Download - La Traca #8 (Octubre 2012)
-
7/30/2019 La Traca #8 (Octubre 2012)
1/12
FREE PALESTINEVISC-A LA REVOLUCI
LAREV
ISTAD
ECAS
ALS
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // OCTUBRE 2012 // NMERO 8
-
7/30/2019 La Traca #8 (Octubre 2012)
2/12
TERRITORI BADALONA
AJ Demasiats Canyad
AJ La Rotllana La Salut
CJ El Lokal La Pau - Santaco
KAJA Gripau Blau La Morera
CJ Kanpikipugui Sant Crist
TERRIRORI BARCELONA
AJ TEB Raval
CJ El Rac Les CortsCJ Guineueta Guineueta
CJ Les Corts Les Corts
CJ Queix St. Antoni
CJ Queixal den Xves Horta
CJ Xiroc Fort Pienc
TERRITORI LLOBREGAT
Granja Garrafot Castellbisbal
JIS LHospitalet
CJ La Forja Cornell
CAJ La Mola Molins de Rei
CJ Casablanca St. Boi
TERRITORI VALLS-OSONA
AJ Kndurgnt Canovelles
Algo Diferentes Sabadell
El Crit lAmentlla del VallsCJ Enfarrats Palau-Solit i P.
CJ Obriu Pas Barber del Valls
La Guspira Caldes de Montbui
OJU Ullastrell
JOENACC Hostalets de Baleny
LAssociaci de Casals i Grups de
Joves de Catalunya som una e-
deraci que agrupa associacions
juvenils que omenten la participa-
ci dels i les joves, des de la pr-
pia organitzaci i sota els principis
dautogesti, democrcia, lacitat i
transormaci social
El sentit de la ederaci respon a la
voluntat de treballar conjuntament
Associaci de Casals i Grups de joves de Catalunya
c/ Aviny, 44. 08002 Barcelona
T 93 601 16 16 // M [email protected] // W casaldejoves.org
amb la idea que la xarxa dinrcies
ens permeti a tots els casals opti-mitzar recursos, ser ms capaos
dincidir en les temtiques que ens
aecten com a collectiu, intercan-
viar experincies i poder donar su-
port a tots els projectes que, sota
els principis que compartim, vul-
guin sumar-shi.
Defnim un casal de joves associa-
tiu com a projecte juvenil que, com-
proms amb la societat, aglutina
les inquietuds dels i les joves, que
ens mobilitzem per trobar un espai
com dintercanvi dexperincies
i un projecte que ens permet rea-
litzar-nos com a persones, tant a
nivell intellectual com expressiu,ldic, dintegraci, etc. Per tant, el
Casal de Joves Associatiu s un
projecte que est implicat amb la
societat de manera que analitza el
seu entorn i intenta transormar-
lo per millorar-lo. Entenem que la
promoci de la participaci juvenil
s la rmula que tots i totes com-
partim per tal daconseguir el canvi
social.
Per er-ho desenvolupem activitats
de lleure juvenil que, independen-
tment de la seva tipologia, bus-
quen la implicaci dels i les joves.
-
7/30/2019 La Traca #8 (Octubre 2012)
3/123
EDITORIAL
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // OCTUBRE 2012 // NMERO 8
PER UNA SOLUCI JUSTA I VIABLENo li sorprn a ning que diguem
que el conicte rab-israeli no t
una soluci cil. De et, no nomsno ens sorprn, sin que aquest
s el marc que habitualment em
servir per analitzar la situaci dall.
Tanmateix, si traslladem la situaci
a qualsevol altre pas, segurament
arribem a una conclusi dierent:
la soluci s tan senzilla com er
acomplir la resolucions internacio-
nals i, en general, la carta dels drets
humans, que tant i tant deensem
en altre casos.
I s que el que lestat dIsrael est
ent, a dia davui encara, s passar-
se pel orro qualsevol acord. No
s nomes que la creaci de lestat
dIsrael os, en el seu origen, un
atemptat als drets humans, sin
que locupaci davui (especialmentels assentaments colons i la cons-
trucci del mur) no t cap justifcaci
legal, lgica ni racional. Locupaci
davui noms pot ser titllada
dinhumana i dassassinat massiu.
