ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES

D’ACOLLIDA Lúa Oropesa Martín

TREBALL FINAL DE MÀSTER Màster en Psicopedagogia

TUTORA: Isabel del Arco

FACULTAT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ Universitat de Lleida

1

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA

INDEX 0. RESUM................................................................................................................................................ 2 1. INTRODUCCIÓ DEL TREBALL ............................................................................................................... 4 2. MARC TEÒRIC: .................................................................................................................................... 5

2.1. PLA D’ACOLLIDA....................................................................................................................................................... 5 2.1.1. Nocions bàsiques ........................................................................................................................................ 5 2.1.2. Pla d’acollida a Catalunya .......................................................................................................................... 6

2.2. AULES D’ACOLLIDA ................................................................................................................................................... 7 2.2.1. Origen aules d’acollida ............................................................................................................................... 7 2.2.2. Acollida lingüística a l’Estat Espanyol ......................................................................................................... 8 2.2.3. Aules d’acollida a Catalunya ..................................................................................................................... 13

2.3. DIDÀCTICA DE LA SEGONA LLENGUA ............................................................................................................................ 14 2.3.1. Mètode Gramàtica-Traducció ................................................................................................................... 15 2.3.2. Mètode Directe ......................................................................................................................................... 15 2.3.3. Mètode Audiolingüístic ............................................................................................................................. 15 2.3.4. Enfoc comunicatiu .................................................................................................................................... 16

3. DISSENY DE LA RECERCA: ................................................................................................................. 21 3.1. OBJECTIU DE RECERCA ............................................................................................................................................. 21 3.2. DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA OBJECTE D’ESTUDI .............................................................................................................. 23 3.3. METODOLOGIA EMPRADA ........................................................................................................................................ 24 3.4. POBLACIÓ I MOSTRA ............................................................................................................................................... 26

3.4.1. Població: Catalunya .................................................................................................................................. 26 3.4.2. Mostra: tres centres educatius de Lleida .................................................................................................. 27

3.5. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ ..................................................................................................................................... 28 3.5.1. Entrevista .................................................................................................................................................. 29 3.5.2. Activitats i materials didàctics .................................................................................................................. 31

4. INTERPRETACIÓ I ANÀLISI................................................................................................................. 33 4.1. BUIDATGE DE LES ENTREVISTES .................................................................................................................................. 33

4.1.1. Centre Educatiu A ..................................................................................................................................... 33 4.1.2. Centre Educatiu B ..................................................................................................................................... 35 4.1.3. Centre Educatiu C ..................................................................................................................................... 38

4.2. ANÀLISI DELS MATERIALS DIDÀCTICS A PARTIR D’UNS INDICADORS ...................................................................................... 40 4.2.1. Centre Educatiu A ..................................................................................................................................... 40 4.2.2. Centre Educatiu B ..................................................................................................................................... 45 4.2.3. Centre Educatiu C ..................................................................................................................................... 49

4.3. TRIANGULACIÓ DE RESULTATS ................................................................................................................................... 51 4.3.1. Observar quines activitats i materials didàctics s’utilitzen actualment en les aules d’acollida i si corresponen amb la teoria ................................................................................................................................. 51 4.3.2. Analitzar si les activitats i els materials didàctics que s’utilitzen en les Aules d’Acollida estimulen la competència intercultural .................................................................................................................................. 55 4.3.3. Veure si hi ha diferència entre nivells educatius obligatoris (primària i secundària); i entre centres públics i concertats ......................................................................................................................................................... 56

5. CONCLUSIONS, LIMITACIONS I PROSPECTIVES ................................................................................. 58 5.1. CONCLUSIONS ....................................................................................................................................................... 58 5.2. LIMITACIONS I PROSPECTIVES .................................................................................................................................... 60

6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES. ..................................................................................................... 62 7. ANNEX.............................................................................................................................................. 64

ANNEX 1. ENTREVISTES .............................................................................................................................. 64

2

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA

0. Resum L’objectiu principal d’aquesta recerca és observar quines activitats i quins materials didàctics s’utilitzen en les aules d’acollida i si aquests, es corresponen amb el que diu la teoria, concretament l’enfocament comunicatiu. Per poder realitzar aquesta investigació s’han escollit tres centres educatius de la ciutat de Lleida, amb la intenció d’analitzar la metodologia emprada i els recursos que usen. Per poder aconseguir l’objectiu, s’han realitzat unes entrevistes als docents d’aquestes aules d’acollida i s’ha analitzat aquells materials didàctics que empren per ensenyar la llengua catalana als infants. El que s’ha pogut observar, és que encara que els docents estiguin formats en aquest enfocament i consideren molt importat la comunicació oral en situacions reals per aprendre la llengua d’una manera competencial, només una de les escoles, segueix aquesta metodologia d’una manera continua i adequada.

Resumen El objetivo principal de esta investigación es observar las actividades y los materiales didácticos que se utilizan en las aulas de acogida y si estas, se corresponden con lo que dice la teoría, concretamente el enfoque comunicativo. Para poder realizar dicha investigación, se han escogido tres centros educativos de la ciudad de Lérida, con la intención de analizar la metodología y los recursos que utilizan. Para poder conseguir el objetivo, se han realizado unas entrevistas a los docentes de estas aulas de acogida y se han analizado aquellos materiales didácticos que usan para enseñar la lengua catalana a los alumnos. Lo que se ha podido observar, es que, aunque los docentes se han formado en este enfoque y consideran muy importante la comunicación oral en situaciones reales para aprender la lengua de una manera competencial, solo una de las escuelas, sigue esta metodología de una manera continua i adecuada.

3

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA

Abstract The main goal of this research is to observe what activities and what materials are used in reception class and, if these correspond with what the theory says, specifically the communicative approach. To perform this study we selected three schools in the city of Lleida, with the aim of analysing the methodology and resources used. To achieve the objective, interviews have been held for teachers of this reception classes and analysed those materials used to teach the Catalan language to children. What has been observed is that, although teachers are trained in this approach and consider very important oral communication in real situations to learn the language in a competence way, only one of the schools follow this methodology on a daily basis and in the right way.

4

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA

1. Introducció del treball Catalunya en aquests últims anys ha patit una gran onada migratòria de tots els continents, provocant una gran diversitat lingüística i cultural a les aules. Aquesta diversitat lingüística, va causar un problema quan aquests alumnes venien sense cap tipus de coneixement de llengua catalana, aspecte que va fer que els docents busquessin alternatives i ajudes per solucionar aquesta problemàtica. Una de les solucions van ser les aules d’acollida, on els infants anaven a aprendre la llengua vehicular de l’escola, el català. Per altra banda, durant segles l’ensenyament de les llengües ha sigut un motiu d’estudi de molts autors i lingüistes, elaborant així diferents models o metodologies que es consideraven les més adequades. Actualment, s’ha escollit una d’aquestes metodologies, l’enfocament comunicatiu, per aplicar a les aules d’acollida i ensenyar una segona, tercer o quarta llengua (segons el nen o nena) que és el català, per tal que es pugui comunicar i interactuar socialment. Aquest enfocament comunicatiu, des de fa uns anys s’ha considerat el més adequat per aquesta tasca, ja que la seva base és la de qualsevol llengua, la comunicació. En aquest treball el que es realitzarà, serà una anàlisi de les activitats i materials didàctics que s’utilitzen en les aules d’acollida de tres centres educatius de la ciutat de Lleida. Per poder fer aquesta recerca, primer s’han plantejat tres objectius relacionats amb el tema exposat:

- Observar quines activitats i materials didàctics s’utilitzen actualment en les aules d’acollida i si corresponen amb la teoria.

- Analitzar si les activitats i els materials didàctics que s’utilitzen en les Aules d’Acollida estimulen la competència intercultural.

- Veure si hi ha diferència entre nivells educatius obligatoris (primària i secundària); i entre centres públics i concertats.

A partir d’aquests objectius s’ha elaborat un marc teòric, uns instruments d’avaluació, una interpretació de dades, una triangulació d’aquestes i unes conclusions.

5

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA

2. Marc teòric: 2.1. Pla d’acollida 2.1.1. Nocions bàsiques A causa de l’onada migratòria dels anys noranta i de principis del segle XXI, en tots els sistemes educatius dels països on tenen un gran nombre de persones immigrants, han hagut de crear plans o programes nous per poder resoldre les necessitats d’aquells alumnes procedents d’un altre país amb un idioma diferent. Per aquest motiu, van sorgir els plans d’acollida. L’objectiu d’un pla d’acollida és l’organització de les intervencions educatives orientades a què l’alumnat i les famílies s’adaptin al centre educatiu. A part que s’haurien de tenir en compte actuacions per tal que el centre educatiu conegui i s’adapti a les diferents situacions familiars de l’alumnat sigui o no sigui d’origen immigrant. Per Palaudàrias (1997) l’acollida és un element qualitatiu de la incorporació i requereix atenció, comprensió, implicació, afecte, etc., i plantegen que l’objectiu del procés d’acollida és la integració de l’alumnat en la dinàmica escolar, entenent que aquesta haurà de facilitar la posterior socialització dels alumnes. En treballs posteriors al 2003 Palaudàrias i Serra diuen que l’acollida ha de seguir tres principis bàsics:

o Partir del coneixement i reconeixement de les característiques que presenta l’alumnat estranger en arribar al centre educatiu.

o Elaborar estratègies d’acollida adaptades a la situació i disponibilitat del centre. o Aplicar els principis de normalització i d’igualtat d’oportunitats, partint d’una valoració

positiva de l’alumnat. Altres autors que han estudiat i investigat aquest tema, diuen que un pla d’acollida ha d’estar dirigit a l’alumnat i ha de desenvolupar-se en tres àmbits:

o Familiar: per afavorir la comunicació i la participació de les famílies a les escoles. o Social: per facilitar la construcció i el desenvolupament de la identitat cultural i

lingüística de l’alumnat al llarg del procés de socialització. o Formatiu: l’acollida ha de formar part del procés d’aprenentatge dels alumnes.

6

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA 2.1.2. Pla d’acollida a Catalunya En l’estat espanyol, durant els anys noranta, els plans d’acollida es van anar desenvolupant en diverses comunitats amb un gran nombre d’alumnes nouvinguts. En el cas de Catalunya, actualment està vigent el pla d’acollida anomenat PACC (Pla d’Acollida del Centre a Catalunya). Aquest pla es va publicar l’any 2001, i a partir del Pla per la Llengua i la Cohesió Social que es va publicar en el 2003, el PACC s’ha anat modificant en alguns moments puntuals. El Pla per la Llengua i la Cohesió Social o Pla LIC, té una característica a destacar, i és que està dissenyat per garantir la cohesió social i està dirigit a tot l’alumnat de Catalunya amb mesures específiques per l’alumnat d’origen estranger. El Pla LIC, en els seus objectius, planteja dos eixos principals: el plurilingüisme i l’educació intercultural. Per tant l’objectiu principal del pla és potenciar i consolidar la cohesió social, l’educació intercultural i la llengua catalana en un marc plurilingüe. Continuant amb el PACC, cal dir que aquest pla s’entén com una eina educativa que ha de desenvolupar-se a través d’altres documents com: el Projecte Educatiu de Centre, el Projecte Curricular de Centre, el Projecte Lingüístic de Centre, el Reglament Intern... Els seus objectius bàsicament són: assumir com a centre la interacció cultural amb l’alumnat procedent d’altres països i aconseguir la plena integració de tot l’alumnat en el centre. El PACC ha de plasmar-se a través del seguiment d’un protocol que aporta tots els documents necessaris per a l’acollida de l’alumne i de la seva família com: la matrícula, l’acollida inicial, l’escolarització i els recursos humans i els materials necessaris. Cal dir que cada escola adapta el pla d’acollida a les necessitats dels seus alumnes i al context on es troba. Per tant, el PACC s’ha d’adaptar a la cultura i a les expectatives de la família acollida, ja que ha de potenciar la participació de totes les famílies en el centre escolar. El pla també ha d’estar orientat als alumnes del centre, i ha d’adaptar-se a l’experiència escolar de l’alumnat. Una de les accions que ha de contemplar és fomentar el respecte cap a la diversitat cultural i l’educació intercultural.

7

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA Les tasques que s’han d’impulsar amb l’alumnat són:

Afavorir situacions d’interrelació amb els companys i companyes. Prioritzar els continguts de llengua en situacions comunicatives. Facilitar l’ús de la llengua catalana i assegurar l’adaptació al funcionament del centre.

Per tant, el que pretén el PACC, és posar major atenció a l’aprenentatge de la llengua catalana i a la cohesió i a la integració social de tot l’alumnat nouvingut. Un dels recursos que s’utilitza en aquesta comunitat autònoma són les aules d’acollida. També hi ha d’altres pràctiques puntuals que s’utilitzen en alguns centres i són:

La designació d’un company acollidor que ajuda a la integració. La preparació de la resta de la classe abans de l’arribada d’un nou alumne. L’atenció específica quan realitza un treball diferent de la resta dels alumnes. Explicar amb claredat les activitats de la classe. La coordinació del professorat del centre implicat.

2.2. Aules d’acollida 2.2.1. Origen aules d’acollida Les aules d’acollida existeixen des de fa quasi quaranta anys, encara que a Catalunya tenen una història molt més recent. El seu origen el podem situar al Quebec al voltant de l’any 1969, a la ciutat de Montreal en una escola de la “Commission d’Écoles Catholiques”. En aquesta ciutat es crea la primera aula d’acollida, la qual tenia com a objectiu l’ensenyament de la llengua francesa a l’alumnat estranger d’incorporació tardana que la desconeixia. Fotin (2006) assenyala que, actualment al Quebec, hi ha tres variants d’acollida lingüística de l’alumnat estranger:

o Aula d’acollida tancada: L’alumnat està agrupat segons tres nivells de llengua: debutant, intermedi i avançat. Tot el professorat està especialitzat en l’ensenyament del francès com a segona llengua i existeix un currículum de llengua clarament delimitat. Si bé el 80% del temps està dedicat a l’ensenyament del francès, també reben ensenyament de matemàtiques i puntualment d’altres assignatures. L’alumnat passa a l’aula ordinària de l’escola corresponent del seu barri quan supera unes proves estandarditzades de coneixement del francès.

8

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA Té algunes variants com per exemple, les aules de post acollida en les quals s’agrupa l’alumnat estranger que després d’haver passat per l’aula d’acollida, presenta retards acadèmics o dificultats d’aprenentatge.

o Model d’integració parcial: L’alumnat estranger d’incorporació tardana s’incorpora a una aula d’acollida en una escola en la qual predominen les aules ordinàries. En molt poques setmanes, s’incorpora en algunes classes de l’aula ordinària, especialment les de ciències naturals i socials. A la vegada, poden participar en activitats com per exemple, l’educació física, a les quals hi assisteix conjuntament l’alumnat de l’aula d’acollida i el de l’aula ordinària. Aquest model, comporta a la vegada l’existència de suports lingüístics individuals mitjançant especialistes que no formen part de l’aula d’acollida, com per exemple persones que ajuden a la realització dels deures escolars.

o Model d’integració total: És un model que s’utilitza fora dels grans centres urbans i en localitats que no tenen més de cent alumnes estrangers d’incorporació tardana per any. En aquest cas, l’alumnat s’incorpora directament a l’aula ordinària i rep suport lingüístic a la mateixa aula i, en alguns casos, rep també classes específiques de llengua, que poden variar des d’una hora diària a dues hores setmanals. 2.2.2. Acollida lingüística a l’Estat Espanyol En aquests últims 20 anys, aproximadament, s’ha produït un augment important del percentatge de població immigrant en l’Estat Espanyol. Per aquest motiu davant d’aquesta situació el nostre sistema educatiu ha elaborat progressivament diferents mesures de resposta per facilitar la integració i prevenir el fracàs escolar dels alumnes nouvinguts. Una d’aquestes mesures consisteix en la creació d’unitats escolars destinades a l’alumnat d’origen immigrant que desconeix la llengua vehicular. La implantació d’aquestes aules s’ha anat estenent per la majoria de les Comunitats Autònomes d’Espanya amb diferents denominacions i formats:

- Aules Temporals d’Adaptació Lingüística (ATAL) Les Aules Temporals d’Adaptació Lingüística (ATAL) les trobem a Andalusia i a Extremadura. Les ATAL són programes d’ensenyança i aprenentatge de l’espanyol com a llengua vehicular, vinculats a professorat específic, que permet la integració de l’alumnat immigrant en el centre i la seva incorporació als ritmes i activitats pròpies del nivell en el qual es troba escolaritzat.

9

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA Pel que fa al lloc on es desenvolupa aquest programa, es porta a terme dins de l’aula (si es pot), però si les circumstàncies ho requereixen, s’organitzen grups de suport atesos per professorat específic. La sortida de l’aula ordinària per rebre aquesta atenció, en cap moment es realitza en aquelles àrees que no sigui necessari tenir un domini de la llengua (Educació Visual, Educació Física...). Aquest aspecte, resulta difícil, perquè normalment els professors de les aules ATAL han d’atendre diferents centres de la mateixa zona i moltes vegades la coordinació amb els horaris no és del tot possible. Els objectius de les ATAL són els següents:

Facilitar l’atenció específica de l’alumnat immigrant amb desconeixement de l’espanyol amb un programa singular que doni suport a l’adquisició de competències lingüístiques i comunicatives.

Permetre la integració d’aquest alumnat en l’entorn escolar i social en el menor temps possible i amb garanties de progrés en l’aula ordinària.

Les aules ATAL estan destinades a l’alumnat immigrant amb desconeixement de la llengua vehicular, que en aquest cas és el Castellà, escolaritzat a partir del Segon Cicle de l’Educació Primària, fins al final de l’Educació Secundària Obligatòria. Respecte a l’assistència, no ha de superar més de 10 hores a Educació Primària i 15 hores a l’ESO. Per altra banda, el número d’alumnat no ha d’excedir una ràtio de 12 alumnes. També el període de permanència a les ATAL és d’un any, però excepcionalment pot arribar a dos

- Aules d’Acollida Les Aules d’Acollida a part de trobar-les a Catalunya, també les trobem a les Illes Balears i Múrcia. En aquest apartat només parlaré breument de les Aules d’Acollida a les Comunitats de les Illes Balears i de Múrcia. Pel que fa a les Illes Balears, els objectius de les Aules d’Acollida són:

Proporcionar un coneixement suficient de les característiques culturals, lingüístiques i històriques de la comunitat i ajudar a adquirir la competència lingüística que correspon a un nivell elemental de la llengua catalana.

Treballar el vocabulari científic bàsic de les matèries de matemàtiques i de coneixement social i natural, mitjançant adaptacions curriculars.

10

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA I pel que fa a Murcia, les Aules d’Acollida es desenvolupen al segon i tercer cicle d’Educació Primària i a l’ESO. S’estableixen grups amb una ràtio de 10-15 alumnes. La proposta organitzativa que fan a Múrcia és a partir de dividir els alumnes en tres nivells:

1) Nivell 1, amb una estança no superior a tres mesos i amb una assistència setmanal de 15 hores a Educació Primària i 21 a l’ESO, que es limita a l’aprenentatge d’un nivell mínim en llenguatges orals per tal que l’alumne pugui comunicar-se.

2) Nivell 2, amb una estança no superior a un curs escolar i amb una assistència màxima de 12 hores a Educació Primària i 18 a l’ESO, on es treballa de manera adaptada i globalitzada la Llengua Castellana i la Literatura, les Matemàtiques, les Ciències Socials i Naturals, i la Llengua Estrangera.

