Download - Llaminadures, tot un món per descobrir
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga
ÍNDEX
AGRAÏMENTS ............................................................................................................. 1
INTRODUCCIÓ ............................................................................................................ 2
1. ORIGENS I HISTÒRIA DELS DOLÇOS ................................................................... 4
2. DEFINICIÓ I TIPUS DE LLAMINADURES ............................................................... 6
2.1. CARAMELS .............................................................................................................. 6
2.1.1. CARAMELS DURS .................................................................................................. 6
2.1.2. CARAMELS TOUS .................................................................................................. 7
2.1.3. CARAMELS COMPRIMITS ........................................................................................ 7
2.1.4. CARAMELS DE GOMA ............................................................................................. 7
2.2. XICLET O GOMA DE MASTEGAR ................................................................................ 7
2.3. CONFITS ................................................................................................................. 7
2.3.1. CONFITS............................................................................................................... 7
2.3.2. CONFITS DE XOCOLATA O DE COBERTURA .............................................................. 7
2.3.3. GARAPINYADES .................................................................................................... 8
2.3.4. FRUITA BANYADA DE XOCOLATA ............................................................................. 8
2.4. ALTRES LLAMINADURES ........................................................................................... 8
2.4.1. GELS DOLÇOS ...................................................................................................... 8
2.4.2. DOLÇOS DE REGALÈSSIA ....................................................................................... 8
2.4.3. ESCUMES DOLCES ................................................................................................ 8
2.4.4. FONDANTS ........................................................................................................... 8
2.4.5. LLAMINADURA LÍQUIDA PER CONGELAR ................................................................... 8
3. INGREDIENTS UTILITZATS PER FER LES LLAMINADURES ............................... 9
3.1. SUCRES .................................................................................................................. 9
3.1.1 SACAROSA ............................................................................................................ 9
3.1.2. LACTOSA ............................................................................................................ 10
3.1.3. GLUCOSA ........................................................................................................... 10
3.1.4. FRUCTOSA ......................................................................................................... 10
3.1.5. ALTRES SUCRES NATURALS ................................................................................. 10
3.1.6. ALCOHOLS DE SUCRES ........................................................................................ 11
3.1.7. XAROPS ............................................................................................................. 11
3.2. ADDITIUS ALIMENTARIS .......................................................................................... 12
3.2.1. SUBSTÀNCIES QUE MODIFIQUEN ELS CARÀCTERS ORGANOLÈPTICS ........................ 12
3.2.2. ESTABILITZADORS DE L'ASPECTE I EL CARÀCTER FÍSIC ........................................... 13
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga
3.2.3. CORRECTORS DELS ALIMENTS ............................................................................. 14
3.2.4. SUBSTÀNCIES QUE EVITEN ALTERACIONS QUÍMIQUES I BIOLÒGIQUES ...................... 15
3.3. ALTRES INGREDIENTS ............................................................................................ 15
4. PART PRÀCTICA .................................................................................................. 16
4.1.- OBJECTIUS .......................................................................................................... 16
4.2.- PREGUNTES QUE HA DE RESPONDRE LA RECERCA ................................................. 16
4.3.- MOSTRES UTILITZADES PER FER L’ESTUDI .............................................................. 17
4.4.- TÈCNIQUES, INSTRUMENTS I ACTIVITATS EDUCATIVES UTILITZADES PER RECOLLIR LES
DADES ......................................................................................................................... 18
4.4.1.- DADES DE LES PERSONES DE LA PRIMERA MOSTRA .............................................. 18
4.4.2.- DADES DE LES LLAMINADURES DE LA SEGONA MOSTRA ........................................ 18
4.4.3.- DADES DELS CULTIUS DE BACTERIS DE LA TERCERA MOSTRA ................................ 18
4.4.4.- DADES DELS ARTICLES I NOTÍCIES D'INTERNET DE LA QUARTA MOSTRA ................. 19
4.4.5.- DADES DE L’ALUMNAT DE LA CINQUENA MOSTRA .................................................. 19
4.4.6.- DADES EXTRETES DE LES ACTIVITATS CIENTÍFIQUES QUE ES PODEN FER AMB LES
LLAMINADURES DE LA SISENA MOSTRA ........................................................................... 32
4.5.- ANÀLISI DE DADES ................................................................................................ 33
4.5.1.- QUIN I COM ÉS EL CONSUM DE LLAMINADURES I QUINES CARACTERÍSTIQUES
INFLUEIXEN MÉS EN LA GENT A L’HORA DE MENJAR-NE UNA I NO UNA ALTRA? .................... 33
4.5.2.- QUINS INGREDIENTS PORTEN LES LLAMINADURES QUE CONSUMIM HABITUALMENT?38
4.5.3.- ELS SUCRES INFLUEIXEN EN LA PROLIFERACIÓ DE BACTERIS?............................... 48
4.5.4.- LES LLAMINADURES ENS PRODUEIXEN TOTES LES MALALTIES QUE ENS COMUNIQUEN
ELS DIFERENTS MITJANS DE COMUNICACIÓ? ................................................................... 50
4.5.5.- UNA EDUCACIÓ PER LA SALUT VERS EL CONSUM DE LLAMINADURES MODIFICA LA
CONDUCTA DELS INFANTS A L’HORA DE MENJAR-NE? ....................................................... 63
4.5.6.- QUINS CONCEPTES QUÍMICS PODEM APRENDRE UTILITZANT LES LLAMINADURES COM
A MEDIADORES D’APRENENTATGE? ................................................................................ 67
4.6.- CONCLUSIONS ...................................................................................................... 70
4.6.1. QUIN I COM ÉS EL CONSUM DE LLAMINADURES I QUINES CARACTERÍSTIQUES
INFLUEIXEN MÉS EN LA GENT A L’HORA DE MENJAR-NE UNA I NO UNA ALTRA? .................... 70
4.6.2. QUINS INGREDIENTS PORTEN LES LLAMINADURES QUE CONSUMIM HABITUALMENT? 71
4.6.3.- ELS SUCRES INFLUEIXEN EN LA PROLIFERACIÓ DE BACTERIS?............................... 72
4.6.4.- LES LLAMINADURES ENS PRODUEIXEN TOTES LES MALALTIES QUE ENS COMUNIQUEN
ELS DIFERENTS MITJANS DE COMUNICACIÓ? ................................................................... 72
4.6.5.- UNA EDUCACIÓ PER LA SALUT VERS EL CONSUM DE LLAMINADURES MODIFICA LA
CONDUCTA DELS INFANTS A L’HORA DE MENJAR-NE? ....................................................... 74
4.6.6.- QUINS CONCEPTES CIENTÍFICS PODEM APRENDRE UTILITZANT LES LLAMINADURES
COM A MEDIADORES D’APRENENTATGE? ........................................................................ 75
5. CONCLUSIONS GENERALS ................................................................................. 77
6. BIBLIOGRAFIA ...................................................................................................... 78
7. ANNEXES .............................................................................................................. 81
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga
7.1.- ANNEX 1 .............................................................................................................. 81
7.2.- ANNEX 2 .............................................................................................................. 83
7.3.- ANNEX 3 .............................................................................................................. 84
7.4.- ANNEX 4 .............................................................................................................. 85
7.5.- ANNEX 5 .............................................................................................................. 86
7.6.- ANNEX 6 .............................................................................................................. 87
7.7.- ANNEX 7 .............................................................................................................. 88
7.8.- ANNEX 8 .............................................................................................................. 89
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 1
AGRAÏMENTS
En aquest apartat vull agrair l'esforç que han realitzat totes aquelles persones que
directament o indirectament han contribuït en el procés d'elaboració d'aquest treball de
recerca.
En primer lloc, agraeixo molt especialment la col·laboració de la meva tutora Fina Sanz
(professora de biologia de l'Institut Montserrat de Barcelona) que en tot moment m'ha
orientat, aconsellat, ajudat i animat a desenvolupar-lo.
De manera molt particular, vull donar les gràcies al meu germà per orientar-me en el
disseny del bloc i a la meva mare per l'ajuda material i moral que m'ha dedicat durant
aquest temps. Principalment per l'ajuda que m’ha proporcionat a l'hora de realitzar les
gravacions dels experiments amb les llaminadures i per deixar-me participar i realitzar
diverses activitats educatives amb els nens i nenes de la classe on ella és la tutora.
Per tant, un reconeixement especial als alumnes de segon de primària de l'escola Turó
del Cargol per deixar-me participar en la realització del seu projecte: Per què ens
agraden tant les llaminadures? i a l’escola per cedir-me les seves instal·lacions per fer
algunes de les activitats.
També un agraïment molt profund a les persones que em van respondre les
enquestes, primordialment a les metgesses i metges que molt amablement van
dedicar una part del seu temps per respondre les qüestions que els vaig plantejar.
Finalment, agrair al CDEC per haver-me proporcionat les plaques per dur a terme els
cultius de bacteris i tots aquells establiments de llaminadures que m'han deixat fer
fotos i gravacions.
Gràcies a tothom!
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 2
INTRODUCCIÓ
“Dolçor, colors, formes, textures, aromes, plaer, il·lusió, convivència, motivació,
celebració, intercanvi, història, tradició, cuina, química, energia, diabetis, càries,
obesitat, addicció, compartició, experimentació, educació... tot això i molt més
ens poden aportar les llaminadures, per tant, tot un món per descobrir.
Des de sempre m'han agradat molt les llaminadures, no només pel seus sabors, sinó
pels seus colors, les seves formes i per la diversitat de textures que presenten. Per
això, sovint m'he plantejat quins són els factors, a més del dolç, que influeixen a petits i
grans a l'hora de consumir-ne unes i no unes altres. Per aquesta raó, una part del
treball intentarà esbrinar quins factors influeixen a les persones de la mostra a que
unes llaminadures els hi agradin més que unes altres.
Vaig triar aquest tema per fer el treball de recerca perquè des d'un primer moment vaig
pensar que podia ser molt divertit investigar sobre les llaminadures. A més, em
permetia poder-ho treballar des de molts vessants; la història, la química, la salut,
l'educació, la cuina i el consum entre altres disciplines. El fet de treballar-ho de manera
interdisciplinària m’ajudaria a poder analitzar des de diferents camps, la multitud de
notícies i articles que apareixen contínuament als mitjans d'informació sobre els
perjudicis que un excés de dolços poden provocar en la nostra salut i contrastar-ho
amb l’opinió de diferents especialistes mèdics per detectar si són certes dites
informacions o simplement són llegendes urbanes.
Crec interessant analitzar la composició química que ens aporten els embolcalls de
diferents llaminadures que estan en el mercat i que consumim habitualment per
informar-me dels ingredients de què estan fetes i com aquests poden incidir en la
nostra salut.
També em vaig preguntar que si realment les llaminadures són dolentes per la salut,
per què no s’educa a la mainada i a la població en general per fer-ne un consum més
raonable?
Per aquest motiu, el treball també intentarà comprovar si una educació per la salut
vers les llaminadures modifica el seu consum o el comportament dels infants cap a
elles. Ho treballaré a partir d’experimentar les propietats físiques i químiques de
diferents tipus de llamins i com aquests influeixen en el nostre benestar.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 3
A més, com que les llaminadures agraden a grans i a petits, poden ser molt bones
mediadores d’aprenentatge ja que qualsevol activitat relacionada amb elles motiven a
tothom. Per tant, realitzaré diverses activitats amb aquests dolços per potenciar
diferents conceptes científics en els infants i joves.
Durant la recerca s’elaborarà material visual (fotografies, vídeos...) i per poder-ho
presentar faré un bloc, que a més, inclourà tots els fulls de treball de les activitats
experimentals que s’han portat a la pràctica i/o que es poden realitzar amb algun tipus
de llaminadures. L'enllaç del bloc és http://lesllaminadures.blogspot.com.es/.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 4
1. ORIGENS I HISTÒRIA DELS DOLÇOS
Els dolços o llaminadures van néixer de la necessitat de l'home per trobar un aliment
lleuger que li servís de suport pels seus llargs viatges. Calia que aquests aliments
fossin petits, lleugers i que els hi aportessin energia. Els primers dolços estaven fets
de mel, regalèssia o gingebre.
En temps de Noè, els viatgers preparaven una pasta dolça i sucosa amb polpa de
fruita i cereals polvoritzats. Els antics egipcis feien els seus caramels barrejant mel i
fruita, i els modelaven de diverses formes.
L’origen del dolç es remunta 600 anys abans de la nostra era, quan els perses van
descobrir la "canya que donava mel sense l'ajuda de les abelles". En el segle IV aC,
Alexandre el Gran va donar a conèixer la canya de sucre. En un primer moment, el
sucre es considerava un element per curar, era molt car i el venien els apotecaris com
a medicament. En aquesta època només se'n beneficiaven els reis i senyors.
Més tard, cap al segle XII, els croats van portar a Europa la canya de sucre, i així va
començar la història de la confiteria. Es van començar a fer productes dolços com les
melmelades i la fruita confitada. A partir d'aquest moment van aparèixer noves
receptes de noves creacions com els confits, els torrons i els caramels.
El descobriment d'utilitzar el sucre per elaborar llaminadures prové de la Índia. A
Europa es va iniciar en el segle XVI gràcies al descobriment i l'explotació de la
remolatxa pels europeus, ja que descobreixen que amb el cultiu de la remolatxa
sucrera es podia extreure la mateixa sacarosa que amb la canya de sucre. Aquest fet
va suposar un avenç ja que fins aquell moment només les classes altes podien
permetre's el luxe de consumir alguns llamins.
A França, la indústria del sucre es va desenvolupar enormement sota l'Imperi de
Napoleó i durant el 1814 es van fabricar dolços utilitzant un procés químic diferent per
a cada tipus de caramel.
Durant l’any 1838, a Espanya, Celestino Solano va obrir una confiteria a Logroño i va
crear unes pastilles de cafè amb llet, les que avui dia es coneixen com a caramels
Solano.
El 1850, als Estats Units, es va començar la producció industrial del caramel, fet que
va abaratir els preus acostant-los a tots els estrats i butxaques de la societat.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 5
El xiclet va sorgir després de descobrir que mastegant la saba d'avet solidificada
calmava la set. El 1869, William F. Semple, va inventar la goma de mastegar per tal de
patentar-la.
El 1906, a Catalunya, es van crear les pastilles Juanola de forma de romboide i
compostes de regalèssia, mentol i eucaliptus.
El 1911 es va crear l'empresa de caramels de la família Pifarré a Bellpuig de la
província de Lleida. A la resta d'Espanya no es van implantar més empreses de
caramels fins al 1930.
La indústria del caramel també es va desenvolupar a diferents països europeus. El
1920, a Alemanya, es va fundar la marca Haribo per Hans Riegel Bonn i a Suïssa es
van fabricar les pastilles d’herbes Ricola. El 1927, a Àustria, es van patentar les
pastilles el Pez i el 1931, a Suïssa, van sorgir els Sugus.
Als Estats Units, durant el 1941, van sortir al mercat els M&M's i a Catalunya, al 1958,
van aparèixer els Chupa Chups.
A partir del 1960, les noves tecnologies es van començar a imposar en la fabricació de
tot tipus de llaminadures. El 1961, a Saragossa, es van crear els Conguitos i el 1969, a
Alemanya, els Werther’s Original i es van començar a comercialitzar molts altres tipus
diferents de llaminadures, de les quals algunes d'elles encara es consumeixen avui en
dia.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 6
2. DEFINICIÓ I TIPUS DE LLAMINADURES
La indústria de la confiteria divideix els dolços en tres categories: els elaborats amb
xocolata, els que es fan amb farina i els que la seva base principal és el sucre. En
aquest treball només ens fixarem en els que la seva base és el sucre, és a dir, el món
de les llaminadures.
Les llaminadures es consideren un menjar fet més per satisfer al paladar que no pas
per nodrir. També se les pot anomenar llamins, gormanderies i llepolies. Engloben tota
una sèrie de productes de confiteria molt diferents que només ens aporten energia.
Generalment tenen poc o nul valor nutritiu en proteïnes, vitamines i minerals però amb
un alt contingut de sucre o altres carbohidrats, colorants, saboritzants, aromatitzants,
espesseïdors, alguns greixos i altres additius autoritzats. Són d'una aparença atractiva
i presenten formes, colors, gustos i textures diferents però totes elles es caracteritzen
pel seu sabor dolç.
Per tal de garantir una bona seguretat alimentària, existeix una normativa sanitària que
regula la seva elaboració, distribució, emmagatzematge i venda.
En el mercat existeixen una gran varietat de llaminadures degut als diferents
processos de fabricació i segons els ingredients que s’utilitzen per elaborar-les.
Les podem classificar en:
2.1. Caramels
Els caramels són una pasta de sucre1 concentrada per cocció a una temperatura i
pressió elevada, al qual se li pot afegir altres ingredients o additius autoritzats però
amb un percentatge mínim de sucre d'un 50% sobre el producte final.
Hi ha diferents tipus de caramels:
2.1.1. Caramels durs Els caramels durs estan formats per una pasta de sucre, glucosa i altres ingredients
concentrats mitjançant calor, que en refredar-se, s'endureixen sense arribar a
cristal·litzar-se. En la seva composició han de tenir com a mínim un 80% de sucre. Són
trencadissos i presenten una estructura vítria.
1 Al llarg del treball quan parlem de sucre ens referim a la sacarosa.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 7
2.1.2. Caramels tous Els caramels tous, a més de portar sucres i altres additius alimentaris en la seva
composició, s'hi afegeixen greixos (mantega, margarina, mantega de cacau...) per
donar-los una consistència tova.
2.1.3. Caramels comprimits Els caramels comprimits s'obtenen per compressió i estan elaborats per una simple
barreja de sucres i altres additius, sense cocció dels seus ingredients.
2.1.4. Caramels de goma Els caramels de goma s'obtenen de solucions concentrades de sucres, a les quals
s'incorporen gomes i/o altres gelificants. Dins d'aquest grup també es poden incloure
les escumes dolces que porten afegit un producte escumant que li dóna la seva
esponjositat.
2.2. Xiclet o goma de mastegar
La goma de mastegar o xiclet és un preparat elaborat que té una base masticable
plàstica i insoluble en aigua que pot ser natural o sintètica. A més, porta sucres i altres
ingredients i/o additius autoritzats.
2.3. Confits
Els confits són productes obtinguts per recobriment de diferents productes alimentaris
amb un preparat de sucre o sucres, cobertures, xocolates i altres ingredients i/o
additius autoritzats.
