Transcript
Page 1: Linia baix maresme 09

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

Baix Maresmelíniamar

liniamar.cat · Difusió OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals · 17/11/15 · Núm.9

Premià de Mar pàg 11

El Síndic admet a tràmitla queixa sobre el procésparticipatiu del port

Vilassar de Mar pàg 12

Una empresa assessoraràl’Ajuntament en la gestióde la Societat Municipal

Premià de Dalt pàg 16

PSC, Crida i PP asseguren queTriadó “no s’ha abaixat el sou”

Comerç pàg 21

El Consell de Comerç delMasnou prem l’accelerador

Dol unànime al Baix Maresmepels cruels atemptats de ParísEls municipis organitzen concentracions de suport a les víctimes i de rebuig als atacs terroristes de divendres pàg 20

Cabrils pàg 18

CiU i MUC firmenfinalment un pacte de govern

Esports pàg 22

El premianenc Juli Giner, campiód’Europa de boxa

pàg 3

La rutina d’arribar tardEls usuaris de Rodalies es queixen dels retards constants del servei

Page 2: Linia baix maresme 09

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniamar.cat 17 novembre 2015

Page 3: Linia baix maresme 09

3 | líniamar.cat17 novembre 2015

Són les 10 del matí d’un dijous ifa estona que un tren de Roda-lies hauria d’haver passat per Vi-lassar de Mar en direcció al’Hospitalet de Llobregat. A l’an-dana hi ha passatgers que fantard a la feina, a l’institut o a launiversitat. Tots continuen es-perant, alguns miren impacientsel rellotge, altres maten el tempsd’espera llegint i també n’hi haque fan cara de resignació.

I és que les queixes pels re-tards dels trens de les línies R1i RG1, que connecten el Baix Ma-resme i la resta de la comarcaamb el Barcelonès, el Baix Llo-bregat i l’Empordà són cons-tants. De fet, fins i tot s’ha creat

el perfil de Twitter @Rod1en quècada dia desenes d’usuaris dei-xen constància del seu descon-tentament amb el servei.

RETARDS HABITUALSUn dels passatgers que espera ésel Calixto, que camina inquietamunt i avall. “Els retards sónhabituals, però encara més ambels trens que surten de L’Hospi-talet”, assegura, i afegeix quedes del setembre el mal funcio-nament del servei s’ha accentuat.

D’altra banda, el Luis va cadadia a Badalona. Ell es mostramenys crític, però considera quecaldria ampliar la freqüència detrens a les hores puntes. Una opi-nió que comparteix la Laia. “Alsvespres, de tornada, els trens vanpleníssims”, diu. “S’hauria d’am-pliar la freqüència o habilitarmés vagons a cada tren”, afegeix.

Al costat de la Laia hi ha laMontse, que cada dia agafa el trenper anar a treballar a Sant Feliude Llobregat. “Sempre arriboentre 15 i 20 minuts tard a la fei-na. L’estació de Plaça Catalunyasempre es col·lapsa”, lamenta. Enaquest sentit, Renfe reconeix quela majoria de retards es pro-dueixen a l'entrada o sortida deltúnel d’aquesta estació. El pitjorperò, segons la Montse, és que lamajoria de vegades Renfe no in-forma de les incidències i tampocse’n fa responsable. “De vegadesal·leguen problemes meteorolò-gics. Si arreglessin la infraes-tructura, tot això no passaria”, ar-gumenta.

Mentrestant, el Nil, un estu-diant de Cabrils que espera eltren per anar a estudiar a Bada-lona, s’ho pren amb calma.“Cada dia em toca esperar a

l’andana, de vegades fins i totvint minuts”, diu mentre reme-na un cafè amb llet que acaba dedemanar al bar de l’estació.

Per la seva banda, Renfe as-segura que des del gener fins alsetembre el 96% dels trens de laR1 i la RG1 arriben puntuals.

“ÉS IMPOSSIBLE SEURE”Donant un cop d’ull al compte deTwitter @Rod1 queda clar queles queixes dels usuaris es mul-tipliquen a l’estiu. A l’estació dePremià de Mar, el Josep Mariai la Rosario esperen el tren perbaixar a Barcelona. “De maig aoctubre és horrorós agafar eltren amb la quantitat de turistesque hi ha”, assegura ell. El JosepMaria diu que molta gent optaper seure a terra i reclama ques’hauria d’ampliar la freqüènciade trens per evitar concentra-

cions de passatgers tan altes.Precisament la Laia seu a terra,però no dins el tren sinó a l’an-dana. Són dos quarts d’onze iestà esperant un tren que haviade passar a un quart i cinc perl’estació de Premià de Mar en di-recció a L’Hospitalet. “És habi-tual que hi hagi retards. Semprearribo justa a classe”, es queixa.

En canvi, l’André consideraque el servei de Rodalies fun-ciona prou bé normalment. Toti això, creu que podria ser millor.“Seria positiu que milloressin lacomunicació amb els passat-gers quan alguna cosa s’espat-lla”, afirma. Una opinió com-partida per l’Olga, que esporà-dicament viatja de Premià aMataró. “No informen de res.Gràcies a Déu no he d’agafar eltren cada dia, perquè el serveifunciona fatal”, sentencia.

Reportatge

Resignats» Els usuaris de les línies R1 i RG1 es queixen dels retards constants en el servei de Rodalies de Renfe

» Els passatgers també denuncien falta d’informació i demanen més freqüència de pas dels trens

Passatgers de la comarca entrant en un tren que ja arriba tard. Foto: Línia Nord

Andreu MerinoBAIX MARESME

Page 4: Linia baix maresme 09

Opinió| 4 líniamar.cat 17 novembre 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Mar no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniamar.cat

Dipòsit legal: B 6618-2015

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Durant la sessió al Parlament peranomenar o no president a ArturMas es va fer notòria, i les càme-res ho varen captar, l’actuació dela senyora Andrea Levy amb totun seguit de gesticulacions de bra-ços i mastegant xiclet com si fosun rumiant, ganyotes amb la carai postures desmenjades que nos’adiuen amb l’ambient seriósd’una cambra parlamentària. Amés del xiclet, què es pren abansd’entrar a l’hemicicle? Va emba-lada, estava com exaltada. Sis’està, o no s’està, d’acord amb elque des del faristol fa el seu parla-ment, no cal fer un “número”, estracta de comportar-se com unapersona educada. Estar ajagudaal seu escó, embolcallada amb unamanta, mig adormida i miranttota l’estona el seu mòbil, és pe-nós. Els seus “superiors” li hauriend’estirar les orelles, a no ser que jaels hi vagi bé, per baixar el nivell idonar la sensació de què el Parla-ment no té categoria suficient comtenir-li respecte per ser una olla degrills i així devaluar la nostra mésalta institució. La presidenta la po-dria enviar al racó de pensar coms’ha de comportar una personamínimament educada. PotserCarme Forcadell no s’ha atrevit afer-ho perquè la senyora Levy noanés als mitjans de la cavernafent-se la víctima i digués que ésperseguida per les seves idees i noper la seva mala educació, senseun mínim sentit del ridícul. És cu-riós, des del seu partit no paren decriticar els antisistema de la CUPi ells es comporten com a tals an-tisistema. Els papers canviats, oi?Diuen que els extrems es toquen ien aquest cas l’extrem negatiu sel’adjudica, per mèrits propis, elPP. Viure per veure!

4Estrafolàriaper Jordi Lleal

#SenseRumb#JeSuisParis #Enrocats

4Ja no són el mateixper Gemma Aguilera

Ens ha colpit a tots i totes, l’ex-trema violència de l’Estat Islàmic(EI) a París. El president francèsha parlat d’acte de guerra. Hemvist víctimes que només passa-ven hores de lleure sopant, as-sistint a un concert, passejant.Podríem haver estat vostè i jo.

L’escenari dantesc de per-sones ferides i mortes és diari aSíria. I no obstant, no acollim, ifins i tot una part de l’opinió, ins-trumentalitzada pels correntsconservadors i extremistes, re-butja les persones refugiadesque fugen de la barbàrie extre-mista d’EI. Preguntem-nos di-rectament des de la consciència:tenim dret a barrar les portes alsque fugen d’atacs diaris com elsde París?

L’Islam és una religió depau, d’amor, de concòrdia. Comho és el cristianisme i el judais-me, el budisme i les confes-sions i ètiques humanistes. Noens enganyem, hi ha grups ex-tremistes que usen l’Islam, comd’altres han usat el cristianismei el judaisme per emparar inte-ressos egoistes i justificar laviolència.

Sense caure en el parany dela por, que és el que busquen elsextremistes, sabem que es po-den repetir aquests atemptats aqualsevol capital europea. Laresposta ha de ser unitària.

Amb aquestes ratlles notindrem espai per analitzar lescauses de l’extremisme. Però,sens dubte, un món injust i unaEuropa en crisi econòmica,

democràtica i de valors no aju-den a oferir futur als i les joves.Persones joves que es concen-tren en barris metropolitans deles capitals europees que ne-cessiten ser més atesos; enl’escola, el treball, l’habitatge,la salut, etc.

Les segones i terceres gene-racions de fills i filles de perso-nes nouvingudes són france-sos, catalans, espanyols, ale-manys, etc. La ciutadania ésuna, i cal exigir i garantir ambfermesa, drets i deures a tothom,sigui quina sigui l’arrel de pro-cedència. Només així farem unasocietat forta, amb un amplisentiment de pertinença.

La Llei de Barris pensada iduta a terme pel govern delpresident Maragall va ser mo-dèlica. És modèlica a Europa.Dignificació física de barris iatenció a les persones i grupsamb més dificultats. Ens calpolítica de barris a escala euro-pea. Això si seria començar aconstruir seguretat duradora.Acompanyar a les persones jo-ves en la crisi d’identitat, oferintperspectiva de feina, d’estudis,de projecte de vida.

L’austeritat conduïda de ma-nera extrema crea pobresa, de-sigualtat i al final inseguretat. Laresposta a l’extremisme que ensva colpir a París és més demo-cràcia social, política i econò-mica. La resposta és afermar-nos en els nostres valors demo-cràtics, en el significat profundde democràcia.

per @josepxurigue, Doctor en Ciència Política (UAB)

4Tanquem la porta?

Els 1.600.000 votants de Juntspel Sí, i molts que per primeravegada han fet confiança a laCUP amb el convenciment quecom més força tingués l'es-querra independentista, méss'acceleraria la desconnexió,opinen que les samarretes delsdiputats i diputades de la CUPja no tenen cap gràcia.

