PROCESSOS ELECTORALS A LA CONCA: 1931-1936
Andreu MAYAYO I ARTAL
INTRODUCCIÓ
Des del Referèndum per la Reforma Política, el 15 de Desembre de 1976, fms a les eleccions al Parlament de Catalunya, el 20 de Març de 1980, el poble de Catalunya ha estat convocat en set ocasions a les urnes. Cada cop la participació ha minvat ostensiblement fins al punt que quasi la meitat de la població catalana no vota.
El rebuig participatiu a tots els nivells, en aquest cas electoral, és fruit del cansament -«Tant votar per no aclarir res»-, o dels partits d'esquerra que no han pogut trencar la dinàmica hegemònica de la dreta reformista i que en la pràctica quotidiana i en el moment de demanar ei vot no han ofert alternatives adients amb els interessos que diuen representar (.Els pobles de la Conca de Barberà mantenen les seves orientacions de vot o els quaranta anys de franquisme, el desenvolupament(?) i la immigració han provocat un canvi en les arrels socials i polítiques de la comarca?
Aquestes dues preguntes, més ideològica la primera, més quan-tificable la segona, han motivat la realització d'aquest treball.
La idea inicial era la comparació dels processos viscuts darrerament, amb el procés similar de canvi de règim i d'expressió de la vo-
31!
luntat popular dins d'un marc de llibertats democràtiques pel sufragi universal; en altres paraules, l'experiència de la II República. Degut a la limitació d'espai he optat per centrar el treball en les votacions de la II República, on, curiosament, en un període similar a l'actual se n'efectuen vuit. Espero que la proximitat de les darreres consultes, amb l'ajuda de la memòria, completi la meva idea inicial.
Per tal d'evitar confusions o interpretacions malintencionades, la decisió d'incloure els pobles de Barberà de la Conca, Blancafort, l'Espluga de Francolí, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Rojals (avui agregat de Montblanc), Sarral, Solivella, Vallclara, Vilanova de Prades, Vilavert i Vimbodí com a municipis que configuren la Conca de Barberà es deu a raons d'ordre geogràfic, històric, econòmic, i principalment a la voluntat dels propis ciutadans de pertànyer a una mateixa comarca. Per aquest motiu he rebutjat el criteri administratiu de la Generalitat republicana que integrava a la Conca de Barberà la part de l'Alta Segarra.
Les fonts d'aquest treball han estat les actes d'escrutini de cada poble en cadascuna de les votacions. El mòbil ha estat fonamentalment el de la rigorositat en tres vessants: el descobriment d'aspectes importants al mai^e de les xifres, la verificació dels resultats publicats globalment en els documents oficials i, tercer, la com-plementació del que fa referència al cens d'electors i votants per taula d'escrutini.
El nucli estructural del treball el constitueixen els quadres de resultats electorals; la finalitat del text es limita a facilitar la millor comprensió de les votacions sota quatre criteris: la significació global de cada consulta, la descripció del sistema electoral per a cada cas, la relació detallada de les candidatures de la circumscripció electoral amb els candidats elegits i, per últim, els trets més característics de la comarca.
Agraeixo la paciència amb què m'ha obsequiat la senyora Carme Marqueda, arxivera de la Diputació de Tarragona, també haig d'estendre la meva gratitud a la meva professora, Dra. Mercè Vilanova, per facilitar-me les seves fitxes amb les dades electorals de la Conca de Barberà. Però especialment, la companya Laura Vallverdú i Amill que ha confeccionat els quadres és la que es mereix tota la meva estima.
Desitjo que aquest treball pugui servir a tothom per conèixer més la nostra història, per entendre millor la nostra realitat actual; si ho aconsegueixo em dono per ben pagat, sobretot si contribueix a
312
ser un petit homenatge als vells republicans dels nostres pobles, en aquest any que es commemora el Cinquanta aniversari de la Proclamació de la II Repiiblica.
SIGLES D'ORGANITZACIONS POLÍTIQUES I SOCIALS
ACR AR APC BOC CEDA CNT ERC PCC PCR PNC PRA PRE PRR PRRS PSOE UGT USC
Acció Catalana Republicana. Acció Republicana. Acció Pupular Catalana. Bloc Obrer i Camperol. Confederación Espaíïola de Derechas Autónomas. Confederació Nacional del Treball. Esquerra Republicana de Catalunya. Partit Comunista de Catalunya. Partit Catalanista Republicà. Partit Nacionalista Català. Partit Radical Autònom. Partit Republicà d'Esquerra. Partit Republicà Radical. Partit Republicà Radical Socialista. Partit Socialista Obrer Espanyol. Unió General de Treballadors. Unió Socialista de Catalunya.
APÈNDIX DOCUMENTAL
ELECCIONS MUNICIPALS ABRIL 1931
Ajuntaments elegits en aplicació de l'article 29 de la Llei Electoral de 8 d'agost de 1907.
BARBERÀ DE LA CONCA - ANTONI CONTIJOCH I FABREGAT - Ramon Contijoch i Rosanes - Josep Vallvé i Fabregat - Josep Tous i Fabregat - Ramon Miró i Canaleta
313
- Joan Canaleta i Tous - Joan Tous i Gavaldà - Emili Ribas i Poblet - Josep Fuguet i Rosanes
BLANCAFORT - ANTONI PARIS IIBORRA - Miquel Queralt i Masalles - Josep Baltà i Masalles - Àngel Vidal i Moix - Tomàs Capestany i Ferran - Josep Iborra i Civit - Antoni Espelt i Vives - Josep Llurba i Llort - Antoni Baltà i Huix
PIRA - JOSEP CAPDEVILA AMILL - Ramon Amill i Amorós - Pau Pijuan i Alujà - Antoni Amorós i Orpinell - Pere Farré i Tous - Àlvar Amill i Amill - Magí Amill i Vila
VILANOVA DE PRADES - JOSEP ALSINA I MIRO - Salvador Miró i Domènech - Josep Musté i Terés - Antoni Terés i Anglès - Ramon Vilalta i Domènech - Ramon Vilalta i Aixalà
VIMBODÍ - JOAN POT AU I MARTELL - Antoni Deutú i Murt - Laureà Mangrané i Ollé - Josep Amorós i Fà - Joan Gené i Boronat - Jaume Cunillera i Fort
314
- Melcior Cuscó i Batlle - Senent Sans i Martí - Llucià Borqueres i Sumalla
ELECCIONS MUNICIPALS 12 D'ABRIL DE 1931
MONTBLANC
Cens 1.259 Votants 1.035 Districte Primer
- Joan Poblet i Civit (5) - Matias Guarro i Ribé (1)
Sebastià Lapeira Amorós - Josep Guarro i Figuerola (6) - Antoni Iborra i Farré (2)
Enric Pujades i Font - Josep Prats i Prats (3) - Josep Roselló i Vifías (4)
Josep M. Tomàs i Guarro Marià Marsal i Civit
Secció-1
109 107 99 97 94 90 89 86 69 51
Baldomer Camdepadrós i Puig (fill) 41 Joan Martorell i Roca
Districte Segon - Lluís Ros i Costa (1) - Josep Folch i Folch (2) - Pau Jàvega i Martorell (3)
41
Secció-1 133 131 129
- Gumersind Masseras i Domingo (4) 128 - Jaume Foguet i March (5) - Aleix Magrinà i Forçades (6)
Josep Escoté i Rué Ramon Roselló i Fortuny Josep Panadés i Sans Rafael Alfonso i Andreu Ramon Baldrich i Pascual Joan Moix i Batet
59 57 55 52 52 48 48 42
Secció-2
86 135 66 72
124 71
119 121 60 57 57 53
Secció-2 124 126 126 126 79 80 11 73 62 71 61 71
Total
195 242 165 169 218 161 208 207 129 108 98 94
Total 257 257 255 254 138 137 132 125 112 119 109 113
315
L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ Districte Primer Secció Única Cens 441 Votants 320 - Savador Civit i Vallés - Ramon Morgades i Josa - Josep Martí i Oliva - Agustí Roig i Domingo - Josep M. Palau i Roig
Salvador Porta i Bernat
225 224 222
91 88 86
Vots »
»
»
»
»
258 255 254 253
57 57 54 53
Vo »
»
»
»
»
»
»
/ amb menys de tres vots, varis senyors i tres en blanc.