De et, noms cal passejar-se pocs
minuts pels carrers de Cisjordnia,
Rellegint 1984, ens adonem de les
grans similituds que hi han entre la
societat narrada en aquell llibre i la
societat actual.
S, s cert que no tenim ministeris de
Pau, ni de Veritat, ni un Gran Germ
que ho controli tot, per tamb s
cert que estem entrant en un mn
consumista, on la tecnologia cada
vegada s ms sofsticada, que no
sabem per qui est controlat.
per adonar-se que aix s aix. No
cal tenir cap idea prvia per veure,
al passar per all, que la situacique viuen les persones palestines
no s resultat dun conicte poltic
entre iguals, sin que s ruit duna
opressi sense mesures.
I s justament aquest el planteja-
ment que els i les companyes pro-
motores de la campanya BDS han
volgut adoptar: un plantejament
que diu les coses pel seu nom i que
noms demana que la gent obser-
vi, pensi i es posicioni. Un plante-
jament que suposa denunciar all
que, a ulls de qualsevol persona, s
injust.
Agaant com a reerncia el procs
de Sud rica, en el qual la comu-
nitat internacional es va posicionara avor de la llibertat i en contra de
lapartheid, la comunitat palestina
sha posat dacord per a demanar-
nos, al mn, quelcom similar: que
no em costat a un estat que no
respecte cap dret de les persones.
Que no comercialitzem, que no ne-
Un mn en el qual sesta desen-
volupant una societat on la des-
confana (por) guanya poder, on
els que manen an servir la por per
tenir-ho tot controlat i on lnica ma-
nera destar contenta es consumir
tot el que sigui possible i ms...
Mitjans de comunicaci massius,
brossa televisiva, sobreexplotaci
de la cultura i oegament de la vida
social i associativa de les persones.
En realitat no estem expressant res
de nou, s noms una petita re-
exi.
La part positiva de tot aix s que
encara ens queden espais on poder
dir la nostra i on intentar canviar la
realitat que ens envolta. Espais on
conscienciar-nos a nosaltres matei-
xes i des dels quals poder mostrar a
la resta del mn una alternativa, mit-
janant les coses que em cada dia.
ANEM CAP A UN MN ORWELLI?
gociem, que boicotegem i que de-
manem als nostres estats el mateix:
que no tinguin relacions amb unpas criminal.
El BDS (Boicot, Desinversions i San-
cions), doncs, neix amb aquesta
pretensi: aconseguir que la comu-
nitat internacional digui prou, amb el
erm convenciment dassolir 3 ob-
jectius: la fnalitzaci de locupaci i
colonitzaci de totes les terres rabs
i el desmantellament del mur; el re-
coneixement dels drets onamentals
dels ciutadans rabs dIsrael per a
una igualtat completa; i la promoci
dels drets dels palestins reugiats a
retornar a casa seva i a les seves
propietats, tal i com ho va estipular
la resoluci 194.
Aix, el BDS torna a situar el conicteen el lloc que li correspon: en el lloc
de trobar una soluci justa. En el
lloc de trobar una soluci viable. En
defnitiva, en el lloc del sentit com.
Des de Casals de Joves, per tant,
tot el nostre suport.
-
7/30/2019 La Traca #8 (Octubre 2012)
4/12
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // OCTUBRE 2012 // NMERO 8
LA QESTI PALESTINAINTERNACIONAL // CASALEROS VIAJEROS
En esclatar la Primera Guerra Mun-dial (1914), Turquia va er de Palesti-
na la seva base doperacions contra
Egipte, ocupat per Gran Bretanya.
En acabar el conicte, Palestina
va ser ocupada per les tropes bri-
tniques. Ja abans de la signa-
tura de larmistici, els britnics, a
lanomenada Declaraci Balour (2
de novembre de 1917), preveien la
possibilitat de crear a Palestina unallar hebrea, tot i que sense perjudi-
car en res els interessos de la resta
de comunitats religioses del territori.
Lany 1922, la Societat de Nacions
va atorgar el comandament de Pa-
lestina a Gran Bretanya, que va aa-
vorir lestabliment a aquesta regi
de nombroses colnies jueves. Lespersecucions nazis van incrementar
la immigraci jueva, renada per la
pressi rab sobre els britnics, el
que va originar activitats de guerri-
lla i terroristes dalgunes organitza-
cions jueves.
