Download - Treball Final Master
EL TREBALL PER PROJECTES. UN CANVI DE METODOLOGIA D’APRENENTATGE
Màster en Formació del Professorat d’Educació
Secundària Obligatòria i Batxillerat,
Formació Professional i Ensenyança d’ Idiomes
Treball cooperatiu relacionat
amb la problemàtica
mediambiental a l’àrea de
Tarragona i comarques,
adreçat a estudiants de
3er curs d’ESO.
EL TREBALL PER PROJECTES
UN CANVI DE METODOLOGIA D’APRENENTATGE
TREBALL DE FI DE MÀSTER - ESPECIALITAT FÍSICA I QUÍMICA CURS 2010 -2011 Alumne : Juan Oyonate Delgado DNI : 39660498B Tutora Treball : Yolanda Valero Sorando
TREBALL FI DE MÀSTER
Màster de Formació del Professorat d’ ESO i BAT
pàgina 1 de 67
INDEX
1. Introducció..................................................................................................................... 2
2. Marc teòric i Revisió bibliogràfica.................................................................................. 2
3. Objectius del meu projecte........................................................................................... 7
4. Selecció d’eines i tècniques per al disseny del projecte............................................... 8
4.1 El mètode deductiu............................................................................................... 8
4.2 El mètode inductiu................................................................................................. 8
4.3 Avantatges i desavantatges del mètode deductiu i inductiu.................................. 9
4.4 L’aprenentatge per projectes (ApP)...................................................................... 10
5.
L’APRENENTATGE PER PROJECTES:
PROBLEMÀTICA MEDIAMBIENTAL A L’ ÀREA DE TARRAGONA i COMARQUES...............
17
5.1 Presentació del projecte......................................................................................... 19
5.2 Abast del projecte................................................................................................... 20
5.3 Metodologia del l’assignatura................................................................................. 21
5.4 Constitució dels equips de treball........................................................................... 21
5.5 Recursos................................................................................................................ 23
5.6 Temporització del projecte..................................................................................... 23
5.7 Avaluació de l’assignatura...................................................................................... 25
5.8 Resultats................................................................................................................. 29
5.8.1 Resultats esperats....................................................................................... 29
5.8.2 Discussions del resultats.............................................................................. 30
5.8.3 Conclusions.................................................................................................. 32
5.8.4 Aportacions i continuïtat del projecte........................................................... 33
6. Bibliografia/Webgrafia................................................................................................... 34
Annex I . Proposta d’unitats didàctiques...................................................................... 35
Annex II. Material per als alumnes............................................................................... 51
TREBALL FI DE MÀSTER
Màster de Formació del Professorat d’ ESO i BAT
pàgina 2 de 67
1. Introducció
Com a docents hem de revisar la metodologia didàctica que volem emprar per mantenir els
nostres estudiants compromesos i motivats amb el procés de ensenyament-aprenentatge.
Evidentment, no existeix una recepta màgica per a cada un dels alumnes que tindrem a les
nostres aules, si bé trobarem partidaris i detractors de qualsevol metodologia que vulguem aplicar.
En aquest treball exposarem una metodologia que pugui ser emprada en una aula d’ESO,
que sigui motivadora i alhora que promogui un aprenentatge significatiu i cooperatiu.
Durant les pràctiques que vaig fer a l’INS Sant Pere i Sant Pau em vaig adonar que el
mètode utilitzat pels docents era un mètode deductiu. El professor explicava i els alumnes
escoltaven.
Sense menyspreu en cap moment d’aquesta metodologia, es pot dir que era un mètode
tradicional. Els alumnes escoltaven i, ni tan sols prenien apunts a classe ja que tots els
continguts es podien trobar al llibre de text. Les sessions magistrals es completaven amb sessions
de problemes a la mateixa classe on la majoria dels alumnes no feien els exercicis raonant-los,
sinó que es limitaven a cercar la resposta al llibre.
Crec que aquest procés d’ensenyament-aprenentatge no era en cap cas significatiu i
tampoc treballava en profunditat cap competència. Vaig poder comprovar, amb diverses activitats,
durant el Pràcticum II, que conceptes relativament simples i que havien estat explicats i repetits
diverses vegades eren objecte de confusió per quasi tota la classe. Això em porta a sospitar que
els alumnes només preparaven els continguts per superar els exàmens. L’aprenentatge
malauradament no havia estat significatiu.
2. Marc teòric i Revisió bibliogràfica
Com a docents si revisem l’índex de fracàs escolar a Catalunya 1 no podem de deixar de
sentir la necessitat de fer quelcom per millorar aquest panorama.
He revisat en profunditat l’informe fet per la “Obra Social de La Caixa” vol. 29 . El Fracaso
escolar en España 2, on parla del nivell de fracàs en el sistema educatiu. L’anàlisi de les causes
està fora del abast d’aquesta memòria i només es centrarem en que podem fer com a professors
per ajudar als nostres alumnes.
1 - http://www.europapress.es/sociedad/educacion/noticia-cataluna-propone-rebajar-fracaso-escolar-10-2020-0110208141929.html 2- http://obrasocial.lacaixa.es/ambitos/estudiossociales/volumenes10_es.html
TREBALL FI DE MÀSTER
Màster de Formació del Professorat d’ ESO i BAT
pàgina 3 de 67
Elaboració pròpia de dades extretes del “Fracaso y abandono Escolar en España”. Obra Social de La Caixa. Vol 29
Si mirem els llibres de pedagogia, les presentacions a les assignatures del Màster, els
articles publicats i, sobretot el Decret 143/2007, es desprèn que l’aprenentatge ha de fer que la
participació dels estudiants sigui tota la possible, també l’aprenentatge ha de representar un repte,
tindre un enfocament interdisciplinari, cooperatiu i evidentment ha de ser significatiu.
Així doncs he tractat de cercar una metodologia que pugui ser emprada en una aula de 3er
d’ ESO i que promogui un aprenentatge significatiu i cooperatiu. Realment hem d’aplicar “
Innovació” amb el sentit més ampli de la paraula.
Realment no he trobat molta bibliografia que tracti les diferents metodologies “innovadores”.
Com a destacable cal ressenyar el llibre “La pràctica educativa. Com ensenyar” d’Antoni Zabala.
En aquest llibre l’Antoni Zabala considera els mètodes globalitzats com més adequats quan volem
treballar continguts amb aplicació real i que estiguin contextualitzats.
“Els mètodes globalitzats neixen quan l’alumen esdevé el protagonista principal de
l’ensenyament;....” 3
Si cerquem dintre de la pagina del Generalitat, concretament al XTEC, trobem a la secció
Innovació i Recerca els següents punts :
Projecte eduCAT1x1
Centres específics de suport a la innovació i la recerca educativa (CESIRE)
Projectes d'innovació educativa
Servei de Llengües
Llicències d'estudi retribuïdes
3 - Zabala,A. “La pràctica educativa.Com ensenyar” pàg, 142 . 2na Ed. 2007. Ed. Graó
73,4
50,8
69,2
62
0
10
20
30
40
50
60
70
80
ESO BAT+CFGM
%
Percentatge d'alumnes que acaben els estudis
1990 2006
TREBALL FI DE MÀSTER
Màster de Formació del Professorat d’ ESO i BAT
pàgina 4 de 67
He buscat informació dintre del cercador de llicències d’estudis retribuïts , trobant treballs
com :
DEL BARRIL MARTINEZ, Virginio (2004). “Aprenent a investigar en Ciències de la
Naturalesa: Una nova metodologia per a l’ensenyament-aprenentatge a l’ESO”.
SOLER , A.J. (2003). “El Mètode de Projectes Tecnològics com un entorn favorable dintre
de la contextualització de la Teoria de l’Activitat de l’Aprenentatge.”
I un de molt interesant per la facilitat d’aplicació i el material desenvolupat:
BATALLA GARCÍA. Consuelo (2009) “Teaching chemistry and physics to students in the 3rd
curs of ESO, by using the bilingual educational program CLIL (Content and language
integrated learning)
Amb la professora Batalla he intercanviat un parell d’e-mails i m’ha comentat que ella empra
aquest treball per donar les seves classes, cosa que m’ha semblat molt interesant e innovador.
També tenim els Camps d’aprenentatge, però aquesta experiència al igual que els centres
del CESIRE són només alternatives per petits treballs que no canvien significativament el
concepte del procés de ensenyament-aprenentatge.
Dintre de la web hi ha moltes pàgines que parlen de diferents tipus de processos
d’ensenyament-aprenentatge però no deixen clar quan és millor escollir una opció o una altra i
tampoc deixen gaire clar les diferències entre metodologies globalitzadores , així tenim les
WebQuests, Les caceres del Tresor, l’Aprenentatge basat en problemes, l’Aprenentatge per
Projectes, el treball per “Centres d’interès”, treballs de Recerca del medi, etc., barrejades moltes
vegades sota el paraigua de “treball per projectes”
Segons la descripció que es fa del treball per projectes en una llicencia del XTEC 4, poden
dir :
“S'entén el treball per projectes com una opció metodològica que permet organitzar les
situacions d’ensenyament-aprenentatge des d’una perspectiva globalitzadora i
relacional.”
A la secció 4 d’aquesta memòria faig una descripció més àmplia del que implica el “treball
per projectes” i com l’aplicarem nosaltres.
Podem dir que el treball per projectes pretén millorar el procés de ensenyament-
aprenentatge. Com fa que millori aquest procés? Començaré per el principi, fent una mica de
historia. Edgar Dale (1900–1985) un famós pedagog americà que va desenvolupar el seus
treballs als anys 60 sobre la utilitat dels mètodes audiovisuals va plasmar les seves conclusions
amb el seu famós “Con de l’ Experiència”5 on va fer una reflexió sobre com es modificava
4- http://www.xtec.es/~amerlo/projecte/pagina2.htm 5 -http://es.wikipedia.org/wiki/Edgar_Dale
TREBALL FI DE MÀSTER
Màster de Formació del Professorat d’ ESO i BAT
pàgina 5 de 67
l’aprenentatge amb la interacció. El Con de Dale és citat en molts treballs, és conegut com el 90 /
10 , cal dir que aquesta relació de retenció , que es pot veure al dibuix adjunt, va ser inventada
amb posterioritat així como la seva relació temporal . El fet és que aquestes xifres han estat
acceptades per la comunitat pedagògica com a representatives.
La proposta de Dale, sense entrar a valorar el percentatge, ens indica que el procés
d’aprenentatge és més efectiu si és fa mitjançant l’experiència directa que si és fa mitjançant
explicacions o llegint.
També podem anomenar els estudis de Hermann Ebbinghaus (1885) que van ser els
primers amb una base científica sobre el resultats de la retenció memorística. Ell mateix va ser el
subjecte del seu propi estudi i un cop provades les seves conclusions aquestes van ser publicades
en un treball anomenat Ueber das Gedächtnis ( Sobre la memòria).
Les conclusions de l’estudi és que un aprenentatge no significatiu té una corba d’oblit en
progressió geomètrica representada per una equació relacionada amb el temps:
( ⁄ )
, on m és el nombre de dies des de l’última repetició.
La corba inicial d’ Ebbinghaus, representada per la traçada en to blau fort redueix la retenció
a un 70 % en les primeres 8 hores d’aprenentatge, això es vàlid per dates sense cap sentit
significatiu per a la persona, podríem posar com a exemple : memoritzar una poesia o un nombre
de més de 9 xifres, o seqüències de fonemes sense sentit.
TREBALL FI DE MÀSTER
Màster de Formació del Professorat d’ ESO i BAT
pàgina 6 de 67
Si a la corba d’ Ebbinghaus li afegim els conceptes desenvolupats per Dale i anem
introduint un aprenentatge cada cop més significatiu mitjançant eines adequades, a les hores
introduïm un factor de significació a la equació anterior de tal manera que la equació canvia a
com a conseqüència de introduir un factor en percentatge de “significativitat de l’aprenentatge”
(SN).
( ⁄ ) ⁄
Les corbes d’oblit canvien radicalment en funció de la significació que ha tingut
l’aprenentatge. Així un aprenentatge força significatiu pot tindre una línia amb una pendent d’oblit
suau com la marcada amb color groc en contrast amb un aprenentatge memorístic pur que seria el
blau on l’oblit és exponencial.
Així doncs com més significatiu sigui l’aprenentatge més retenció per part de l’alumne i per
tant l’aprenentatge es converteix en una bastida per als següents aprenentatges.
0
20
40
60
80
100
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
% R
ete
nci
ó
dies
Corba d'oblit
0
20
40
60
80
100
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
% R
ete
nci
ó
dies
Corba d'oblit
TREBALL FI DE MÀSTER
Màster de Formació del Professorat d’ ESO i BAT
pàgina 7 de 67
3. Objectius del meu projecte
Després d’analitzar les oportunitats de l’INS Sant Pere i Sant Pau, les assignatures optatives
presenten una oportunitat per desenvolupar un treball que estigui contextualitzat, sigui cooperatiu i
treballi múltiples competències.
L’institut ofereix a 3er d’ESO diverses assignatures optatives quadrimestrals. El departament
de Ciències ofereix l’optativa “Diverteix-te al laboratori de Ciències” . Aquesta optativa treballa les
mateixes activitats que es fan a la assignatura de Ciències de la Naturalesa, ja que el docent
dedica una hora setmanal a fer alguna pràctica al laboratori amb la qual cosa podem dir que
aquesta optativa es converteix en un reforç de les pràctiques setmanals de l’ assignatura , les
quals ja cobreixen àmpliament la part pràctica tant de la Física i Química , com de la Biologia i
Geologia.
Així la meva proposta és :
La planificació, el desenvolupament (preparació del material) i avaluació ,
d’una assignatura optativa contextualitzada , que treballi les competències bàsiques
des de una perspectiva globalitzada i integradora, emprant la metodologia del treball
per projectes.
Quin es l’objectiu final de tot aquest esforç?
Entre moltes opcions que es podrien escollir, he decidit que en aquest projecte hem
d’aconseguir el següent :
1. Motivar als alumnes a que prenguin les decisions del seu propi coneixement preparant-
los per un futur on ells hauran de prendre decisions.
2. Canviar la metodologia deductiva per una de més inductiva.
3. Modificar l’actitud passiva a les classes per actituds actives.
4. Introduir el sentit de “Responsabilitat Compartida” i per tant de companyonia front al
individualisme.
5. Canviar l’actitud global front als “problemes” per transformar-los en “oportunitats”.
6. Tenir millors alumnes.
TREBALL FI DE MÀSTER
Màster de Formació del Professorat d’ ESO i BAT
pàgina 8 de 67
4. Selecció d’eines i tècniques per al disseny del projecte
Va ser el docent, professor Biel Ferrer i Puig 6 amb un curs sobre programació didàctica qui
em va parlar per primer cop de les metodologies deductives e inductives com a grans tendències
metodològiques per a començar a desenvolupar una programació. Fins aquells moment per a mi
eren termes que jo hagués definit amb la definició contraria, o sigui al procés inductiu l’hagués
anomenat deductiu i l’inrevés. Aquell fet em va fer reflexionar sobre com s’ensenyava a les
escoles i en va obrir els ulls, jo sempre he tingut professor que seguien un procés deductiu, però
el que cal, o al menys així ho crec ara es tractar de fer processos inductius.
4.1 El mètode deductiu
Direm que desenvolupem una metodologia deductiva quan els conceptes estudiats van del
genèric al particular. El professor explica el concepte, dóna la definició o fa una demostració de la
qual s’extreuen les conclusions i les conseqüències o bé, es resol un problema o un cas que
demostri el fet. Per exemple si s’explica una llei de la dinàmica, primer s’expressa l’equació o
postulat i posteriorment es resolen exemples que la corroborin.
El mètodes deductius són els més emprats en l’ensenyament des de les etapes inicials fins
als estudis universitaris. Cal fer menció que és el mètode que menys fa treballar les competències
i les estratègies cognitives.
Aquesta metodologia és molt adient quan els principis, les lleis, fórmules, etc. , estan molt
assolides i no cal perdre temps a explicar els conceptes.