Es distingeixen diferents tipus de confits:
2.3.1. Confits Els confits pròpiament dits, són ametlles senceres recobertes de sucres i/o colorants.
Quan un confit està compost per un altre fruit sec rep el nom de confit més el nom del
fruit sec que porta.
2.3.2. Confits de xocolata o de cobertura Els confits de xocolata són aquells que en el seu interior o el seu recobriment és de
xocolata. La cobertura dels que en el seu interior hi ha xocolata està feta de sucre i
additius i els que tenen la cobertura de xocolata, en el seu interior hi ha un fruit sec.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 8
2.3.3. Garapinyades Les garapinyades són fruits secs recoberts de sucres caramel·litzats.
2.3.4. Fruita banyada de xocolata La fruita banyada de xocolata, tal com diu el seu nom, són diferents tipus de fruites
que s’han recobert de xocolata.
2.4. Altres llaminadures
Existeixen altres tipus de llaminadures que estan elaborades amb sucres, additius
autoritzats i altres ingredients. Dins d’aquest grup s’inclouen:
2.4.1. Gels dolços Els gels dolços s'obtenen a partir de la gelificació de midons o de farines. Es
componen de més d'un 30% d’una barreja de sucre i/o sucres i de gelificants.
2.4.2. Dolços de regalèssia Els dolços de regalèssia es realitzen amb sucre i/o sucres, midons, farines i dextrines
als quals s'incorpora extracte de regalèssia. Aquest extracte s'obté tractant amb aigua
calenta les arrels triturades de la planta anomenada Glycyrrhiza glabra.
2.4.3. Escumes dolces Les escumes dolces s'obtenen de solucions concentrades de sucre i/o sucres a les
quals s'afegeixen agents gelificants que els proporcionen esponjositat i consistència no
elàstica.
2.4.4. Fondants Els fondants s'obtenen de solucions concentrades de sucre i/o sucres.
2.4.5. Llaminadura líquida per congelar Les llaminadures líquides estan formades per un producte líquid o semi líquid obtingut
amb una barreja de sucre i/o sucres amb un percentatge mínim del 10% sobre el
producte final, aigua, additius autoritzats i altres ingredients.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 9
3. INGREDIENTS UTILITZATS PER FER LES LLAMINADURES
Les llaminadures, com ja hem dit, poden presentar moltes formes, colors, textures,
olors i sabors diferents. No obstant això, les seves composicions no són molt variades.
Els principals ingredients que es troben en aquests dolços són els sucres, els additius
alimentaris i altres ingredients.
3.1. Sucres
Els sucres són glúcids i són els ingredients bàsics de les llaminadures que els hi
proporcionen el seu sabor dolç. En elles podem trobar principalment la sacarosa,
seguida de la glucosa, la fructosa i amb menor presència la galactosa, la lactosa i
alguns altres sucres naturals.
Les llaminadures es desenvolupen al voltant de les propietats d'un dels seus
ingredients; els sucres, destacant la sacarosa.
3.1.1 Sacarosa La sacarosa és un disacàrid format per glucosa o dextrosa i fructosa. S'obté de la
canya de sucre i de la remolatxa. El sucre és el nom que es dóna a la sacarosa
utilitzada en l'alimentació. La seva fórmula molecular és C12H22O11 i la fórmula
estructural és la següent:
Imatge 1: Fórmula de la sacarosa
Dextrosa o glucosa Fructosa
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 10
3.1.2. Lactosa La lactosa és el disacàrid de la llet format per glucosa i galactosa. La seva fórmula
molecular és C12H22O11.
Imatge 2: Fórmula estructural de la lactosa
3.1.3. Glucosa La glucosa és un monosacàrid que es troba a les fruites madures i en els dolços en
forma de xarop. També rep el nom de glucosa l’almívar format del midó de blat de
moro. La seva fórmula molecular és C6H12O6.
Imatge 3: Fórmula estructura de la glucosa
3.1.4. Fructosa La fructosa és el sucre que es troba de forma natural a totes les fruites. La seva
fórmula molecular és C6H12O6 i es troba en forma cíclica pentagonal.
Imatge 4: Fórmula estructural de la fructosa
3.1.5. Altres sucres naturals En les llaminadures, també es poden utilitzar de forma més ocasional altres sucres
naturals.
3.1.5.1. Maltosa
La maltosa és un disacàrid que es troba en l'ordi i es produeix durant el procés de
fermentació però en la indústria s’obté de la hidròlisi del midó.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 11
3.1.5.2. Sucre d’auró
El sucre d'auró prové de la saba dels arbres d'auró (Acer saccharum). Es compon de
sacarosa, fructosa i glucosa.
3.1.5.3. Melassa
La melassa és de color fosc i s'obté com a residu de la cristal·lització del sucre de
canya.
3.1.5.4. Sucre invertit
El sucre invertit és un sucre que s'obté a l'hidrolitzar la sacarosa en les seves dues
parts: glucosa i fructosa. És més dolç que la sacarosa i s'utilitza en forma líquida per
ajudar a mantenir el sabor dolç de les llaminadures.
3.1.6. Alcohols de sucres En la producció de llaminadures, també, s’utilitzen alguns alcohols de sucre.
3.1.6.1. Manitol
El manitol és un polialcohol obtingut de la reducció de la manosa que s'utilitza com
edulcorant comú en la fabricació de xiclets. La seva fórmula és C6H14O6.
3.1.6.2. Sorbitol
El sorbitol és un polialcohol i s'obté industrialment amb la reducció de la glucosa. Es
troba en certes baies i fruites. L'organisme ho absorbeix a una taxa molt més lenta que
el sucre i té aproximadament la meitat de les calories d'aquest. Es coneix per E-420 i
s’utilitza com estabilitzant, humectant i com edulcorant en els xiclets. La seva fórmula
empírica és C6H14O6.
3.1.6.3. Eritritol
L’eritritol és un polialcohol de sucre que es troba en fruites i aliments fermentats. Té
menys calories, no eleva el sucre en la sang, no causa càries dentals i no provoca
efectes secundaris a l'estómac, a diferència d'altres alcohols de sucre.
3.1.7. Xarops Els principals xarops utilitzats en la fabricació de llaminadures són el xarop de glucosa,
el xarop de sorbitol i el xarop de melassa.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 12
3.1.7.1. Xarop de glucosa
El xarop de glucosa s'obté mitjançant la hidròlisi del midó de blat de moro i de patata.
La hidròlisi es duu a terme sota una pressió i un escalfament d’uns 110ºC a partir
d'una suspensió de midó de blat de moro en aigua destil·lada de manera que les
molècules de midó es puguin hidrolitzar. Aquest xarop evita la cristal·lització del sucre i
augmenta el seu sabor, estova la textura de la llaminadura i li afegeix volum.
3.1.7.2. Xarop de melassa
La melassa és un xarop viscós i espès extret principalment de la canya de sucre.
S'elabora mitjançant la cocció del suc de la canya de sucre fins l'evaporació parcial de
l'aigua que aquest conté.
3.1.7.3. Xarop de sorbitol
El xarop de sorbitol és un edulcorant, però també pot ser un agent estabilitzant o
espessidor. En la indústria alimentària s'obté a partir de la glucosa tal i com ja hem dit.
3.2. Additius alimentaris
A més dels sucres per elaborar les llaminadures s’utilitzen altres additius alimentaris
que són substàncies sense cap poder nutritiu que s'hi afegeixen per tal de conservar-
ne les característiques físiques, químiques o fisioquímiques i per donar-les
característiques particulars d'aspecte, gust, olor i consistència.
Quan s'utilitzen alguns d'aquests additius s'ha de fer constar en l'etiquetatge de les
llaminadures amb el seu nom o bé amb la lletra E i un número de tres o quatres xifres.
El fet que un additiu tingui un número assignat dóna garanties de que ha passat
controls de seguretat i que ha estat aprovat el seu ús per la Unió Europea.
Els additius alimentaris són molt variats i es classifiquen segons les funcions que
desenvolupen en les llaminadures.
3.2.1. Substàncies que modifiquen els caràcters
organolèptics Les substàncies que modifiquen els caràcters organolèptics són aquelles que
serveixen per donar color, gust i olor a les llaminadures.
3.2.1.1. Colorants
Els colorants són un tipus d'additius que proporcionen color a les llaminadures. Des de
l'antiguitat és molt habitual i comú afegir colors als dolços per tal de donar-los un
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 13
aspecte més atractiu. Inicialment, els primers colorants s'extreien de les plantes o
animals però a partir del segle XIX, els colorants naturals van ser reemplaçats pels
sintètics.
Per tant, podem classificar els colorants en naturals, sintètics i artificials. Els naturals
són els que s'extreuen de la naturalesa, és a dir, dels vegetals o animals. Els sintètics,
són els que microscòpicament són idèntics als trobats en la naturalesa, però s’han
creat al laboratori i els colorants artificials són els que s’han creat però no tenen un
equivalent existent en la naturalesa.
Els colorants es codifiquen amb la lletra E i un nombre que va entre el 100 i el 180. No
obstant això, també s'ha d’afegir la "ingesta diària admissible" (IDA) per cada colorant i
la llei també exigeix que s’ha de mencionar a l’etiquetatge si el colorant pot produir
algun efecte per la salut.
3.2.1.2. Reforçadors de sabor i olor
Els reforçadors de sabor i olor, tal com diu el seu nom, són els additius que serveixen
per intensificar el gust i l’olor del dolç. Els potenciadors del gust es codifiquen de l'E-
620 a l'E-625.
3.2.1.3. Edulcorants artificials
Els edulcorants artificials són substàncies creades artificialment per donar el sabor
dolç a les llaminadures que s'utilitzen en lloc dels sucres o alcohols de sucre. També
es poden denominar substituts del sucre.
Entre els edulcorants artificials trobem l'aspartam, la sucralosa, la sacarina, l'estevia,
l'acesulfam K, el neotam i els ciclamats. Es codifiquen amb algun nombre d’entre l’E-
900 i l’E-999.
3.2.1.4. Agents aromàtics
Els agents aromàtics són aquelles substàncies que proporcionen olor i sabor als
aliments. Des del punt de vista del seu origen podem classificar-los en dos grups, els
agents aromàtics naturals i els agents aromàtics artificials obtinguts per síntesi.
3.2.2. Estabilitzadors de l'aspecte i el caràcter físic Els estabilitzadors són aquells additius alimentaris que serveixen per impedir un canvi
de naturalesa química en les llaminadures.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 14
3.2.2.1. Espessidors
Els espessidors són els additius que serveixen per augmentar la viscositat dels
aliments. Es codifiquen amb algun nombre d’entre l’E-400 i l’E-495.
3.2.2.2. Emulgents
Un emulgent és un additiu alimentari encarregat de facilitar el procés d'emulsió d’un
sistema dispers de líquids immiscibles, normalment d’una fase aquosa i d’una fase
lipídica dels seus ingredients.
L'ús habitual dels emulgents en confiteria és per mantenir la dispersió dels greixos i
dels olis, és a dir, mantenir la dispersió uniforme de les dues o més fases immiscibles.
Els dolços que tenen més emulgents en la seva composició són els caramels de nata,
i els caramels tous.
Els emulgents naturals són la lecitina, la mel, les llavors de mostassa i les proteïnes de
baix pes molecular.
3.2.2.3. Antiescumejants
Els antiescumejants són aquells additius que s'utilitzen per evitar la formació d'escuma
no desitjable en la fabricació d'un producte alimentari.
3.2.2.4. Gelificants
Els gelificants són espessidors que serveixen per augmentar la viscositat dels aliments
i transformar-los en gel sense modificar les seves altres propietats. Formen un gel que
es dissol en la fase líquida com una mescla col·loide que forma una estructura interna
feblement cohesiva.
La reglamentació europea precisa que el terme gelificant està reservat als espessidors
d’origen vegetal.
Són fonts de gelificants els carragenans, alginats, pectines, algues, l’agar-agar i el
midó.
Els gelificants més utilitzats en l’elaboració de llaminadures són les gelatines (E-441)
que s’obtenen de la hidròlisi parcial d'una proteïna animal i dels glúcids dels midons i
de les pectines.
3.2.3. Correctors dels aliments Els correctors dels aliments són aquelles substàncies que permeten millorar la
composició de la llaminadura.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 15
3.2.3.1. Ceres i resines
Les ceres són uns compostos orgànics que s’utilitzen per millorar l’aspecte de la
llaminadura. Poden ser sintètiques o naturals. Els dos tipus es poden fer servir en
l’alimentació.
Les més utilitzades en les llaminadures són la cera d’abella (E-901) i la cera carnauba
(E-903).
3.2.3.2. Reguladors pH
La funció dels reguladors del pH és estabilitzar i controlar l'acidesa, la neutralitat o
l'alcalinitat de l'aliment. Els més utilitzats en confiteria són l'àcid cítric (E-330) i l'àcid
màlic (E-296).
3.2.3.3. Gasificants
En algunes llaminadures s’incorpora CO2 (E-290) en la seva composició per
aconseguir-les unes característiques particulars.
3.2.4. Substàncies que eviten alteracions químiques i
biològiques Les substàncies que eviten alteracions químiques i biològiques s’utilitzen perquè les
llaminadures es trobin el màxim de temps en bones condicions alimentàries.
3.2.4.1. Antioxidants
Els antioxidants s'utilitzen per fer més lenta la descomposició dels aliments. Es
codifiquen de l’E-300 a l’E-385.
3.2.4.2. Conservants
Els conservants, tal com indica el seu nom, permeten que els aliments es conservin
més temps. Actuen com antimicrobians que limiten el creixement de microbis i fongs.
Es codifiquen de l’E-200 a l’E-297 i aquests productes són sintètics.
3.3. Altres ingredients
En les llaminadures podem trobar altres ingredients com l’aigua, fruits secs, regalèssia,
mel, oli i greixos comestibles, grasses vegetals, llet, ous, midons, fècules, farines,
licors, fruita i melmelades entre d’altres.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 16
4. PART PRÀCTICA
4.1.- Objectius
Els objectius de la nostra investigació són:
Obtenir dades per saber quin és el consum i les preferències dels individus de
la mostra a l'hora de consumir llaminadures.
Analitzar la composició química d'una mostra de llaminadures per comprovar
de quins ingredients estan fetes.
Relacionar la composició química de què estan fetes les llaminadures amb les
repercussions que podem tenir vers la salut.
Comprovar si els sucres de les llaminadures influeixen en l'aparició de les
càries.
Determinar si una bona higiene bucal prevé les càries dentals.
Contrastar amb diferents metges especialistes si són certes les malalties que
alguns mitjans de comunicació diuen que poden provocar un excés de
llaminadures.
Programar activitats educatives per realitzar amb els infants per ajudar-los a
conèixer les propietats de les llaminadures i analitzar com incideixen en la seva
salut.
Comprovar si una educació vers el consum de llaminadures modifica la
conducta dels infants a l'hora de menjar-ne.
Analitzar quins conceptes químics es poden adquirir utilitzant les llaminadures
com a mediadores d’aprenentatge.
Elaborar un bloc per mostrar les activitats científiques que es poden realitzar
amb les llaminadures i comunicar els resultats de la recerca.
4.2.- Preguntes que ha de respondre la recerca
La recerca intentarà donar resposta a les següents preguntes:
Quin i com és el consum de llaminadures i quines característiques influeixen
més en la gent a l'hora de menjar-ne una i no una altra?
Dins d’aquest apartat s’inclouen els objectius i les preguntes que ha de
respondre la nostra investigació i la metodologia que s’ha portat a terme per
obtenir les dades.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 17
Quins ingredients porten les llaminadures que consumim habitualment?
Els sucres influeixen en la proliferació de bacteris?
Les llaminadures ens produeixen totes les malalties que ens comuniquen els
diferents mitjans de comunicació?
Una educació per la salut vers el consum de llaminadures modifica la conducta
dels infants a l'hora de menjar-ne?
Quins conceptes químics podem adquirir utilitzant les llaminadures com a
mediadores d’aprenentatge?
4.3.- Mostres utilitzades per fer l’estudi
Per poder donar resposta a les preguntes plantejades en aquesta recerca hem emprat
diferents mostres:
La primera mostra a la qual s’han recollit les dades són 136 persones de Barcelona de
les quals el 41% són homes i el 59% són dones. El 50% tenen de 9 a 16 anys i el 50%
restant de 17 a 58 anys.
Les dades s'han recollit durant el tercer trimestre del curs escolar 2012/2013
mitjançant un formulari del Google Docs.
La segona mostra són els 20 embolcalls de llaminadures que hem escollit per analitzar
la composició química d'aquests dolços.
La tercera mostra són quatre cultius de bacteris on s'han canviat les variables.
La quarta mostra són els 30 articles o notícies d'Internet relacionades amb les
repercussions que ens poden ocasionar les llaminadures en la nostra salut i poder
analitzar les malalties que diuen que ens poden produir.
També s'han enquestat 4 metges especialistes de diferents disciplines per contrastar
les notícies referides a les malalties que poden provocar un consum exagerat de
llaminadures.
La mostra total d’articles o notícies és de 30
La mostra total és de 136 persones de 9 a 58 anys
La mostra total de llaminadures és de 20
La mostra són 4 cultius de bacteris
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 18
La cinquena mostra són els 25 alumnes de segon de primària d'una escola del districte
de Gràcia de Barcelona, dels quals 17 són nens i 8 són nenes que l’hem utilitzada per
realitzar diferents activitats educatives. Posteriorment, ens serveix per avaluar si la
seva conducta vers el consum de llaminadures ha variat.
La sisena mostra són les 30 activitats científiques que hem realitzat o es poden fer
amb llaminadures.
4.4.- Tècniques, instruments i activitats educatives
utilitzades per recollir les dades Per respondre les diferents preguntes, que ens vam plantejar en aquest treball, hem
utilitzat diferents mètodes depenent del tipus de mostra i del que ens interessava
esbrinar.
4.4.1.- Dades de les persones de la primera mostra Per recollir les dades dels individus de la primera mostra hem elaborat un qüestionari
mitjançant el Google Docs i els individus l’han contestat via telemàtica. (Annex 1 o
enllaç:https://docs.google.com/a/institutmontserrat.cat/forms/d/1gq6DUI97ZJOLu_NUN
R-Z6l9MUGNtTWx9vB8al20BHjA/viewform?pli=1)
4.4.2.- Dades de les llaminadures de la segona mostra Per recollir les dades sobre la composició de les llaminadures hem analitzat la
informació que ens indiquen els embolcalls que les contenen.
4.4.3.- Dades dels cultius de bacteris de la tercera mostra Per recollir aquestes dades hem realitzat diferents cultius de bacteris canviant les
variables independents i les rèpliques corresponents. Els bacteris han estat sotmesos
a les mateixes condicions de temperatura i d'esterilitat.
