconsegueix, en part, gràcies ala utilització de nous compo-nents en la fabricació de les bo-telles d’aire, que abandonen l’a-cer per donar pas a un materialtipus composite a base de fibrescontinues de carboni unidesamb resina epoxi.
L’ERA suposa també un avençen prevenció. L’aparell disposad’una Unitat de Control Integral(ICU) addicional que incorporal’alarma personal Firefly II, unmanòmetre analògic i una uni-tat electrònica que controla di-versos paràmetres de l’ERA, acti-vant avisadors òptics i acústics.La ICU s’activa automàticamenten obrir la botella d’aire carre-
gada, i a través de la pantallade vidre LCD es poden compro-var els estats generals de les fun-cions de l’equip, com són la tem-peratura, la pressió, el tempsrestant d’ús i l’alarma d’immobi-litat, que s’activa si l’usuari restaimmòbil 15 segons.
Els materials
La placa dorsal, on van ins-tal·lats tots els sistemes i ele-ments de l’ERA és de materialtermoplàstic, resistent als cops,la temperatura i els productesquímics. L’ERA incorpora arnésencoixinat, especialment em-motllat per maluc i espatlla, i co-rretges de subjecció i ajust regu-lables. Les línies de pressió vanconnectades a un sistema regu-lador de pressió, allotjat a laplaca dorsal, igual que l’avisadoracústic, el reductor de pressió ila ICU. Tota la carcassa s’ajusta alcos amb tensors autoblocants. �
El vehicle, que es troba al parc de l’Eixample, ele-va pesos de fins a 28 tones i remolca fins a 40 to-nes mètriques. A més té tres eixos direccionalsque poden girar en un diàmetre de 15,10 metresentre parets.
1 71 6
FORM
ACIÓ
Des del Departament deFormació es preteniaentrenar als comanda-ments o bombers re-
presentants de cada unitat o zo-na, en la manipulació i capturad’animals no domèstics. L’objec-tiu final és capacitar la plantillade Bombers per a la intervencióen la captura d’animals vius, nocomuns, amb un mínim de segu-retat i coneixements.
El grup de bombers des-plaçats al Zoo va seguir un pro-grama dividit en quatre blocs,tractant específicament la cap-tura i manipulació d’aus, mamí-fers i rèptils, i les mesures d’au-toprotecció i prevenció de zoo-nosis. El personal tècnic del Zo-ològic de Barcelona va ser l’en-
Preparats per actuar davantd’animals no domèsticsEls passats 4 i 5 dejuny, els Bombers deBarcelona en col·labo-ració amb el Zoo, vanrealitzar un curs decaptura d’animals nodomèstics que va tenirlloc a les instal·lacionsdel Parc Zoològic de laciutat.
carregat d’impartir aquesta ac-tivitat formativa.
A partir d’aquest seminari,que es va realitzar amb dosgrups en dos dies diferents, s’had’elaborar un procedimentd’actuació que es distribuirà en-tre els diferents parcs de la ciu-tat. Aquest document però, no-més ha de ser un complement ales explicacions que els assis-tents al curs hauran fet als seuscompanys, amb el suport delmaterial audiovisual que es vaenregistrar durant les classes.
Bombers de Barcelona haequipat a cada parc de la ciutatamb un equip d’estris especialit-zats, que conté els materials in-dispensables per les actuacionsamb aquests animals. �
En uns mesos augmentarà laflota, però actualment jasón 35 els autobusos a gas
natural que TMB ha posat encirculació a Barcelona. Els busosporten vuit dipòsits cilíndricsamb gas natural comprimitallotjats al sostre del vehicle. Elfan servir com a combustible, enun intent de TMB d’apostar pelmediambient. Bombers de Bar-celona ha elaborat un procedi-ment d’ intervenció en aquestsautobusos, que conté la descrip-ció dels dos models existents(Iveco i Man), les mesures de se-guretat i salut, i el procedimentd’actuació davant de sinistres enaquests autobusos. El documents’aprovarà després de l’estiu. �
⇐ Els bombers van aprendretècniques segures per capturaranimals perillosos, com les serps
⇑ Aquesta tortuga es va trobar alllac del parc de la Ciutadella i ésuna de les poques races quemosseguen
Bombers fixael procedimentamb els busosde gas natural
Més formació per alscaps en emergències
La formació dels comanda-ments en la direcció d’e-mergències és bàsica enpaïsos com França o el
Regne Unit, i sovint la manca derecursos tècnics més moderns éscompensada per una bona orga-nització. Aquesta inquietud ésla que ha recollit la Direcció delServei, que ha apostat per l’es-cola The Fire Service College, aMoreton in Marsh (Anglaterra)per a la formació dels seus caps.
En un antic aeroport on hi hadiferents escenaris (com el quemostra la foto) es realitzen si-mulacres amb foc real. A l’esco-la s’imparteixen diferents matè-ries, com el control d’equips res-piratoris autònoms, la coordina-ció amb altres serveis o la res-ponsabilitat del comandament.
Es pretén que la formacióarribi a tots els alts responsablesdel Servei. Fins ara s’han realit-zat dues edicions dels curs. �
Arriben els nous equips derespiració autònoms
El passat 21 d’abril es vanincorporar els nousequips de respiració autò-noms. Durant els dies
previs a la seva implantació, esva dur a terme un curs de for-mació per als monitors i oficials,que després van haver de ferclasses als diferents torns detots els parcs de bombers.
En la primera fase, els moni-tors en tècniques d’extinció i elsoficials van fer una única sessióteòrico-pràctica a les instal·la-
cions del MSA. Els alumnes vanconèixer els components i lesparts del nou equip, i van prac-ticar el seu ús. A més, van unifi-car la metodologia per realitzarla formació prèvia a la incorpo-ració dels nous equips.
Posteriorment, es va fer deforma simultània i per torns lainstrucció a tots els parcs debombers, en la setmana del 13al 17 d’abril. El 21 d’abril, la in-corporació dels ERA ja era unarealitat. �
21
COOPERACIÓ I
SOLIDARITATPassats deu anys des de l’inici de la guerra, dos
representants de Bombers de Barcelona vanviatjar el passat maig a Sarajevo. Lluís Mir iAmado Rodríguez van contrastar el canvi sofertpels Bombers d’aquest país, en els últims temps.
Un dels membres del pri-mer comboi Barcelona-Sarajevo l’any 1992, vaser el bomber Amado
Rodríguez. La seva experiènciaes recull resumidament en el llli-bre “Força Sarajevo”, que es vapresentar el passat mes de maiga la ciutat balcànica, amb motiudel desè aniversari de l’inici dela guerra. A la presentació no hivan faltar el mateix Amado Ro-dríguez i Lluís Mir, en represen-tació de Bombers de Barcelona.