3) Nivell 3, es treballa l’accés a les àrees de l’escola, realitzant les adaptacions curriculars que siguin necessàries.

- Aules d’espanyol per alumnes immigrants Les Aules d’espanyol es troben a Aragó i es constitueixen com un entorn de treball dins del centre educatiu i disposa dels medis i materials precisos per garantir l’aprenentatge intensiu de la llengua castellana. Els objectius d’aquest recurs són:

Facilitar l’aprenentatge intensiu de la llengua castellana i la progressiva incorporació de l’alumnat immigrant als processos ordinaris d’ensenyança-aprenentatge.

Impulsar el desenvolupament de les mesures d’educació intercultural establertes en el Pla Integral per la Immigració d’Aragó i recollides en el Pla d’Atenció a la Diversitat dels centres docents.

Establir en els centres educatius una estructura de suport per atendre les necessitats derivades de l’escolarització dels alumnes nouvinguts.

Subministrar recursos educatius al professorat. Proporcionar formació i assessorament al professorat sobre l’ensenyament i

l’aprenentatge de segones llengües i l’educació intercultural. Els destinataris de les Aules d’espanyol són tots aquells alumnes d’origen immigrant que tinguin una competència comunicativa en espanyol inferior al nivell B1 del Marc comú europeu de referència per la llengua. El cas de les escoles d’Educació Primària només poden assistir a aquest recurs aquells alumnes que estiguin en el Cicle Superior.

11

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA En les Aules d’espanyol la ràtio d’alumnes és de dotze com a màxim i sis com a mínim. L’estada dels alumnes en aquest programa és com a màxim durant dos cursos escolars i amb una assistència de 8 hores setmanals en l’ESO i 5 hores a Educació Primària.

- Aules d’Adaptació Lingüística i Social (ALISO) Les Aules d’Adaptació Lingüística i Social o ALISO les trobem a Castilla i Lleó. El programa ALISO suposa l’aplicació d’un conjunt de mesures des del sistema educatiu per aportar una resposta temporal a les necessitats lingüístiques i socials que presenta l’alumnat estranger que s’escolaritza en Castilla i Lleó amb desconeixement de la llengua castellana. Els objectius de les ALISO són:

Aconseguir un accés més ràpid de la llengua castellana per l’alumna estranger amb desconeixement d’aquesta.

Propiciar una ràpida i eficaç adaptació dels alumnes immigrants al centre educatiu i al seu entorn social.

Facilitar el contacte i la comunicació de l’àmbit educatiu amb la família. El programa està dirigit a l’alumnat escolaritzat en els centres ordinaris que no tenen coneixement de la llengua castellana. L’assistència a aquestes aules es veu com una mesura únicament transitòria, per tant, l’estança no ha de superar els tres mesos, tenint en compte els diferents ritmes d’aprenentatge dels alumnes. Les ALISO s’organitzen en grups reduïts amb una ràtio no inferior a set ni superior a deu alumnes.

- Grups d’Adaptació de la Competència Curricular i Grups d’Adquisició de les Llengües Els Grups d’Adaptació de la Competència Curricular i els Grups d’Adquisició de les Llengües els trobem a Galícia. Pel que fa als Grups d’Adquisició de les Llengües són agrupaments flexibles dirigits per a l’alumnat que desconeix completament les dues llengües oficials de Galícia (el Gallec i el Castellà) i tenen com a finalitat proporcionar una formació inicial en les llengües vehiculars. Els Grups d’Adquisició de les Llengües estan dirigits a l’alumnat de Primària i de l’ESO, encara que també pot acollir a nens i nenes d’Educació Infantil. L’estança en aquests grups és d’un trimestre i l’assistència és de 10 – 20 hores en Educació Primària i de 24 hores per l’alumnat de l’ESO. I pel que fa als Grups d’Adaptació de la Competència Curricular estan dirigits a l’alumnat que presenti un desfasament curricular de dos o més anys al que li correspondria per la seva edat.

12

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA - Programa d’Acollida al Sistema Educatiu (PASE)

El Programa d’Acollida al Sistema Educatiu o PASE es troba a la Comunitat de València. Aquest programa es desenvolupa en dues fases. La primera va dirigida a compensar les necessitats lingüístiques de l’alumnat i la segona fase va dirigida a compensar les necessitats d’aprenentatge en les àrees troncals. L’estança dels alumnes nouvinguts al PASE, és entre dos i tres mesos, i en cap cas els alumnes poden estar fora de l’aula ordinària més de tres hores diàries, en el cas dels alumnes d’Educació Primària, i més de quatre hores diàries, en el cas dels alumnes de l’ESO. Per portar a terme aquest programa els centres han de tenir un mínim de vuit alumnes.

- Programa de Reforç Lingüístic El Programa de Reforç Lingüístic es troba al País Basc. Aquest recurs va dirigit a tots aquells alumnes d’origen immigrant que desconeguin les dues llengües oficials (Eusquera i el Castellà). Va dirigit a l’alumnat d’Educació Primària i d’Educació Secundària Obligatòria. Concretament són espais dins del mateix centre amb un caràcter: intermedi, ja que prepara als alumnes per poder assistir a l’aula ordinària; obert, ja que solament es realitza durant una part de la jornada escolar; intensiu i flexible pel que fa al temps i a l’estança.

- Aules d’Enllaç Les Aules d’Enllaç es troben a Madrid i estan pensades per atendre a dos perfils d’alumnat diferent: els alumnes amb desconeixement de la llengua espanyola i alumnes amb un nivell molt inferior al que li pertocaria per la seva edat (segons el nostre sistema educatiu). Els destinataris d’aquest programa són els alumnes de segon i tercer cicle d’Educació Primària i els de l’ESO. La ràtio de les Aules d’Enllaç és de dotze alumnes màxim i el temps que hi poden estar és de sis mesos consecutius. Els objectius de les Aules d’Enllaç són:

Possibilitar l’atenció específica a l’alumnat d’origen immigrant amb desconeixement de l’idioma o amb un nivell molt inferior al que li pertocaria per la seva edat, donant suport a l’adquisició de competències lingüístiques i comunicatives i desenvolupant el procés d’ensenyament i aprenentatge mitjançant les oportunes adaptacions curriculars.

Facilitar la incorporació i acotar el període d’integració de l’alumnat nouvingut al sistema educatiu espanyol.

Afavorir el desenvolupament de la identitat personal i cultural de l’alumnat.

13

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA Aconseguir que l’alumnat s’incorpori a l’entorn escolar i social en menor temps i en les

millors condicions possibles. 2.2.3. Aules d’acollida a Catalunya 2.2.3.1. Evolució dels TAE a l’aula d’acollida A Catalunya, el pensament d’aprendre la llengua vehicular abans que iniciar una escolarització “normalitzada” va tenir i té molta importància. Un bon exemple és la creació dels Tallers d’Adaptació Escolar (TAE), que podríem dir que eren un model similar al de l’aula tancada de Canadà. Aquests tallers d’adaptació escolar tenien com a objectiu que l’alumnat nouvingut aprengués la llengua de l’escola, el català. Durant el curs escolar del 2000 -2001 els TAE van ser modificats i es van convertir en dos tipus diferents: el TAEC i el TAED. Els TAEC agrupaven a l’alumnat estranger d’incorporació tardana d’educació secundària obligatòria d’un mateix centre i els TAED agrupaven al mateix alumnat de diferents centres. L’alumnat feia setmanalment 22 hores i 30 minuts al TAE. Més endavant, a Catalunya es va desenvolupar els tallers de llengua dirigits fonamentalment a l’alumnat hispà amb l’únic objectiu que aprenguessin la llengua catalana. Aquests tallers es realitzaven al mateix institut de l’alumne, durant un màxim de nou hores setmanals. Amb la creació del Pla LIC es va produir un canvi en la manera de plantejar la integració dels alumnes nouvinguts a Catalunya, ja que el pensament es va canviar i ja no es pensava que el més important era ensenyar la llengua vehicular per poder seguir les classes, sinó que aquest pensament va evolucionar cap a tres principis bàsics:

1. Consolidar la llengua catalana com a eix vertebrador. 2. Fomentar l’educació intercultural, basada en la igualtat, la solidaritat i el respecte a la

diversitat de cultures, en un marc de diàleg i convivència. 3. Promoure la igualtat d’oportunitats per tal d’evitar qualsevol tipus de marginació.

D’aquí va sorgir la idea de les aules d’acollida a Catalunya. Segons el Departament d’Educació el 2005: “L’aula d’acollida és un recurs, una estratègia organitzativa i metodològica per atendre l’alumnat nouvingut quan arriba al sistema educatiu de Catalunya. Té una doble finalitat : en primer lloc que l’alumne/a se senti ben atès i valorat en els aspectes emocionals i, en segon lloc, que disposi de les eines bàsiques per iniciar, el més aviat i en les millors condicions, el seu procés d’ensenyament-aprenentatge en el sistema educatiu a Catalunya”

14

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA Les aules d’acollida van començar en el curs 2004-2005 i estaven dirigides als alumnes de primària i secundària: <<L’aula d’acollida va destinada a l’alumnat arribat a Catalunya en els dos anys darrers (24 mesos) procedent d’un procés migratori i que necessiti una adaptació curricular específica i no tingui coneixement de la llengua de l’escola. Convé no confondre aquest alumnat amb alumnat procedent d’altres indrets de l’estat que segueix un currículum similar i només té el desconeixement de la llengua catalana. Tampoc no és adequat fer servir aquest recurs per a l’alumat d’educació infantil ni de primer cicle de primària>>. (Departament d’Educació) 2.2.3.2. Aules d’acollida a Catalunya Les aules d’acollida a Catalunya podem dir que són un espai d’acollida i acompanyament dels alumnes que han arribat recentment. Un espai de relació, intercanvi i comunicació d’alumnes que provenen d’altres països. L’objectiu principal és poder interactuar amb una nova llengua, amb estratègies afectives, comunicatives... L’organització d’una aula d’acollida és molt flexible i s’adapten a les necessitats dels alumnes nouvinguts. Quan els alumnes es matriculen en el centre educatiu tenen assignat un grup de referència, el que li correspon per la seva edat. Com en el grup classe no podria seguir els aprenentatges perquè no coneixen la llengua de l’escola, en les hores que el grup té assignatures que no pot seguir, va a l’aula d’acollida i quan s’imparteix anglès, educació física, ciències naturals, música, etc. (les àrees que determini el tutor del grup) assisteix amb els seus companys del grup classe. Per tant, cada alumne té l’horari del seu grup i quan es considera necessari va a l’aula d’acollida. Els alumnes que van a l’aula d’acollida, com ja s’ha mencionat anteriorment amb el text del departament d’ensenyament, són els alumnes de primària i de secundària que han arribat a Catalunya durant els dos últims anys. L’objectiu és poder proporcionar-los-hi una atenció adequada a les seves necessitats emocionals i lingüístiques sense perdre el contacte amb el grup classe en el qual estan adscrits. 2.3. Didàctica de la segona llengua Ara que ja s’ha fet menció dels aspectes més formals de les aules d’acollida, cal comentar quin tipus de metodologia s’ha anat utilitzant per ensenyar als/les alumnes la llengua vehicular de l’escola. La metodologia que s’empra ha sigut i és la mateixa que s’utilitza en l’ensenyament-aprenentatge de la segona llengua.

15

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA Al llarg de l’historia, l’aprenentatge de les llengües sempre ha interessat i ha creat molts dubtes sobre com s’ha de procedir, per aquest motiu, hi ha molts paradigmes i mètodes diferents. En aquest treball només explicaré aquells que han tingut més importància i que actualment encara continuen presents algunes de les seves característiques en els mètodes contemporanis. 2.3.1. Mètode Gramàtica-Traducció El mètode G-T és el més vell i clàssic que hi ha d’ensenyança de llengües i va estar present fins part del segle XIX. Aquest mètode té el seu origen en les escoles de llatí i va ser emprat per ensenyar llengües clàssiques, encara que després es va utilitzar per a l’ensenyament d’altres idiomes com el Francès, l’Anglès i l’Alemany. Aquesta metodologia es basava en la memorització de vocabulari, en l’assimilació de les regles gramaticals i en exercicis de traducció. Els exercicis de traducció eren la base d’aquest mètode, ja que es considerava que la millor manera d’aprendre una llengua era passar de la L2 a L1, donant molta importància a la primera llengua i no aprofitant els beneficis que pot donar el fet d’escoltar i parlar en la L2, ja que les explicacions es realitzaven amb la llengua materna dels estudiants. 2.3.2. Mètode Directe La base del mètode directe és que l’aprenentatge d’una llengua segona és molt semblant a l’aprenentatge de la llengua materna, per tant, els seus seguidors defensen que les explicacions s’han de fer amb la segona llengua. Com deia Sauveur, un dels seus defensors, una llengua estrangera pot ensenyar-se sense traduir o sense utilitzar la llengua materna del discent (Angudelo, 2011: 37). Aquest mètode no consisteix a memoritzar vocabulari, gramàtica i traduir, sinó que es presta molta atenció en la pronunciació i s’utilitza la mímica, la demostració i els dibuixos per aprendre les paraules noves, evitant l’error. Amb més concreció, tracta d’establir una connexió directa entre la paraula estrangera i la realitat a la qual està dominada; en altres paraules, associar les formes de la parla amb les diferents accions, objectes, gestos i situacions, sense l’ajuda de la L1 (Hérnandez, 2006: 143). 2.3.3. Mètode Audiolingüístic Aquest mètode té els seus orígens durant la segona guerra mundial, concretament als EEUU on van veure la necessitat immediata de comptar amb soldats que sabessin diferents idiomes. Aquest mètode té una influència directa del mètode anterior i dels conductistes americans com Skinner, els quals defensaven que els fonaments de l’aprenentatge és l’estímul, la resposta i el reforç.

16

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA En el mètode Audiolingüístic es dóna molta importància a l’expressió oral i a l’audició. El que es busca és la correcció lingüística i es tracta de què l’individu aprengui el nou vocabulari per associacions de la paraula parlada i la imatge visual, fonamentalment per mitjà de la repetició. El que usa són exercicis molt mecànics i d’imitació, a partir de tecnologia avançada en l’època com els audiogramòfons, gravadores, etc. 2.3.4. Enfoc comunicatiu Els altres mètodes, una de les característiques principals que els unia, era que en tots, l’alumne passava a un segon pla i el docent era la figura principal amb un rol clar de transmissor de coneixements, on el discent era un mer observador passiu. Entre els anys 70 i 90 van sorgir nous enfocaments on es defensava la llengua com una activitat mental, on se sostenia el principi: la llengua com a un fi comunicatiu (Angudelo, 2011:59). D’aquest principi neix l’enfocament comunicatiu, on l’ensenyament de les llengües parteix de la teoria del llenguatge com a comunicació. Alguns dels aspectes que defensa (Gabbiani, 2007:53) són:

1) El llenguatge és un sistema per l’expressió del significat. 2) La funció primària del llenguatge és la interacció i la comunicació. 3) L’estructura del llenguatge reflecteix els seus usos funcionals i comunicatius. 4) Les unitats principals del llenguatge no són els termes gramaticals i estructurals

de la llengua sinó els aspectes més funcionals i comunicatius. En resum, el que defensa aquest enfocament és que si la llengua la utilitzem per comunicar-nos, per relacionar-nos en societat i per ordenar els nostres pensaments, l’ensenyament i l’aprenentatge d’una segona llengua ha d’estar estretament vinculada al com d’aquests usos. Per això, és necessari basar-nos en situacions quotidianes reals de comunicació, elaborant seqüències didàctiques tenint en compte els interessos, les necessitats dels nostres alumnes, la procedència geogràfica, la llengua materna i el desenvolupament lingüístic i comunicatiu de cada un dels nostres escolars. Més ben dit, la didàctica de la L2 en contextos escolars ha de fixar, seleccionar i organitzar els objectius i continguts en atenció a les condicions, els interessos i les necessitats dels alumnes.

17

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA Per entendre millor en què consisteix aquest enfocament, considero que seria interessant destacar algunes de les seves característiques principals.

- La llengua és un sistema per l’expressió del significat tenint en compte la interacció i la comunicació.

- A l’aula s’ha de presentar situacions comunicatives orals i escrites per exercitar així les destreses lingüístiques comunicatives de l’alumne estranger.

- L’aprenentatge és una activitat que implica l’exercici de la comunicació real i que ha de portar-se a cap mitjançant tasques significatives que suposen un ús comunicatiu de la llengua.

- El rol de l’alumne és actiu i participatiu. - El rol del docent és el de guia. - Se li dóna molta importància als interessos i necessitats dels alumnes. - Treballar les habilitats lingüístiques d’una manera integrada - La tipologia d’activitats poden ser múltiples: activitats de pregunta i resposta, activitats

amb buits d’informació, activitats de joc de rol, activitats d’interacció social, activitats d’intercanvi d’informació, activitats de recerca d’informació, activitats de resolució de problemes, etc.

- Les activitats tinguin una intenció comunicativa concreta i real. Dins de l’evolució de l’ensenyament comunicatiu és important fer referència a una variant que va sorgir als anys 90: l’ensenyament per tasques o per projectes. L’ensenyament per tasques comunicatives o per projectes bassa el seu principi en l’enfocament comunicatiu i realitza aportacions que enriqueixen i potencien la comunicació motivant als alumnes. Un dels objectius principals de la metodologia és estimular la comunicació en la segona llengua, crear un propòsit real pel seu ús i que es porti a terme en un context natural, proper i real. El que defensa és que la llengua s’aprèn mitjançant l’ús significatiu i contextualitzat, generant la motivació dels alumnes per tal de millorar i construir a partir del que ja saben.

18

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA Per entendre millor aquesta metodologia he considerat oportú exposar el quadre següent, extret de Gabbiani (2007:55):

Previ a la tasca Presentació del tema i de la tasca. El professor explora el tema amb la classe, destaca paraules i frases útils, ajuda als alumnes a entendre les instruccions i els prepara. Els alumnes poden escoltar una gravació de persones fent una tasca similar. Cicle de la tasca Tasca Els alumnes fan una tasca, en parelles o grups petits. El professor controla a distancia.

Planificació Els alumnes preparen un informe per compartir amb la classe de forma oral i escrita.

Informe Alguns grups presenten els seus informes a la classe o intercanvien informes escrits i comparen els resultats.

Forma Anàlisi Els alumnes examinen i discuteixen elements específics dels textos orals o escrits.

Pràctica El professor dirigeix la pràctica de paraules noves, frases i estructures que apareixen en el material, durant o després de l’anàlisi.

Segons Camps (1994) un projecte és un pla de treball lliurement escollit amb l’objectiu de fer alguna cosa que interessa, ja sigui un problema que es vol resoldre o una tasca que es vol dur a terme. Els projectes de llengua es formulen com una proposta de producció global que té una intenció comunicativa. Bàsicament, a l’hora de plantejar un projecte de llengua s’ha de tenir en compte unes característiques segons Milian (2011): a. MOTIVACIÓ/OBJECTIU/INTENCIÓ SITUADA: La motivació dels alumnes és el motor de

l’activitat i farà que hi hagi una implicació i intervenció activa dels participants al llarg del procés. Perquè tinguin interès caldrà adequar les propostes de l’alumne. El més important és que es relacioni amb la seva vida quotidiana, que permeti participar en l’activitat real, que tingui sentit per a ells. Necessita captar l’atenció dels alumnes en tot moment i també la del docent.