Les variables que s'han dut a terme són:
Capsa de petri A Control: sembra de bacteris de la boca
La mostra total d’activitats científiques és de 30
La mostra és de 25 infants de 7 i 8 anys
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 19
Variable independent: Antisèptic bucal que conté clorhexidina
Capsa de petri B
Variable dependent: Grau proliferació de la colònia de bacteris Variable independent: Dissolució de caramel a la colònia bacteriana
Capsa de petri C
Variable dependent: Grau proliferació de la colònia de bacteris Variable independent: Dissolució de caramel amb antisèptic bucal
Capsa de petri D
Variable dependent: Grau proliferació de la colònia de bacteris
4.4.4.- Dades dels articles i notícies d'Internet de la
quarta mostra Hem seleccionat a l'atzar els diferents articles i hem realitzat un quadre anotant les
diferents patologies que ens diuen que poden produir les llaminadures.
4.4.5.- Dades de l’alumnat de la cinquena mostra Per recollir les diferents dades hem utilitzat diferents tècniques, instruments i activitats:
4.4.2.1.- Entrevista
Preguntar individualment a cada infant el que prefereixen menjar per berenar entre
fruita, fruits secs i llaminadures. Per reforçar la pregunta es mostrava la imatge dels
diferents aliments proposats.
Imatges 1 i 2: Entrevista als nens i nenes
4.4.2.2.- Qüestionaris
Full d’avaluació inicial sobre el que saben els infants sobre les llaminadures i
quin és el seu consum (Annex 2).
Full d’avaluació final on l’alumnat ha d’aplicar els seus coneixements per
resoldre unes qüestions (Annex 3).
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 20
Qüestionari elaborat amb el Google Docs que se’ls passa individualment per
saber si ha variat el seu consum i la seva conducta cap a les llaminadures.
(Annex 4 o enllaç: https://docs.google.com/a/institutmontserrat.cat/forms/d/1mp
kun3RKGSzSxrx08iUeBgLDd145ip5AODaAmtF7Hbw/viewform)
4.4.2.3.- Activitat educativa
Realització d'un projecte educatiu que ens aportarà les dades per saber si una
educació vers el consum de llaminadures modifica la conducta dels infants de segon
de primària a l'hora de menjar-ne més o menys.
Per tal de motivar a la mainada es porten a la classe diferents tipus de llaminadures i
plantegem als nens i nenes fer un projecte sobre elles. Aquests dolços els farem servir
com a mediadors d'aprenentatge ja que resulten molt interessants i motivadors pels
infants.
Amb aquest projecte volem potenciar en l’alumnat les següents competències:
Aconseguir que els infants no consumeixin o facin un consum més raonable de
les llaminadures per tal d'evitar malalties en un futur i que prenguin les mesures
higièniques bàsiques sabent argumentar les raons de les seves actuacions.
Potenciar a l’alumnat la curiositat, la imaginació, l'observació, l'experimentació,
el fer-se preguntes i el saber treure conclusions de les activitats realitzades
amb les llaminadures.
Introduir els nens i les nenes en el model de matèria i canvi químic a partir
d’experimentar amb les llaminadures i relacionar-ho amb el model d'ésser viu.
Amb la mestra al llarg del trimestre realitzem les següents activitats d'una manera
interdisciplinària, relacionant les diferents àrees d'aprenentatge. Totes les activitats
fetes amb els infants es troben més explicades i amb més imatges i vídeos en el bloc:
http://lesllaminadures.blogspot.com.es/. També es presenten més activitats que es
poden fer amb les llaminadures per treballar diferents conceptes químics en les
diferents etapes educatives.
En el quadre 1 "Activitats educatives" adjuntat a continuació es mostren algunes de
les activitats realitzades amb l'alumnat de segon de primària dins del projecte "Per què
ens agraden tant les llaminadures?".
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 21
ACTIVITATS D'APRENENTATGE I D'AVALUACIÓ OBJECTIU ACTIVITAT 1: Reflexionar, individualment, sobre el que saben de les llaminadures i com és el
seu consum.
A cada infant se'ls presenta un full de treball
amb una sèrie de qüestions per ajudar-los a
reflexionar sobre el que saben de les
llaminadures, quin és el seu consum i quines
són les seves preferències.
A nosaltres ens servirà per saber les idees
inicials dels infants i al llarg de les accions
educatives les farem créixer i millorar. Les
podrem comparar amb les idees i
coneixements que tenen després de fer el
projecte i ens serviran per treure conclusions
i observar si les activitats educatives
modifiquen les conductes dels infants.
OBJECTIU ACTIVITAT 2: Compartir les idees i coneixements individuals amb el grup classe per anar-los
millorant i adquirir-ne de nous.
A partir de les idees inicials, que han
expressat els infants sobre el tema, es fa
una conversa, on la mestra fa moltes
preguntes a partir del que van expressant
els nens i les nenes. Les preguntes estan
enfocades a parlar de les propietats de les
llaminadures, els seus ingredients i de les
repercussions que poden tenir per la salut si
se'n fa un consum exagerat. Parlem del que
han expressat inicialment sobre el seu
consum de llaminadures i sobre les seves
preferències.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 22
OBJECTIU ACTIVITAT 3: Representar com imaginen les llaminadures per dins i posteriorment parlar-ne
per deduir alguns dels ingredients de què estan fetes.
Cada infant dibuixa com s'imagina una
llaminadura per dins i posteriorment es
realitza una conversa sobre les seves
representacions per anar introduint els
ingredients de que estan fetes.
La mestra fa preguntes als infants per fer-los
reflexionar i anar deduint i construint nous
coneixements.
Es llegeixen embolcalls de caramels i de
llaminadures per comprovar de què estan
fetes. Es fan unes gràfiques dels ingredients
que porten.
OBJECTIU ACTIVITAT 4: Comprovar que el nostre cervell a vegades ens enganya i els nostres sentits no
perceben la informació tal com és.
Individualment els presentem diferents
boletes de caramels que només es
diferencien pel color, és a dir, totes tenen el
mateix gust, tacte i forma. Ens interessa
saber quin color prefereixen i quins gustos
associen als diferents colors.
Els infants perceben el gust que associen al
color del caramel que han tastat. Parlem de
que el cervell a vegades ens enganya per la
informació que transmeten els diferents
sentits. Observem un model anatòmic del
cervell per parlar de com funciona i per què
ens enganya.
Plantegem altres activitats per comprovar
com ens enganya el cervell: llegir paraules de
noms de colors escrites amb colors diferents
del que expressen.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 23
OBJECTIU ACTIVITAT 5: Analitzar les propietats físiques de les llaminadures utilitzant els diferents
sentits.
En parelles cooperatives, analitzen les
propietats perceptibles amb els sentits (vista,
tacte, olfacte i gust) de diverses llaminadures.
Volem que observin amb la vista els diferents
colors, formes i mides que presenten els
dolços. Amb l'olfacte que les olorin per
comprovar els diferents aromes i amb el tacte
que comprovin la seva textura, duresa,
fragilitat i en alguns casos la seva flexibilitat.
També comproven el sabor, la textura i la
seva duresa amb el sentit del gust.
Aquesta activitat també ens serveix per poder
seguir parlant dels ingredients que porten;
colorants, aromes, saboritzants i sucres entre
altres ingredients.
OBJECTIU ACTIVITAT 6: Experimentar les propietats físiques de les llaminadures a partir de realitzar
diferents accions sobre elles.
Els infants realitzen diferents accions (estirar,
prémer, esmicolar, aixafar) sobre diverses
llaminadures presentades per comprovar la
resistència que ofereixen davant d'una
pressió o força, la tracció (allargament),
comprensió (aixafament), flexió (corbament),
torsió (reforçament), cisallament (tall). És a dir
analitzem si la deformació recupera la forma
inicial o és una deformació permanent.
També analitzem la fragilitat, la duresa
(resistència a ser ratllat), la tenacitat
(resistència al xoc) i la plasticitat (deformar-se
sense trencar-se).
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 24
OBJECTIU ACTIVITAT 7: Reflexionar sobre el que passa dins del seu cos quan veuen una llaminadura
fins que l'han digerit.
Individualment dibuixen el que s'imaginen que
passa dins seu quan veuen una llaminadura
fins que l’han digerit i escriuen l'explicació.
Es posa en comú i es van creant nous
coneixements a partir de les idees de tots i
totes. La mestra durant el procés va fent
preguntes per anar deduint els continguts que
l'interessa que assoleixin.
Després en parelles cooperatives fan una
maqueta incorporant els nous coneixements
que han adquirit.
Posteriorment cada parella explica el que ha
representat i el grup classe fa propostes de
millora si cal.
Es relaciona el consum de llaminadures amb
la salut.
OBJECTIU ACTIVITAT 8: Comprovar el comportament de les llaminadures quan les introduïm en
diferents líquids.
En grups cooperatius comproven el que
passa quan introdueixen un mateix tipus de
llaminadura en diferents líquids (aigua, oli,
vinagre, llet).
Cada grup explica el que ha observat i ha
passat en la seva llaminadura. Parlem dels
conceptes de flotació, enfonsament,
dissolució, canvi de color del dissolvent, es
desprenen bombolles, velocitat de
dissolució...
La majoria de les llaminadures quan les
posen a l’aigua o a un altre líquid s’enfonsen
perquè el sucre que contenen és més dens.
No obstant això, alguns tipus de caramels
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 25
tenen aire atrapat a l’interior que els fa surar
degut a que l’aire és menys dens que el líquid
on l’hem posat. Observem com es van
desfent algunes de les llaminadures i veiem
que es desprenen les bombolles d’aire que
estaven atrapades dins d’elles. En surten més
en el caramel que es desfà en l’aigua perquè
es dissolt més ràpid que en els que estan en
el vinagre o en la llet. En l’oli, l’aire de dins del
caramel no pot sortir a l’exterior perquè no es
desfà.
Els infants comproven que no tot el que mulla
desfà i reflexionen sobre la naturalesa dels
caramels que permeten desfer-se. L’aigua
degut a la seva propietat de solubilitat és la
que millor desfà al caramel. El vinagre també
el desfà perquè porta aigua en la seva
composició, però ho fa més lentament, igual
que amb la llet. L’oli per les seves propietats
no els dissolt.
OBJECTIU ACTIVITAT 9: Experimentar i reflexionar sobre els factors que influeixen en la velocitat de
dissolució d’una llaminadura en aigua.
En grups cooperatius comproven que una
mateixa llaminadura es desfà més ràpidament
en aigua calenta que en freda. Amb la
mateixa temperatura de l’aigua, també
influeix el fet de remenar el caramel a l’hora
de desfer-se més o menys ràpid.
A partir del que han observat en parlem entre
tots/es per trobar una explicació al fenomen.
Al remenar el caramel amb l’aigua fem que
les molècules es moguin més ràpid i per tant
el caramel es dissol abans. El mateix passa
quan fem desfer el caramel amb aigua
calenta ja que en aquest cas les molècules de
l’aigua es mouen més ràpid que si l’aigua està
freda.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 26
OBJECTIU ACTIVITAT 10: Distingir en una solució o dissolució quin ingredient és el solut i quin és el
dissolvent i comprovar quan una solució està saturada.
Per fer aquesta activitat aprofitem els
caramels que van recollir els infants el dia de
Sant Medir que encara n’hi ha a l’escola. Els
desemboliquem i els anem posant en
diferents gots classificats per colors. Al fer-ho
comprovem que són molt enganxosos degut a
l’alta temperatura que presenta l’ambient.
Posem diferents quantitats de caramels
(solut) en diversos gots amb aigua
(dissolvent) i ho deixem un parell de dies
perquè es dissolguin. Posteriorment
observem que en els gots on hi havia pocs
caramels s’han dissolt completament. En les
solucions on hi havia molts caramels veiem
que no s’han pogut desfer pel fet de que la
dissolució s’ha saturat.
OBJECTIU ACTIVITAT 11: Comprovar que les llaminadures porten greixos i olis en la seva composició.
Observar que en les solucions de l’activitat
anterior s'ha format una capa blanquinosa a
sobre que ens permet veure que algunes
llaminadures porten greixos i/o olis en la seva
composició. Aquests suren sobre de la
dissolució perquè són menys densos que
l’aigua on s’han dissolt. També ho
comprovem fent desfer les llaminadures al
microones.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 27
OBJECTIU ACTIVITAT 12: Comprovar que podem pintar amb les solucions de caramels i aigua per deduir
que els caramels i llaminadures porten colorants en la seva composició.
Per comprovar que les llaminadures porten
colorants pintem amb les solucions que hem
obtingut anteriorment. Després parlem de les
repercussions que poden suposar aquests
colorants artificials per la nostra salut.
OBJECTIU ACTIVITAT 13:
Realitzar una cromatografia per comprovar quins colorants han utilitzat per
obtenir els diferents colors dels Lacasitos.
Fem dissoldre els colorants que porten els
Lacasitos en una gota d’aigua per comprovar
quins colorants s’han utilitzat per realitzar
cada un dels seus colors. Per fer-ho utilitzem
un mètode anomenat cromatografia. Una
goteta de cada color la posem en un paper de
filtre i ho col·loquem en una dissolució salina i
aquesta per capil·laritat va pujant pel paper i
fa pujar els diferents colorants i els va
separant en bandes i pugen a diferents
alçades segons si els colorants s’adhereixen
millor al paper o són més solubles a la solució
de sal.
Comprovem que algun color està fet de més
d’un colorant perquè es formen bandes de
diferents colors que arriben a diferents
alçades. Els colors que pugen més amunt
tenen més afinitat a la dissolució de sal i els
que es queden més avall tenen més afinitat al
paper.
Després relacionem els colors dels colorants
que ens han sortit amb els que ens indiquen
els ingredients dels embolcalls.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 28
OBJECTIU ACTIVITAT 14: Experimentar que algunes llaminadures no es desfan amb l'aigua perquè estan
cobertes de ceres i/o altres substàncies.
Observem que les llaminadures que porten
xocolata, és a dir mantega de cacau, no es
dissolen en l’aigua freda però si que ho fan en
aigua calenta.
Hi ha llaminadures que no es desfan perquè
porten una cobertura de ceres i mantegues.
OBJECTIU ACTIVITAT 15: Experimentar el concepte de densitat a partir de solucions d’aigua amb
diferents quantitats de caramels dissolts per poder deduir que una solució és
més densa quan més caramels si han dissolt ja que porta més sucre.
En parelles cooperatives fan dissoldre en la
mateixa quantitat d’aigua diferents quantitats
de caramels, cada color del caramel en un got
diferent. Al posar més o menys caramels en
les dissolucions aconsegueixen que tinguin
més o menys densitat. Després amb una
xeringa evoquen les diferents solucions una
sobre l’altre, de la que té més caramels
dissolts (més densa) a la que en té menys i
es van col·locant en capes de colors segons
les diferents densitats que presenten. A
l’aigua que s’han desfet més caramels és més
densa perquè té més sucre i per aquesta raó,
és col·loca al fons del got. També ens serveix
per comprovar i parlar de que els caramels
porten sucre en la seva composició.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 29
OBJECTIU ACTIVITAT 15: Observar que els caramels que hem dissolt en aigua porten sucre en la seva
composició quan l’aigua s’evapora.
Posem una dissolució d’aigua amb la màxima
quantitat de caramels dissolts en una cubeta
destil·ladora però sense arribar a ser una
solució saturada. La deixem al sol uns quants
dies perquè s’evapori l’aigua i se’ns separi
del sucre i els altres ingredients que porten
els caramels.
Amb aquesta activitat comprovem que en la
part interior de la cubeta ens ha quedat
l’aigua i en el seu voltant el sucre tenyit del
color del colorant que porta.
També hem realitzat cristalls de sucre.
Aquestes dues activitats ens serveixen per
comprovar que els caramels que hem dissolt
porten sucre en la seva composició.
OBJECTIU ACTIVITAT 17: Comprovar quines llaminadures porten àcid en la seva composició.
Abans de realitzar l’activitat comprovem què
és una substància àcida i com podem
experimentar si ho és. Tots saben que la
llimona és àcida i per això comprovem com
reacciona si li barregem bicarbonat de sosa
(base). Observem que al barrejar-ho es
produeix una reacció química que produeix
moltes bombolles i per comprovar que es
desprèn un gas (diòxid de carboni) hi posem
un globus perquè s’infli.
A partir d’aquesta activitat deduïm que una
llaminadura portarà àcid si quan la barregem
amb bicarbonat es produeixen bombolles de
diòxid de carboni. En parelles cooperatives
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 30
comproven quines llaminadures porten àcids
en la seva composició. Primer desfan la
llaminadura amb una mica d’aigua i hi tiren
una cullerada de bicarbonat. Si es produeixen
més o menys bombolles vol dir que la
llaminadura porta més o menys àcid en la
seva composició o no en porta si no es
produeix cap reacció.
OBJECTIU ACTIVITAT 18: Comprovar el comportament de diferents tipus de llaminadures (fusió,
solidificació, canvi de volum) amb els canvis de temperatura (escalfar-se i
refredar-se).
Comprovem què passa quan posem diferents
tipus de llaminadures al microones durant 1 i
2 minuts. Observem que hi ha llaminadures
(núvols) que augmenten el seu volum.
Aquestes llaminadures estan fetes de sucre
majoritàriament, d’aigua i un munt de
bombolles d’aire. L’escalfor fa que les
molècules d’aigua vibrin molt ràpidament, la
qual cosa fa que l’escalfor de l’aigua vagi cap
amunt. Aquesta aigua calenta escalfa el sucre
i l’estova. També escalfa les bombolles d’aire
que es mouen molt ràpid i empenyen les
parets del núvol que al ser de sucre
s’expandeixen i les bombolles d’aire també,
per tant el núvol creix. Si s’infla massa,
algunes bombolles d’aire esclaten, i el núvol
es desinfla. Quan traiem el núvol del
microones es refreda i les bombolles es
contrauen i el sucre s’endureix de nou. Quan
es refreda és sec i cruixent, pensem que és
perquè part de l’aigua s’ha evaporat quan
s’ha escalfat.
Les gelatines s’han desfet del tot, mentre que
els caramels durs i els tous en el primer minut
no s’han acabat de fondre. Els Lacasitos han
quedat intactes i els espaguetis s’han cremat
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 31
una mica.
Quan els hem posat un altre minut s’han
desfet els caramels, els Lacasitos han seguit
igual i els espaguetis s’han cremat més.
Al deixar-ho refredar s’han solidificat de nou
agafant la forma de quan s’havien fos.