Tan bon punt van assaben-tar-se del viatge, van prepararmaterial per dur (en avió i a mà)als col·legues de Mostar: un pa-rell de botes del núm. 46, tresjaquetes, una corda de niló d’es-calada, dos fanals amb carrega-
dor o uns guants de protecció,entre altres estris. “Un cop aMostar –comenta Rodríguez–ens van adreçar a un indret di-ferent del que recordava, araestan prop de la universitat i te-nen una caserna nova, amb unadotzena de vehicles usats peròen bon estat, donacions de dife-rents cossos de bombers d’Eu-ropa. Després de lliurar el mate-rial, van demanar per un vellamic, en “Bató”: “malaurada-ment, no estava de servei i noel vam poder saludar, però ensvam assabentar del què vol dir“Bato”,que es pot traduir per“trempat” o “eixerit”.
Després de donar un tomb,van dinar amb la colla. L’en-demà, tornaven a Barcelona. �
10 anys més tard,a Sarajevo
Solidaritat ambels bombers deBielorússia
En l’accident nuclear deXernobil van morir 1.500bombers i Bielorússia vaser la part més contami-
nada. Encara avui hi ha poblestancats i molta gent pateix lesconseqüències.
Un bomber de la Zona Fran-ca, va estar al quarter de Minsk.“En la visita, explica Jesús Ro-mero, vaig veure que conserva-ven en perfecte estat vehicles imaterial amb més de 30 anys,per això vaig adreçar-los a la Di-recció de Bombers i al Departa-ment de Barcelona Solidària”. Elquarter ha escrit una petició perrebre qualsevol donació i ha en-viat una carta d’agraïment al’Alcalde Joan Clos, per la tascahumanitària de Barcelona, en-tre altres gestos d’agraïment. �
⇐ Els dos bombersbarcelonins amb el llibre“Força Sarajevo”
1 91 8
L’EN
TREV
ISTA
Fahrenheit (FRH): Com va sorgirla teva afecció per la fotografiade Bombers?Joaquim Pol (JP): Les primeresfotografies que vaig fer delsbombers són de l’any 74, ambl’excusa d’uns treballs per l’esco-la. Arran d’aquest primer con-tacte amb bombers vaig co-mençar a treballar amb la revis-ta que feien aleshores, “Alar-ma”. Des d’aquell moment, vaigcomençar a especialitzar-me enemergències. FRH: Perquè aquesta temàtica?JP: Amb aquells primers contac-tes, vaig veure que es podia de-senvolupar un treball molt boamb fotografia d’emergències ique el tema donava molt gràfi-cament. A principis dels 80, vaigcomençar a col·laborar amb al-guns diaris, com el Periódico i elCatalunya Express -entre d’altresque ja han desaparegut-, peròcada vegada em vaig especialit-zar més en el tema de bombers iemergències, i és per això que
Joaquim Polun fotògraf ambcor de bomber
⇒ Aquesta imatge va rebredos guardons: el premi
“Bombero de Oro” aBadajoz l’any 1996, i el
Premi del Concurso Nacionalde Fotografía, el 1995. És de
l’incendi de Fecsa, al barride Sant Andreu
FRH: Com han estat les teves re-lacions amb Bombers al llargd’aquests anys?JP: Sempre he tingut bones rela-cions amb aquesta casa. L’únicaocasió en què recordo que emvan prohibir l’entrada a Bom-bers va ser l’any 1976, quan l’en-titat es va militaritzar, arran deles vagues de l’any contra la po-lítica de Viola. Aquesta cir-cumstància, però, només va du-rar una setmana.FRH: Com funciona la fotografiad’emergències a nivell estatal?JP: A la majoria de països, elscossos de Bombers tenen el seu
⇒ Primer Premi del IV concurs deEmergencia 112. El titol de la foto
és: “Las manos del bombero”
to aquestes fonts d’informació i,per exemple, no vaig a vendreles fotos que se’m permeten ferdes de Bombers, a d’altres diarisni a revistes.FRH: Com actues davant unaemergència on acompanyes aBombers?JP: Per fer fotografia de bom-bers has d’estar bastant implicaten la seva feina, conèixer-la bas-tant i poder anticipar-te a les se-ves reaccions. Saber què passarài on t’has de situar per fer les fo-tos. Sempre intento desmarcar-me i “anar per lliure”, em fixoamb les reaccions, les cares, etc.Una expressió de preocupacióem dóna pistes de com està la si-tuació. És com tot, l’experiènciaés la clau.FRH: Com ha evolucionat la tevavisió fotogràfica del servei debombers?JP: Són quasi trenta anys d’expe-riència a Bombers de Barcelona.He viscut de tot, anècdotes ale-gres i tristes, i això m’ha fet evo-
lucionar. Quan vaig començar,veia el tema des del punt de vis-ta de la informació, pensava queho havia de fotografiar tot i pot-ser em comportava d’una mane-ra més freda. Però amb els anysm’he anat identificant cada ve-gada més amb les persones quepateixen les desgràcies i ho heviscut molt directament. Aixòm’ha marcat una mica i procurosempre evitar les fotos que po-drien ser desagradables; no re-trato una persona morta si no ésimprescindible. Mentre els bom-bers treballen els faig les fotos,però en el moment que acaba elrescat, la foto d’aquella personaque s’ha rescatat o aquella imat-ge esfereïdora l’evito, perquèper mi i la meva feina no té capsentit. Intento no ferir la sensibi-litat de ningú. Prefereixo desta-car el treball de bombers i lapart humana d’aquesta tasca.FRH: Amb la teva visió de mésde 20 anys compartint serveis,com creus que ha evolucionat la
Per fer fotografia debombers has d’estar
molt implicat en la sevafeina, conèixer-la bé i
poder anticipar-te a lesseves reaccions.
propi departament de fotogra-fia. En el cas d’Espanya també ésaixí, i no tinc coneixement quehi hagi fotògrafs que treballinfora d’aquests departamentscom a fotògrafs d’emergènciesprofessionals de manera inde-pendent. Jo he après de veurecom treballen aquests fotògrafs.Suposo que la meva és una figu-ra única. Potser caldrien mésfotògrafs que es dediquessin aemergències, perquè cobriraquests serveis requereix moltadedicació.FRH: Com t’assabentes de lesemergències?JP: Depèn. Em truca molta gentque em coneix, com els bom-bers, o bé me n’assabento fentescànners de freqüència ambl’emissora. Però bàsicament ésgràcies a les relacions. Amb elsanys, he aconseguit una bonaxarxa de contactes que m’avisenquan hi ha una emergència. I dela mateixa manera que ells emtenen en consideració, jo respec-
⇓ Amb la fotografia “Túnel defoc” va guanyar el primer premidel II concurs de fotografia de larevista Emergencia 112, l’any 2000
Fa més de 20 anys que Joaquim Pol,fotògraf apassionat dels bombers,ens acompanya amb la seva càmera,copsant imatges de la nostra tasca.Les seves fotos són la visió gràficad’algú que admira i entén la feinadels professionals del foc.