4.2 El mètode inductiu
És quan presentem casos particulars i suggerim que es descobreixi el principi que els
regeix. Partim de casos particulars i arribem al principi general, per després a partir de la llei
general aplicar-la a la resolució de problemes. Amb aquest mètode es van fer la majoria dels
descobriments científics. Es basa en l’experiència, en la participació, en els fets i possibilita en
gran mesura la generalització.
El mètode inductiu té les següents etapes :
Observació i registre dels fets.
Anàlisi i classificació dels fets.
Generalització d’una llei, principi, etc. a partir dels fets.
Comprovació experimental.
El mètode inductiu serveix per predir un principi, i a partir d’aquest utilitzar el mètode
deductiu per fer les comprovacions. Continuant amb l’exemple anterior, posaríem uns exemples
6- http://www.arolaeditors.com/index.asp?sc=ficha&id=331
TREBALL FI DE MÀSTER
Màster de Formació del Professorat d’ ESO i BAT
pàgina 9 de 67
donant les dades de la força, la massa i l’acceleració i demanaríem la llei general que relaciona
aquestes dades, o sigui del fet particular a una llei general. Aquest mètode té detractors que diuen
que com no es poden comprovar totes les situacions, la generalització pot ser falsa.
Amb la inducció, fem partícips dels descobriments als alumnes i el mateix mètode i les seves
activitats es transformen en els dinamitzadors de l’acció i en un focus de motivació. Les tècniques
d’ensenyament es transformen en actives i el professor en guia o assessor.
4.3 Avantatges i desavantatges del mètode deductiu e inductiu
He fet un petit resum després de revisar més d’una dotzena de pàgines web on cadascú
exposa la seva interpretació o variant del que consideren avantatges o desavantatges dels
mètodes deductius i inductius, jo trobo que sembla prou clar que el mètode inductiu aporta
avantatges molt clares, si bé es cert que suposa un esforç per part del docent que no es dóna al
mètode deductiu. La inducció o la deducció i haurà de ser aplicada en funció dels objectius,
temps, alumnes, etc.
METODE DEDUCTIU METODO INDUCTIU
El mètode deductiu és un model on el
professor desenvolupa la seva activitat
mitjançant exposicions, preguntes, etc., i
l’alumne és un receptor passiu.
El mètode inductiu necessita de la participació de
l’alumne i és en si mateix generador de la activitat.
El professor és el conductor de l’aprenentatge
i explica el que creu bàsic.
El professor es converteix en un orientador del
aprenentatge.
S’aprèn abans que es comprèn. Es busca comprendre abans que memoritzar,
descobrir abans que acceptar un fet com cert.
El professor presenta les descobertes o
conclusions, l’alumne fa l’aplicació.
El professor presenta les particularitats i l’alumne fa els
descobriments.
Treballa una única matèria o àrea. El mètode inductiu és més flexible, pot treballar un grup
de matèries conjuntament dins d’ un “ centre d’interès”.
La estructura es simple va del més senzill al
més complex o del principi a la fi.
Facilita la modificació dels continguts i de l’ordre en
funció dels interessos dels alumnes , es mou des del
conegut a lo desconegut per a l’alumne. Es basa en la
intuïció.
Utilitza el llenguatge oral o escrit com quasi
únic mitjà de comunicació a la classe.
Cerca una realitat més propera o d’interès per a
l’alumne. Cerca l’experiència el més real possible.
Utilitza els màxims recursos per comunicar.
TREBALL FI DE MÀSTER
Màster de Formació del Professorat d’ ESO i BAT
pàgina 10 de 67
Dins d’aquest grans trets podem trobar a la bibliografia i a Internet tota una sèrie de variants
i eines per assolir el que es pretén : un aprenentatge significatiu.
He analitzat el trets més importants de les eines més significatives i emprades en el procés
d’ensenyament-aprenentatge.
METODES CENTRE METODOLOGIA CARACTERISTIQUES PRINCIPALS
Expositius : el docent Mètode deductiu Exposició de conceptes bàsics.
Classes magistrals .
Aprenentatge basat
en problemes
(ABP)
: l’alumne Mètode deductiu o
inductiu en funció del
plantejament
Resolució de problemes. L’alumne
resolt problemes com a part de la
comprovació de les lleis o conceptes
revisats. En ocasions l’alumne ha de
buscar el concepte a aplicar.
Anàlisi de casos : l’alumne o
l’equip de
treball
Bàsicament inductiu Elaboració d’ hipòtesis. / Debats.
Visualització de vídeos.
Realització d’ experiments.
Aprenentatge
per Projectes
(ApA)
: l’equip de
treball
Bàsicament inductiu Desenvolupament de projectes. El
projecte és un cas relacionat amb el
món real. Pot ser deductiu o inductiu.
El professor es converteix en el líder
del projecte.
WebQuest,
: l’equip de
treball
Mètode deductiu Treball en equip. Projectes petits de
curta durada.
Aprenentatge
cooperatiu
: l’equip de
treball
Mètode deductiu o
inductiu en funció del
plantejament
Treball en equip. Els alumnes
treballen en grups heterogenis.
4.4 L’aprenentatge per projectes (ApP)
Quan feia el curs de programació didàctica, va sortir el tema de programar per projectes en
comptes de per continguts. Va ser un descobriment. Perquè no? No és més motivador tindre un fil
conductor que un llibre amb continguts? No és mes gratificant fer un prototip, una recerca, una
aplicació , que aprendre un seguit de noms o fer problemes que no entenem quina és la seva
aplicació?
TREBALL FI DE MÀSTER
Màster de Formació del Professorat d’ ESO i BAT
pàgina 11 de 67
Programar per projectes no és la panacea de tots el problemes, es només una eina més que
tenim a la nostra maleta. Aquesta metodologia té fervents defensors i algun opositors.
He tractat d’analitzat els avantatges i desavantatges. A la pàgina web “What Works in
education” 7 s’esmenten diferents treballs de recerca que mostren la superioritat de l’aprenentatge
per projectes sobre l’aprenentatge tradicional. Altres anàlisis els podem trobar a casa nostra “Els
projectes de Treball” Guix num 235 Juny 2006 8
Després de reflexionar sobre diferents definicions, jo definiria l’aprenentatge per projectes
com :
un model centrat en l’equip (d’alumnes o membres) que permet treballar les competències
bàsiques i específiques d’una forma que el fa superior a metodologies tradicionals en aquest
aspecte, i que inclou estratègies en les quals tots els alumnes es poden involucrar
independentment de quin sigui el seu estil d’aprenentatge en oposició al clàssic mètode
deductiu.
El mètode basat en projectes té les seves arrels als treballs de Dewey l’any 1896 i després
va ser sistematitzat per William Heart Kilpatrick (1871–1965). Ja veiem que no estem parlant
d’una innovació recent.
Segons Kilpatrick9 caldria contemplar diferents tipus de projectes, jo he fet alguna petita
variant dels inicialment proposats, deixant el tipus de projectes en :
a) Projectes creatius: situacions d’aprenentatge basat en l’activitat; construcció d’un
telescopi, fabricació d’un robot, etc.
b) Projectes de problemes: resolució d’un problema teòric o pràctic.
c) Projectes d’aprenentatge: aprendre les excepcions de una llengua.
d) Projectes d’informació: adquirir informació per traspassar-la a dades o experiències i
reflexionar sobre el procés en si mateix.
Com ha d’esser un treball per projectes? 10
El treball per projectes pretén que l’alumne adquireixi competències seguint les següents
premisses :
El procés d ’aprenentatge estarà centrat en l’alumne. L’alumne és el protagonista del
procés mitjançant el seu treball, recerca, anàlisis , reflexió, deducció i decisió.
Si bé està centrat en l’alumne el procés es fa mitjançant el treball cooperatiu. La
responsabilitat és del grup en conjunt, les decisions les pren el grup de treball.
7- http://www.edutopia.org/project-based-learning-research 8- http://esc3-12.pangea.org/7jornades/conclu/GUIX_325_04elsprojectes.pdf 9 - http://www.slideshare.net/gualis91/metodologa-de-proyectos-segn-william-kilpatrick 10 - http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/desplegament_pri.pdf
TREBALL FI DE MÀSTER
Màster de Formació del Professorat d’ ESO i BAT
pàgina 12 de 67
El treball cooperatiu pretén enriquir el pensament propi amb interaccions i nous punts de
vista. També fomenta la tolerància.
Els projectes han d’estar enfocats a objectius que siguin part del curriculum.
Els projectes han de tenir connexió amb el món i permetre una interacció real.
Si bé en el nostre cas el projecte és tancat, els alumnes poden proposar temes específics
relacionats amb l’assignatura : Si algun dels temes o apartats dels temes proposats els
resulta molt atractiu es pot plantejar un treball d’investigació més profund que
l’inicialment proposat o bé poden proposar un nou tema que sigui d’actualitat.
Incentiva la investigació en àmbits d’interès. Es transfereixen estratègies per aprendre.
S’avalua el que s'ha après i com s’ha après.
Resumin podem dir que el treball per projectes treballa les competències junt amb els
continguts amb una simbiosi que fa que l’aprenentatge sigui significatiu.
Què fa el treball per projectes per als alumnes?
a) Que es preparin per al treball al món real. Els alumnes adquireixen competències molt útils
per al món laboral.
b) Que augmentin la seva motivació per l’aprenentatge al ser ells els que decideixen què
volen treballar d’un tema.
c) Que estableixin una connexió entre l’aprenentatge i el món real.
d) Que aprenguin a col·laborar, alhora que el coneixement es converteix en un bé comú.
e) Que comparteixin coneixement mitjançant el treball dialògic.
f) Que connectin amb altres disciplines.
g) Que aprenguin amb diferents estils de raonament i de maneres de pensar.
h) Que augmentin les seves habilitats socials i de comunicació.
Fases del projecte tancat que he desenvolupat
Segons Kilpatric11 el projecte està comprès per 4 fases : Intenció, Preparació, Execució,
Avaluació. Els projectes de treballs globals que són una evolució dels “treballs de projectes de
llengua” , aporten més fases al procés. Per aquest projecte he escollit les fases que s’adapten
millor a la tasca que s’ha de desenvolupar en ser un projecte tancat.
11- ZABALA i VIDIELLA, A ( 1995) .La pràctica Educativa. Com ensenyar. Ed. Graó . 2a Ed. 2007
TREBALL FI DE MÀSTER
Màster de Formació del Professorat d’ ESO i BAT
pàgina 13 de 67
a) Planificació : El professor i els alumnes busquen projectes que tinguin un
interès.
b) Investigació : El professor analitza si els recursos estan disponibles
c) Disseny : El professor dissenya les línies mestres del projecte
d) Verificar : Verifica amb els alumnes el projecte , acceptant canvis.
e) Implantació : S’implanta el projecte i es creen el equips
f) Documentació : : Es busca, s’analitza i es comparteix la informació.
g) Desenvolupament : El equips desenvolupen el treball amb supervisió.
h) Presentació : El equips presenten el seus treballs
i) Avaluació : El professor avalua. Els alumnes s’autoavaluen
Punts de vista oposats. Es pràctic l’aprenentatge basat en projectes?
Tan mateix que l’enfoc de l’aprenentatge basat en projectes o “aprendre fent ” esta ben
documentat com una estratègia curricular exitosa, aquest enfoc o estratègia requereix molta
preparació per par del docent i es difícil d’administrar i avaluar. Val la pena fer l’esforç que
requereix el ApP? 12
Por Susan Thompson
Susan Thompson ha trabajado en
educación durante 16 años, y ha
sido docente de muchas clases
de desarrollo profesional tanto en
el Centro para Docentes de
Massapequa, como en el Centro
para Docentes del Estado de
Nueva York. Continúa con su empeño de mejorar el
aprendizaje con el uso efectivo de las TIC en su
trabajo actual como Supervisora de Tecnología
Educativa en las Escuelas Públicas de Massapequa.
Por Kevin ScottKevin Scott ha
integrado las TIC en los
ambientes escolares, durante los
últimos siete años, para trabajar
con estudiantes que tienen una
amplia gama de habilidades.
Presta sus servicios a equipos
escolares de liderazgo y a
grupos de desarrollo de
currículos en el área de avances tecnológicos.
Actualmente realiza una maestría en Tecnología
para el aprendizaje en La Universidad Politécnica
de Virginia.
12 - Document tret de http://www.eduteka.org/SiNoApP.php
TREBALL FI DE MÀSTER
Màster de Formació del Professorat d’ ESO i BAT
pàgina 14 de 67
Todo docente ha tenido un estudiante que pregunta:
“¿Por qué tenemos que aprender
esto?” Básicamente lo que el estudiante está
preguntando es qué relevancia tiene su Institución
Educativa para su futuro. El Aprendizaje Basado en
Proyectos (ABP) le da esa relevancia. Un proyecto
ABP es una experiencia auténtica de aprendizaje,
centrada en el estudiante, basada en investigación y
posibilita la conexión de habilidades y aprendizajes,
con el mundo que existe fuera del aula.
Puesto que he usado ampliamente el ABP en mis
clases tanto de grados de primaria como de
secundaria, he descubierto que cada proyecto me
permite entender mejor a mis estudiantes. Como el
proyecto generalmente está planeado para
trabajarse en grupos pequeños (2-3 estudiantes),
ellos tienen la oportunidad de experimentar con roles
de liderazgo y colaboración de maneras que no
pueden hacerlo en los cursos ordinarios. El docente
no solamente ve el producto final, sino que tiene
tiempo para observar cómo trabajan los estudiantes
de manera individual y en grupo.
Los mejores proyectos son aquellos que piden a los
estudiantes resolver problemas de la vida real. Si en
su localidad, hay un tema que genere controversia,
pida a los estudiantes que lo investiguen, que
entrevisten gente, que hagan lluvia de ideas al
respecto, y que utilicen un proceso de toma de
decisiones para encontrar soluciones.
El producto final podría ser una campaña por escrito,
una presentación para la autoridad competente, un
modelo, una presentación multimedia hecha a la
agencia local de noticias, la lista es interminable y el
trabajo es importante. Para que los estudiantes
lleguen a conclusiones, deben investigar, recopilar
datos, analizar los resultados, sintetizar múltiples
propuestas, evaluar cada una y decidir cuál es la
mejor solución y la mejor forma de presentación
para el producto final.
(Deténgase acá por favor y lea nuevamente los
verbos de la frase anterior. Tome nota de cuántos de
estos denotan habilidades de pensamiento de orden
superior). Cada trabajo refleja las fortalezas de los
estudiantes que componen el grupo y con cada uno
de los proyectos he podido observar el crecimiento
de los estudiantes para nivelarse con los retos que
se plantean y aprender más sobre sus propias
capacidades. Las TIC son un componente natural
de estos proyectos puesto que los estudiantes
escogen las mejores herramientas informáticas para
realizar las tareas
El Aprendizaje Basado en Proyectos (ABP) es muy
exigente para usarlo regularmente en el aula
escolar. Muchas de las objeciones sobre el NCLB
[1], la presión por realizar mejores evaluaciones, la
enseñanza orientada por los datos y mantener
enfocados a los estudiantes para que demuestren
buen desempeño y obtengan buenos puntajes en
los exámenes más demandantes de competencias
escolares son válidas, pero el ABP no es el
remedio que cura ese mal. Esta es una estrategia
de enseñanza difícil de manejar que se ha vendido
como cura mágica para todos los estudiantes
etiquetados como talentosos, doblemente
excepcionales o aquellos necesitados de
aprendizajes más significativos. Esta es una
herramienta que se está usando con los
estudiantes para que generen sus propias
respuestas a preguntas y para que piensen más
críticamente sobre un tema; también se pretende
que simultáneamente y mientras dura el proceso,
hagan reflexiones con sus compañeros. En la
realidad del aula, donde deben manejarse
El diseño del ABP se originó en las facultades de
medicina. Cuando un paciente visita al médico,
éste debe hacerle preguntas que le den respuesta
al problema que lo ha llevado allí. Como pacientes
decimos: “Dr. Gómez, me duele la rodilla”. A lo que
el doctor Gómez me responderá con una serie de
preguntas como “¿Cuándo le empezó el
dolor?” “¿Había sentido antes este dolor?, En
escala de 1 a10, en la que 10 es el máximo dolor,
qué número le daría al dolor que siente? Después
de esta evaluación inicial, el doctor prescribe
terapia fisca o medicamentos o quizás nos remita a
un especialista. En el aula este modelo no funciona
así de bien. En muchos casos el problema que se
plantea, intencionalmente se describe en forma
muy vaga y los estudiantes no entienden cuál es la
situación.