OBJECTIU ACTIVITAT 19: Analitzar la piràmide dels aliments i parlar dels nutrients que ens aporten
algunes fruites, fruits secs i les llaminadures per tal de menjar el que és millor
per la nostra salut.
Presentem una taula on hi ha el valor
nutricional d’algunes fruites, fruits secs i de
les llaminadures. Parlem del que ens aporta
cada un d’aquests aliments. En la conversa
destaquem que les fruites porten moltes
vitamines, fibra, minerals, aigua i ens aporten
els sucres de la fruita i pocs greixos. Els fruits
secs són aliments energètics de llarga durada
rics en fibra i greixos saludables, proteïnes i
minerals. Les llaminadures ens aporten molta
energia degut al seu sucre però es gasta de
seguida i pràcticament no ens aporten res
més.
Presentem i fem la piràmide alimentària per
parlar de quins aliments s’han de consumir
per portar una dieta equilibrada.
OBJECTIU ACTIVITAT 20: Buscar informació en diferents mitjans sobre les repercussions que tenen les
llaminadures en la nostra salut.
Llegeixen llibres i webs que prèviament ha
seleccionat la mestra que parlen de les
repercussions que comporten les
llaminadures per la salut.
Posteriorment se'n parla a la classe i es
realitzen diferents activitats.
Es compara la càries dental amb els bacteris
del iogurt.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 32
OBJECTIU ACTIVITAT 21: Realitzar diferents tipus de llaminadures per tal d’analitzar els seu procés de
fabricació.
Els passem diferents vídeos de com es
fabriquen les llaminadures en el camp
industrial i en petits tallers artesanals abans
de realitzar les nostres pròpies llaminadures.
En diferents grups d’alumnes fem diferents
tipus de llaminadures: gelatines, núvols, xupa-
xups i confits de poma.
OBJECTIU ACTIVITAT 22: Comprovar i aplicar els coneixements adquirits per solucionar unes qüestions
que els plantegem.
Se'ls plantegen diferents activitats per
comprovar el que han après i com ha canviat
la seva conducta vers el consum de
llaminadures.
Contesten un qüestionari al Google Docs i
resolen una situació pràctica on han d'aplicar
els seus coneixements.
Individualment se'ls pregunta què escollirien
per berenar.
4.4.6.- Dades extretes de les activitats científiques que es
poden fer amb les llaminadures de la sisena mostra Les activitats educatives que es poden fer amb les llaminadures ens permeten
extreure els coneixements científics que podem treballar amb els infants i joves.
Algunes de les activitats realitzades són les del quadre 1 "Activitats educatives"
presentat anteriorment i les altres són les que es poden trobar al bloc.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 33
4.5.- Anàlisi de dades
4.5.1.- Quin i com és el consum de llaminadures i quines
característiques influeixen més en la gent a l’hora de
menjar-ne una i no una altra? Una vegada obtingudes i classificades les dades de la primera mostra hem realitzat
diferents gràfiques amb l'objectiu de poder analitzar les respostes dels individus i
poder donar resposta a la nostra pregunta.
Gràfica 1: T'agraden les llaminadures?
Analitzant la gràfica 1 "T'agraden les llaminadures?" comprovem que el 45% dels
individus de la mostra responen que els hi agraden força i el 29% molt, per tant un
74% de la mostra els hi agraden les llaminadures enfront d'un 26% que els hi agraden
poc o gens. Observant aquests resultats podem dir que a la majoria dels enquestats
els hi agraden les llaminadures.
29%
45%
23%
3%
T'agraden les llaminadures?
Molt Força Poc Gens
En aquest apartat analitzem les dades dels diferents qüestionaris, enquestes,
experiments i de les activitats educatives per posteriorment donar resposta a
les preguntes plantejades en aquest treball de recerca.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 34
Gràfica 2: Cada quan en menges?
En la gràfica 2 "Cada quan en menges?" veiem que el consum de llaminadures no és
molt habitual en els individus de la mostra ja que el 54% expressen que en mengen
alguna vegada al mes i el 25% diu que pràcticament no en menja mai o no en menja,
enfront del 16% que en menja més d'un dia a la setmana i un 5% que diu que en
menja cada dia.
Gràfica 3: Quantes en menges el dia que en consumeixes?
En la gràfica 3 "Quantes en menges el dia que en consumeixes?" veiem que el
34% dels individus en consumeixen més de cinc enfront del 66% que en mengen
menys de sis. Per tant, la majoria consumeixen entre dues i cinc llaminadures quan en
mengen.
0 10 20 30 40 50 60 70 80
Cada dia Més d'un dia a la setmana
Alguna vegada al
mes
Pràcticament mai
Mai
Nº
de
pe
rso
ne
s
Interval de temps
Cada quan en menges?
12%
49%
34%
5%
Quantes en menges?
Una Entre 2 i 5 Més de 5 No en menja
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 35
Gràfica 4: Llaminadures preferides
La gràfica 4 "Llaminadures preferides", tal com diu el nom, ens permet analitzar les
llaminadures preferides de les persones de la mostra. Observem que els caramels
tous són els preferits, seguits dels xupa xups, gelatines, xiclets, esponges i per últim el
caramel dur, el típic de tota la vida.
Gràfica 5: En què et fixes a l'hora d'escollir una llaminadura?
La gràfica 5 "En què et fixes a l'escollir una llaminadura?" ens permet veure que un
43% dels individus es fixa principalment en el color seguit de la textura, la forma i per
últim, l'olor.
0
10
20
30
40
50
60
Color Forma Textura Olor
Nº
de
pe
rso
ne
s
Característiques
En què et fixes a l'escollir una llaminadura?
0 5
10 15 20 25 30 35 40
Nº
de
pe
rso
ne
s
Tipus llaminadures
Llaminadures preferides
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 36
Gràfica 6: Sabors preferits
Observant la gràfica 6 "Sabors preferits" ens adonem que el 43% dels individus
prefereix el sabor de maduixa, seguit del de coca-cola i menta.
Gràfica 7: Colors preferits
Una vegada hem vist que el color és la característica que influeix més a l'hora d'escollir
una llaminadura, observem en la gràfica 7 "Colors preferits" que el 40% dels
individus escullen el vermell.
En la cinquena mostra dels 25 nens i nenes de segon de primària els hi vam
presentar un cercle de caramel de color vermell i un altre de diversos colors per saber
quin escollirien.
0
10
20
30
40
50
60
Vermell Verd Rosa Groc Taronja Negre Blau
Nº
de
pe
rso
ne
s
Colors
Colors preferit
0
10
20
30
40
50
60
Nº
pe
rso
ne
s
Sabors
Sabors preferits
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 37
Imatge 3: Caramels amb forma de cercle presentats
Gràfica 8: Quin caramel escolliries per menjar?
La gràfica 8 "Quin caramell escolliries per menjar?" ens mostra que un 84% dels
infants prefereixen el caramel de colors.
En la cinquena mostra dels 25 infants de segon de primària també se’ls va presentar
quatre caramels que només es diferenciaven per la forma.
Imatge 4: Diferents caramels presentats
16%
84%
Quin caramel escolliries per menjar?
Cercle vermell Cercle de colors
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 38
Gràfica 9: Quin caramel escolliries per menjar?
Observant la gràfica 9 " Quin caramel escolliries per menjar?" ens adonem que el
36% dels infants ha escollit el cercle i un 32% el cor.
Un 48% de l’alumnat ha triat una forma geomètrica davant d’un 52% que ha escollit
una forma figurativa. Per tant, els nens i nenes de la mostra prefereixen les formes
figuratives, però creiem que aquest tant per cent podria ser més alt si la mostra hagués
estat més equilibrada en relació al sexe dels individus.
4.5.2.- Quins ingredients porten les llaminadures que
consumim habitualment? Hem analitzat els ingredients de 20 embolcalls de diferents tipus de llaminadures i els
hem agrupat segons la classificació que hem realitzat en el marc teòric:
Sucres
Additius alimentaris
1. Substàncies que modifiquen els caràcters organolèptics: colorants,
reforçadors de sabor i olor, edulcorants artificials i agents aromàtics.
2. Estabilitzadors de l'aspecte i el caràcter físic: espesseïdors, emulgents
antiescumejants i gelificants.
3. Correctors dels aliments: ceres i resines, reguladors pH i gasificants.
4. Substàncies que eviten alteracions químiques i biològiques: antioxidants i
conservants.
Altres ingredients
36%
12% 32%
20%
Quin caramel escolliries per menjar?
Cercle Quadrat Cor Flor
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 39
Tipus Ingredients Marca Sucres Additius alimentaris Altres
ingredients
1 2 3 4
Caramels de goma
"Yogurito de Damel"
-Sacarosa -Xarop de glucosa
Colorants
-E129 Aromes
-Aroma
-Pectina -Gelatina -Sals de calci
- Oli vegetal - Cera carnauba
-Àcid làctic (E270) -Àcid cítric (E330)
-Llet en pols
Xocolata recoberta de sucre
M&M's
-Sacarosa -Xarop de glucosa
Colorants
-E100 -E120 -E133 -E160e -E171 Aromes
-Aroma
-Goma aràbiga -Midó -Dextrina -Lecitina de soja
-Cera carnauba -Oli vegetal -Grassa vegetal -Grassa de mantega
-Cacauets -Pasta de cacau -Llet amb pols -Proteïna de la llet i lactosa -Restes d'avellana i ametlla -Sal
Gels dolços
Espagueti de maduixa de King Regal
-Sacarosa -Fructosa -Xarop de glucosa
Colorants
-E120 Aromes
-Aroma
-Farina de blat -Midó de blat -E471 -Sorbitol (E420)
-Grassa vegetal
-Àcid màlic (E296) -Àcid cítric (E330)
-Aigua
Gels dolços o de regalèssia
"Chuches de goma" de Mauri
Vermells -Sacarosa -Xarop de glucosa Negres -Xarop de glucosa -Xarop de melassa
Colorants
Vermells -E129 Saboritzants
-Sabors Negres Aromes
-Àcid glicirrícic -Aroma
Vermells -Farina de blat Negres -Farina de blat
Vermells -Oli vegetal -E901 -E903 Negres -Oli vegetal -E901
Vermells - Àcid cítric (E330)
Negres -Sal
Caramels de goma
Ossets d'or de Haribo
-Sacarosa -Dextrosa -Fructosa -Xarop de glucosa
-Gelatina -Oli vegetal -Cera d'abella -Cera de carnauba
-Àcid cítric (E330)
-Concentrat de sucs de fruites
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 40
Caramels tous
Palotes de Damel
-Sacarosa -Xarop de glucosa
Colorants
-E141 -E160a -E162 Aromes
-Aroma
-Lecitina soja
-Grassa vegetal
-Àcid cítric (E330)
-Concentrat de suc de fruites
Gels dolços
Ampolla de cola de Miguelañez
-Sacarosa -Dextrosa -Xarop de glucosa
Colorants
-E102 -E124 -E131 -E132 -E153 -E160C Aromes
-Aroma
-Gelatina -Àcid cítric (E330)
-Aigua
Gels dolços
Dulci pica de Vidal
-Sacarosa -Xarop de glucosa -Xarop de sacarosa
Colorants
-E129
-Glicerina -Gelatina -Midó de patata -Farina de blat -Mono- esterat de glicerol
-Grassa vegetal
-Lactat sòdic -Àcid màlic (E296) -Àcid tartàric
(E334) -Àcid cítric (E330) - Sorbat
potàssic (E202)
-Sal
Caramel de goma farcit
Rellenolas de Vidal
-Sacarosa -Xarop de glucosa -Xarop de sacarosa
Colorants
-E129 Aromes
-Aroma
-Gelatina -Pectina -Midó de blat de moro -Xarop de sorbitol
-Oli vegetal -Cera carnauba -Cera d'abelles
-Àcid cítric (E330) -Àcid làctic (E270) -Citrat sòdic (E331)
Espumes dolces
Marsh Mallows de Miguelañez
-Sacarosa -Xarop de glucosa -Xarop de sacarosa
Colorants
-E124 -E129 Aromes
-Aroma
-Gelatina -Midó modificat
-Aigua -Proteïnes de llet
Caramel de goma
Zarzamoras de Dulciora
-Sacarosa -Xarop de glucosa
Colorants
-E122 -E129 -E153 Aromes
-Aroma
-Gelatina -Pectina -Goma aràbiga (E414)
-Àcid cítric (E330)
-Aigua
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 41
Caramel de goma
Frambuesas de Virginias
-Sacarosa -Xarop de glucosa
Colorants
-E124 -E129 Aromes
-Aroma
-Gelatina -Midó modificat -Sorbitol
-Àcid cítric (E330)
Caramel de goma
Caramels Gummy Jelly de Dulciora
-Sacarosa -Xarop de glucosa
Colorants
-E104 -E110 -E122 -E131 Aromes
-Aroma
-Gelatina -Pectina
-Àcid cítric (E330)
-Aigua
Gels dolços
Llàgrimes de Miguelañez
-Sacarosa -Dextrosa -Xarop de glucosa
Colorants
-E102 -E110 -E122 -E131 Aromes
-Aroma
-Gelatina -Àcid cítric (E330)
-Aigua
Llaminadura ecològica
Ossitos goma de Natursoy
-Xarop glucosa -Xarop d'atzavara
Aromes
-Aroma natural
-Pectina de poma -Midó de blat de moro
-Cera de carnauba
-Àcid cítric (E330)
Caramel dur
Guds de Tutto
Colorants
-E100 -E160c Aromes
-Aroma Edulcorants naturals
-Xarop de maltitol (E965)
-Àcid cítric (E330)
Caramel farcit
Car en Sac de Haribo
-Sacarosa -Melassa -Lactosa
Colorants
-E104 -E122 -E124 -E131 -E153 Saboritzants
-Suc de regalèssia -Sabors
-Farina de blat - Midó de blat de moro - Midó d'arròs
-Cera d'abella
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 42
Caramel farcit
Smarties de Nestlè
-Sacarosa -Lactosa
Colorants
-E100 -E101 -E120 -E133 -E160a -E171 Aromes
-Aroma
-Midó de blat -Farina de blat
-Cera d'abella -Cera carnauba
-Pasta de cacau -Llet descremada -Sal -Mantega de cacau
Caramel dur amb pal
Chupa Chup
-Sacarosa -Xarop de glucosa
Colorants
-E100 -E162 Aromes
-Aroma Saboritzants
-Sabors
-Àcid làctic (E270) -Àcid cítric (E330) -Àcid màlic (E296)
-Puré de fruites
Goma de mastegar
Twist de Trident
Colorants
-E163 -E161b -E120 Edulcorants artificials
-Aspartam (E951) -Acesulfam K (E950) -Sucralosa (E955) -Isomaltitol (E953) Edulcorants naturals
-Xilitol (E967) -Xarop de maltitol (E965) -Sorbitol (E420) Aromes
-Aroma
-Goma aràbiga (E414) -Lecitina de girasol -Goma base
-Àcid cítric (E330)
Quadre 2: Ingredients de les llaminadures analitzades
En el quadre 2 "Ingredients de les llaminadures analitzades" veiem que les
llaminadures estan elaborades principalment de sucres, additius i alguns altres
ingredients. Podem veure que el seu nutrient principal són els hidrats de carboni
senzills.
També comprovem que les llaminadures són uns productes molt rics en additius i dels
quals els més comuns són els colorants, els recobriments, les aromes, els
saboritzants, els acidulants, els gelificants i els edulcorants entre d'altres.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 43
0 2 4 6 8
10 12 14 16 18
Nº
de
llam
inad
ure
s
Tipus de sucres
Sucres
Les llaminadures analitzades porten aquests diferents tipus de sucres:
Gràfica 10: Sucres
En la gràfica 10 "Sucres" podem veure que els hidrats de carboni senzills més
utilitzats són la sacarosa i el xarop de glucosa.
Els recobriments, tal com hem dit, són ceres i olis per tal de fer les llaminadures més
resistents i brillants, és a dir, donar-los un aspecte més bonic. També podem trobar
algunes llaminadures que porten sucre per sobre però no ho hem especificat a la
classificació perquè era difícil saber quines en duien. La cobertura dels confits porten
sucre acompanyat d'aigua i colorants entre altres ingredients. En la nostra anàlisi
observem que les ceres més utilitzades són la cera de carnauba i la cera d'abella i els
olis són d'origen vegetal.
Les aromes com ja sabem potencien l'olor i el sabor. Hem vist que els etiquetatges
pràcticament mai especifiquen de quina aroma es tracta i això pot crear confusió si
algú és al·lèrgic a alguna aroma concreta. Tampoc ho especifiquen en els
saboritzants que són els que donen el gust a la llaminadura.
Els acidulants s'utilitzen com a complement de conservació i/o d’aromatització. Alguns
acidulants empleats són l'àcid cítric, l'àcid màlic, l'àcid làctic i l'àcid tartàric.
Els gelificants formen un gel durant el refredament i permeten donar les formes i les
textures que adopten. En l'anàlisi veiem que els més utilitzats són la gelatina, la
pectina, midons i la farina entre altres.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 44
Hem comprovat que algunes llaminadures, sobretot les gomes de mastegar, tenen en
la seva composició edulcorants artificials com l'aspartam que són els encarregats de
proporcionar-los el gust dolç. També s'utilitzen alguns substituts naturals del sucre com
el xilitol i el maltitol.
Els colorants com ja hem dit són els encarregats de donar color, en aquest cas, a les
llaminadures. Observem que les llaminadures ecològiques i els ossets d'or són les
úniques que no porten cap colorant. Després veiem que pràcticament totes les altres
llaminadures porten colorants i en la majoria de casos, aquests són azoics. Aquests
són els més perillosos per la nostra salut i estan associats a diversos efectes
secundaris.
Gràfica 11: Colorants de les llaminadures analitzades
Els colorants obtinguts en les llaminadures analitzades són els que veiem en la gràfica
11 "Colorants de les llaminadures analitzades". Observem que l'E-129, un colorant
azoic, és el més utilitzat seguit de l'E-131 i de l'E-120 i E-122 que també és del grup
dels colorants azoics.
D'aquests colorants hem buscat el nom corresponent, el seu color i origen, la seva
fórmula, els efectes que poden produir a la salut i l'acceptació que té a la Unió
Europea.