vaig començar a cercar vies percomercialitzar aquestes fotogra-fies, com agències i revistes es-pecialitzades. Actualment faigde corresponsal d’algunes revis-tes espanyoles com “Emergencia112” i “Fuego”, però també es-poràdicament a nivell interna-cional amb “Fire International”(Anglaterra), “UB Verlag“ i “No-truf 112“ (Alemanya) i “FireHouse” (EUA). Tot i que en prin-cipi aquestes revistes són reti-cents a publicar noticies d’aquí,han recollit alguns serveis deBarcelona i d’altres treballs nos-tres.
2 0
L’EN
TREV
ISTA
Gràcia i la Rambla Catalunya. Elfoc va cremar totes les instal·la-cions i va ensorrar-se gran partde l’edifici, en un matí d’un dialaborable. En el Port, recordol’incendi del Popi, un vaixell ca-rregat de productes inflamables,que va explotar, però personal-ment, el què més em va xocar vaser quan va bolcar la barcassadels mariners americans al Port iva haver uns cinquanta morts. FRH: Has patit algún ensurt?JP: Si, en l’incendi a un comboide metro a l’estació d’Urgell, faanys. Quan el foc ja estava apa-gat i es va posar en marxa l’elec-tricitat, hi va haver una explosiói jo encara no havia sortit de lesvies, estava fent fotos... Ho re-cordo com un moment d’ensurt,vaig pensar “cames ajudeu-me”.FRH: Com creus que et veuen elsBombers?JP: Suposo que em veuen com“el fotògraf”. En general la ma-joria em coneix, però no totsperquè el col·lectiu és molt gran.
He procurat tenir una bona rela-ció amb tothom. A més, semprehe tingut molta cura amb laimatge que es dóna de bombersen les fotografies que faig.Qualsevol cosa que cregui quedesmereix la imatge o no consi-dero apropiada ja no surt. FRH: Pregunta de rigor: has vol-gut mai ser bomber? JP: Durant uns quants anys, vaigparticipar a les campanyes fores-tals amb Bombers de la Genera-litat, però la veritat és que, tot ique la feina és molt maca i m’a-grada, els meus sentiments es-tan molt més amb la fotografiad’emergències. Quan anava aapagar focs, el que tenia al capera: “ostres, si hagués portat lamàquina, haguessin sortit unesfotos genials...” Aleshores vaigdecidir que m’interessava la fo-tografia. Potser hagués pogutcompatibilitzar les dues coses enun altre país, com als EUA, on ésdestinen més recursos a la foto-grafia d’emergències. �
El perfil
Joaquim Pol és membre de laIFPA, l’associació internacionalde fotògrafs d’incendis, quefunciona als Estats Units, i estàformada pels fotògrafs debombers i de la policia. Lesseves fotografies han estatreconegudes en diversoscertàmens, com els dosguardons “Bombero de Oro”del concurs de Vídeo fuego aBadajoz, o els dos primerspremis del concurs de la revistaEmergencia 112. Pol és unhome tranquil i apassionat dela seva feina. Els bombers elconsideren un company més ireconeixen que ha estat unapeça clau en l’elaboració del’arxiu d’imatges Bombers deBarcelona.
⇓ Explosió de gas al carrer ComteBorrell. La imatge va ser premi
“Bombero de Oro” al concurs deBadajoz, l’any 1993
feina de bombers?JP: Ara tot està molt més tecnifi-cat. Potser trobo a faltar el ta-rannà més humà d’abans, el d’a-quells bombers de fa trenta anysenrere, el contacte amb els vete-rans, les xerrades, el caliu... peròaixò és un fet que ha canviat atotes les feines. També tinc lasensació que abans hi haviamolts més serveis greus. Estadís-ticament ha augmentat el nom-bre de serveis, però la importàn-cia s’ha rebaixat i suposo que laclau ha estat la prevenció. Abanscada setmana teníem un focd’importància.FRH: Recordes algun foc de ma-nera especial? JP: Com a incendis importants,d’aquells que deixen marca, re-cordo el de L’Escala l’any 1978,un incendi fruit d’un acte terro-rista i en el que hi va havermorts. També recordo l’incendidels grans magatzems Torrents,un edifici de diverses plantes a laGran Via, entre el Passeig de
2322
MÓN VERD
AAmb l’aprovació, l’es-tiu de 1999, de la novaOrdenança Solar Tèr-mica, la ciutat de Bar-
celona va fer una clara apostacap a l’aprofitament de l’ener-gia del Sol i vers la sostenibilitat.Des de Bombers de Barcelona, es
El nou Parc de Llevant aposta perl’energia solar
⇐ Els pannells quedarien instal·latscom en aquest edifici que mostrala fotografia
però la seva inauguració estàprevista a principis de 2003.
El sistema d’aprofitament del’energia solar preveu lainstal·lació de captadors solarsen uns 40 m2 de la coberta del’edifici, que estaran orientats alsud i amb una inclinació del15%. D’aquesta manera, s’estal-viara anualment l’equivalent a2.500 m3 de gas natural. Aquestfet reduirà en 3.000 tones l’e-missió de dióxid de carboni(CO2), el principal responsablede l’efecte hivernacle i l’escalfa-ment de la Terra, durant els pro-pers 20 anys.
El dispositiu de captació solarescollit per al Parc de Bombersde Llevant és la Coberta SolarAS, de l’empresa Energie Solai-re. Es tracta d’un sistema basaten el pannell pla no vidrat selec-tiu. Aquests tipus de pannells esdiferencien dels altres més con-vencionals en el fet que podenvariar de forma sensible la sevainclinació sense afectar el rendi-
generada durant la jornada i amés en manté una reserva. L’a-cumulador solar és el que pro-porciona l’energia en cir-cumstàncies de normalitat, men-tre que el de caldera és el ques’encarrega de subministrar elcomplement d’energia en els ca-sos en què no hi hagi prou ambl’acumulador solar.
Aquests mecanismes alternses fan funcionar mitjançant unacentral de regulació, que en fun-ció de la informació subministra-da per sondes de temperaturaubicades estratègicament, actuasobre les bombes i fa funcionarla instal·lació.