19

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA b. IMPORTÀNCIA DEL PROCÈS: En el treball per projectes el més important no és el resultat

final sinó tot el procés, ja que és un espai clau per observar i intervenir. Un projecte implica (per part dels alumnes): planificar (amb quins mitjans es farà, quant de temps es dedicarà...). Tot això comporta revisions i modificacions durant la realització, per tant, hi ha presa de decisions. Durant aquest procés el docent ha d’estar atent als dubtes, a les negociacions dels alumnes, a com gestionen les informacions, als coneixements que no dominen, a les estratègies que desenvolupen, etc. És a dir, el docent ha de realitzar una renúncia estratègica, renunciant a tot allò que sap per posar-se al nivell dels seus alumnes i serà a partir d’aquell moment quan es començaran a compartir coneixements i creant parcel·les d’intersubjectivitat (alumne i docent fiquen en comú els seus significats).

c. COL·LABORACIÓ (DIVERSITAT D’INTERESSOS): Quan es treballa per projectes és fonamental el treball en grup. Agrupar els alumnes amb habilitats diferents ajuda al fet que tothom aporti coses i que aprenguin dels altres, ja que han d’haver-hi negociacions de les diverses concepcions. Hi ha la possibilitat de treballar en grups reduïts o en grups grans, potenciant la cooperació. S’ha de valorar el procés que s’ha seguit per arribar a l’objectiu/producte final i la contribució que cadascú hi ha aportat.

d. LA LLENGUA COM A INSTRUMENT MEDIADOR: La llengua serà l’objecte d’aprenentatge o l’instrument d’aprenentatge. Els alumnes parlen, escolten, llegeixen, escriuen, o sigui apliquen les quatre habilitats lingüístiques al llarg de tot el procés, per tant, el treball per projectes ajudarà a desenvolupar aquestes quatre habilitats.

e. APRENENTATGE: L’objectiu principal del treball per projectes és l’aprenentatge, per tant, és necessari fixar uns objectius d’aprenentatge i una seqüenciació per dur-los a terme. Si volem treballar la llengua, no només s’ha de pensar en ella com a instrument sinó que s’ha de marcar uns objectius concrets de la llengua per tal d’assolir-los.

2.3.4.1. Més que aprendre llengua Considero important destacar que quan aprenem una segona llengua i, principalment, en les aules d’acollida, l’objectiu no és només aprendre l’idioma sinó que hi ha molt més, com la cultura i els costums del país. Normalment i des de fa molt temps, el professor de L2 centra la seva labor en el contingut lingüístic deixant de banda els factors sociològics i culturals, aspecte que no ajuda a la total comprensió i adquisició de la llengua.

20

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA Tal com s’ha comentat més a dalt, en el Pla LIC es va produir un canvi en la manera de plantejar la integració dels alumnes nouvinguts a Catalunya, ja que el pensament es va canviar i ja no es pensava que el més important era ensenyar la llengua vehicular per poder seguir les classes sinó que aquest pensament va evolucionar cap a fomentar l’educació intercultural, basada en la igualtat, la solidaritat i el respecte a la diversitat de cultures, en un marc de diàleg i convivència, entre altres dos factors. Per tant, tal com ens diu Rico (2005:82), en l’àmbit de l’aprenentatge de segones llengües els objectius que es pretenen aconseguir són:

- Despertar i desenvolupar la sensibilitat cultural - Comprendre millor les formes de pensar, els pressupòsits, els valors i el món emocional

de la cultura d’altres països. - Reconèixer les diferents dimensions en les quals estan organitzades les altres cultures,

com la forma de concebre el temps i l’espai o les prioritats en tasques i relacions. - Reconèixer malentesos i desenvolupar-se millor en situacions semblants al futur.

21

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA

3. Disseny de la recerca: 3.1. Objectiu de recerca En aquest treball el que es busca és observar quines activitats i materials didàctics s’utilitzen actualment en les aules d’acollida i si corresponen amb la teoria, és a dir, amb allò que els experts en didàctica de la segona llengua consideren que és el millor per aprendre-la d’una manera competencial. Actualment, tal com s’ha mencionat en el marc teòric, la metodologia que els experts defensen és l’enfocament comunicatiu, que diu que la llengua s’ha d’aprendre comunicant-nos, utilitzant-la en situacions comunicatives reals, properes i quotidianes. Aquest objectiu és molt important, perquè, primer, les activitats i els materials didàctics que s’utilitzen són la base de tota metodologia o enfocament i de tot aprenentatge; i segon, encara ara hi ha moltes escoles que continuen utilitzant una metodologia tradicionalista, on es produeix un docentrisme molt important, i on el procés no importa, només els resultats. Però no només alguns centres educatius, sinó també la societat en general, només ens fixem en els fruits, i no en com hem arribat a aconseguir-los. Un exemple molt clar, són les proves PISA, on sembla que només importa qui té millors resultats, i no tant, qui utilitza una metodologia, amb unes activitats i uns materials didàctics, més adients pels seus alumnes. Concretament, el que es vol veure és si en les activitats i els materials didàctics, es presenten situacions comunicatives orals i escrites reals; si són tasques significatives que suposen un ús comunicatiu de la llengua; si es dóna importància als interessos i a les necessitats; si treballa les habilitats lingüístiques d’una manera integrada; si són dinàmics i motivadors; i si fomenten la cooperació entre els alumnes. Ara que ja s’ha comentat l’objectiu principal o general que es vol aconseguir amb aquesta recerca, es continuarà amb els objectius operatius que es planteja en aquesta investigació, que concretament són dos. El primer objectiu operatiu és analitzar si les activitats i els materials didàctics que s’utilitzen en les Aules d’Acollida estimulen la competència intercultural, ja que actualment és un aspecte molt important a causa de la gran diversitat cultural, d’ètnia i llengua que trobem a la nostra societat. A les aules d’acollida la varietat de cultures que podem trobar és molt gran, per aquest motiu és important estimular, integrar, potenciar i donar importància a totes les tradicions, costums, maneres de fer i llengües dels nostres alumnes.

22

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA S’ha volgut donar importància a la competència intercultural en aquest treball, ja que, encara que tinguem una societat multicultural i plurilingüe, aspecte que es veu reflectit en les aules dels centres educatius, no se li dóna la rellevància que té. I el segon objectiu operatiu és veure si hi ha diferència entre nivells educatius obligatoris (primària i secundària); i entre centres públics i concertats, és a dir, si hi ha variacions entre el que fan a les aules d’acollida (els materials, les activitats didàctiques que utilitzen) de primària i de secundària, tant de centres públics com concertats. Actualment, l’ensenyament obligatori es divideix en tres etapes molt diferenciades i diverses entre elles: infantil, primària i secundària. La diversitat no només la trobem en les edats dels alumnes i en els continguts, sinó que moltes vegades en la metodologia. En moltes escoles es pot veure com en l’inici de l’escolarització dels alumnes s’utilitza una metodologia molt més dinàmica, motivadora, participativa, interactiva i significativa pels infants, on el que importa són els nens i no els resultats. En canvi, cada vegada que es puja de nivell, això va desapareixen i ens endinsem en una metodologia més mecànica, plena de continguts i on el que importa són els resultats. Per aquest motiu, és interessant veure si aquesta diferenciació també es reflecteix en les aules d’acollida. A part d’observar si hi ha diferència entre la metodologia de primària i secundària, també és important veure si s’estableix una diferenciació de la manera de fer entre els centres públics i els centres concertats, ja que des de fa molts anys, a la nostra societat hi ha un debat obert en relació a quina és la millor educació: la dels centres públics o la dels centres concertats. Per tant, és interessant veure si de veritat es treballa diferent o si no hi ha diferenciació entre la metodologia d’ambdues, només en la titularitat del centre. En definitiva, amb aquesta investigació el que es busca és observar quina metodologia s’utilitza en les aules d’acollida dels centres educatius públics i concertats, tant de primària com de secundària, de Lleida, a partir de l’anàlisi de les activitats i dels materials didàctics que s’empren per poder arribar a saber si aquestes s’adapten a les noves metodologies i si apliquen mètodes innovadors per millor l’ensenyament-aprenentatge dels seus alumnes.

23

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA 3.2. Descripció del problema objecte d’estudi Tal com hem vist en l’apartat anterior, el que es busca amb aquest estudi, és saber si en les aules d’acollida els materials i les activitats que s’utilitzen corresponen amb el que ens diu la teoria, és a dir, amb l’enfocament comunicatiu. L’enfocament comunicatiu, com s’ha mencionat en el marc teòric, és una teoria que defensa activament l’aprenentatge de les llengües usant-les, comunicant-nos en contextos i situacions les més reals possibles. Aquest enfocament és el que defensen la major part de teòrics lingüistes, fins i tot, des del departament d’ensenyament, es reivindica i es promociona a partir de diferents recursos en línia. Els docents de les aules d’acollida estan formats en aquest àmbit i amb aquest enfocament, però el problema no és la formació sinó la pràctica. Amb això el que vull dir, és que com a professionals de qualsevol àmbit és molt fàcil aprendre uns conceptes i entendre’ls, però el que de veritat és difícil és aplicar-los, sobretot, en el món de l’educació on hi ha moltes variables que intervenen, com el context, els alumnes, el centre educatiu, etc. Això considero que és una problemàtica a estudiar, ja que, encara que hi ha inspeccions educatives, el que es busca només és veure si els alumnes adquireixen els continguts i les competències mínimes, i no tant la metodologia emprada. Per aquest motiu, és important veure si realment aquesta manera de treballar es porta a terme a les aules d’acollida o no, ja que en molts casos (fora de les aules d’acollida) ens trobem a docents joves que han estat formats amb noves metodologies més innovadores i continuen treballant amb una metodologia de caire tradicionalista. Això passa perquè és molt més fàcil reproduir allò que coneixes i que has viscut. Per tant, és molt important que hi hagi molt suport i materials perquè els docents puguin tenir una guia. Cal dir, que actualment per les aules d’acollida hi ha un suport del pla LIC on va un/a expert/a a assessorar als docents en la seva tasca i des del punt de vista de l’enfocament comunicatiu. La metodologia és un aspecte molt importat i sobretot en les aules d’acollida, perquè aquests nens i nenes venen a les aules desorientats, insegurs, nerviosos i sense saber res de l’idioma de l’escola. Molts d’aquests alumnes arriben a Catalunya amb edats més avançades (14-16 anys), per tant, cal una acollida individualitzada, càlida i propera per ajudar-los a obrir-se i a què es sentin còmodes, per tal de què puguin aprendre la llengua. La manera de realitzar-lo influeix molt, perquè encara que l’acollida sigui genial, si la metodologia està centrada a realitzar fitxes i fitxes els alumnes deixen d’estar motivats.

24

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA 3.3. Metodologia emprada Per realitzar aquesta recerca la metodologia que s’utilitzarà serà un estudi de cas, que pertany a les recerques qualitatives. Un estudi de cas segons Denny (1978) és com un examen complet o intens d’una faceta, una qüestió o fins i tot dels esdeveniments que tenen lloc en un marc geogràfic al llarg del temps. Altres autors com Eisenhart (1989) diu que un estudi de cas és una estratègia d’investigació dirigida a comprendre les dinàmiques presents en contextos singulars. L’estudi de cas és un tipus de recerca apropiada per estudiar un cas o situació amb certa intensitat en un període de temps curt. La finalitat concreta d’aquest tipus d’investigació és que ens permeti centrar-nos en un cas concret o situació i identificar els diferents processos interactius que el conformen. Un estudi de cas pot ser una persona, una organització, un programa d’ensenyament, una col·lecció, un esdeveniment, etc. En aquest cas l’estudi de cas són tres aules d’acollida de la ciutat de Lleida, concretament les activitats i els materials didàctics que utilitzen. Les característiques principals d’un estudi de cas, són les següents:

- Investigar fenòmens en els quals es pretén donar resposta i conèixer el com i el perquè. - Permet estudiar un tema determinat des de múltiples perspectives. - Permet a l’investigador explorar de forma més profunda i així obtenir un coneixement

més ampli sobre cada cas que podria passar per alt amb un altre mètode. - L’observació és part fonamental per l’obtenció de la informació. - Està orientat al procés més que al producte. - Podem comprovar o contrastar fenòmens, situacions i fets. - Ajuda a entendre actuacions determinades d’un subjecte o grup. - És eficaç com a forma d’apropament a la realitat. - El disseny és flexible.

Al llarg del temps, s’han establert diferents classificacions d’investigacions que empraven l’estudi de cas. Segons la classificació com a base multidisciplinària de Bogdad, Rodríguez, Gil i García (1996), hi ha dos tipus de recerques diferents dins de l’estudi de cas, en el cas d’aquesta recerca el tipus d’estudi de cas que es realitza és la múltiple.

- Estudi de cas únic: són aquells que centren la seva anàlisi en un únic cas. El seu ús es fonamenta per diversos motius: un d’ells serien pel seu caràcter crític, de tal manera que el cas permet confirmar, canviar, modificar o ampliar el coneixement sobre l’objecte d’estudi; i l’altre, pel seu caràcter extrem o d’unitat.

25

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA - Estudi de cas múltiple: s’utilitzen quan volem estudiar diversos casos únics a la vegada

per estudiar la realitat que es vol explorar, descriure, explicar, etc. Un factor important en els casos múltiples és que l’elecció dels casos ha d’estar en funció a la importància o revelació que cada cas concret pot aportar a l’estudi en la seva totalitat.

Però no només hi ha aquesta classificació, ja que trobem una l’altra feta per Stake (1994) i una altra per Merrian (1988). Pel que fa a la classificació realitzada per Stake, en fa tres tipus diferents d’estudis de cas:

- Estudi de cas intrínsec: pretén aconseguir una millor comprensió del cas concret. - Estudi de cas instrumental: és secundari, desenvolupa un paper de suport facilitant la

comprensió. - Estudi de cas col·lectiu: es realitza quan l’interès se centra en un fenomen, població o

condició general. No és un cas concret, sinó determinat nombre de casos conjuntament. En el cas d’aquesta recerca, el tipus d’estudi de cas, segons Stake, seria aquest.

I pel que fa, a la classificació realitzada per Merrian, està basada en la naturalesa de l’informe final, i fa una classificació de tres estudis de cas diferents:

- Estudi de cas descriptiu: presenta un informe detallat del cas en estudi sense fonaments teòrics.

- Estudi de cas interpretatiu: reuneix informació d’un cas amb la finalitat d’interpretar o teoritzar.

- Estudi de cas avaluatiu: implica descripció, explicació i judici. S’utilitza sobretot pels estudis de programes escolars, para l’avaluació educativa, avaluació etnogràfica, etc. En el cas d’aquesta recerca, el tipus d’estudi de cas, segons Merrian, seria aquest.

Aquest tipus d’investigació té els seus avantatges i les seves limitacions. Segons Marcelo (1992) i Pérez (1994) les avantatges o punts forts de l’estudi de cas són els següents:

- Connecten directament amb la realitat. - Reconeixen la complexitat i la varietat. Reflecteixen tots els elements que componen la

realitat del cas. - Poden constituir una base de dades per múltiples propòsits. - Indueixen a l’acció. - És un mètode apropiat per investigar a petita escala en un marc limitat de temps, espai

i de recursos. - És un mètode obert.

26

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA I pel que fa a les limitacions d’aquest mètode trobem les següents:

- No es pot generalitzar. - Dificultat per extreure conclusions de causa-efecte. - El temps d’estudi és molt ampli i és necessari recopilar molta informació en situacions

diferents. - No és un bon disseny per estudiar més d’un problema de manera simultània. - Es pot córrer el risc que els individus, d’on prové la informació, puguin enganyar a

l’investigador. 3.4. Població i mostra 3.4.1. Població: Catalunya La població d’aquesta investigació és la Comunitat Autònoma de Catalunya. S’ha escollit aquesta regió perquè, segons les últimes dades del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes, Catalunya és la tercera comunitat amb un dels percentatges més elevats d’alumnes estrangers, concretament un 12,4%, seguit d’Aragó i la Rioja.

La comunitat autònoma catalana, tradicionalment ha sigut una població rica, tant econòmicament com culturalment, ja que ha patit molts processos migratoris, fins a convertir-se en una regió multicultural i plurilingüe, on es parlen unes 200 llengües diferents. Actualment la població de Catalunya és d’uns 7.508.106 habitants, amb un 13,69 % de població estrangera, concretament uns 1.028.069 de 150 orígens diferents, aproximadament. Si

Taula 1. Font: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Datos y cifras. Curso 2015-2016

27

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA investiguem amb més profunditat, veiem que la província amb més habitants és Barcelona, amb uns 5.523.922; però la província amb un percentatge més elevat de població estrangera, en relació a la població en general, és Girona, amb un 19,09% i la segona és Lleida amb un 17,07%.

Taula 2. Font: Idescat. Padrón municipal de habitantes

Com podem veure en la taula, la província de Lleida, tot i ser la que té més extensió de territori, és la que té un nombre menys elevat de població, amb concretament 436.029 habitants, amb uns 74.435 d’ells estrangers. Aquest aspecte, juntament amb el 17,07% d’habitants estrangers, han sigut els motius pels quals han provocat l’interès per veure com atenen en aquest territori aquells infants nouvinguts. Com hem vist, Catalunya té un nombre elevat de població estrangera amb un dels percentatges més elevats d’alumnes nouvinguts. També cal destacar, que Catalunya és la segona comunitat amb més centres educatius, concretament 5.399 escoles, classificats en tres titularitats: centres públics, centres concertats i centres privats. Segons les últimes dades a Catalunya el 62,3% són públics; el 34,3% són concertats; i només el 3,4% són privats. Pel que fa al 12,4% d’alumnes estrangers escolaritzats a Catalunya, el 81,9% s’escolaritzen a la pública, el 12,3% a la concertada i el 5,8% a la privada; és a dir, a Catalunya hi ha una presència del 10,15% d’alumnes estrangers a l’educació pública, un 1,52% a la concertada i un 0,72% a la privada. 3.4.2. Mostra: tres centres educatius de Lleida Per altra banda, pel que fa a la mostra d’aquesta recerca, són tres centres educatius de la ciutat de Lleida. S’ha escollit la ciutat de Lleida, perquè tal com s’ha mencionat en l’apartat anterior, la província de Lleida és la segona de tota Catalunya amb el percentatge més elevat de població estrangera, en relació a la seva poca població. Concretament s’ha triat la ciutat de Lleida, la capital de província, perquè a part de ser la capital, és on es concentra més població, uns 26.842 habitants dels quals el 19,37% són d’origen estranger.

