lnformació municipal
Nous organitzadors de la Festa Major
28
La Festa Major de Vilanova i la
Geltrú haestat,de sempre, la festa
grossa de la ciutat. En ella es·
mouen un gruix de col-lectius i
entitats prou importants en els
quals recaugairebé tot el pesdela
festa. Tot iambaixo, aquestscol-lectius no han format mai part
directa de l'organització de la fes-
ta, per qüestions diverses.
En l'edició d'enguany, el
Departament deCultura del'Ajun-
tament ha ideat un nou sistema
d'organització de la festa, on els
protagonistes són els anomenats
pabordes. El nom de pabordes es
donava antigament a les persones
responsablesd'organitzar actesen
una confraria religiosa. Així
dones,ésbenclaroEl quepretén el
Departament de Cultura amb
aquest nou sistema és implicar a
la gent dels col-lectius que parti-
cipen a la FestaMajor de la ciutat
en tot el procés d'organització i
execució, de la mateixa manera
que, per exemple, ho fa la FAC en
els actesde Carnaval o els Adrni-
nistradors de Vilafranca del
Penedesen la seva Festa Major.
La Comissió de Festess'es-
tructura a partir de tres eixos fo-
namentals: el Capítol de festes,
els pabordes de Festa Major i la
Confraria de pabordes.
Pel que fa al Capítol de
festes, aquestestament és l'arnbit
en el qual es reuneixen represen-
tants de cadascunade les celebra-
cion~ festives de caire popular i
tradicional de la ciutat, així com
representantsdel'A juntament. Les
festes escollides que s'inclouen
en aquestCapítol són el Carnaval,
els Tres Tornbs.lla Setmana del
Mar, la Remullada Popular, les
El pabordes seran.els encarregats d'organitzar la Festa Major a partir d'ara
festes majors de barri, que en són
12, i laFestaMajor de la ciutat. La
seva tasca és l'assessorament i la
reflexió entorn a les festes de la
ciutat, a la vegada que vol seruna
plataforma d'intercanvi d'idees i
organització d'acti vitats al vol-
tant deis temes festius. L'objectiu
principal d'aquest col-lectiu és el
de donar a coneixer els projectes
propis a iota la resta de membres
del Capítol de festes, alhora que
vol facilitar la relació entre els
diferents col-Iectius i l'intercanvi
de propostes i idees. A la vegada,
es pretén rnantenir un debat obert
sobre la festa i les formes, així
com potenciar tot tipus d'activi-
tatsrelacionadesambaquesta(de-
bats, trobades, seminaris, exposi-
cions ...), fomentant accions pe-
dagogiques, de coneixement i
respecte deis elements de la cul-
tura popular i tradicional.
D'altra banda, els pabordes
delaFesta Major sónun collectiu
de 7 membres: 2 representants
deIs diferents balls i entremesos
de la cercavila de Festa major, 2
representants del Capítol de fes-
tes i 3 persones escollides des de
l'Ajuntament. Els objectius deis
GUIANOVA. I/JtAA. *~ ".
· .Ihformaciá municipal
de Vilanova.·elspabordes
pabordes sónbasicament organit-
zar i executar la Festa Major de
Vilanova i la Geltrú, així com
coordinar-se amb els diferents
col-lectius queparticipen ala Fes-
ta Major, fent-los prendre part en
les discussions dels temesque els
afecten. Una altra tasca és la re-
cerca de recursos alienes i espon-
sorització en coordinació amb el
capítol de festes, així com el fet
d'aportar nous elements a la Festa
Major, entenent i respectant les
estructures invariables de la festa.
Enguany, els 7 pabordes
seranMarc Alvaro, de l'AV de la
Geltrú, Miquel Nieto i David
Grau, de la cercavila de Festa
Major, Jordi Martínez, deIs Dia-
bes, i com a representants de
l'AjuntamentHelgaRovira,Josep
M. Porta i Antoni Pamplona.
EIs pabordess'haurande fer
carrec dels actestradicionals (cer-
caviles,castells...), deIsgrallers,del
correfoc, de les sardanes,del foc
(cercaviles, Vot del Poble, castells
defoc ...), delsballs (FestaMajor, 7
hores,cloenda...), deIsconcerts,de
la banda de música, deIs especta-
des infantils i de carrer,del Convit
ala Festa,delprograma,del cartell,
del material de Festa Major, així
com de la sevadifusió.