Districte Segon Secció Única Cens 47] Votants 321 - Ricard Farré i Climent - Isidre Rosell i Inglés - Miquel Sales i Copons - Francesc Vila i Carré - Josep Zaragoza i Pallarès - Salvador Porta i Roig
Josep M, Bernat Carreras Antoni Bultó i Puig
/ amb menys de tres vots, varis senyors i tres en blanc.
SOLIVELLA Districte Únic Secció Única - Antoni Masagué i Espanol 187 Vots - Jaume Sans i Mané 184 - Francesc Masagué i Iborra 184 - Federic Travé March 181 - Pere Iglesias i Torrens 181 - Josep Sanahuja i Casamiíjana 174 - Francesc Sans i Iglesias 120 - Josep Travé i Iglesias 119 - Antoni Montseny i Ballart 115 - Magí Castro i Castro 115 - Antoni Iglesias i Creus 115
Martí Aran i Travé 114
ROCAFORT DE QUERALT Cens d'electors 218 votants 43 - Laureà Graells Llobera 43 vots - José Pérez Armengol 42 »
316
- Frederic Tomàs Ballesté - Pere Inglés Barral - Ramon il·l. Farré - Humbert Llobera Llort - Galià Duch i Miró
Pere il·l. Farré
41 41 40 36 31 13
»
»
»
»
»
»
ROJALS Cens d'electors 90 Votants 76 - Joan Pàmies Robert - Pere Fort Odena - Isidre Buldó Moncusí - Casimir Escoté Ferré - Josep Moncusí Pàmies - Ferran Escoté Fort
Isidre Odena Odena Miquel Serra Pàmies
SARRAL Cens d'electors 513 Votants 294 Districte Únic Secció Primera - Joan Mateu Figuerola - Emili Mateu Mateu - Josep Vichi Llort - Josep Ametlla Miró - Antoni Poblet Abella
Jaume Duch Mateu Francesc Bonet Enrich Josep Montserrat Roig Joan Tomé Bonet Joan Bonet Almenara Josep Teixidó Tomé
Districte Únic Secció Segona - Joan Bonet Almenara - Josep Teixidó Tomé - Joan Torné Bonet - Joan Padreny Castelló - Josep Tarragó Rosanes
Jaume Duch Bonet
41 40 39 38 38 37 34 29
Vots »
»
»
»
»
»
»
92 91 91 48 48
9 7 6 4 3 3
100 97 97 49 49 19
Vots »
»
»
»
»
»
»
»
»
»
Vots »
»
»
»
»
317
Joan Mateu Bonet Joan Mateu Figuerola Josep Vichi Llort Emili Mateu Mateu En Blanc Inútil
»
»
»
»
»
»
VALLCLAPA Cens d'electors 96 Votants 55
~ Ramon Batiste Balcells - Enric Bové Contijoch - Miquel Pujol Bové - Francesc Alentom Llaveria - Antoni Yosa Moragues - J osep Yellet Camps
Francesc Macià Llusà Jaume Yosa Moragues Jaume Sales Cabré Josep Anglès Capestany Aniceto Alcalà Zamora Alejandro Lerroux Garcia
46 43 43 43 14 13
Vots »
»
»
»
»
»
»
»
»
»
»
VILAVERD Cens d'electors 204 Votants 158
- Josep Alsina Castiella - Cristòfol Robusté Tortell - Ramon Serra Escoté
r
- Joan Batalla Galofré - Ramon Batlle Folch - Joan Rosell Baltà - Ignasi de Llorens Mauri
Florenci Sans Cartana Pau Cartana Pinol (Il·legible) Sebastià Aguadé Comas En blanc
93 88 88 86 84 79 44 43 32 24 23 1
Vots »
»
»
»
»
»
»
»
»
»
»
Els Candidats precedits de guió (-) són els candidats elegits Regidors.
318
ELECCIONS MUNICIPALS ABRIL 1931
Per a la comprensió més acurada d'aquestes eleccions cal referir-se a la llei electoral vigent que data del 8-V1II-I907 <" Aquesta llei contempla, en Tarticle primer, el sufragi universal masculí pels majors de 25 anys que gaudeixin plenament de llurs drets civils amb el requisit de ser veïns d'un municipi, amb dos anys, al menys, de residència. No poden votar les persones que estiguin sota disciplina militar. L'article 10 expressa, Tobligatorietat d'estar inscrit en el cens per exercir el dret de vot. L'article 21 diu textualment: «En els districtes on s'hagi d'elegir un diputat o regidor, cada elector només podrà donar vàlidament el seu vot a una persona. Quan s'elegeixi a més d'un, fins a quatre, tindrà el dret de votar un menys del número dels que hagin d'elegir-se, a dos menys si se n'elegissin més de quatre, a tres menys si se n'elegissin més de vuit, i quatre menys si se n'elegissin més de deu».
Malgrat l'interès que podrien tenir els tres aspectes de l'articulat de la llei, dos articles esdevenen el rovell de Tou per entendre el caràcter d'aquestes eleccions el 24 i el 29. L'article 24 regula la proclamació dels candidats, que es produeix el diumenge anterior al designat per l'elecció. Contempla tres vies d'accés: podrà ser candidat un ex-regidor, aquell proposat per dos regidors o ex-regidors del mateix terme municipal i, aquell proposat per la quinta part del nombre total d'electors del districte. En el cas de Barberà de la Conca, Antoni Contijoch i Fabregat, el batlle, contempla la primera condició i la resta de candidats la segona-
L'article 29 diu textualment en el primer paràgraf: «En els districtes on no resultin proclamats candidats en major nombre dels cridats a ser elegits, la proclamació de candidats equival a la seva elecció i els releva de la necessitat de sotmetre's a ella». Aquest és el cas de Barberà de la Conca, Blancafort, Pira, Vilanova de Prades i Vimbodí-
Respecte a la participació sorprèn la massiva assistència a Montblanc i Rojals, superior al 80 %, i la poca minvada de Rocafort de Queralt d'un 20 %. Al marge d'aspectes anecdòtics entre els quals ressalta la votació de Vallclara, on surten votats personatges públics de la vida política catalana i de l'Estat, cal fer esment de Tac-
I.- E, TIERNO GALVAN, Leves poliíicas espamias fundamemaies 1808-1978. Ed Tecnos; Madrid 1978, (1968), Pàgs, 393-420 (trad. de l'Aulor)
319
ta d'escrutini de Solivella, amb data de 16 d'Abril, no tan pel triple empat registrat en Telecció del darrer candidat i ) sinó per la petició formulada per part de la candidatura majoritària: «Practicada la lectura de les actes de votació, Jaume Sans, pels candidats de la majoria dels vots, reclama que per no haver-se sumat al moviment en pro de la proclamació de la República no figurin com a regidors per formar part d'aquest Ajuntament els regidors de la minoria, figurant altres persones en cl seu Hoc»,
Malgrat que sigui alterar Tordre cronològic d'aquest treball em sembla oportú esmentar en aquest apartat la reestructuració dels Ajuntaments elegits en l'aplicació de l'article 29 de la llei electoral de 8-VIII-1907, com establia el decret de l'onze de Març de 1933 de la Generalitat de Catalunya (3) per tal de preparar en millors condicions de transparència i credibilitat democràtica les noves eleccions municipals.
La filosofia del projecte de llei anava en el sentit d'evitar la influència caciquil en aquells municipis on els regidors no devien llurs nomenaments al sufragi universal {malgrat que representaven un percentatge reduït sobre el total) amb la creació de comissions gestores per al període electoral.
La comissió gestora estava formada per un President nomenat directament pel Conseller de la Govemació i dos vocals dessignats pels dos partits que anant en candidatures diferents haguessin obtingut més vots en les eleccions al Parlament Català el dia 20 de Novembre de 1932. La provisionalitat d'aquesta situació es plasma en Tarticle cinquè que expressa les limitacions dels acords que poden prendre les comissions gestores.