Gran Bretanya trasllad el conictea lONU, on lany 1947 va decidir
la partici de Palestina en dos es-
tats independents: un hebreu i un
altre rab, quedant Jerusalem sota
ladministraci internacional. rabs i
jueus van reusar el pla i, en fnalit-
zar el mandat britnic sobre Pales-
tina i la retirada de les seves tropes
lany 1948, els jueus van proclamar
lestat dIsrael.
Els estats rabs van atacar el nou
pas, per van ser derrotats i Israel
va augmentar els seus territoris a
costa daquests, quedant Jeru-
salem dividida entre palestins i is-
raelians (1949). Ms de mig mili
drabs palestins es van reugiar als
pasos vens. Jordnia va annexio-nar-se, lany 1950, els territoris a
loest del riu Jord, Cisjordania i el
sector rab de Jerusalem, mentre
Gaza va quedar sota ladministraci
egpcia. A la tercera guerra rab-
israel (1967), Israel va ocupar Cis-
jordania i la pennsula del Sina, fnsal canal de Suez.
Lany 1964 es cre lOrganitzaci
per a lAlliberament de Palestina
(OLP). Mitjanant la lluita de guerrilla
i el terrorisme, lOLP pretenia la des-
aparici de lestat dIsrael i la crea-
ci dun estat laic que englobs a
rabs i jueus a Palestina. LONU va
reconixer lOLP, legtima represen-tant del poble palest i observadora
permanent a lONU. La poltica is-
raeliana dassentaments en els te-
rritoris conquistat va ser contestada
per lOLP amb bombardeigs des
del sud del Lban, el que va motivar
la invasi daquest pas per part de
les orces israelianes lany 1982.
El desembre del 1987 els i les pa-
lestines de Gaza i Cisjordania van
iniciar un moviment de protesta,
anomenat intiada, contra les or-
ces israelianes, al temps que Jor-
dnia renunciava a ladministraci
de Cisjordania. Al Consell Nacional
dAlger, el novembre de 1988, lOLP
proclam lEstat Palest, condem-
nant el terrorisme i accept les re-solucions 242 i 338 del Consell de
Seguretat de lONU, que reconeixia
a Israel.
Lany 1991 es va celebrar a Madrid
una conerncia internacional que
va reunir per primera vegada als
representants dIsrael i als dels pa-
lestins. Les negociacions secretes
a Oslo de lOLP amb el govern de
Rabin van acabar amb lacord sig-
nat a Washington el 13 de setem-
bre de 1993 (els anomenats acords
abans 1947 pla de 1947 1967 2005
-
7/30/2019 La Traca #8 (Octubre 2012)
5/125
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // OCTUBRE 2012 // NMERO 8
5
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // JULIOL 2012 // NMERO 7
Desprs de la nostra estada a Pa-lestina durant uns quants dies, tor-
no amb el cap una mica remogut.
bviament, per la vivncia sobre
el conicte, per tamb per haver
constatat que res s el que sembla
en relaci al paper de les dones all.
Encara no sc capa de tenir una
idea clara sobre quines sn les ca-
res del patriarcat entre el poble pa-lest, per, de moment, puc er una
afrmaci: el patriarcat s patriarcat
sigui kornic, bblic o ateu.
Un exemple daix s que, com
aqu, lespai pblic s dels homes.
Si b s cert que cada vegada hi
ha ms dones palestines recone-
gudes i que a la universitat vamveure moltes noies, tamb s cert
que al llarg de la nostra estada hem
interactuat majoritriament amb
PATRIARCAT DE MIL CAREShomes. Crec que podrem comptaramb els dits duna m amb quan-
tes dones hem parlat i crec que
podrem afrmar, tamb, que amb
la majoria delles ho hem et per-
qu estaven vinculades a projectes
per a dones. I clar que aix no t
perqu voler dir res, per, com a
mnim, crida latenci. Ara b, si
agaem les estadstiques del nos-
tre mn associatiu, veurem que elresultat no dista tant: les presidn-
cies sn pels homes, els discursos
els an els homes i el reconeixe-
ment pblic s per ells.
Una altra observaci s la reerent
al cos. s veritat que a Palestina (a
Cisjordnia) no es presenta a les
dones com a objectes de desig enlespai pblic. No hi ha anuncis de
cossos seminus anunciant cotxes,
ni cartells de Corporacin Der-
moesttica pels carrers; i s quelesttica provocativa ni est ben
vista ni s smbol de eminitat.