Aquest col-lectiu gestiona-
ra el pressupost municipal deFes-
ta Major i seran els responsables
directes de la programació i exe-
cució de }a festa. El Departament
deCultura, pero, en aquestprimer
any, actuaracom aagentdinamit-
zadori assessoradorentemesd'or-
ganització de la festa, en el con-
trol del pressupost i attuara com a
enllac amb l'Ajuntament per a te-
mes referents a infraestructura,
Membres deis balls i entremesos de la cercavila seran pabordes
serveis municipals, equipaments,
contractes, etc.
El tercer eix vertebrador
d'aquesta nova Comissió de Fes-
tes sera la Confraria de pabordes,
formada per 6 pabordes de les
dues festes majors anteriors. La
seva funció és assessorarals pa-
bordes de l'any en curs sobre as-
pectes festius. Donat que a l'hora
d'endegar la proposta no hi haura
pabordes sortints, la Confraria de
29Pabordes del primer any estaria
formada per 6 membres de l'actu-
al Comissió de Cultura Popular,
tres deis quals deixaran el seu
carrec una vegada finalitzada la
Festa Major 1997.
Amb aquesta nova estruc-
tura, dones, el Departament de
Cultura de I'Ajuntarnent vol im-
plicar als protagonistes de la Fes-
ta Majar en la sevaorganització i
execució ,
La Festa Majar, pero, mantindrá e/s actes tradicionals
ABRIL 1997
El mes "est Mojor 1999- f'
¡
Elmes: Fasto Mojar 1999 El mes: Festo Mojor 1999 Elmes: Festo Mojar 1999
Dídac Contrara ,Poborde de Festo Mojor
La Festa Major de Vilanova i la Geltrú és
una festa relativament jove que va néi-
xer entre el 1781 i el 1784, segons fonts
consultades. Arran de la pedregada
deis 5 anys anteriors que arrasa les vinyes
i els fruiters, es va decidir fer un vot a la
Verge deis mariners i protectora de les
ventísques.
Aquesta modesta festa, que sinició com
a festa de confraria, hagué de competir
amb d' altres de molt més antigues fins a
esdevenir la Festa Major per excelléncto
de Vilanova i la Geltrú.
És difícil saber quan va assolir aquesta
fita, peró a mitjans del segle XIX,els inci-
pients sectors burgesos vilanovins havien
fet de la Festa Major de la Mare de Déu
de les Neus la seva Festa Major dEstiu.
Foren aquests sectors els qui introdu'iren
els actes segons les seves pautes d'es-
barjo, desposseint-Ia del seu corócter
estrictament religiós. A finals del segle
1
XIX, el calendari festiu es desdibuixava.
La gran vida social de la ciutat treia pro-
tagonisme a unes dates concretes i
donaven continu'itat a espectacles
diversions durant tot I'any.
Les primeres decodes del segle XX foren
uns anys en que s'experimentaren i s'ln-
trodu'iren molts deis projectes de la nova
Festa Molot sobretot al voltant de dos
eixos: el considerar la festa fonamental-
ment com a un fet lúdic i com a factor
de promoció de la ciutat.
Durant la República es va fer un pos més
enlló en I'estructuració duno fe sta
major laica. Elsactes religiosos quedaren
estructurats en I'anada i sortida doñcl
en les quals les autoritats eren acom-
panyades pels balls i entremesos de la
ciutat a l'Ofici de Festa Major.
D'altra banda es consolidava també el
Bol! de Festa Major a la ploco de la Vila
i la revetlla de la rambla. Durontl'époco
del Franquisme es va viure un nou model
de festa: tradicionalitzant religiosa L
sobretot estatista; d'exclusiva com-
petencia de l'Ajuntament.
Amb I'arribada deis ajuntaments
dernocrótlcs a Vilanova i la Geltrú s'es-
tructuró la Comissió de Recerca de la
Cultura Popular i Tradicional. formada
per persones relacionades amb aquest
camp i compromeses amb les forces
dernocrótiques. Aquesta Comissió s'es-
tructuro com a una comissió d'entitats,
reconeixent així la lIarga tradició a
Vilanova de la vida associativa i per obrir
les festes i tradicions a tota la ciutat.
L'any 1997 es va dur a terme un nou
model organitzatiu: els Pobordes, un
grup de set persones que s'encarrega-
rien de confeccionar la festa oun únic
any. Aquests serien escollits per les enti-
tats i per l'Ajuntament.