A Barberà de la Conca la comissió gestora es forma sota la presidència d'en Josep March i Ferrand, com a vice-president Alfons Fabregat i Mateu a proposta de la coalició d'esquerres, i com a síndic Josep Calbet i Fabregat proposat per la Lliga Regionalista.
El president de la gestora de Blancafort és en Joan Pedret i Solé, i com a vocals figuren Antón Queralt i Poblet, per l'ERC, i Francesc Obrador i Ferran, per la Lliga Regionalista.
2.- L'arlicle 52, de la llei electoral de 8-VIII-1907. diu textualment: «En cas d'empat per igualtat en les votacions escmtades i computades, el President proclamarà diputats o regidors presumptes als candidats empatats, reservant la resolució al Congrés o TAjuntament»
3,- Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, Any 1, Vol 1, Dissabte II de Març de 1933. ti.M4.pàg, 81-82.
320
A Pira, el President és Josep Dalmau i Romeu; ei Vice-president, Joan Amorós Batet, designat per TERÇ; i el vocal Ramon Amül i Amorós, designat per la Lliga Regionalista.
El president de Vilanvoa de Prades és Josep Vilalta i Alentom, el vice-president Anton Altés i Andorra a proposta de TERÇ (malgrat ser el segon partit), i el vocal Salvador Miró i Domènech a proposta de la Lliga Regionalista.
A Vimbodí la Presidència recau en Jaume Farré i Corts, la vice-presidència en Joan Estradé i Forés designat per l'ERC, i com a vocal actua Josep Debat i Roig designat per la Lliga. En el cas de Vimbodí trobem el fet important de la dimissió per escrúpuls polítics, d'en Josep Debat i Roig que considerava aquesta elecció antidemocràtica, L'Alcalde proposa per substituir-lo a Joan Sumalla i Pàmiesi'l·í.
ELECCIONS CONSTITUENTS 28 DE JUNY DE 1931
El 14 d'Abril de 1931, a les vuit del vespre, el comitè revolucionari convertit en govern provisional proclama la República per tot l'Estat. A la mateixa hora el Rei, Alfons XIII, abandona Madrid.
El govern provisional era bastant representatiu de l'oposició a la Monarquia: republicans de tota mena, socialistes i regionalistes. Govern d'unitat que tenia com a objectiu la convocatòria d'unes eleccions generals de les quals sorgís un parlament que alhora donés suport a un equip de govern que que redactés una nova Constitució adient al nou règim polític instaurat. Degut a la transcendència d'aquestes eleccions a corts constituents com a primer pas per consolidar el règim democràtic, la llei electoral que les regulava esdevenia de capital importància.
«El govern provisional reformà, per decret de 8 de Maig, '^) el sistema electoral, introduint modificacions democratitzadores en la vella llei de 1907. Les circumscripcions passaven a ser provincials i es suprimí el famós article 29 (proclamació automàtica del candidat quan aquest fos l'únic), per desarrelar el caciquisme. Es rebaixava la majoria d'edat electoral de 25 a 23 anys, i es declaraven elegibles
4.- Les comissions gestores es formen e] 25 de Maig de 1933 5.- E. TIERNO GALVAN, LeyespoUücas..- Pàgs. 421-423.
321
21
b L E C C l O N S C O :
POüL l iS
b A R i ï b R A
B L A N t A K U R I
L T S r L Ü C A
M O N T R Í A N t "
P IRA
K O C A m R T
ROJALS
S A R R A L
S O L I V K L A
v A r . r r L A R A
V I L A N O V A P.
V I L A V E R T
V I M ü O D Ï
V S T I T U I E N T S í ^ S - V l · l ^ ^ l l
LlJ h-U
h-
Q
1.
L"
I."
2."
U
LI
U
1."
2"
U
\)
I I
u
I I
o o u
1 r
1 1
U
1 o
-y 0
u
v
u
V
Ï :
u
L"
U
1 3 1
c/1 oc O H U LlJ _J UJ Q
a i i j
i 05
527
1465
169
2J5
95
27tí
2R7
:^í^i
99
97
2 04
4K7 •
un f -Z <
>
370
26!^
401
418
291
314
292
3L5
140
190
72
224
22S
361
S7
m
l l i
43Z
O z < ce ui h-O >
2
4
a J j
i/1
o
4
4
1
1
íi
O
o '4-s o
34 Ï
244
244
267
154
137
Ï 3 4
154
L*2
169
70
190
177
249
75
38
iri4
110
C A N D I D A T U R A
R b R U B L l C A N A
_ J
o z
310
244
312
365
207
228
233
270
U I
57
146
tb6
249
76
3S
Ifiïí
339
Z oc < r
331
242
59
60
134
99
92
78
87
J6n
55
170
163
250
55
2
167
72
LJ D O
UJ Qí UJ
31
240
74
65
155
161
141
162
71
M4
55
160
170
24^
56
16^
155
< Z
ai u
O _i
30
237 1
312
364
193
221
216
259
110
41
57
105
126
24ÍÍ
74
37
161
261
C . R E P U B
SOClA
O
LO
3ÜS
317
362
114
177
214
58
I IK
28
90
110
3
24
36
4
363
313
317
366
I H
159
182
212
56
115
28
61
72
21
35
4
340
C A U T O N O M I S T A
R E P U B L I C A N A
< ce UJ
< -i < \-
33
27
55
55
75
76
54
39
IS
44
T
16
9
10^
!1
43
6
43
<
3^
]7
7S
61
75
74
48
43
9
13
2
20
12
l l i
70
42
10
58
hvib
15
17
67
55
74
71
50
42
9
14
2
25
12
110
11
43
9
41
<
o
15
]7
64
58
57
66
42
45
13
20
12
l l i
11
41
8
SI
to -1-
O
14
17
63
57
56
65
42
35
ti
10
T
19
11
l l i
10
4t)
7
4 4
B O C .
z <
13
2
1
7
6
1
28
39
1
9
13
N UJ •— \
r F^
:£. O O cí.
3
I
3
4
19
3
-
IN D.
C L
23
4
25
25
17
13
10
8
13
44
20
8
1
3
15
-
•
L
els capellans i les dones ( ) (sense que aquestes fossin electores), Les candidatures eren de llista, amb un sistema majoritari corregit, que permetia una representació de les minories: aproximadament el 80% dels escons corresponien a la llista més votada i el 20% a la que ocupava el segon lloc» O).
L'elecció realitzada pel sistema de llista permetia el «Panacha-ge», es a dir, la possibilitat que Telector confeccionés la seva pròpia llista amb els noms que volgués d'entre els candidats. Sovint, el «Panachage» portava en determinades ocasions al «copo», és a dir, la nul·la possibilitat que sortís cap candidat de l'oposició, com és el cas de Tarragona en aquestes eleccions.» (si
La circumscripció electoral de Tarragona amb un cens de 109,491 electors i 82.864 votants ens ofereix un 75,68% de participació.
La candidatura Autonomista Republicana agrupava els membres de la Lliga Regionalista Albert Talavera Sabater, Josep M/ Tallada Paulí, Josep Gich Pi i Joan Torra Puig així com el tradicionalista Joan B. Roca CabalK La Candidatura Republicana presentava Marcel·lí Domigo Sanjuan (PRRS), Ramon Nogués Bizet (PRRS), Josep Berenguer Cros (PRRS), Joan Loperena Roma d'ERC i Jaume Carner Romeu. La Coalició Republicano-Socialista presentava solament Jaume Simó Bofarull (PRR) i Amos Ruiz Lecina (PSOE). Josep García Miranda i Eusebi Rodríguez eren els candidats del BOC i Antoni Rovira i Virgili figurava com a independent. " )
El número de diputats que corresponien era de set, cosa que significava la votació de cinc noms per elector. Tal i com esmentàvem anteriorment es produí el «copo» de la candidatura Republicana i la Coalició Republicano-Socialista, impedint l'elecció dels homes de
6.- C. FAGOAGA i P. SAAVEDRA^Cuando la mujer empezó a votar a «La Calle», n.-* 149. 27 de Gener-2 de Febrer, 1981, pàgs. 32-39: «En les eleccions de Juny de 1931 són elegides dues dones diputades: Clara Campoamor, del Partit Radical i Victòria Kent, del partit Radical-Socialista. Són dues dones entre un total de 465 diputats. A rOctubre, una altra dona, del partit Socialista, ingressa en les Corts, Mai^arida Nelken».