Són exactament les mateixesque exhibia l'esquerra inde-pendentista quan David Fer-nández va posar pau a la guer-ra freda entre CiU i ERC pel 9N,quan es va abraçar a Mas o quanva ensenyar-li l'espardenya aRato a la comissió d'investiga-ció de les caixes d'estalvi al Par-lament i li va dir “fins aviat,gàngster”. Però tot d'una, aque-lla CUP que despertava simpa-ties en l'independentisme decarrer -que no els quadresd'ERC i de CiU-, s'ha convertiten receptora de tota mena de re-necs i desitjos de mals auguris.

L'independentista que haorganitzat una xerrada al seu po-ble, el que s'ha comprat el packde l'ANC i ha pagat els peatgesdes d'Amposta per anar a la

Meridiana, els voluntaris del9N, o el regidor sense sou d'unpoble petit, està enrabiat i de-cebut. Probablement nomésamb la CUP, però potser tambéamb Junts pel Sí, que podria ha-ver fet una campanya més cen-trada en el vot útil, o amb totsdos. No ho sap ben bé, perquèl'hermetisme de les negocia-cions priva els ciutadans de te-nir els elements necessaris perjutjar qui o què impedeix avan-çar cap a la desconnexió.

Sigui com sigui, al gruix del'independentisme ja no li agra-den les samarretes de la CUP.Potser és perquè els materialshan variat. El tarannà dialogantde Fernández no el té l'Anna Ga-briel, que va més de cara a bar-raca, però l'etiqueta no enganya:la CUP va començar la campa-nya dient que no investiria Masi no ho ha fet. No se’ls pot acu-sar de vendre un producte fals.Tothom hauria d'haver miratl'etiqueta i el preu de la samar-reta el 27S. Ara la qüestió és si espot cosir una nova samarreta.

Article publicat a El Món

@jordisellas: Els experts coincidien en quèera qüestió de temps. I finalment ha passat.Els fets [de Paris] canviaran Europa pelspròxims anys.

@apuente: Mas pone cara de enfadocuando Baños le reprocha hacer "cumbrestelevisadas". Está descubriendo que la CUPno es ERC a marchas forzadas.

@CarlosJGomezMar: A Pablo Iglesias se lehunde el barco. Pérez Royo y GómezBenítez se descuelgan de las listas de laselecciones del 20D.

Page 5: Linia baix maresme 09

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 5 | líniamar.cat17 novembre 2015

Page 6: Linia baix maresme 09

Envia’ns les teves cartes a: [email protected]| 6 líniamar.cat 17 novembre 2015

@encampanya: Hem vist el primer videod'En Comú Podem per a les eleccions del20D. No surt el candidat: surt Ada Colau.Tot al seu lloc.

@MrInsustancial: Dice Albert Rivera quequiere ser el "coach" de todos los es-pañoles. Con estas declaraciones ya es elhazmerreir de, al menos, el 70%.

@AlbertLloreta: Ens angoixa més unatemptat a Occident perquè assumim sensevoler que és una zona segura del món, noperquè siguem males persones.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Ningú no va dir mai que la indepen-dència sortiria gratis. Tenen raó elsneoliberals més extrems: "No hi ha es-morzar gratis". Tot té un cost. I, com-major és el fi, més elevat és el cost. La in-dependència, l'estadi més alt al que potaspirar una comunitat digna i lliure, téel màxim preu que es pot imaginar, finsi tot el de renunciar a qualsevol d'altresreferències ideològiques o vitals per la in-dependència, com per la llibertat, ja queno són el mateix, "la vida i la hisendas'han de donar", com deia el Quixot.

Per molt alt que sigui el cost de la in-dependència, molt major serà el de la no-independència. Tots els mals i desgràciesque els unionistes vaticinen en cas d'e-mancipació es faran realitat en el de lacontinuïtat de la dependència. I algunmés. Aquests mals auguris són projec-cions de la insatisfacció actual. La con-servació de l'statu quo, fins i tot la invo-lució, serà la veritable fractura social, aixícom la humiliació i la frustració d'una so-cietat que va entreveure una oportunitatvital única només per a veure-la esfumar-se entre recriminacions recíproques.

Catalunya té una llarga sèrie de der-rotes històriques, quinta essència tots elsanys a la Diada. Molts competents his-toriadors rivalitzen després en la tascad'explicar un fracàs mantingut al llargdels segles. Totes les derrotes compar-teixen una causa general, a part de les es-pecífiques de cada moment: la falta devoluntat de victòria que es manifestasempre que algú afirma voler la victòriaperò posa límits als costos que està dis-posat a assumir. ¿Això vol dir que no hiha límits i que el fi justifica els mitjans,com pensen els jesuïtes? En absolut. Capfi, ni la independència, justifica la im-moralitat, la injustícia, la inhumanitat imenys un que és, precisament, moral,just i humà. Vol dir que, deixant elprincipi auri de la moral racional uni-versal, encunyat en l'imperatiu categò-ric kantià (tractar els altres com volemque ens tractin a nosaltres) cap cost noés excessiu per aconseguir la indepen-dència, com no ho és per aconseguir lallibertat, perquè només la independèn-cia i la llibertat ens fa amos de nosaltresmateixos.

Imputar a algú altre la falta de vo-luntat per assolir l'objectiu comú sensehaver provat de manera fefaent que lapròpia té manca de límits excepte elmencionat de la regla auri és un sub-terfugi, l'única utilitat de la qual consis-teix a evadir la responsabilitat a l'hora de

la derrota. És preparar el camí per a con-solar-se encaixant un fracàs més, tras-lladant l'oportunitat actual a un impre-cís horitzó futur. La molt comprensibletendència humana a nadar i guardar laroba, a assegurar-se una justificació i unconsol per al cas de no aconseguir l'ob-jectiu previst que, entre d'altres, retratila faula de la guineu i el raïm, només co-neix un mitjà segur d'evitar que es pro-dueixi la desestimació: cremar les naus,volar els ponts de retirada, cegar elcamí de tornada, no deixar expedit sinóel que porta endavant.

Els principals dirigents indepen-dentistes estan avui immersos en tensesi abstruses negociacions per aconsegu-ir una fórmula que permeti un govern aCatalunya i que aquest govern apliqui elfull de ruta de la desconnexió i cap a laindependència. Ho fan en un context deforta pressió exterior, amb un Estatdisposat a portar la seva oposició a les se-ves últimes conseqüències. Però tambéenmig de contradiccions i tensions in-ternes que incrementen la desconfian-ça entre els sectors en negociació. Unssospiten que alguna concessió sufi-cientment significativa del nacionalismeespanyol desactivaria el propòsit inde-pendentista dels altres, i aquests es ma-licien que el maximalisme d'aquells no-més emmascari la falta de compromísreal i efectiu amb la independència coma finalitat en si mateixa. Mentrestant elcreixent desànim d'una ciutadania a laqual se li exigeix una paciència i una con-fiança en els seus líders a la que aquestsestan obligats a respondre de manera po-sitiva. Sense comptar amb l'expectativad'aquells espanyols que, d'acord amb unllibre recent d'Alfred Bosch, veuen unaoportunitat favorable a la independèn-cia de Catalunya, per alambinat que pu-gui semblar.

Per això, ¿què tal si els principals res-ponsables de les negociacions es re-uneixen en públic i es comprometen so-lemnement a tenir un govern catalàque porti endavant el full de ruta i en unpla específic, siguin quines siguin les cir-cumstàncies? Això és, fer el mateix queestan fent ara, però cadascú pel seucompte, tractant de calmar els seus res-pectius electorats. L'acte seria conjunt iequivaldria a un pacte formal, d'aquestsque es compleixen. Seria un acte equi-valent al de cremar les naus, demostrantque no hi ha marxa enrere ni camí de re-torn. Perquè no n'hi ha.

La derrota no és una opció.

4No hi ha marxa enrere per Ramón Cotarelo

En aquest darrer any he tingut la sort depoder visitar diferents països de religiómusulmana i he conviscut rodejat al100% de gent musulmana. Hi he viscutmolt bé. M'han tractat molt bé. Ells empreguntaven de quina religió era i elssemblava increïble que no en tingués cap.Diuen que allí tots són musulmans im'explicaven que l'islam és molt bonic,a veure si m'animava. El que m'han ex-plicat de la religió musulmana m'hasemblat molt semblant al que conec dela religió catòlica.

La religió els dóna un sentiment depertinença a un grup i també els impel·leixa ser més generosos i bones persones en-cara que sigui com a imperatiu moral, cosaque a mi personalment no m'agrada. Almateix temps, també hi he vist coses queno m'han agradat tant, com la pressió so-cial que se sent per fer les coses d'una cer-ta manera, a l'hora de vestir, a l'hora derelacionar-se, als rols socials que tenen elshomes i les dones, i tampoc m'ha fet el pesla gran observança dels ritus i regles de l'is-lam sense qüestionar-ne ni arribar aplantejar-se un qüestionament del perquè.Però és veritat que és un modus operan-di molt habitual de les religions buscantde crear un ordre social. Per això no m'a-grada cap religió que utilitza aquestamanipulació social de donar seguretatexistencial a canvi de limitar la nostra lli-bertat personal, però si respecto i valorola part de les religions que fa créixer la per-sona i l'allibera cap a dimensions méstranscendents de l'espiritualitat personal.

De fet, és un altre tema, però crec queles religions, en societats democràtiques,hauran de transitar des del messianismereligiós i moral cap a un acompanyamentrespectuós i individualitzat de la persona.De dir-li a la massa de gent el que ha defer, a acompanyar a la persona perquè elladescobreixi el que ha de fer. O les religionsvan cap aquí o aniran llanguint a poc a pocper inadequades. Però a la majoria de re-ligions encara els queda corda per un certtemps. Per exemple, en l'àmbit musulmà,

a molts països hi ha hagut un revival del'islam i han retrocedit en la separaciód'àmbits i en un cert laïcisme. Països comArgèlia, Afganistan, Iran, Egipte, etc.han fet un sorprenent camí de ser socie-tats obertes i modernes a tornar a un certpredomini de l'islam conservador.