28

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA Els centres educatius on se centra aquesta recerca són tres. El primer és una escola pública de primària (l’anomenarem Centre Educatiu A) amb un percentatge molt elevat d’alumnes immigrants, concretament, segons les últimes dades que s’han recollit del curs 2013-2014, és el centre educatiu de primària amb el percentatge més elevat d’infants nouvinguts, en concret un 86% dels alumnes són estrangers. El segon centre (Centre Educatiu B), és un institut públic, situat al barri del Secà de Sant Pere, on una de les escoles de primària adherides és un dels centres educatius amb un dels percentatges més elevats d’alumnes estrangers. I el tercer centre (Centre Educatiu C) és una escola concertada que la seva oferta educativa va dels 0 als 18 anys. Aquest centre educatiu, al curs 2013-2014, va arribar a tenir un percentatge del 21,2% d’alumnes immigrants; un percentatge molt elevat en relació amb els altres centres concertats de Lleida, ja que la mitja d’alumnes estrangers en aquests centres era d’un 8,4%. El motiu pel qual s’han escollit aquests tres centres o amb més concreció les seves aules d’acollida, és perquè són els que representen millor la població estrangera infant-juvenil de Lleida; per tal d’aconseguir l’objectiu principal d’aquesta recerca. Per altra banda, el fet de triar centres educatius de diferents titularitats (públic i concertat) ajudarà a veure la diferència que es pot trobar en la metodologia d’aquests, a part de veure si hi ha divergències entre els nivells de l’educació obligatòria (primària i secundària); i així, aconseguir un dels objectius operatius que es plantegen amb aquesta investigació. 3.5. Instruments d’avaluació

Entrevista Anàlisi d’activitats i materials didàctics

1. Observar quines activitats i materials didàctics s’utilitzen actualment en les aules d’acollida i si corresponen amb la teoria.

2. Analitzar si les activitats i els materials didàctics que s’utilitzen en les Aules d’Acollida estimulen la competència intercultural

3. Veure si hi ha diferència entre nivells educatius (primària i secundària), i centres públics i concertats en la seva metodologia.

Instruments Objectius

29

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA 3.5.1. Entrevista Un dels instruments que s’ha utilitzat en aquesta recerca és l’entrevista, un dels mètodes de recollida de dades més utilitzats en investigacions de caràcter social. Es considera el procediment més fiable per recollir informació de la població, així com el més versàtil i flexible. És una tècnica en la qual una persona sol·licita informació d’un altre o grup per obtenir dades sobre un problema o tema determinat (Albert, 2007:242). Podem trobar diferents tipus d’entrevista: l’estructurada, la semiestructurada i la no estructurada. En aquest cas, l’entrevista que s’ha utilitzat és una semiestructurada. Per entendre millor en què consisteixen, es realitzarà una breu descripció. En una entrevista semiestructurada l’investigador/a determina prèviament la informació rellevant que es vol aconseguir, és a dir, es porta a terme un treball de planificació de l’entrevista elaborant un guió que determina el tema i la informació que es vol recollir. Les preguntes que es realitzen són obertes donant l’oportunitat a l’entrevistat a tenir més llibertat a l’hora de respondre la pregunta i permet tenir més matisos de la resposta i entrellaçar temes. Això no vol dir, que l’entrevistat pugui respondre el que vulgui, ja que les preguntes fan que hi hagi una acotació de la informació causant que es remeti a allò que se li pregunta; a part que l’entrevistador ha d’estar molt atent per poder recondir l’entrevista cap al tema que interessa. Així doncs, el primer instrument d’avaluació que s’ha realitzat, ha sigut una entrevista semiestructurada on el que es busca és observar quines activitats i materials didàctics s’utilitzen en les aules d’acollida entrevistades i si es corresponen amb la teoria; saber si les activitats o materials didàctics de les aules d’acollida de les tres escoles entrevistades estimulen la competència intercultural; i veure si hi ha una diferència entre l’ensenyament-aprenentatge de les aules d’acollida a primària i secundària i entre els centres públics i concertats. Amb més concreció el que es vol aconseguir amb aquestes entrevistes és:

- Saber la metodologia que utilitza en cada aula d’acollida. - Si s’apropa a l’enfocament comunicatiu. - Si estimulen el treball en grup i la cooperació entre els alumnes. - El tipus d’activitats:

o Activitats dinàmiques, manipuladores, motivadores, o basades en contextos reals i propers pels alumnes, o amb una finalitat real i concreta, o basades en els interessos dels alumnes.

- Si es presenten situacions comunicatives orals i escrites reals.

30

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA - Si són tasques significatives que suposen un ús comunicatiu de la llengua. - Si es dóna importància als interessos i a les necessitats dels alumnes. - Si es treballa la llengua amb les quatre habilitats lingüístiques integrades. - Si es treballa la competència intercultural i la manera de fer-ho.

Per poder obtenir aquestes dades, s’ha elaborat una entrevista per les tres escoles, destinades als o les docents de les aules d’acollida. Les preguntes1 que es van plantejar van ser:

1. Quin és el nombre d’alumnes que hi ha actualment a l’aula d’acollida? 2. De quines edats són? 3. De quines procedències? 4. Quin és el factor que consideres fonamental a l’hora d’ensenyar-aprendre llengua? 5. Quina metodologia s’utilitza? 6. Es treballa en grup? 7. Les activitats com són? De quin tipus? 8. Els materials didàctics de quin tipus són? 9. Són motivadors? 10. Estan basats en els interessos dels alumnes? 11. Estimulen la comunicació? 12. Es desenvolupen a partir d’un context real i proper? 13. Integren les quatre habilitats lingüístiques? 14. Les activitats tenen una intenció, una finalitat real? 15. Es treballa la competència intercultural? Com? 16. Hi ha diferència entre secundària i primària? (pregunta dirigida al Col·legi Sagrada Família).

Cal comentar, que a l’hora de realitzar una entrevista s’ha de tenir en compte unes variables que poden intervenir a l’hora de recollir les dades. En aquest cas, les variables que poden influir directament, són quatre:

- Temps: el temps és un aspecte ha tenir molt en compte, ja que els/les docents tenen unes hores molt concretes lliures i, per tant, tenen el temps acotat, aspecte que pot provocar que les respostes siguin més curtes o més simples pel fet de tenir el temor de no poder respondre-les totes.

1 Per poder llegir les transcripcions de les entrevistes anar a l’annex 1.

31

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA - Fiabilitat: en una entrevista, les dades que es recullen, són les explicacions d’una

persona, per tant, mai podem estar segurs (únicament amb l’entrevista) si el que ens està dient és cert o no. Per aquest motiu, és molt important tenir en compte que tot el que ens pugui dir l’entrevistat o l’entrevistada sigui completament cert o no.

- Predisposició: en una entrevista, com intervenen dos o més persones, hem de tenir en compte l’aspecte de la predisposició que tinguin a l’hora de respondre les preguntes. Si no estan motivats o amb una bona predisposició les respostes no seran bones i hi haurà una manca d’informació, en canvi si hi ha motivació i una predisposició positiva les respostes seran bones i de qualitat.

- Subjectivitat: la subjectivitat també és un aspecte ha tenir molt en compte en les entrevistes, i més en aquesta, ja que no tothom tenim la mateixa opinió i punts de vista, per tant, el que un consideri bo un altre ho pot considerar dolent.

3.5.2. Activitats i materials didàctics El segon instrument d’avaluació que s’utilitza en aquesta recerca per poder recollir dades i aconseguir els objectius plantejats, és una anàlisi de documents, amb més concreció, una anàlisi de les activitats i materials didàctics emprats a les aules d’acollida dels tres centres educatius. Aquesta anàlisi de materials i activitats, busca aconseguir els objectius de la recerca, tant el general com els operatius. Per poder fer una anàlisi de les activitats i dels materials didàctics que s’utilitzen en les aules d’acollida de les tres escoles escollides, s’ha establert uns ítems o uns punts a observar:

1. Tipus de material i activitat. 2. Estimulació de la comunicació oral i escrita a partir d’una situació real. 3. Integració de les quatre habilitats lingüístiques. 4. Motivació – interessos 5. Competència intercultural 6. Intenció o finalitat real 7. Fomenta la cooperació

Aquests set indicadors són els que s’utilitzaran per poder analitzar els materials i les activitats de les aules d’acollida del Centre Educatiu A , Centre Educatiu C i el Centre Educatiu B.

32

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA A partir d’aquests indicadors o ítems el que es busca és observar quines activitats i materials didàctics s’utilitzen en les aules d’acollida entrevistades i si es corresponen amb la teoria; saber si les activitats o materials didàctics de les aules d’acollida de les tres escoles entrevistades estimulen la competència intercultural; i veure si hi ha una diferència entre l’ensenyament-aprenentatge de les aules d’acollida a primària i secundària i entre els centres públics i concertats; a partir de la comparació d’aquests. Com en l’entrevista hi ha unes variables que poden influenciar en la recollida de dades. Aquestes variables són:

- Temps: el temps, tal com s’ha mencionat en l’entrevista, és un aspecte ha tenir en compte, ja que si el temps és molt just els materials que explicaran els docents seran els que consideri més importants i la informació que obtindrem serà escassa.

- Predisposició: tal com s’ha dit anteriorment, la predisposició i motivació de la persona és molt important, ja que si la motivació no és bona, els materials que ens faciliti seran pocs i amb poca informació.

- Enfocament: cada persona té una idea diferent de les coses, i això es pot veure reflectit en la utilització dels materials i les activitats. El que vull dir amb l’enfocament, és que un material es pot utilitzar d’una manera o una altra, per tant, depèn de l’enfocament que tingui el/la docent, ens explicarà perquè i com l’utilitza, i per tant, perdem les altres alternatives o enfocaments d’ús.

33

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA

4. Interpretació i anàlisi 4.1. Buidatge de les entrevistes 4.1.1. Centre Educatiu A La primera entrevista va ser al professor de l’aula d’acollida del Centre Educatiu A, una escola de primària pública. En aquesta aula d’acollida actualment hi ha 18 alumnes de diferents edats i nacionalitats. Els alumnes van des de 1r de primària (6 anys) fins a 6è (12 anys). Els alumnes de 1r i de 2n de primària només tenen dues hores a la setmana, ja que segons la normativa educativa un alumne pot anar a l’aula d’acollida a partir del cicle mitjà. Els que fan més hores són els alumnes de 5è i 6è, ja que l’any següent (o l’altre) ja aniran a l’institut. Les procedències d’aquests alumnes són molt variades, tal com va dir el docent de l’aula d’acollida hi ha nens i nenes de la Xina, de Mali, de Romania, de l’Índia, del Marroc i de Gàmbia. Pel docent de l’aula d’acollida el més important a l’hora d’ensenyar i aprendre llengua, és la felicitat, que els / les alumnes se sentin còmodes i contents, ja que tal com va dir en l’entrevista:

<<Si el nen ve content “s’empapa” molt més, perquè a vegades et trobes a nens que arribem aquí i feia tres dies que estava en el seu país>>.

Considera que aquest aspecte és molt important, sobretot amb aquests alumnes, ja que de la nit al dia, tot el seu entorn ha canviat completament, arriben sense entendre res, sense conèixer a ningú, deixant allò que coneix darrere, aspecte que provoca un bloqueig i per “desbloquejar” el que és necessari, és establir un entorn de confiança, tranquil i feliç. En aquesta aula d’acollida, segons el professor, no s’utilitza cap metodologia en concret, però pel que ens ha comentat durant l’entrevista, s’apropa molt a la línia metodologia de l’enfocament comunicatiu. El que fan és realitzar activitats on els alumnes parlin, es comuniquin i interaccionin en un context el més vivencial possible.

<<Bàsicament el que fem és perquè els nens i les nenes parlin i siguin el més vivencial possible, i no escriure fitxes i fitxes, no serveix per a res, és a dir, és tonteria. Fem alguna de tant en quan, quan acabem de fer un tema, però els nens el que han de fer és parlar, parlar, parlar... escoltar, escoltar, escoltar... i és la manera que serveix per entendre una llengua: utilitzant-la.>>

El que intenta és crear situacions on els alumnes es puguin relacionar en català. Durant l’entrevista, el docent de l’aula d’acollida d’aquesta escola va explicar un exemple molt clar d’això:

34

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA << L’any passat tenia dos nenes xineses que els hi costava molt. Quan venien aquí em passava el dia demanant-les encàrrecs: vés a la classe de 5è i demana a veure si et poden deixar un llapis de color verd...>>.

Aquesta manera de treballar potencia molt el treball en grup, tal com ens diu el docent en l’entrevista, sempre intenten treballar en grup, ja que és la millor manera perquè interaccionin entre ells i utilitzin la llengua.

<< [...] la majoria de coses són de parlar entre ells... feina individual no...>> Per tant, les activitats que realitzen en aquesta aula d’acollida són molt dinàmiques, interactives, que estimulen la comunicació de tots els alumnes, adaptades a les necessitats i característiques dels discents de l’aula d’acollida. Les activitats que es fan, estan basades en un context real, perquè siguin els més vivencials possibles. Uns exemples molt clars d’això, són les activitats que ens explica el docent en l’entrevista. (En aquest buidatge només s’explicarà la primera, però en l’Annex 1 es pot trobar l’explicació de totes). La primera activitat que ens explica, és la del tema de les botigues. En primer lloc, per començar, disposen d’unes imatges de diferents botigues i imatges dels productes que podem trobar en cada una d’elles, amb això el que van fer, va ser en primer lloc, en rotllana i van ficar totes les fotografies de les tendes i dels productes que es venen en cada una d’elles. Aquí els alumnes havien de seleccionar aquells productes i relacionar-ho amb la botiga corresponent dient el nom de la botiga i del producte. En segon lloc, en la segona sessió, ja es centren en una botiga en concret. Llavors, segons ens explica el docent a l’entrevista, van agafar tots els productes d’aquella tenda i van dir d’un en un el nom del producte. Aquí intervé molt la interacció dels alumnes entre ells i el rol de docent que ells també poden adoptar, ja que es poden ajudar mútuament. En la tercera sessió fan un simulacre de botiga on hi ha un botiguer i un client, i amb els més grans utilitzen diners, d’aquesta manera també intervé la competència matemàtica. Cada setmana canvien de tenda fins que les han fet totes; quan acaben realitzen un joc on han d’interactuar, comunicar-se i utilitzar el vocabulari après. A part, quan ja han treballat tot el tema de les botigues i les compres, fan una experiència completament vivencial, que és anar al mercat i comprar. Com es pot observar en l’explicació de l’activitat, la metodologia que s’utilitza en aquesta aula d’acollida, és molt vivencial, on s’estimula la comunicació dels alumnes a partir de situacions el més reals possibles i amb un objectiu o finalitat concreta, com per exemple anar al mercat i aplicar tot allò que s’ha après.

35

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA Un exemple molt clar d’aquest aspecte, la finalitat o objectiu de les activitats, és l’activitat del llibre de poemes que ens explica el docent. Quan ja han acabat el tema de les famílies i volen treballar els oficis, ho fan a partir d’un poema de Miquel Martí i Pol. El que realitzen, és una re invenció del poema amb els oficis i el membre familiar que ells vulguin, per realitzar després un llibre de recull de poemes. Per aquesta activitat, han treballat diferents continguts i objectius, com la família, els oficis, la comprensió d’un poema, entre d’altres. Per altra banda, pel que fa als materials didàctics que utilitzen, són un complement de les activitats, són materials manipulables, molt visuals, materials que simulen a jocs i que estimulen la comunicació i la interacció, sense aquests materials no es podrien realitzar les activitats. Cal dir que les activitats i els materials que s’utilitzen, són molt motivadors, però no estan basats en els interessos dels alumnes, encara que sí, en les seves necessitats i característiques. Pel que fa a la integració de les quatre habilitats lingüístiques, segons ens diu el docent a l’entrevista, sí que es treballen, ja que en totes les activitats s’intenta que els alumnes parlin, escoltin, escriguin i llegeixin. Per últim comentar l’aspecte de la competència intercultural. A l’entrevista el docent ens diu que no la treballen de manera directe en les activitats però sí que es veu reflectida en el dia a dia, ja que li dóna molta importància a la llengua materna dels alumnes i considera que s’han de tenir en compte i no excloure.

<<Com l’altre dia que estàvem fent les fruites i les verdures, vam preguntar com es deia raïm en xinès, que és diu putaa [...] penso que és important donar-li importància [...] un altre dia vam fer un concurs de veure qui escrivia millor en àrab>>.

4.1.2. Centre Educatiu B La segona entrevista va ser al Centre Educatiu B, un Institut públic que es troba al barri del Secà de Sant Pere; destinada al professor i la professora de l’aula d’acollida d’aquest centre educatiu. En aquesta aula d’acollida hi ha 16 alumnes de diferents edats i procedències. Trobem alumnes de 12 a 17 anys, és a dir, de tots els cursos de secundària. En l’aula d’acollida hi ha alumnes de Marroc, Romania, Brasil, Gambia, Ucraïna, Polònia , Aragó, Índia, Pakistan i la Xina. Pels docents d’aquesta aula d’acollida el més important és que els alumnes se sentin a gust, tinguin confiança en ells mateixos i se sentin còmodes.

36

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA <<Primer que es sentin a gust abans de començar res, perquè clar és un canvi... tenen una inseguretat total. Tot és nou, no coneixen res, no entenen res, no poden dir. Has de donar-los confiança que se sentin còmodes. >>

En aquesta aula d’acollida les diferències de nivell dels alumnes és molt més gran, que per exemple, en l’aula d’acollida del Centre Educatiu A, ja que a secundària ja hi ha un nivell molt més elevat que no pas a primària. Aquesta diferència de nivell es veu sobretot quan arriba un alumne que no ha estat escolaritzat en el seu país d’origen aspecte que fa que en l’aula d’acollida aquest nen o nena, a part d’aprendre la llengua de l’escola, hagi de començar des de zero.

<< Ens ha arribat analfabets totals en el seu idioma, que no s’havien ni escriure ni llegir [...] comencem des de zero, amb les vocals [...] no saben ni agafar un llapis>>.

La metodologia que utilitzen en aquesta aula d’acollida és molt individualista, és a dir, treballen molt de manera individual, fan pocs treballs en grup. En l’entrevista comenten que ells intenten fer activitats on els alumnes puguin interaccionar entre ells, on puguin treballar en grup com per exemple amb els jocs, però els hi és molt difícil perquè tenen característiques molt diverses i, per aquest motiu, fan activitats de caire més individual. Les activitats que realitzen, tal com s’ha comentat en el paràgraf anterior, són molt individuals, de diferents tipologies com: activitats orals, escrites, audicions, de comprensió lectora, comprensió oral, etc.; i tampoc estan basades en els interessos dels alumnes. Per tal que els alumnes sàpiguen que és el que faran en cada moment, tenen un horari on surt que és el que realitzaran cada dia de la setmana a les diferents hores que van a l’aula d’acollida; com si fos un horari de classe ordinària on surt l’hora de matemàtiques, català, educació física, etc., però amb les diferents àrees de la llengua catalana. Durant l’entrevista ens expliquen una activitat que realitzen per treballar l’audició. Aquesta activitat tracta de veure pel·lícules o series en català que puguin interessar als alumnes, perquè després responguin unes preguntes; d’aquesta manera també s’acostumen a escoltar altres entonacions, maneres de parlar, etc. El material que utilitzen no és molt variat, fan servir uns dossiers realitzats de manera individual per a cada alumne depenent de les seves característiques i necessitats, però també utilitzen materials didàctics més manipulables (jocs) per reforçar l’aprenentatge. Aquests materials més manipulables, alguns són comprats i altres els han elaborat ells depenent de les necessitats dels alumnes de l’aula d’acollida. Mitjançant aquests materials, o jocs, treballen la participació, la part oral i la interacció. Per exemple, a l’entrevista els docents diuen

37

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA que al començament utilitzen el joc de les vocals perquè escriguin el seu nom i així coneguin les vocals i els sons de cada una d’elles. Després, quan ja saben això, utilitzem un altre joc que serveix per treballar les verdures, els oficis, els animals, etc., a patir de relacionar la paraula amb la imatge corresponent. Un altre material que utilitzen molt, són unes imatges de diaris o revistes que van recopilant, que segons ens diuen a l’entrevista, són molt útils per poder veure el nivell oral que tenen els alumnes i perquè puguin explicar que és allò que veuen utilitzant el vocabulari treballat fins ara. Un material didàctic que van destacar durant l’entrevista, va ser un joc “L’Illa del Tresor”. És un joc on els alumnes han de participar i cooperar, ja que si perd un, perden tots, a part que han d’interactuar entre ells i usar la llengua. Aquestes activitats i materials que utilitzen, segons ens diuen els docents a l’entrevista, consideren que no són molt motivadors, que els hi falten recursos econòmics per poder fer activitats amb l’ordinador (només tenen un), i d’aquesta manera, amb les noves tecnologies, els alumnes estarien molt més motivats i les activitats serien més significatives.