7 - J. SOLÉ TURA i E. AJA, Consíituciones y períodes consütuventes en Espana (1808-19361 Ed. Siglo XXI, Madrid, 1979, (1977), Pàgs. 97-98.
8.- Cit: C. BOIX, C. BORDERIAS i M. VILANOVA, Scruüm ei comportamení electora! en Cütalogne entre 1931 et 1936 Lignes d'une récherche a «European Consor-tium forpolitical Research». Firenze 27, 28 et 29 Mars 1980.
9.- I. MOLES, El sistema de panidos poiincos en Cataluha 1931-36. Ed. Península, Barcelona, 1974, Pàg. 135.
323
ía Lliga Regionalista. El més votat fou Marcel·lí Domingo amb 68.537 vots i el setè Amos Ruiz amb 21.573 vots.
Per calibrar {'entusiasme amb què fou acollida la República a ía Conca de Bart>erà en tenim prou amb la participació electoral del quasi 85% i el triomf avassallador dels republicans i socialistes en front de la candidatura de la Lliga i dels tradicionalistes. Ramon Nogués el candidat més votat obté el 75% en front de l'Albert Tallada de la Lliga amb un 16,5%.
L'ESTATUT I LES ELECCIONS AL PARLAMENT *
Encara no s'havia apagat el foc de la campanya electoral de les constituents, quan a Catalunya torna a revifar frenèticament, en el bell mig de l'estiu, l'activitat política. Dins d'un marc d'eufòria i d'una campanya electoral fonamentalment emotiva, el poble de Catalunya plebiscitava massivament TEstatut d'Autonomia el 2 d'Agost de
La Conca de Barberà s'afegí a aquesta voluntat majoritària aportant un 77,5% de vots afirmatius del total del cos electoral. Malgrat aquesta adhesió unànime de tots els pobles, significada per la quasi inexistència de vots negatius, cal destacar i analitzar el cas de Barberà de la Conca, on els vots afirmatius només representen el 34% del cos electoral, al costat dels 13 vots negatius que corresponen al 60% dels totals de la Conca.
«El 9 cje Setembre de 1931 -més d'un any després que el poble català plebiscités en Referèndum popular Tavant-projecte d'Estatut de Núria- el Parlament de PEstat, un cop discutit i modificat el text inicial, atorgava l'Estatut d'Autonomia, La Generahtat convocà tot seguit les eleccions per a la constitució del Parlament català, assenyalant llur celebració per al dia 20 de Novembre del mateix any» (" o
El decret de convocatòria establia Teleccíó d'un diputat per cada 40.000 habitants, amb un mínim de 14 diputats per circumscripció;
* Vegis pàgina 345. Plebiscií per la voiaciò de l'Esiaiul de Caialunya 2- Vi 11-3!
10." Diari «La Publicitat», any LHI, n.^ 17.780, Barcelona, 4-VHI-31. Pàg. 1: «El resum de la votació a Catalunya: SÍ 593,691 vots, NO 3.276 vots, BLANC 933 vots; és a dir el 99% de vots afirmatius. (...) Una comissió de senyoretes organitzadores del Plebiscit femení lliurà al President Macià (...) el total de Catalunya puja a 235.467 signatures afirmatives..»
! 1." C. MIR. Resuhais eleciorab: confirmació det bípariidisme, a «L'Avenç», n," 23, Gener de 1980. 2,'* època. pàg. 32, Dins del Dossier: Les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932.
324
Barcelona-ciutat elegiria 24 diputats, Barcelona circumscripció 19 i la resta 14 cadascuna.
«Una Circular de la Junta Provincial del cens de Barcelona, signada pel seu President, Oriol Anguera de Sojo, recordava la vigència de ía llei electoral del 8-VIII-1907, en tot allò que no hagués modificat el decret de 8 de Maig de 193L» n2i
Malgrat el reconeixement del sufragi universal a partir dels 23 anys, tant per ais homes com per a les dones, en l'article 34 de- la Constitució Republicana del 9 de Desembre de 1931, en les eleccions al parlament català el vot femení seria bandejat, cosa que provocaria la protesta de Tincipient feminisme polític, entre d'altres la de TAcció Femenina, que ja en el Plebiscit havia manifestat la seva adhesió a l'Estatut a través de la recollida de signatures, MI
La participació en la circumscripció electoral de Tarragona baixa un total de 10 punts, respecte a les constituents, situant-se en el 65,88% amb 69.502 votants de 105.491 electors. En la candidatura majoritària és TERÇ que aconsegueix els onze diputats, entre ells Jaume Simó BofaruU, Josep Folch i Folch, Miquel Cunillera Rius i Gonçal Yvars Messeguer del PRA i Carles Gerhard Otenwaelder de
rusc, La Unió Ciutadana incorporava els homes de la Lliga: Josep M.
Tallada Paulí, Josep M."* Casabó Torras, Salvador Ventosa Pina i Albert Talavera Sabater, dels quals els dos primers sortirien elegits diputats; així com els tradicionalistes: Tomàs Caylà Grau, Josep Pi-noi Ballester i Francesc Satué Navarro. Formaven part de la Coalició d'esquerres tarragonines Pere Lloret Ordeix, elegit diputat, Macià Mallol Bosch í Pau Font de Rubinat pel PCR; Josep Iglésies Fort, Domingo Pinana Homedes i Jaume Albesa Sans del PRRS; Miquel Mestre i Avinyó i Josep Recasens Mercader del PSOE i els federals Manuel Miró Esplugues, Francesc Compte Galofré i Josep Magrinà Martí. n4)
Degut a la quasi nul·la presència de la candidatura del Partit Comunista de Catalunya no la he feta constar en el quadre de resultats de la Conca, doncs solament comptabilitzen vots Ramon Casane-llas Lluch (un a Blancafort, dos a Solivella i en el districte segon, secció segona de Montblanc), Francesc Galàn {un a Pira i Blancafort i
12-- J. M / RODES. Antologia dels manifeslos electorals «L'Avenç», n.^cilai, pàg. 22. 13." «La Publicitat», ciíaí 14.- 1. MOLES. 0/7. C7/. Pàgs. 155-156
325
ELECCIONS PARLAMF.NT DE CATALUNYA (20^X1-1932)
POBLIÍS
BARRF.RA
dLANCAFORT
L-ESPLUGA
1
MONTBLANC
PIRA
ROCAFORT
ROJALS
SARRAL
SOLIVELLA
VALLCLARA
VILANOVA
VILAVERT
VÍMBOní
TOTAL
r
H us
5 1
u
u
1
2
1
1
2
2
11
U
U
u
u
u
u
u
LJ
c
1
L"
L
I
2
1
C
u
u
1
1-
L)
U
U
LI
1.]
0
417
305
493
526
361
379
296
415
158
211
45
:s7
468
y7
97
209
47S
5. 70
<
0 >
337
24K
337
334
262
268
249
276
13S
174
71
188
369
75
66
161
383
412''
< -J ce
2
T
[ / i
2
2
4
6
!
r
1 J r
ESQUERRA REPUBLICANA \
Z ce < <
29
J27
208
243
118
138
124
135
124
78
33
64
83
185
45
21
n
135
1978
o o;
<: o
23
134
203
245
120
144
133
140
99
SI
33
75
102
189
47
21
83
224
2096
SI UJ Z
21
135
202
244
116
141
130
136
99
83
33
70
lon
194
43
21
80
221
2069
l o O < ai U
21
135
204
243
119
136
125
132
98
79
33
67
100
193
46
21
66
216
2034
5d c í CL >
20
133
215
248
120
127
129
133
100
86
33
60
71
194
36
21
54
211
1991
<
< s 20
135
204
243
114
121
123
135
98
82
33
65
94
192
46
21
50
217
1993
<
J e c
l'J
1 ~.