En definitiva, volia dir-vos que, par-lant amb musulmans, tothom m'ha cri-ticat a Daesh (que és com ells anomenenl'ISIS o Estat Islàmic) el rebutgen ober-tament i no el justifiquen de cap mane-ra. Diuen el que jo també dic, que sóngent que fan actes criminals. Això és cen-tral. Que ho facin en nom de l'islam, delcristianisme, del comunisme o del capi-talisme, és d'alguna manera circum-stancial. Si jo hagués nascut a un paísmusulmà, seria musulmà. I si jo fos uncriminal i visqués en un país musulmà,possiblement actuaria criminalment ennom de l'islam. Però seria un criminal iseria aquest motiu el que em motivariaa matar. Cap musulmà normal té cap de-sig de matar ningú ni són més violentsque nosaltres. Potser no caldria ni dir-ho,però veig molta gent que no coneix di-rectament a ningú d'aquesta fe i se'n fauna imatge a través del que els arriba.

Dit això, també crec que fa falta queels musulmans ens ajudin en el nostre in-tent de separar les coses i no caure en laislamofòbia. Són molt importants ac-tuacions com els pakistanesos de Barce-lona manifestant-se pels carrers de la ciu-tat contra els assassinats dels periodistesde Charlie Hebdo, o quan més d'un mi-ler de musulmans van rodejar una sina-goga a Oslo per dir públicament que elsvolien defensar. Encara podrien fer méspotser. Crec que avui, l'islam en el seu con-junt, podria llançar una fatwa contral'Estat islàmic desautoritzant que pugu-in dir que el que fan sigui en nom de l'is-lam. Una mena d'excomulgació. Aixòpodria tenir un cert efecte sobre els fidelsmusulmans que es poden sentir atrets perl'EI, perquè quedaria explicitat que no per-tanyen a la gran família musulmana.

4Ni a París ni enllocper Jordi Oriola

Page 7: Linia baix maresme 09

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 7 | líniamar.cat17 novembre 2015

Page 8: Linia baix maresme 09

El Masnoulíniamar.cat novembre 2015

| 8

17

El pressupost de l’Ajuntamentdel Masnou per a l’any 2016serà de 23,2 milions d’euros,després que el Ple Municipal, ensessió extraordinària el 22 d’oc-tubre, aprovés la proposta del go-vern amb el suport del PSC. Aixídoncs, CiU, ERC i els socialistesvan votar-hi a favor, mentre queICV-EUiA-E, Ciutadans, el PP ila CUP van votar-hi en contra.

Anant al detall, el 80% de ladespesa del pressupost munici-pal es dedicarà a les despeses depersonal, a l’adquisició de serveisi a les transferències a entitats ofamílies. D’altra banda, les ope-racions financeres, majoritària-ment el pagament d’interessosde diversos préstecs, suposarà el9,45% de la despesa. Per últim,les inversions representaran un8,62% del pressupost.

Dins el capítol de despesa, elvolum més gran de recursos esdestinarà a polítiques de benes-tar comunitari, seguretat i mo-bilitat ciutadana, habitatge, edu-cació i serveis socials. Aquestespolítiques seran gestionades, enpart, pel Pla d’Acció Social, alqual es destinen 214.000 euros.Dins el pla, es preveuen accionscom les ajudes per pagar l’Im-post de Béns Immobles (IBI),que es poden sol·licitar fins al 20de novembre.

L’alcalde, Jaume Oliveras,valora molt positivament tenir elspressupostos aprovats. “El fetd’aprovar-los ara fa que a partirdel 2 de gener ja estiguin prepa-

rats per executar-se”, afirma. Elbatlle, a més, està satisfet d’havercomptat amb el suport del PSC,tot i que evita pronosticar si el go-vern d’ERC i CiU també comp-tarà amb els socialistes per tirarendavant altres iniciatives.

Per la seva banda, el PSCjustifica el seu suport als pres-supostos pel fet que la propostadel govern tenia “molts punts decoincidència” amb el que els so-cialistes van plantejar durant lacampanya electoral, segons ex-plica el regidor Ernest Suñé. “Amés, vam poder proposar es-menes que ajusten més el pres-supost al qual ens hauria agradatfer a nosaltres”, afegeix.

ORDENANCES FISCALSEl govern, en canvi, no va rebreel suport del PSC a l’hora d’a-provar inicialment les ordenan-ces fiscals, que es van sotmetrea votació durant el mateix PleMunicipal del 22 d’octubre. Defet, els socialistes es plantegenpresentar al·legacions. “Creiemque l’increment de la taxa d’es-

combraries no està prou justifi-cat”, argumenta Suñé.

Les ordenances van quedaraprovades inicialment amb elsvots dels partits de govern, CiU iERC, mentre que la resta de for-macions van votar-hi en contra,excepte la CUP que es va abste-nir. Els arguments per mantenirla pressió fiscal, doncs, no vanconvèncer l’oposició, que va cri-ticar la recuperació de la taxa delclavegueram i també la de residusi escombraries.

El govern preveu que les or-denances fiscals representin el66% dels ingressos establertsals pressupostos. D’altra banda,el 25% dels ingressos provindrande les transferències que altresadministracions com l’Estat, laGeneralitat de Catalunya o la Di-putació de Barcelona facin alscomptes municipals. La restad’ingressos s’originaran a partirdels recursos obtinguts mitjan-çant els préstecs demanats pelconsistori. Segons l’Ajuntament,el nivell d’endeutament del Mas-nou per al 2016 és del 50%.

El govern celebra haver aprovat el pressupost a l’octubre. Foto: Arxiu

S’aprova el nou pressupost i lesordenances passen el primer filtre

» El suport del PSC permet tirar endavant els comptes municipals» Les ordenances s’aproven inicialment, amb tota l’oposició en contra

Els autobusos municipalspassaran amb més freqüència

TRANSPORT4L’Ajuntament jaha signat el conveni per a lamillora del transport urbà i in-terurbà del municipi amb el De-partament de Territori i Soste-nibilitat de l'Administració de laGeneralitat de Catalunya, l'Au-toritat de Transport Metropoli-tà (ATM) i l'Empresa Casas,guanyadora del concurs de lici-tació realitzat per la Generalitatper a aquest servei.

La prestació del servei té uncost de 240.000 euros anuals,que segons l’Ajuntament hande servir per integrar al serveiurbà la línia C-10, que va deMataró a Barcelona per la N-II.

Precisament, això ha de perme-tre incrementar la freqüènciade pas dels autobusos al seu pasper aquesta via, i també aug-mentar el nombre de parades.

D’altra banda, s'instal·laranpantalles informatives a les pa-rades del servei de transporturbà de les estacions de tren delMasnou i d'Ocata. A més, l’em-presa Casas s’ha compromès aestudiar diverses millores, com lapossibilitat d’oferir servei elsdiumenges i festius, establir unautobús llançadora entre el Mas-nou Alt i l’estació, o doblar la fre-qüència de pas en determinadeshores del dia.

Finalitzen les audiènciespúbliques del PAM

POLÍTICA4El govern local ja hapresentat el Pla d’Actuació Mu-nicipal (PAM) d’aquest man-dat. Una eina que estableix elsobjectius que el consistori esmarca per als pròxims quatreanys, a través de 187 accions con-cretes i que ha de servir per ela-borar el pressupost municipal decada any. Entre els principals ob-jectius del govern hi ha facilitarel lloguer social d’habitatgesbuits, impulsar la creació deplaces hoteleres, instaurar elstreballs per a la comunitat coma alternativa a les sancions o cre-

ar la figura del Defensor delCiutadà.

El govern municipal ha ofertaudiències públiques per recolliral·legacions dels ciutadans, l’úl-tima de les quals es va celebrarel 12 de novembre a Can Malet.La mobilitat, la pressió fiscal o elsdesnonaments han estat algunesde les qüestions més tractades enaquestes audiències. Ara l’A-juntament haurà de seleccio-nar les propostes que vol in-cloure al pla, aprovar el PAM ala Junta de Govern i retre’ncompte al Ple Municipal.

Sant Pere | El Cant de la Sibil·laCapitanes del Masnou i l’Associació UNESCO el Masnou presentaran dissabte a les 8

del vespre una adaptació del Cant de la Sibil·la, amb una versió pròpia elaborada a par-tir de les existents i amb un gran protagonisme de la música popular. De fet, els grallersacompanyaran la Sibil·la en forma de cercavila pels carrers del Masnou fins a l'església.

RedaccióEL MASNOU

Signatura del conveni del servei municipal d’autobús. Foto: Ajuntament

Page 9: Linia baix maresme 09

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 9 | líniamar.cat17 novembre 2015

Page 10: Linia baix maresme 09

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 10 líniamar.cat 17 novembre 2015

Cuina marinera

L’ona · Carretera N-II km 638,5 (al costat del Port Esportiu de Premià) Tel: 937 522 181 · 937 522 409 · Premià de Mar

Corria l’any 1952 quan a la senyoraMaria Campal, premianenca apas-sionada de la cuina marinera, se li vaocórrer la gran idea d’obrir un res-taurant a peu de platja per atendreun públic molt variat i per donar aPremià de Mar i a la seva rodalia unservei centrat en els plats marinerscom a base de la seva oferta gastro-nòmica, però també amb una ex-

tensa carta d’especialitats de lacuina catalana. I tot això sempre da-vant de l’incomparable marc del mari la platja.

A Maria Campal la va succeir elseu fill Josep que, amb la seva esposaLupe, van continuar consolidant i mi-llorant l’oferta de L’ona, derivant capa nous plantejaments, no nomésgastronòmics sinó també lúdics,

pensats per gaudir i relaxar-se davantdel mar a la seva terrassa d’estiu ambvetllades musicals nocturnes o en eltradicional vermut del migdia.

I actualment la tercera generació,formada per Josep i Lupe continuen,juntament amb el seu pare, la tascaque va començar la Maria fa 63 anys.

I en el seu afany per donar cadacop millor servei i satisfaccions als

seus clients, L’ona es prepara ja per ala celebració de les festes nadalen-ques que ja arriben, sent el Nadal,Sant Esteve i l’Any Nou les més tra-dicionals i en les quals L’ona sabràsatisfer els seus clients i amics ambtot el seu entusiasme i la seva pro-fessionalitat.

Josep, Lupe i Josep us esperen ala vora del mar.

Page 11: Linia baix maresme 09

Premià de Marlíniamar.cat

11 |

novembre 201517

El cementiri serà gestionat, de moment, per l’AjuntamentSERVEIS4Fa un any el concursd’adjudicació que es va celebrarper adjudicar a una empresaprivada la gestió del cementiri vaquedar desert. Ara, l’Ajunta-ment ha comunicat que assu-mirà amb recursos propis l’am-pliació de l’equipament a travésd’una nova edificació que aco-llirà 50 nínxols més.