Ara b, al mateix temps existeix
cert culte al cos en lmbit privat.
A Nablus, per exemple, una ciutat
tericament amb valors tradicio-
nals molt arrelats, vam veure diver-
ses botigues de roba interior que
podien ser, com a mnim, titllades
de llenceria fna. s aleshores quela dona s objecte de desig noms
per al marit? s aquesta opci, una
opci ms lliure que la de les dones
occidentals amb escot?
I s que al fnal, el patriarcat
sadapta all on calgui. Troba el
seu espai i sacomoda. I ho a en
el debat sobre el cos, per tamben el de lespai pblic. Al fnal, pel
patriarcat el com s el menys im-
portant.
INTERNACIONAL // CASALEROS VIAJEROS
dOslo). Els i les palestines van re-
bre ladministraci autnoma de
Gaza i la zona de Jeric lany 1994,
ampliada a tota Cisjordania lany
1995. El gener de 1996, les prime-
res eleccions als territoris autnoms
van donar un slid recolzament a
Yasser Araat, escollit president de
lAutoritat Nacional Palestina.
El juliol de 2000, el president Clinton
va presidir una nova reuni a Camp
David entre Issir Araat i el primer
ministre israeli Ehud Barak amb
lobjectiu de reviar el procs de pau,per les converses van racassar da-
vant la incapacitat de trobar una sor-
tida consensuada a lestatut de Je-
rusalem, reivindicada com a capital
tant per israelians com per palestins.
A ms, lendarreriment en la cul-
minaci del procs de pau i
lagreujament de la situaci en-
tre lANP i Israel van conduir, lany
2000, a lesclat de la segona Inti-
ada quan Ariel Sharon lder del
Likud i responsable de les matan-
ces de Sabra i Xatila de 1982 va
visitar la mesquita dAl-Aqsa, espai
sagrat dels musulmans.
Com a conseqncia de
laixecament palest, els laboristes
de Barak van perdre el poder a leseleccions de 2001, donant pas a
un nou govern del Likud de Sha-
ron, marcat per lagressivitat vers
la causa palestina. A ms, entre els
palestins van guanyar terreny les op-
cions ms radicals representades per
lislamisme de Hamas, que va utilitzar
novament el terrorisme per atacar Is-
rael. Mort Araat (2004), els acords so-
bre el control de Gaza, de novembre de
2005, van obrir novament la possibilitat
de resoluci del conicte, per el triom
de Hamas a les eleccions palestines de
2006 va comportar un nou allunyament
entre israelians i palestins.
Aix, encara avui, els enrontaments
i la convivncia entre jueus i palestins
continuen sent molt conictius, senseque els esoros de la comunitat inter-
nacional per aconseguir una soluci al
problema dOrient Mitj acabin darribar
a bon port.
-
7/30/2019 La Traca #8 (Octubre 2012)
6/12
TERRITORIS // BARCELONA
REIVINDIQUEM UN ALTRE MODEL...
Com totes sabreu aquesta setmana han sigut les es-
tes de la Merc 2012. Com a Casal de Joves Xiroc
estem del tot en contra del model doci que aquest
tipus de estes comporten. Per qu, si sn les estes
de la nostra ciutat, no podem ser-hi, tant com per pen-
sar-les com per a organitzar-les? Es per aix que des
de lAssociaci de Casals de Joves de Catalunya
vam engegar el projecte de la MERTXE 2012.
El nostre objectiu s alhora er una denncia de la
manera a qu lAjuntament de Barcelona ens abocaal consumisme ms inconscient (amb lajuda dem-
preses com Estrella Damm) i oerir un model de esta
alternatiu amb un missatge al darrere.
@edufortpienc
Ninja Pastori la peta amb
Bobobo #mertxe12
@CJGuineueta
Discurs institucional a
crrec de Piketon Dulzn
@MarcPuntos
Aquesta nit tornars a nixer a la
Festa Major Jove de Barcelona
@Lluis9B
Escalfant motors! #mertxe12
y tu de quien eres?!
Casal de Joves Xiroc
http://cjxiroc.wordpress.com
@celmi909Les Marujas Sound Sistema
estem calentant per aquesta
nit. Se va a haber un follon!
