______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
RELACIONS TRÒFIQUES
Per què necessitem menjar els éssers vius?
Quan un organisme menja obté matèria que fa servir per fabricar noves
substàncies del seu organisme (noves molècules, com l’hemoglobina de la
sang o com la clorofil·la de les fulles, noves cèl·lules, noves substàncies com
la quitina de l’exosquelet dels Artròpodes o la queratina de les nostres
ungles) i també obté energia que s’utilitza per realitzar les seves funcions.
Què passa amb la matèria que obtenen els éssers vius quan s’alimenten,
la poden utilitzar tota per fabricar noves substàncies?
Si observem els esquemes veurem que de tota la matèria que l’eruga obté de
la fulla només n’utilitza un part. La resta és en part excretada (no es pot
digerir) i en part emmagatzemada. El mateix passarà quan la musaranya
s’alimenti de l’eruga o quan el toixó mengi la
musaranya.
http://blocs.xtec.cat/naturalsom/2n-eso/6-els-ecosistemes/
http://cassany.cat/CTMA/ecologia02.html
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
Què passa amb l’energia que obtenen els éssers vius quan s’alimenten, la
poden utilitzar tota per fer les seves funcions?
Fixeu-vos en l’apartat anterior on s’expliquen els camins que segueix la
matèria que s’ha obtingut dels aliments i observeu l’esquema del cérvol que
teniu a continuació.
En l’esquema ens indiquen que l’animal
obté matèria i energia dels aliments.
Una part de l’energia obtinguda
s’utilitza per fer les funcions vitals,
però una altra part es desprèn en
forma de calor. Aquesta energia
despresa ja no es pot aprofitar. Queda
encara un part de l’energia que no
s’utilitza de manera immediata ni es
desprèn. On es troba aquesta energia
dins del cos del cérvol?
L’energia passa d’uns organismes a uns altres dins de l’ecosistema,
juntament amb la matèria dels aliments. En fer-ho sempre es desprèn una
part d’energia en forma de calor, una part és emmagatzemada i una altra
utilitzada per fer les funcions vitals.
http://lescienciesdelanaturadelllido.wordpress.com/2009/07/29/4-el-flux-
denergia-en-un-ecosistema/
https://www.msu.edu/course/isb/202/tsao/notes/inotes/10_02_09_Ecosystems.html
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
Les relacions alimentàries que s’estableixen entre organismes d’un
ecosistema reben el nom de relacions tròfiques.
LES CADENES TRÒFIQUES O ALIMENTÀRIES
Aquestes relacions les podem representar en forma de cadenes d’aliments,
en què cada baula serveix d’aliment a la següent. Aquesta forma de
representació rep el nom de cadena alimentària o cadena tròfica.
A continuació trobareu dues maneres de representar les cadenes tròfiques,
en què s’observa com uns organismes s’alimenten d’altres i com
s’estructuren segons el seu tipus d’alimentació. Segons això i tenint en
compte que trofos en grec significa alimentació digues:
a) Què es un nivell tròfic (trophic level).
b) En què s’assemblen i en què es diferencien les
dues maneres de representar una cadena tròfica
(food chain)?
http://ec.kalipedia.com/ciencias-vida/tema/cadenas-redes-troficas.html?x=20070418klpcnaecl_53.Kes
http://sciencebitz.com/?page_id=25
https://www.msu.edu/course/isb/202/tsao/notes/inotes/10_02_09_Ecosystems.html
http://www.sleepingdogstudios.com/Network/Biology/Bio_16.2.htm#slide0007.htm
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
LES XARXES TRÒFIQUES O ALIMENTÀRIES
Les relacions alimentàries d’un ecosistema no són tan senzilles com les de
les cadenes tròfiques que acabem d’analitzar. Si fos així, la desaparició
d’una baula, per exemple la del caragol o l’escarabat, suposaria també la
desaparició del pardal o de l’oreneta respectivament. Per això la majoria de
les espècies tenen més d’un aliment, la qual cosa els permet sobreviure més
fàcilment.
