PRIMERAS 25 PÁG.

Arqueologia de la ciutat

• Aquesta especialitat vinculada a

la tradicional arqueologia de

l’arquitectura – combinada amb la

més moderna arqueologia del

paisatge (territori urbà)

• Reuneix noves metodologies i

Kameiros - Rodes tècniques ( tècniques (p.e. Geofísica, . Geofísica,

fotografia aèria...)

• Gran part de les escoles

estrangeres treballen sobre gran

jaciments urbans (més de 100

anys: Corint i Argos)

• Ciutat es vincula amb un tipus

de cultura, economia i

organització social – reflex d’un

modus de vida occidental

Arqueologia de la ciutat

• Tant el món hel·lènic com

romà és el moment de màxim

desenvolupament de la ciutat

(antiguitat)

• Es calcula que de l’any 800 aC

fins al 200 dC es va duplicar la

població de població de 20-40 milions 40 milions

• Belloch i Brunt calculen una

població de 55-60 milions a

l’Imperi romà (màxim)

• Gran part d’aquest

desenvolupament es deu a

l’aparició de les ciutats –

creixement en el nombre

Com definir el que és ciutat

respecte a assentament?

Ciutat antiga – Marcus i Sabloff (2008)

J.Marcus and J.A.Sabloff (eds.)(2008)

Ancient cities

La ciutat no és un element

únicament del món clàssic però el

desenvolupa

No totes les concentracions de

poblacions són ciutats, sinó que cal una

sèrie de serveis i característiques

Cal recordar que una comunitat de

uns 2.000 habitants (p.e. Barcino – 10

Ha):

Fòrum

Basílica

Varis temples

Edificis d’entreteniment

Aqüeductes

Xarxa de clavegueram

Ciutat antiga – N.D.Fustel de

Coulanges (1864) La Cité antique

• Primer historiador que tracta del

tema de la història antiga des d’una

perspectiva molt contemporània

• Història comparativa entre el món

grec i romà (diferenciat d’altres

cultures)

• Comunitat

▫ Integració: religió, parentesc,

tolerància diversitat

▫ Desintegració: competició

econòmica i grups ètnics

• Evolució de les creences (religió en

l’origen):

▫ Culte als ancestres

▫ Lleis comunes

▫ Cultes comuns

Ciutat antiga – N.D.Fustel de

Coulanges (1864) La Cité antique

• La fundació de la ciutat clàssica

(tant grega com romana) és per

intercessió divina

• Mitjançant auguris es

determina el lloc adequat per la

fundació (oracle de Delfos)

• M. Furio Camilo (390 aC, sobre

Roma): “La nostra ciutat va ser

fundada religiosament; els déus

van marcar el lloc, i van viure

amb els nostres pares. Encara

que siguin runes, és la morada

dels nostres déus nacionals

”

Definició de ciutat

• És un concepte difícil de definir

per geògrafs, urbanistes o

sociòlegs (Childe, 1950)

• Wirth (1938): “relativament gran,

densa, i assentament permanent

de gent d’origen social heterogeni

”

• Kostof (1991, 37): “en època pre-

• Kostof (1991, 37): “en època pre- industrial eren petites, menys de

2.000 o menys seria comú

”

• Criteri de població:

▫ 200-300 habitants per hectàrea

▫ 10 Ha podria ser un criteri de

dimensions

• Southall (1973, 6): “la diferència

entre ciutat i poble no és la

dimensió sinó el grau d’interacció”

Definició de ciutat – Marcus i Sabloff (2008, 13)

1.) Gent heterogènia: ocupacions, classes, status

2.) Edificis públics diversos: polítics, religiosos, administratius o

econòmics

3.) Zones agrupades: residencials i no residencials

4.) Centre monumental amb edificis únics: catedral, temple,

biblioteca, mercat, palau, tribunals...

5.) Perfil de la ciutat: edificis alts al centre i baixos a la perifèria

6.) Focus central: amb edificis religiosos restrictius o

administratius restrictius

7.) Organització especial: planta ortogonal, illes, muralles, parcs,

aqüeductes, canals...

Definició actual de ciutat

• Una ciutat és un àrea urbana

amb alta densitat de població

en la qual predominen

fonamentalment la indústria i

els serveis. Es diferencia

d’altres entitats urbanes per

diversos criteris, entre els que

se inclou població, densitat

poblacional o estatut legal ...

• Vila- Poble: 5.000 hab.

• Ciutat: 20.000 hab. (x10)

• Menys de 25% dedicat a

l’agricultura

Definició de ciutat antiga

Una ciutat antiga no arriba a un

2.000 habitants (10 ha.)

La major part de la població es

dedica a l’agricultura

Poden tenir formes molt diverses,

però sempre cal un centre

administratiu o centre

monumental

Çatal Huyuk (Turquia), Jericho

(Palestina) o Khirokitia (Xipre) són

assentaments estables sense

centre monumental o

administratiu

S’identificarien com viles o pobles

Mari

Çatal HuyukDefinició de ciutat antiga

• Moses Finley – La ciutat antiga

• Text de Pausanies (10.4.1)

▫ Parla de què el poble dels

Panopeus (zona central de

Grècia) volia aconseguir el

status de polis (ciutat)

▫ Els Periegetes (veïns) li

deneguen perquè:

No té edificis de govern

No tenen gimnàs

No tenen teatre

No tenen mercat

No condueixen aigua a una

font

• A major agrupació de persones –

major necessitat de crear aquests

serveis comuns...

Definició de ciutat antiga

•Segons G.Childe, una de les raons de

l’assentament estable de les poblacions

seria l’agricultura (sedentarisme)

•Gent a prop de rius, obtenint

excedents i facilitant la creació

d’artesans

•Grans parts de les ciutats antigues són

fonamentalment agrícoles

• Ciutat de la Beòcia del segle IV aC –

sabem que el 70% de la població es

dedica directa-indirectament a

l’agricultura

•Altres produccions artesanes –

metal·lúrgia i ceràmica (especialització)

com a possible conseqüència d’elles

Definició de ciutat antiga

• Segons G.Childe, aquests

centres que tenien excedents

de forma estable:

▫ Administradors a temps

complert

▫ Oficials, escribes i

sacerdots

▫ Militars ...

• Urbanització donaria lloc a la

creació de centres de poder

polític i religiós

• Edificis monumentals de

caràcter polític i religiós:

temple, palau, tribunal...

• Model teòric – àmplia

variabilitatDefinició de ciutat clàssica

• Tucídides (VII.77.7):

▫ “Ja que una ciutat consisteix en

els seus homes i no en unes

muralles ni naus sense homes”

• Aristòtil (Politica. 1330 a-b)

▫ És una associació d’individus

capaços d’assegurar als seus

membres l’autonomia vital:

defensa, exercici dels drets

polítics i condicions de vida

material convenients

• Raons de la concentració de

població:

▫ Defensa

▫ Política

▫ Nutrició

[PAG 21 I 23]

Nutrició: espai productiu agrícola o comercial

• Ciutat antiga és bàsicament

agrícola (o comercial) , i per

tant no és tan sòls part urbana

(residencial) sinó inclou territori

• Ciutadà – aquell que té terres

• Part urbana: inclou serveis (p.e.

Artesania, comerç)

• Ciutat com a gran mercat

d’excedents del territori

(impostos, intercanvis,

magatzems...)

• Problemes de la terra – afecten

la ciutadania

• Problema de l’aigua (clau) –

cisternes, aqüeductes i fonts....