<< Per exemple, les redaccions que és el que els hi costa més, no els hi agrada, o els dictats tampoc els hi agrada. Clar si fas jocs doncs que els hi agrada. Jo crec que sí que ens fa falta recursos econòmics perquè podríem fer més coses, com utilitzar recursos TIC amb l’ordinador que els hi agrada molt, perquè no tenim un auricular per cada un, ni tampoc un ordinador. Si tinguéssim un ordinador amb un auricular, podríem fer exercicis, cada un, amb el seu nivell, i avançaríem més i se’ls faria més distret. També crec que, fins i tot, a casa ho buscarien, però clar ara no podem, ha de ser tot manual. >>

Per altra banda, en relació a la pregunta de si consideren que les activitats i materials que realitzen estimulen la comunicació a partir d’un context real i proper, els docents a l’entrevista diuen que sí que sempre intenten estimular la comunicació, sobretot l’oral, com per exemple en els temes de l’autoconcepte, de l’escola, de la família sempre es parteix del més proper per anar ampliant, a part que intenten fer sortides perquè els alumnes es puguin comunicar en un context completament real. En relació a la intenció o finalitat de les activitats, els docents de l’aula d’acollida a l’entrevista, comenten que les activitats que realitzen amb una intenció o finalitat concreta i real només es realitzen en situacions puntuals, com per exemple al nadal o quan marxa algú, intenten aprofitar totes les oportunitats possibles per realitzar aquest tipus d’activitats.

38

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA I per últim, pel que fa a la competència intercultural, intenten treballar-la el màxim possible. Una activitat de caire intercultural que ens expliquen en l’entrevista és l’elaboració d’un llibre de receptes del món, on cada alumne havia de buscar tres plats típics del seu país i escriure la recepta. A part que sempre intenten que els alumnes expliquin a la resta costums, i tradicions del seu país.

<< Vam fer un treball de receptes on tots havien de fer una recepta d’un primer plat, d’un segon i uns de postres, de cada país i de cada llengua dels alumnes que teníem. Llavors hi havia receptes d’orígens diferents, amb l’idioma del país de cada alumne i després traduït al català. Vam fer com un llibre de cuina i va estar molt bé. Cadascú buscava la seva recepta i ells es buscaven la vida i parlàvem aquí: i quin és aquest ingredient...>>

4.1.3. Centre Educatiu C La tercera i l’última entrevista va ser al docent de l’aula d’acollida del Centre Educatiu C, un col·legi concertat amb una oferta educativa molt ample, que va dels 0 als 18 anys. En aquesta escola no hi ha una aula d’acollida per cada cicle educatiu (primària i secundària) sinó que hi ha una sola per tot el centre, per tant, les edats d’aquests alumnes poden anar dels 6 als 16 anys. Encara que només hi ha una, actualment hi ha pocs alumnes, uns 12 per ser més concrets. Les procedències d’aquests alumnes és molt variada. Trobem nens d’Amèrica Llatina (que són la gran majoria), del Marroc i d’Europa de l’est. Per aquest docent, el més important a l’hora d’ensenyar i aprendre llengua, és que els alumnes a poc a poc agafin confiança, que hagin passat el procés de dol (tal com ens diu en l’entrevista), i s’integrin. La metodologia que utilitzen, és molt individualista encara que a vegades a partir dels jocs treballen de manera grupal. Treballen d’una manera molt individual on cada alumne té uns horaris i uns continguts a treballar, tant de llengua, com de matemàtiques, com de ciències socials o ambients, etc.

<< Normalment, el treball el fem individual, perquè tal com està organitzada l’aula d’acollida, podem tenir alumnes de primària i de secundària alhora, llavors com cadascú té un horari pot haver dos alumnes que facin matemàtiques, ciències socials, altres català, etc. Normalment es treballa individualment, però això no vol dir que mentre els de secundària estan fent la seva feina, jo amb els de primària faci algun treball en grup aquell dia o es treballa la descripció o a l’inrevés.>>

39

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA El material que utilitzen principalment, sobretot a l’inici, són els dossiers Comencem del departament d’educació, per poder treballar diferent vocabulari com els animals, els oficis, el mercat, entre altres temes. Però també tenen altres materials més manipulables que els han comprat o els han elaborat ells. Alguns exemples d’aquests materials són: unes fitxes de fusta amb una lletra a cada una, perquè els alumnes puguin fer paraules; o per un nivell més avançats, targetes amb paraules perquè elaborin frases; també tenen molt material de vocabulari com del cos humà, d’animals, de roba, etc. Un aspecte que el docent va remarcar durant l’entrevista és que tenen molt pocs recursos econòmics, no tenen ordinadors a classe i tampoc els hi arriba el Wi-Fi, per tant, estan molt limitats i no poden treballar amb materials TICs que hi ha a la xarxa.

<< Tenim molt pocs recursos. No tenim ordinadors ni accés a internet en aquesta classe, per tant, hem d’anar a l’aula d’ordinadors per poder treballar amb ells. [...] Llavors queda molt limitat el que podem fer. Quan podem anar a la sala d’ordinadors al edu365 hi ha moltes coses per poder treballar la llengua catalana, també ens va molt bé. >>

La manera que tenen de treballar la llengua, és d’una manera segregada en el sentit que tenen una sessió per treballar la lectura, un altre el vocabulari i la gramàtica, un altre l’expressió oral i un altre l’audició, encara que amb els petits s’intenta integrar les quatre habilitats.

<< Amb els petits més amb els grans no tant. Amb els grans costa una mica més, no és que costi, ho intentem. Amb els petits a cada sessió es treballen les 4 habilitats. I amb els grans depèn, normalment a cada sessió es treballa una diferent.>>

Pel que fa a l’expressió oral, el docent d’aquesta aula d’acollida ens comenta que fan activitats més participatives on els alumnes han d’interaccionar, com per exemple a partir de l’elaboració d’una entrevista o d’una exposició oral d’algun aspecte proper i quotidià per a ells.

<< després per treballar l’expressió oral per parelles o grups doncs fem una entrevista o una exposició oral del que sigui: de la festa major o del que han fet aquell cap de setmana. Coses properes i simples, de la seva vida quotidiana, que al principi és el que treballes.>>

Les activitats que realitzen, segons ens diu el docent a l’entrevista, s’intenta que sigui el màxim de variades possibles: activitats orals, escrites, auditives, etc.; encara que donen molta importància a la part oral, per aquest motiu la treballen molt a partir dels jocs.

40

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA Per altra banda, la majoria de les activitats no són molt motivadores pels alumnes, no estan basades en els interessos dels alumnes, no tenen una finalitat concreta real i no totes estimulen la comunicació en situacions reals i properes. Per últim, parlar de la competència intercultural, ja que el que ens diu el docent a l’entrevista és que si que la treballen i li donen molta importància. La manera que tenen de treballar-la és amb diferents activitats on els alumnes puguin intercanviar experiències dels seus països, com les costums, tradicions, plats típics, etc. 4.2. Anàlisi dels materials didàctics a partir d’uns indicadors 4.2.1. Centre Educatiu A2

2 Cal destacar que en aquesta Aula d’Acollida disposen de molt més materials, però aquests són els més destacats i aquells que el docent va considera més importants per comentar-los.

MATERIAL 1: Comprem!!! Tipus: Joc de taula Comunicació: Sí que estimula la comunicació dels alumnes, ja que han de simular

que estan anant a comprar. Interacció: Sí que hi ha interacció entre els alumnes, ja que han d’ajudar-se

mútuament, perquè cada un és responsable d’una botiga. Motivació: Al ser un joc molt dinàmic on tots participen és un material molt

motivador. Interessos: No, no està basat en els interessos dels alumnes. Competència Intercultural:

No, no estimula la competència Intercultural Finalitat real: No té una finalitat real Cooperació – treball en grup:

Si, ja que han de cooperar. Explicació: Aquest joc l’utilitzen al finalitzar el tema de les botigues. Aquí el que

han de fer els alumnes és utilitzar tots els aprenentatges que han fet fins ara. Cada alumne és responsable d’una botiga diferent, a part que tenen una llista de la compra que han d’anar a comprar. Per tant és com un monopoli però d’aliments. Per exemple, si han d’anar a comprar una samarreta han d’anar fins a la botiga corresponent (la botiga de roba) i demanar-la. La persona responsable d’aquesta tenda l’ha d’atendre i utilitzaran totes les construccions lingüístiques que s’utilitzen en aquests casos.

41

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA

MATERIAL 2: Ms. Potatoe Tipus: Manipulable (eina per l’activitat) Comunicació: El material per si sol no estimula la comunicació, ja que no cal que

parlin per poder-lo fer, aquí entre en joc la manera d’utilitzar-lo, ja que és la eina d’una activitat comunicativa.

Interacció: El material per si sol no estimula la interacció dels alumnes, com en el punt anterior, tot depèn de com s’utilitzi, ja que és la eina d’una activitat comunicativa, relacionada amb el tema del cos.

Motivació: Al ser un material molt manipulable on poden fer i desfer al seu gust, fa que sigui un material motivador.

Interessos: No, no està basat en els interessos dels alumnes. Competència Intercultural:

No, no estimula la competència Intercultural Finalitat real: La finalitat d’aquest material, és arribar a fer una cara per després

explicar-la als companys o fer un joc o fer una redacció, etc. Tot depèn de com s’utilitzi.

Cooperació – treball en grup:

És un material que dóna molt joc, ja que poden treballar en grup com individualment.

Explicació: Aquest material és per treballar el tema del cos. Aquí els alumes han de crear una cara, estil com el Mister Potatoe. És un material que dóna molt joc, perquè es pot utilitzar de moltes maneres, des de fer-ho individual i després fer una redacció, com fer-ho en parelles, o primer un i després l’altre i que el descriguin, o que un expliqui com ho vol i els altres l’han d’anar seguint les seves instruccions. Com s’ha mencionat anteriorment, no és un material que per si sol estimuli la comunicació però si que depèn de com s’utilitzi pot ser una eina molt adequada per fer una activitat on la comunicació sigui l’objectiu principal.

MATERIAL 3: Trivial de l’Aula d’Acollida Tipus: Joc Comunicació: Sí que estimula la comunicació dels alumnes, ja que el joc del Trivial,

és un dels jocs més dinàmics i interactius que hi ha. Han d’utilitzar la llengua en tot moment.

Interacció: Sí que hi ha interacció entre els alumnes, ja que per equips han d’aconseguir superar les proves.

Motivació: Al ser un joc molt dinàmic on tots participen és un material molt motivador.

Interessos: No, no està basat en els interessos dels alumnes. Competència Intercultural:

No, no estimula la competència Intercultural Finalitat real: No té una finalitat real, és per jugar i utilitzar la llengua en un context

poc controlat i més real.

42

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA

Cooperació – treball en grup:

Si, ja que es juga en equips Explicació: Aquest joc és el Trivial. Com tots els trivials hi ha diferents proves a

superar. En aquest, les preguntes estan relacionades amb la llengua i amb el vocabulari bàsic que els alumnes han de saber per poder desenvolupar-se en la societat.

MATERIAL 4: Botigues Tipus: Manipulable (eina per l’activitat) Comunicació: Sí que estimula la comunicació dels alumnes, però com en el material del

Mister Potatoe tot depèn de com ho utilitzis. Interacció: Com en la comunicació, la interacció que s’estableix entre els alumnes,

està molt relacionada amb la manera d’utilitzar-lo. Tal i com ho utilitzen en aquesta escola, els alumnes interaccionen entre ells, ja que entre tots han de seleccionar els productes corresponents de cada botiga.

Motivació: És molt motivador, ja que els alumnes interaccionen, parlen, es comuniquen, a la vegada que aprenen.

Interessos: No, no està basat en els interessos dels alumnes. Competència Intercultural:

No, no estimula la competència Intercultural Finalitat real: Si que té una finalitat real i és aprendre el vocabulari i les estructures

lingüístiques per després poder jugar al joc Comprar!!!, i anar al mercat. Cooperació – treball en grup:

Si, ja que s’ajuden mútuament. Explicació: Aquest material és l’eina per realitzar l’activitat explicada en l’entrevista,

on els alumnes a partir d’aquestes fotografies, relacionen primer cada producte amb la tenda corresponent, després cada paraula amb cada fotografia i al final simulen un mercat amb els diners (un fa de botiguer i l’altre de client).

MATERIAL 5: Família Tipus: Manipulable (eina per l’activitat) Comunicació: Sí que estimula la comunicació dels alumnes, però com en els altres

material, que són eines per les activitats, tot depèn de com ho utilitzis. La manera que té el docent d’usar-lo, fa que els alumnes estimulen la comunicació oral.

Interacció: Com en la comunicació, la interacció que s’estableix entre els alumnes, està molt relacionada amb la manera d’utilitzar-lo. En aquest cas l’utilitzen per fer els arbres genealògics, que normalment primer ho fan individualment i després ho comenten oralment o de manera escrita. En aquest cas no hi ha molta interacció entre els alumnes. Encara que a vegades fan jocs realitzant famílies amb aquestes targetes per tant aquí si que hi hauria una interacció

43

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA

Motivació: Sí que és un material motivador, sobretot depenent de la manera d’usar-lo.

Interessos: No, no està basat en els interessos dels alumnes, encara que el fet de parlar de les seves famílies si que fa que sigui més proper pels alumnes i significatiu.

Competència Intercultural:

No, no estimula la competència Intercultural Finalitat real: Si que té una finalitat real i és fer un arbre genealògic. Cooperació – treball en grup:

Depèn de la manera d’utilitzar aquest material. Explicació: Aquest material és l’eina per realitzar una activitat on els alumnes

han de fer un arbre genealògic per treballar la família. El que fan és seleccionar la imatge amb la paraula que els interessa i van elaborant el seu arbre.

MATERIAL 6: Qui és qui? Tipus: Joc Comunicació: Sí que estimula la comunicació, ja que per jugar al joc de Qui és qui?,

els alumnes han de comunicar-se i usar la llengua. Interacció: Si que interaccionen entre ells, ja que ho fan entre tots i totes,

participen. Motivació: Sí que és un material motivador, ja que els personatges que surten

són ells, uns que havien fet prèviament amb el tema de la descripció d’un mateix, on també utilitzaven el Mister Potatoe.

Interessos: No parteix dels seus interessos, però és un material molt proper per a ells, ja que són ells els personatges.

Competència Intercultural:

No, no estimula la competència Intercultural Finalitat real: La finalitat que té és jugar, per tant no té una finalitat concreta. Cooperació – treball en grup:

Depèn de la manera d’utilitzar aquest material, ja que poden treballar en grup, en parelles, cada un amb un personatge, etc.

Explicació: Aquest material és un joc que utilitzen quan acaben el tema de com som. Aquest material és el típic joc de Qui és qui?.

MATERIAL 7: Història Tipus: Joc - manipulable Comunicació: Sí que estimula la comunicació, ja que han d’explicar el que veuen,

han de fer la història. Interacció: Si que interaccionen entre ells, ja que ho comenten entre tots i

comparteixen històries.

44

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA

Motivació: És motivador perquè has d’ordenar, manipular, però no tant com els altres. Seria més motivador si ells mateixos haguessin fet els dibuixos.

Interessos: No parteix dels seus interessos. Competència Intercultural:

No, no estimula la competència Intercultural Finalitat real: No, no té cap finalitat real. Cooperació – treball en grup:

Depèn de la manera d’utilitzar aquest material, ja que poden treballar en grup, en parelles, individualment, etc.

Explicació: És una història que s’ha d’ordenar per poder explicar-la. Són tasques que es fan cada dia, com el fet de despertar-se o anar-se’n a dormir, és a dir, les rutines que fem durant el dia.

MATERIAL 8: Famílies de paraules Tipus: Joc – manipulable Comunicació: No, no estimula la comunicació si es fa individualment. Sí, si es

realitza en grup o en parelles, ja que han de debatre i utilitzen la llengua.

Interacció: No, no s’estimula la interacció entre els alumnes si es fa individualment. Si es fa en grup o en parelles si que s’estableix una interacció

Motivació: És motivador pel fet que és un joc. Interessos: No parteix dels seus interessos. Competència Intercultural:

No, no estimula la competència Intercultural Finalitat real: No, no té cap finalitat real. Cooperació – treball en grup:

Depèn com s’utilitzi. És un joc que es pot fer individual, en parelles o en grup.

Explicació: S’ha d’agrupar paraules del mateix grup semàntic, de la mateixa família. Aquest material pot ser molt enriquidor si es fa en parelles o en grup, ja que han de discutir, debatre i compartir, usant la llengua.

MATERIAL 10: Poema del cos Tipus: Manipulable (resultat d’una activitat sobre el cos) Comunicació: No, no estimula la comunicació si es fa individualment. Sí, si es

realitza en grup o en parelles, ja que han de debatre I utilitzen la llengua.

Interacció: No, no s’estimula la interacció entre els alumnes si es fa individualment. Si es fa en grup o en parelles si que s’estableix una interacció.

Motivació: És motivador pel fet que poden fer els seus poemes.

45

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA

4.2.2. Centre Educatiu B

Interessos: No parteix dels seus interessos, però si que és molt proper, ja que les frases les han fet ells.

Competència Intercultural:

No, no estimula la competència Intercultural Finalitat real: La finalitat que té és realitzar poemes del cos. Cooperació – treball en grup:

Depèn com s’utilitzi. És un joc que es pot fer individual, en parelles o en grup.

Explicació: Consisteix en fer poemes a partir de les frases i a partir d’omplir els buits amb les imatges. Aquest material pot ser molt enriquidor si es fa en parelles o en grup, ja que han de discutir, debatre i compartir, usant la llengua. A part que també entre en joc, la creativitat dels alumnes a l’hora de fer les rimes.

MATERIAL 1: imatge - paraula Tipus: Joc Comunicació: Sí que estimula la comunicació en el cas que els alumnes s’ajudin

mútuament. Encara que la comunicació que poden desenvolupar és pobre i poca.

Interacció: Estimula la interacció si els alumnes s’ajuden i, per tant, interactuen. Motivació: És motivador pel fet que és diferent del que fan normalment. Interessos: No parteix dels seus interessos. Competència Intercultural:

No, no s’estimula la competència Intercultural Finalitat real: No té cap finalitat real. Cooperació – treball en grup:

És un joc individual encara que poden interaccionar entre ells. Explicació: Hi ha diferents imatges que van per temes: les verdures, els oficis, la

roba, els animals, etc. Llavors el que han de fer és relacionar la paraula amb la imatge corresponent.