1 '
201
2-1:
m
I:Í
1".
L, .
Y^
6í
1UÜ
192
4S
2!
%\
216
2034J
326
0 -L. *
40
135
205
24Ó
140
m
]M
184
100
» l
43
75
J04
m
48
21
89
224
2249
i 0 :A ^
32
13^
201
244
118
148
129
136
98
83
33
73
101
194
47
21
85
237
2115
ce; ^
o o
27
135
203
241
112
126
120
136
99
79
33
67
100
194
40
21
82
214
2029
ce;
£5 : 13
134
202
242
108
124
114
127
9fi
80
33
100
193
44
21
68
208
1907
r
•
<
o tu '^ > a-
63
74
100
72
104
80
68
70
36
83
3
52
43
174
22
45
114
1203
H <
^ Í7:
62
77
89
69
102
81
68
71
38
3
4
56
43
172
21
45
28
106
1135
-
L
z b:
61
70
96
68
95
76
66
67
36
3
3
53
41
170
21
44
24
101
1 1095
w
UNIÓ CIUTADANA
rïï
5S ; : 0
62
72
89
70
101
80
65
70
38
78
4
56
40
174
21
45
25
112
1202
< <
o < Z • -< 7-J C > 2
56
73
99
71
104
82
64
69
9
83
3
54
43
175
21
39
26
103
1174
2D
u o 6
73
99
75
100
77
66
78
9
6
3
51
40
174
22
45
27
9S
1049
<
U UJ
3< h- Sí
53
74
85
69
107
87
83
64
36
75
4
36
29
173
20
45
50
117
1207
o ^
< o U H
64
11
105
78
106
79
73
70
38
83
3
55
42
175
22
45
29
115
1259
<
< ^
<5 "— 3-
63
78
110
79
108
82
74
71
38
81
3
54
43
175
21
45
29
118
1272
UJ T -
0- tr:
6
73
97
72
101
78
66
69
9
3
3
51
40
174
21
40
26
110
1039
O aC
< 5 ^ z
6
72
93
70
im)
78
65
67
9
3
3
51
40
172
20
45
26
105
1025
^
327
I
L
-
ELECCIONS PARLAMENT DE CATALUNYA í20'X[-1932) I J
^
POBLES
HARBAKA
BLANCAFORT
L-ESPLÏJGA
M O N T B L \ N C
PIRA
ROCAFORT
ROJALS
SARRAL
SOLEVELL^
VALLCLARA
VILANOVA
VILAVERT
VIMBODÍ
TOTAL
328
c
u
1
2
1
1
2
U
u
11
u
D
U
1.
L
L
u •
O
u
u
u
u
1
2
1
-
U
L
1
1
U
Ï.I
1!
L"
U
O H
h
l-"H
417
3Ü^
4^3
526
361
379
29íS
415
158
21]
45
Z7H
2S7
46K
Tt
9"
20-
47M
55''Q
v:
<
O >
.137
248
337
324
262
26 B
249
276
Í3S
174
" 1
I8Í!;
191
369
75
65
161
3SÍ
4127
Z <
2
2
( í ^
D ^
2
4
6
COALICIÓ DTSQUERRÜ
li 220
34
6
16
14
14
15
9
30
46
27
24
45
515
LlJ
201
41
n
5
20
13
17
16
29
S9
Í5
51
32
1
2
43
33
639
V
< •
>-
5 'P < <
201
41
17
12
17
14
12
23
29
9
1"
60
41
2
2
35
46
594
LU H
151
39
27
13
14
IS
] ]
90
31
49
32
1
2
fi
29
40
570
L47
37
12
L7
LO
14
12
12
32
47
32
< ^
146
39
13
12
14
12
LI
14
9
31
45
30
2
2 1 2
33
28
437
22
31
431
<
<5
L45
31'
lü
2
13
10
10
13
9
32
46
31
]
2
27
1»
405
UI i i
-A - > 5 i
22i
34
li
u
3:
1 t
1
?í
ií
M5
J
141
4Í
2[}
10
16
J5
15
]
»7
JJ
54
32
3
-i
3S
33
611
2 u-
227
42
2Q
21
21
19
22
2?
32
94
33
53
36
.í
9
1
4.1
71
778
X
Se
144
4 ]
T 7
17
20
!5
14
1
M»
32
50
32
3
10
32
49
B.O.C.
> m
£3 5Ü
16
30
24
43
5
8
17
3
59! j t76
-J j j
26
31
26
43
4
7
1/ :
; <
2S
1
1
16
35
26
44
7
10
1-
2
172
2
lò
7
14^
<
Oi Ui
< <
30
1
38
24
43
1
1 1
16
3^
6
227
37
41
60
1
53
2
18
3ü
3
1
4S
7
333
as w C
26
12
16
IS
22
4
7
15
T
122
•J- l
is c <
1
Í6
31
26
43
1
7
8
1
J7
7
Sé -1 fl'
31
17
21
23
40
4
15
2
1 5 161
f -• <
C £E [ ; Li:
33
i8
32
26
44
9
21
43
8
234
i/1
-J O
li 36
3
\S
32
26
45
4
2
1
\^
6
194
Z
^ <
2 ^
39
2
3
3
24
22
45
1
2
3
8
2
4
17
7
194
PARTIT REPU
B I .KA RADICAL
Q i / :
s: 5
2
16
1
1
5
2
2
4
34
85
<
< 0.
2
15
18
1
1
11
4
3
3
5
37
lOü
b o
< < > > < < z z
2
13
18
1
1
5
2
5
21
6S
! N D
o <
2
3
1
2
8
329
dos en el districte segon, secció segona de Montblanc) i Dolores Ibàrruri, la Pasionaria, (un a Pira). La candidatura la completaven: Hilari Arlandis Esparza, Joaquim Pijoan Gené, Miquel Valdés Garriga, Joaquim Masmano, Josep Banqué Martí, Pere Vallverdii Nin, Esteve Fible (un vot a Sarral, en la secció primera) i Lluis Cicuéndez.
A la Conca de Barberà la participació baixa en la mateixa proporció situant-se en el 74%, el triomf absolut recau en l'ERC, guanyant en quasi tots els pobles. La Candidatura dretana s'imposa a Vilanova de Prades i aconsegueix superar a l'ERC a Barberà de la Conca; mantenint-se el pols en el districte primer, secció primera de Montblanc, en la secció primera de Sarral, Rocafort de Queralt i Solivella, La coalició d'esquerres triomfa rotundament a Barberà de la Conca, i obté els millors resultats a Rocafort de Queralt, on Miró és el candidat més votat, a Rojals, empatant amb l'ERC; i a la secció primera de Sarral, a Blancafort, a Vilavert i a Vimbodí.
El BOC manté els nuclis d'influència a Barberà de la Conca, Sarral, Vilavert i Vimbodí, superant a Montblanc la coalició d'esquerres. El partit Republicà Radical queda concentrat amb un 80% en els pobles de l'Espluga de Francolí i sobretot a Vimbodí.
No es pot menysprear el pes i la influència del PRA en la victòria de l'ERC, que es plasma en la votació majoritària que aconsegueix el montblanquí Josep Folch i Folch, seguit de Cunillera; de la mateixa manera resulta lògic el triomf de l'Andreu Abelló a Pira on es troba la seva casa pairal. Per la Coalició d'esquerres cal indicar els vots majoritaris dei federal Miró, l'únic votat a tots els pobles. La presència del també montblanquí Antoni Iborra i Farré concentra la majoria dels vots de la candidatura del BOC.