Tenint en compte que a Bar-celona tenim unes 3.200 horesde llum solar aprofitable, ambaquest sistema de captació po-dem arribar a estalviar quanti-tats d’entre 1.500 i 1.700 euroscada any, depenent de si compa-rem la despesa comprovadaamb el sistema d’aprofitamentde l’energia solar amb una cal-
S’estalviarà anualmentl’equivalent a 2.500 m3
de gas natural, fet quereduirà en 3.000 tonesl’emissió de CO2 en elspropers 20 anys
ment del col·lector solar. D’a-questa manera ofereix majorflexibilitat en la integració delsistema de captació solar dintrede l’estructura arquitectònica del’edifici, i sobretot un majoraprofitament de les hores de sol.
Funcionament
La instal·lació del dispositiude captació solar està formadaper dos circuits, el circuit primarisolar i el secundari de consum. Elconjunt de plaques solars del cir-cuit primari escalfen el líquid ca-loportador que circula pel seuinterior i aquesta escalfor és laque es traspassa al circuit secun-dari de consum mitjançant unintercanviador de plaques queen fa la transferència. Així, l’e-nergia queda emmagatzemadaen el circuit secundari de con-sum, que a través de dos acumu-ladors (un solar i un altre de cal-dera) recull tota l’energia solar
El parc més ecològic de la ciutat estarà situat alcarrer Castella, entre l’avinguda Diagonal i elcarrer Pere IV. Tindrà una superficie construïdade 1.822 m2, repartits en dues plantes i un altell,a més d’un pati interior de 5.500 m2.
va voler participar en aquestcompromís amb el mediam-bient, i es va posar en marxa unprojecte per al nou Parc de Bom-bers de Llevant que incorporaun sistema de captació solar persatisfer fins al 60% de les neces-sitats tèrmiques de l’edifici, refe-rents a aigua calenta i sanitària.Actualment està en construcció
Dades amb l’energia solar
• Temperatura del circuit solar:
de 40 a 60º C en condicionsde consum estable
• Hores d’aprofitament solar anual
a Barcelona: 3.200
• Hores d’aprofitament solar anual
a Berlín: 1.700
• Estalvi econòmic anual (caldera de gas):
1.500 euros
• Estalvi econòmic anual (caldera elèctrica):
1.800 euros
dera de gas o una elèctrica. Amb aquest projecte s’espe-
ra que el sistema d’Energie So-laire cobreixi totes les necessi-tats energètiques de calor delnou Parc de Llevant durant elsmesos amb més insolació i unabona part d’aquestes necessi-tats durant la resta de l’any,quan sigui recolzat en aquestatasca per una caldera de gasconvencional. Però sobretot, espretén fer un pas endavant enla construcció d’un món verd onhi tinguin cabuda els compromi-sos amb el medi ambient, comel que ha adquirit Bombers deBarcelona. �
⇐ Imatge de la façana enconstrucció del nou parc
⇓ Maqueta de l’edifici del nou Parc de Llevant
Josep Barjuan
2524
AL MARGE
En sortir de l’aeroport JFKm’espera un 4x4 aparcaten zona prohibida. No técap multa, perquè, tot i
ser privat, porta les plaques decotxe oficial. Un cop assegut alseient del costat del conductor,veig un ordinador, ràdio i unequip que controla les sirenescamuflades. Sóc al cotxe d’unCap de Bomber de Nova York ianem en direcció a una de lesseves estacions a Brooklyn. Ambels bombers d’aquesta ciutatconviuré uns quants dies i, enca-
L’àngel de la guardade Nova York
Amb els ulls incrèdulsde qui no ha vist latragèdia, Ignasi Pérez,home vinculat i cone-gut a Bombers, explicala seva visita a la Zona0 de Nova York, passa-des unes setmanes desdel fatídic dia. Amb ellconeixem la realitatdels bombers del FDNYdesprés del 11-S.
ra que sóc un estrany, es com-porten amb una familiaritat sor-prenent.
La primera parada és l’esta-ció E290/L103. En arribar, m’ad-verteixen que si vull anar ambells en sortides reals, el meu llocserà entre el xofer i l’oficial, a lapart davantera del camió auto-escala. Darrere d’ells, quatrebombers, orgullosos de ser-ho,em comenten que són l’estacióde bombers més enfeinada delFDNY, amb 5.000 sortides cadaany, només del vehicle bomba.
Sopo amb els nous companysunes cloïsses gegants, llet i pad’all. Abans que pugui prepararles meves càmeres ja hi ha unaprimera sortida, arribo tard. Nopassa res, hi haurà més sortides.Després, un parell d’accidentsde cotxe, dos focs, diversos as-censors, falses alarmes i unainundació. Ningú no em parlade l’11 de setembre. No és tabú,però prefereixen comentar latemporada de beisbol que està
roba neta i lluent. El seu torncomença a les sis de la tarda, itot i haver passat un intens en-trenament de 13 setmanes,sembla no saber què ha de fer.Aquesta nit no podrà dormir, idavant del televisor, m’explicaràque abans estava a la Policia. Nohi ha bromes per al novell. Niper a ell ni per als 450 que s’hihan incorporat des de l’11 de se-tembre, dels quals 150 no vanacabar el curs d’entrenament al’Illa de Randall. El mateix 12 desetembre, 343 nous bombers esvan incorporar a totes les esta-cions on calia gent. Quan es vainiciar un nou curs, es va doblarel número d’alumnes. 300 “pro-bies” sabien que en el 2002,acabarien suplint les víctimes.
Tots els bombers ho han tin-gut difícil, però els caps han es-tat els més afectats. En el WTCes va perdre el millor del Depar-tament. El Cap Peter Ganci, elcapellà Mychal Judge i algunsdels més destacats comanda-
ments d’un dels Serveis més pro-fessionals del món, com DonaldBurns, Ray Downey o PatrickBrown.
Ja a Manhattan, arribo a unaestació més tranquil·la, però nomenys singular. El 165 del carrer51 Est, entre la 3ª Avinguda i Le-xington. Les flors s’amunteguena la porta, han perdut deu com-panys. Una petita nota a la pis-sarra de la cuina anuncia sensemassa pompositat que demàserà el funeral de John, amb l’a-dreça i res més. En les últimessetmanes, han anat a molts al-tres funerals i encara els en que-den més. Aquesta vegada, capascens no s’ha celebrat. Gairebétots coneixien els què han aca-bat substituint. Altres no hanpogut suportar la pressió i hohan deixat. Veure objectes iimatges que recorden tot el diala convivència passada, pesamolt. I tampoc els que n’hansortit vius estan millor. Perquèells es van salvar i el seu com-
aleshores a punt de començar.Ja en un clima de més con-fiança, al dia següent em mos-tren fotos de dos excompanysque fa poc que van traslladar auna altra estació, i sense estarde servei es van presentar alWorld Trade Center (WTC) tanbon punt va començar la tragè-dia. Mai més van tornar.