En mi clase de historia, la mayoría de los
estudiantes no han estado expuestos a las
complejidades de la guerra u a otros conceptos
difíciles de comprender. Como facilitador, mi
trabajo consiste en guiarlos para que formulen
buenas preguntas y para que investiguen
respuestas a esas preguntas; pero en primer lugar,
¿qué sucede si los estudiantes no están
interesados en el tema? La mayoría de los
estudiantes de secundaria no demuestran interés
por hechos que ocurrieron hace más de 100 años y
puede resultar difícil motivarlos por asuntos que no
tienen ningún efecto directo en sus vidas.
TREBALL FI DE MÀSTER
Màster de Formació del Professorat d’ ESO i BAT
pàgina 15 de 67
Otra particularidad del ABP, que con frecuencia no se
tiene en cuenta, es que se cometen errores, pero los
estudiantes encuentran la manera de corregirlos. De
vez en cuando, se requiere la intervención del docente
para guiar al grupo, pero generalmente los estudiantes
trabajan en conjunto para encontrar la solución. A pesar
de que como docentes, permanentemente estamos
evaluando el trabajo de nuestros estudiantes, pocas
veces les permitimos aprender de sus errores,
encontrarlos y corregirlos. Esto es algo que ocurre
naturalmente en el ABP.
La valoración del producto final generalmente se hace
con una Matriz de Valoración (Rúbrica), pero la
evaluación a lo largo del proyecto debe ser permanente
y se lleva a cabo, mediante la observación del docente
y con conversaciones sostenidas entre estudiantes y el
docente. Una vez termina el proyecto, siempre doy
tiempo para reflexionar, tanto con apuntes hechos en
un diario personal como promoviendo una discusión en
el grupo. Reflexionando sobre los aspectos positivos y
negativos del proyecto, desarrollamos las bases para
mejorar el diseño y mejoras para el siguiente proyecto.
Cuando un docente ha tenido experiencia con algunos
proyectos de este tipo (ABP), las labores de asignación,
manejo y calificación de los proyectos se facilita mucho.
Creo que yo desarrollé un sexto sentido que me
permitió saber cuándo estaba lista mi clase para
trabajar en un ABP. El sexto sentido se refuerza cuando
los estudiantes tienen habilidades con base sólida y
aprendizajes y también, cuando un evento a nivel local
o mundial resulta inspirador. Para resumir, ¿es el ABP
muy exigente para trabajarlo en las aulas escolares?
Definitivamente no; más aún, no sé cómo habría
enseñado yo durante estos 16 años sin utilizarlos. No
solamente hacen del aprendizaje algo relevante;
también posibilitan que la enseñanza sea relevante.
El ABP tiene ventajas para aprendices
avanzados y estudiantes mayores que están
cautivados por un tema que les fascina. Nos
esforzamos para que todos nuestros
estudiantes se interesen en los temas que les
presentamos y para que se involucren
activamente en su aprendizaje. Nuestros
Ministerios de Educación establecen qué deben
saber los estudiantes y el NCLB [1] determina si
estamos alcanzando esos objetivos. El ABP
requiere más tiempo, energía y recursos y sus
resultados son marginales o pequeños. Los
estudiantes que luchan con el desarrollo de
habilidades básicas, tienen mayores dificultades
con el ABP porque las bases que tienen no son
lo suficientemente sólidas para apoyarlo
Los estudiantes que luchan con el desarrollo de
habilidades básicas, tienen mayores dificultades
con el ABP porque las bases que tienen no son
lo suficientemente sólidas para apoyarlo
ESOL [2] y los estudiantes que requieren
educación especial luchan aún más, y a pesar
de nuestros mejores esfuerzos por ubicarlos en
grupos de estudiantes “buenos” que les ayuden,
terminan frustrados. Los estudiantes frustrados
no son exitosos y tampoco culminan sus
estudios con mayor conocimiento. En cambio,
están menos motivados y muchas veces
abatidos. No vale la pena lanzar al agua a esos
estudiantes que realmente necesitan nuestra
ayuda, sin un salvavidas.
Debemos concentrar nuestra atención en
prácticas, ideas fundamentales y estrategias
que den resultados; no en aquellas que
representan las últimas tendencias educativas o
que solo funcionan con estudiantes
excepcionales.
TREBALL FI DE MÀSTER Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
pàgina. 19 de 67
5.1 Presentació del projecte
Amb la present memòria pretenem desenvolupar una assignatura optativa quadrimestral on
la metodologia sigui el treball per projectes. La proposta és un projecte de documentació, anàlisi,,
contrast i diàleg, consensuar i, d’aprenentatge treballant en equip on el tema sigui la “
Problemàtica mediambiental a l’àrea de Tarragona i comarques”. També s’inclouran aquelles
problemàtiques globals, encara que no ens afectin d’una manera molt directa. Es vol que
l’assignatura sigui flexible per tractar esdeveniments importants si aquests es produeixen, per
exemple el tema de la central nuclear de Fukushima al Japó i, si això podria passar a Tarragona.
El currículum oficial situa aquest coneixement a la part de Biologia y Geologia , però els
llibres de text el relacionen més amb la part de Física i Química. Trobem que el Decret 143/2007
diu,
Interacció entre els subsistemes de la Terra i l'activitat humana.
Anàlisi d'alguns impactes de l'activitat humana sobre l'atmosfera i la hidrosfera.
Diferenciació entre contaminació i contaminant i identificació d'alguns contaminants i el seu
impacte en alguns medis.
Identificació d'alguns dels riscos derivats dels processos geològics externs. Reconeixement
de l'activitat humana com a afavoridora d'alguns d'aquests processos. Valoració de l'impacte i
mesures per a la seva predicció i prevenció.
.........
Caracterització de les conseqüències de l'activitat humana sobre la biosfera a partir
d'analitzar la modificació dels cicles de matèria i del flux d'energia de la natura. Identificació dels
mecanismes autoreguladors dels ecosistemes en els cicles de matèria i el flux d'energia d'un
ecosistema proper.
Anàlisi de les causes, processos i conseqüències d'alguns problemes ambientals, com ara:
la generació de residus, la pluja àcida, la disminució de la capa d'ozó i l'augment del diòxid de
carboni atmosfèric. Argumentació de mesures preventives i correctores per afrontar alguns
d'aquests problemes i concreció de propostes d'actuació a l'entorn proper.
També es pot vincular el tema amb la part del currículum de Física i Química que parla de
Interpretació de la radioactivitat i dels efectes de les radiacions ionitzants sobre els
organismes i en particular els éssers humans. Valoració de mesures preventives i protectores.
TREBALL FI DE MÀSTER Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
pàgina. 20 de 67
5.2 Abast del projecte
Fomentar el treball cooperatiu en una disciplina que és molt important pel futur de la
societat, fent-lo mitjançant un treball per projecte d’aprenentatge “tancat” que té interacció amb la
realitat propera de l’alumne, sense renunciar a una metodologia científica i a l’aprenentatge
dialògic. El projecte es constitueix en una assignatura quadrimestral.
Matèria : Matèria Optativa – Quadrimestral Curs : 3er ESO
Títol matèria : PROBLEMÀTICA MEDIAMBIENTAL AL ÀREA DE
TARRAGONA i COMARQUES
Objectiu : Comprendre quins són els problemes ambientals a l’àrea de Tarragona.
Estudiar l’impacte de les indústries a les nostres comarques, en la
manera de viure i en la salut de la població. Analitzar com aquests
problemes ambientals poden condicionar el futur de les nostres
comarques i el nostre propi.
Competències : El projecte cerca treballar totes les competències d’una manera pràctica.
Competència comunicativa: fent presentacions, resums, enquestes,
lectures complexes (legislació)
Competència artística i cultural: aprenent a fer mapes, esquemes,
història de l’evolució del medi ambient.
Tractament de la informació i ús de les TIC: utilitzant eines TIC per
fer recerques, anàlisis de dades, presentacions , etc.
Competència matemàtica: entenent conceptes com concentració
màssica, balanços de matèria, etc.
Aprendre a aprendre: sent capaç de conduir el seu aprenentatge,
fomentant el pensament creatiu i fent-se preguntes que necessiten
reflexió.
Autonomia i iniciativa personal: mitjançant el treball cooperatiu , així
com el foment de l’aprofundiment en aquells temes amb els quals cada
alumne pugui tenir un interès particular com un petit projecte personal.
Social i Ciutadana: fent enquestes a companys, professors o població
en general . Analitzant les repercussions del problemes a l’entorn i
debatre solucions.
Competència Científica: entendre tot el component científic associat a
aquest tema, com química, física, conceptes tècnics.
TREBALL FI DE MÀSTER Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
pàgina. 21 de 67
5.3 Metodologia de l’assignatura
Volem que els nostres alumnes tinguin una formació científica que faci que comprenguin la
importància de la preservació racional del medi ambient, alhora que treballant totes les
competències bàsiques.
Cooperativa :
El desenvolupament de l’assignatura es farà en equips cooperatius
estructurats, on es determinaran els rols. La responsabilitat del
coneixement és grupal.
Constructiva : L’estructura de les unitats fa que els aprenentatges estiguin encadenats i
relacionats. No és només cercar informació o llegir texts, sinó també
identificar problemes, observar fenòmens, formular hipòtesis, analitzar,
comparar, classificar, discutir, comprovar, comunicar resultats, etc.
Significativa : Un aprenentatge rellevant de forma que els continguts tinguin una
aplicació relacionada amb l’entorn proper. Totes les unitats tracten de
cercar l’ aplicació al nostre entorn (Tarragona i comarques). Es treballa
bàsicament cercant les competències en totes les activitats.
Inductiva : El treball tractarà de plantejar les qüestions de la manera més inductiva
possible. Els alumnes han de fer les deduccions sempre que sigui possible.
Transversal : Pararem atenció als continguts d’altres matèries que ens ajudin a
comprendre la nostra: la Química, les Matemàtiques, però també les
Ciències Socials o l’anglès.
Activa i motivadora
: El currículum de l’assignatura és obert. Sempre hi caben interessos que
estiguin relacionats directament amb l’assignatura.
5.4 Constitució dels equips de treball
Es treballarà en equips cooperatius de 3/4 alumnes. Se’ls proveirà d’una estructura de
responsabilitat i de co-avaluacions per evitar la inquietud de la responsabilitat individual i evitar
que la càrrega de treball recaigui només sobre una part dels membres.
Tindrem grups de treball heterogenis. La composició dels grups la farà el professor
desprès de fer un sociograma per conèixer les interaccions dintre de la classe i per tant garantir
en el possible una bona convivència en el grup.
TREBALL FI DE MÀSTER Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
pàgina. 22 de 67
Grup petit heterogeni :
Equip de treball de 3 o 4 alumnes que desenvolupen un projecte , activitat , etc. Mostra la
seva millor utilitat per a la realització de treballs que exigeixen la recerca d’informació amb
una anàlisis de profunditat mitjana del tema i per presentacions i exposicions.
PROMOU
Actituds cooperatives
Introducció de nous conceptes d’especial dificultat.
Aclariment d’ informació que s’ha donant prèviament al grup.
Enriquiment del al grup amb aportacions diferenciades.
Autonomia i responsabilitat
DESAVANTATGES
Difícil de valorar l’aportació individual
Alumnes que no hi participen
Els èxits individuals es dilueixen dintre dels resultats grupals
Dintre de cada grup hi haurà una distribució de responsabilitats per activitats . Es farà una
assignació de rols, aquestes assignacions seran entregades al professor perquè pugui avaluar el
paper de cadascun. Aquests rols seran rotatius al llarg del projecte, així cada persona realitzarà
tots els papers. De forma genèrica els rols a designar són :
Líder del projecte i Comunicador: És el responsable el que dinamitza l’activitat. Interactua
amb el professor- assessor , o si cal amb els altres equips de treball.
Responsable d’informació: És el responsable de cercar informació addicional a l’ aportada
per les fitxes.
Analista : És el responsable de l’anàlisi i classificació de la informació.
Secretari i Logístic : És l’encarregat de donar forma coherent a tota la informació escrita
de tal manera que tingui una coherència de forma i presentació . També s’encarrega de
buscar els recursos adients, si cal.
És molt important tindre la “Responsabilitat Compartida”, tots els integrants són
responsables del coneixement del projecte. Cada membre ha de tenir la capacitat de respondre
qualsevol pregunta del projecte.
El professor serà en tot moment el guia o assessor dels equips. També farà la
monitorització dels avenços de manera regular segons les necessitats dels equips i avaluarà de
forma permanent el rendiment de l’ equip i dels seus membres.
El professor serà en tot moment el teu guia quan estiguis en un
entrebanc o no sàpigues com orientar la feina.
També monitoritzarà el teu avanç i que cada un dels membres del
grup fa la feina encomanada
TREBALL FI DE MÀSTER Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
pàgina. 23 de 67
5.5 Recursos
Aquesta assignatura es treballarà a la biblioteca del centre que compta amb 18 ordinadors i
que a les hores de classe sempre roman tancada i per tant amb ordinadors i taules disponibles. El
projecte ha d’estar consensuat amb la direcció del Centre i amb els membres del departament
de Ciències.
Els recursos necessaris són bàsicament recursos TIC :
Material de treball per els alumnes . Veure annex II
Ordinadors amb connexió a Internet. Disponibles a la biblioteca del centre. Son la base
del treball a desenvolupar. La informació la trobarem dintre de les diverses pàgines web
proposades o en aquelles que els alumnes trobin durant la seva recerca.
Projector i pantalla. Imprescindible per veure pel·lícules , documentals , explicacions
complexes que requereixin una bona imatge . És també necessària perquè els alumnes
facin les seves pròpies presentacions. Disponible a la biblioteca del Centre.
Blog. Crearem un blog o pàgina web amb l’ajut del departament de Tecnologia i s’aniran
penjant les unitats didàctiques, amb les preguntes , adreces web i també es penjaran les
respostes i recerques dels equips, un cop avaluades com una base de dades.
La primera Unitat d’ Introducció al Treball en Equips serà donada amb l’ajuda de la
psicopedagoga del Centre.
Portarem persones de l’àmbit del medi ambient perquè facin xerrades.
Programarem dues sortides a empreses de l’àrea. Exemple: visita a una depuradora
d’aigües residuals.
5.6 Temporització del projecte
Aquesta assignatura optativa és quadrimestral amb una temporització de 35 hores. L’ hem
dividit en Unitats Didàctiques on anirem desenvolupant els diferents aspectes del medi ambient a
la nostra província i tota la problemàtica que això comporta.
He fet un desenvolupament de les unitats didàctiques amb els objectius d’aprenentatge,
competències a treballar, activitat d’aprenentatge, metodologia emprada i els criteris particulars
d’avaluació de cada activitat. Això està desenvolupat a l’Annex I.
La temporització aproximada del projecte es la següent:
TREBALL FI DE MÀSTER Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
pàgina. 24 de 67
Unitat 1
INTRODUCCIÓ AL TREBALL EN EQUIPS. ( 2 sessions)
▪ Diferència entre treballar en grup o treballar en equip. ▪ Com és el treball en equip?
▪Justificació d’un equip de treball ▪ Pràctiques de treball en equips.
Unitat 2
INTRODUCCIÓ AL MEDI AMBIENT. (4 sessions )
▪ El medi ambient. ▪ Què preocupa als tarragonins ? ▪ Quin és el problema ambiental més
preocupant del món?