«El 20 de Novembre de 1932 dipositaren llurs vots a les urnes més del seixanta per cent dels catalans. En aquestes eleccions es confirmà el bipartidisme del sistema de partits a Catalunya iniciat amb les convocatòries electorals de 1931. La dualitat ERC-Lliga es delimità plenament (...) La proporció ERC-Lliga, pel que fa a les vui-tanta-cinc actes a cobrir, fou la següent: seixanta-set foren per a les candidatures dirigides per l'ERC, que guanyà les majories arreu, i disset per a les llistes capitanejades per la Lliga, que s'emporten les minories, a excepció de l'acta que obté el PCR a Tarragona amb la Coalició d'Esquerres», ns)
1 5.- C. MIR. Op. CU. Pàgs. 32-33
330
ELECCIONS DIPL'TATSA CORTS ( I9-XI-N33[ 1
1
POBLES
HARBLRA
BLANCAFORT
L'ESPLUGA
MONTBLANC
1 1 r
H t/ï
5
u
u
Li
L
1
1
-\
1
1
1
1 O
\
2
]
]
1
J
2
3
1
3
*
O
UI;
ÜJ
4 I'l
432
325
31[
5^1
425
512
50Ü
427
446
415
460
527
<
>
307
318
2Í7
225
343
244
317
370
337
338
277
305 r
336
-J
1 .
t / í r -
LL 0 .
2
1
4
U M Ò CIUTADANA
O iX
<
<
69
64
95
84
152
147
191
95
i 62
114
110
112
](Ki
<
- J
>
&9
6 3
y5
S9
157
155
94
99
162
m
109
123
113
f05
<
-J
68
63
95
84
152
152
y7
167
117
109
122
113
D <
16
29
93
7y
153
157
194
toi
163
114
109
116
113
105
< -J < 2-
56
33
10
10
77
K9
87
34
13
3
2
4
8
CQ L A<_ 10" D' ESQU E W CATALANES 1
LU
o o
93
86
113
99
87
98
126
71
169
M9
no
103
c - J - J <
5
41
48
23
27
7
12
13
2
17
6
6
14
11
6
•
<
- -
36
33
21
^ j
8
6
10
L3
7
6
II
11
1 ^
1 < | c l <\ F H
1!
2;
r
II
1 j
2 332
4
1
\
'
1/;
-1 -J -Lj z ^ :£ C 1/ ;
34
}3
22
25
2
6
3
13
4
6
8
; 11
6
ERC,
5
184
195
121
114
179
120
115
214
162
194
113
171
220
z <
o z <
2
183
1ÍJ4
120
115
180
133
l i s
218
1^4
[90
112
169
229
•
z
O 1—1
1 J
[«4
185
120
i 10
181
l i s
215
lf.4
191
195
1 1 ^
172
225 1
i£2
J84
187
121
114
, IKO
135
120
218
1"1
193
196
113
171
229
F 1
o
181
IK5
121
I Í 4
180
135
117
216
l t i5
f94
114
17]
228
FRONT OBRER
UJ
O
17
51
1
2
22
22
24
30
9
31
O Oi D <
17
50
•
1
2
22
23
24
31
10
26
< ai
C
20
51
1
2B
2&
23
35
12
35
O
z
0
17
51
1
2
22
23
24
31
y
26
<:
>
7
2«
1
2
22
22
24
3ü
10
25
PARTIT COMLNISTA DE CATALUNYA
Z < _J <
1
r
Lí-
0
1
1
Q
< >
1
1
1
< -i <
r
f -
1
L
Ï 1
33
IND
<
<
U
3
i
i ELECCIONS DIPUTATS A CORTS (I9-XI-I933)
POBLES
PIRA
ROCAFORT
ROJALS
SARRAL
SOLIVELLA
VALLCLARA
VILANOVA
VILAVERD
VIMBODÍ
TOTAL
•
H
0
u
u
u
u
LI
u
u
LI
U
U
U
U
334
ü u un
U
ü
U
I
2
1
2
ü
ü
U
]
2
-
O
U
340
40K
173
514
514
458
474
215
207
451
513
538
Il05y
w
<
O >
•
251
^ 44
84
401
374
400
376
131
138
332
358
393
7931
1 1
O Z <
4
1
3
10
1 H
D UJ 0-
1
i
1
2
3
15
UNIÓ CIUTADANA
O au <
<
64
190
22
214
162
141
247
47
93
89
87
197
3177
j ^
< •i
1—I
1—1
>
64
T40
' 22
205
150 •
141
245
47
93
89
92
214
2908
<
UJ
66
190
23
206
154
. 4 .
246
47
93
89
83
192
3163
T
P <
5S
190
21
20H
152
141
246
44
94
89
80
183
304 S
3 <
14
73
4
208
154
5
43
5
4
8
32
62
1038
C. D'ESQUtKRbS CATALANES
UJ P 0 O z 60
121
23
26
37
130
200
44
90
97
72
178
2606
O -J
<
9
4
4
31
41
1
1
10
< J
•i
1—1
UJ
<
6
4
4
63
72
8
6
17
16
23
42
415
\K
11
31
435
h < 1 <
h
H
J
n
n
i
1
9
if
í
2
2T1
f
•
<
1—1
Z 0 (X
0 i/-}
4
4
25
39
1
1
9
16
2
-F
283
N
^ 1 179
150
57
150
144
25B
I2K
77
46
22Í
260
176
414:
UJ
<
u 0 <
^ .
\79
150
58
140
138
256
129
72
45
223
258
160
4117
E.R.C.
ert
o - j
179
150
58
157
145
257
129
72
46
223
255
159
4140
r - J
178
150
5K
155
147
25G
128
73
46
222
25^
16.1
4165
O
178
150
57
357
146
257
128
70
45
221
255
163
4144
tu
O <o
7
24
2
3
2
249
FRONT OBRER
.
O aC Q < o,
6
23
1
3
1
1
241
*
<
ai O X
1
24
1
3
!
1
272
C
c
O Cl
5
23
3
2
2
241
\
< -J -J
D >
1
3
1
1
177
PARTIT COMUNISTA DE C A T A L U N Y A
7-<
< <^"
T ^
3
LU
o <
'J
1
2
< >
1
2
2 <
1
^
D < -J <
H
1
3
IND
tu 1—1
<
< u
335
amic de Calvo Sotelo i conegut cacic de Tortosa, i amb el candidat pel PRR Joan Palau Mayor, acompanyat de l'independent Gaietà Vilella Puig,
Davant la unitat de la dreta, Tesquerra presentava quatre candidatures. La minoria fou per l'ERC, però amb la curiositat que cap dels dos diputats que li pertocaven foren els candidats de TERÇ, sinó pel membre del PSOE Amos Ruiz Lecina i pel federal Daniel Man-grané Escardó, que completaven la candidatura. La Coalició d'esquerres integrava els candidats: Ramon Nogués Bizet (PRRS), Macià Mallol Bosch (ACR), Claudi Ametlla Coll (ACR), Primitiu Sabaté Bar-jau (PRRS) i Josep Soronellas Coll (ARC). El Front Obrer presentava els militants del BOC: Julià Gómez (Gorkin), Pau Padró Cafiellas, Antoni Iborra Farré, i Daniel Domingo Montserrat; junt amb el militant del PSOE de la tedència «Largo-caballerista» Rafael Vidiella Franch. El Partit Comunista de Catalunya aconseguiria en ia persona de Francesc Galàn Rodríguez la màxima votació amb 496 vots; presentava l'única dona, Teresa Palau Llurba, acompanyada de Manuel Ga-llofré Batet, Miquel Valdés i Josep del Barrio Navarro. OT\
La participació a la Conca de Barberà baixa fms al 71%, mantenint l'hegemonia la candidatura de l'ERC, amb els sociahstes i federals. en vots absoluts i amb claretat a Barberà de la Conca, Blancafort. Montblanc, Pira, Rojals, Vallclara, Vilavert i Vallclara, Vilavert i Vimbodí. La Lliga respecte a les anteriors eleccions avança posicions, triomfant a Rocafort, Sarral i Vilanova de Prades, i mantenint un pols igualitari a TEspluga i a Solivella. Cal destacar l'àmplia vota^ ció recollida per Tex-diputat Ramon Nogués (PRRS) en perjudici del candidat Joan Palau (PRR).