DIARI.DE VILANOVA ,,21:; ~',
,FESTA MAJOR
Una mica d'históriade la comissióorganitzadora de la festamajor
BIENVE MOYA
L'estructura del grup o co-missió organitzadora d'únafestivitat, el sistema de rela-cions, jerarquització i repre-sentativitat deis seus compo-nents, es el que al final deter-mina el resultat d'aquestafestivitat. Al' Ilarg deis anys lafesta major de la nostra ciutatha tingut diverses estructuresorganitzatives, Aquí fáremmemória de les més recents.
L'estructura que tenia lacomissió de festa major durantla majoria deis anys del fran-quisme era -consegüent ambla naturalesa d'aquesf:régim-,totalment dirigida des de lacúpula del poder municipal, elsencarjeqats de preparar-la,organitzar-Ia i dotar-la no po-'dien ser altres que personesautoritzades pel régim i pertant, no podía donar un altreresultat que el que donaven:una festa jerarquitzada, en quéla població només podiaadoptar dues actituds: mirar iaprovar o mirar i desaprovar.Així, tal com havia de passar,cap al finals deis seixanta lafesta va esdevenir una car-
"cassa buida que només reco-lIia 'cerimonials' protocolaris ioficials. De tota manera, cal feresrnent que dins d'aquestaestéril jerarquització, de vega-'dés van sorqirqrups-que¡ to---lerats per les' autoritats, vanaconsequir'partictpar' amb lesseves 'aportacions i donar alsactes festius un to popularque,a la Ilarga, havia de deixar laseva empremta per al futuro
Postenorrnent, a partir dela década deis setanta, durantel tardofranquisme, els repre-sentants de l'Ajuntament vanobrir una mica la porta perescoltar les opinions d'algunsciutadans, mai peró, aquestesopinions tenien altra conside-ració que ser merament con- .sultives.
Amb I'assoliment del régimdemocrátic, el Consistori arnbla seva voluntat de 'recuperar'el carrer per a actes públics, vaobrir-se totalment als col.lec-.tius populars locals, que jahavien comencat a actuar du- 'rant els anys que hem.ancme-nat del terdoírsnquisme. Lareqrdona de Cu Itu ra de,I'Ajunfament va. crear una co- "missió ciutadana que, entrealtres funcions, tenia Ia
, d'orqanitzar la testa major..Aquesta comissió estavafor-
mada per un conjunt de per-sones representant les entitatsculturals i recreatives de la vila,
-ta missió de les qualtera--as:.'sessorar i col.laborar amb elConsistori en tots aquells ac-tes que tinguessin dimensiópopular i que es produtssin aI'espai públic.
" Uns membres elegits perr aquesta comissió, més alguns
técnics municipals eren elsencarregats d'organitzar elsáctes de la nova festa major.
Pero, corn totalló que és humá, que ara s'emprendria. En baseles comissions perden eficacia a aquesta proposta, la de po-a mesura que es reprodueixen der gestionar el pressupost,mecánicament. Calia, dones. naixia la nova comissió orga-renovellar aquella vella comis- . nitzadora de la festa munici-
sió. pal: Efs Pabordes i les Pabor-Altra vegada des de la re- desses de la festa, els quals
gidoria de Cultura, i 'des del tenen la facultat d'administrarm~teix entorn. ciutada que hi el pressupost i la responsabili-col.laborava, es va creure tat d'arnpliar-lo a partir de 'lescenzenienjque calia buscar seves relacions personalsi launa fórmula nOVclper vivificar 'sevácapacitáfde'cunvocatór.ia---- __oI'estructura interna organitza- dins la societat local.dora de la festa major. . I Aquest petlt coLlectiu de
Aquesta nova forma 'es ciutadans i ciutadanes elegitsbasaria en un vell convenci- anualrnentpels tres estamentsment: calia donar el máxim que participen de la testa: lesprotagonisme als ciutadans en entltats socials, culturals i re-I'organització de la testa prin- creatives de la vila, les collescipal de la població. de testes (balls i entremesos
Hi havia un espai, el qual populars) i el propi Consistori,encara mai havia estat deixat és enguany -i esperem quedel tot a la discreció deis per molt de temps-, el respon-membres .de les comissions' sable de la festa major de totsanteriors, el de la distribució els vilanovins: els de la Vila'del pressupost económico vella, els de la Vila nova, elsdeAquest seria, dones, el capitol 8aix a mar, els de Sant Joan,
Els balls populars de Vilanova. Part molt importan! de la festa majar DlARI
els de la Geltrú i les' sevesbarriades, els de la Collada-Sis Camins, i també -en lamesura que s'hi sentin convo-
•
cats- els de la resta de la co-marca: ribetans, cubellencs,canyellencs, olivellencs i sit-getans.