PROCÉS ATURATEl regidor d’Hisenda, MiquelÀngel Méndez, ha reconegutque el procés d’externalitzacióestà aturat. “Ens plantegemcobrir les despeses que generael cementiri i les inversionsque necessita amb recursospropis”, assegura.

Tot i això, Méndez afegeixque la voluntat del govern mu-nicipal integrat per CiU i elPSC és externalitzar finalmentel servei. De tota manera, el re-

gidor explica que l’executiu deMiquel Buch no ha volgut de-finir cap data. Així doncs, elconsistori seguirà dotant derecursos públics el cementiri.En aquest sentit, Méndez ja vaavisar l’any passat que caldriareplantejar les condicions eco-nòmiques del concurs i escoltarels requisits de les empresesque es podrien fer càrrec delservei.

D’altra banda, la incògnitasobre si el servei s’externalit-zaria o no ha fet ressonar denou la possibilitat, ja plante-jada el 2014, de mancomunarel cementiri amb Vilassar deDalt. El fet que aquest altremunicipi s’hagi quedat final-ment sense el gran equipa-ment funerari havia generatespeculacions i Méndez no lestanca del tot. “No descartemcap opció”, apunta.

El govern municipal comença a negociar els pressupostos

ECONOMIA4El govern munici-pal de CiU i PSC ja ha iniciat laronda de contactes amb la restade grups municipals per negociarl’aprovació dels pressupostosdel 2016. De moment, el go-vern sociovergent només ha par-lat amb ERC, però espera man-tenir contactes amb la CridaPremianenca, Ciutadans, la Co-alició d’Esquerres i el PP.

22 MILIONS DE PRESSUPOSTEl pressupost del 2016 creixerà2 milions i mig respecte al d’en-guany i arribarà als 22 milionsd’euros. Segons el regidor d’Hi-senda, Miquel Àngel Méndez,aquest augment s’explica perquè,mentre el 2015 moltes inver-sions es van fer a partir de ro-

manent, enguany es disposarà deliquiditat procedent de recursosexterns, com per exemple unnou préstec. Bona part d’aquestpressupost es dedicarà a novesinversions. Entre les més desta-cades, Méndez assenyala la re-novació del 70% de l’enllumenatpúblic. Concretament les obresduraran dos anys i tindran uncost d’1,8 milions d’euros.

Mentre que els pressupostosencara han de recórrer el camí deles negociacions, el govern mu-nicipal ja ha tirat endavant les or-denances fiscals. En aquest cas,les taxes han quedat congelades.Una decisió que va rebre el votnegatiu de la Crida Premianen-ca i l’abstenció de Ciutadans i laCoalició d’Esquerres.

Presentaran al·legacions alprojecte d’accessos a l’estacióSOCIETAT4La Plataforma Es-tació Premià presentarà a finalsde setmana una proposta com-plementària al projecte de nousaccessos a l’estació de Renfedissenyat per l’Ajuntament. Hofarà dins el període d’al·legacionsque el mateix consistori ha es-tablert per escoltar propostes iesmenes al projecte.

La plataforma considera, se-gons el seu portaveu Lluís Soler,que el plantejament de l’Ajun-

tament és millorable en matèriade seguretat. En concret, asse-guren que l’amplada de l’escalaprevista entre el pas soterrani ila façana de l’estació és insufi-cient. “Han previst que tingui1,20 metres d’amplada i pensemque n’hauria de tenir com a mí-nim 2”, explica Soler. El porta-veu, però, deixa clar que l’al·le-gació no és una contrapropostaal projecte de l’Ajuntament inomés busca complementar-lo.

Pirates i Premianencs | Novetats a la Festa MajorLa Festa Major dels Pirates i els Premianencs celebrarà 20 anys el juliol. Aprofitant l’a-

niversari, la comissió organitzadora ha presentat novetats, com un desembarcament in-fantil, protagonitzat per uns nous gegantons que seran finançats amb una campanya de

micromecenatge. L’objectiu és recaptar 4.500 euros abans del 20 de desembre.

El Síndic de Greuges ha accep-tat a tràmit la denúncia en la qualla Plataforma Premià Port con-sidera que l’Ajuntament ha vul-nerat el Reglament de Partici-pació a l’hora d’establir les basesdel procés participatiu de la mo-dificació del Pla d’Ordenació delport. Concretament, la plata-forma argumenta que el consis-tori no va emetre cap respostaadministrativa a la seva peticiód’iniciar un procés participatiu,mentre en dissenyava un depropi.

Després d’acceptar a tràmit laqueixa, el Síndic va enviar un re-queriment a l’Ajuntament en elqual li demanava informació so-bre les bases del procés partici-patiu impulsat pel govern mu-nicipal. El consistori va respon-

dre el requeriment el dia 13 denovembre, segons ha confirmatel regidor d’Urbanisme, AntoniSubirà, en declaracions a LíniaMar.

“INSTITUCIONS SERIOSES”Per la seva banda, la PlataformaPremià Port valora satisfactò-riament el seu primer contacteamb el Síndic de Greuges. “Ens

alegra veure que hi ha institu-cions serioses que responen lesdemandes de la ciutadania”,afirma Raúl Barea, membre dela plataforma. Barea espera queel Síndic doni suport a l’argu-ment defensat per la plataforma,segons el qual l’inici del procésparticipatiu des de l’alcaldia noés motiu suficient per no atendrela seva demanda.

Imatge d’arxiu d’una assemblea ciutadana sobre el port. Foto: Arxiu

El Síndic admet a tràmit laqueixa sobre el procés del port» La Plataforma Premià Port valora positivament el primer contacteamb el Síndic mentre l’Ajuntament ja ha respost el seu requeriment

RedaccióPREMIÀ DE MAR

Page 12: Linia baix maresme 09

líniamar.cat novembre 2015

| 12

17

Vilassar de Mar

Una empresa assessoraràl’Ajuntament en la gestió de la SA

» El consell d’administració adjudica a Argentum l'assessorament jurídic i econòmic de la Societat Municipal de Promocions Urbanes

La Xarxa d’Inclusió ja treballaper l’acollida de refugiats

SOLIDARITAT4L’acollida de re-fugiats a Catalunya continuamarcant l’agenda de molts mu-nicipis, entre els quals hi ha Vi-lassar de Mar. És per això que laXarxa d’Inclusió del municipi jaestà treballant per preparar l’a-rribada de persones que fugende la guerra, tot i que de mo-ment l’Ajuntament i les entitatsdesconeixen quantes n’arribarani quan ho faran.

Per una banda, el consisto-ri ja ha elaborat l’informe delsrecursos que el poble pot oferira les persones refugiades. Amés, les entitats del tercer sec-

tor que formen part de la Xarxad’Inclusió asseguren que han re-but propostes de col·laboracióper part de ciutadans que estandisposats a oferir allotjament,diners o menjar a les personesque arribin al poble. “Ja estemcanalitzant aquests oferimentsper saber amb quins recursospodem comptar”, assegura laresponsable de Càritas Parro-quial a Vilassar, Teresa Capilla.

Els integrants de la xarxa re-coneixen estar bolcats en elspreparatius d’acollida als refu-giats i fan un bon balanç de lafeina feta fins ara.

Les ordenances fiscalsenfronten govern i oposició

POLÍTICA4La modificació deles ordenances fiscals per al 2016ha provocat un dur enfronta-ment entre el govern municipald’ERC i Gent per Vilassar deMar i l’oposició. I és que CiU,Ciutadans, PSC i Vilassar deMar Sí Pot han redactat un co-municat conjunt en què denun-cien que el govern va convocarper la via d’urgència la sessió ple-nària de debat de les ordenancesnomés un dia abans que aques-ta es produís. “El temps per es-tudiar els expedients ha estatpràcticament zero. L’explicacióde la proposta d’ordenances perpart de l’equip de govern muni-

cipal no s’ha produït”, diuen alcomunicat.

De fet, aquests partits vanvotar negativament a sotmetre lesordenances a votació per la viad’urgència, amb la qual cosa el de-bat no s’hauria pogut produir. Elvot a favor de Babord, però, vapermetre tirar endavant la sessió.“La via d’urgència era necessàriaperquè s’esgotava el termini legal”,argumenta Àngel Font, portaveud’ERC. “No podíem fer-ho abansperquè no teníem interventorafins fa un mes”, afegeix. Finalmentes va aprovar la rebaixa del tipusd’IBI i la modificació de la taxa deresidus comercials.

Bolcats amb la lluita contra la violència masclista

SOCIETAT4L’Associació Vila-dona i l’Ajuntament han orga-nitzat diversos actes per com-memorar el Dia Internacionalper a l'eliminació de la violènciaenvers les dones, que se celebrael 25 de novembre. El programad’actes va començar l’11 de no-vembre amb un cinefòrum sobrela pel·lícula Sólo mía, mentreque el dia 13 es va inaugurar l’ex-posició fotogràfica No, que es po-drà visitar fins al 5 de desembre

a la Biblioteca Municipal Er-nest Lluch.

El 22 de novembre els im-pulsors del programa llegiran elmanifest en contra de la violèn-cia masclista i organitzaran unvermut popular a l’Ajuntament.D’altra banda, el dia 25 hi hau-rà una paradeta informativa da-vant del Mercat Municipal, men-tre que el dia 26 es realitzarà untaller de moviment vital expres-siu a l’Aula de Música.

Biblioteca Ernest Lluch | L’economia en un món desigualLa Biblioteca Municipal Ernest Lluch acollirà divendres a partir de les set de

la tarda el debat L’economia en un món desigual, en el marc del Cicle de Diàlegsd’Economia. Hi intervindran el catedràtic d’Economia Josep Maria Brical

i l’exconseller d’Economia i Finances de la Generalitat, Antoni Castells.

La crisi dels refugiats sirians no s’atura. Foto: Arxiu

El Consell d’Administració de laSocietat Municipal de Promo-cions Urbanes, SA, va aprovar elpassat 4 de novembre adjudicara l'empresa Argentum FinanzasCorporativas el contracte per al'assessorament jurídic i econò-mic de la situació de la SA Mu-nicipal. La decisió ha arribatdesprés que el setembre la so-cietat municipal presentés la co-municació de preconcurs de cre-ditors al Jutjat Mercantil deBarcelona, amb l’objectiu d’a-vançar-se a una petició de con-curs de creditors feta per qual-sevol de les empreses a les qualses deuen diners.

L’import del contracte d’ad-judicació és de 35.500 euros il’empresa beneficiària, Argen-tum, es presenta a si mateixa a

la seva pàgina web com una so-cietat especialitzada en serveis detransacció, valoracions de mar-ques, compra i venda d’empre-ses, cerca d’inversors, gestió deldeute i assessorament financerespecialitzat.