Unitat 3
LA CONTAMINACIÓ AL NOSTRE ENTORN. (4 sessions)
▪ Contaminació i contaminant. ▪ Tipus de contaminació i contaminants
Unitat 4
LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA .( 4 sessions)
▪ La realitat de Tarragona i comarques ▪ La problemàtica de la contaminació i les seves
conseqüències :La pluja àcida, el forat a la capa d’ozó.
Unitat 5
El CANVI CLIMÀTIC. (4 sessions)
▪ Entendre les conseqüències del canvi climàtic. ▪A què és degut el canvi climàtic. ▪ Com ens
afecta a nosaltres el canvi climàtic. ▪Què fa la societat per combatre el canvi climàtic?
Unitat 6
L’AIGUA. GESTIO I TRACTAMENT. (5 sessions)
▪ Aigua disponible per als éssers humans. ▪ El cicle de l’ aigua a la natura. ▪ Focus de
contaminació . ▪ La contaminació de les nostres aigües. ▪ Com es tracta l’aigua residual. ▪
Com funciona una depuradora. ▪ Com funciona una dessalinitzadora.
Unitat 7
GESTIO DELS RESIDUS. (4 sessions)
▪ Els residus industrials.▪ La gestió dels residus .▪ Recollida selectiva. ▪ Causes i efectes
de la contaminació del sòl
Unitat 8
ELS RECURSOS NATURALS: RENOVABLES I NO RENOVABLES.( 5 sessions)
▪ Entendre el concepte de renovable i no renovable .▪ Energies renovables i no
renovables produïdes al àrea de Tarragona. ▪ Els problemes actuals de les energies no
renovables. ▪ Com es produeix la energia nuclear. ▪ Accidents nuclears greus al món ▪L’
energia nuclear a les nostres comarques.▪ Els residus nuclears.▪ A favor o en contra de
l’energia nuclear ?
Unitat 9
QUÈ HEM APRÈS ? QUÈ PODEM FER NOSALTRES? (2 sessions)
▪ Què podem fer per millorar el medi ambient?
FINAL
PRESENTACIÓ I EXPOSICIÓ DEL TREBALL. (1 sessió)
▪ Treball final.▪ Presentació del treball final
TOTAL 35 sessions en un quadrimestre
TREBALL FI DE MÀSTER Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
pàgina. 25 de 67
5.7 Avaluació de l’assignatura
Els projectes s’han de pensar de tal manera que es puguin avaluar. Això implica començar
pels objectius, les activitats i després analitzar com avaluarem aquest objectius. Les activitats
dels treballs per projectes, han de ser planificades per :
Utilitzar una varietat de mètodes d’avaluació
Incloure l’avaluació al llarg del cicle de aprenentatge
Avaluar els objectius importants i les competències assolides.
Involucrar els alumnes en el procés d’autoavaluació.
5.7.1 Avaluació de les activitats
Les activitats que es vagin fent al llarg del projecte: redaccions, presentacions parcials,
debats, etc., s’avaluaran amb una matriu d’ activitats on s’anotarà l’activitat i es valorarà
l’aportació grupal e individual. Serà similar a una Matriu d’Avaluació Comprensiva. Es donaran en
cada treball les pautes per la seva avaluació.
5.7.2 Avaluació del projecte
L’ avaluació del projecte constarà de quatre valoracions que tindran un pes de un 25 %
sobre la nota del projecte.
a) Avaluació del treball escrit: dóna lloc a una qualificació comú per a tots els
components de l’equip.
b) Avaluació de la presentació oral: el professor qualificarà cadascuna de les
intervencions individuals.
c) Avaluació del treball en equip : basada en les observacions que realitzarà el professor
i que serà una qualificació individual.
d) Coavaluació sobre el treball desenvolupat al equip per cadascun dels altres
companys.
Els diferents aspectes es desenvoluparan a les matrius d’avaluació analítiques.
TREBALL FI DE MÀSTER Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
pàgina. 26 de 67
Qualificació del projecte per equip
Qualificació/ Criteri
Excel·lent (4)
Bé (3)
Suficient (2)
Pobre ( 1)
Qualitat i
Quantitat de
la informació.
La informació aportada està
clarament relacionada amb el
tema que es pregunta i
proporciona informació addicional
i/o exemples rellevants.
La informació és àmplia però al
hora ressalta o sintetitza els
punts clau.
La informació aportada està
clarament relacionada amb el
tema que es pregunta, la
informació addicional, si bé està
connectada no sempre és
rellevant
La informació acostuma a ser
àmplia però no sempre es
ressalten el punts clau.
La informació aportada està
relacionada amb el tema però no
dóna cap informació addicional o
exemples
La informació no sempre és
àmplia i no ressalta els punts clau.
La informació aportada no
respon adequadament al tema
que es pregunta.
La informació és insuficient i no
ressalta cap punt
Precisió de la
informació
La informació exposada es
totalment correcta i no es pot
rebatre
Es poden rebatre algunes de les
dades aportades o de les
argumentacions.
Es pot rebatre més d’un 10% de
l’argumentació o informació
aportada.
Es pot rebatre més del 20 % de
la argumentació o informació
aportada.
Organització
de la
informació
La informació està molt ben
organitzada. Els textos són
precisos amb una estructura
ordenada : introducció,
desenvolupament i conclusions.
La informació està ben
organitzada. El text està ben
redactat quasi sempre té una
introducció, desenvolupament i
conclusions.
La informació està ben
organitzada, però el text no està
ben redactat.
La informació no està ben
organitzada.
La estructura del text no és
aclaridora i les oracions no
estan ben construïdes.
Fonts
d’informació
Totes les fonts d’informació ,
gràfiques, dades, etc. estan
documentades i presenten una
gran fiabilitat.
Totes les fonts d’informació estan
documentades i son fiables, però
algunes tenen un fort biaix no
reflectit al treball.
Totes les fonts d’informació estan
documentades però algunes no
tenen fiabilitat contrastada.
Algunes fonts d’informació ,
dades, etc., no estan
documentades o no presenten
cap fiabilitat.
Ús de les
fonts d’
informació
Consulten les fonts suggerides i a
més en busquen de noves amb
informació fiable i adequada .
Normalment empren els
enllaços suggerits , però també
cerquen de nous pel seu compte.
Només empren els enllaços
suggerits.
Necessita ajuda amb els
enllaços, no sap navegar dintre
dels enllaços
Ortografia i
Gramàtica
No hi ha errors de gramàtica ,
ortografia o puntuació.
Quasi no hi ha errors de
gramàtica, ortografia o puntuació.
Hi ha pocs errors de gramàtica ,
ortografia o puntuació.
Hi ha molts errors de
gramàtica, ortografia o
puntuació.
TREBALL FI DE MÀSTER Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
pàgina. 27 de 67
Qualificació de la presentació a nivell individual
Qualificació/ Criteri
Excel·lent (4)
Bé (3)
Suficient (2)
Pobre (1)
Coneixement
del tema
Coneix el tema perfectament.
Contesta amb seguretat i precisió
totes les preguntes.
Coneix bé el tema.
Contesta amb seguretat quasi
totes les preguntes formulades.
Coneix el tema però no totes les
parts.
Pot contestar les preguntes de
les parts que coneix.
No coneix el tema.
No pot contestar les preguntes
formulades.
Domini de
l’escena
Domini de l’escena. Sap
transmetre contingut i emocions.
Controla l’escena. Sap transmetre
continguts i alguna emoció.
Poc ús del llenguatge corporal.
Sense transmetre emocions.
Totalment descol·locat a
l’escena.
Domini del
públic
Sap mantenir l’atenció en tot
moment amb la variació del to de
veu, llenguatge corporal, etc.
Sap mantenir l’atenció però no es
veu segur del tot.
No manté gaire l’atenció de
l’audiència.
L’audiència es desentén . No sap
mantenir l’atenció.
Control de la
situació
Estableix contacte visual amb tota
l’audiència.
A vegades perd el contacte visual
amb l’audiència.
No sap col·locar-se o no mira
prou a l’audiència.
No fa cap contacte amb
l’audiència.
Oratòria To de veu correcte i ben timbrat.
Agrada.
Durada perfecta.
Correcte. Ni agrada ni desagrada
Durada correcta.
La seva oratòria no connecta.
Es fa una mica llarg o una mica
curt.
No se sent o no vocalitza
correctament.
Temps o massa llarg o massa
curt.
TREBALL FI DE MÀSTER Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
pàgina. 28 de 67
Qualificació del treball en grup a nivell individual / Co-avaluació del companys
Qualificació/ Criteri
Excel·lent (4)
Bé (3)
Suficient (2)
Pobre (1)
Actitud No critica públicament el projecte o
treball dels altres membres
Sempre té actitud positiva vers el
treball.
Mot rarament critica en públic el
projecte o treball dels altres
membres.
La seva actitud sol ser positiva
vers el treball.
De tant en tant critica en públic
el treball del projecte o dels
altres.
Sol tenir una actitud bastant
positiva vers el treball.
Critica amb freqüència el treball
del projecte o dels altres
membres.
La seva actitud no sol ser
positiva vers el treball.
Qualitat en
el treball
Proporciona treball de qualitat de
molta qualitat.
Proporciona treball de bona
qualitat que algun cop s’ ha de
refer.
Proporciona treball que ha
d’ésser comprovat per altres
membres del equip.
Proporciona treball que no
serveix per a l’objectiu.
Treball en
equip
Escolta i comparteix i dóna suport
a l’esforç del equip.
S’esforça per mantenir un bon
clima a l’equip.
Acostuma a escoltar i compartir i
recolzar l’equip
No causa problemes
A vegades escolta i dóna suport
a a l’equip.
Ocasionalment causa problemes
amb els altres membres.
No escolta ni dóna suport a
l’equip.
Habitualment passa de l’equip
Contribució
al projecte
Proporciona idees útils sempre que
participa en les discussions de
l’equip
És un líder clar que s’esforça.
Generalment proporciona bones
idees
És un membre clau que s’esforça.
Ocasionalment proporciona
bones idees.
Fa el seu treball
No proporciona idees i no
participa en les discussions.
No sempre fa el seu treball.
TREBALL FI DE MÀSTER Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
pàgina. 29 de 67
5.7.3 Avaluació final
L’avaluació de l’assignatura constarà de dues contribucions :
a) L’avaluació del projecte que suposarà el 70 % de la qualificació
b) L’avaluació de les activitats de cada unitat didàctica que valdrà un 30 % de la nota.
Aquestes activitats formaran part del dossier del projecte.
5.8 Resultats
5.8.1 Resultats esperats.
En aquesta memòria es desenvolupa una proposta d’assignatura optativa basada en el medi
ambient. He comentat el tema amb els professors del departament de Ciències de l’INS on vaig
fer les pràctiques i, en principi, el tema i el material de l’optativa els ha semblat ben dissenyat i
força contextualitzat, però per una altre banda no són gaire partidaris d’introduir cap canvi.
Consideren que les metodologies tradicionals són tan bones com qualsevol nova tendència
pedagògica. Així el departament de Ciències té com a primer objectiu assolir un bon nivell de
qualificacions a les proves de les PAU, no fer innovacions.
Donant-li un vot de confiança perquè l’esmentada optativa tingués una bona acollida entre
alumnes amb un perfil científic i amb intenció de continuar el batxillerat tampoc tindríem,
inicialment, una massiva afluència d’alumnes. El perfil d’alumne que creiem que hi estaria
interessat correspon al d’estudiant dedicat, a qui agrada el treball en equip, la llibertat per prendre
decisions i que té interès real en conèixer el tema del medi ambient. També creiem que
l’organització de les unitats faria que tots aquells que fessin l’assignatura gaudissin força d’ella, ja
que:
Permet adquirir uns coneixements molt importants en l’àrea del medi ambient.
Permet llibertat de treball en els continguts. Existeix un dossier amb preguntes i webs de
referència però el treball és autònom i permet l’expressió personal de les idees.
Permet el treball cooperatiu com a forma d’aprenentatge i convivència.
Permet l’experimentació de com es treballa al món real.
Permet prendre contacte amb coneixements poc habituals com legislació, dades
empresarials, etc.
Es proposen sortides a empreses per viure quina problemàtica ambiental tenen.
Aquest treball prepara per al treball de recerca de Batxillerat.
TREBALL FI DE MÀSTER Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
pàgina. 30 de 67
Es molt important explicar als alumnes què poden esperar d’aquesta assignatura. No és una
assignatura que es pugui considerar fàcil, perquè els continguts són molt exigents i el treball e
documentació és una part molt important al hora que a vegades feixuga.
Crec que l’assignatura està ben plantejada per convertir-se en un mitjà de aprenentatge
significatiu i col·laboratiu. El treball a casa no ha de resultar un problema perquè la temporització
dóna temps suficient si es treballa a l’aula.
Per un altre costat el coneixement que poden adquirir serà molt valuós per a altres
assignatures com poden ser Ciències de la Naturalesa, Química o inclús per anar intuint un treball
de recerca al Batxillerat.
5.8.2 Anàlisi dels resultats
No sempre el projectes d’innovació tenen l’èxit que podíem esperar , les raons poden no ser
evidents. Què fem si no assolim els objectius fixats? (veure pàgina 7)
1. Motivar als alumnes a que prenguin les decisions del seu propi coneixement preparant-
los per un futur on ells hauran de prendre decisions.
a. no mostren decisió sobre el treball,
cada pas es consultat. La iniciativa
brilla per la seva absència.
a.1 donar pistes, suggerir, però en cap cas donar
la solució. Espitllar-los a que prenguin les
rendes.
a.2 fer una sessió sobre la pressa de decisions.
2. Canviar la metodologia deductiva per una de més inductiva.
b. als alumnes no els agrada la
metodologia emprada
b.1 modificar la metodologia, introduir altres
conceptes, com poden ser fer alguns
continguts de manera grupal.
b.2 treballar amb la tècnica de grups d’experts
( puzle d’Aronson)
3. Modificar l’actitud passiva a les classes per actituds actives.
c. els alumnes no mostren gaire interès
amb l’assignatura
c.1 analitzat què no agrada als alumnes de la
planificació de l’assignatura i modificar la seva
estructura.
4. Introduir el sentit de “Responsabilitat Compartida” i per tant de companyonia front al
individualisme.
d. alguns equips no funcionen
correctament
d.1 fer un procés de mediació.
d.2 fer un canvi de membres entre equips.
TREBALL FI DE MÀSTER Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
pàgina. 31 de 67
5.
5. 5. Canviar l’actitud global front als “problemes” per transformar-los en “oportunitats”.
e. cada petit entrebanc és una
muntanya.
e.1 analitzar el progrés fet, que ells valorin on
estaven i on estan.
e.2 ensenyar-los algunes tècniques per a
afrontar els problemes basat en la PNL.
Com a docents hem d’ analitzar constantment el que fem, per això podem emprar diversos
mètodes, un que hem vist durant el present Màster es diu la practica reflexiva13, és un mètode
basat en la millora continua. Per això necessitem de l’ajuda de companys i del nostres alumnes
Com apliquem aquesta metodologia ?
Amb els nostres alumnes. En primer lloc farem el següents passos:
1. En començar cada unitat donarem un petit qüestionari al nostres alumnes perquè
avaluïn els seus coneixements previs. Farem el que s’anomena KPSI.
2. En acabar cada unitat donarem un altre qüestionari on els alumnes faran un petit resum
del que han après , valoraran la metodologia que han emprat i si els han resultat
interessants el temes tractats.
3. S’inclourà una secció per que donin les seves idees per millorar: què els ha agradat,
què no els ha agradat, què farien per millorar la unitat.
Amb aquestes dades farem un procés de reflexió amb i un procés de millora que inclogui a
altres docents que estiguin involucrats en els processos de millora a les seves matèries o bé es
vulguin ajudar a millorar. Seguirem el procés de :
a) Fer l’anàlisi de les bones pràctiques, la coobservació a l’aula i la pluja d’idees
b) El Contrast : anotar el punts forts i els punts febles.
c) Redescripció : reescriure el mètode de tal manera que millorem els punts febles.
d) Avaluació del procés : Després de millorar el mètode, avaluar què fem ara que sigui de
positiu que no fèiem abans.