Després de l’entrenament esfa la compra, que hem de deixara mitges perquè allà es va acomprar amb el camió i ningú esqueda al Parc. Afortunadament,el menjar no és interromput percap trucada. Toca paella en ho-nor meu. De color groc intens,picant i feta en una olla, peròels dic que està molt bona i quequan vinguin a Espanya tasta-ran quelcom semblant.
Arribada d’un novell
A la tarda, arriba un "novell’.La seva cara és de pànic i duu la
Els caps han estat els més
afectats, en el WTCes va perdre el
millor del Departament
Els ascensos quasiobligats no s’han
celebrat, d’altres hohan deixat perquè
no podien suportarla pressió
ZONA “0”ZONA “0”
⇐ Imatges de la Zona ‘0’. La tristesa i la desolació encara és palesa tants mesos després
FDNY
:
Ignasi Pérez Lacave
2726
AL MARGE
pany dos metres darrere d’ellno. Tot plegat crea bastantsdubtes i sentiments de culpa.Certs informes rebel·len que toti així van ajudar a evacuar a25.000 persones. Encara que fosuna xifra menor, el que importaés què són, no el que fan.
De camí cap a una altra esta-ció molt més lluny ens aturem ala Fire Zone. Aquí l’alegria con-trasta amb els esdevenimentsd’uns carrers al sud, on algunsinfants tenen l’oportunitat deconèixer unes quantes coses so-bre la feina dels bombers: hi hamig camió i tot l’equipamentque s’usa en les intervencions.Després un bomber simula arri-bar a un incendi i els explicaperquè s’ha creat i què han defer per prevenir-lo. Ells no sabencom és de dur però, com a qual-sevol lloc del món, de grans vo-len ser bombers.
La fisonomia dels carrers can-via més al Nord, amb l’asfalt plede forats i cap botiga de luxe.
L’estació E69/L28/BC16 es diuHarlem Hilton. Aquí l’11 de se-tembre els va agafar més lluny ino van perdre a cap company,però sí a d’altres que havienpassat per aquest parc en elnúm. 248 del carrer 143 Oest.
En aquesta estació les sorti-des de nit són freqüents. A lescinc del matí, els bombers hand’entrar en un apartament on elfoc ha començat al llit de l’habi-tació de matrimoni. Els materi-als inflamables com la fusta delsenvans han fet la resta. Els bom-bers han de foradar literalmenttotes les parets per no "oblidar"cap foc ocult. Uns veïns tran-quil·litzen la família en dir quevan veure sortir al nebot del pispoc abans del foc. A l’escenaapareix poc després un vehicled’un investigador del FDNY. Esconeixen com “Marshall”, iduen pistoles com els policies.Investiguen les causes que pro-voquen el foc i, si poden, dete-nen el culpable.
A Nova York qualsevol horaés nefasta per conduir. És horapunta, vaig amb un cotxe oficiali això és un avantatge. El cotxeés vermell amb tres bandes late-rals, una blanca i dues grogues.El meu xofer em comenta quehaurien de ser negres. La gentem mira en creuar, alguns fins itot em saluden, i els més agosa-rats s’apropen i elogien a Mike,que condueix i em va explicantcom ell i altres companys vanviure aquell dia fatídic de la se-va ja llarga història. La gent elsdiu herois i encara els donenànims pel que va passar. Els ciu-tadans de la ‘Big Apple’ es va-naglorien de tenir un del Cossosde Bombers més carismàtics delpaís, ells per la seva banda, vo-len oblidar com abans millor.
Aparquem a Murray St, al’extrem Nord del què s’anome-na la Zona 0, i completamentoposats a l’estació de Bombersde Liberty ST (anomenada 10/10en el seu argot, per albergar el
⇓ La velocitat dels camions depènsempre del trànsit, fins i tot tenintel seu propi carril (Fire Lane), és difícil moure’s en el caos circulatori
⇒ Interior de la cabina d’un camiódels Bombers de Nova York
Les xifres del FDNY
Nº de bombers 14.000
Habitants de Nova York 8 M
Actuacions realitzades* 437.021
Temps de resposta (truc + recorregut) 4’40"
Sortides d’ambulàncies * 1.281.977
*xifres de l’any 2001
camió 10 i l’escala 10). Aquesta estació és l’únic edi-
fici de dues plantes de la zona,en ple districte financer on elsgratacels són tan normals comles parades de hot-dogs. Pelsbombers aquesta estació no ésuna més. A dintre ja no hi ha nila bomba 10 (el camió que por-ta l’aigua) ni l’escala 10 (el vehi-cle amb autoescala). Tota l’esta-ció és un gran magatzem per alsestranys habitants de la zona 0,on poden trobar llanternes, cas-cos, botes, guants, impermea-bles i moltes banderes i bossesnegres. No pregunto, sé que sónper a senyalitzar la localitzacióde restes humanes.
El mirador de la Zona 0
Com que és l’edifici més baixde la zona i disposa d’una privi-legiada vista del que era elWorld Financial Center, el fanservir com a mirador. Quasi cada
ZONA “0”ZONA “0”
Les xifres són inexactes, però en totals’han trobat prop de1.000 cossos entre les runes
dia reben la visita d’una vídua ofamília d’un ex company, a laque el cap de torn li explica comes van desenvolupant les feinesde recuperació de cadàvers i elprocés posterior de treure lesrunes. Quan una família està “adalt”, a baix es nota. Ningú noalça la veu, ni es parla de comvan les coses a la zona Nordestde la Torre Nord, i al sudest dela Torre Sud. Aquestes parts hanestat les que han quedat per alfinal. Pels gossos, saben que hiha cossos, però han d’esperar aapuntalar les restes i llavors co-mençar a buscar.
Davant de l’estació, la setma-na anterior havien trobat 70cossos, i només de bombers. Apart policies i civils. Fins a 343(el total de desapareguts del de-partament de bombers) encaraen falten en el moment de lameva visita uns 190. Les xifresno són exactes, ja que diversosequips treballen en vàries zonesa la vegada. En total només se
n’han trobat prop de mil cossos. La resta de la zona és una im-
mensa esplanada no molt dife-rent d’una obra monumental. ANova York tot és així, grandiós.Tot no, l’olor i les cares dels res-catadors i obrers no admetenexageracions. En aquest lloc latragèdia es palpa, s’olora i sesent. No hi ha lloc pel somriure,ni pels ànims. A dintre es viu latristesa. Fora, la salutació delpolicia o el militar dels controls,et fa tornar un altre cop a l’altrarealitat de la ciutat. Una realitatparal·lela que encara que éssemblant és més dramàtica,amb els japonesos i locals llegintels milers de notes que s’amun-teguen a Church ST i els voltantsde St Paul’s Chapel.