CiU NO VOTA L’adjudicació va ser aprovadapel Consell d’Administració ambels vots d’ERC, GxVdM, Babord

i Vilassar de Mar sí que pot. D’al-tra banda, l’alcalde i el represen-tant de Ciutadans es van abstenir,mentre que CiU no va votar. “Noens consta que s’hagi fet cap in-forme explicant l’elecció d’a-questa empresa”, assegura el re-gidor i exalcalde Joaquim Ferrer.“Tampoc ens ha arribat cap plecde condicions previ amb els re-quisits que es demanaven a lesempreses interessades”, afegeix.

RedaccióVILASSAR DE MAR

El mercat és una de les principals obres que ha fet la SA. Foto: Google Maps

Page 13: Linia baix maresme 09

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 13 | líniamar.cat17 novembre 2015

Page 14: Linia baix maresme 09

Alellalíniamar.cat novembre 2015

| 14

17

Les vuitenes Jornades de Coo-peració Internacional Mirades alMón, que s’han celebrat del 12 al14 de novembre, s’han centrat enun una qüestió que darrera-ment ha protagonitzat l’actuali-tat mediàtica, com és la crisidels refugiats, amb l’objectiuprincipal de reflexionar sobre lesseves conseqüències des de di-verses perspectives.

ES MANTÉ EL 0,7% Fa 14 anys que l’Ajuntamentdestina una part del seu pressu-post a la cooperació internacio-nal. Des del 2006 aquesta par-tida és el 0,7% dels ingressosdels pressupostos ordinaris delconsistori, que traduït en xifresequival a 50.000 euros anualsaproximadament. De forma re-trospectiva, doncs, l’aportacióde l’Ajuntament des del 2002 ala cooperació internacional és de

més de mig milió d’euros, segonsassegura l’alcalde d’Alella, An-dreu Francisco.

La Comissió de CooperacióInternacional està formada perciutadans implicats en aquestàmbit i són ells els que gestionenla partida del 0,7%. “Ens reunimcom a mínim un cop al mes perdecidir a on destinar els diners”,

explica Teresa Vilaró, regidora deCooperació Internacional. Dife-rents Ajuntaments formen elFons Català de Cooperació In-ternacional i és allà on s’analitzenles estratègies de sensibilitza-ció. “Vam decidir centrar-nosen la qüestió dels refugiats”, con-creta Vilaró, ja que, malaurada-ment, “ ha anat a pitjor”, conclou.

Imatge d’arxiu de les Jornades de Cooperació Internacional. Foto: Arxiu

Mirades al Món vol sensibilitzarsobre la crisi dels refugiats

RedaccióALELLA

Enric Abat i Raimond Aguiló,guanyadors de l’Alella Literària CULTURA4El passat 25 d’octu-bre es va celebrar el lliuramentde premis Alella Literària, Ma-ria Oleart de poesia i Guida Al-zina de contes. El jurat va des-tacar que el nivell d’aquest anyera força elevat i que hi ha ha-gut un increment de participa-ció d’obres procedents del PaísValencià. El XIXè premi Alellaa Maria Oleart se’l va emportarRaimond Aguiló, amb l’obraZona Wifi. Joana Bel, membredel jurat, destaca que “ha estatpel coratge, la tendresa, la ima-ginació i la ironia, i sobretot perla intel·ligència subversiva del’autor, que l’hem premiat”.

“L’any passat vaig aconse-

guir una menció especial pelmateix poema”, comenta perla seva banda Raimond Aguiló,que creu que acudir a Premis Li-teraris és l’única sortida perpublicar les seves obres. “De totsels premis, el Maria Oleartm’ofereix el que busco, que és lapublicació del poema”, destacael reusenc.

D’altra banda, Ta Casad’Enric Abat, ha estat el guar-donat amb la XVa edició del’Alella Literària Guida Alzina,gràcies a “la plasmació d’unmón de records i del pas deltemps d’una manera pròpia idefugint dels tòpics”, en pa-raules del mateix jurat.

Carquefou | Nova esculturaL’Ajuntament ha convocat un concurs d'idees per a la realització d’una escultura o con-junt escultòric inspirat en l'agermanament amb el poble francès de Carquefou al girato-

ri de la Riera Fosca, en la confluència amb el Torrent de Can Comulada. Poden optar aaquest concurs tots els artistes majors de 18 anys, de manera individual o col·lectiva.

Page 15: Linia baix maresme 09

Teiàlíniamar.cat

15 |

novembre 201517

Reconeixement | Jaume Bardavio, Tei de Plata 2015El dia de Sant Martí va coincidir amb el lliurament del Tei de Plata a Jaume Barda-

vio. Aquest guardó reconeix la trajectòria sociocultural d’una persona de Teià. En-guany s’ha concedit el Tei de Plata a Bardavio, una persona jubilada que ha participathistòricament en teatre, caramelles i cant coral i és el pessebrista més gran del poble.

Teià està de Festa Major. El 6 denovembre el pregó va anun-ciar l’inici de la festa d’enguany,que ja havia començat les acti-vitats dos dies abans i que fi-nalitzarà diumenge 22 de no-vembre. “Són dates complica-des, però la gent espera SantMartí, i a més enguany el tempsha aguantat”, comenta MariaFederico, organitzadora de laFesta Major, que remarca lasensibilització i la participacióde la gent amb les festes del po-ble i la celebració de Sant Mar-tí, dia 11 de novembre, coinci-dint amb la missa solemne i elconcurs de relleno.

En l’edició d’enguany, a més,l’Ajuntament ha decidit donarprotagonisme a la figura d’An-toni Batllori Jofré. “Hem volgutque aquest any tingués repre-sentació a la Festa Major”, ex-plica l’alcalde, Andreu Bosch.

A través de diferents actesemblemàtics s’ha rendit home-natge a la figura de Batllori, comper exemple amb la representa-ció teatral en commemoració del’il·lustrador català i també eldescobriment del capgròs dedi-cat a la seva figura. Un capgròsque, per cert, va exercir d’amfi-trió a la 29a trobada de gegantsamb 12 altres colles.

GASTRONOMIAD’altra banda, la gastronomiatambé té una gran dosi de pro-tagonisme a la Festa Major, perexemple a través de l’intercanviamb Arenys de les millors cui-neres dels rellenos de cada po-ble. Aquesta activitat ha tingutcom a objectiu fer una versió mo-derna i actualitzada d’aquestplat tradicional.

El Correfoc, un dels moments més concorreguts de la Festa. Foto: Ajuntament

Teià encara la recta final de la Festa Major de Sant Martí

RedaccióTEIÀ

CULTURA4La quinzena de laSetmana de la Ciència, que se ce-lebra enguany de forma inter-nacional, aterrarà a Teià del 12 al27 de novembre, coincidint aixíamb el desenllaç de la FestaMajor de Sant Martí.

La Biblioteca de Can Llaura-dor fa 6 anys que participa enl’esdeveniment. “Volem que espromogui la ciència al nostre po-ble”, indica la seva directora,Ivana Adés. “Hi ha programadesactivitats per a nens, joves iadults”, afegeix Adés, que re-marca que una de les activitatsque més èxit acostuma a tenirsón els experiments infantils.“Hem sabut combatre la ideaque per gaudir d’activitats cien-tífiques amb nens cal anar a lesgrans ciutats”, explica Adés.

L’esdeveniment compta ambun pressupost molt limitat”, fetpel qual la majoria de personesamb les quals col·laboren, ho fande franc. Aquest any la confe-rència sobre física quàntica pera adults l’ha dut a terme SòniaFernàndez.

Celebració de la 20a Setmanade la Ciència

L’Estat obliga ahissar la banderaespanyola

SOCIETAT4Tal com ha passata altres municipis, Teià va rebreen el seu moment una sentèn-cia ferma i irrevocable per partde l’Estat de penjar la banderaespanyola a la façana de l’A-juntament. “És una estratègiadel govern espanyol des de fatemps. Hem esgotat el termini,l’últim dia dels 2 anys que pre-veia la sentència”, explica An-dreu Bosch, alcalde. Com aconseqüència, han ubicat unaplaca on es fa constar que labandera espanyola s’ha hissatper un imperatiu legal. “Hempenjat l’estelada com a conse-qüència directa”, diu l’alcalde.

Page 16: Linia baix maresme 09

líniamar.cat novembre 2015

| 16

17

Premià de Dalt

Els tres grups de l’oposició –PSC,Crida i PP– han criticat, a travésd’una campanya conjunta, la re-ducció del sou de l’alcalde. Mit-jançant la difusió d’un fulletó, elstres partits polítics posen en dub-te que Josep Triadó s’hagi reduïtrealment el sou i, a banda, la-menten que “ho hagi venut comun gest solidari”, lligant aquest fetamb un augment dels recursosdestinats a l’ajuda als refugiats.

“Vam veure com es va tractarel tema al Ple i creiem que havíemd’explicar la realitat sense dema-gògies”, critica Carlos García, por-taveu de la Crida. En consonànciaamb les declaracions de la Crida,Bernabé Ruffo, cap de llista del PP,comenta que “el Govern munici-pal ven la idea falsa que l’alcaldecobrarà menys, però no és així”,apunta Ruffo. En aquest sentit, lesdades exposades al fulletó reflec-teixen que Triadó passarà a tenir

un 25% de dedicació i de sou alConsell Comarcal, mentre que al’Ajuntament es rebaixarà un 25%la dedicació, però només un 15%el sou. En total, diuen, l’alcalde“s’apuja el sou en 12.000 euros”.

TRIADÓ CONTESTADe la mateixa manera com ho vaexplicar al Ple, on va mostrar el

certificat de la reducció del seu sou,Triadó ha reafirmat, en declara-cions a Línia Mar, que ara cobramenys com a alcalde, quan altresvegades, afirma, en situacionsidèntiques “s’havia reduït la de-dicació però no la retribució”. “Lameva dedicació i compromís és del100% amb totes les responsabili-tats com a alcalde”, conclou.

Octaveta firmada per la Crida, el PSC i el PP. Foto: Línia Mar

Moció | Contra l’homofòbia i la transfòbiaPremià de Dalt s’ha declarat poble lliure d’homofòbia i transfòbia, després que

tots els partits amb representació al Ple Municipal s’hagin sumat a la moció pre-sentada per la Crida en nom de l’Observatori contra l’Homofòbia i la Transfòbia

amb l’objectiu principal d’evitar l’assetjament escolar al col·lectiu LGBTI.