El procés torna a començar amb un cicle continu . Amb els nostres alumnes i companys
anirem progressant amb el procés reflexiu.
13- http://www.xtec.cat/formacio/practica_reflexiva/index.htm
TREBALL FI DE MÀSTER Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
pàgina. 32 de 67
Al acabar el període quadrimestral, farem una profunda reflexió de totes les modificacions
que hem introduït, també farem una àmplia enquesta als nostres alumnes on els demanarem que
vagin donant les seves opinions del que els ha agradat i del que no.
Les modificacions a introduir poden ser molt variables :
Canvi de metodologia: podem fer el equips homogenis i introduir el multinivell.
Canviar els membres dels grups en cada unitat per aconseguir una millor interacció
entre tots els alumnes.
Introduir més activitats de treball més lúdic i menys treball de recerca d’informació.
Entrevistar al alumnes que es matriculin per descobrir si s’adapten al perfil requerir per
fer l’assignatura.
Tot això són només idees des de les quals, les acciones reals sortiran de la retroalimentació
i del treball reflexiu.
5.8.3 Conclusions.
Aquesta assignatura plantejada des d’un enfocament per projectes permet treballar més
competències que altres assignatures, que ha estat des del principi l’objectiu que ens havíem
marcat.
TREBALL FI DE MÀSTER Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
pàgina. 33 de 67
Si analitzem el que diu l’Antoni Zabala14 quan parla de les seqüències didàctiques i les
seqüències de contingut, considera al treball inductiu i al treball cooperatiu com una metodologia
superior a les altres demés, però amb possibles paranys que cal evitar com centrar l’aprenentatge
més en les activitats de recerca que en l’anàlisi de la informació recavada. Cal per tant, mantenir
un equilibri amb altres àrees com: l’anàlisi del coneixement trobats , la dialògica entre els
membres de l’equip, el resum dels continguts, etc.
Les unitats didàctiques i activitats estan plantejades de manera que es dóna una
predominança a l’anàlisi de dades, reflexions, dialògica entre els membres del equip, per davant
dels “teòrics” continguts a tractar.
5.8.4 Aportacions i continuïtat del projecte.
La resolució dels problemes del medi ambient , no per més repetits a la premsa i als mitjans
de comunicació deixa de ser un tema de candent actualitat i un dels reptes que té el món per
aquest segle.
Faríem anualment una àmplia sessió informativa als alumnes de 2n d’ESO explicant
l’objectiu de l’assignatura i del projecte i les possibilitats de treballar en equips, aprendre a fer
recerques avançades, presentacions, sortides, debats, etc.
Crec en els continguts, en la metodologia i en la capacitat dels alumnes per treballar en
equips traient el millor d’ells mateixos.
Crec que aquesta assignatura és necessària per tindre millors ciutadans, més responsables,
que tinguin un ampli coneixement de la realitat ambiental i que amb les seves aportacions, ja sigui
a la seva llar, a les decisions a la seva ciutat, a la seva comunitat i al seu país , mitjançant el seu
vot, mitjançant la seva activitat professional, o manifestant la seva opinió, puguin aconseguir un
món millor on viure.
Joan Oyonate Tarragona, a 24 de Maig de 2011
14- ZABALA i VIDIELLA, A ( 1995) .La pràctica Educativa. Com ensenyar. Ed. Graó . 2a Ed. 2007
TREBALL FI DE MÀSTER Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
pàgina. 34 de 67
6. Bibliografia / Webgrafia.
1. GALEANA DE LA O , L. El Aprendizaje Basado en Proyectos . Universidad de Colima http://ceupromed.ucol.mx/revista/PdfArt/1/27.pdf
2. JUANDO BOSH, J. El treball en equips dels mestres .Universitat de Girona http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/7989/Tjj1de2.pdf?sequence=1
3. KOLMOS , A. (2004) Estrategias para desarrollar currículos basados en la formulación de problemas y organizados en base a proyectos. Aalborg University. Educar 33. 2004, 77-96.
4. ZABALA i VIDIELLA, A ( 1995) .La pràctica Educativa. Com ensenyar. Ed. Graó . 2a Ed. 2007
5. Aprendizaje por proyectos. NorthWest Regional Educational Laboratory. http://www.eduteka.org/AprendizajePorProyectos.php
6. Aprendizaje basado en proyectos. http://sp.pbl-online.org/
7. Aprendizaje basado en proyectos colaborativos en la educación superior. Ing. Adriana M. Vélez de C.Proyecto Conexiones Universidad EAFIT - UPB – COLCIENCIAS http://www.url.edu.gt/sitios/tice/docs/trabalhos/190m.pdf
8. L’aprenentatge dialògic. http://www.xtec.cat/~cvilar/practiques_d98/html/m5/projecte/dialogic.htm
9. Diferencias entre el trabajo en equipo y el trabajo en grupo. http://www.aulafacil.com/Trabequipo/Lecc-2.htm
10. Ejemplos de matrices de valoración. http://www.eduteka.org/MatrizEjemplos.php3
11. Marco conceptual i pedagogico para la implementación de la formación por proyectos en el
SENA. .Servicio Nacional de Aprendizaje. Bogotá. 2007. http://www.slideshare.net/aracelosa/formacin-por-proyectos-en-el-sena
12. A Review of Research on Project-Based Learning. Executive Summary. John W. Thomas, Ph.D.March, 2000 http://classic-web.archive.org/web/20030812124529/http://www.k12reform.org/foundation/pbl/research/#download
13. Project Based Learned http://www.bie.org/about/what_is_pbl/
14. What works in education. The George Lucas Education Foundation.
http://www.edutopia.org/project-based-learning-research
Página 1 de 1
Matèria Optativa Quadrimestral
ANNEX I
PROPOSTA DE PROGRAMACIÓ:
DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES
PROBLEMÀTICA MEDIAMBIENTAL A
L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES”
PROBLEMÀTICA MEDIAMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 37 de 67
ÀREAS / MATÈRIA : OPTATIVA 3er d’ESO
Títol i Justificació : Problemàtica mediambiental a l’àrea de Tarragona i comarques
La conservació i restauració del medi ambient és un del problemes que té pendent la humanitat durant el segle XXI. És important
formar persones amb consciència ambiental que puguin entendre i per tant prendre decisions.
DURACIÓN : 35 SESSIONES DE 1 HORA PERIODE : QUADRIMESTRE CURS ESCOLAR: 2011 -2012
OBJECTIUS vs. COMPETÈNCIES COMPETÈNCIAS BÁSICAS CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Aprendre a treballar en equip ( 1, 5, 6, 7)
2. Aprendre a cerca informació i analitzar-la (3, 5)
3. Aprendre a fer resums i desenvolupar temes per escrit ( 1, 3)
4. Aprendre a fer presentacions en públic ( 1, 2 )
5. Conèixer genèricament la problemàtica mediambiental de l’àrea de
Tarragona i comarques ( 1, 3, 5, 6, 7, A)
6. Comprendre el concepte de contaminació i contaminat (3, 5, A)
7. Conèixer els tipus de contaminació i contaminats i la seva incidència en
les nostres comarques. (3, 5, A)
8. Comprendre els efectes de la contaminació atmosfèrica a les nostres
comarques (3, 6, 7, A)
9. Ser conscient del greu problema del canvi climàtic. (3, 5, 7, A)
10. Conèixer el problemes de contaminació de l’aigua (3, 5, A)
11. Conèixer la problemàtica de la gestió del residus (3, 5, 7, A)
12. Conèixer que és un recurs renovable i no renovable ( A )
13. Saber quines fonts de recursos energètics existeixen a les nostres
comarques (2, 3, 5, 6, A)
14. Entendre el consum energètic de una llar (4, 7)
15. Reflexionar com estalviar recursos (5, A)
1. Competència lingüística
2. Competència artística y cultura
3. Tractament de la informació
4. Competència matemàtica
5. Aprendre a aprendre
6. Autonomia i iniciativa personal
7. Social i ciutadana
El criteris d’ avaluació estan desenvolupats al punt 5.7 Avaluació de la
assignatura
COMPETENCIAS PROPIAS
A. Competència Científica
PROBLEMÀTICA MEDIAMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 38 de 67
CONTINGUTS
1. Introducció al treball en equip
2. Introducció al medi ambient
3. La contaminació en el nostre entorn
4. La contaminació atmosfèrica
5. El canvi climàtic
6. L’aigua. Gestió i tractament
7. La gestió dels residus
8. Els recursos naturals. Renovables i no renovables
9. Què podem fer?
10.Presentació i defensa del treball.
CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES
Ciències Socials: Conèixer els problemes polítics i socials que comporta la problemàtica del medi ambient, en especial els problemes futurs de migracions, guerres, creixement
demogràfic.
Ciències de la Naturalesa : Comprendre la metodologia científica i el problemes científics que presenta el ús d’energies no renovables. Entendre el component de la contaminació des de el punt de vista
de la ciència i les solucions que pot aportat.
Tecnologia: És necessari fer ús de tecnologies informàtiques per cercar informació sobre els temes proposats.
METODOLOGIA.
Treball per equips autònoms
Assignatura esta dissenyada per desenvolupar en equip. Els alumnes treballaran totes les competències per desenvolupar un treball per projectes.
La metodologia està basada en la recerca de documentació o informació, comprensió del temes de manera autònoma, treball dialògic entre els membres del grup, es pot tindre
contactes amb altres grups de treball a nivell del puzle de Aronson. L’anàlisi de la informació és una de les parts més importants del treball, els alumnes deuen entendre i
discernir la bona informació de la informació “brossa”. La part de síntesi de les informacions per escrits i la defesa d’una unitat didàctica completen un treball dissenyat per ser
desenvolupat.
PROBLEMÀTICA MEDIAMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 39 de 67
UNITAT 1 : INTRODUCCIÓ AL TREBALL EN EQUIPS
DURADA : 2 SESSIONS PERÍODE : : QUADRIMESTRAL CURS ESCOLAR: 2011 -2012
JUSTIFICACIÓ Introducció al treball en grups. ▪ Diferència entre treballar en grup o treballar en equip. ▪Com é el treball en equip? ▪Justificació d’un equip de treball
OBJECTIUS DIDÀCTICS COMPETÈNCIES ACTIVITATS D’ APRENENTATGE METODOLOGIA CRITERIS D’AVALUACIÓ
Int.
1. Objectius de la unitat.
2. Introducció del tema.
1. El professor explica els objectius .
2. El professor fa una petita introducció.
Explicació. N.A.
De
sen
volu
pam
en
t
3. Aprendre què vol dir el
treball en equip.
1. Comunicació lingüística
Com ens comuniquem com a equip?
5. Aprendre a aprendre.
Desenvolupareu habilitats per treballar
en equip cooperatiu
7. Social i ciutadana
L’equip és part de l’èxit de raça humana.
Entendre que som el que som perquè
vam aprendre a cooperar.
3. Muntar un trencaclosques fent un
equip. No es pot parlar ni fer signes.
Treball demostratiu de
comunicació.
Analitzar l’interès de cada
alumne en les metodologies
explicades.
Valorar la participació als
jocs d’equip.
2. Aprendre com treballar
en equip.
2. Repetir els mateixos exercicis
anteriors però abans consensuar els
papers de cadascú i un codi de
signes.
3. Aprendre a confiar. 3. Treballant per parelles, un explica un
dibuix a l’altre que l’ha de dibuixar
amb els ulls tancats seguin les
indicacions del seu company.
4. Aprendre que el treball
de grup no és el mateix
que el treball d’equip.
4. Obrir un debat de les diferències
entre grup i equip.
Aprenentatge dialèctic.
5. Aprendre a treballar en
grup.
6.Autonomia i iniciativa personal Posant en pràctica estratègies per dur a terme projectes col·lectius .
5. Jocs que desenvolupin activitats
grupals.
Jocs.
PROBLEMÀTICA MEDIAMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 40 de 67
UNITAT 2 : INTRODUCCIÓ AL MEDI AMBIENT
DURADA : 4 SESSIONS PERÍODE : : QUADRIMESTRAL CURS ESCOLAR: 2011 -2012
JUSTIFICACIÓ El medi ambient . Tothom parla del medi ambient, és un tema candent que cada dia surt als diaris. Sentirem opinions a favor de la defensa del medi
ambient i altres en contra de les mesures que es prenen per protegir-lo, ja sigui perquè són insuficients o perquè algú sent els seus interessos en perill.
CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES
TIC : És necessari fer ús de tecnologies informàtiques per cercar informació sobre els temes proposats.
Ciències de la Naturalesa: Comprendre la terminologia científica.
OBJECTIUS DIDÀCTICS COMPETÈNCIES ACTIVITATS D’ APRENENTATGE METODOLOGIA CRITERIS D’AVALUACIÓ
Int.
1. Objectius de la unitat.
2. Introducció del tema.
1. El professor explica els objectius.
2. El professor fa una petita introducció.
Explicació. N.A.
De
sen
volu
pam
en
t
3. Introducció al medi
ambient.
1. Comunicació lingüística.
Preparant un resum sobre una notícia
d’interès mediambiental.
3. Competència de TIC.
Mitjançant la recerca d’informació
sobre el medi ambient.
5. Aprendre a aprendre.
Desenvolupant habilitats per
comprendre informació
6. Autonomia i iniciativa personal.
A través d’una enquesta
desenvolupament de la iniciativa en la
interacció amb el món.
7. Social i ciutadana.
Comprenent el pensament de les
persones del voltant.
A. Competència científica.
Comprenent les implicacions
relacionades amb les energies que
sacsegen el món.
3. Projectar aquest petit documental
sobre la Terra.
http://www.youtube.com/watch?
v=mfbX5DHIy5s&feature=related
Valorar la capacitat de
treball en equip per fer la
recerca i l’anàlisi de la
informació.
Valorar l’habilitat de trobar
informació.
Valorar la capacitat de
consensuar les dades i
resumir-les.
4. Conèixer i definir el terme
de “Medi Ambient”.
4. Què és per vosaltres el medi
ambient ?
5. Com el definiríeu?
Documentació en pàgines web.
5. Conèixer la problemàtica
medi ambiental del àrea on
viviu.
6. Cerqueu una notícia recent als diaris
(paper o digital) sobre algun
problema mediambiental de l’àrea de
Tarragona?
Documentació en pàgines web
Feu un resum de la notícia i la
seva transcendència per al medi
ambient segons la vostra opinió.
6. Ser capaç de fer un treball
de investigació de camp.
7. Quin creieu que és el tema medi
ambiental que més preocupa als
tarragonins.
Treball de camp : Enquesta.
Valorar la qualitat de
l’enquesta feta i de l’anàlisi
dels resultats.
7. Formar-se una idea dels
problemes del món.
8. Quin creieu que és el problema medi
ambiental més important del món?
Documentació en pàgines web i
debat intern al grup de treball
Raonar la resposta i aportar
algunes dades.
Valoració de la capacitat
de debat i d’aprendre
mitjançant la dialèctica
dintre de l’equip.
Re
sum
8. Resum de les idees
exposades.
9. Feu un resum de la informació que
heu recollit i expresseu la vostra
opinió.
Síntesi de la informació.
PROBLEMÀTICA MEDIAMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 41 de 67
UNITAT 3 : LA CONTAMINACIÓ EN EL NOSTRE ENTORN
DURADA : 4 SESSIONS PERÍODE : 1er TRIMESTR CURS ESCOLAR: 2011 -2012
JUSTIFICACIÓ La contaminació en el nostre entorn . En la portada dels diaris i revistes acostuma a aparèixer que els recursos no renovables s’acabaran durant el
segle XXI.
CONEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES
TIC. És necessari fer ús de tecnologies informàtiques per cercar informació sobre els temes proposats.
Ciències Socials. Conèixer les economies dels països en desenvolupament.