0 1 2 3 4 5 6 7
Nº
de
llam
inad
ure
s
Colorants
Colorants de les llaminadures analitzades
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 45
Número Nom Color Origen Fórmula U.E
Efectes salut en
dosis altes
E-100 Curcumina
Taronja Natural
Si Cap
E-101 Riboflavina Groc Artificial
Si Cap
E-102 Tartrazina (Azoic)
Groc Artificial
Si Al·lèrgies Hiperactivitat
E-104 Quinoleïna (Azoic)
Groc Artificial
Si Al·lèrgies
E-110 Groc ataronjat S (Azoic)
Groc taronjat
Artificial
Si Al·lèrgies Hiperactivitat Cancerigen
E-120 Cotxinilla o àcid carmí
Vermell carmí
Natural
Si Cap
E-122 Azorrubina (Azoic)
Vermell Artificial
Si Al·lèrgies Anèmies, tumors i limfomes en ratolins
E-124 Vermell cotxinilla A (Azoic)
Vermell Artificial
Si Al·lèrgies Hiperactivitat
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 46
E-129 Vermell Allure AC (Azoic)
Vermell Artificial
Si Hiperactivitat
E-131 Blau patentat V
Blau Artificial
Si Al·lèrgies Urticària Cangerigen
E-132 Indigotina Blau Artificial
Si Cap
E-133 Blau brillant FCF
Blau Artificial
Si Cap
E-141 Complexos cúprics de clorofil·la
Verd Natural
Si Cap
E-153 Carbó medicinal vegetal
Negre Natural Si Cap
E-160a Carotenoides
Taronja-Groc
Natural o artificial
Si Cap
E-160c Capsantina Taronja Natural
Si Cap
E-160e Beta-apo-8'-carotenal
Vermell fosc
Natural
Si Cap
E-161b Luteïna Groc Natural Si Al·lèrgia i asma
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 47
E-162 Betanina Vermell Natural
Si Cap
E-163 Antocians Vermell-blau
Natural
Si Cap
E-171 Diòxid de titani
Blanc Natural TiO2 Si Cap
Quadre 3: Anàlisi dels colorants de la mostra
En el quadre 3 "Anàlisi dels colorants de la mostra" hem analitzat els diferents
colorants que porten les llaminadures de l'anàlisi que hem fet i podem presenciar els
efectes que poden tenir per la salut si en fem un alt i exagerat consum. Tots els
colorants que hem trobat estan aprovats per la Unió Europea però en canvi n'hi ha
alguns que no ho estan per altres països del món. Per exemple, l'E-102 està prohibit a
Noruega, i ho va estar a Àustria i Alemanya i l'E-104 està prohibit als Estats Units,
Austràlia, Japó i Noruega.
Observem que tots els colorants azoics més l'E-131 i l'E-161b ens poden produir algun
efecte negatiu en la nostra salut com ara al·lèrgies, hiperactivitat, asma, urticària i
alguns tumors.
La normativa actual comenta que els aliments que contenen colorants azoics han de
posar a l'etiqueta els perills que suposa pels infants, és a dir, incloure que pot afectar
negativament l'activitat i l'atenció dels nens. La majoria de les llaminadures que
contenen colorants azoics encara no porten aquesta informació a l'etiquetatge.
També hem comprovat que alguns fabricants envasen diferents tipus de llaminadures
utilitzant el mateix embolcall en el que indica les diferents denominacions i llistes
d'ingredients de tots els productes que fabrica. Això comporta l'incompliment de la
norma i confusions pel consumidor. Altres no especifiquen la conservació, el pes net i
la data de caducitat.
Hem observat que algunes botigues d'autoservei de llaminadures incompleixen la
normativa de fer visible al client la composició dels productes que venen i qui els ha
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 48
fabricat. A més, cal tenir els productes en recipients tancats i ha de ser el venedor el
que realitzi la venda utilitzant els utensilis adequats.
Els altres ingredients que porten són aigua, sal, diferents tipus de mantega, llet,
pasta de cacau, sucs de fruita i fruits secs.
4.5.3.- Els sucres influeixen en la proliferació de bacteris? Per poder donar resposta a aquesta pregunta hem analitzat els resultats obtinguts de
l'activitat experimental que s'ha dut a terme al laboratori de l'institut Montserrat durant
el mes de juliol. Dita pràctica es troba totalment desenvolupada en el següent enllaç
del bloc: http://lesllaminadures.blogspot.com.es/p/salut.html
El procediment que vam seguir per fer-la va ser:
1. Amb la màquina de fer forats, fer una sèrie de discos amb el paper de filtre.
2. Encendre el bec d'alcohol per aconseguir un medi estèril i així evitar possibles
contaminacions exteriors.
3. Fer una dissolució de llaminadures.
4. Raspar les mucoses bucals amb els bastonets de cotó i fer la sembra en les
diferents càpsules de Petri. Cal fer-ho ràpidament al costat del bec d'alcohol.
A B C D
5. Mullar amb clorhexidina 5 discos de paper de filtre i es col·loquen en la càpsula B.
6. Mullar amb dissolució de llaminadures 5 discos i es posen a la càpsula C.
7. Introduir 1 ml de la dissolució de llaminadures a la càpsula D i a continuació
impregnar 5 discos amb clorhexidina.
8. Anotar en cada càpsula el que hi ha i deixa-ho a temperatura ambient 48 hores.
Imatge 5: Raspant mucoses bucals Imatge 6: Fent la sembra
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 49
Imatges 7 i 8: Fent rèpliques
Un cop transcorregut el temps corresponent que hem mencionat anteriorment,
observem els següents resultats:
Càpsula A: Hi ha hagut un creixement de bacteris.
Imatge 9: Cultiu de bacteris (control)
Càpsula B: Apareixen halos de forma clara al costat dels discos
Imatges 10 i 11: Cultiu de bacteris amb clorhexidina
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 50
Càpsula C: El nombre de bacteris és molt alt (en 24 hores)
Imatges 12 i 13: Cultiu de bacteris amb dissolució de llaminadures
Càpsula D: Hi ha halos al voltant dels discs.
Imatge 14: Cultiu de bacteris amb dissolució de llaminadures i clorhexidina
4.5.4.- Les llaminadures ens produeixen totes les
malalties que ens comuniquen els diferents mitjans de
comunicació? Per saber quines patologies o malalties ens diuen els diferents mitjans de comunicació
que ens pot produir un consum excessiu de llaminadures, hem analitzat una mostra de
30 articles publicats a webs, diaris o revistes que hem trobat a Internet.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 51
Quadre 4: Cerca de malalties
Els números que es troben a l'esquerra del quadre 4, “Cerca de malalties”
representen les diferents pàgines webs que hem consultat. El seu enllaç es troba a la
bibliografia. Aquesta recerca de webs ens ha servit per saber quines malalties
s'associen al consum de llaminadures.
Observant el quadre 4 veiem que la majoria de les webs parlen que les llaminadures
ens poden produir obesitat, càries, trastorns de conducta com la hiperactivitat,
al·lèrgies i en menys grau inapetència, diabetis, hipercolesterolèmia, addicció al dolç i
altres. Dins de l'apartat altres hem inclòs el càncer, les diarrees, els problemes
cardíacs, ennuegaments i l'asma.
CÀ
RIE
S
OB
ES
ITA
T
TR
AS
TO
RN
S D
E
CO
ND
UC
TA
AD
DIC
CIÓ
AL
DO
LÇ
HIP
ER
-
CO
LE
ST
ER
OL
È
MIA
DIA
BE
TIS
AL·L
ÈR
GIA
INA
PE
TÈ
NC
IA
ALT
RE
S
1
2
3
4
5
6
7 8
9
10
11
12
13
14
15
16 17
18
19
20
21
22
23
24
25 26
27
28
29
30
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 52
Abans de realitzar l'estudi de les malalties ens interessava saber la percepció que té la
primera mostra respecte aquest tema.
Gràfica 12: Símptomes al menjar llaminadures
Els hi vam preguntar si alguna vegada havien manifestat algun símptoma després de
menjar llaminadures i com podem veure a la gràfica 12, “Símptomes al menjar
llaminadures”, un 64% dels individus diuen que mai han manifestat cap símptoma
després de consumir-ne, un 30% comenta que alguna vegada han tingut mal de panxa
i el 4% restant n'ha manifestat d'altres.
Gràfica 13: Quines malalties ens poden produir un consum exagerat de llaminadures?
0%
30%
2% 64%
4%
Símptomes al menjar llaminadures
Erupcions cutànies Mal de panxa
Asma o problemes respiratoris Mai he tingut cap símptoma
Altres
24%
16%
2% 17%
31%
10%
Quines malalties ens poden produir un consum exagerat de llaminadures?
Obesitat Diabetis Càncer Addicció al dolç Càries Hiperactivitat
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 53
Com veiem a la gràfica 13 "Quines malalties ens poden produir un consum
exagerat de llaminadures?", el 31% creu que pot produir càries, el 24% obesitat, el
17% addicció al dolç, el 16% diabetis, 10% hiperactivitat i un 2% càncer.
Per tant, ens adonem que les persones de la mostra són conscients de que les
llaminadures poden tenir repercussions en la salut. Els que creuen que ens produeixen
càries i/o obesitat coincideix amb la proporció del nombre d'articles que en parlen.
Per poder comprovar si aquestes informacions són certes hem buscat en què
consisteix cada una de les malalties o símptomes i estudis realitzats que ho demostrin.
També hem utilitzat els resultats dels experiments que hem realitzat i la composició
química o nutricional de les diferents llaminadures analitzades. Per concloure-ho hem
tingut en compte les respostes de les entrevistes i/o enquestes que hem realitzat a
diferents especialistes mèdics.
4.5.3.1.- Càries
La càries dental és una malaltia destructiva de les estructures de la dent i és molt
comuna arreu del món, que afecta tant a nens com adults. La càries dental està
causada per certs tipus de bacteris productors d'àcids (especialment algunes espècies
Lactobacillus, Streptococcus mutans i espècies d'Actinomyces) que causen dany en
presència de carbohidrats fermentables com la sacarosa, la fructosa i la glucosa. Els
nivells d'àcid resultants a la boca afecten les dents pel fet que el contingut mineral de
la dent és sensible al pH baix. Quan aquest pH de la superfície de la dent està per sota
de 5.5, la desmineralització predomina sobre la remineralització, és a dir, hi ha una
pèrdua neta de l'estructura mineral de la dent.
Per tant, l'aparició de la càries depèn de:
Factors dietètics com el consum excessiu de sucres i dolços que, quan es
degraden, es converteixen en àcids amb acció corrosiva sobre l'esmalt dental.
Els bacteris presents a la boca que degraden els sucres i formen la placa
bacteriana.
Factors individuals amb més o menys resistència de les dents a les càries.
En la gràfica 14 "Corba de Stephan" podem observar les diferents variacions del pH
de la boca després de la ingesta d'aliments.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 54
Gràfica 14: Corba de Stephan
Inicialment, observem que el pH bucal disminueix considerablement des de 7 a 5.5
durant els tres primers minuts. Aquest fet és degut a la presència de microorganismes
acidòfils en la saliva que obtenen energia a partir de l’aliment que nosaltres deglutim, i
el producte que excreten és àcid.
En la franja d'entre 5 i 10 minuts, veiem que el pH és mínim i està per sota de 5,5. En
aquesta franja, si el nivell de pH es manté molta estona per sota de 5,5, hi ha molt més
risc de que comenci el procés de desmineralització de l'esmalt dental, és a dir, quan la
dent perd els seus minerals i la condueix a una destrucció del seu teixit. Quan es
contribueix a la desmineralització, es creen cavitats en les dents i resulta més fàcil pels
bacteris instal·lar-se en una superfície amb cavitats que no pas llisa i per tant, es
facilita l'aparició de la càries.
Finalment en la última etapa, després de vint minuts, el pH s'estabilitza lentament i es
produeix la remineralització.
La forma de la corba dependrà de diversos factors com la capacitat de mantenir el pH
constant de la saliva, l'hora de la ingesta, la composició dels aliments, la freqüència en
què els ingerim i si ens rentem o no les dents.
Vaig passar una enquesta a l'odontòleg Sr. German Pareja per tal de saber la seva
opinió respecte al tema que es troba a l'annex 5. Em va confirmar que la càries dental
és una malaltia multifactorial i que el consum de llaminadures és un d'aquests factors
ja que els individus que consumeixen sucres "enganxosos" presenten una freqüència
significativament més gran de càries. Algun dels altres factors que poden influenciar
són la predisposició familiar, individual, el consum de fluor i sobretot el nivell social i
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 55
econòmic del nen. La càries, com moltes malalties, és més freqüent en la gent pobre.
La lluita contra la pobresa és també la lluita contra la malaltia.
En l'experiment dels cultius dels bacteris hem comprovat que el sucre està relacionat
amb l'aparició de les càries ja que es crea el medi adequat perquè es reprodueixin
però amb una bona higiene bucal utilitzant un antisèptic es poden prevenir.
Ens interessava saber quin tant per cent de la primera mostra dels 136 individus té
càries o n'ha tingut alguna vegada i si prenien mesures preventives després d'haver
menjat llaminadures.
Gràfica 15: Tens o has tingut càries?
La gràfica 15 "Tens o has tingut càries?" ens mostra que el 44% dels individus té o
ha tingut càries.
Gràfica 16: Et rentes les dents després de menjar llaminadures?
44%
56%
Tens o has tingut càries?
Sí No
10%
40% 27%
23%
Et rentes les dents després de menjar llaminadures?
Sempre Algunes vegades Quasi mai Mai
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 56
Veiem en la gràfica 16 "Et rentes les dents després de menjar llaminadures?" que
només un 10% afirma que sempre es renten les dents després de la seva ingesta. El
40% diu que algunes vegades mentre que el 50% restant quasi mai o mai.
4.5.3.2.- Obesitat
L'obesitat és un trastorn metabòlic en el qual hi ha un excés de greix corporal que pot
comportar un risc per la salut, reduint l'esperança de vida de l'individu.
L'índex de massa corporal (IMC) dóna una idea aproximada de la corpulència de la
persona, i en conseqüència, el grau de sobrepès o obesitat. Es calcula de la següent
manera:
Una alimentació amb un excés de nutrients i desequilibrada és la principal causa de
l'obesitat, però no és l'única, ja que el sedentarisme, el metabolisme, problemes
endocrinològics, la genètica de cadascú i factors emocionals també hi influeixen. Una
alimentació saludable i variada ha d'incloure aliments de tots els grups segons la
freqüència que s'exposa en la piràmide dels aliments.
Gràfica 17: Valor nutricional
Analitzant la gràfica del valor nutricional promig de les diferents llaminadures que hem
analitzat, veiem que tenen molt poc valor nutricional. Es composen majoritàriament
d'hidrats de carboni que representen de mitja el 83% del producte i, dintre d'aquests, la
seva major presència és de sucres senzills (sacarosa, glucosa, fructosa i maltosa), els
menys interessants des d'un punt de vista nutricional. El contingut de la resta de
IMC = Pes (kg) / Alçada (m2)
83%
4% 1%
12%
Valor nutricional
Carbohidrats Proteïnes Greixos Aigua
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 57
nutrients, proteïnes i greix, és poc rellevant. El mateix passa amb els micronutrients,
les vitamines i els minerals que ni ens constaven en els embolcalls de les llaminadures.
Els hidrats de carboni que porten les llaminadures al ser simples estan formats per una
o dues unitats de glucosa. Com que són cadenes molt curtes, el nostre organisme les
trenca ràpidament i la glucosa entra a la sang en molt pocs minuts. Per a que tot
aquest sucre no es quedi en la sang, el pàncrees ha de produir molta insulina en molt
poc temps, per tal que les cèl·lules el puguin absorbir. El tret negatiu, és que si entra
més glucosa de la que les cèl·lules necessiten per funcionar en les següents hores,
l’excés s’emmagatzema en forma de greix.
Els sucres que porten les llaminadures tenen un gran valor calòric ja que ens poden
aportar des de 335 kcal/100g fins a 380 kcal/100g. Un infant d'uns 10 anys necessita
diàriament ingerir aproximadament unes 2000 kcal/dia. La dieta ideal recomana que, al
llarg del dia, s'ingereixi entre un 55% i un 60% d'aliments que siguin hidrats de carboni
compostos, però també es recomana no ultrapassar el 10% del total de quilocalories
dels hidrats de carboni simples, és a dir, els sucres. Per tant, veiem que aquest 10%
és molt fàcil d'ultrapassar quan es consumeixen llaminadures.
De la mateixa manera que hem trobat articles que diuen que les llaminadures són la
causa de l'obesitat, també hi ha experts i científics en medicina que pensen que si es
consumeixen en moderació poden ser inclús beneficioses.
Un estudi realitzat a 11.000 nens i nenes d'entre 2 i 18 anys per la Universitat Estatal
de Louisiana als Estats Units i publicada a Food and Nutrition diu que els nens que
consumeixen llaminadures amb moderació són menys propensos a ser obesos que els
que no en mengen. L'estudi també conclou que la clau és menjar-ne en moderació i
que no poden substituir cap menjar amb nutrients.
Altres experts com la investigadora clínica en endocrinologia i nutrició Gema Frühbeck,
de la Clínica Universitat de Navarra i Felipe F.Casanueva, director científic de la red
d'investigació en Obesitat i Nutrició Ciberobn també creuen que menjar dolços no és
dolent sempre i quan es faci en moderació i se'n mengin de tant en tant. També diuen
que els infants han de dur a terme una dieta equilibrada i realitzar una activitat física.
La Dra. Frühbeck analitza que no hi ha cap estudi que clarifiqui la relació entre
llaminadures i obesitat ja que en aquesta hi influeixen moltes altres variables.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 58
El Felipe F.Casanueva comenta que les llaminadures aporten calories i que poden
engreixar si se'n mengen en quantitat exagerades, però el que realment engreixa més
són les begudes edulcorades i la "bolleria", acompanyat d'una manca d'exercici físic.
Davant de la diversitat d'opinions vaig entrevistar a l'endocrina Paula Casano de
l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona (Annex 6). Ella va concloure que les
llaminadures no són l'únic motiu de l'obesitat, sinó que és una mala dieta en general
(poca verdura i fruita i un excés de begudes gasoses i bolleria).
4.5.3.3.- Hipercolesterolèmia
És un desajustament metabòlic que es diagnostica quan el nivell de colesterol en
sèrum és igual o superior als 240 mg per dia.
Els sucres de les llaminadures es transformen en glucosa que s'absorbeix a través de
l'intestí i en el fetge es transforma en glucogen. Quan el nivell d'emmagatzematge es
sobrepassa, el glucogen sobrant es converteix en greix que s'acumula al nostre
organisme obstruint les nostres artèries i augmentant el nostre pes corporal. Aquest fet
acompanyat d'altres factors, en especial l'obesitat, pot desencadenar un augment de
colesterol.