Toti Soler aterra a l’ESCENartsreivindicant Ovidi Montllor

CULTURA4Toti Soler portaràL’Ovidi, poema sense acabar ala Sala Sant Jaume divendres 27de novembre a les 10 de la nit, enel marc del festival ESCENarts,impulsat per la regidoria de Cul-tura i Arts Escèniques.

Coincidint amb el 20è ani-versari de la seva mort o, com elmateix Montllor diria, de l’inicide les seves vacances, Soler hacreat un muntatge poètic i mu-sical per reviure el llegat delpolifacètic artista d’Alcoi. Soler,a més, està acompanyat per l’ac-tor Joan Massotkleiner i la can-tant Gemma Humet. L’Ovidi,poema sense acabar, serà elsegon espectacle programat a

l’ESCENarts, després que El ca-laix de les Milongas obrís foc el30 d’octubre.

MILLORAR LA COMUNICACIÓPrecisament la regidora de Cul-tura, Emma Escolano, conside-ra que l’Ajuntament ha de mi-llorar la promoció dels especta-cles inclosos a l’ESCENarts, jaque el primer va aplegar pocpúblic. “Tot i això va ser preciósi molt íntim”, afegeix Escolano.

L’objectiu del festival és acon-seguir una major afluència delsvilassarencs a les iniciatives cul-turals. “Hem de tornar a enco-manar a la gent l’hàbit d’anar alteatre”, conclou Escolano.

Víctor Ferran MirPREMIÀ DE DALT

PSC, Crida i PP asseguren queTriadó “no s’ha abaixat el sou”

Page 17: Linia baix maresme 09

líniamar.cat

17 |

novembre 201517

Vilassar de Dalt

Creen un nou mapa de patrimoni cultural

CULTURA4El regidor de Pro-moció Econòmica de la Vila,Benet Oliva, juntament ambFrancesc Xavier Menéndez, ennom de l’Oficina de PatrimoniCultural de la Diputació de Bar-celona, i Jordi Montlló, que vadur a terme l’elaboració del tre-ball, van presentar públicamentel Mapa de Patrimoni Culturalde Vilassar de Dalt a la Bibliotecade Can Manyer.

“Hi havia cua. Molts poblesde la província volien el seumapa cultural”, declara Oliva.Actualment hi ha 137 municipison ja s’ha realitzat el Mapa de

Patrimoni Cultural. “Era unademanda del poble des de feiauns quants anys, quan se’n vademanar la subvenció”, afegeixel regidor de Promoció Econò-mica, que ha estat un dels en-carregats de fer-ho possible a Vi-lassar de Dalt. En aquest mapas’hi recullen 418 béns inventa-riables, entre els quals hi ha el to-tal de patrimoni immoble, mo-ble, documental, immaterial inatural del municipi. El mapa espot consultar a través de la pà-gina web de l’ajuntament, queredirigeix a la pàgina web de ladiputació de Barcelona.

Policia Local | Confiscats 90 grams de marihuanaLa Policia Local va comissar 90 grams de marihuana a un veí de Premià de Mar, quan

aquest conduïa pels voltants de l’Escola Francesc Macià. Els agents que regulaven eltrànsit de la zona del centre escolar van trobar-li la droga, en bossetes hermètiques,

preparada per a la venda, amb un valor al mercat aproximat de 500 euros.

El procés participatiu per a laconfecció definitiva del Pla d’Ac-tuació Municipal (PAM) ja estàen marxa. En aquest sentit, elpassat 3 de novembre va co-mençar la primera trobada par-ticipativa amb veïns i veïnes delmunicipi al Casal Amics de laGent Gran i Pensionistes.

“Són aportacions similars ales que vam recollir en el procéselectoral”, comenta l’alcalde, Xa-vier Godàs, fent un resum de lesprimeres propostes que s’han es-coltat. “El què enriqueix el pro-cés de participació és tenir unapluralitat de veus, sobretot lesmés vivencials. L’experiència deviure en el territori porta al sen-tit comú”, afegeix. Godàs desta-ca la importància de tot el que re-colliran del conjunt de barris, so-bretot en aspectes com la mobi-litat o l’accessibilitat al poble,dues de les qüestions que més

han aparegut en les trobadesorganitzades en el marc del pro-cés participatiu. Unes trobadesen què també han tingut cabudademandes relacionades amb l’o-bertura de carrers o amb imple-mentacions de seguretat en la viapública. Pel que fa a com cris-tal·litzaran les demandes delsveïns, l’Ajuntament asseguraque la seva tasca es basarà enveure com tramitar i finançar to-tes les propostes que han sorgit.“No volem deixar propostes sen-se veu”, conclou Godàs.

POCA RESPOSTA VEÏNALDe moment, però, el procés par-ticipatiu s’està trobant amb obs-tacles. “Hi ha poca resposta de lagent”, explica Jaume Rodón,president de l’Associació Veï-nal de Les Oliveres. En aquestsentit, Pau Morales, regidor deComunicació, justifica la baixaparticipació veïnal en les pri-meres trobades. “Hi ha hagut unabús de crida de participacióciutadana amb les eleccions d’a-quest any i la gent ha acabat can-sada de la política”, argumenta.

Xavier Godàs escolta propostes d'una vintena de veïns. Foto: Judit Francès

En marxa el procés participatiudel Pla d’Acció Municipal

RedaccióVILASSAR DE DALT

Page 18: Linia baix maresme 09

líniamar.cat novembre 2015

| 18

17

Cabrils La Fàbrica | Èxit del cinema familiarLa primera sessió de cinema familiar que es va oferir dissabte dia 7 a la Fàbrica va ser un

èxit. Més d’un centenar de persones van assistir a la projecció d’Inside Out al centre cí-vic. La regidoria de Cultura ha programat dues noves sessions, Atrapa la bandera al

desembre i Minions al gener. L’entrada per assistir a les projeccions és de 4 euros.

Convergència i Unió (CiU) i Mu-nicipalistes per Cabrils (MUC) vansignar al Ple ordinari del mes de no-vembre l’acord de mandat per algovern de 2015-2019. Desprésd’uns mesos amb diverses reu-nions, de les quals ja va informar Lí-nia Mar, el procés de diàleg ha cul-minat amb la incorporació del re-gidor del MUC, Miguel Doñate, algovern de 6 regidors de CiU, con-formant així un executiu de 7 re-gidors amb majoria absoluta.

Segons els integrants del nougovern, un dels seus primersobjectius és iniciar immediata-ment un Pla d’Acció Municipal,amb la meta de tenir-lo enllestitabans del 2016. El nou governafirma que les negociacions s’hanallargat tant, entre altres coses,“a causa de la negativa d’ERC deformar part de l’executiu local”.“Volíem fer un govern amb totsels partits que comparteixen un

canvi en l’àmbit municipal i depaís, però finalment només hemsumat CiU i MUC”, afirmen.

LA NOVA REGIDORIAEl govern municipal explica queun dels seus principals eixos de tre-ball serà la regeneració demo-cràtica. A més, ja s’han redissen-yat dues regidories, la de Comu-nicació i Noves Tecnologies, peruna banda, i la de Participació,Transparència i Regeneració ins-titucional, per l’altra, que s’hacreat de nou i que estarà lideradaper Miguel Doñate (MUC). “Des

de l’oposició podíem fer poc. Hemde rendir comptes a la ciutadaniaen termes polítics, amb una novaforma d’entendre la política”, de-clara el nou regidor. “Era neces-sària una regidoria transversalper millorar la qualitat de vida delmunicipi”, afegeix.

Per la seva banda, l’alcaldes-sa Lina Morales avala Doñate.“Farà molt bona feina”, declara.La batllessa, a més, asseguraque el govern garantirà una ma-jor transparència, consultant laciutadania quan s’hagi d’impul-sar accions d’un cost elevat.

Lina Morales i Miguel Doñate signant el pacte. Foto: Ajuntament

CiU i MUC firmen finalment un pacte de govern municipal

RedaccióCABRILS

L’onzena edició del Concert de Música Jove ja té finalistes

CULTURA4Ja s’han decidit els 3finalistes de les dues categoriesque actuaran dissabte 28 de no-vembre a la final del Concert deMúsica Jove que se celebrarà alCentre Cívic La Fàbrica de Cabrils.

Remember The Fall deMontgat, Remolke d’El Mas-nou i Udol de Vilassar de Marsón els tres finalistes de la cate-goria A, per a músics d’entre 16i 20 anys. Pel que fa a la catego-ria B, destinada als participantsde 21 a 30 anys, els tres grupsque tocaran a la final són Bal-heim de Vilassar de Mar i SomGuineus i Opposedde Montgat.L’edició d’enguany premiarà elsguanyadors amb una gravaciód’una maqueta dels seus treballs

a Bucbonera Studios, una pro-ductora professional.

“No ens esperàvem arribar ala final perquè cantem en an-glès”, declara Sergi Fernàndez,un dels portaveus de Balheim,grup de folk metal. “Volem quela gent ho doni tot a la final”, afe-geix. Per altra banda, FrancescGuillamon, cantant i guitarristade Som Guineus, valora molt po-sitivament la seva classificacióper a la final. “Estem molt mo-tivats pel primer reconeixementque hem rebut després d’una pa-rada per la malaltia d’un delsmembres del grup”. El grup depop-rock català destaca que“guanyem o no, intentaremagradar al públic”.

Page 19: Linia baix maresme 09

Cabrera de Marlíniamar.cat

19 |

novembre 201517

Territori | Poda de 700 arbresDes del passat 27 d’octubre s’ha iniciat el procés de poda de 702 arbres del municipi,

a càrrec de la brigada forestal de l’ADF del Maresme. A més de la poda també s’incloul’aclarida de brots i el control de rebrots de soca. Les restes vegetals seran tractades

per convertir-les en compost orgànic, que es farà servir per als jardins municipals.

Les obres del Centre Cívic del Pla de l’Avellà, a debat

SOCIETAT4Després que el Grupde Gent Gran del Pla de l’Avellàes negués a traslladar-se a ElCastellet per tal de fer les classesgratuïtes subvencionades perl’Ajuntament, notícia que vaavançar Línia Mar, la qüestióserà debatuda per tots els grupsmunicipals, després que el regi-dor del PSC, Daniel Meroño,ho demanés al Ple Municipal delpassat 12 de novembre.

“Partirem de l’històric deprojectes que ja hi ha hagut”, ex-plica l’alcalde, Jordi Mir. D’altrabanda, el batlle considera que lesintencions del govern municipalamb el Centre Cívic del Pla de

l’Avellà s’han malinterpretat.“Es va entendre que volíem ferunes obres, però només vamdir que teníem la voluntat d’ini-ciar un nou projecte, el qual es-tablirem amb la resta de partits”,assegura.