La testa major.de Vilanovai la Geltrú torna a disposar apartir d'aquest any d'una es-tructura organitzativa, que comles que havia tingut d'encá deI'establimentde la democracia,esta estretament lIigada a la
._societat local, .amb part de lasoCletatqúe, 4Horma abusi-va, actualment se sol batejarcom a civil.
EIs pabordestornen
a organitzarla' festa'major
Bar Ristorante dell'Italiano
.~iiiItlQESPECIALIDADES ITALIANAS
MENÚDIARlO
TAPAS VARIADAS
Av. Francesc Macla, "79. Tel. 8.1521 21. V-ILANOVA 1 LA ~ELTRÚ
20 1 d'agost de 1997 DIARI DE VILANOVA
FESTA MAJOR
. .
"Si la neu immaculada fon catifaals vostrespeus••."
d'altres criteris adequava les -festivitats de' l'Església a la
Márius Serra, 1'enfant terri- ,.,hiStória comprovada, anome-ble de I/etres iels enigmes, en . na la-testa del 5 d'agost com lael Convit a la Festa de I'any Dedicació de la Basílica de.passat cercava la raó principal Santa 'María la Major, el que'que durant generacion's ha seria el primer santuari rnariáportat els viianovins a invocar, d'occident després de Ifl pro-el patronatge de la Mare de clamació de la maternitat divi-Déu de les Neus -en el' mes . nade Maria en el Concili d'Efes.
, d'agost. Amb la ironia que li és Tanmateix la lIegenda -ma-'''própia, al final de la seva inter- teríac'una o iliverses lectures-
venció resolla I'enigma inver- és immortal i n'hi ha una versiótint el mot que dóna nom a.la recollida perJoanAmades, queFesta Majór de la vila del seu s la situa a la ciutat de Barcelonaavantpassats. on cau una nevada el mes
Lahistória venia de més d'agost, pero com si miréssimantic, de fet _deis inicis del el negatiu del mateix retrat,
·cristianismeT-i-ell-!11ateix'en-:-resulfa-quel'ú·nié'Tnaret-qüe"donava les pistes. Es la cone- queda lliure de neu és el re-guda lIegenda -i cal aqufdenar quadre del temple actualmenta aquest mot el sentit prirniqe- dedicat als sants Just i Pastor,ni de materia de lectura- que fa on s'hi trobaria enterrada lareferencia a la fundáció de la • imatge de la Mare de Déu debasílica de Santa Maria la," lesNeus,veneradadesdemoltMajor, que el refinat i oblidat antic en aquell temple barce-poeta nostrat J.A. Ricart i For- loni.
rnent explica en els nous goigs La fixació a la vida deisdel~M.arede.péu de les Neus vilanovíns d'aquest imaginarieditatsta justarnentcinquanta universalés relatada amb pélsanys pel seu amic Ramon Fer- i senyals en la crónica escritarer i Parera, els quals.cornen- en el Llibre de' Notas per locen amb el vers que encapca- Gobern del Rector de Vi/ano-la aquest article. El misteri de va, que després s'ha publicatla neu a l'aqostarrenca a meitat totalment o parcialment mantadel-seqle IV d'un-doble sornni o vegades, i que es pot dir quevisió celestialque vaa tenir-una "@S I'acta de constitució de lesnit del 4 d'agost d'una banda nostra Festa Major, redactadaun patrici roma de nom Joan i poc després del 1781,de I'altre Liberi, elllavors bisbe Les reiterades males colli-de Roma -que ara anomenern tss per causa de les pedrega-Sant Pareo. La Verge manava des que assoten el terrne i lesaixecar Una basllica a l'indret guerres que destrueixen elque l'endemá aparequésco- comerc.creen-Ia necessitát debert de neu. El prodigi es pro- I'advocació, peróel toc definí-dura precisarnent e~ un deis tiu el dóna tarnbé un inesperatset pujols de Roma, l'Esquili, catacüsrne meteorológic, nar-just al costat de I'escorxador rat en primera persona pelde Lívia, i així sobre la neu cronista, que justifica així, en-d'agost es va marcar la planta tre d'altres rnotius, I'elecció dedeltempleques'edificariaamb i'advocada: "...ya també per-diners del patrici i la voluntat .que en lo an ,80 en·taldia de ladel bisbe. Verge Ssma. de les Neus en-
La darrera reforma del ea- tre 12 y una de la tarde noslendari litúrgic feta després del caigue una tal furiosa pedre-Concili Vatica: 11, que entre gada á19 partida de Sto Juan, y
XAVIER ORRIOLS.
z z E,.:'
'Al.legoría de la testa major' (1932). D'Enric Cristófor Ricart
fins á Mar que no' deixá nividres á las Casas, ni raims alas vinyas ab tal que.apareixiaque un exercit agues pasat persobre las vinyas com ha testi-fico de vista, .. '! Per aixó en elsprirners temps alguns cops lafesta és consignada en·els lIi-bres parroquials com lade Ntra.Sra. de les Pedregades.