No hem trobat cap estudi científic que demostri que les llaminadures siguin la causa de
l'augment del colesterol. A partir de la gràfica 17 sabem que els llamins porten menys
de l'1% de greix en la seva composició i per tant, pensem que no és una causa directa.
4.5.3.4.- Trastorns de conducta
Diferents articles analitzats afirmen que les llaminadures poden desencadenar
trastorns de conducta com la hiperactivitat, canvis d'estat d'ànim, falta de concentració
i d'atenció i violència degut als sucres i/o als colorants.
La hiperactivitat és un estat de l'individu caracteritzat per una inusual energia i ansietat
que es tradueix en moviments impulsius i constants i dificultats per mantenir-se quiet o
concentrat.
Els trastorns de l'estat d'ànim estan associats en canvis d'humor que poden anar de
l'eufòria al pessimisme. Aquests canvis d'estat d'ànim poden comportar un descens del
rendiment acadèmic, irritabilitat i mal humor.
Hi ha estudis que afirmen que els colorants alimentaris poden ser els responsables
d'algun dels trastorns de dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) present en alguns
infants. Alguns articles científics diuen que d'un 30% a un 50% de nens i nenes
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 59
hiperactius milloren si fan una dieta sense colorants alimentaris i salicilats en menjars.
Les autoritats de salut dels Estats Units (1982) i uns investigadors europeus (2004) ho
van comprovar en diferents estudis.
També un estudi fet al Regne Unit i publicat a la revista mèdica The Lancet i
subvencionat per l'Agència de Seguretat Alimentària del Regne Unit demostra que
alguns dels colorants i conservants utilitzats (E102, E110, E122, E124, E129, E211)
són els que provoquen la hiperactivitat. L'equip de científics dirigits per Jim Stevenson
de la Universitat de Southampton també demostra que els següents additius E102,
E104, E110, E120, E122, E129 i E211 perjudiquen la intel·ligència dels infants i el seu
comportament.
A més d'aquests estudis n'hi ha d'altres que ho confirmen, inclús el juliol de 2008 la
Unió Europea va dictaminar que els colorants alimentaris sintètics (denominats
colorants azoics) han d'estar etiquetats, no només amb el número E, sinó també amb
les paraules "poden tenir un efecte advers sobre l'activitat i l'atenció en els nens".
Com ja hem vist en la gràfica 11 les llaminadures que hem analitzat, una o altra porta
aquests colorants que segons aquests estudis poden provocar trastorns de conducte.
L'any 1973, el doctor especialista en al·lèrgies, Benjamin Feingold, va ser el primer en
suggerir que els sucres podien causar hiperactivitat. Actualment no s'ha pogut
demostrar científicament que el sucre alteri el comportament de l'infant i causi
hiperactivitat. Segons hem trobat en diferents webs, hi ha el mite que diu que el sucre
produeix hiperactivitat perquè se sap que el sucre eleva la glucosa en la sang, el que
provoca l'excessiva alliberació d'insulina que fa que la glucosa disminueixi. Aquesta
disminució de sucre en la sang dispara una resposta d'adrenalina, que suposadament
causa la hiperactivitat en els nens i les nenes. No obstant, tot i que aquesta teoria
sembli molt científica, hi ha científics i estudis com el publicat a la revista British
Medical Journal per Rachel Vreeman i Aaron Carrol de l'Escola de Medicina d'Indiana
(EE.UU) que diu que està totalment equivocada. Algunes explicacions que ens donen
són que normalment es consumeixen aliments amb alt contingut de sucres en festes o
celebracions i el nen o la nena altera el seu comportament més per l'ambient que no
pas per l'efecte de l'aliment.
També ho afirmen els estudis realitzats per Dr. David Benton (1984) publicat a la
revista Critical Reviews in Food Science and Nutritio, els de l'equip de Wolraich (1985),
els de Milch i Pelham (1986) i un altre estudi publicat en el Journal of Abnormal
Psychology (1994).
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 60
4.5.3.5.- Addicció al dolç
És la relació que s'estableix entre el consum de sucre i el desig de voler-ne consumir
més.
La doctora en Bioquímica, Olga Cuevas, explica que el sucre refinat s'absorbeix molt
ràpidament per l'intestí prim i provoca una hiperglucèmia que condueix a un estat
d'excitació física i psíquica i, posteriorment, una reacció hipoglucèmia que va
acompanyada de depressió mental i cansament físic, que incita a prendre'n de nou i
per tant, provoca una addició.
Un estudi realitzat per Kathleen DesMaisons comenta que el sucre actua com un
analgèsic i comprova que l'addició al sucre es pot mesurar.
Una investigació realitzada a Princeton durant el 2002 demostra que les rates es fan
dependents del sucre una vegada se'ls ha incitat a beure una beguda ensucrada.
També hi ha corrents que contradiuen el que hem mencionat anteriorment com per
exemple l'especialista en endocrinologia i nutrició, Antonio Gippini Pérez, que afirma
que el sucre no és una substància addictiva. Diu que la sacarosa pel gust agradable
que té agrada molt durant l’etapa infantil. Amb el pas dels anys es va atenuant l’interès
pel sabor dolç, a la vegada que augmenta l’atracció que exerceixen una altra mena de
sabors.
4.5.3.6.- Diabetis
La diabetis és una malaltia crònica del metabolisme que es caracteritza per una
concentració excessiva de glucosa a la sang, anomenada hiperglucèmia.
Principalment és causada per la baixa producció de la insulina secretada per les
cèl·lules β del pàncrees. Si es fa un consum exagerat de sucres, s'obliga al pàncrees a
produir una gran quantitat d'insulina i aquest excés de treball pot derivar en un futur a
una diabetis.
En la diabetis tipus 1, el pàncrees deixa de fabricar insulina i es necessita rebre
insulina a través d'una injecció o una bomba d'infusió. En la diabetis tipus 2, el
pàncrees fabrica una petita quantitat d'insulina però el cos no la pot utilitzar. Totes les
formes de la diabetis es poden tractar amb insulina i la diabetis tipus 2 es pot controlar
amb medicaments.
Científics de diverses universitats d'Estats Units van demostrar la forta associació que
existeix entre el consum de sucre i la prevalença de diabetis tipus 2, a través de
l'estudi The Relationship of Sugar to Population-Level Diabetes Prevalence publicat a
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 61
PlosOne pels doctors Sanjay Basu i Robert Lustig i les doctores Paula Yoffe i Nancy
Hills.
Per altra banda, l'estudi publicat a la revista científica "Diabetes Care" a l'abril del 2003
realitzat per la Universitat del Valle, ens diu que la diabetis no està relacionada amb la
ingesta de sucre, sinó que un excés de calories i inactivitat poden causar l'obesitat que
és el principal factor de risc de la diabetis tipus 2.
Nosaltres vam preguntar a l'endocrina Paula Casano si creia que un consum exagerat
de llaminadures pot produir diabetis i ens va respondre que " seria diabetis tipus 2 dins
de l'espectre d'obesitat i síndrome metabòlica (obesitat, hipertensió,
hipercolesterolèmia)". També li vam preguntar si el sucre que porten les llaminadures
pot provocar alguna altra malaltia i ens va dir que "L'excés de sucre afavoreix el
sobrepès i hiperinsulinisme (augment d'insulina pas previ abans de la intolerància a
hidrats de carboni i després diabetis 2)". (Annex 6)
4.5.3.7.- Al·lèrgies
L'al·lèrgia és una hipersensibilitat del nostre cos cap a una partícula o substància que,
si s'inhala, s'ingereix o es toca, produeix uns símptomes típics de la reacció al·lèrgica.
S'ha comprovat que els colorants artificials que porten algunes llaminadures poden
produir al·lèrgies en alguns nens i nenes. Això ens ho demostren diferents estudis duts
a terme per nord-americans l'any 1990, australians l'any 1997 i japonesos l'any 2006
Hi ha diferents estudis que manifesten que els colorants azoics poden produir
reaccions al·lèrgiques a les persones asmàtiques i/o que tenen al·lèrgia a l'aspirina.
Les reaccions que poden produir els colorants de les llaminadures que hem analitzat,
ja han estat explicades en l'apartat de composició química i en el quadre 2.
Per comprovar si aquestes informacions són certes, vam passar una enquesta
l'al·lergòloga Maite Giner (Annex 7) i a la dermatòloga Esther Serra (Annex 8).
Al preguntar-los si havien tingut algun pacient amb erupcions cutànies degut a alguna
al·lèrgia provocada pels additius que porten les llaminadures, les dues especialistes
ens van respondre que no. La Dra. Maite Giner va afegir que les llaminadures
provoquen més problemes nutricionals i odontològics i que les al·lèrgies als additius de
les llaminadures són aïllades.
Davant de la pregunta de si les llaminadures poden provocar al·lèrgies i manifestar
erupcions cutànies, la Dra. Maite Giner (HN) va respondre que "quasi mai" i la Dra.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 62
Esther Serra que "els aromes que contenen les llaminadures en persones
sensibilitzades a fragàncies, podrien donar reacciones d’al·lèrgia per contacte
(queilitis) o síndrome oral".
A l'hora de preguntar-los si es pot comprovar científicament que una al·lèrgia
determinada l'ha produït un dels ingredients d'una llaminadura i quins mètodes
s'utilitzen per poder detectar que una al·lèrgia està produïda per un ingredient
alimentari, la Dra. Maite Giner ens van contestar que només mitjançant proves de
provocació i que l'al·lèrgia a additius va estar "de moda" farà uns 20-25 anys, però que
la realitat és que la majoria d'al·lèrgia per additius s'observa en pacients que tenen
al·lèrgia a aliments dels que procedeix de l'additiu. Per exemple, molts productes que
s'utilitzen com estabilitzants, procedeixen de la llet o de l'ou. Els al·lèrgics a aquests
aliments poden reaccionar amb ells, però se'ls ensenya a reconèixer-los en els
etiquetatges. La Dra. Esther Serra ens va respondre que s'haurien de realitzar tests
(patch test, prick test o proves de provocació oral).
Finalment, els hi vam qüestionar si creien que si algunes erupcions que no s'han
detectat les causes, podrien estar provocades per algun additiu que porten les
llaminadures, la Dra. Maite Giner ens va respondre que no i la Dra. Esther Serra que
és complicat saber especialment el tema dels additius alimentaris.
4.5.3.8.- Inapetència
Diferents articles consultats comenten que un consum exagerat de llaminadures i a
més, entre hores, provoca la pèrdua o falta de gana (inapetència) quan arriba el
moment de menjar els àpats. No hem trobat estudis que ens donin una explicació
científica.
4.5.3.9.- Altres: càncer
Dins d'aquest apartat, com ja hem comentat abans, s'inclou el càncer, les diarrees, els
problemes cardíacs, els ennuegaments i l'asma. Però només explicarem el càncer, el
qual hem trobat algun estudi que ho demostra.
El càncer és una malaltia provocada per un grup de cèl·lules que proliferen sense
control i poden envair altres teixits.
Hi ha diversos estudis que han examinat la tartrazina en el desenvolupament de
càncers.
El colorant quinoleïna està prohibit als Estats Units i Austràlia perquè és un mutagen,
el que significa que és potencialment cancerigen. El 2004, els investigadors polonesos
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 63
van demostrar que pot ser genotòxic2. A l'anàlisi de les nostres llaminadures observem
que aquest colorant es pot trobar.
El 2001, un estudi publicat a la revista ciències toxicològiques, investigadors japonesos
van afirmar que el vermell cotxinilla és genotòxic.
Diversos estudis publicats el 2004 a Canadà, el 2005 a Itàlia i el 2006 al The American
Journal of Clinical Nutrition, van arribar a la conclusió que un consum excessiu i
prolongat de sucre pot promoure alguna tipologia de càncer.
4.5.5.- Una educació per la salut vers el consum de
llaminadures modifica la conducta dels infants a l’hora de
menjar-ne? Per donar resposta a aquesta pregunta ens vam plantejar dos tipus d’actuacions. En
primer lloc, preguntar a 110 individus de la primera mostra (els majors de 12 anys)
si creien que una educació vers el consum de llaminadures reduiria el seu consum.
Gràfica 18: Una educació vers les llaminadures disminuiria el seu consum?
Analitzant la gràfica 18 “Una educació vers les llaminadures disminuiria el seu
consum?” veiem que un 77% de la mostra creu que una educació vers el consum de
llaminadures en reduiria el seu consum, en front d’un 16% que no ho sap i un 7% que
creu que no el disminuiria.
2 Dany al codi genètic que pot provocar càncer
77%
7% 16%
Una educació vers les llaminadures disminuiria el seu consum?
Sí No No ho sé
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 64
La segona actuació i la que ens permetrà donar resposta a la nostra pregunta és la de
realitzar diferents accions educatives en la cinquena mostra dels 25 infants de segon
de primària.
Abans d'iniciar les activitats educatives, a nivell individual, se'ls va ensenyar tres
imatges (fruita, fruits secs i llaminadures) com ja s’ha comentat anteriorment i se'ls va
preguntar què triarien per menjar si poguessin triar un dels aliments i aquesta mateixa
pregunta se’ls va fer després de realitzar el projecte educatiu.
Gràfica 19: Què triaries per menjar?
Analitzant la gràfica 19 “Què triaries per menjar?” veiem que abans d’iniciar el
projecte, el 72% dels infants triarien per menjar les llaminadures i un 28% entre la
fruita i els fruits secs. Després de realitzar les activitats educatives veiem que només
un 24% dels infants triarien les llaminadures enfront d’un 76% que diu que triaria fruita
o fruits secs. Es constata un canvi de conducta a l'hora d'escollir el que menjarien els
infants, per tant podem dir que una educació vers el consum de llaminadures modifica
el que escollirien per menjar els infants de la nostra mostra. Però aquest indicador no
és l’únic que fem servir si no que també compararem si ha variat o no el seu
comportament i consum després de realitzar les activitats educatives.
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
Fruita Fruits secs Llaminadures
Nº
de
pe
rso
ne
s
Aliments
Què triaries per menjar?
Abans
Després
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 65
Gràfica 20: Després de realitzar el projecte, en menges?
Observant la gràfica 20 “Després de realitzar el projecte, com és el teu consum?”
veiem que un 72% dels infants expressen que en consumeixen menys i un 28% que
diu que en consumeix igual.
Gràfica 21: Cada quan en menges?
Les gràfica 21 “cada quan en menges?” ens mostra alguns canvis després de
l’activitat educativa. Inicialment un 8% d’infants que expressen que en consumeixen
cada dia i després del projecte no ni ha cap. També s’ha reduït el número d’infants que
en consumien més d’un dia a la setmana passant d’un 31% a un 24%. En
contraposició ha augmentat el nombre d’individus que diu que no en menja mai
passant del 4% al 8%, els que diuen que pràcticament no en mengen mai ha
augmentat del 11% al 20% i els que només en mengen alguna vegada al mes també
28%
72%
0%
Després de realitzar el projecte, com és el teu consum?
Igual Ha disminuït Ha augmentat
0 2 4 6 8
10 12
Nº
de
pe
rso
ne
s
Període de temps
Cada quan en menges?
Abans
Després
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 66
s’ha incrementat del 46% al 48%. Aquestes dades ens demostren que després de la
intervenció educativa, els infants en consumeixen en menys freqüència.
Gràfica 22: Quantes en menges?
Analitzant la gràfica 22 “Quantes en menges?” observem que la quantitat de
llaminadures que consumeixen els infants ha disminuït després de la intervenció
educativa. Ha augmentat el nombre d’infants que diu que no en menja cap, d’un 4% a
un 8% i ha disminuït d’un 42% a un 8% els que inicialment en menjaven més de cinc.
El 50% dels nens i nenes després de l’actuació pedagògica en consumeixen entre
dues i cinc quan en mengen i un 34% dels infants només en menja una.
Per avaluar el que havien après després de realitzar el projecte, els vam plantejar una
situació que per resoldre havien d'aplicar els seus coneixements i opinions. Les seves
respostes ens aportarien més dades per donar resposta a la nostra pregunta.
“En Joan té gana i no sap si menjar una fruita o unes quantes llaminadures. Pots
ajudar-lo a fer la tria a partir d’explicar-li els inconvenients i/o avantatges que ens
aporten els ingredients de què estan fetes les llaminadures.”
Analitzant les respostes que van donar, veiem que el 100% dels infants li recomanen
que mengi fruita.
Les raons que li donen perquè triï la fruita en comptes de les llaminadures estan
relacionades en tenir una bona salut (saludables, no produeixen malalties i són
naturals) i en la seva composició (no té colorants, té vitamines i tenen poc sucre).
0
2
4
6
8
10
12
14
Una Entre 2 i 5 Més de 5 No en menja
Nº
de
pe
rso
ne
s
Nº de llaminadures
Quantes en menges?
Abans
Després
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 67
Gràfica 23: Per què has triat la fruita?
4.5.6.- Quins conceptes químics podem aprendre
utilitzant les llaminadures com a mediadores
d’aprenentatge? Per donar resposta a aquesta pregunta hem analitzat els conceptes científics implicats
en les diferents activitats educatives que hem realitzat o es poden realitzar amb
l’alumnat de primària i/o secundària.
En el bloc http://lesllaminadures.blogspot.com.es/ es troben en format pdf les diferents
activitats i les que s’han portat a terme estan documentades en fotografies i/o vídeos.
ACTIVITATS CONCEPTES CIENTÍFICS
Com són les llaminadures? Propietats físiques: colors, formes, mesures, textures, olors, gustos.
Propietats mecàniques: duresa, fragilitat, flexibilitat, tenacitat, resistència, tracció, comprensió, flexió, torsió, cisallament,
deformació, elasticitat i plasticitat.
Quina de les llaminadures porta àcid en la seva composició?
Substàncies àcides i bàsiques Reacció química
En quines condicions el caramel es desfà més ràpid?
Dissolució, solució, solut i dissolvent Factors que influeixen en la velocitat de
dissolució: temperatura del dissolvent i el fet de remenar la solució.
Quin és el comportament de les llaminadures amb els canvis de temperatura?
Canvis d’estat: fusió, evaporació, solidificació Reacció química: combustió
Canvis físics: dilatació, contracció
Cromatografia Cromatografia, obtenció de colorants Capil·laritat, afinitat a la dissolució salina o al
paper.
Juguem amb les densitats! Concepte de densitat
Què és el que fa que una substància sigui Molècula de sucre
0
5
10
15
20
Nº
de
re
spo
ste
s
Avantatges
Per què has triat la fruita?
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 68
enganxosa? Per què el sucre es enganxós? Variables de la viscositat: escalfor, humitat i quantitat d’oli.