MATERIAL 2: Dominó Tipus: Joc Comunicació: Sí que estimula la comunicació en el cas que els alumnes s’ajudin

mútuament. Encara que la comunicació que poden desenvolupar és pobre i poca.

Interacció: Estimula la interacció si els alumnes s’ajuden i, per tant, interactuen. Motivació: És motivador pel fet que és diferent del que fan normalment. Interessos: No parteix dels seus interessos. Competència Intercultural:

No, no s’estimula la competència Intercultural

46

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA

Finalitat real: No té cap finalitat real. Cooperació – treball en grup:

És un joc individual encara que poden interaccionar entre ells. Explicació: Tenen tres tipus de Dominós: oficis; d’adjectius, noms i verbs;

antònims i sinònims. El que han de fer és per exemple, en el Dominó d’oficis relacionar la imatge amb la paraula.

MATERIAL 3: L’Illa Prohibida Tipus: Joc cooperatiu. Comunicació: Sí que estimula la comunicació, ja que és un joc cooperatiu que han

d’estar debatent contínuament. Interacció: Amb aquest joc els alumnes interaccionen molt entre ells, ja que és

un joc que provoca aquesta interacció. Motivació: És molt motivador pel fet que és diferent del que fan normalment. Interessos: No parteix dels seus interessos. Competència Intercultural:

No, no s’estimula la competència Intercultural Finalitat real: No té cap finalitat real. Cooperació – treball en grup:

És un joc completament cooperatiu. Explicació: Aquest joc és un joc de rol que consisteix en aconseguir arribar a l’illa

prohibida, superant proves. Si un perd tots perden.

MATERIAL 4: Memori Tipus: Joc Comunicació: No Interacció: No Motivació: És motivador pel fet que és diferent del que fan normalment. Interessos: No parteix dels seus interessos. Competència Intercultural:

No, no s’estimula la competència Intercultural Finalitat real: No té cap finalitat real. Cooperació – treball en grup:

No és un joc que estimuli la cooperació ni el treball en grup. Explicació: És un memori d’animals on han de trobar dos imatges iguals.

MATERIAL 5: Dominó animals Tipus: Joc Comunicació: No Interacció: No Motivació: És motivador pel fet que és diferent del que fan normalment.

47

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA

Interessos: No parteix dels seus interessos. Competència Intercultural:

No, no s’estimula la competència Intercultural. Finalitat real: No té cap finalitat real. Cooperació – treball en grup:

No és un joc que estimuli la cooperació ni el treball en grup. Explicació: És un dominó on han d’ajuntar dos imatges d’animals igual.

MATERIAL 6: Connector Tipus: Joc Comunicació: No Interacció: No Motivació: És motivador pel fet que és diferent al que fan normalment. Interessos: No parteix dels seus interessos. Competència Intercultural:

No, no estimula la competència Intercultural Finalitat real: No té cap finalitat real. Cooperació – treball en grup:

No és un joc que estimuli la cooperació ni el treball en grup. Explicació: Té diferents làmines de diferents temàtiques, com les verdures i les

fruites. El que han de fer és connectar la paraula amb la imatge corresponent, si s’equivoquen s’encén una llum vermella, si encerten s’encén una llum verda.

MATERIAL 7: Dossiers individualitzats Tipus: Fitxes Comunicació: Estimulen la comunicació escrita, ja que hi ha moltes activitats de

redacció . Interacció: No Motivació: No és motivador. Interessos: Algunes activitats. Competència Intercultural:

No, no estimula la competència Intercultural Finalitat real: No té cap finalitat real. Cooperació – treball en grup:

No. És completament individualitzat. Explicació: En aquests dossiers hi ha diferents activitats de llibres diversos com:

Nexe, editorial Casals, Aula d’acollida de Catellnou. Les activitats d’aquests dossiers s’han seleccionat tenint en compte les característiques i necessitats dels alumnes. Les activitats que apareixen en el dossier són:

- Ordenar frases

48

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA

- Marcar errors - Redaccions explicatives - Redaccions d’opinió més personals - Ordenació d’històries - Completar buits - Copiar - Sopa de lletres - Completar oracions - Definicions - Classificacions segons el que demanen com: els noms, els

verbs, les paraules que porten “i”, “e”. - Completar paraules - Col·locar l’article

MATERIAL 8: Pel·lícules, series...

Tipus: Visuals Comunicació: Si, ja que després de veure-les han de parlar i comentar. Aquí entre

en joc l’audició i la comunicació oral. Encara que tot depèn de com ho treballin, ja que també ho fan de manera escrita.

Interacció: Sí, ja que després de veure-les han d’interactuar entre ells i debatre. Encara que tot depèn de com realitzin l’activitat, ja que també ho fan de manera escrita.

Motivació: Si, ja que és diferent, i veuen pel·lícules o series que els hi agrada. Interessos: Sí Competència Intercultural:

Depèn dels suports audiovisuals. Finalitat real: No té cap finalitat real. Cooperació – treball en grup:

No Explicació: Després de veure la pel·lícula o la sèrie han de respondre unes

preguntes o debatre-les.

MATERIAL 9: Fotografies Tipus: Manipulable-visual Comunicació: Sí, ja que han d’explicar allò el que veuen en les fotografies. Interacció: Sí perquè entre tots comenten allò que veuen. Motivació: És motivador pel fet que és diferent al que fan normalment. Interessos: Depèn de les fotografies. Competència Intercultural:

Depèn de les fotografies. Finalitat real: No té cap finalitat real. Cooperació – treball en grup:

No és un joc que estimuli la cooperació ni el treball en grup.

49

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA

4.2.3. Centre Educatiu C

Explicació: Tenen un arxivador amb diferents fotografies de revistes o diaris, i els alumnes han d’explicar que és el que veuen en elles, elaborant un discurs.

MATERIAL 1: Vocals Tipus: Manipulable Comunicació: No Interacció: No Motivació: És motivador pel fet que és diferent al que fan normalment. Interessos: No parteix dels seus interessos. Competència Intercultural:

No, no estimula la competència Intercultural Finalitat real: No té cap finalitat real. Cooperació – treball en grup:

No és un material que estimuli la cooperació ni el treball en grup. Explicació: Són fitxes de fusta on hi ha una vocal a cada una, llavors els alumnes

han de construir paraules amb elles. Aquest material està més dirigit a infants petits.

MATERIAL 2: Frases Tipus: Manipulable Comunicació: No Interacció: No Motivació: És motivador pel fet que és diferent al que fan normalment. Interessos: No parteix dels seus interessos. Competència Intercultural:

No, no estimula la competència Intercultural Finalitat real: No té cap finalitat real. Cooperació – treball en grup:

No és un material que estimuli la cooperació ni el treball en grup. Explicació: Hi ha diferents cartolines amb diferents paraules, llavors els alumnes

han de formar frases.

MATERIAL 3: Síl·labes Tipus: Manipulable Comunicació: No Interacció: No Motivació: És motivador pel fet que és diferent al que fan normalment. Interessos: No parteix dels seus interessos. Competència Intercultural:

No, no estimula la competència Intercultural

50

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA

Finalitat real: No té cap finalitat real. Cooperació – treball en grup:

No és un material que estimuli la cooperació ni el treball en grup. Explicació: Hi ha diferents targetes amb síl·labes, llavors els alumnes han de

construir paraules.

MATERIAL 4: Paraules Tipus: Manipulable Comunicació: Sí, ja que ho fan de manera cooperativa aspecte que provoca que

parlin entre ells. Interacció: Sí, perquè el fet de que ho facin entre tots fa que interaccionin. Motivació: És motivador pel fet que és diferent al que fan normalment. Interessos: No parteix dels seus interessos. Competència Intercultural:

No, no estimula la competència Intercultural Finalitat real: No té cap finalitat real. Cooperació – treball en grup:

Sí Explicació: Són diferents targetes amb paraules relacionades amb un tema,

llavors els alumnes han d’enganxar la targeta al lloc corresponent. Per exemple, amb les targetes del cos, entre tots dibuixen una figura humana i després enganxen la targeta al lloc corresponent. Com ho fan de manera cooperativa, estimulen molt la comunicació.

MATERIAL 5: Dossier- Comencem Tipus: Fitxes Comunicació: Només la comunicació escrita. Interacció: No Motivació: No Interessos: Algunes activitats. Competència Intercultural:

No, no estimula la competència Intercultural Finalitat real: No té cap finalitat real. Cooperació – treball en grup:

No, ja que es fan de manera individual. Explicació: Les fitxes que utilitzen són dels dossiers de Comencem fetes per la

Generalitat. Les activitats que hi ha són molt diverses, però molt simples, molt mecàniques i repetitives.

- Completar llistes - Còpies - Sopa de lletres - Omplir els buits

51

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA

4.3. Triangulació de resultats En aquest apartat el que es realitzarà serà una comparació entre els resultats obtinguts, tant en les entrevistes com en l’anàlisi de les activitats i materials didàctics que s’utilitzen en les aules d’acollida de les tres escoles escollides, amb el marc teòric comentat a l’inici del treball, concretament, amb l’enfocament comunicatiu. La manera de realitzar aquesta comparació serà a partir dels objectius de recerca plantejats, ja que d’aquesta manera serà més fàcil veure la resposta i si s’han complit o no. 4.3.1. Observar quines activitats i materials didàctics s’utilitzen actualment en les aules d’acollida i si corresponen amb la teoria L’objectiu principal de la recerca és observar quines activitats i materials didàctics s’utilitzen actualment en les aules d’acollida i si corresponen amb la teoria de l’enfocament comunicatiu, la metodologia més emprada i defensada pels especialistes en aprenentatge de segones llengües. Per poder fer una triangulació més acurada, primer cal refrescar la memòria i comentar quines són les característiques d’aquest enfocament. L’enfocament comunicatiu, tal com es pot llegir en el marc teòric, es basa en què la llengua s’ha d’aprendre usant-la en contextos reals i significatius pels alumnes, per tant, les activitats i materials que s’han d’emprar han d’estar basades en aquest principi. En relació això, a les entrevistes podem observar que els diferents docents de les tres escoles comenten que el més important és que els alumnes aprenguin a comunicar-se i que per això ho fomenten, portant a terme activitats on els alumnes hagin d’expressar-se oralment. Però en l’anàlisi dels materials, veiem que l’únic centre on la gran majoria de materials i activitats que es

- Fer llistes - Identificar objectes - Comprensió dels adjectius simples: Goma petita (dibuixar-

la). - Relacionar frases. - Comprensió escrita (entendre els que diuen) - Activitats més entretingudes com dibuixar i pintar - Fer oracions - Ordenar paraules - Família de paraules - Mots encreuats - Redaccions.

52

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA realitzen, estan basats en potenciar la comunicació oral dels alumnes a partir de contextos reals i propers, és en el Centre Educatiu A; en canvi, en els altres dos, l’aprenentatge es basa en els dossiers, en fer fitxes, per tant els materials que tenen per estimular la comunicació són pocs i la gran majoria són jocs per complementar allò treballat prèviament. És molt important aquest aspecte, perquè tal com ens diu Linero (2005): L’aprenentatge és una activitat que implica l’exercici de la comunicació real i que ha de portar-se a cap mitjançant tasques significatives que suposen un ús comunicatiu de la llengua. Per tant, les activitats han d’estar basades en contextos reals, el màxim possible. Un exemple molt clar d’això, és el tema de les compres. En l’entrevista, el docent de l’aula d’acollida del Centre Educatiu A, ens explica com treballen aquest tema, comentant pas per pas el que fan i ensenyant tots els materials que utilitzen. Aquesta activitat és molt dinàmica, motivadora, cooperativa, i sobretot molt útil per desenvolupar la comunicació dels infants a partir d’un context real (que és anar a comprar). En canvi, en els altres dos centres, primer realitzen unes fitxes, com per exemple en el cas del Centre Educatiu C, utilitzen el dossier de Comencem (en aquest cas del tema de les compres), i després si que poden jugar amb uns materials de suport manipulables, on el que han de realitzar és ajuntar el nom amb la imatge de la fruita o la verdura. Però en cap cas, en aquestes dues últimes aules d’acollida, estimulen la comunicació dels alumnes en un context i menys en grup o d’una forma dinàmica. Molt relacionat amb aquesta característica de l’enfocament comunicatiu, tenim la interacció. El que vull dir amb això, és que segons ens diuen els autors, és molt important que les activitats i els materials estimulin la interacció entre els alumnes, ja que a partir de la interacció és quan ens comuniquem.

<<La llengua és un sistema per l’expressió del significat tenint en compte la interacció i la comunicació.>> (Linero, 2005). <<La funció primària del llenguatge és la interacció i la comunicació>> (Gabbini, 2007).

Com podem veure en l’anàlisi de les activitats i dels materials, la major part que desenvolupa la comunicació oral dels alumnes també estimulen la interacció entre ells, encara que depèn sempre de com s’utilitzin. Per exemple, en el Centre Educatiu A, 7 dels 9 materials emprats estimulen la interacció dels alumnes, i la comunicació. Està clar, que això va molt relacionat amb les activitats, ja que en aquesta aula d’acollida, els materials són un suport que van lligats a les activitats, sense els materials no es poden realitzar. En canvi, en els altres dos centres, el nombre de materials que

53

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA estimulen la interacció és molt més baix, igual que els que estimulen la comunicació. A part, que en aquestes aules d’acollida, les activitats principals són les del dossier, i els materials són una ajuda per acabar d’entendre els conceptes. Cal destacar, que al Centre Educatiu B s’estimula més la comunicació i la interacció que en el Centre Educatiu C. Com en la majoria de metodologies innovadores el treball en grup cooperatiu és molt important; per tant, en aquest enfocament també ho és. El treball en grup és fonamental, ja que si un no ho sap fer l’altre el pot ajudar, a part, que estimula molt la interacció i la comunicació perquè en un treball en grup o cooperatiu s’ha d’estar tota l’estona comentant i debatent, aspecte que fa que s’utilitzi molt la llengua oral. Milian (2011), ens comenta que agrupar als alumnes amb habilitats diferents, ajuda al fet que tothom aporti coses i que aprengui dels altres, ja que han d’haver-hi negociacions de les diverses concepcions. En aquests tres centres, tal com ens diuen en les entrevistes, intenten treballar en grup, però en el cas del Centre Educatiu B i C, ens comenten que els és complicat poder portar a terme activitats d’aquest tipus.

<<Treballem individualment, però intentem treballar en grup, com per exemple quan fem els jocs.>> (Centre Educatiu B) <<Normalment, el treball el fem individualment, perquè tal com està organitzada l’aula d’acollida, podem tenir alumnes de primària i de secundària alhora, llavors com cadascú té un horari pot haver dos alumnes que facin matemàtiques, un ciències socials, altres català, etc. Normalment es treballa individualment, però això no vol dir que mentre els de secundària estan fent la seva feina, jo amb els de primària faci algun treball en grup aquell dia o es treballa la descripció o a l’inrevés.>> (Centre Educatiu C).

En canvi, el Centre Educatiu A dóna molta importància al treball grupal i la majoria de cops realitzen aquest tipus d’activitats. Comparant aquestes dades amb les que es van obtenir amb l’anàlisi dels materials, veiem que en aquest cas, es compleix el que ens diuen els docents de les aules d’acollida. En el cas del Centre Educatiu A, la major part dels materials estimulen el treball en grup, en canvi el material del Centre Educatiu B només té un que es pugui fer en grup, igual que en el Centre Educatiu C. Una altra característica molt important en l’enfocament comunicatiu és que les activitats tinguin una intenció o finalitat concreta i real. Això és fonamental, perquè fa que els alumnes es motivin,

54

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA ja que té una intenció final concreta (no és fer per fer), a part que d’aquesta manera ajudem a desenvolupar les competències bàsiques. Tal com ens diu Linero (2005), les activitats han de tenir una intenció comunicativa concreta i real. Com en els altres punts comentats, l’aula d’acollida on es realitzen activitats amb una intenció comunicativa real, és el Centre Educatiu A. Un exemple molt clar d’això, són dos activitats que ens explica el docent a l’entrevista. La primera activitat, la finalitat que té, és poder anar al mercat tot junts i poder comprar uns productes; la segona activitat, la finalitat que té, és realitzar un llibre de poemes reinventat de Miquel Martí i Pol. En canvi, en les altres dues escoles, la major part de les activitats no tenen una intenció concreta final, ja que treballen bàsicament amb dossiers i fitxes. El Centre Educatiu B, ens diu que les activitats que realitzen d’aquest tipus són en situacions molt puntuals, com per exemple, per Nadal, o quan algú se’n va, etc. En canvi, l’aula d’acollida del Centre Educatiu C no realitzen aquest tipus d’activitats; això es veu molt reflectit en els materials que utilitzen en aquests centres. Per acabar la triangulació de resultats en vers l’objectiu principal de la recerca, cal comentar una altra característica de l’enfocament comunicatiu. Aquesta característica, és la motivació dels alumnes que segons Milian (2011) és el motor de l’activitat i farà que hi hagi una implicació i una intervenció activa dels participants al llarg del procés. Perquè tinguin interès caldrà adequar les propostes de l’alumne. El més important és que es relacioni amb la seva vida quotidiana, que permeti participar en l’activitat real, que tingui sentit per a ells. Necessita captar l’atenció dels alumnes en tot moment i també la del docent. Com podem veure en el paràgraf anterior, la intenció d’una finalitat va molt lligada a la motivació d’aquella tasca. Per tant, si les activitats tenen una intenció o una finalitat real, les activitats seran motivadores. Per aquest motiu, un altre cop, la única aula d’acollida que realitza activitats motivadores i interessants pels alumnes és el Centre Educatiu A. Això no vol dir, que en les altres aules d’acollida, no es realitzin activitats motivadores o s’utilitzin materials engrescadors. Per exemple, en el Centre Educatiu B, a vegades veuen pel·lícules o sèries en català que els agraden als alumnes, o fan algun projecte esporàdic que pot motivar als participants, o realitzen algun joc amb l’ordinador, i fins i tot, el fet de fer activitats amb els materials didàctics com el dominó o l’Illa del Tresor, provoca que els alumnes estiguin més motivats.

55

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA Pel que fa, a l’aula d’acollida del Centre Educatiu C, passa exactament igual que en el B, ja que el fet de realitzar activitats diferents, que es surten de l’habitual, és un tret motivador pels alumnes. En relació a aquest aspecte, trobem els interessos, és a dir, que les activitats i els materials estiguin lligats als interessos dels alumnes.

<< Se li dóna molta importància als interessos i necessitats dels alumnes.>> (Linero, 2005).