Després ambo els anys hiha haqut moltes .altres apa-rents; contrarietats qúe s'fian 'convertit en.petits miracles queno han fetaltra cosa que enfor-tir i perpetuar la festa. Un d'ellsés'la Güerra del Francés, queconvertiria Vilanova en un pe-tit oasi on s'hi refugien rnolts .barcelonins que' donen unanova obertura de mires a latancada societat vilanovina. Enaquest ambient, la testa de les
'Neus; un vot de poblé com. d'altres de la vila, amb rang de .
R J
1CA7<O,P'I
Desitgemalsnostreselients iamics, una
.Bona ·F··DC1*-a·....7I.la··,.I,·O: r ;1';9/} 9/· '7~>• o'" " .,: •• './ ~.~.:i·' l'Y~4:/, ....; _,"J.''; aÓ,
') . . .
Te!. 8~5 5357, Ferrer Vidal, 32. VILANOVA I LA GELTRÚ
festa de Contraria, assoleix elde Festa Major, per uns fetsaparentrnent forturts que esprodueixen e11812. L'un és elllancament de trons i lapresencia de música dalt delcarnpanar, l'attre ta participa-ció deis gegants grans i petitsi de les duesrnulasses-a laprocessó, fet reservat secu- .larment i fins aleshores sola-ment a les festes de Corpus iSant Antoni. "
Una altra de .Ies ccntrarie-tats que podien anorrear latesta.seria la forta industrialit-zació de la clutat, produ'ida allIarg del segle XIX, que aniriaen contra d'una festa de naixe-ment eminentment agrarioContrariarnent, va serl'adequació a una nova socio-logia laboral la que potenciaríaprecisament ·Ia festa estivalenquadrada al mes d'agost.Tant és així qüe FhistoriadorGarí, quan publicava la sevaHistoria de Villanueva en fas-cicles que 'sortien dins delDiario al 1860, ja dóna per fetque les Neus és la festa majorindiscutible de la ciutat.
Vilanova esdevé en aquesttemps una societat plural icomplexa, no.exempta de totamena de tensions. Moltes ve-gades les maltempsades novenen deis núvols sinó de lesaccions.de la gent per.acció oomissió.
Tot plegat culmina amb latotal. destrucclódel temple' ar-xípresta] en la revoíta del ,1936 .Precisament en.els anys que
. la parroquia i la testa: es tras-llada al templedelsJosépets,
. és quan més s'investiguen i espubñcitenles arrelsde la festade les Neus.
Qúanla pedregada de
I'individualisme propiciada perI'automoció i el model vacacio-nal deixava despullat el cep dela festa col.lectiva i identifica-dora el petit miracle de la írna-
. ginació i la voluotat d'algunsvilanovins feia brotar nQUSes-quemes més d'acord amb els.temps que s'acostaven.
L'any 1966 la processó estransformava en un ácte de
,devoció mariarÍa a la placa déles Neus que es perpetuaríaamb el nom de Vot del Poble,per derivar Ém un cerimoniald'entesa cívicoreligiosa on elsalcaldes, que hi acudeixen enuna relaxada processó cívica,renoven un compromís davantla Mare de Déu j' els ciutadansque pren matisos molt diver-sos segons la ideologia deisconcurrents, pero tanmateixsintonitza amb la problemáticadel present, molt lIuny ja de lescárregues devi que constitu'ienels cabals .gels vilanovinsd'antany.
La democracia ha signifi-cat -rnés enllá de la malura dela supérbia i la incomprensióque rnoltes vegades es pro-dueix entre els humans- unintent constant de renovacióparticipativa, amb éxits tangi-bles com el Convit a la Festa,
. manifesiació de 'caire'lltefari,única als Parsos.Catatens, o lacura amb qué s'ha anat bastinttota una cultura artística i ma-terial' al voltant de la festa:cartells, programes, 'Ia blancaíndumentáría; les figúres deplom, les sarnarretes i Un et-ceterade detaUsquecada anyes van ampliant, i nous es-quemes organitzatius que re-forcen Pesnuctura tradicionalde la festa: de I'excelsa patronade Vilanova i la Geltrú.