Per representar d’una manera més completa les relacions alimentàries fem
servir diverses cadenes interelacionades, que configuren una xarxa
alimentària o xarxa tròfica.
http://blocs.xtec.cat/naturalsom/2n-eso/6-els-ecosistemes/
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
EXERCICIS
1.-Quins organismes de la xarxa tròfica són herbívors?
2.-Quin organisme es menja la guineu (s’alimenta de la guineu)?
3.-Digues el nom de tres depredadors de la xarxa.
4.-Digues el nom de tres preses de la xarxa.
5.-On estan situats els productors? Per què?
6.-Escriu una cadena alimentària que acabi en la guineu.
7.-Hi ha algun omnívor? Digues el seu nom si n’hi ha i explica què vol dir que
un organisme és omnívor.
8.-Quins grups d’organismes falten a aquesta xarxa tròfica?
9.-Per què és més completa aquesta xarxa tròfica que hi ha a continuació
que l’anterior, amb la que heu estat treballant fins ara?
https://bioygeodivinapastora.wikispaces.com/7.4.+Flujo+de+materia+y+energ%C3%ADa+en+el+ecosistema
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
10.-Quina diferència observes en aquesta representació d’una xarxa tròfica
respecte a les anteriors?
11.-Encercla els productors d’aquesta xarxa i indica quins organismes són.
http://www.fortsupply.k12.ok.us/Biology2.2.htm
http://www.world-builders.org/lessons/less/biomes/conifers/conifweb.html
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
12.-Imagina’t que els crancs de riu de la xarxa anterior agafen una malaltia i
moren tots. Com afectarà la desaparició dels crancs de riu a la població de
carpes? Per què?
13.-Quina xarxa tròfica és de l’Àrtic i quina de l’Antàrtic? Per què?
14.-Quines diferències observeu entre els productors de les xarxes
tròfiques marines i els de les xarxes tròfiques terrestres?
15.-Consulteu el web que trobareu a continuación, llegiu la introducció i feu
els exercicis de les cadenes tròfiques (Northern food chain i Forest food
chain). Anoteu les dues coses que heu trobat més interessants o curioses
dels exercicis que heu fet. Digueu també quins errors heu fet i perquè
creieu que els heu fet.
http://www.ecokids.ca/pub/eco_info/topics/frogs/chain_reaction/play_chainreaction.cfm
https://www.msu.edu/~nixonjos/teaching/bio/ecology/ecology15.html http://www.ciesin.org/docs/011-558/011-558.html
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
16.-Observeu aquesta xarxa tròfica marina i indiqueu els noms de tots els
organismes que pugueu. Si voleu veure-la millor consulteu l’adreça que hi ha
sota el dibuix. A més de la xarxa hi trobareu un bon resum en anglès sobre
les relacions alimentàries dins d’un ecosistema.
17.-L’animal encerclat de color blau és una esponja, que s’alimenta per
filtració. Per què creus que aquesta estratègia per obtenir aliment és tan
freqüent al medi aquàtic i tan poc freqüent al medi terrestre.
18.-L’animal encerclat de color vermell és un corall. Mira les fotografies i
comenta la frase: els coralls formen boscos. Digues si la trobes encertada o
no i per què.
http://www.tokresource.org/tok_classes/enviro/syllabus_content/2.1_structure/index.htm
http://www.absolutaustralia.com/islas-del-mar-coral/
http://www.elbatiblog.com/2011/03/todo-sobre-los-corales-de-
mar.html
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
La transmissió de matèria i d’energia: exercici d’aplicació.
Explica el significat d’aquest esquema tenint en compte tot el que hem
estudiat fins ara.
PIRÀMIDES TRÒFIQUES
Les piràmides tròfiques són representacions que relacionen els diferents
nivells tròfics d’un ecosistema.
http://cassany.cat/CTMA/ecologia02.html
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
EXERCICIS
1.-Què signifiquen les fletxes de color blau que hi ha a la piràmide tròfica
marina?