A més, Mir considera que ladiscussió entre el grup de gentgran usuària del centre i l’Ajun-tament està entrant en una di-nàmica negativa que, en parau-les de l’alcalde, és “totalment evi-table”. Mir, però, va més enllà.“Ja vam dir que les activitats vanper cursos, i el curs que vamsubvencionar ja va es va finalit-zar”, argumenta.

Gaudeix Cabrera, ens integrat ala regidoria de Promoció i Tu-risme, ha ideat dues noves rutesturístiques amb la intenció depromocionar el poble. Per unabanda, impulsarà la Visita alCastell de Burriac i, per altra, laRuta per Santa Elena d’Agell -un itinerari de 3 hores descobrintpunts d’interès del barri -.

“Tenint un castell medievalcom el de Burriac, crèiem opor-tú treure-hi partit”, destaca Cla-ra Riart, promotora del GaudeixCabrera. A part del castell, Ca-brera és un poble dotat de patri-moni molt ric i explotable, des-tacant el descobriment de jaci-ments arqueològics del segle I iII aC. El punt d’informació tu-rístic de Gaudeix Cabrera ofereixquatre itineraris diferents, a partde facilitar informació. “Propor-cionem audioguies en diferentsidiomes perquè es puguin escol-

tar des dels mòbils”, recalcaRiart. L’audioguia és una de lesnovetats que més ha cridat l’a-tenció als visitants que han par-ticipat en els itineraris fins ara,juntament amb la utilització deles xarxes socials, afirma Rialt. “Amés, la clau ha estat el boca-ore-lla”, afegeix. Les pròximes visitesguiades seran diumenge 29 denovembre per Santa Elena d’A-gell i la ruta Gaudeix Cabreradiumenge 20 de desembre. Elpreu és de 5 euros o de 4 ambdescomptes.

PLA DIRECTOR“Estem treballant amb la Dipu-tació per posar en marxa un nouPla de Turisme”, destaca MariaJosé Cortada, regidora de Turis-me, “per seguir un model que po-tenciï la cultura”. El nou Pla Di-rector de Cabrera, que rebrà unasubvenció tècnica, es plantejaintegrar la platja amb el nucliurbà i la muntanya, posant èm-fasi en els múltiples punts d’in-terès del municipi, segons expli-ca Cortada sobre les bases del pla,que es troba en fase incipient.

Casa de la ruta turística de Santa Elena d’Agell. Foto: Gaudeix Cabrera

Dues noves rutes i un nou Pla per impulsar el turisme

RedaccióCABRERA DE MAR

Reunió del Grup de Gent Gran del Pla de l’Avellà. Foto: Arxiu

Page 20: Linia baix maresme 09

líniamar.cat novembre 2015

| 20

17

Comarca

Treballadors de Daunisdenuncien impagaments

OCUPACIÓ4Un total de 12 tre-balladors de la cadena de flequesDaunis han denunciat impaga-ments per part de l’empresa,tant de sous com d’indemnitza-cions per acomiadaments im-procedents i quitances, tal comha fet públic la CoordinadoraObrera Sindical (COS).

Daunis té actualment nouestabliments a Premià de Mar,dos a Vilassar de Mar, un a Vi-lassar de Dalt, on també hi té unobrador, un altre a Cabrils iquatre més a altres localitatsdel Maresme. Actualment Dau-nis es troba en situació de con-curs de creditors, però la COS as-

segura que l'empresa no in-gressa tots els seus beneficis alsseus comptes corrents.

SENSE CONTRACTED’altra banda, la COS qualificade “límit” la situació dels treba-lladors que encara treballen perl’empresa. “Sovint treballen sen-se contracte, no cobren les nò-mines amb regularitat i algunsno han cobrat des de juliol”,afirma el sindicat a través d’uncomunicat a la seva pàgina web.

Els treballadors i el sindicatja han convocat diverses mobi-litzacions de protesta, totes ellesdavant l’Ajuntament de Mataró.

Els municipis del Baix Maresmes’han solidaritzat amb les vícti-mes dels atemptats que van sac-sejar París aquest passat dis-sabte 14 de novembre. Premià deMar, Vilassar de Mar, El Masnou,Alella, Teià, Premià de Dalt, Vi-lassar de Dalt, Cabrils i Cabrerade Mar han organitzat concen-tracions de suport a les víctimesi de rebuig als atacs terroristesd’Estat Islàmic, que van provo-car més de 120 morts i 300 ferits.

Les concentracions, celebra-des entre dissabte i dilluns, vanaplegar centenars de persones ales places dels ajuntaments de lacomarca i van ser protagonitza-des per sentits minuts de silen-ci. De la mateixa manera, elsAjuntaments també han mostratel seu suport a la RepúblicaFrancesa, davant l’estat de xocque viu aquests dies el país go-vernat pel president FrançoisHollande, un oferiment que tam-

bé ha estat realitzat per la Ge-neralitat de Catalunya i l’Ajun-tament de Barcelona.

Més enllà del dol per les víc-times i el rebuig contundent a lamassacre comesa divendres pas-sat a la nit a París, diversos al-caldes, com el premianenc Mi-quel Buch, han insistit en lanecessitat de no assenyalar elcol·lectiu musulmà com a res-ponsable de les atrocitats co-

meses per l’organització Estat Is-làmic a França.

De fet, en paral·lel a les mos-tres de rebuig als atemptats s’hatornat a estendre la campanyaNot in my name (no en nommeu), a través de la qual la co-munitat musulmana d’arreu re-butja els atemptats jihadistes iels desvincula de la seva religióen un intent d’evitar l’estigma-tització del col·lectiu.

Una imatge de la concentració feta al Masnou. Foto: Ajuntament del Masnou

Dol unànime al Baix Maresmepels cruels atemptats de París

RedaccióBAIX MARESME

ACM | Suport a la República CatalanaL'Associació Catalana de Municipis (ACM) ha aprovat enviar a tots els ajuntaments cata-lans una moció per donar suport a la resolució d'inici del procés de creació de l'Estat ca-

talà independent en forma de república. Així doncs, des de l'ACM, liderada per MiquelBuch, es farà arribar als 1.003 ens locals associats una moció de suport a la declaració.

POLÍTICA4El Ministeri d’Hisen-da i Administracions Públiques haaturat l’aplicació de La Llei de Ra-cionalització i Sostenibilitat del’Administració Local (LRSAL)en els àmbits referents als serveissocials, atenció primària de saluti educació, fins que no s'establei-xi un nou model de finançamentper a les comunitats autònomes.La LRSAL preveu l’eliminació decompetències municipals, la re-centralització cap a les diputacionsde serveis prestats pels Ajunta-

ments i castigar els consistoris queno compleixin els criteris econò-mics de sostenibilitat financeraamb la retirada de la gestió delsseus serveis obligatoris.

Des que el govern central vapresentar la LRSAL ja han estat803 els municipis catalans quehan presentat recurs al TribunalConstitucional contra l’aplica-ció de la llei. En aquest sentit, l’al-calde de Premià i president del’Associació Catalana de Muni-cipis, Miquel Buch, ha qualificat

de “victòria del món local” laparalització parcial de la LRSAL.“Era una llei que naixia morta, jaque era impossible de complir.Ara cal que tots els partits que espresenten a les eleccions generalses comprometin a derogar-la”,considera Buch. D’altra banda,l’alcalde del Masnou, Jaume Oli-veras, considera que el Ministe-ri d’Hisenda ha fet el ridícul.“Tots sabíem que la llei no es po-dia aplicar. El govern centrals’ha fet un autogol”, sentencia.

“Victòria del món local”

Miquel Buch en l’acte de recurs a la LSRAL, el 30 de juny de 2014. Foto: Twitter

Page 21: Linia baix maresme 09

Comerçlíniamar.cat

21 |

novembre 201517

L’Ajuntament del Masnou s’hamarcat l’objectiu de millorar ladinamització del Consell de Co-merç local, tal com reflecteix elPla d’Actuació Municipal (2015-2019). El consell, integrat pelconsistori, la Federació de Co-merç, Indústria i Turisme, elMercat Municipal i el mercat set-manal es reuneix un cop a l’anyi el compromís del govern mu-nicipal és augmentar la fre-qüència de les seves reunions.Una freqüència que, segons elpresident de la Federació, MiguelTripiana, serà mensual, aproxi-madament. “Cal que l’Ajunta-ment ofereixi més explicacionsde les polítiques que impulsa enl’àmbit del comerç”, afirma.

OBERTURA DE NEGOCISMés enllà del Consell de Co-merç, el PAM també preveu fa-cilitar l’obertura de nous nego-

cis al municipi, a través d’una fi-nestreta única empresarial, unaampliació de la política de boni-ficacions i les ajudes als empre-nedors. “Necessitem com l’aireque respirem que sigui més fà-cil obrir botigues al Masnou”, as-segura Tripiana.

D’altra banda, el president dela Federació també celebra la vo-

luntat de l’Ajuntament de mi-llorar la senyalització dels eixoscomercials, així com la futura fu-sió de les guies comercials digi-tals de l’entitat i el consistori.

A més, el PAM també reflec-teix el compromís de renovar lespolítiques de promoció del co-merç local i de potenciar l’actualformat de la Fira Comercial.

L’Ajuntament vol revitalitzar el comerç local. Foto: Google Maps

El Consell de Comerç del Masnouintensificarà la seva activitat

GASTRONOMIA4El 30 de no-vembre finalitzaran les Jornadesgastronòmiques de la cuina delbolet al Maresme, en què parti-cipen diversos restaurants, car-nisseries, xarcuteries i pastis-series de la comarca. A bandad'aquesta oferta, diversos mu-nicipis de la comarca també or-ganitzen fires, mostres o xerra-des. Concretament, en aquestaedició són Vilassar de Mar, Vi-lassar de Dalt, Premià de Dalt,Cabrils i Teià els municipis delBaix Maresme que s’han invo-lucrat en la iniciativa.

Per exemple, Vilassar de Daltha organitzat la 26a edició de laFira del Bolet i Premià de Dalt haacollit la 18a edició de l’Exposi-ció i tast de bolets. El Consorci dePromoció Turística i el ConsellComarcal del Maresme, a travésdel projecte Productes de la Te-rra, han editat un documentque recull tant les ofertes gas-tronòmiques dels establimentsparticipants com les activitatsque es desenvolupen a cada mu-nicipi participant.