Tots els colorants de les llaminadures es desfan a l’aigua?
Dissolució i flotació
En quins aliments podem trobar caramel amagat?
Composició química de diferents aliments: sucres, gelatines, saboritzants, colorants...
Llamps a la boca Enllaços químics Energia lluminosa
Concepte de triboluminescència
Per què s’inflen les llaminadures tipus núvols amb l’escalfor?
Moviment de les molècules Evaporació, dilatació, contracció, combustió,
canvi físic i químic
Quines llaminadures porten oli en la seva composició?
Per què la xocolata floreix?
Canvis d’estat: fusió i solidificació Densitat
Per què hi ha caramels que suren a l’aigua i altres s’enfonsen?
Flotació, enfonsament. Variables; densitat, forma i composició.
Per què no totes les llaminadures es fonen a la mateixa temperatura?
Canvis d’estat; fusió, evaporació i solidificació. Ebullició
Com podem fer un caramel de cristall de roca?
Precipitació, evaporació i cristal·lització. Solució sobresaturada
Com podem fer sucre cremat? Concepte d’ebullició i combustió.
Per que s’inflen algunes llaminadures quan fem el buit en el pot que les conté?
Propietats dels gasos: massa, pressió i temperatura. Llei de Boyle.
Concepte de fer el buit. Canvis físics en la llaminadura
Què passa als caramels de goma quan els posem amb contacte amb aigua i altes
temperatures?
Osmosis Canvis físics
Per què ens exploten a la boca algunes llaminadures?
Dissolució Pressió
Podem inflar un globus amb el diòxid de carboni que desprenen els caramels Peta
Zetas?
Reacció física Dissolució i alliberació de diòxid de carboni.
Què és forma al barrejar llevat, aigua i caramels?
Reacció química, es desprèn diòxid de carboni.
Per què al barrejar Mentos i Coca-Cola light es produeix una erupció?
Reacció física Enllaços de la molècula d’aigua
Tensió superficial
Propietats físiques i químiques del cotó de sucre
Els caramels es desfan en tots els líquids? Propietats de diferents dissolvents. Solubilitat i dissolució
Per què les llaminadures es conserven més temps que alguns altres aliments?
Els microorganismes no hi poden viure per poca humitat.
Equilibri químic: Peta Zetas
Equilibri químic
Factors que determinen la velocitat d’una reacció química.
Reacció química i factors que determinen la velocitat de reacció
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 69
Reacció oxidació-reducció: Palotes en un raspall de dents.
Reacció química. Reacció d’oxidació i de reducció
Reacció àcid-base: Xiclets
Reacció àcid-base
Reacció àcid-base: Pastilles Fizzroll
Reacció endotèrmica i àcid-base
Quadre 5: Conceptes científics de les diferents activitats
Analitzant el quadre 5 "Conceptes científics de les diferents activitats" veiem que
amb els diferents tipus de llaminadures podem treballar el model de matèria i canvi
químic. De cada una d’elles podem treballar les propietats físiques que presenten a
partir d’analitzar-les amb els diferents sentits (formes, colors, olors, textures) i les
propietats mecàniques (fragilitat, flexibilitat, duresa, elasticitat...) que presenten quan
realitzem diferents accions sobre elles.
Algunes de les activitats ens permeten comprovar els ingredients que contenen
aquests dolços en la seva composició.
Quan fem interaccionar les llaminadures amb l’aigua, els greixos que porten no
es dissolen i al ser menys densos que l’aigua suren a la superfície. Quan les
fem desfer al microones també observem el greix ja que es menys dens que
els altres ingredients.
També comprovem que els colorants de les lletres d’alguns confits no es
dissolen. Observem que l’aigua s’ha tenyit del colorant que porten. Realitzant
una cromatografia podem comprovar si han utilitzat un o més colorants per fer
el color del dolç.
Obtenim el sucre quan deixem evaporar una solució saturada d’aigua i
caramels. També n’obtenim quan fem cristalls de sucre. Per tant podem
treballar el concepte de cristal·lització.
El fet de que algunes llaminadures portin àcid en la seva composició ens
permet treballar el concepte de substàncies àcides i bases. Al posar en
contacte aquests dos tipus de substàncies ens permet treballar el concepte de
reacció química ja que se’ns crea una substància nova, en aquest cas el diòxid
de carboni.
Podem treballar altres propietats que presenten les llaminadures a partir de fer-les
interaccionar amb diferents substàncies, temperatures, reacció al foc, reacció al buit...
El comportament de les llaminadures respecte als canvis de temperatura ens
permeten treballar els diferents estats de la matèria (sòlid, líquid i gas) i els canvis
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 70
d’estat (fusió, vaporització, solidificació i condensació). També l’augment de volum
(dilatació) d’aquelles llaminadures que contenen aire en el seu interior.
Quan fem interaccionar les llaminadures amb diferents líquids i substàncies podem
treballar els conceptes de solució, dissolució, solut, dissolvent, els factors que
influeixen en que un solut es desfaci més ràpid, el concepte de dissolució saturada i
sobresaturada, substàncies insolubles i solubles, el concepte de precipitació, flotació,
densitat, capil·laritat, precipitació, osmosis i tensió superficial entre d’altres.
Amb les llaminadures podem ajudar a l’alumnat a diferenciar un canvi físic d’un canvi
químic i analitzat els factors que determinen la velocitat d’una reacció química. També
podem treballar diferents tipus de reaccions, àcid/base, endotèrmica, oxidació/reducció
entre d’altres.
4.6.- Conclusions
4.6.1. Quin i com és el consum de llaminadures i quines
característiques influeixen més en la gent a l’hora de
menjar-ne una i no una altra? Dita pregunta la responem a partir dels resultats que hem obtingut de la primera
mostra de 136 individus i ens alguns aspectes utilitzem la cinquena mostra dels 25
nens i nenes de segon de primària.
Podem concloure que els individus de la mostra els hi agraden les llaminadures però
en consumeixen poca quantitat i esporàdicament.
El tipus de llaminadures que prefereixen són els caramels tous, seguits dels xupa-xups
i de les gelatines.
A l’hora d’escollir una llaminadura que mai han tastat es fixen principalment en el color,
seguit de la textura, la forma i l'olor.
Després de l'anàlisi de les dades, els resultats obtinguts ens permeten donar
resposta a les cinc preguntes que ens vam plantejar a l'inici de la recerca.
Donarem a cada pregunta unes conclusions finals molt breus, ja que al llarg del
document està tot molt més explicat i especificat.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 71
El color preferit és el vermell i el sabor que més els hi agrada és el de maduixa seguit
a molta distància del de coca-cola i menta.
La mostra dels 25 infants prefereixen majoritàriament un caramel de molts colors
davant d'un de color vermell.
La forma preferida és el cercle, seguit del cor, la flor i el quadrat, però d’aquests, un
52% prefereixen les formes figuratives en front de les formes geomètriques.
4.6.2. Quins ingredients porten les llaminadures que
consumim habitualment? A partir de l'anàlisi dels ingredients dels 20 embolcalls de les llaminadures de la
segona mostra podem concloure que estan elaborades principalment per sucres,
additius i altres ingredients.
Els principals sucres utilitzats són la sacarosa i la glucosa, bé en estat sòlid o en forma
de xarop.
Hem comprovat que els additius utilitzats són els colorants, gelificants, els
recobriments, els acidulants, els edulcorants, les aromes i els saboritzants entre
d'altres.
Les substàncies de recobriment més emprades són la cera de carnauba i la d'abella i
els olis vegetals.
Les aromes i els saboritzants estan en la majoria de llaminadures però els embolcalls
no ens especifiquen quins es fan servir.
Els gelificants que més s'utilitzen són la gelatina, la pectina, els midons i les farines.
L'acidulant més usat és l'àcid cítric seguit de l'àcid màlic i l'àcid tartàric.
També s'utilitzen edulcorants com a substituts naturals o artificials del sucre com el
maltitol, el xilitol i l'aspartam entre d'altres.
Els colorants que més es fan servir són l'E129, un colorant azoic, seguit de l'E131,
l'E120 i l'E122 que també és del grup dels colorants azoics.
Com ja hem comentat anteriorment, ens ha sorprès que certs colorants autoritzats per
la Unió Europea estiguin prohibits en alguns països. Aquest fet, ens fa pensar que
aquests colorants poden anar malament per la salut tal i com ens diuen diferents
mitjans de comunicació.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 72
Altres ingredients que poden portar les llaminadures són aigua, sal, diferents tipus de
mantega, llet, pasta de cacau, sucs de fruita i fruits secs.
4.6.3.- Els sucres influeixen en la proliferació de bacteris? L'experiment realitzat amb els bacteris bucals ens demostra que amb una bona
higiene bucal, tant si es mengen llaminadures com si no, els bacteris no hi poden viure
ni proliferar. Per tant, hi ha menys probabilitats de tenir càries dentals.
També hem pogut constatar que el sucre de les llaminadures facilita la proliferació dels
bacteris creant un medi molt adequat i per tant, s'estabilitza un medi molt millor i apte
pels bacteris que els ofereix tot l'aliment que necessiten per nodrir-se i reproduir-se.
Així doncs, aquest és un factor que pot facilitar l'aparició de càries, sempre i quant es
duguin a terme els altres factors.
4.6.4.- Les llaminadures ens produeixen totes les
malalties que ens comuniquen els diferents mitjans de
comunicació? Després de la nostra cerca d'informació, experimentacions i entrevistes o enquestes
realitzades, podem concloure que:
Els diferents mitjans de comunicació que hem consultat i la primera mostra de les 136
persones associen principalment el consum de llaminadures en tenir càries i/o
obesitat. També opinen que ens poden produir trastorns de conducte, al·lèrgies,
diabetis, addicció al dolç, colesterol, inapetència i altres. D’altra banda, un 30% de la
mostra manifesta que algun cop després de menjar llamins ha experimentat mal de
panxa i un 4% altres símptomes.
Els sucres que porten les llaminadures influeixen en l'aparició de càries sempre i quan
esdevinguin altres factors com el pH de la saliva, l'hora i la freqüència en què ingerim
aliments que porten carbohidrats, la quantitat de bacteris i la higiene bucal entre
d'altres.
El 44% de la primera mostra manifesta que té o ha tingut càries i veiem que més d’un
50% no té en compte la higiene adequada per prevenir-les.
No podem dir que hi hagi una relació directe entre les llaminadures i l'obesitat ja que
hi influeixen molts altres factors com el metabolisme de cadascú, el sedentarisme, la
genètica de l'individu i portar una dieta rica en begudes gasoses i dolços
acompanyada d'un poc consum de fruites i verdures.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 73
Segons l'anàlisi que hem fet de la composició de les llaminadures i la gràfica del seu
valor nutricional sabem que són molt riques en sucres i pobres en greixos. La dieta
ideal recomana no ultrapassar el 10% del total de quilocalories dels hidrats simples i
hem comprovat que consumint 100 grams ja s'ultrapassa el tant per cent recomanat.
Per tant, creiem que un consum moderat de llaminadures no és el principal detonant
de l'obesitat si a més es porta una dieta sana i equilibrada.
Creiem que les llaminadures no produeixen hipercolesterolèmia al consumidor ja que
normalment es desencadena després de l'obesitat i com hem conclòs, les
llaminadures no són la principal causa. A més, la composició nutricional de les
llaminadures ens indica que la quantitat de greixos que porten és inferior a l’1%.
Tampoc hem trobat cap estudi científic que afirmi que les llaminadures siguin el
desencadenant d’una hipercolesterolèmia.
Els trastorns de conducta com per exemple la hiperactivitat i canvis d'ànim que ens
poden produir els colorants que porten algunes llaminadures no hem tingut mitjans per
poder-ho comprovar i els estudis que hem trobat, n’hi ha a favor i en contra. Ens ha
sorprès que l'agència de seguretat alimentària europea estableix els colorants amb els
seus mínims diaris que es poden ingerir per tal de que no siguin tòxics i analitza que
els colorants azoics poden produir hiperactivitat. A més, ens ha cridat l’atenció que els
colorants E102 i E104 aquí estan permesos mentre que altres països no poden ser
utilitzats pel consum humà. Aquest fet ens fa pensar que no estan gaire clares les
repercussions que poden tenir a la llarga per la salut humana.
També pensem que quan els infants s'exciten en consumir llaminadures és més per
felicitat que no per hiperactivitat. Tot i així, si els estudis que confirmen que els
colorants azoics produeixen hiperactivitat, aquesta no només estaria causada per les
llaminadures, sinó que també per tots els aliments que consumim que contenen
aquests colorants.
L'addició al dolç tampoc l'hem pogut comprovar però hi ha explicacions mèdiques
que ho confirmen i altres que ho contradiuen. Per experiència pròpia i parlant amb altra
gent, molts cops després de menjar dolç tenim ganes de menjar-ne més i per tant,
creiem que pot ser cert. A nivell científic, sabem que el sucre s’absorbeix molt
ràpidament produint una excitació però aquest sucre de seguida es gasta i per tornar a
estar bé, tenim la necessitat de prendre’n de nou.
Simplement el fet de consumir alguna llaminadura no és el principal factor que podria
desencadenar una diabetis ja que seria necessari fer un consum molt gran de sucres
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 74
per obligar al pàncrees a generar grans quantitats d'insulina i aquest excés de treball
en un futur podria derivar a la diabetis. A més, hi ha altres factors que hi influeixen com
el sedentarisme, l'obesitat i portar una dieta hipercalòrica.
Veiem que és bastant complicat determinar si alguna al·lèrgia és causada per alguna
llaminadura ja que no es fan les proves per determinar-ho si no és un cas reiterant i/o
greu. Hi ha casos molt particulars de gent que té al·lèrgia als colorants azoics i
coincideix que són persones asmàtiques o que tenen al·lèrgia a l'àcid acetilsalicílic.
Per tant, opinem que només poden produir al·lèrgia si la persona que en consumeix té
hipersensibilitat a algun ingredient del que porten.
Pensem que menjar llaminadures pot produir inapetència perquè són un aliment que
aporta calories buides i provoca sacietat suficient. Per tant, consumir-ne et treu la gana
quan arriba el moment dels àpats.
Científicament s'han estudiat els colorants que porten les llaminadures i com ja hem
vist, n'hi ha alguns que poden ser genotòxics i dels quals han estat prohibits als Estats
Units. No creiem que el fet de consumir-ne pugui ser la única causa del càncer, si no
que ve acompanyat de molts altres factors.
4.6.5.- Una educació per la salut vers el consum de
llaminadures modifica la conducta dels infants a l’hora de
menjar-ne? El 77% dels individus de la primera mostra de 110 individus (majors de 12 anys)
creuen que una educació vers el consum de llaminadures en reduiria el seu consum.
Davant d’aquestes dades vam comprovar en la cinquena mostra dels 25 nens i nenes
si realment es modificava la seva conducta vers el seu consum de llaminadures
després de participar en el projecte educatiu enfocat a sensibilitzar-los en fer-ne un
consum més raonable. Els resultats ens demostren que els infants han modificat la
seva conducta vers la quantitat i la freqüència de menjar-ne i a més, un 72%
expressen que en consumeixen menys.
Veiem que s’han sensibilitzat en portar una dieta més sana i natural ja que a l’hora de
triar el que menjarien a l’hora de berenar, només un 24% dels infants han escollit les
llaminadures enfront del 72% dels nens i nenes que les van triar inicialment. Quan
se’ls va demanar què aconsellarien menjar a un amic, el 100% dels infants li van
aconsellar consumir fruita. Les raons que expressen ens indiquen que són més
conscients de les repercussions que poden tenir per la salut si se’n fa un consum
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 75
desmesurat i mostren que han adquirit un coneixement sobre la seva composició
nutricional.
Per tant, podem concloure que una educació per la salut vers el consum de
llaminadures modifica la conducta dels infants a l'hora de menjar-ne
4.6.6.- Quins conceptes científics podem aprendre
utilitzant les llaminadures com a mediadores
d’aprenentatge? Després d’analitzar els diferents conceptes científics que podem aprendre amb les
activitats plantejades amb les llaminadures, comprovem que ens permeten transmetre
principalment idees sobre el model de matèria i canvi químic. També podem utilitzar
les llaminadures per relacionar-ho amb alguns aspectes del model d’ésser viu si volem
treballar el que passa dins del nostre cos quan mengem llaminadures i com aquestes
influeixen en la nostra salut. A més podem treballar els diferents sentits i com el cervell
ens pot enganyar a l’hora de rebre la informació transmesa pels òrgans sensorials.
A partir d’interaccionar amb els diferents tipus de llaminadures podem adquirir els
diferents conceptes científics:
Propietats físiques (formes, colors, olors, mida, textures...).
Propietats mecàniques ( fragilitat, flexibilitat, duresa, elasticitat...).
Composició química dels diferents tipus de llaminadures.
Propietats i característiques dels sucres, colorants, greixos, saboritzants i
aromatitzant.
Comportament de les llaminadures quan estan en contacte amb diferents
líquids, canvis de temperatura, amb l’ humitat, fent el buit, en contacte amb el
foc, amb el pas del temps, quan interactuen amb substàncies àcides o bases,
amb la foscor...
Estats de la matèria (sòlid, líquid i gas) i canvis d’estat (fusió, solidificació,
vaporització i condensació).
Llei de Boyle.
Conceptes d’ebullició i combustió.
Substàncies homogènies i heterogènies.
Dissolucions i tipus de dissolucions (saturades, salines), elements d’una
dissolució (solut i dissolvent).
Conceptes relacionats amb la flotació, densitat, capil·laritat, cristal·lització,
precipitació, osmosis, tensió superficial.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 76
Triboluminescència.
Reaccions físiques i químiques.
Equilibri químic.
Factors que determinen la velocitat d’una reacció química.
Reacció àcid/base.
Reacció endotèrmica.
Reacció oxidació-reducció.
Els conceptes científics que hem mencionat serien els més destacats però som
conscients que se’n poden treballar d’altres amb un nivell químic més elevat.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 77
5. CONCLUSIONS GENERALS
El treball "Llaminadures, tot un món per descobrir!" m'ha permès endinsar-me en
aquest món i conèixer millor aquests dolços. El fet de treballar el tema de manera
interdisciplinària m'ha facilitat poder investigar i experimentar en els diferents camps
del coneixement i m'ha servit per adonar-me de quins són els que més m'agraden i
m'interessen cares als meus estudis posteriors.