Ciències de la Naturalesa. Entendre física i químicament els elements contaminats i el seu impacte.
OBJECTIUS DIDÀCTICS COMPETÈNCIES ACTIVITATS D’ APRENENTATGE METODOLOGIA CRITERIS D’AVALUACIÓ
Int.
1. Objectius de la unitat.
2. Introducció del tema.
1. El professor explica els objectius.
2. El professor fa una petita introducció.
Explicació. N.A.
De
sen
volu
pam
en
t
1. Definir el concepte de
contaminació i
contaminant.
3. Competència de TIC.
Mitjançant la recerca d’informació
sobre la contaminació a la província
de Tarragona.
5. Aprendre a aprendre.
Desenvolupant habilitats per
comprendre informació.
A. Competència científica.
Comprenent quina contaminació ens
envolta i quines són les
conseqüències a curt i llarg termini.
3. Amb ajuda de webs o enciclopèdies
defineix el que és considera
contaminació.
Documentació en diverses fonts
(pàgines web).
Anàlisis d’ informació.
Valorar la qualitat de la
informació.
Valorar la capacitat de
extreure deduccions a partir
de dades genèriques.
4. Conèixer el tipus de
contaminació i
contaminants.
4. Feu una taula amb els tipus de
contaminació i contaminants
existents .
5. Conèixer la realitat a
Tarragona i comarques.
5. Sospeseu quins d’aquests
contaminants afecten al nostre
entorn.
6. Reflexionar sobre la
problemàtica de la
contaminació i les seves
conseqüències.
6. Quina contaminació us preocupa
més a curt termini? i a llarg
termini ?
Reflexió sobre la contaminació i
sobre quina us preocupa més
com a ciutadans.
Capacitat de reflexionar i
consensuar una conclusió.
Re
sum
7. Aprendre a fer
presentacions efectives.
1. Comunicació lingüística.
Preparant una presentació oral.
2. Artística i cultural.
Preparant eines per acompanyar la
presentació oral.
7. Escolliu un tema de contaminació
que us preocupi i prepareu una
exposició de 10’ per presentar als
vostres companys de classe.
Fer una presentació del tema.
Valorar la qualitat i
fluïdesa de la presentació.
PROBLEMÀTICA MEDIAMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 42 de 67
UNITAT 4 : LA CONTAMINACIÓ ATMOSFERICA.
DURADA : 4 SESSIONS PERÍODE : QUADRIMESTRAL CURS ESCOLAR: 2011 -2012
JUSTIFICACIÓ La contaminació atmosfèrica . L’àrea de Tarragona comarca té un dels centres químics més importants d’Europa amb una gran concentració d’indústries
químiques. Evidentment totes aquestes empreses aboquen contaminats per molt que diguin que apliquen “el principi de descarrega zero”.
CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES
TIC. Es necessari fer ús de tecnologies informàtiques per cercar informació sobre els temes proposats.
Ciències Socials. Conèixer els problemes polítics de les energies així com les seves implicacions en l’economia del país.
Ciències de la Naturalesa. Conèixer la formulació dels compostos i la seva reactivitat.
OBJECTIUS DIDÀCTICS COMPETÈNCIES ACTIVITATS D’ APRENENTATGE METODOLOGIA CRITERIS D’AVALUACIÓ
Int.
1. Objectius de la unitat.
2. Introducció del tema.
1. El professor explica els objectius
2. El professor fa una petita introducció
Explicació. N.A.
De
sen
volu
pam
en
t
3.Entendre informació. 1.Comunicació lingüística.
Entenent informació llegida d’ un mitja
de comunicació
3. Entendre la informació adjuntada al
dossier.
Anàlisi, debat, reflexió i
consens.
Capacitat d’ analitzar
informació.
4.Conèixer les empreses del
àrea de Tarragona i
comarques.
3. Competència de TIC.
Mitjançant la recerca d’informació
sobre la contaminació a la província de
Tarragona.
5.Aprendre a aprendre.
Desenvolupant habilitats per
comprendre informació
A. Competència científica.
Comprenent quina contaminació ens
envolta i quines són les conseqüències
a curt i llarg termini.
Coneixent les unitats de concentració :
ppm , μgrams/litre, etc.
4. Fer una recerca sobre les indústries
químiques del àrea de Tarragona i
comarques i els productes que
fabriquen.
Recerca en pàgines web. Capacitat de cercar
informació.
Conèixer les unitats de
mesura del contaminants.
Saber llegir informes
tècnics.
Participar en els debats
organitzats.
5.Conèixer els contaminats
atmosfèrics als quals
estem exposats i les seves
conseqüències.
5. Reviseu els contaminats atmosfèrics i
quines són les fonts d’emissió a
l’atmosfera.
Documentació en pàgines
web.
6.Conèixer les emissions i
tindre una taula de la
normativa que les regula.
6. Reviseu el balanços d’ emissió de les
industries químiques de la província de
Tarragona que presenten i la normativa
que regula cada una de les emissions.
Auditant informació
d’empreses.
5. Conèixer la normativa
ambiental i la
problemàtica de les
comarques.
7. Presentació per part del Sr. Josep Lluís
Pau i Roigé Cap del Serveis Territorials
de Medi Ambient de Tarragona.
8.Preguntes al Sr. Pau i roig de la nostra
recerca que ens preocupin
Xerrada per un expert en la
matèria.
PROBLEMÀTICA MEDIAMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 43 de 67
OBJETIUS DIDÀCTICS COMPETÈNCIES ACTIVITATS D’ APRENENTATGE METODOLOGIA CRITERIS D’AVALUACIÓ
De
sen
volu
pam
en
t
6.Entendre l’efecte de la
activitat humana en la
contaminació atmosfèrica.
7. Social i ciutadana.
Comprenent com l’ésser humà amb la
seva activitat industrial interfereix amb
els cicles naturals i les conseqüències
d’aquests fets.
9. Què és la pluja àcida? Efectes al nostre
entorn.
Documentació científica. Entendre els conceptes
científics.
Ser capaç d’analitzar les
conseqüències futures
del problemes
ambientals.
10. Què és el forat de la capa d’ozó?
Com s’ha produït? Quines són les
seves conseqüències.
PROBLEMÀTICA MEDIAMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 44 de 67
UNITAT 5 : EL CANVI CLIMÀTIC
DURADA : 4 SESSIONS PERÍODE : QUADRIMESTRAL CURS ESCOLAR: 2011 -2012
JUSTIFICACIÓ El canvi climàtic. Actualment es parla del canvi climàtic quasi cada dia, ja ens hem acostumat que sigui una realitat més, però el canvi climàtic es un dels
més greus problemes de la humanitat en el segle XXI .
CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES
TIC. Es necessari fer ús de tecnologies informàtiques per cercar informació sobre els temes proposats.
Ciències Socials. Entendre l’evolució de la societat actual i com això ens ha portat al canvi climàtic.
Ciències de la Naturalesa. Entendre la composició química del productes i quins productes químics afavoreixen el canvi climàtic.
OBJETIUS DIDÀCTICS COMPETÈNCIES ACTIVITATS D’ APRENENTATGE METODOLOGIA CRITERIS D’AVALUACIÓ
Int.
1. Objectius de la unitat.
2. Introducció del tema.
1. El professor explica els objectius .
2. El professor fa una petita introducció.
Explicació. N.A.
De
sen
volu
pam
en
t
3. Entendre les
conseqüències del canvi
climàtic.
3. Competència de TIC.
Mitjançant la recerca d’informació
sobre el canvi climàtic
5. Aprendre a aprendre.
Desenvolupant habilitats per
comprendre informació
7. Social i ciutadana.
Comprendre les implicacions socials
que comportarà el canvi climàtic.
A. Competència científica.
Comprenent les implicacions
científiques del canvi climàtic
3. Revisar informació a la web , articles ,
etc. hi extreure conclusions
Documentació en diverses
fonts (pàgines web).
Anàlisi d’informació.
Presa de posició com a ciutadà
davant d’un problema.
Capacitat de cercar
informació.
Tenir capacitat d’anàlisi.
4. Veure alguns trossos de la pel·lícula
“Una verdad incómoda”
5. Extreure les pròpies conclusions sobre la
pel·lícula.
4. Entendre el canvi
climàtic.
5. Entendre com afecta
això a les nostres
comarques
6. Feu una recerca i enteneu el principi del
canvi climàtic.
7. Reviseu la web de la Generalitat.
Documentació i anàlisi.
Saber llegir informes
tècnics.
6. Comprendre el que es
va acordar al Protocol
de Kyoto.
8. Feu una recerca sobre el Protocol de
Kyoto i els acords de Rio.
Documentació i comprensió.
7. Revisar els acords
mundials.
9. Feu una revisió a la web de referència.
Re
sum
8. Quines mesures
prendríeu per evitar
l’avanç del procés.
7. Social i ciutadana.
Comprendre les implicacions socials
que comportarà el canvi climàtic
10. Feu una posada en comú , busqueu
alternatives que siguin sostenibles.
Treball dialògic. Valorar les propostes
imaginatives.
PROBLEMÀTICA MEDIAMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 45 de 67
UNITAT 6 : L’AIGUA. GESTIÓ I TRACTAMENT
DURADA : 5 SESSIONS PERÍODE: QUADRIMESTRAL CURS ESCOLAR: 2011 -2012
JUSTIFICACIÓ L’aigua un recurs preciós. L’aigua és un recurs escàs.
CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES
TIC. Es necessari fer ús de tecnologies informàtiques per cercar informació sobre els temes proposats.
Ciències de la Naturalesa. Conèixer els principis físics i químics del tractament de les aigües residuals.
OBJECTIUS DIDÀCTICS COMPETÈNCIES ACTIVITATS D’ APRENENTATGE METODOLOGIA CRITERIS D’AVALUACIÓ
Int.
1. Objectius de la unitat.
2. Introducció del tema.
1. El professor explica els objectius.
2. El professor fa una petita introducció.
Explicació. N.A.
De
sen
volu
pam
en
t
3. Aprendre el cicle de
l’aigua.
1. Competència lingüística.
Fent una redacció sobre la visita
3. Competència de TIC.
Mitjançant la recerca d’informació
sobre el canvi climàtic
5. Aprendre a aprendre.
Desenvolupant habilitats per
comprendre informació
A. Competència científica.
Entendre els processos de l’aigua i
els processos de tractament de les
aigües no potables.
3. Fer el joc n.4 de la pàgina web de la
Generalitat.
Eines TIC Capacitat de cercar
informació.
Capacitat de posar en
comú la informació.
4. Aprendre que l’aigua és un
recurs limitat.
4. Fer el joc n 1 de la pàgina web de la
Generalitat.
5. Petit debat sobre el tipus d’aigua que
beveu a casa i perquè.
Treball dialògic.
5. Conèixer els possibles
contaminats de l’aigua.
6. Consultar un enllaç per saber els
contaminats més habituals.
7. Revisar l’informe de la UAB per saber en
quines zones l’aigua està contaminada.
Documentació i anàlisi.
6. Comprendre els
processos de depuració.
8. Visita a una planta de depuració.
Treball de camp. Redacció sobre el procés
de tractament
7. Aprendre el principi de la
dessalació de l’aigua.
8. Aprendre el principi de
pressió osmòtica i osmosi
inversa.
9. Documentar-se com és una planta de
dessalació.
10. Estudiar i comprendre el procés
d’osmosis i osmosi inversa.
Documentació i comprensió. Saber definir el procés
de dessalació.
PROBLEMÀTICA MEDIAMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 46 de 67
UNITAT 7 : LA GESTIÓ DELS RESIDUOS
DURADA : 4 SESSIONS PERÍODE: QUADRIMESTRAL CURS ESCOLAR: 2011 -2012
JUSTIFICACIÓ La gestió dels residus. Els residus són un problema cada cop més important al món modern.
CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES
TIC. Es necessari fer ús de tecnologies informàtiques per cercar informació sobre els temes proposats.
Ciències Socials: Conèixer els problemes polítics i socials que generen els residus.
Ciències de la Naturalesa. Conèixer el canvis físic de l’aigua, els contaminants: productes químics principalment.
OBJECTIUS DIDÀCTICS COMPETÈNCIES ACTIVITATS D’ APRENENTATGE METODOLOGIA CRITERIS D’AVALUACIÓ
Int.
1. Objectius de la unitat.
2. Introducció del tema.
1. El professor explica els objectius.
2. El professor fa una petita introducció.
Explicació. N.A.
De
sen
volu
pam
en
t
3. Conèixer els tipus de
residus existents.
3. Competència de TIC
Mitjançant la recerca d’informació
sobre el canvi climàtic
5. Aprendre a aprendre
Desenvolupant habilitats per
comprendre informació
7. Social i ciutadana
Coneixent la problemàtica ambiental
dels residus i els tipus de reciclatge.
Sent conscient que s’ha de
minimitzar la producció de residus
A. Competència científica
Coneixent els processos de reciclatge
i les seves conseqüències vers el
medi ambient.
3. Reviseu la classificació de residus de la
Generalitat. Quins tipus de residus
considera?
Documentació i anàlisi. Capacitat de cercar
informació.
Capacitat de posar en
comú la informació. 4. Prendre consciència del
residus que produïm de
manera habitual.
4. Reviseu quins residus es produeixen a
la vostra llar. Treball aplicat.
5. Conèixer les fraccions
dels residus de una llar.
5. Saber identificar els contenidors on va
cada tipus de residus.
6. Conèixer com es poden
reciclar els plàstics.
6. Cercar quins tipus de reciclatge
existeixen i la seva aplicació.
Documentació i anàlisi.
7. Què són el plàstics
biodegradables?
7. Cerca com es fabriquen els plàstics
biodegradables.
Documentació.
PROBLEMÀTICA MEDIAMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 47 de 67
UNITAT 8. ELS RECURSOS NATURALS. RENOVABLES I NO RENOVABLES
DURADA : 5 SESSIONS PERÍODE: QUADRIMESTRAL CURS ESCOLAR: 2011 -2012
JUSTIFICACIÓ Els recursos naturals. Renovables i no renovables. En la portada dels diaris i revistes de divulgació, acostuma a aparèixer que els recursos no renovables
s’acabaran durant el segle XXI.
CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES
TIC : És necessari fer ús de tecnologies informàtiques per cercar informació sobre els temes proposats.
Ciències Socials. Conèixer els problemes polítics de les energies així com les seves implicacions en l’economia del país.
Ciències de la Naturalesa. Entendre la física o la química involucrada en un recurs renovable i no renovable.
OBJECTIUS DIDÀCTICS COMPETÈNCIES ACTIVITATS D’ APRENENTATGE METODOLOGIA CRITERIS D’AVALUACIÓ
Int.
1. Objectius de la unitat.
2. Introducció del tema.
1. El professor explica els objectius.
2. El professor fa una petita introducció.
Explicació. N.A.
De
sen
volu
pam
en
t
3. Entendre informació. 1. Comunicació lingüística
Entenent informació llegida de un mitja
de comunicació.
Preparant un resum sobre el recursos
renovable i no renovables.
2. Artística i cultural
Col·locant sobre un mapa de la
província on es troben els recursos
energètics.
3. Competència de TIC
Mitjançant la recerca d’informació
sobre la producció d’energies a la
nostra província.
5. Aprendre a aprendre
Desenvolupament d’ habilitats per
comprendre informació.
6. Autonomia i iniciativa personal
Analitzant la problemàtica de les
energies i extraient conclusions
A.Competència científica
Comprendre les implicacions
tecnològiques de les noves energies.
3. Analitzeu la notícia del dossier i
valoreu la seva importància com a
font de recurs energètic.
Anàlisis d’informació i
contrastació amb dades.
Valorar la capacitat de treball
en equip per fer la recerca i
l’anàlisi de la informació.
4. Entendre el concepte de
recurs renovable i no
renovable
4. Cerca què és un recurs renovable
5. Cerca què és un no renovable ?
Recerca d’informació en
pàgines web
Resum dels recursos
renovables i no renovables
Recerca d’informació en
diverses fonts (pàgines web).