ELECCIONS DE DIPUTATS A CORTS !6 DE FEBRER DE 1936
Amb la victòria de la CEDA i el manteniment dels radicals en les eleccions de 1933, comença Tanomenat «bieni negre». Els enfrontaments es radicalitzen en tots els camps, revolució d'Astúries, 6 d'Octubre a Catalunya amb la suspensió de l'Estatut..., fins arribar a la divisió irreconciliable entre el govern i l'oposició, entre dreta i esquerra. Alcalà Zamora torna a dissoldre les Corts i convoca eleccions anticipades.
17.- 1, MOLES. Op. Or. Pàgs. 167-168.
336
El sistema electoral ajuda a la consolidació de la bipolarització. En aquesta ocasió Tesquerra es presenta unida, des dels republicans fins als comunistes més ortodoxes, i amb el suport indirecte del poderós sindicat anarcosindicalista (CNT) que en les anteriors optava per l'abstenció.
La dreta, malgrat la candidatura aglutinadora de la CEDA, no arribà ala unitat, dispersant el vot en cadidatures principalment de centre, que fou el principal derrotat.
D'un cens total de 13.553.710 electors participaren un 72%, e's a dir, 9.864.783 persones. El Front Popular aconseguiria 4.654.116 vots, mentre la suma dels vots del centre i la dreta en donaria 5.030.120. Malgrat això el Front Popular aconseguiria 363 escons i 221 la totalitat de les candidatures de centre i dreta. '•^^'
A la nostra circunscripció, J. Tusell estima en 163.243 els votants de 223.034 electors, cosa que representaria una participació més elevada que en les anteriors al voltant del 73%, explicable pel suport indirecte de la CNT i la importància vital del futur de la II República.
La dreta toma a repetir amb els ex-diputats, menys en el cas de Joan Palau Major, que es presenta com a independent, substituït per un altre home del PRR, Ramon Barbat Miracle; Josep Mullerat Sol-devilia ja no representa la Lliga, sinó l'APR.
El Front d'esquerres queda composat per: Joan Briansó Salvat (ARC), Marcel-li' Domingo Sanjuan (FRE), Ventura Gassol Rovira (ERC), Joan Sentís Nogués (ERC) i Amos Ruiz Lecina (PSOE). El Front d'Esquerres triomfa damunt del Front d'Ordre per una diferència d'uns 24.000 vots, sortint elegits els cinc candidats. Per la minoria aconsegueix Pacta de diputat Josep M. Casabó (Lliga) i el tradicionalista Joaquim Bau Nolla. d?)
La Conca de Barberà amb una participació del 77% repeteix quasi amb exactitud els resultats de les eleccions de 1933, guanyant el Front d'Esquerres per un marge d'un miler de vots en termes absoluts, així com poble per poble amb l'excepció de Rojals que canvia el signe a favor del Front d'Ordre. Vilanova de Prades segueix essent feu de la dreta i l'Espluga de Francolí i Solivella continuen el pols igualitari triomfant l'esquerra i la dreta respectivament per escassíssims vots.
18.- J. TUSELL. Eleiriones del Frenie Popular. Febrero de 1936 a «Historia 16», any II. n." 10. Febrer de 1977, Pàgs. 39-50.
19.- I. MOLES. Op. ca.. Pàg. i74.
337
22
-
#
ELECCIONS IMPUTATS A CORTS ([6-J1-W36)
POBLES
BARBERÀ
BLANCAFORT
L'ESPLUGA
MONTBLANC
u f-
H h—1
u
u
1
2
1
ü LU
1
2
U
LI
1
2
1
2
f
2
. 1
O h-
tu
417
451
342
315
570
447
527
539
506
46R
- l í ^
/ < H C >
331
354
27B
229
436
353
424
3BH
394
167
í i ü
< -J
'
í/ï
a aC
fRONT DTSOUERRES
<
0 >
214
245
151
142
235
159
157
274
185
234
3 1 *J
O
o c r
227
255
150
142
235
I5g
157
273
IR5
2^6
? 1 -•>
N
212
242
150
140
233
157
157
273
181
? ^ 3
2 1 7
•o
<
230
255
150
142
237
152
158
276
1S9
219
J 1 *J
1—1
H Z UJ un —í
221
249
150
141
234
151
156
274
1R4
2 1 1
"? 1 L i
LLIGA CATALANA
•O
<
110
99
12S
87
198
197
232
150
209
1 1 1
1 : 1
< CE:
_J
108
101
128
87
202
201
231
150
210
1 1 2
] ^ h
< in
lÜl
99
128
87
201
196
232
149
211
I.ÍO
J J h
< on
<
118
112
128
87
206
204
231
152
196
121
<
u;
> L
108
102
127
87
199
199
231
150
209
l l i
1 J 3
D <
<
•—I
11
I 1
f ^
h
\ ^^^^^^^^^^^^
?IRA
ROCAFORT
ROJALS
SARREAL
SOLIVELLA
VALLCLARA
VILANOVA
VILAVERD
VIMÍIODÍ
TOTAL
2
2
2
U
u
u
u
i:
u
u
u
I]
LJ
u
u
1
2
3
U
L"
U
1
T
1
2
U
LI
u
1
2
463
506
M l
342
422
157
587
588
4SS
4S8
212
206
478
502
524
II 541
332
338
404
282
355
llí
491
480
411
375
147
137
374
344
353
8835
ISO
204
259
173
160
48
188 j
262
251
136
KS
42
263
271
154
4891
132
206
259
171
160
48
188
265
251
136
85
43
266
270
165
I4932
i«a
203
259
170
160
48
18R
264
251
135
8í
41
261
269
152
4861
1ÏÍ4
207
26]
190
161
48
184
265
251
136
84
44 ]
263
258
164
4y47
líiO
206
259
174
160
48
!88
264
251
136
84
43
262
266
153
4886
15L
132
145
109
195
70
301
.„ 160
239
61
94
liÚ
75
192
39 1 3
L50
134
144
106
194
70
302
215
159
239
61
94
110
73
185
3907
150
132
144
113
194
70
300
215
160
239
62
96
106
72
183
3989
141
117
144
92
194
70
306
212
159
236
60
93
111
78
203
3886
T' d
133
145
10''
195
70
300
215
160
239
61
94
111
75
193
39 i 3
9
15
1
3
3
1
4
2
66
-
-
u> ELECCIONS DE CÜMPROMíSARIS PER LELhCClü DE PRESIDENT D t LA REPÚBLICA {26-\V-\9^6)
POBLES
HARBERA
BLANCAFORT
L'ESPLüÜA
MONTBLANC
UJ H
y et:
5
u
L)
1
2
1
1
2
2
1
1
1
2
2
2
•o
1
2
2
U
I
2
]
1
2
3
1
2
3
O H
UJ
UJ
417
451
342
315
570
447
527
539
506
468
455
463
506
5 4 1
V-j
(— Z <
C >
215
207
137
113
206
147
137
227
341
325
209
285
290
3 4 6
in U
< - j 33
i
7
8
2
I
i/:
: ^ D
UJ
1
FRONT D'ESQUERRES
1—1
f -
<
185
lyy
136
113
190
129
220
203
160
212
187
135
173
2 2 ü
< O Ui k -
C
IM4
199
136
I B
190
129
220
204
160
210
187
137
171
2 2 1
UJ
O
IH4
199
136
113
190
129
220
202
161
212
188
157
176
2 2 2
0 _J -1 <
2
IK5
199
136
113
190
129
220
20]
161
207
188
155
176
< >
U f/1 UJ
1ÍÍ4
199
136
113
190
129
220
202
160
207
188
154
171
LLÏGA CATALANA
< >-<
30
8
9
6
I—r
87
180
113
102
128
114
12-1
<
<
30
8
9
6
5
Rl
179
113
102
126
114
^2^
o CL.
30
8
9
6
3
94
179
102
LOl
126
109
1 2 2
o 2 —' c/1
30
8
9 L
6
3
85
179
100
101
124
109
121
H OC <
30
8
9
6
5
S7
17S
100
102
124
111
12-1
PIRA
ROCAFORT
ROJALS
SARREAL
SOLIVELLA
VALLCLARA
VíLANOVA
VILAVERD
VIMBODÍ
TOTAL
U
u
u
L
u
u
u
u
u
u
u
u
L
u
1
2
1
2
U
V
u
1
2
342
422
157
5S7
533
488
488
212
206
478
502
524
11541
1B9
307
43
151
223
25!