@casalsdejoves
Grcies a tots i totes les
reporteres que heu documentat
la#mertxe12
@CasalJovesBCN
Horta, Guineueta, Roquetes,
Les Corts, Fort Pienc... Barris units
per la #mertxe12
@suriac@jaume_fv
@klareto
grcies a vosaltres per sacsejar
aquesta BCN grisa i tecncrata
en qu hem de sobreviure.
-
7/30/2019 La Traca #8 (Octubre 2012)
7/127
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // OCTUBRE 2012 // NMERO 8
DE FESTA MAJOR!
@LauraBers
Piketn Dulzn a la #mertxe12!
Per unes festes majors obertes
i participatives!
@Lluis9B
@jmontes15
@picasoques1
Preparant la #mertxe12al @CJXiroc.
-
7/30/2019 La Traca #8 (Octubre 2012)
8/12
ACTIVITATS // TRANCADA
-
7/30/2019 La Traca #8 (Octubre 2012)
9/129
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // OCTUBRE 2012 // NMERO 8
ELS CASALS DEL VALLS
APOSTEM PER LA FORMACI
TERRITORIS // VALLS-OSONA
COM GESTIONARlCoNoMiAde la nostra entitat
i no morir en lintent
El 29 de setembre va ser la data escollida pel te-
rritori Valls-Osona per realitzar la seva ormacianual. La ormaci es va realitzar a lEspai Jove
la Roma de Barber del Valls. I sobre qu hem
decidit ormar-nos? Doncs sobre economia! No
sabem si ser la crisi, si ser que som de lletres o
qu, per la qesti s que ens cal relacionar-nos
millor amb leconomia de les nostres entitats si
volem sobreviure als temps que corren!
iPots demanar ms info [email protected]
-
7/30/2019 La Traca #8 (Octubre 2012)
10/120
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // OCTUBRE 2012 // NMERO 8
TERRITORIS // BADALONA
Molta gent es pensa que a Bada-
lona la esta major s al maig, per
no! La esta major s a lagost.Aquest any, fns i tot el govern de
lAjuntament sho pensava... i s
tan tossut que va decidir no posar
ni un duro per a celebrar-la... La
veritat s que, en certa manera cal
donar-li les grcies, i s que arran
daquesta decisi ha nascut la molt
esperada Comissi de Festes, que
ha muntat la esta amb el suport de
la gent i amb sense el de lajunta-
ment. Aix estat grcies a la eina
eta per tres grans coordinadores
dentitats locals: la Coordinado-
ra de colles de cultura popular, la
Coordinadora popular de estes de
maig i el Consell de joventut.
Des de la Comissi sha et molta
eina, contractar policlins, buscar
punts de llum, muntar barres i ermoltes reunions, i tot en tres set-
manes! Per la millor eina que sha
LA FESTA MAJOR S DEL POBLE!et s treballar per crear una xarxa
potent dentitats, algunes de les
quals ni es coneixien. Mentrestantlajuntament demanava reunions
durgncia sota la consigna: per
qu est passant? Passava que les
persones i les entitats comencen a
organitzar-se i que havien decidit
tirar milles.
La esta, muntada amb quatre du-
ros i molta voluntat ha estat de les
millors que es recorden, doncs la
gent shi ha bolcat, ha sortit al car-
rer, les entitats han aportat tot el
material que han pogut per a que a
la esta no li alts de res: cercavi-
la, concert i envelat, dinar popular i
bany nocturn de bsties i diables...
Lajuntament, per, tamb va voler
aportar-hi el seu granet darena i va
enviar la patrulla omega a marcar
paquet i er acabar el concert tresquarts dhora abans del que sha-
via pactat... us sona?
Lorganitzaci de la esta major
dagost ha de ser un exemple per
a totes, amb una moraleja ben cla-ra JUNTES PODEM! I un missatge
ben clar cap a aquells a qui shan
escaquejat dorganitzar la esta ma-
jor, lany que ve no ho podreu er!
Si voleu veure com va anar
aqu en teniu un vdeo resum:
http://tinyurl.com/badalonaesta
Visquen les estes majors populars!
-
7/30/2019 La Traca #8 (Octubre 2012)
11/1211
LA TRACA. LA REVISTA DE CASALS // OCTUBRE 2012 // NMERO 8
-
7/30/2019 La Traca #8 (Octubre 2012)
12/12