Recta final de lesJornades de cuinadel bolet

El comerç dePremià vol vestirel carrer de Nadal

CAMPANYA4Comerços Asso-ciats de Premià (CAP) ha pro-posat a tots els comerços localsvestir el carrer de Nadal. Per fer-ho, l’associació entregarà a cadaestabliment adherit una plantade Nadal per decorar l’entradadel seu comerç.

No és la primera vegada queCAP impulsa aquesta campan-ya, però la novetat d’enguany ésque també s’ofereix la possibi-litat de participar en la iniciati-va als comerços no adherits al’associació. Els comerços queho desitgin poden fer la seva co-manda a l’associació fins al 20de novembre.

RedaccióEL MASNOU

Premià de Mar | Ajornades les obres del Pilar i Dr. FlemingLes obres de substitució del clavegueram als carrers Del Pilar i Dr. Fleming, que havien decomençar dilluns 16 de novembre, s’ajornen fins passat les festes de Nadal i començaran apartir de l’11 de gener. La modificació del calendari s’ha fet arran de la petició per part dels

comerciants de la zona que els treballs no coincidissin amb la campanya de Nadal.

Page 22: Linia baix maresme 09

líniamar.cat novembre 2015

| 22

17

Esports

Grans notícies per a l’esportpremianenc. Dimarts passat elboxejador Juli Giner va aconse-guir el títol europeu en categoriasuperploma després de derrotarcontra pronòstic el francès Ro-main Jacob, que havia guanyatel títol el febrer de 2014 i que ha-via aconseguit defensar en duesocasions: l’octubre de 2014 i l’a-bril d’aquest any.

El mèrit de la victòria de Gi-ner (KO tècnic al vuitè assalt) ésencara més gran, ja que el com-bat es va disputar a casa delcampió, a Boulogne-sur-Mer. Amés, Jacob no havia perdut capcombat durant la seva trajectò-ria com a boxejador professional.

El lluitador local va plantejarun combat agressiu des de lacampana inicial i després de

tres assalts inicials de tempteig,Giner va aconseguir connectaruna combinació de cops que vafer tremolar el francès, peròaquest va aconseguir refer-se. Elpremianenc va tornar a atacar alsisè round, però no seria fins alvuitè que, gràcies a un jab dedreta, va enviar el rival a la lona.

Jacob va aconseguir aixecar-seen primera instància, però unaferotge combinació de cops delcatalà va fer que l’àrbitre aturésel combat i que Giner tornés acasa com a campió d’Europa.

A dia d’avui, el premianencsuma 18 victòries, 1 empat i 1 de-rrota en la seva carrera.

Giner aixeca el cinturó de campió. Foto: Diego Valenzuela / Facebook

El premianenc Juli Giner,campió d’Europa de boxa

» El català derrota Romain Jacob per KO tècnic al vuitè assalt» El boxejador suma la divuitena victòria al seu rècord personal

Tot a punt al Masnou perviure la Nit de l’Esport 2015

EL MASNOU4Ja està tot prepa-rat. D’aquí a 10 dies l’Espai Escè-nic Ca n’Humet es vestirà de galaper acollir per tercer any conse-cutiu la Nit de l’Esport.

Un total de 39 esportistes i en-titats competiran pels 9 guar-dons que s’entregaran durant lanit del dia 27 d’aquest mes. A fi-nals del mes passat es va tancar elperíode de candidatures, peròfins dilluns passat els masnovinsvan tenir temps de proposar

noms per a la categoria d’espor-tista que competeixi fora del Mas-nou, on hi haurà dos candidats.

Es premiaran els millors es-portistes federats i no federats me-nors de 16 anys, els esportistes fe-derats majors de 16 anys, la tra-jectòria d’un equip en competiciófederada i no federada, la tasca depromoció, la millor organitzaciód’esdeveniments, la trajectòriaindividual i un esportista quecompeteixi fora del Masnou.

EL MASNOU4El Masnou Bas-quetbol es va imposar al derbi delMaresme. Dissabte passat elshomes de Christian Bañuelosvan superar l’Arenys Bàsquet(70-58) en un partit vibrant queels masnovins no van controlarfins ben entrat el tercer període.

Els arenyencs van començaramb força i gràcies a un notableencert des de la línia de 3 puntsvan aconseguir obrir escletxa apoc a poc al marcador i al descansgaudien d’una renda favorable de10 punts (28-38). El pivot Te-rrence Bieshaar va ser el jugadormés destacat dels visitants.

Però el Masbol no havia dit laseva última paraula. Eñeso i Ca-mins es van carregar l’equip a l’es-quena i gràcies a la bona seleccióde tirs (l’equip va acabar amb un71% d’encert en tirs de 2 punts ifregant el 60% en llançaments decamp) el Masnou va escurçardistàncies al tercer quart. Això, su-mat a una excel·lent defensa queva deixar l’Arenys en 7 punts aldarrer període, els va permetrecapgirar el marcador i sumar laquarta victòria del curs a la cate-goria. Els de Christian Bañueloss’han fet forts al Municipal, on no-més han cedit una derrota.

El doblet de Soufiane dóna un punt a la UE Vilassar de MarVILASSAR DE MAR4UE Vilassarde Mar i FC Martinenc van em-patar (2-2) al Xevi Ramon en undels millors partits de l’onzena jor-nada del grup 1 de Primera Cata-lana. Tots dos equips eren a Ter-cera Divisió l’any passat i serancandidats a l’ascens.

Gairebé tota l’activitat ofensi-va es va concentrar a la primerapart. Els homes d’Agustín Vacases van avançar el minut 21 gràciesa un cop de cap de Marc Esteban.

El Vilassar va capgirar el resultaten un tres i no res gràcies a un do-blet de Soufiane en només quatreminuts. Els barcelonins van acon-seguir l’empat quatre minutsabans del descans gràcies a un golde Peque.

La segona part també va serintensa però el marcador ja no esva moure. Al minut 60 el Vilassares va quedar amb 10 homes des-prés de l’expulsió de Jose, que nopodrà jugar contra el Girona B.

Vilassar de Dalt | L’Atlètic Català presenta els seus 13 equipsEl passat dia 8 el pavelló de can Banús va ser l’escenari de la presentació dels 13 equips

de futbol sala de l’Atlètic Català. Durant tota la tarda van desfilar pel poliesportiu elsgairebé 200 nois i noies que formen part del club. El plat fort de la jornada va ser el

partit entre el juvenil A i la Selecció catalana, que va acabar amb un 2-8 per a la segona.

RedaccióPREMIÀ DE MAR

El Masbol aconsegueix unatreballada victòria al derbi

Una imatge de la gala de 2014. Foto: Ajuntament

Page 23: Linia baix maresme 09

Agenda 23 | líniamar.cat17 novembre 2015

[email protected]

AGENDA MENSUALAGENDA MENSUALDIVENDRES 20 DE NOVEMBRE17:00 Infants, jugueu plegats! Activitat pro-

moguda amb motiu del Dia Internacional delsDrets dels Infants, i dins de la campanya del25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones.

DIVENDRES 20 NOVEMBRE22:30 Concurs de Música Delayta’ns. Concert fi-

nal del certamen amb Joan Colomo i Pau Vall-vé a l’Espai l’Amistat i les diverses bandes fi-nalistes del concurs. L’entrada a l’espectacleés gratuïta.

DIUMENGE 22 DE NOVEMBRE12:00 Ballada de sardanes. Organitzada per la

Regidoria de Festes, amb la col·laboració delsAmics de la Sardana, al Carrer Sant Antoni 60.La música anirà a càrrec de la Cobla Ciutat deTerrassa.

DIVENDRES 20 DE NOVEMBRE19:00 L’economia en un món desigual. Acte

emmarcat en el Cicle de Diàlegs de Vilassarde Mar. Comptarà amb la presència de l’ex-conseller de la Generalitat, Antoni Castells idel catedràtic d’economia, Josep Maria Bri-call. A la Biblioteca Municipal Ernest Lluch iMartín.

DIVENDRES 20 DE NOVEMBRE19:00 XV Concert de Santa Cecília. Nova edició del

concert de Santa Cecília, a càrrec de l’Aula demúsica. Aquest cop, l’esdeveniment serà enmemòria d’Ernest Lluch i Martín, assassinatel 21 de novembre del 2000.

DISSABTE 28 DE NOVEMBRE19:00 Final del Concurs de Música Jove 2015 a

Cabrils. Les regidories de Joventut de Cabrils,Montgat, El Masnou i Vilassar de Mar orga-nitzen la final del Concurs de Música Jove.

DIUMENGE 22 DE NOVEMBRE12:00 CD Masnou - CE Europa. Partit de futbol

corresponent a la 15a jornada del grup 5 deTercera Divisió. El Masnou buscarà els trespunts per deixar de ser el cuer de la classifi-cació. / Municipal d’Esports el Masnou.

EL MASNOU COMARCA ESPORTSVILASSAR DE MARPREMIÀ DE MAR

Xerrada a càrrec de l’Associació Trama.A les sis de la tarda es llegirà un ma-nifest contra la violència masclista a laPlaça de l’Ajuntament. L’Associacióde Dones Montserrat Roig donarà a l’A-juntament l’arbre Eugènia.

Alella: Dia Internacionalcontra la violència masclistaDimecres 25 de novembre 19:15h

Els veïns de Premià de Mar podran par-ticipar dijous en un debat sobre el des-envolupament de la infraestructuraportuària a Premià de Mar. L’acte tin-drà lloc al Centre Cívic i servirà per pre-sentar el projecte als assistents.

Debat sobre el desenvolupament del port

Dijous 19 de novembre a les 19:30h

Representació del drama litúrgic que,mitjançant la interpretació musical, re-crea versos sobre el judici final. Seguintla tradició de representar-se a l'interiorde les esglésies, el Cant de la Sibil·la tin-drà lloc a l'església de Sant Pere.

El Cant de la Sibil·la a la Parròquia de Sant Pere21 de novembre a les 20:00h

Després de desplaçar-se a Cornellà iquart, el Vive El Masnou tornarà a com-petir com a local davant del RecambiosGaudí CB Mollet en la 11a jornada dela Lliga EBA, un dels millors equips dela categoria.

El Vive Masnou rep el CB Mollet ENLa 11a jornada de la Lliga EBA

Dissabte 12 de desembre a les 20:00h

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

Page 24: Linia baix maresme 09

| 24 líniamar.cat 17 novembre 2015 Pròxima edició: 22 de desembre


Top Related