130
77
110
263
193
98
5225
T
1
1
1
2
12
37
5
6
187
153
37
147
219
249
128
56
40
259
191
R4
4232
187
153
37
147
219
249
128
56
40
259
191
84
4231
187
153
37
147
219
249
128
56
40
259
191
84
4245
187
153
37
147
219
249
128
56
40
259
191
84
4232
187
153
37
147
219
249
128
56
40
259
191
84
4224
1
153
6
3
4
1
1
20
68
9
2
1174
1
153
6
3
4
1
1
20
68
9
2
M64
2
153
6
3
4
1
1
20
68
9
2
1160
ï
153
6
3
4
1
1
20
68
9
2
1146
1
153
6
3
4
1
1
20
68
9
2
1154
ELECCIONS 26 DE ABRIL de 1936
L'article 68 de la Constitució diu textualment: «El President de la Republicà serà elegit conjuntament per les Corts i un número igual de compromisaris igual al de Diputats» í o)
El 26 d'Abril el poble espanyol tornava a ser convocat a les urnes per decidir els compromisaris que juntament amb els Diputats elegirien el nou President de la República. Les eleccions es realitzaren en un marc d'abstencionisme; a la Conca de Barberà participen només e! 45% del cens, degut al fet que després dels resultats de Febrer uns ja preparaven la conquesta de! poder a través de la insurrecció i els altres, conscients de la situació, intentaven evitar que la solució als problemes es decidís al carrer i no per mitjans democràtics constitucionals.
A Catalunya el Front d'Esquerres es mantingué, mentre que la dreta derrotada estava representada exclusivament per la Lliga. El Front d'Esquerres, a Tarragona, escombrà amb una diferència de més de 50.000 vots respecte a la Lliga, sortint elegits Macià Mallol Bosch (ACR), Alfred Escrivà Prades (PRE), Joaquim Llorens Abelló (ERC), Joan Martí Català (ERC) i Ramiro Ortega (PSOE); i per la minoria, Francesc Puig Àvila i Josep Ixart de Moragas. t 'i
A la Conca de Barberà la diferència s'establí en un 80% per l'esquerra i un 20% per la Lliga. L'abstencionisme de Telectorat de la dreta és aclaparador, tan sols respon la fidel Vilanova de Prades, on guanya, Rocafort de Queralt, on es registra un curiós empat, i Montblanc.
El futur President de la República seria per clara majoria el republicà d'esquerres Manuel Azafia.
20.- E, TIERNO GALVAN. Op. Oi (La Constítución dei 9 de Diciembre de 1931). pàgs, 174-191
21,^ I.MOLES. Op, OY. Pàg, 180.
342
CONCLUSIONS
L'esforç feixuc d'aquest mètode artesanal d'anar a les fonts, de revisar una a una les actes d'escrutini, ha resultat plenament satisfactori al corroborar positivament els objectius que indicava en la introducció.
En primer lloc, cal fer notar el descobriment de la protesta en Tacta municipal de Solivella en les eleccions de 1931. Aquest és Tú-nic cas en totes les actes d'escrutini en que he trobat alguna protesta o reclamació, i què evidentment ens obre les portes per entendre que la profunda divisió política que pateix el poble, de la qual «els fets de Solivella de Juliol de 1936» esdevindran la culminació, tenen les seves arrels abans de la instauració de la II República.
En segon lloc, en l'apartat de les verificacions dels resultats electorals, ens trobem amb el cas extraordinari, que en les eleccions de Diputats a Corts de 1933, del districte primer, secció primera de Barberà de la Conca, el butlletí Oficial extraordinari de la Provincià de Tarragona del 25 de Novembre de 1933, no contempla els vots de la cadidatura del BOC,
En la balança dels aspectes negatius cai indicar b inexistència en algunes actes d'escrutini del número d'electors i votants. En les actes que no s'esmentaven aquestes dades he hagut de recórrer a les xifres que m'ha proporcionat la Dra. Mercè Vilanova.
Però el fet més negatiu, monstruós, és la desaparició de les actes d'escrutini corresponents a les eleccions Municipals del 14 de Gener de 1934, a nivell de la circunscripció. Caldrà, doncs, escorcollar en arxius de tota mena, municipals, personals, a la recerca de les possibles dades. Malgrat tot, serà imprescindible la utilització de la història oral com a mètode per refer amb la màxima fidelitat la composició dels Ajuntaments, i, encara que més difícil, els resultats electorals concrets,
La Participació electoral registrada en les succesives votacions oscil·la entre el 71% i el 84%, superior sempre a la mitja de la circumscripció i a la de Catalunya, tenint en compte que totes les diades electorals es celebraven en diumenge.
L'esquerra, de tipus republicà-socialista, predomina en totes les consultes electorals, àdhuc en les de 1933 quan la candidatura de la Unió Ciutadana aconsegueix la majoria a la circunscripció de Tarragona. Vilanova de Prades és Túnic municipi on la dreta guanya invariablement totes les votacions.
343
Barberà de la Conca representa el baluard de Tesquerra socialista federal, traducció de la forta presència organitzada dels socialistes al poble. En aquest sentit es pot explicar la votació curiosa de TEstatut, doncs els socialistes (PSOE) manifestaven les seves reserves a rautonomia i Tautogovem, ja que xocaven amb la seva visió internacionalista de la revolució; en altres paraules, la no assumpció del fet nacional pels representans genuïns dels treballadors- Cal afegir que en aquesta votació, no tan sols a la comarca sinó arreu de Catalunya, es produïren martingales per part dels defensors de SI; aquest punt és confessat per protagonistes directes dels fets,
L'element abans esmentat em porta a reflexionar sobre la transparència i credibilitat democràtica de les eleccions. No em refereixo als condicionants i pressions socials, compra de vots, elements presents també en els nostres dies. La meva preocupació va lligada a la poca importància, al menys el reflex en les actes d'escrutini, dels vots en blanc i dels perduts o nuls.
Un altre indici per futures investigacions resulta de la forta implantació de la CNT, amb l'alta participació i l'hegemonia principalment de l'ERC. Els afiliats a la CNT, a l'hora de les consultes electorals votaven, i votaven ERC?. Per una altra banda el vot femení no altera la correlació de forces substancialment; quin paper juga l'Església?. Les dones són més proclius a acceptar el criteri polític de llurs marits?
Els factors que han provocat la modificació o manteniment de les constants electorals dels nostres pobles ja son figues d'un altre paner, una altra història: la història de la nit franquista a la Conca de Barberà.
344
PLEBISCIT PER LA VOTACÍÓ DE L'ESTATUT DE CATALUNYA 2-Vin-31
POBLES
BARBERÀ
BLANCAFORT
LESPLUGA
MONTBLANC
PIRA
ROCAFORT
ROJALS
SARREAL
SOLIVELLA
VALLCLARA
VILANOVA
VILAVERD
VIMBODf
T O T A L S
DISTRICTE
UNTC
ÜMC
1."
2.^
L"
2.*
ÚNIC
UNÍC
ÚNIC
L^
2."
UNlC
ÚNIC
LNIC
UMC
ÚNIC
SECCIÓ
ÚNICA
ÚNICA
ÚNICA
UNlCA
1,"
2,^
1.
2 /
ÚNICA
ÚNICA
UNlCA
ÚNICA
ÚNICA
ÚNICA
UNlCA
ÚNICA
ÚNICA
ÚNICA
ELECTORS
419
305
493
527
340
360
356
407
169
: i 5
98
278
285
468
99
97
208
490
5.614
VOTS
AFIRMATIUS
141
293
401
517
319
258
28 9
337
163
186
90
215
251
388
77
55
202
166
4J48
77.5%
VOTS
NEGATIUS
13
1
5
VOTS
BLANCS
1
-
1 2
21 1
345