En aquest cas, l’única aula d’acollida que fa alguna activitat relacionada amb els interessos dels infants, és el Centre Educatiu B, quan visualitzen pel·lícules o sèries, ja que busquen aquelles que estiguin lligades als interessos dels joves. 4.3.2. Analitzar si les activitats i els materials didàctics que s’utilitzen en les Aules d’Acollida estimulen la competència intercultural En aquest segon apartat, ja ens centrarem en els objectius operatius d’aquesta recerca. Concretament, en aquest punt es parlarà sobre la competència intercultural, és a dir, si a les aules d’acollida s’estimula aquesta competència. Aquesta competència és molt important, ja que tal com s’ha mencionat en l’apartat d’objectius de recerca, actualment vivim en una societat multicultural, per tant, és un aspecte molt important a causa de la gran diversitat cultural, d’ètnia i llengua que trobem. A part, que a les aules d’acollida, hi ha una gran varietat de cultures, per aquest motiu és important estimular, integrar, potenciar i donar importància a totes les tradicions, costums, maneres de fer i llengües dels nostres alumnes. També en el Pla LIC es va produir un canvi en la manera de plantejar la integració dels alumnes nouvinguts a Catalunya, el pensament es va canviar i ja no es pensava que el més important era ensenyar la llengua vehicular per poder seguir les classes, sinó que aquest pensament va evolucionar cap a fomentar l’educació intercultural, basada en la igualtat, la solidaritat i el respecte cap a la diversitat de cultures, en un marc de diàleg i convivència, entre altres dos factors. En les aules d’acollida dels tres centres escollits, la competència intercultural no s’acaba de treballar del tot.

56

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA En les entrevistes, els docents ens comenten diferents maneres de treballar-la, però pel que es pot observar en els materials, no és un aspecte que es treballi directament, sinó indirectament, ja que amb cap dels materials que utilitzen es pot potenciar la interculturalitat. En els tres centres, els docents donen molta importància aquest aspecte, però uns ho exerciten d’una manera o d’una altra. Per exemple, en el Centre Educatiu A la interculturalitat es fomenta a través del dia a dia, és a dir, a patir de conversacions que puguin tenir, quan realitzen alguna activitat s’interessen per com es diu aquella paraula en el seu idioma, que és el que fan durant algunes festivitats, etc. Aquesta manera de desenvolupar la competència intercultural també la realitzen els altres dos centres, però amb la diferència que l’estimulen molt més. En el cas del Centre Educatiu B, ens comenten que intenten treballar-la el màxim possible, i que a part de fomentar-la durant el dia a dia, també en ocasions realitzen algun projecte intercultural, com el llibre de les receptes. Per últim, pel que fa al Centre Educatiu C, a part de treballar-la de manera indirecta, realitzen moltes activitats on els alumnes puden intercanviar experiències dels seus països, com les costums, les tradicions, etc. 4.3.3. Veure si hi ha diferència entre nivells educatius obligatoris (primària i secundària); i entre centres públics i concertats Per acabar amb l’apartat de la triangulació de resultats, cal comentar el segon objectiu operatiu, veure si hi ha diferència entre etapes educatives, és a dir, entre primària i secundària; i entre centres de titularitat pública i concertada. En primer lloc, abans de començar amb la comparació de resultats, cal recordar quins centres són de primària, quins de secundària, els centres públics i concertats. Pel que fa als centres de primària trobem el Centre Educatiu A i el C, els centres de secundària són el B i el C; i pel que fa, als centres públics trobem l’A i el B, i el centre concertat és el C. En relació a la comparació entre etapes educatives, veiem que depèn molt del centre educatiu, amb més concreció de l’aula d’acollida, ja que els materials i les activitats que es realitzen a primària al Centre Educatiu C són molt semblants, al que s’utilitzen a secundària (en aquest mateix centre), i els que s’utilitzen en el B.

57

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA Tal com ens diu el docent de l’aula d’acollida del centre educatiu C, intenten que entre primària i secundària sigui el més semblant possible, sempre adaptant les activitats i materials a les necessitats dels alumnes. També, entre l’etapa de primària del Centre Educatiu C i el centre de secundària B, trobem moltes semblances de caire metodològic. En primer lloc, els dos centres utilitzen fitxes i dossiers per treballar la llengua, la única diferència és que al C usen els dossiers Comencem, en canvi al B realitzen els dossiers depenent de les necessitats i característiques dels alumnes a partir de diferents llibres de text. En canvi, pel que fa al Centre Educatiu A la metodologia que utilitzen en relació als centres de secundària, és molt diferent. En el Centre Educatiu A, com hem pogut veure, no usen dossiers ni fitxes, fan activitats molt dinàmiques i motivadores on la base és la comunicació, en canvi en els centres de secundària, les activitats són les dels dossiers i els materials emprats són per acabar d’assolir aquells conceptes treballats en les fitxes. Per altra banda, en relació a la comparació entre centres educatius públics i concertats, passa exactament el mateix que en el cas anterior, tot depèn del centre, ja que el Centre Educatiu B (centre públic) té una metodologia molt semblant al C (un centre concertat), en canvi el Centre Educatiu B (centre públic) realitza unes activitats i utilitza uns materials molt diferents.

58

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA

5. Conclusions, limitacions i prospectives 5.1. Conclusions Per acabar aquest treball cal recuperar aquells objectius plantejats a l’inici, veure si s’han complit i analitzar els resultats obtinguts amb aquesta investigació. En primer lloc, respecte l’objectiu general de la recerca, observar quines activitats i materials didàctics s’utilitzen en les aules d’acollida i si corresponen amb la teoria, com s’ha pogut veure a la triangulació de resultats, 1 de cada 3 centres, la metodologia emprada correspon al cent per cent amb l’enfocament comunicatiu, ja que encara en els altres tenen trets més tradicionalistes. Segons Gabbiani (2007) i Angudelo (2011), les activitats i els materials didàctics han de basar-se en la comunicació, ja que la llengua és un sistema per l’expressió del significat, tenint en compte la interacció i la comunicació, per tant, s’ha de potenciar aquest aspecte. A l’aula s’ha de presentar situacions comunicatives orals i escrites per exercitar així les destreses lingüístiques comunicatives de l’alumne estranger, a partir d’activitats que impliquin l’exercici de la comunicació real i que es porti a cap mitjançant tasques significatives que suposen un ús comunicatiu de la llengua. Tal com s’ha mencionat anteriorment un terç de les escoles s’apropen a l’enfocament comunicatiu, ja que la major part de les activitats i materials que empren, es basen en aquest principi de comunicació i interacció en situacions comunicatives reals. En canvi, dos terços de les escoles, encara que els docents consideren primordial la comunicació i han estat formats en aquest enfocament, no acaben de porta-la a terme del tot. Com hem pogut veure, la base de l’aprenentatge són els dossiers i les fitxes, on la major part d’activitats són de vocabulari i redacció de frases sense cap tipus de context. Cal dir, que intenten realitzar activitats on els alumnes puguin comunicar-se encara que sigui de manera indirecte, a partir de conversacions del dia a dia Aquesta diferenciació pot estar molt lligada a l’organització interna del centre i de les aules d’acollida, a part de la predisposició del docent. Molts cops la manera o forma d’organitzar un aula influeix directament en la seva metodologia, per exemple en el cas de l’aula d’acollida del Centre Educatiu C, cada alumne té un horari individualitzat, és a dir, no tots realitzen el mateix a la mateixa hora, a part que no només van a aprendre llengua sinó que també fan reforç d’altres assignatures. Un alumne de 9 a 10h pot fer matemàtiques i un altre a la mateixa hora fer lectura. Això dificulta molt poder treballar en grup i fer dinàmiques on els alumnes puguin comunicar-se i interactuar.

59

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA Per tant, en aquests casos, s’hauria de replantejar la manera d’organitzar l’aula d’acollida, per aconseguir realitzar una dinàmica més amena, motivadora, basada en les interessos dels alumnes, bàsicament, més orientada cap a l’enfocament comunicatiu. Un altre factor que pot influenciar en la dificultat de poder posar en marxa una metodologia més innovadora basada en l’enfocament comunicatiu, és la diferència de nivells i la pressió d’aconseguir un nivell competencial. Bàsicament, en un aula d’acollida pot haver alumnes analfabets amb 15 anys i altres que hagin estat escolaritzats en el seu país d’origen, i que per tant, tinguin un bon nivell de coneixements. Si a la no alfabetització en la llengua inicial, afegim el fet que aquell alumne només li queda un any per sortir de l’aula d’acollida i acabar els estudis obligatoris, dificulta molt la tasca. Aquest és un aspecte ha tenir molt en compte, ja que s’hauria de fer una adaptació de la situació i poder permetre que aquest alumne puguin continuar la seva escolarització o augmentar les places d’aquells centres on ajudin aquests joves. En segon lloc, respecte al primer objectiu operatiu de la recerca, analitzar si les activitats i els materials didàctics que s’utilitzen en les Aules d’Acollida estimulen la competència intercultural, els resultats obtinguts, són que tres de cada tres aules d’acollida treballen la interculturalitat, però d’una manera indirecta i diferent en cada cas. Un centre educatiu treballa la interculturalitat a partir de les activitats quotidianes, a través del dia a dia, i un altre a part de realitzar això, fa algun projecte on la potencia.

<<Com l’altre dia que estàvem fent les fruites i les verdures, vam preguntar com es deia raïm en xinès, que és diu putaa [...] penso que és important donar-li importància [...] un altre dia vam fer un concurs de veure qui escrivia millor en àrab>>. (Centre Educatiu A) << Vam fer un treball de receptes on tots havien de fer una recepta d’un primer plat, d’un segon i uns de postres, de cada país i de cada llengua dels alumnes que teníem. Llavors hi havia receptes d’orígens diferents, amb l’idioma del país de cada alumne i després traduït al català. Vam fer com un llibre de cuina i va estar molt bé. Cadascú buscava la seva recepta i ells es buscaven la vida i parlàvem aquí: i quin és aquest ingredient...>> (Centre Educatiu B).

Com hem pogut observar, cada centre treballa la interculturalitat a la seva manera, però el més important és que es tingui en compte i es fomenti, ja que actualment ens trobem en una societat multicultural i líquida, tal com diu Bauman, la societat està en canvi constant i, per tant, hem de

60

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA saber conviure i adaptar-nos; i un dels factors de canvi és el flux d’immigració que pateixen tots els països, aspecte que els enriqueix. Rico (2005:82), diu que en l’àmbit de l’aprenentatge de segones llengües els objectius que es pretenen aconseguir amb la competència intercultural són:

- Despertar i desenvolupar la sensibilitat cultural - Comprendre millor les formes de pensar, els pressupòsits, els valors i el món emocional

de la cultura d’altres països. - Reconèixer les diferents dimensions en les quals estan organitzades les altres cultures,

com la forma de concebre el temps i l’espai o les prioritats en tasques i relacions. - Reconèixer malentesos i desenvolupar-se millor en situacions semblants al futur.

Per aquests motius, és molt important, que en els centres educatius, i principalment, en les aules d’acollida es fomenti aquesta competència. Per altra banda, s’hauria d’analitzar amb més profunditat el nivell de transmissió d’aquesta competència en les aules d’acollida, ja que pel que s’ha pogut observar en les entrevistes i en l’anàlisi dels materials i les activitats didàctiques, la interculturalitat es treballa d’una manera més superficial, encara que continua. En tercer lloc, tenim el segon objectiu operatiu de la recerca, veure si hi ha diferència entre nivells educatius obligatoris (primària i secundària); i entre centres públics i concertats. Els resultats i les conclusions que s’han pogut arribar a partir de l’obtingut, és que no depèn tant del nivell o titularitat del centre, sinó del centre en si, és a dir, de la manera que tenen de treballar, dels alumnes que tinguin, dels recursos que puguin tenir, del context en el qual es troben, etc. Per aquest motiu, s’hauria de realitzar una comparació més acurada, per veure el nivell d’afectació de les variables abans observades dels centres públics i concertats. 5.2. Limitacions i prospectives Al llarg d’aquest treball s’han tingut una sèrie de limitacions que han dificultat que la recerca pugui aconseguir tots els objectius que s’havien plantejat. Una de les limitacions, és el fet que les conclusions obtinguts no són generalitzables però si valides. Perquè fossin generalitzables, en aquest cas, s’hauria d’agafar com a mostra tots els centres educatius que disposin d’aula d’acollida de Catalunya, aspecte molt difícil de realitzar.

61

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA Cal destacar, que encara aquesta mostra reduïda, s’han pogut extreure conclusions interessants sobre la metodologia emprada en les aules d’acollida, i s’ha vist que encara queda molt camí per recorre. Per altra banda, cal dir que durant la recerca han anat sorgint noves preguntes o nous plantejaments que serien interessants d’investigar. Aquestes prospectives estan relacionades amb les aules d’acollida i a com ensenyar la llengua catalana a aquests infants. En primer lloc, la primera pregunta que es va plantejar per poder-la investigar, és comparar els resultats acadèmics dels alumnes de les aules d’acollida amb la metodologia que utilitzen en aquesta, és a dir, veure quina és la manera d’ensenyar llengua que obté millors resultats. Aquesta prospectiva és molt interessant, ja que en aquesta recerca s’ha vist com tres aules d’acollida de tres centres diferents ensenyen la llengua, però el que no sabem és quina obté uns millors resultats i el perquè. L’altra pregunta o nou plantejament, és analitzar amb més profunditat com treballen la competència intercultural en aquestes aules d’acollida i en les aules ordinàries, i com afecta en l’aprenentatge de les llengües. Hi ha molts estudis que diuen que per aprendre una llengua també has de conèixer la cultura i les tradicions d’aquell grup cultural que la parla, ja que d’aquesta manera podem entendre millor alguns aspectes metalingüístics de l’idioma après. Per tant, seria interessant veure si de veritat relacionar la competència intercultural amb la competència lingüística millora l’aprenentatge de la L2. I per últim, tornar a comentar, el fet de realitzar una recerca més profunda d’aquest estudi, continuant amb els mateixos objectius, però aprofundint més en ells, a partir de l’obtenció de dades de tots els centres educatius de Lleida que tenen aula d’acollida, per veure realment quina metodologia utilitzen, com treballen la interculturalitat i si hi ha diferències de funcionament i metodològic entre primària i secundària, i entre centres públics i concertats.

62

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA

6. Referències bibliogràfiques - Abrines, B., Arbona, M. L., Lladó, J., i Llobera, M. (2006). Didàctica del català i alumnat

nouvingut. Generalitat de Catalunya, Departament d’Eduació i Universitats, L’aula d’acollida. Llengua, interculturalitat i cohesió social (p. 8-23). Barcelona: Col·lecció Caixa d’Eines 04.

- Agudelo, S. P. (2011). Los métodos de enseñanza en ELE : El método comunicativo revisado. Memoria de Máster. Université de Montréal.

- Albert, M. J. (2007). La investigación educativa: claves teóricas. Madrid: McGraw-Hill - Alegre, M. A., Benito, R., i González, S. (2006). Immigrants als instituts. L’acollida vista

pels seus protagonistas. Barcelona: Editorial Mediterrània, p. 115-193. - Aragonés, N (2006). Aula de acogida: una respuesta a la interculturalidad y al

multilingüismo. Avances en supervisión educativa, 3. http://www.adide.org/revista/index

- Arroyo, M. J. (2010). La lengua en la integración del alumnado inmigrante: estudio de las aulas Aliso en la provincia de Segovia. Tesi Doctorial. Departamento de Pedagogia. Universidad de Valladolid, Espanya.

- Arroyo, M. J., Velicia M., i Santos, R. (2012) Las aulas ALISO de Castilla y León: diez propuestas de mejora hacia una educación inclusiva. Tabanque Revista Pedagógica, 25, 167-178.

- Camps, A. i, & Vilà, M. (1994). Projectes per aprendre llengua. Didàctica de la llengua i la literatura, 2, 4-6.

- Gabbiani, B. (2007). Enseñar lengua reflexiones en torno al enfoque comunicativo. http://www.quehacereducativo.edu.uy/docs/ 8bb7a0ef_86-009.pdf

- Gomà, N., i Sánchez, I. (2005). L’alumnat nouvingut i el català: Una perspectiva transversal. Plataforma per la llengua. https://www.plataforma-llengua.cat

- Grañerea, M., Vázquez, E., Parra, A., Rodríguez, F., Mardigal, M., i Vale, P. (2007). La atención lingüística al alumnado extranjero en el sistema educativo español: normativa, actuaciones y medidas. Revista de educación, 343, 149-176.

- Gratacós, P., i Ugidos, I. (2011). Diversitat cultural i exclusió escolar: dinàmiques educatives, relacions interpersonals i actituds del professorat. Barcelona, Fundació Jaume Bofill.

- Hernández, F. L. (2006). Los métodos de enseñanza y las teorías de aprendizaje. Revista de Investigación E Innovación En La Clase de Idiomas, 11, 141–153.

63

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA - Linero, R. (2005). Fundamentos teóricos de la didàctica del español como segunda

lengua (E/L2) en contextos escolares. Red Ele, 4. http://www.mecd.gob.es/dctm/redele/Material-RedEle/Revista/2005_04/2005_redELE_4_07Lineros.pdf?documentId=0901e72b80e0024a

- Milian Gubern, M. (2011). Com treballem a l’aula: les seqüències didàctiques per aprendre llengua i ensenyar-ne. Barcelona: Graó. 54, 77-85.

- Núñez, E., i Cerillo, M.R. (2004). Aulas de Enlace: una iniciativa pedagógica, integradora e intercultural. Tendencias pedagógicas, 9, 203-216.

- Ortiz, M. (2007). Segunda lengua como medio de integración escolar. Revista Iberoamericana de Educación, 41.

- Palaudàrias, J. M., i Garreta, J. (2008). La acogida del alumnado de origen inmigrante: un análisis comparado desde la situación en Cataluña. Revista española de educación comparada, 14, 49-78.

- Pérez, D. (2009). Acogida del alumnado inmigrante y puesta en marcha de las Aulas Temporales de Adaptación Lingüística (ATAL). Innocación y experiencias educativas, 24, 1-12.

- Pons, D. (2002). Ordre del conceller d’Educació i Cultura de dia 14 de juny de 2002, per la qual es regula l’elaboració i execució del Programa d’acollida lingüística i cultural adreçat a l’alumnat d’incoporació tardana al sistema educatiu de les Illes Balears.

- Remedios, M. (2011). Cómo afrontar la interculturalidad. Innovación y experiencias educativas, 44.

- Rico, M. A. (2005). La competencia intercultural en la adquisición de una segunda lengua o lengua extranjera: conceptos, metodología y revisión de métodos. Porta Linguarium, 3, 79–94.

- Serra, C., i Palaudàrias, J.M. (2010). Continuar o abandonar: l'alumnat estranger a l'Educació Secundària. Barcelona, Fundació Jaume Bofill.

- Simó, N. (2013) La acogida educativa en los centros escolares en Cataluña: más allá de los recursos específicos para el alumnado de nueva incorporación. Revista Complutense de Educación 25.1, 177-194.

- Siqués, C. (2008). Les aules d’acollida d’educació primària a Catalunya: descripció i avaluació dels resultats. Tesi doctoral. Departament de Psicologia. Universitat de Girona, Espanya.

64

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA

7. ANNEX ANNEX 1. Entrevistes

PREGUNTES ESCOLA BALÀFIA IES TORRE VICENS SAGRADA FAMILIA 1. Quin nombre d’alumnes teniu? 18 alumnes 16 alumnes Ara tenim pocs. Entre primària i secundària tenim 12 alumnes. El que passa és que apart dels alumnes de les aules d’acollida, els professors anem a les classes on hi ha algun problema amb molt alumnat de fora, llavors fem aula compartida. 2. Quines edats tenen? De 1r fins a 6è. Els de 1r i 2n són els que tenen menys hores, dues hores a la setmana, és perquè tinguin una petita ajuda, en teoria no els podria agafar. Els que fan més hores són els de 5è i 6è.

Va des de 1r d’ESO a 4t d’ESO, de 12 a 16, Bueno.. fins i tot 17 anys.