No molt lluny d’allà, a WallST, el tràfec és l’habitual. Encaraque a l’Ajuntament oneja denou la bandera que van recollirde la Torre Nord. Acaba de tor-nar d’Afganistan, portada pelsMarines. �
⇓ Dos bombers a l’antiga estació de Liberty, que després de l’atemptat es va
convertir en un magatzem per als quetreballaven a la Zona 0
2 92 8
ELCA
UDE
LJU
BILA
T
Sóc de la promoció del1950, i els fets que expli-caré van succeir el 1963.De feia temps hi havia
malestar entre el personal pelbaix sou que cobràvem, per aixòvam acordar no rebre la men-sualitat fins que l’alcalde de laciutat ens volgués atendre perplantejar-li la nostra situació.
De la meva vida a BombersQuan vaig tenir notíciade l’existència del Caudel Jubilat, m’hi vaigassociar i, havent cone-gut la revista, he vol-gut relatar una expe-riència important en lameva vida a Bombers.
⇓ Foto de “l’expedició” al complet,al Parque de la Naturaleza deCabárcena.
instruccions que sens dubte ha-via rebut, va demanar disculpes iens va dir què volíem, encaraque segons ell no era possibleveure l’alcalde, perquè tenia l’a-genda molt plena.
Malgrat tot, vint-i-quatre ho-res més tard l’alcalde ens rebiaal seu despatx. En Porcioles vadir-nos que tenia una gran esti-ma pels bombers, i que faria totel que fos al seu abast per trobarsolució als nostres problemes.Quan li vam exposar la nostra si-tuació, va contestar que, de mo-ment, no podia fer res, però quesempre ens faria un favor si po-dia. Agafant-li la paraula, vaigdir-li que visqués un mes amb elmeu sou i jo viuria amb el seu.La seva contestació va ser quetenia molts compromisos ofi-cials que no podia eludir (com sifos ell qui pagava les despesesde representació). Vaig recor-
Ricard Mont i Torner
dar-li encara que els macers del’Ajuntament, sense cap dels ris-cos que teníem nosaltres, cobra-ven el doble que els bombers.
Titllat de comunista
Pocs dies després van citar-me a l’Ajuntament, on el primertinent d’alcalde en funcions vadir que jo havia estar recomanatal senyor alcalde per ascendir acaporal, però que ja podia obli-dar-me’n ja que era clar que noera “addicte al règim”, sinó el“clàssic arrossegador de massesi un comunista”. Vaig tenir prouserenitat per dir-li que si defen-sar els drets propis i dels com-panys pel benestar de les famí-lies era ser comunista, doncs quesí, que sense cap mena de dubtejo era comunista, i vaig sortirdisparat del seu despatx, sentintencara l’amenaça que ja tindrianotícies seves.
I les vaig tenir, però per me-
El regidor delegat dels Bom-bers va reunir-nos per parlaramb ell, i sembla que el “xivato”de torn ja havia informat que joera el designat per parlar ennom dels companys. Així doncs,dirigint-se a mi va iniciar unpatètic discurs exposant quegràcies a ell teníem a Barcelonauna extensa xarxa de boques de100 mm. No em vaig poder con-tenir, el vaig tallar i li vaig dirque érem allà per parlar de lanostra situació econòmica, queafectava greument a les nostresfamílies. Mirant-me fixament vadir-me: “tu ets el Capità Aran-ya”. Tampoc vaig deixar-lo se-guir, contestant: “i tu no tens lamés mínima educació, ni proucategoria per ser el nostre dele-gat a l’Ajuntament”, afegintque, per part meva, la reuniós’havia acabat.
Veient que no complia les
Els membres del Caudel Jubilat van orga-nitzar a principis delmes de juny una esta-da d’una setmana aCantàbria. Van visitardiferents indrets iparcs naturals de laprovíncia.
Ruta per Cantàbria
De l’11 al 17 de juny, elCau del Jubilat va or-ganitzar una excursióa Cantàbria. Van par-
ticipar divuit, amb les seves es-poses, tres vídues de bom-bers, uns pocs amics i, tresbombers que encara estan deservei actiu.
Amb estada fixa a un hotelde Isla, al Cabo de Ajo, nolluny de Santander, es van ferdiferents sortides per copsar
diació d’uns personatges, co-mandaments intermedis, con-vençuts de fer mèrits si feien lavida impossible a qui no era benvist per qui manava. Em vantraslladar del parc Central de laSagrera, amb el primer objectiude separar-me dels companysque amb mi portaven el cas delsou dels bombers. Tot i que vanhaver d’anul·lar el trasllat, emvan imposar, però, els serveisque més poguessin molestar-me. Els suposo prou mesquinsper creure que feien el que per-tocava, potser per correspondrea aquells que els havien fet pu-jar. Per la meva part he procuratoblidar-los.
Amb tot, l’atmosfera va fer-se’m tant irrespirable que, sensecap persona influent que emprotegís, em vaig veure forçat ademanar l’excedència i, curiosa-ment, me la van concedir indefi-nida, quan aleshores l’Ajunta-ment les donava per un any,com a molt. El meu reingrés, al
cap d’uns anys, va ser inoblida-ble, i vaig ser acollit com ja noesperava ser-ho.
Malgrat les dificultats viscu-des, estic satisfet de ser com sóci, sobretot, d’haver estat mem-bre del Cos de Bombers de Bar-celona, on vaig tenir uns com-panys tan eficaços, honestos ivalents, que oferien si calia la se-va vida per salvar la dels altres.El contacte amb ells va ensen-yar-me a ser un bomber més idesprés m’ha servit, per ajudar aqui ho necessités.
M’adono ara que no he es-mentat la resolució de les nos-tres reivindicacions. Mentre joestava d’excedència, l’autoritatcompetent va trobar la millorsolució: va militaritzar el servei, itant l’augment de sou com qual-sevol altra reivindicació van que-dar aparcades.
Una forta abraçada a tots elsque em recordeu, i també a totsaquells companys a qui no hetingut el plaer de conèixer. �
el millor d’aquesta regió: lacosta des de Castro Urdialesfins a San Vicente de la Bar-quera, passant per Santoña,Santander, Santillana del Mar,Comillas o Ribadesella, ja aAstúries. També van visitarl’interior de la nova cova i mu-seu d’Altamira, el Parque de laNaturaleza de Cabárceno, elsantuari de Covadonga perCangas de Onís o els Picos deEuropa pel congost de La Her-mida fins a Potes i Fuente Dé,entre altres interessants llocs.