M'ho he passat molt bé fent aquest treball tot i que també m'ha suposat molta feina i
esforç. He gaudit a l'hora de fer l'experiment dels bacteris ja que era un tema bastant
nou per mi. A nivell personal m'ha enriquit poder realitzar les activitats didàctiques amb
els infants i l'ajuda que m'han proporcionat metges i metgesses, fabricants i venedors
de llaminadures.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 78
6. BIBLIOGRAFIA
Els enllaços senyalats amb un número pertanyen als articles o notícies que han estat
utilitzades per extreure la informació del quadre 4 "Cerca de malalties" per respondre
la quarta pregunta plantejada en aquest treball.
Webs
(2) http://www.diariovasco.com/20121109/local/afectan-chuches-nuestros-dientes-2012110820
07.html
(3) http://www.herbogeminis.com/?Chuches-y-salud-infantil
(4) http://www.aepap.org/familia/chucherias.htm#tres
(5) http://www.elbebe.com/alimentacion/chucherias-caramelos-nino-bebe-alimentacion
(6) http://www.etselquemenges.cat/fills/per-que-no-han-de-menjar-llaminadures-18401/
(9) http://www.elmundo.es/elmundosalud/2009/11/30/saluddelnino/1259585103.html
(10) http://bjp.rcpsych.org/content/195/4/366.abstract
(11) http://gorda.org/%C2%BFlas-golosinas-engordan.html
(12) http://www.alimentacion-sana.org/PortalNuevo/actualizaciones/golosinas.htm
(13) http://www.alimentacion-sana.com.ar/informaciones/novedades/golosinas.htm
(14) http://www.consumer.es/web/es/alimentacion/2002/03/14/39545.php
(15) http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir3007/doc16265.html
(16) http://nectarbienestarysalud.es/como-afecta-a-nuestro-organismo-el-consumo-excesivo-de-
golosinas/
(17) http://www.oem.com.mx/elsoldetoluca/notas/n2139820.htm
(18) http://www.unpaisdesomni.cat/hiperactivitat/hiperactivitat.html
(19) http://www.toxicologia.org/not/2008/tartrazina.htm
(20) http://ajcn.nutrition.org/content/78/4/881S.full
(21) http://www.etselquemenges.cat/especialista/olga-cuevas/laddiccio-al-dolc-aneu-amb-
compte-amb-el-sucre-olga-cuevas/
(22) http://es.calameo.com/read/000508240e7655675df92
(23) http://www.bvsde.paho.org/bvsacd/cd51/aditivos.pdf
(24) http://www.lne.es/asturias/2013/01/12/grupo-expertos-genetica-buscara-sustancias-alergic
as-golosinas/1352983.html
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 79
(25) http://www.lemonde.fr/cgi-bin/ACHATS/acheter.cgi?offre=ARCHIVES&type_item= ART_
ARCH_30J&objet_id=1003380&xtmc=les_additifs_alimentaires_suspectes_d_accroitre_l_hyper
activite_infantile&xtcr=1
(26) http://www.andina.com.pe/Espanol/noticia-colorantes-como-tartrazina-usado-gaseosas-y-
golosinas-generan-alergia-urticaria-y-rinitis-414573.aspx#.UfJ_aY1SjnA
(27) http://www.diabetesdietmellitus.com/diabetes-infantil/diabetes-infantil-ingesta-golosinas.
html
(28) http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2013/01/estudien-els-al-lergogens-mes-comuns-
en-les-llaminadures-de-major-consum-75457.php
(29) http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=497&cpage=1
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2008:354:0016:0033:ES:PDF
http://www.boe.es/buscar/pdf/2011/BOE-A-2011-5394-consolidado.pdf
http://elcomercio.pe/gastronomia/1422500/noticia-colorantes-gaseosas-golosinas-producen-
alergias-urticaria-rinitis
http://es.wikipedia.org/wiki/Colorante_de_caramelo
http://www.aditivosalimentarios.com/
http://www.pulevasalud.com/ps/subcategoria.jsp?ID_CATEGORIA=103411&RUTA=1-2-45-101-
103411
http://www.csn-deutschland.de/blog/2008/01/26/umweltmedizin-chemical-sensitivity-mcs-durch-
farbstoffe-in-bonbons/
http://www.taz.de/!59488/
http://www.muyinteresante.es/salud/preguntas-respuestas/iel-azucar-y-las-golosinas-nos-
vuelven-hiperactivos
http://consumer.healthday.com/vitamins-and-nutritional-information-27/food-and-nutrition-news-
316/sweet-drinks-tied-to-higher-calorie-intake-in-kids-674293.html
http://www.cbsnews.com/8301-504763_162-20075359-10391704.html
Llibres
Edwards, W. P. La Ciencia de las golosinas. Zaragoza: Acribia, 2001. ISBN: 8420009644
Leavitt, Loralee. Candy experiments. Kansas City: Andrews McMeel Publishing, 2013. ISBN:
9781449418366
Jimeno, Antonio i Ugedo, Luis. Biologia 1 Batxillerat. Barcelona: Grup Promotor Santillana.
2008. ISBN: 978-84-7918-334-9
Revistes
(1) "Gominolas: básicamente azúcar y aditivos". Consumer [en línia]. Setembre 2002, núm. 58,
p.25-28. Disponible a: http://revista.consumer.es/web/es/20020901/pdf/revista_entera.pdf
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 80
(30) Serge Ahmed. Tous dépendants au sucre? La recherche. L'actualité des sciences. [en
línia] 2010, núm. 443, p.70 Disponible a: http://www.larecherche.fr/savoirs/dossier/tous-
dependants-au-sucre-01-07-2010-88760
"Llaminadures si, però de les bones". Veritas [en línia]. Febrer 2010, núm. 8, p.2−3. Disponible
a: http://www.ecoverita s.es/sites/default/files/pdf/revista_8.pdf
Rodríguez, José Manuel i Navarro de Tuero, Juan. "Aprendiendo química con las
golosinas".Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencia [en línia]. 2011, núm.
8, p.476−486. ISSN 1697-011X Disponible a: http://reuredc.uca.es/index.php/tavira/article/
viewFile/240/pdf_59
"Los caramelos". Adelgar [en línia]. Gener 2010. Disponible a: http://adelgar.es/revista_01_02_
2010.html
Vídeos
(7) "Quioscos no vendrán golosinas ni gaseosas en el 2013" UnoTV (2012, 21 de novembre).
Disponible a: http://www.youtube.com/watch?v=jNGcXnHa0Vc
(8) "Nutrició: buscant l'equilibri". QuèQuiCom. TV3 (2012, 30 de maig). Disponible a:
http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=46393
"Llaminadures". Caçadors de bolets. TV3 (2011, 5 de desembre). Disponible a:
http://www.tv3.cat/videos/3844651/ Llaminadures
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 81
7. ANNEXES
7.1.- Annex 1
Amb aquest formulari es pretén avaluar quin és el consum de les llaminadures, quines
agraden més i analitzar si un és conscient de les repercussions que poden aportar
vers la salut.
*Obligatori
Sexe: *
Masculí
Femení
Edat: *
5-15
16-26
Més de 26
T'agraden les llaminadures? *
Molt
Força
Poc
Gens
Cada quan en menges? *
Cada dia
Més d'un dia a la setmana
Alguna vegada al mes
Pràcticament mai
Mai
Quantes en menges?
(En el cas que en mengis)
Una
Entre 2 i 5
Més de 5
A l’hora d’escollir una llaminadura que mai has menjat, en què et fixes? *
Color
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 82
Forma
Textura
Olor
Quin d'aquests tipus de llaminadura t'agrada més? *
Caramels tous
Caramels durs
Esponges
Gelatines
Chupa Chups / Piruletes
Xiclets
Altres:
Quin és el gust que prefereixes? *
Maduixa
Taronja
Llimona
Coca-Cola
Menta
Altres:
Alguna vegada que has menjat moltes llaminadures has patit algun d’aquests
símptomes? *
Erupcions cutànies
Mal de panxa
Asma o problemes per respirar
Mai he tingut cap símptoma
Altres:
De les següents malalties o patologies senyala les que creguis que poden
produir-se, amb el pas del temps, si es fa un consum exagerat de llaminadures. *
Obesitat
Diabetis
Càncer
Addicció al dolç
Càries
Hiperactivitat
Altres:
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 83
Tens o has tingut alguna vegada càries? *
Sí
No
Quan acabes de menjar llaminadures et rentes les dents? *
Sempre
Algunes vegades
Quasi mai
Mai
Creus que una bona educació vers la salut respecte al consum de llaminadures
ajudaria a fer-ne un consum més raonable i prevenir malalties?*
Sí
No
No ho sé
7.2.- Annex 2 Reflexiono sobre el meu consum de llaminadures i sobre el que sé d'elles.
1. T’agraden les llaminadures?
a) Molt b) Força c) Poc d) Gens
2. Cada quan en menges?
a) Cada dia b) Més d’un dia a la setmana c) Alguna vegada al mes d) Pràcticament mai e) Mai
3. En el cas que en mengis, quantes en menges?
a) Una b) Entre 2 i 5 c) Més de 5
4. De quins ingredients creus que estan fetes les llaminadures?
5. A l’hora d’escollir una llaminadura, que mai has menjat, en què et fixes?
a) Color
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 84
b) Forma c) Textura d) Olor e) Altres:
6. Escriu el nom de les 3 llaminadures que més t’agraden?
7. Quin és el gust que prefereixes?
8. Escriu els beneficis i perjudicis que creguis que ens aporten les llaminadures
per a la nostra salut.
9. Tens o has tingut alguna vegada càries?
10. Qui creus que ens produeix les càries i en quines condicions es produeixen?
11. Alguna vegada que has menjat moltes llaminadures i posteriorment has patit
algun d’aquests símptomes?
a) Erupcions cutànies (vermellons a la pell, granets....) b) Mal de panxa c) Asma o problemes per respirar d) Altres: e) Mai he tingut cap símptoma
12. Quan acabes de menjar llaminadures et rentes les dents :
a) Sempre b) Algunes vegades c) Quasi mai d) Mai
13. Diuen que les llaminadures produeixen obesitat si en mengem moltes. Per
què creus que engreixen?
14. Com creus que es fan les llaminadures?
7.3.- Annex 3 Aplico el que he après per resoldre aquestes situacions.
En Joan té gana i no sap si menjar una fruita o unes quantes llaminadures. Pots
ajudar-lo a fer la tria a partir d´explicar-li els inconvenients i/o avantatges que
ens aporten els ingredients de què estan fetes les llaminadures.
Què li recomanes que mengi? Per què?
Què li aporten els sucres de les llaminadures?
Què li aporten les gelatines i les substàncies de recobriment?
En Joan menja un caramel de color vermell que té gust dolç, però ell nota el gust
de maduixa.
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 85
Què passa dins del Joan perquè es produeixi aquest fet?
Pots explicar-li en el Joan el camí que segueixen les llaminadures quan se les menja?
Una vegada acabat el projecte de les llaminadures, ha variat el teu consum i la teva
manera d'actuar després de menjar-ne?
7.4.- Annex 4 Després de realitzar el projecte de les llaminadures, comprovem si ha variat el seu consum i el que han après. * Necessari Després de treballar el projecte de les llaminadures, en menges: *
Igual
Menys
Més
La teva manera d'actuar després de menjar una llaminadura és *
Igual que abans
Ha variat
Et segueixen agradant les llaminadures? *
Igual que abans
Més
Menys
Cada quan en menges? *
Cada dia
Més d'un dia a la setmana
Alguna vegada al mes
Pràcticament mai
Mai
En el cas que en mengis, quantes en menges? *
Una
Entre 2 i 5
Més de 5
De quins ingredients estan fetes les llaminadures? *
Quin ingredient ens produeix les càries? *
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 86
Quines malalties o símptomes ens poden produir les llaminadures? *
Erupcions cutànies
Mal de panxa
Asma o problemes respiratoris
Obesitat
Diabetis
Addicció al dolç
Hiperactivitat
Altres:
7.5.- Annex 5 Odontòleg Dr. German Pareja En diferents mitjans de comunicació (Webs, articles de revistes, diaris, ràdio, televisió...) parlen de que els sucres que porten les llaminadures poden provocar entre altres símptomes, càries. Els infants que assisteixen a la seva consulta per tenir càries creu que és perquè consumeixen masses llaminadures o altres productes que porten sucres? La caries no és un símptoma, és una malaltia. Un símptoma és una manifestació subjectiva de la malaltia (per exemple el dolor). El consum de sucres refinats, especialment si són “enganxosos” com les llaminadures, s’associa amb aquesta malaltia. És a dir que els individus que consumeixen sucres d’aquest tipus presenten una freqüència significativament més gran de càries. De qualsevol manera, la càries és una malaltia multifactorial, en la seva gènesis hi intervenen molts factors, un d’ells però no l’únic, el que em preguntes. Consumir moltes llaminadures i no rentar-se les dents després de menjar-ne comporta tenir càries? No necessàriament però si amb una major freqüència. Per què hi ha infants que consumeixen molts productes que porten sucres i no prenen les mesures higièniques necessàries i no tenen càries? Pel que t’he dit abans: perquè és una malaltia multifactorial. Menjar llaminadures però rentar-se les dents després de consumir-les, pot prevenir la seva aparició? Ajuda a disminuir-ne la probabilitat d’aparició. Quins altres factors influeixen en l'aparició de les càries?
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 87
Molts, entre ells: la predisposició familiar, individual, el consum de fluor i sobretot el nivell social i econòmic del nen. La càries, com moltes malalties, és més freqüent en la gent pobre. La lluita contra la pobresa és també la lluita contra la malaltia. Per què hi ha gent que menjant moltes llaminadures o aliments dolços no tenen càries? Perquè en medicina dos i dos no són quatre. Podem afirmar que menjar llaminadures provoca càries?
Diguem que augmenta la probabilitat d’aparició com qualsevol dels altres factors.
Moltes gràcies!
7.6.- Annex 6 Endocrina Dra. Paula Casano En diferents mitjans de comunicació (Webs, articles de revistes, diaris, ràdio, televisió...) parlen de que els ingredients que porten algunes llaminadures (sucres, colorants, saboritzants, aromatitzants...) poden provocar entre altres malalties o símptomes, obesitat i diabetis. Vostè com a endocrina ha tingut algun pacient que pateixi obesitat i que aquesta tingui una relació directe amb el consum de llaminadures? Si no és així, es podria donar el cas? No sol ser el motiu únic, és una mala dieta en conjunt normalment (poca verdura i fruita i excés de bolleria, llaminadures, begudes gasoses...) Les llaminadures produeixen obesitat tal com diuen alguns mitjans de comunicació? Hi ha una base científica? Les llaminadures com fet esporàdic que conegui no, si no a més a més dins d'una mala dieta i de forma repetida. Creu que un consum exagerat de llaminadures pot produir diabetis? Per què? En tot cas seria diabetis tipus 2 dins del espectre d'obesitat i síndrome metabòlica (obesitat, hipertensió diabetis tipus 2, hipercolesterolèmia) El sucre que porten pot provocar alguna altra malaltia? És l'excés de sucre afavoreix el sobrepès i hiperinsulinisme (augment d'insulina pas previ abans de la intolerància a hidrats de carboni i després diabetis 2) Els colorants, aromatitzants, saboritzants... de les llaminadures poden afectar al sistema endocrí? En cas que sigui afirmatiu, a quines glàndules influeix? Augment d'insulina.
Moltes gràcies!
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 88
7.7.- Annex 7 Al·lergòloga Dra. Maite Giner En diferents mitjans de comunicació (Webs, articles de revistes, diaris, ràdio, televisió...) parlen de que els colorants, aromatitzants i saboritzants que porten algunes llaminadures poden provocar al·lèrgies (erupcions cutànies) a alguns infants o adults. Vostè com a al·lergòloga ha tingut algun pacient amb erupcions cutànies provocades pels additius que porten les llaminadures? No. Las chucherías provocan muchos más problemas nutricionales y odontológicos. Las alergias aisladas a aditivos son extrordinarias. Està d'acord en que algunes llaminadures poden provocar al·lèrgies i manifestar erupcions cutànies? Casi nunca Es pot comprovar científicament que una al·lèrgia determinada l'ha produït un dels ingredients d'una llaminadura? Sólo mediante prueba de provocación Quins mètodes s'utilitzen per poder detectar que una al·lèrgia està produïda per un ingredient alimentari? Los mismos que se utilizan para demostrar alergia a alimentos. La alergia a aditivos estuvo “de moda” hará unos 20-25 años, pero la realidad es que la mayoria de alergia por aditivos se observa en pacientes que tiene alergia a alimentos de los que procede el aditivo. Por ejemplo, muchos productos que se utilizan como estabilizantes, proceden de la leche , o el huevo. Los alérgicos a estos alimentos pueden hacer reacciones con ellos , pero se les ensenya a reconocerlos en los etiquetados. Normalment es tracten les erupcions cutànies amb medicaments per fer desaparèixer els seus símptomes i poques vegades es busquen les causes que les produeixen. Per tant, creu que algunes d'aquestes erupcions, que no s'han detectat les causes, podrien estar provocades per algun additiu que porten les llaminadures? NO
Moltes gràcies!
____________________________________________________________________________ Llaminadures, tot un món per descobrir! Sílvia Carreres Garriga 89
7.8.- Annex 8 Dermatòloga Dra. Esther Serra En diferents mitjans de comunicació (Webs, articles de revistes, diaris, ràdio, televisió...) parlen de que els colorants, aromatitzants i saboritzants que porten algunes llaminadures poden provocar al·lèrgies (erupcions cutànies) a alguns infants o adults. Vostè com a dermatòloga ha tingut algun pacient amb erupcions cutànies provocades pels additius que porten les llaminadures? No he tingut cap cas Està d'acord en que algunes llaminadures poden provocar al·lèrgies i manifestar erupcions cutànies? Els aromes que contenen les llaminadures en persones sensibilitzades a fragàncies podrien donar reacciones d’ al·lèrgia per contacte (queilitis) o síndrome oral Es pot comprovar científicament que una al·lèrgia determinada l'ha produït un dels ingredients d'una llaminadura? S’haurien de fer tests (patch test, prick test o proves de provocació oral) Quins mètodes s'utilitzen per poder detectar que una al·lèrgia està produïda per un ingredient alimentari? LES CITADES anteriorment Normalment es tracten les erupcions cutànies amb medicaments per fer desaparèixer els seus símptomes i poques vegades es busquen les causes que les produeixen. Per tant, creu que algunes d'aquestes erupcions, que no s'han detectat les causes, podrien estar provocades per algun additiu que porten les llaminadures? És complicat saber especialment el tema dels additius alimentaris.
Moltes gràcies!