2.-Per què creus que aquestes representacions tenen forma de piràmide?
3.-Per què la piràmide marina adjunta ens dóna més informació que la
terrestre?
TREBALL SOBRE LES RELACIONS DE LA BIOCENOSI O COMUNITAT
Les relacions dins d’un ecosistema són molt més complexes del que ens fa
pensar si només estudiem les que tenen a veure amb la relació depredador-
presa. A més, no totes les relacions tenen a veure amb l’alimentació ni
tampoc són negatives per algun dels individus. A la natura hi ha moltes
modalitats de cooperació i moltes maneres d’establir relacions. Aquestes es
solen classificar en relacions interespecífiques, aquelles que s’estableixen
entre individus d’una mateixa espècie i interespecífiques, que són les que es
formen entre individus de diferents espècies. Per estudiar-les fareu una
http://4bio-naturalmente.blogspot.com.es/2012/05/piramide-trofica.html
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
presentació, que pot ser en Power Point, Prezi o Movie-Maker, pèro ha
d’incloure, a part del títol i el nom dels autors, els següents apartats:
1.-Definició de les relacions interespecífiques, acompanyada d’algunes
fotografies en què s’observin relacions d’aquest tipus.
2.-COMENSALISME: definició i un exemple explicat dient què obté el
comensal de la relació. Cal incloure una fotografia o dibuix que ho il·lustri.
3.-PARASITISME: definició i un exemple explicant què obté el paràsit i
quin perjudici/s té l’hoste. Cal incloure una fotografia o dibuix que ho
il·lustri.
4.-MUTUALISME: definició i un exemple explicant que obté cada organisme
de la relació. Cal incloure una fotografia o dibuix que ho il·lustri.
5.-SIMBIOSI: definició i un exemple explicant que obté cada organisme de
la relació. Cal incloure una fotografia o dibuix que ho il·lustri.
6.-COMPETÈNCIA: definició i un exemple explicant en quin sentit entren en
competència les dues espècies. Cal incloure una fotografia o dibuix que ho
il·lustri.
7.-Les dues coses més interessants o curioses que heu après sobre les
relacions interespecífiques.
8.-Definició de les relacions intraespecífiques, acompanyada d’algunes
fotografies en què s’observin relacions d’aquest tipus, indicant a sota el nom
de la relació.
9.-Escollir un exemple de relació intraespecífica, explicar-lo i posar una
fotografia.
10.-Expliqueu si heu trobat semblances entre les relacions interespecífiques
i intraespecífiques.
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
A continuació s’adjunten algunes fotografies i dibuixos que us poden ajudar.
Hi ha exemples de diferents relacions interespecífiques.
http://www.xtec.cat/~dnavarr7/ecoweb/biocenosi.htm
http://www.adventurssinscience. edublogs. org
http://www.cartoonstock.com/directory/p/pilot_fish_gifts.asp
http://www.sciencephoto.com/media/375664/enlarge http://www.richard-seaman.com/Underwater/Philippines/Highlights/index.html
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
http://www.icarito.cl/herramientas/despliegue/laminas/2009/12/376-614296-3-partes-de-un-liquen.shtml
http://botanicafacil.blogspot.com.es/2009/01/los-liquenes.html http://greis-micorrizas.blogspot.com.es/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Peu_d'atleta http://santboinoticies.blogspot.com.es/2008/09/prevenir-lexpansi-del-mosquit-tigre.html
______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències
http://www.maladies-a-tiques.com/Ecosysteme.htm
http://www.science-art.com/image/?id=353&m=58&pagename=parasitism_behavior_of_the_european_cuckoo
http://www.hahnemanninstituut.nl/1/201/27-28-april-2012-viscum-album-and-parasites-and-dreams-alize-timmerman-and-jane-cichetti/
http://www.geograph.org.uk/photo/196611
http://dinets.travel.ru/wildcats4.htm
http://ciberbusqui.tripod.com/producte/mel.htm