A banda de l’interès turísticdel viatge, per als partici-pants, el millor ha estat el fetd’haver compartit el descobri-ment (o el redescobriment) dellocs bonics i interessants ambgent amb qui, de sempre, te-nen moltes coses en comú.��
3 0
JOCS
DEPO
LICI
ESI
BOMB
ERS
L’organització dels X JocsMundials de Policies iBombers, que se celebra-ran del 27 al 3 d’agost de
l’any 2003, segueix avançantper satisfacció d’aquells que ha-vien dipositat la seva confiançaen Barcelona com a seu delsWorld Police & Fire Games.
La visita que el passat mes demaig van realitzar Duke Nuhys,president de la Federació delsWP&FG, i diversos dels seus di-rectors, a les oficines del comitèorganitzador dels WP&FG Bar-celona 2003 del carrer Lleida 30,va significar un pas ferm cap en-davant en els preparatius deBarcelona com a seu dels Jocs.
Els membres de la Federacióvan fer una valoració positivade la feina realitzada a Barcelo-na fins ara, i van encoratjar ianimar al comitè organitzador acomplir els terminis establerts iels compromisos adquirits ambla Federació.
Des d‘aquestes pàgines us re-
L’organització delsJocs Mundialsavança a bon ritme
nics: [email protected] i/[email protected]
Si voleu col·laborar com a vo-luntari, envieu les dades a:[email protected] . �
cordem que les inscripcions alsJocs Mundials s’iniciaran a partirdel mes d’octubre, per això totsels interessats en participar hau-ran de fer-ho mitjançant el lli-bre d’inscripció.
Per tal de rebre aquest llibred’inscripció ens heu de fer arri-bar la fitxa que us adjuntemmés amunt al número de fax :93 228 98 82.
També podeu trobar més in-formació sobre els Jocs i els di-ferents esports a la webwww.2003wpfg.org, o mit-jançant el telèfon 93 423 70 00,o els següents correus electrò-
F I T X A D E P R E - I N S C R I P C I Ó
CÀRREC:
COS:
NOM I COGNOMS:
DIRECCIÓ
CODI POSTAL:
CIUTAT:
PROVÍNCIA:
PAIS:
TELÈFON:
FAX:
E-MAIL:Si envieu aquesta fitxa correctament complimentada rebreu el llibre d’inscripcions dels JocsMundials de Policies i Bombers.
Els membres de laFederació van fer unavaloració positiva de lafeina realitzada fins arai van encoratjar elcomité organitzador acomplir els terminis
3 1
ACTI
VITA
TS
El passat 27 de juny, repre-sentants de l’ACE Bom-bers van lliurar 12.000 eu-ros al president de l’ONG
camerunesa Kentaja Camerun icapellà de Bakou, el pare MichelDjaba, per la construcció d’undispensari-hospital al poble deBakou, al Camerun. Aquesta xi-fra es va aconseguir en la recap-tació de diners que es va fer du-rant els dies de la Fira d’abril deBarcelona, celebrada al recinte
L’ACE finança el projected’un dispensari a Bakou
Dos anys després de la seva formalització com aONG, l’ACE ha assolit el seu primer projecte d’a-jut humanitari, finançant la construcció d’un dis-pensari-hospital a Bakou (Camerun) amb la re-captació de fons a la caseta de la Fira d’abril.
de la Mar Bella el mes de maig. L’ACE vol agrair a tots els
bombers que van col·laborar enla fita, tant aquells que van aju-dar desinteressadament amb elseu esforç, com els que van pas-sar per la carpa de Bombers a laFira per fer despesa i incremen-tar els ingressos per al projectesolidari. També a la prefecturade Bombers, que va contribuiramb 1.800 euros pel muntatgede la carpa de Bombers. �
Carta de Michael DjabaM’ha alegrat molt veure
l’esforç i la generositat delsBombers de Barcelona amb
Àfrica, concretament amb lalocalitat de Bakou. En aquest
poble, s’acabarà undispensari que ja s’havia
començat a construir amb elsdiners recaptats en una
fantàstica actuació de “FullMonty”, durant la Fira
d’abril. Voldria donar lesgràcies a tots els que us heu
compromés a realitzar aquestprojecte de vida, i assegurar-
vos que respectarem lesvostres intencions. Tant debo poguéssiu ser-hi tots el
dia de la inauguració!Gràcies a tot el Cos de
Bombers i fins aviat.
XVI Marxa Cicloturista Internacional de bombers
Bombers de Barcelona va participar amb 11 bombers i dosvehicles de recolzament en la 16ena edició de la Marxa Ci-cloturista Internacional de Bombers, que aquest any se cele-brava a Múrcia, coincidint amb el desè aniversari de la crea-
ció del consorci de bombers de la regió.La prova se celebra des del 1985 i des de llavors ha mantingut la
mateixa estructuració en quatre etapes de 100 quilòmetres cadauna. La propera edició es farà a Mallorca el maig del 2003. �
⇓ Durant la seva estada aBarcelona, el pare Michael Djabava visitar la caseta de la Fira d’abrilde Bombers
3 2
FLAM
ARAD
ES
3 3
El Palau de Congressos deMas Palomas de las Palmasde Gran Canaria va acollir
del 13 al 15 de juny les II Jorna-des Internacionals de SeguretatContra Incendis als Hotels.
Aquestes jornades tenencom a objectiu reunir als res-ponsables relacionats amb laplanificació de la seguretat delsciutadans com a usuaris oclients de les instal·lacions hote-leres, així com persones involu-crades en la protecció pública.
Per part de Bombers de Bar-celona, hi van assistir el director,Antoni Pallarés, dos tècnics de
Al juliol es defineixen els30 candidats a Bombers
El concurs d’oposició per a la provisió de 30places de bombers del Servei de Prevenció,Extinció d’Incendis i Salvament de l’Ajunta-
ment de Barcelona, enllesteix aquest juliol la re-alització de les proves d’ofici escollides pels aspi-rants. Quan s’acabin les proves, i segons el resul-tat obtingut un cop sumades les puntuacionsatorgades en les fases d’oposició i de concurs, elstrenta primers classificats passaran a les provesmèdiques, que seran eliminatòries i s’efectuarande conformitat amb l’annex IV de les bases delconcurs oposició, amb nota d’apte o no apte.
Els 30 aspirants amb millor puntuació i decla-rats aptes en la prova mèdica, seran nomenats aproposta del Tribunal, funcionaris en pràctiques.