Saber explicar i distingir un
recurs renovable d’ un no
renovable
5. Saber què és produeix a
la nostra província pel
que fa a energies
renovables i no
renovables.
6. Cerca quines energies renovables i no
renovables es produeixen a la
província de Tarragona?
Valorar la capacitat de
trobar la informació
demanada amb precisió.
Comprendre el mix
d’energia de la província
7. Cerca quina quantitat d’energia es
produeix a la província. Quina
quantitat és renovable i quina no ?
8. Assenyalar en un mapa de la província
on es produeixen els recursos
renovables i no renovables. Diferenciar
amb símbols cada un del tipus de
energia
Fer un mapa energètic de la
província de Tarragona.
Saber llegir un mapa i
dibuixar les zones on es
troben les principals àrees
energètiques.
PROBLEMÀTICA MEDIAMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 48 de 67
OBJECTIUS DIDÀCTICS COMPETÈNCIES ACTIVITATS D’ APRENENTATGE METODOLOGIA CRITERIS D’AVALUACIÓ D
ese
nvo
lup
ame
nt
6. Analitzar el problemes
econòmics derivats de
l’energia.
1. Comunicació lingüística
Preparant una redacció sobre els
problemes de les energies renovables.
5. Aprendre a aprendre
Desenvolupament d’ habilitats per
comprendre informació.
6. Autonomia i iniciativa personal
Analitzant la problemàtica de les
energies i extraient conclusions
A. Competència científica
Comprendre les implicacions
tecnològiques de les noves energies
9. Quins creieu que són el principals
problemes de les energies renovables
avui en dia?
Anàlisi de la informació
Fer una redacció sobre els
problemes de les energies
renovables.
Valorar la capacitat de fer
una anàlisi sobre temes la
rendibilitat de cada energia..
7. Conèixer com evoluciona
la tecnologia.
10. On es troba instal·lat el molí de vent
més gran fabricat a Espanya? Quina
potència té?
Recerca d’informació en la
web.
Valorar la recerca
d’informació
Re
sum
8. Comprendre les
possibilitats d’una
energia renovable.
4. Competència matemàtica
Avaluant el consum domèstic i
comparar-lo amb l’energia que
produeix un molí de vent.
7. Social i ciutadana
Comprenent una factura elèctrica i
entenent la informació que conté.
Sent capaços d’analitzar si el
consum de la factura es correspon
amb el consum de la llar.
11. Mirareu la factura de la llum de la
vostra casa . Compareu aquesta xifra
amb la que pot donar el molí de vent
al 50 % de rendiment. Quantes llars és
podrien abastir d’ energia amb un sol
d’aquests molins de vent?
Comprendre qüestions de la
vida quotidiana. En aquest
cas analitzar un factura
elèctrica i treure conclusions.
Ser capaç de fer el càlcul
correcte de l’abastiment
d’energia d’un moli de
vent
Ser capaç d’entendre una
factura de la llum i saber si
la quantitat facturada es
correspon amb el consum
de la llar o empresa.
9. Quin és el vostre consum
d’energia?
12. Feu l’ exercici pràctic del dossier sobre la
lectura d’una factura elèctrica.
PROBLEMÀTICA MEDIAMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 49 de 67
UNITAT 9 : QUÈ PODEM FER ?.
DURADA : 2 SESSIONS PERÍODE: QUADRIMESTRAL CURS ESCOLAR: 2011 -2012
JUSTIFICACIÓ Què podem fer? És necessari que el món redueixi el seu consum. No existeixen prou recursos per a tots.
CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES
TIC. Es necessari fer ús de tecnologies informàtiques per cercar informació sobre els temes proposats.
OBJECTIUS DIDÀCTICS COMPETÈNCIES ACTIVITATS D’ APRENENTATGE METODOLOGIA CRITERIS D’AVALUACIÓ
Int.
1. Objectius de la unitat.
2. Introducció del tema.
1. El professor explica els objectius.
2. El professor fa una petita introducció.
Explicació. N.A.
De
sen
volu
pam
en
t
3. Com contaminar menys. 5. Aprendre a aprendre
Cerca solucions imaginatives per la
reducció de recursos
7. Social i ciutadana
Mitjançant el coneixement del
moviment mundial per reduir el
nostre consum
3. Fes una pluja d’idees amb els teus
companys.
Pluja d’idees.
Valorar el treball en equip.
6. Conèixer idees per
estalviar recursos
4. Cerca idees a les pàgines web . Veure
material de l’alumne.
5. Cerca les 10 idees que creieu més
originals.
Recerca d’informació en
diverses fonts (pàgines web).
Valorar la cerca d’idees.
7. Aprendre a fer un pla e
implantar-lo
6. Feu un pla per implementar aquestes
idees al nostre institut.
Planificar un pla d’implantació. Viabilitat del pla d’
implantació.
PROBLEMÀTICA MEDIAMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 50 de 67
UNITAT 10 : PRESENTACIÓ I DEFENSA DEL PROJECTE.
DURADA : 1 SESSIONS PERÍODE: QUADRIMESTRAL CURS ESCOLAR: 2011 -2012
JUSTIFICACIÓ Presentació de una Unitat de l’assignatura escollida per els alumnes i consensuada amb el professor.
RECURSOS TIC : Són necessaris recursos TIC per fer la presentació.
OBJECTIUS DIDÀCTICS COMPETÈNCIES ACTIVITATS D’ APRENENTATGE METODOLOGIA CRITERIS D’AVALUACIÓ
De
sen
volu
pam
en
t
1. Ser capaç d’assolir el
repte de comunicar en
públic.
1. Comunicació lingüística.
Preparant una presentació oral.
2. Artística i cultural
Preparant eines per acompanyar la
presentació oral.
3. Competència de TIC
Ús d’elements TIC per a la presentació.
1. Presentació en públic 1. Parlar en públic Definit a la matriu de
Valoració
Fitxes per desenvolupar les Unitats Didàctiques
PROBLEMÀTICA MEDIAMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
ANNEX II
MATERIAL PER A L’ALUMNE
PROBLEMÀTICA MEDI AMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 53 de 67
FITXES DE TREBALL
INSTRUCCIONS I RECOMANACIONS
Punts que us ajudaran a fer un bona feina
1. Si teniu cap problema el professor està per ajudar-vos a resoldre‟l o donar-vos una orientació.
2. L‟equip de treball és ara la teva unitat de treball. El que tu facis influeix en tots als altres.
3. Si es produeix algun problema de convivència el professor us ajudarà a resoldre‟l sense que això
representi cap cosa negativa per a vosaltres.
4. No cal perdre temps en cercar moltes pàgines que parlin del mateix, només cal que sigui una font
fiable. És més important l‟anàlisi de la informació que molta informació mal analitzada.
5. Si en algun moment teniu una idea per millorar la classe exposeu-la i la debatrem amb tots els
equips.
Treball
Heu de confeccionar un dossier : amb totes les unitats i les respostes a totes les preguntes,
esquemes, enquestes, debats, etc. És molt important documentar la informació amb les pàgines web
que heu consultat o llibres, etc.
Del treball presentat haureu de fer una presentació d‟una Unitat Didàctica, això es negociarà amb el
professor,
Comentaris
No copieu les respostes que trobeu a Internet o als llibres. Compreneu el que diuen i expresseu
les idees amb les vostres paraules.
Si copieu una definició o comentari o un tros d‟una publicació, remarqueu-la en negreta , o bé
entre cometes o amb color diferent i sempre poseu la font d‟on està extreta la informació.
FITXES DE TREBALL
UNITAT 1. Introducció al treball en equips
Temporització : 2 sessions Pàgina 1 de 1
El món laboral i social demana membres que sàpiguen treballar en equip, inclús si ets un professional
autònom tindràs que interactua amb altra gent.
1. Treballarem les principals tècniques del treball en equip.
2. Cercarem les avantatges e inconvenients.
3. Cercarem les eines per aconseguir que l’equip funcioni amb objectius comuns.
4. Farem escenificacions i jocs demostratius.
PROBLEMÀTICA MEDI AMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 54 de 67
FITXES DE TREBALL
UNITAT 2. Introducció al medi ambient
Temporització : 4 sessions Pàgina 1 de 1
Introducció.
Tothom parla del medi ambient, és un tema candent que cada dia surt als diaris. Sentirem opinions
a favor de la defensa del medi ambient i altres en contra de les mesures que es prenen per protegir-lo,
ja sigui perquè són insuficients o perquè algú sent els seus interessos en perill.
Preguntes a respondre/ Treball de documentació.
1. Què és per vosaltres el medi ambient? Com el definiríeu ?
2. 2. Busqueu una notícia recent als diaris (paper o digital) sobre algun problema mediambiental del
àrea de Tarragona? http://www.diaridetarragona.com/
exemple trobat: La contaminació per mercuri a Flix supera les recomanacions de l‟OMS.
Doneu la vostra opinió sobre la noticia. Quin impacte creieu que podria tindre?
Treball de camp
3. Quin creieu que és el tema mediambiental que més preocupa als tarragonins?
Per respondre a aquesta pregunta cal que feu una enquesta almenys a 30 persones i demanar
tres respostes a cada una de les persones entrevistades. Escolliu les 5 respostes més votades en
primer lloc , i les 5 més votades en conjunt sense tindre en compte el lloc. Feu un gràfic on es
mostrin els resultats.
Treball dialògic
4. Quin creieu que és el problema mediambiental més preocupant del món?
Raoneu la resposta i aporta algunes dades.
En aquesta pàgina podeu trobar alguna guia, però no us limiteu només a aquesta, feu les vostres
pròpies recerques. Trobareu pagines molt interessants. Anoteu les web que consulteu per afegir-
les a la webgrafia.
http://www.fisica.uh.cu/bibvirtual/vida%20y%20tierra/contaminacionambiental/index.html
http://recursostic.educacion.es/apls/informacion_didactica/178
Resum
5. Feu un resum de la unitat amb les recerques, notícies, idees, enquestes, etc. i tot el que
considereu rellevant.
PROBLEMÀTICA MEDI AMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 55 de 67
FITXES DE TREBALL
UNITAT 3. La contaminació al nostre entorn
Temporització : 4 sessions Pàgina 1 de 1
Podem veure cada dia a les notícies i escàndols sobre incidents de contaminació a Espanya i al món.
Preguntes a respondre/ Treball de documentació
Amb ajuda de webs o enciclopèdies definiu el que és considera contaminació.
1. Feu una taula amb els tipus de contaminació i contaminants existents .
2. Sospeseu si algun d’aquests contaminants afecten el nostre entorn.
Afegiu la font de contaminació que la provoca i, mireu si sou capaços d‟esbrinar si aquesta
afecta significativament a les comarques de Tarragona o no. Descriviu els efectes visibles e
invisibles que comporta aquesta contaminació.
http://es.wikipedia.org/wiki/Contaminaci%C3%B3n
http://www.greenpeace.org/espana/es/news/greenpeace-se-ala-a-los-respon/
http://waste.ideal.es/primeracontaminacion.htm
http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alumno/3ESO/cambios_ecosistemas/contenidos.htm
En aquesta pàgina podeu descarregar un informe de Greenpeace sobre la contaminació a
Espanya. Busqueu les dades més significatives i en especial feu una revisió de l‟àrea de
Tarragona i la seva contaminació. Feu una exposició sobre les fonts de contaminació i
compareu-la amb la taula que heu preparat abans. Heu afegit coses noves? Us ha sorprès
alguna cosa?
http://www.greenpeace.org/espana/es/reports/contaminaci-n-en-espa-a/
Treball de camp
3. Quina contaminació us preocupa més a curt termini? i a llarg termini ?
Feu una enquesta amb els professors i companys del vostre institut i demaneu-los el seu
parer. Feu un anàlisi dels resultats obtinguts.
Treball aplicat
4. Escolliu un tema de contaminació que us preocupi i prepareu una exposició per presentar al
vostres companys de classe.
Feu servir gràfiques, dades, opinions d‟experts , les enquestes , articles d‟opinió per fonamentar
la vostra presentació. Utilitzeu preferentment un programa de presentació com Power Point o el
que el professor de Tecnologia us recomani.
PROBLEMÀTICA MEDI AMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 56 de 67
FITXES DE TREBALL
UNITAT 4 . La contaminació atmosfèrica
Temporització : 4 sessions Pàgina 1 de 3
La contaminació atmosfèrica és un tema que cada any ocasiona molts morts, en particular en persones
que ja tenen problemes pulmonars.
Treball aplicat
1. Llegeix el següent article i feu una anàlisi del que diu l’autor. Esteu d‘acord amb ell ?
Tarragona tiene la sensación de riesgo ambiental más alta de Catalunya. Casi
dos de cada diez personas dice haber sufrido un episodio de malos olores. Es
el índice más elevado de Catalunya NORIAN MUÑOZ | 05/03/2011 19:21
Una columna de humo procedente de la industria química marca
el cielo de Tarragona. Su visión causa inseguridad a los
ciudadanos. - LLUÍS MILIÁN
Doce del mediodía, salida del Centro de Atención Primaria
Torreforta- La Granja. Una mujer que sale del médico accede a
responder a la pregunta de si ha detectado algún problema
relacionado con el medio ambiente en el sitio donde vive. Ha ido
al doctor porque tiene una tos persistente que no se le va y las
pruebas de alergia han dado negativas. El médico no le ha
insinuado nada al respecto, pero a ella la primera sospecha que
se le ocurre es culpar al aire que respira de sus molestias.
La reacción de la mujer que sale del médico podría parecer un tanto exagerada, pero no es más que un reflejo de la
alta percepción que tienen los habitantes del Camp de Tarragona de que algo pasa con su medio
ambiente. La encuesta „Los hábitos ambientales de los catalanes‟, realizada por el Idescat en 2008 pero
cuyos datos íntegros se dan a conocer ahora, demuestra que el 38,5% de los consultados en el Camp de
Tarragona dice haber detectado algún problema relacionado con el medio ambiente en la zona donde vive.
Es el porcentaje más alto de Catalunya, donde el promedio de personas que han detectado uno de estos
problemas está en el 26%. Por ámbitos territoriales, el segundo que dice tener más problemas es Terres
de l‟Ebre (30,8%).
Pero, ¿qué motiva esta alta percepción de riesgo ambiental? Marta Schumacher es profesora de la
Cátedra de Tecnología del Medio Ambiente de la URV y miembro de Tecnatox, un grupo de investigación
especializado en medio ambiente y toxicología en el cual participan una treintena de profesionales, desde
médicos hasta geógrafos. Para ella la primera respuesta es muy simple: «Si te ves rodeado de industria y
de chimeneas, seguro que tienes más sensación de riesgo que si vives en medio de la montaña».
No obstante, la docente no está segura de que la percepción sea necesariamente fiel a la realidad. «Hay
que tener claro que cualquier industria siempre ocasiona una contaminación, pero las industrias están
realizando un importante esfuerzo por tener la tecnología que menos contamina. En mi opinión la
legislación marca de manera bastante estricta lo que hay que hacer». Eso sí, asegura que los ciudadanos
no pueden bajar la guardia para que los gobiernos sigan impulsando a la industria a tener siempre las
tecnologías que menos contaminan.
Por otra parte, las autoridades sanitarias tampoco avalan la tesis de que la contaminación aquí provoque
más problemas de salud que en otras zonas. El Consell Executiu de l‟Observatori de Salut i Medi
Ambient del Camp concluyó tajantemente el año pasado que en Tarragona no hay más casos de cáncer
que en otros sitios y que el principal contaminante que pude afectar la salud sigue siendo el Tabaco.
PROBLEMÀTICA MEDI AMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 57 de 67
página 2 de 3
La sospecha de los olores
Entre los factores que levantan más sospechas sobre una pobre calidad medioambiental está el problema
evidente de los episodios de malos olores. En el momento en que se hizo la encuesta, un 17,2% de los
encuestados dijo haber percibido en su entorno al menos un problema de malos olores.
En este sentido, Schumacher considera que también se ha avanzado mucho, pero la medición de los
compuestos volátiles, que son los que provocan los olores, sigue siendo complicada, especialmente
cuando son episodios que se producen en un momento determinado, y no emisiones continuas.
Preocupación vs. acción
La encuesta dice que el 92,2% de los habitantes del Camp de Tarragona dice estar, en general,
preocupados por el medio ambiente. El 82% dice estar muy preocupado.
También consideran que es necesario hacer algo para mejorar. Un 96 por ciento de los consultados
locales dice que habría que tomar medidas para proteger el medio ambiente. El 9o% cree que habría que
reducir el ruido causado por los vehículos; el 78%, que se debería regular el consumo abusivo de agua, y
el 56%, que se debería obligar, bajo multa, a separar los residuos domésticos.
Pero esta preocupación no se traduce necesariamente en un mejor comportamiento en los hogares. La
encuesta también encontró que todavía hay actitudes a mejorar. En el Camp sólo el 12,4% dice usar el
transporte público para desplazarse y el 31,9% reconoce que no separa los residuos. Mejor comenzamos
a hacerlo en lo que se refiere a ahorro de agua y de energía. La encuesta también pone nota a los hogares
y nos da un 6,30 sobre 10 de conciencia medioambiental.
Preguntes a respondre/ Treball de documentació
2. Feu una recerca a la pàgina del Departament de Medi ambient de la Generalitat o bé posant al
Google “medi ambient generalitat de Catalunya”. En aquesta pàgina hi trobareu un enllaç a la
contaminació atmosfèrica
3. Què s’entén per contaminació atmosfèrica i el seu cicle?
Feu un resum del principals contaminats, els seus efectes i les seves fonts de emissió?
PROBLEMÀTICA MEDI AMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 58 de 67
pàgina 3 de 3
4. Quins són el compostos contaminats a declarar per les empreses?
http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/aire.htm
http://www.xtec.es/~pcairo/bios/b1.htm
Si teniu temps i feu una ullada a “ Ley 16/2002, de 1 de julio, de prevención y control
integrados de la contaminación.( http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l16-2002.html)
Anexo 3 i a la Ley 27/2006, de 18 de julio (BOE 171, del 19 de julio de 2006).
5. Feu un resum de les emissions declarades per l’AEQT i la normativa que afecta a cada
emissió si la menciona. Quins d’aquests contaminats són els més perillosos ? ( veure
pregunta 2).
6. Segons la Generalitat de Catalunya : L'anàlisi de la qualitat de l'aire és necessària per a la
qualitat de vida, la salut de les persones i el medi ambient. És de gran importància conèixer
quins contaminants afecten i d'on provenen, per poder avisar la població i aplicar mesures
preventives i correctores.
Què és l'Índex Català de Qualitat de l'Aire?
Com es calcula ?
Fes un resum dels valors legislats de la qualitat de l'aire
7. Quines altres indústries o tipus d’indústries de les comarques de Tarragona emeten
contaminants a l’atmosfera? Feu una recerca a l’informe de Greenpeace.
http://www.greenpeace.org/espana/es/reports/contaminaci-n-en-espa-a/
8. Que és la pluja àcida?
Explica quin efectes provoca la pluja àcida
http://www.infoagro.com/agricultura_ecologica/lluvia_acida.htm
9. Què és el forat a la capa d’ozó?
Explica la seva formació i el que és més important, les seves conseqüències per la vida.
http://es.wikipedia.org/wiki/Agujero_de_la_capa_de_ozono
http://www.andaluciainvestiga.com/espanol/cienciaAnimada/sites/ozono.swf
Treball de resum
10. Què faríeu com a dirigents mundials per reduir el problemes de la contaminació atmosfèrica?
Quines conseqüències podria tindre la vostra actuació?
PROBLEMÀTICA MEDI AMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 59 de 67
FITXES DE TREBALL
UNITAT 5. El canvi climàtic.
Temporització : 4 sessions Pàgina 1 de 2
Potser el canvi climàtic és el problema mediambiental més important de la història de la humanitat i
encara així molta gent el nega o el que és més greu no fan res.
Preguntes a respondre/ Treball de documentació
1. Revisa la pagina web següent i observa quines són les conseqüències del canvi climàtic.
http://waste.ideal.es/cambioclimatico.htm
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/ccnn/flash/cambio_climatico.swf
2. Feu el joc que proposa la web de la Generalitat.
http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/sensibilitzacio/recursos_pedagogics/joc_aigua/secundaria/index.html
Anoteu les preguntes i les respostes correctes, us serviran més endavant
3. Sessió de cinema.
En aquesta sessió veurem alguns trossos de la pel·lícula “Una verdad incómoda. 2006”
4. Feu un resum del que es diu a la pel·lícula. Amb el vostre equip, preneu una posició sobre
si és creïble o és massa exagerada.
Si us cal, reviseu articles que podeu trobar a la web, a favor i en contra del canvi climàtic. Tingueu
esperit crític i com a ciutadans considereu si això és un problema.
5. També hi ha gent que diu que això és una estafa creada per grups de pressió per aconseguir
publicitat. Què en penseu?
http://www.youtube.com/watch?v=w1FU0j2kPVc&feature=related
PROBLEMÀTICA MEDI AMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 60 de 67
pàgina 2 de 2
6. Feu una recerca en pàgines que parlin del canvi climàtic . Expliqueu en què consisteix l’efecte
hivernacle
http://www.cambioclimaticoglobal.com/
7. Feu una revisió de l’informe sobre el canvi climàtic editat per la Generalitat de Catalunya ,
pàg. 221 i comenteu les conclusions. Com ens afectarà això en un futur?
8. Feu una recerca sobre el Protocol de Kyoto 1999. Quins compromisos es van adquirir? Per
quins motius mai s’assoleixen els compromisos firmats?
Treball de resum
9. Quines mesures s’haurien de prendre per reduir el canvi climàtic?
Si fóssiu els dirigents mundials quines mesures prendríeu per reduir el canvi climàtic.
PROBLEMÀTICA MEDI AMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 61 de 67
FITXES DE TREBALL
UNITAT 6. L’aigua. Gestió i tractament
Temporització : 5 sessions Pàgina 1 de 2
L’aigua surt de la nostra aixeta cada cop que la obrim , però en molts països han de fer cada dia molts
quilòmetres per tindre aigua que no sempre és de bona qualitat per beure.
Treball de TIC
1. Fes el joc a la pàgina web de l’Agencia Catalana del Aigua. Joc n.4 “ El cicle de l’aigua”
Aprendràs alguns conceptes divertint-te una mica
http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/sensibilitzacio/recursos_pedagogics/joc_aigua/secundaria/index.html
Anota les preguntes i respostes.
Treball pràctic i dialògic
2. Beveu aigua de l’aixeta o d’ampolla a casa. Feu un petit debat. És apta per al consum humà
l’aigua de l’aixeta?
Explica les raons per què beus un o l’altre tipus d’aigua. Mira l’etiqueta d’una ampolla d’aigua
mineral i explica els seus compostos i si creus que són o no necessaris per al cos humà. Val el
que paguem per una ampolla d’aigua mineral?
Treball de documentació
3. Quanta aigua hi ha disponible per als éssers humans al planeta ? Fes el joc n .1 “ El món de
l’aigua”
http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/sensibilitzacio/recursos_pedagogics/joc_aigua/secundaria/index.html
4. Revisa aquesta pàgina i fes un resum dels possibles contaminats de l’aigua.
http://www.tecnun.es/asignaturas/Ecologia/Hipertexto/11CAgu/110ConAg.htm
5. Ara que ja coneixes els possibles contaminats, mira aquesta presentació de la contaminació a
Catalunya feta per la Universitat Autònoma de Barcelona . Quines zones considera conflictives
a les nostres comarques i per quina raó?
clon.uab.es/recursos/descargar.asp?clau='0000002493' - (s’obre un arxiu pdf )
Treball de camp
6. Avui farem una visita a una planta depuradora. Com funciona una planta depuradora d’aigües residuals?
Feu una redacció de la visita. Fes un esquema dels processos de tractament
PROBLEMÀTICA MEDI AMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 62 de 67
pàgina 2 de 2
7. Una forma de tindre aigua dolça és traient-li les sals dissoltes. Això es coneix com dessalar o
dessalinitzar. Fes un petit esquema de com funciona una dessalinitzadora ?
Explica el terme pressió osmòtica i osmosi inversa.
Explica el procés de dessalació.
http://www.youtube.com/watch?v=cr5qWhaogKs
http://www.youtube.com/watch?v=djHXy6kH1Ek&feature=related
http://www.excelwater.com/spa/b2c/water_tech_5.php
PROBLEMÀTICA MEDI AMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 63 de 67
FITXES DE TREBALL
UNITAT 7. La gestió dels residus
Temporització : 4 sessions Pàgina 1 de 1
El residus són un problema ambiental cada cop més important . 7 mil milions de persones al món,
indústries i animals produeixen residus.
Treball de documentació
1. Revisa a la web de la Generalitat quins són els tipus de residus que existeixen
http://www20.gencat.cat/portal/site/arc/?newLang=es_ES
Treball d’aplicació
2. Quins residus pot produir una família normal?
3. Coneixes els tipus de contenidors per al reciclatge dels residus municipals ?
Explica la característica de cada contenidor
Treball de recerca
4. Uns dels residus més problemàtics són els plàstics. Saps quins mètodes de reciclatge
existeixen?
Fes una breu descripció. Anomena les seves avantatges i desavantatges.
http://www.dforceblog.com/2009/10/22/demosle-una-nueva-vida-a-los-plasticos/
http://www.dforceblog.com/2010/07/03/reciclaje-quimico-de-plasticos/
5. Què són el plàstics biodegradables? De què estan fets? Creus que és una alternativa per
substituir els plàstics que provenen del petroli?
Feu una petita recerca per saber més dels plàstics biodegradables. Quina es la vostra opinió.
Treball de resum
6. Feu una proposta per reduir els residus municipals.
PROBLEMÀTICA MEDI AMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 64 de 67
FITXES DE TREBALL
UNITAT 8. Els recursos naturals. Renovables i no renovables
Temporització : 5 sessions Pàgina 1 de 3
En la portada dels diaris i revistes de divulgació, acostuma a aparèixer que els recursos no renovables
s‟acabaran durant el segle XXI.
Treball de comprensió/aplicació.
1. Feu una lectura de la notícia sobre la trobada de més petroli a l’àrea de Tarragona. Creieu que
és molt o poc ? Quins són els principals productors de petroli del món?
PROBLEMÀTICA MEDI AMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 65 de 67
pàgina 2 de 3
Preguntes a respondre/ Treball de documentació
2. Què és un recurs renovable i no renovable ?
Feu una descripció dels recursos renovables i no renovables que existeixen en el món. Feu una
breu descripció de cada un d‟ells..
En aquesta pàgina podeu trobar una activitat que us ajudarà a identificar-los, però si penseu una
mica trobareu encara més recursos que no son renovables o bé no fem el necessari per a la
seva renovació.
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/cambios_ecosistemas/actividad2.htm
http://www.elmundo.es/especiales/2006/04/ciencia/energia_nuclear/energianuclear/espana.html
3. Quines energies no renovables es produeixen a la província de Tarragona?
Comprova si algun de ells es produeix a Tarragona. Si no trobes cap informació, pregunta als
teus pares, professors , etc. Ubica‟ls al mapa de la província.
http://www.lavanguardia.com/economia/noticias/20090628/53733050047/tarragona-descubre-mas-petroleo-
bajo-sus-aguas-repsol-casablanca-mariano-marzo-barcelona-amposta-bur.html
4. Quines energies renovables es produeixen a la província de Tarragona?
Fes una recerca sobre el recursos renovables que es produeixen a la província de Tarragona.
Quina quantitat es produeix i de quines fonts ? Ubica‟ls al mapa de la província. ( només els
centres principals de producció)
Si necessites ajuda pots emprar aquesta pagina web. En aquest arxiu que es descarrega del
Diari de Tarragona podeu trobar informació. Aneu amb compte amb les xifres i gràfics poden
donar lloc a confusió.
http://www.diaridetarragona.com/resources/archivos/2010/5/17/1274083887025EX150510.pdf
http://www.eoliccat.net/energia-eolica/espai-per-nens-i-joves.html
A la pagina web de La Vanguardia teniu una hemeroteca que us permetrà fer moltes recerques
http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/index.html
Altres pagines de consulta.
http://www.energias-renovables.com/energias/renovables/
http://waste.ideal.es/primeraenergias.htm
http://recursostic.educacion.es/newton/web/materiales_didacticos/energia/fuentes.htm?
4&0a.org/wiki/Energ%C3%ADa_renovable_en_Espa%C3%B1a
PROBLEMÀTICA MEDI AMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 66 de 67
pàgina 3 de 3
5. Quins creus que són el principals problemes de les energies renovables avui en dia ?
Fes una petita recerca sobre les postures enfrontades sobre l‟ ús de les energies renovables.
Quina és la vostra postura al respecte. Feu una redacció de no més de 500 paraules.
6. On es troba instal·lat el molí de vent més gran fabricat a España? Quina potència té?
Treball d’aplicació
7. Aconsegueix una factura de la llum de casa teva i fes les següents activitats.
A. Localitza en la factura les següents dades :
1- Titular del contracte
2- Publicació de les tarifes
3- Dades de la facturació : despeses fixes i despeses variables
4- Histograma de consums
5- Numero del comptador i consum.
B. Lectures del comptador en kW.h. Consum total en el període facturat. Com s‟obté aquesta data ?
C. Saps què ocorre quan la companya no pot efectuar la lectura del comptador ? Esbrina què fa per
facturar en aquell mes.
D. Observa el preu del kW.h de electricitat, és major o menor que en la factura que tens com model?;
Qui se encarrega de regular les tarifes elèctriques ?
E. Estudia el historial de consums. Presenta alguna anomalia? en quina època hi ha una major
consum d‟electricitat en el vostres habitatges ? Sap la raó ?
http://erenovable.com/2011/04/27/medicion-del-consumo-electrico/
http://erenovable.com/2009/01/07/kilovatio-hora-megavatios-de-potencia/
PROBLEMÀTICA MEDI AMBIENTAL A L’ÀREA DE TARRAGONA I COMARQUES
Màster de Formació del Professorat d’ESO i BAT
Página 67 de 67
FITXES DE TREBALL
UNITAT 9. Què podem fer?
Temporització : 2 sessions Pàgina 1 de 1
Nosaltres com a ciutadans del món hem de ser “bel·ligerants de forma pacífica” per defensar els nostres
interessos. Hem de votar als polítics que defenguin els nostres interessos , però alhora defugir dels
extremistes ambientals o dels que diuen que no passa res.
Sabeu que si tots el habitants del planeta consumíssim el mateix que la mitjana d‟un americà es
necessitarien 9 Terres per disposar dels recursos necessaris.
Treball aplicat
1. Feu una pluja d’idees amb els teus companys d’accions que podeu posar en funcionament per
tindre una societat que contamini menys.
2. Visita aquesta pàgina i baixa’t l’ecobook. Trobareu moltes idees. Cerqueu les 10 idees que
més en han agradat per la seva originalitat, facilitat, etc.
http://www.asimpleswitch.com/b2c/
3. Feu un pla per implantar-les al nostre institut
FITXES DE TREBALL
UNITAT 10 . Presentació
Temporització : 1 session Pàgina 1 de 1
Presentació d’una Unitat Didàctica als teus companys
Heu de fer una presentació emprant els mitjans que vulgueu. Tingueu en compte l’originalitat ,
el contingut fiable, la presentació dinàmica.
Esteu preparats per respondre les preguntes del vostres companys.
Cada membre del grup ha de fer una part de la presentació.
Fonts de documentació addicional amb molts enllaços http://www.tecnun.es/asignaturas/Ecologia/Hipertexto/00General/IndiceGral.html http://www.tecnun.es/asignaturas/Ecologia/Hipertexto/00General/Enlaces.html