Acabades les proves mèdiques, els aspirantsseguiran el procés d’incorporació en tres fases. Laprimera passa per un curs de formació selectiu al’Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalun-ya, que durarà tres mesos a raó de 32,5 hores set-manals. Aquest curs es qualificarà de 0 a 10 puntsi caldrà assolir-ne com a mínim 5. El següent es-tadi constarà d’un curs d’adaptació, també detres mesos i 32,5 hores setmanals –en horaridiurn–, que es farà a Bombers de Barcelona itambé es qualificarà amb apte o no apte. L’últimpas serà un curs de pràctiques de tres mesos, ads-crits a un torn i parc amb horari d’intervenció,que igualment es valorarà com apte o no apte.Els candidats han de superar totes les fases. �
Els barris de Collserolaes doten d ‘un Pla d’Autoprotecció
Per la seva proximitat i connectivitat amb zones de bosc i vege-tació, els diferents barris ubicats a la zona de Collserola (Vallvi-drera–Mont d’Orsà, Cim del Tibidabo, El Rectoret, Mas Sauró,
Mas Guimbau i Font del Mont) presenten un risc potencial d’incen-di superior al d’altres zones de la ciutat.
Ateses aquestes circumstàncies, des de l’Ajuntament i el Consor-ci del Parc de Collserola, amb el suport i la col·laboració de la restad’administracions competents (Diputació i Generalitat), han im-plantat, en el marc del Pla Integral de Prevenció d’Incendis Fores-tals, un conjunt de mesures encaminades a garantir les màximescondicions de seguretat a la zona. En aquest sentit, l’Ajuntament iles associacions de veïns han treballat recentment en l’elaboraciódels plans d’autoprotecció contra incendis forestals de cadascundels barris de l’àrea, que apleguen uns 4.000 ciutadans.
L’ Agrupació Mont d’Orsà de propietaris i veïns de Vallvidrera hapublicat ja el seu “Manual d’informació i autoprotecció”. El llibretestableix el Pla d’Autoprotecció d’aquesta zona i dóna alguns con-sells d’actuació en cas d’una hipotètica situació d’emergència. �
El 15 de març van arribar aBarcelona tres bombers delCuerpo de Bomberos del
Este de Caracas, Veneçuela. Dosd’ells, Diógenes Vera i FranciscoRedondo, es van quedar fins el12 d’abril, allotjats al Parc del’Eixample i convidats per Bom-bers de Barcelona.
Durant l’estada es van pro-gramar una sèrie d’activitats en-focades a conèixer el funciona-ment del servei de Bombers,d’investigació d’incendis i d’al-tres organitzacions relaciona-des. Van visitar els diferentsparcs de la ciutat de Barcelona,així com el Parc de Bombersd’Andorra, l’Escola de Bombersde la Generalitat de Catalunya,la Policia Científica, l’InstitutNacional de Seguretat e Higieneen el Treball (INSHT) i el Labora-
Visita de Bombersveneçolans
tori General d’Assaigs i Investi-gacions (LGAI). També van sertestimonis de la presentació delnou furgó químic J15 de Bom-
bers de Barcelona i van poderentrevistar-se amb el responsa-bles de diferents departamentsdel SPEIS. �
II Jornades de Seguretat contra
Incendis als Hotelsla Divisió de Prevenció, PedroPlaza i Pedro San Pedro, a mésdel cap de la Divisió, Joan Pe-dreny, que va parlar sobre pro-tecció contra incendis als hotelsen les comunitats autònomes.
La jornada va acabar amb unsimulacre d’evacuació de l’HotelCosta Meloneras, amb la partici-pació del Centre Coordinadord’Emergències i Seguretat 112,el Servei d’Urgències Canari, elgrup d’Intervenció d’Emergèn-cies GIE, i els Serveis de Bom-bers, Policia Local i Protecció Ci-vil de l’Ajuntament de San Bar-tolomé de Tirajana. �
Un Sant Joantranquil
La festa de Sant Joan vatranscórrer sense incidèn-cies greus a Barcelona. La xi-
fra de sortides i el desplega-ment de Bombers van ser moltmés baixos que en altres anys.
Va haver un incendi en unhabitatge del carrer Badal al ba-rri de Sants cap a la mitjanit,però deu minuts més tard haviaestat apagat pels Bombers. Nohi va haver danys personals.
La resta d’actuacions per in-cendi sumen 154 extincions: 18fogueres, 65 contenidors, 42tanques, vegetació i brossa; 10vehicles a la via pública, més 19incendis sense classificar.
Quant a salvaments, a laplaça Ildefons Cerdà un cotxe vatopar amb un semàfor i va cal-dre rescatar els dos ocupants. �
34
A CIUTAT
El Festival d’Estiu de Barce-lona acull les millors crea-cions en arts escèniques,nacionals i estrangeres,
adreçades al gran públic. L’edi-ció del Festival Grec 2002 refer-ma el perfil de festival de crea-
El Grec,barrejad’arts icultures aBarcelona
Un any més el Grec,el Festival d’Estiu deBarcelona dóna aconèixer l’oferta cul-tural i d’arts escèni-ques més variada enespais privilegiatsde la ciutat de Barce-lona, tot i aprofitantels mesos de bontemps. El festival esva inaugurar el pas-sat dia 25 de juny il’organitza l’Ajunta-ment, per mitjà dede l’ICUB (l’Institutde Cultura de Barce-lona).
ció que potencia el nivell artístici també la producció pròpia. En-guany es presentaven un totalde 21 produccions autòctones.
El Grec es va inaugurar el 25de juny amb La ópera de cuatrocuartos, de Bertolt Brecht, queva ser el primer dels 92 especta-cles programats.
Els espectacles, que es duena terme durant els mesos dejuny i juliol, es reparteixen entres grans temàtiques: Teatre,Música i Dansa. I com cada anydels vint-i-cinc que porta el Grecd’història, el Festival d’estiu deBarcelona es desplega en mésd’una vintena d’escenaris repar-tits per la ciutat, entre ells l’em-blemàtic Teatre Grec i moltsd’altres. Fins i tot, hi ha hagutespectacles a les piscines BernatPicornell.
Aquest any el Grec dedicavaespecial atenció a Nova York,com a ciutat convidada, amb ellema Barcelona loves New York.(www.grec.bcn,es). �
L’ICEBERG
imatges de la història
La fotografia mostra l’aparell respiratori utilitzat
per Bombers de Barcelona a principis del segle XX.
Per a l’ús del casc amb tubs de respiració calia
l’assistència d’una persona a l’exterior, que insuflava
l’aire manualment per mitjà d’una bomba mòbil.
Aquests equips, doncs, requerien grans dosis de
coordinació i confiança en el company. El cost d’aquest
material, aleshores, era de 720 pessetes.