3. De quines procedències? Xina, Mali, Romania, Índia, Marroc, Gambia. Hi ha bastant xinesos. Sud-Amèrica, Africà. Marroc, Romania, Brasil, Gambia, Ucraïna, Polònia, Aragó, Índia, Pakistan i la Xina. Són procedències molt diverses. És una mica complicat.

És variada. La majoria és de Sud-Amèrica, però també tenim del Marroc de l’Europa de l’Est.

4. Quin factor consideres fonamental a l’hora d’ensenyar i aprendre llengua?

El més important és la felicitat del nen. Si el nen ve content “s’empapa” molt més, perquè a vegades et trobes a nens que arriben aquí i feia tres dies que estava en el seu país, tranquil·lament, en la seva ciutat o en el seu poble. Jo a vegades em poso en la seva pell i penso: ha de ser un xoc molt bèstia. Perquè a sobre hi ha molts que si que els seus pares els hi

Primer que es sentin a gust abans de començar res, perquè clar és un canvi... tenen una inseguretat total. Tot és nou, no coneixen res, no entenen res, no poden dir. Has de donar-los confiança que es sentin còmodes. I després començament depèn de la procedència, perquè hi ha idiomes que s’assemblen més i idiomes que no s’assemblen gens. Clar depèn de l’idioma que tenen comencem a treballar més endavant o més endarrere. Fins i tot

Primer el més important, primer és que s’integrin. Un cop estan més o menys integrats, encara que és molt difícil i llarg, perquè primer hi ha com un període de dol, partir de què hagin passat aquest període de dol, ja es pot començar a treballar, el més important és que poc a poc agafin confiança i utilitzin la llengua catalana com a llengua vehicular, entre ells dins de l’àmbit de l’escola. Si no és així, a

65

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA ha dit, però bueno, els hi diuen: eii que marxem. Poca informació tenen del lloc on van. Jo penso, si em fiquessin al mig de Bangladesh... no entendria res i clar et crea un bloqueig. Jo crec que quan es trenca aquest bloqueig, són unes esponges. Això crec que és molt important. És molt important també que hagin estat escolaritzats. Ens trobem casos que l’escolarització del seu lloc d’origen és una mica “així, així” o no sabem si han estat escolaritzat. Això també afecte, perquè has de començar per tot, perquè ella veu dibuixos no lletres. També és molt important que darrera hi hagi una família que estigui mínimament preocupats per l’educació dels seus fills. També la procedència del nen o nena, la llengua i les ganes que tingui. Jo crec que els nens sobretot en aquestes edats sempre tenen ganes d’aprendre. Poques vegades et trobes a un nen que no vulgui aprendre , si no vol, si és d’aula

ens han arribat analfabets total en el seu idioma, que no s’havien ni escriure, ni... E: Llavors en aquest cas que feu? Comencem des de cero, amb les vocals... Clar és un treball que imaginat... agafem els llibres de p-3... fer seriacions perquè no saben ni agafar un llapis... i després llibres de lectura de les vocals: de ma, pa... els colors... és una mica complicat. Ha de ser tot molt gràfic, molt visual.

l’hora d’adquirir vocabulari es recent.

66

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA d’acollida, és perquè té encara el bloqueig o d’adaptació o d’històries familiars al darrere.

5. Quina metodologia utilitzeu? La meva (riures). No, bàsicament el que fem és perquè els nens i nenes parlin i sigui el més vivencial possible, i escriure fitxes i fitxes no serveixen per a res, és a dir, és tonteria, fem alguna de tant en quan, quan acabem de fer un tema, però els nens el que han de fer és parlar, parlar, parlar, escoltar, escoltar, escoltar i és la manera que serveix per entendre una llengua i utilitzar-la, i forçar-los entre cometes a què utilitzin la llengua. A la nostra escola, el nens, tots saben parlar català, però no és la llengua vehicular entre ells, en una classe quan entres tu com a professora et parlen perfectament el català, però entre ells parlen el castellà. Gairebé la majoria parla el castellà. Clar això a lo millor, penso jo, que és un Handicap pels nens que venen a l’Aula d’Acollida, que volen aprendre l’idioma. Si tot el seu entorn fos catalanoparlants aprendrien més ràpidament la llengua, aquí aquests nens tornen a classe i tots els hi parlen en castellà. A lo millor dos nens són d’origen àrab, que els dos saben parlar àrab es parlen en castellà.

És molt individualitzada i després no és per projectes, més que res, marquem unes.. seguint... utilitzant molt vocabulari, participativa... la nostra fita és que entenguin i que puguin parlar el millor possible per poder-los incorporar en el curs que toqui. Perquè clar.. tots tenen nivell diferents, són d’orígens diferents, de cursos diferents. Clar no poden fer el mateix. Bàsicament, és un treball individualitzat, participatiu... busquen que parlin entre ells, que preguntin entre ells.. però saps el que passa? Que cada persona és diferent hi ha persones que són més extravertides i de seguida et preguntin i parlen, i d’altres que són més introvertits.. has de treballar individualment.

El primer que fem quan arriben a l’aula és que agafessin contacte amb l’aula ordinària. Està una setmana a l’aula ordinària i no fem res. Llavors quan passa aquesta setmana i vaig un dia, com a tutor de l’aula d’acollida, i l’explico de què va. Aquest és el primer contacte. Després quan l’agafem el presentem a la resta dels alumnes de l’AA. També el que fem aquí són les proves inicials en la seva llengua primera, per saber si ha estat escolaritzat i una altra prova de matemàtiques. Un cop hem passat les proves inicials, elaborem un horari individual. A partir de l’horari de classe i de les necessitats que tingui s’elabora l’horari. E: de quina manera treballeu dins de l’AA? Depèn del nen. Si necessita matemàtiques o medi ambient o socials, doncs també es treballa, sobretot a secundària perquè el llenguatge és més específic. Llavors el que fem és elaborar el PI, i a partir d’aquí comencem a treballar, situem al nen/a on està. Perquè alguns alumnes per l’edat poden estar a 2n d’ESO però pel seu

67

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA El que estàvem dient, la metodologia, intento forçar-los entre cometes a parlar el català, per exemple l’any passat tenia dos nenes xineses que els hi costava molt. Quan venien aquí em passava el dia demanant-les encàrrecs: ves a classe de 5è i demana a veure si et poden deixar un llapis de color verd... al mestre havien d’acabar de mi “fins al gorro”, però era una manera de què utilitzessin la llengua d’una forma real.

nivell està a cicle mitjà. A partir d’aquí en marquem uns objectius i continguts que creiem que han de treballar. El més essencial i el qui li sigui més útil per a la vida. De llengua català sempre comencem amb un dossiers que es diuen Comencem, que estan penjats a la xarxa, que els han penjat el departament, a la web de l’xtec i van molt bé perquè són molt específics: els animals, els oficis, el mercat... i són molt bons per introduir-los a la llengua, ens va molt bé. A partir d’aquí també treballem la lectura, utilitzem una sessió per fer lectura. Els deixem una estona perquè puguin preparar-se un fragment i després quan consideren que estan preparats llegeixen en veu alta, però els hi costa molt, perquè els hi va vergonya, llavors donem aquest temps. Anem traient aquest temps poc a poc i tots anem llegint diferents fragments d’una lectura. I després per treballar l’expressió oral per parelles o grups doncs fem una entrevista o una exposició oral del que sigui: de la festa major o del que han fet aquell cap de setmana. Coses properes i simples, de la seva vida quotidiana,

68

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA que al principi és el que treballes.

6. Treballeu en grup? Si, de fet quan venen aquí, per exemple... ahir a la tarda, a últim hora, estaven els de 5è i de 6è de l’aula d’acollida, són 7. Com estem fent el tema de les compres, era totalment... s’havien d’intercanviar i demanar coses. Normalment sempre és grupal. Perquè com la majoria de coses són de parlar-se entre ells... feina individual no...

Treballem individualment, però intentem treballar en grup, com per exemple quan fem els jocs.

Normalment, el treball el fem individualment, perquè tal com està organitzada l’aula d’acollida, podem tenir alumnes de primària i de secundària alhora, llavors com cadascú té un horari pot haver dos alumnes que facin matemàtiques, un ciències socials, altres català, etc. Normalment es treballa individualment, però això no vol dir que mentre els de secundària estan fent la seva feina, jo amb els de primària faci algun treball en grup aquell dia o es treballa la descripció o a l’inrevés. 7. Quin tipus d’activitats realitzeu?

Activitats molt dinàmiques, d’interacció, que s’estimuli la comunicació dels alumnes. Els més grans els de 5è i 6è, aquest any, són alumnes que ja porten uns 2 o 3 anys aquí, al fer 2 o 3 anys que estan aquí aquesta conversa del dia a dia més o menys ja les tenen assolides, llavors fem altres coses. Per exemple allò de l’infocat, el de les noticies, cada divendres busco una noticia, ho veiem, fico unes preguntes i han de respondre les preguntes. Llavors es comprensió oral a través de la televisió, perquè també és

Fem activitats orals, activitats escrites, activitats d’audició, activitats... de comprensió de lectura, comprensió oral... sempre tenim marcats tots els dies el que han de fer perquè ho puguin saber. No es sempre teoria, tenim uns dossiers que elaborem nosaltres, que agafem diferents materials, perquè clar cadascú té un nivell diferent, unes necessitats diferents... llavors ells ja saben que una hora treballaran dossier, que una hora faran dictat, que l’altre lectura, audició... per l’audició doncs els hi fiquem pel·lícules en català clar perquè entenguin, perquè ells no posaran TV3... llavors que

Procurem variar el màxim, perquè està molt bé que aprenguin a redactar però també cal que facin audicions, a llegir, parlar, etc. Donem molta importància a la part oral, nosaltres a l’escola la llengua vehicular és el català, la majoria de les assignatures i les explicacions són en català. Llavors és important que els alumnes puguin agafar destresa i vocabulari. Per això nosaltres també dediquem sessions a jugar, com jugar al Qui és qui? O tenim un joc que és com un monopoli de la comarca del Segrià.

69

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA diferent que els hi puguin parlar jo o que a lo millor els hi parlaré més a poc a poc, els hi repetiré, que una cosa de la televisió que parlen amb velocitat, llavors s’han d’esforçar, a més, amb les de 5è i 6è també fem més coses escrites, perquè com ja passen a l’institut, es necessita això. Però bàsicament el que és bàsic és la part oral que sàpiguen expressar-se. E: i les redaccions que feu també es desenvolupen en un context real? Depèn , de fet, com ja vaig mitja aula d’acollida, una de les coses que es fan en l’escola són els tallers d’escriptura, jo faig amb els de 6è i ens partim la classe. Amb mi venen els de l’aula d’acollida que són 4 i un parell més. Clar allí com fem descripcions, redaccions... el que fem allí està molt marcat, per fer amb la tutora. Quan estem aquí intentem, per exemple parlàvem un dia de les famílies, i havíem de fer una redacció sobre això, eren els que vivien a casa i les seves característiques, com era físicament... intentem que siguin coses seves personals. A 6è hi ha una nena xinesa que va marxar un parell de mesos a la Xina. Quan va tornar els

s’acostumin a escoltar, intentem ficar series, dibuixos, però molts ja els han vist, llavors has d’anar a buscar i tampoc disposes de molt material online en català. Sort que he trobat aquesta pàgina de TV3 i vaig seleccionant trossos de pel·lícula, però el problema que ho has de mirar abans perquè clar, hi ha coses que aquí a l’institut no es poden veure... també els que tenen més nivell, l’últim any els hi fem fer una exposició oral sobre un tema amb un power point i parlar davant dels altres, llavors els altres escolten i pregunten.

70

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA altres feien un altre cosa, li vam demanar que expliqués el seu viatge. Jo crec que entre més vivencial i més te l’emportis cap al teu terreny més fàcil a l’hora d’expressar-te. Són activitats més manipulatives. E: i fitxes utilitzeu? Si de fet si que utilitzo, de vegades per reforçar algun tema, de vegades com són de nivells diferents, tu estàs fent coses amb uns, i altres perquè no estiguin sense fer res, doncs fan unes fitxes... però són poques. E: I les fitxes són teves o són d’algun llibre? Allí tinc, la programació de tot, i tinc el que s’ha de fer, jo porto 8 o 9 anys aquí, d’altres que et va arribar, perquè abans venia una assessora LIC, una assessora lingüística, de fet ara ve pels tallers d’escriptura. Llavors a l’inici venia i em passa moltes coses.

8. Els materials didàctics de quin tipus són? La majoria de materials que utilitzem són materials que han d’interactuar entre ells que sigui en català. Ara segurament, la setmana que ve o l’altre, com estem treballant les botigues, anirem al mercat aquí de balafia. Que sigui el més real possible. E: i els materials de quin tipus són? Són més jocs, ...?

Bàsicament de llegir i escriure, però també tenim jocs. Mitjançant el joc treballem la participació que hagin de parlar. Tenim jocs que comprem i jocs que hem elaborat nosaltres. Un dels jocs que utilitzem al començament són les vocals i els colors, tenim parells, els números... però els fem treballar que escriguin el seu nom... coneguin les vocals i els

Els materials que tenim són tant jocs com els dossiers. Hi ha alguns que els hem comprat i altres que no els hem fet nosaltres. Per exemple, tenim unes fitxes que hem fet nosaltres que han de jugar amb elles i fer unes frases. Tenim molt pocs recursos. No tenim ordinadors ni accés a internet en aquesta

71

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA Bàsicament, ensenyament va marcar unes pautes que s’havien d’ensenyar. Ara a les aules d’acollida pots fer més o menys el que vulguis mentre que els nens aprenguin català, nosaltres aquí em fet vídeos, teatre... l’objectiu és que els nens utilitzin i entenguin el català. Igualment el departament, fa molts anys, va marcar una sèrie de temes que era l que es deia usuari bàsic, que era el que és considerava que un usuari havia de saber per poder desenvolupar-se en el món en el que vivim. Hi ha un tema, per exemple, que és el de l’escola, perquè quan arribin que sàpiguen el vocabulari, un altre tema són les parts del cos, els oficis, la família, les malaltia, compres... Jo el que faig bàsicament, amb el tema de compres per exemple, tinc unes imatges de diferents tendes i després tenim tot d’imatges dels productes que hi ha a cada botiga, amb això després, el que vaig fer l’altre dia, ens vam ficar en cercle i vam ficar totes les fotografies de les tendes i dels productes, llavors havien de dir on es ven cada cosa, encara que no sabessin el nom, després de tot això ara

sons que cadascuna. I quan ja hi saben cada vocal i quin so té comencen a escriure paraules. Llavors aquí hi ha es verdures, els animals... hi ha les parts del cos, els oficis, llavors han de seleccionar la imatge amb la paraula. L’utilitzem per saber la comprensió que tenen en el tema que estem treballant, llavors juguen, això ho hem fet nosaltres. També tenim un dossier amb fotos de diaris o revistes que l’utilitzem per parlar per explicar que trobem a la fotografia. També tenim un dominó fet per nosaltres de temes diferents. Els nemos... també tenim un altre que és de Catalunya, aquest és comprat, que ens és molt útil perquè coneguin la cultura d’aquí. Tenim un que és la últim adquisició, que és una mica més participatiu han de col·laboració , les normes estan en català, ho guanyen tots o perden tots, perquè entre ells s’han de posar d’acord. També tenim un altre que és per aprendre els oficis perquè ens semblava útil, també és un dominó fet per nosaltres. Hi ha un dominó d’oficis, d’adjectiu, nom i verb, però aquests són per un nivell més elevat. I d’antònims. També tenim jocs TIC, online, però només tenim un ordinador. E: i els dossiers?

classe, per tant, hem d’anar a l’aula d’ordinadors per poder treballar amb ells. Les escoles públiques té més recursos que nosaltres. A llavors queda molt limitat el que podem fer. Llavors quan podem anar a la sala d’ordinadors al edu365 hi ha moltes coses per poder treballar la llengua catalana, també ens va molt bé. També tenim aquestes peces de fusta que cada una té una lletra, a vegades doncs, això ho utilitzem amb els més petits, llavors els hi diem una paraula i l’han de formar. Això ja seria pels més grans (uns paraules per formar frases). Alguns materials els hem fet nosaltres i altres ens l’envien des del departament. Molta cosa de vocabulari: de les parts del cos, de la roba de vestir, tot això ho hem elaborat nosaltres. E: Llavors amb tot això que feu? Fem un mural entre tots d’un nen o una nena, llavors fiquem les parts del cos, ens ho prenem tot com un joc. Jo dic alguna part del cos i ells ho han de senyalar o l’inrevés jo em senyalo una part del cos i ells ho han dir com se diu. També tenim la vestimenta. Un altre joc per formar paraules.

72

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA per exemple ens centrem en una botiga en concret, aquesta setmana fem la verduleria. Ahir per exemple el que vam fer va ser agafar tots els productes de la verduleria i han d’intentar saber com es diuen, si un no ho sap un altre li pot ajudar. Això si, jo cada cop intento parlar menys, perquè penso que si entre ells ho intenten fer aprendran molt més, és la manera que entre iguals es puguin ajudar. Un cop ja sabem tots el productes, els de 1r i 2n es queda aquí, fem com un simulacre de botiga perquè puguin aprendre a demanar aquell diàleg que es fa a la vida diària quan vas a comprar. Més grans també jugaven amb diners perquè intervenen les matemàtiques. Però clar fer això 1 hora és la primera activitat, un altre dia, conèixer totes les fruites i verdures de la verduleria, un altre dia relacionar la paraula amb la imatge de la fruita o la verdura, un altre dia, ja portem 4 dies, fem de venedors, simulem la botiga. La setmana següent canviem de tenda i fem el mateix amb la carnisseria. Bàsicament en el tema de compres tenim les imatges, jugar a vendre i comprar. I quan han fet tot això amb totes aquestes

Tenim diversos, un és nexe, l’altre comencem, això ja ve de l’editorial i per no comprar un per nen, perquè no ho utilitzem tots fem fotocopies d’allò que ens interessa. És per nivells: 3, 2, 1 per exemple. A demés de recursos econòmics els alumnes no és molt elevat. A part que hauríem d’estar comprant constantment. Fan molta feina, a part que són cars. Després tenim un de castell nou que és d’aula d’acollida, però no l’utilitzem gaire. Els que utilitzem més són els de Comencem que és un altre col·lecció. Fem servir: català inicial per a estrangers que és del Nexe, editorial Casals. Després Aula d’acollida de Catellnou, ocasionalment. L’ola del Elmo. Traiem una mica de tots i elaborem dossiers, depèn del nivell de l’alumne i després hi ha llibres que hi ha coses interessants d’una part, d’altres un altre i anem agafant el que ens sembla que necessiten més per... també tenim la Lupa, que aquest té moltes coses, molts exercicis i està molt bé, molt ben treballat, edicions Alba. També fomentem la lectura, tenim un préstec de llibres, que s’enduen a casa... és una petita biblioteca. També llegim aquí, un hora al dia fem lectura. Poden llegir individualment i després fer unes preguntes o

Algunes vegades també podem fer classes que no tenen res a veure amb el treballem, com la llengua catalana, les matemàtiques, ni amb socials ni res. A vegades des del centre decidim fer que tots els alumnes facin, m’ho invento, un dibuix representatiu o una mica representatiu de la festa de Sant Jordi doncs nosaltres ens integrem en això o nosaltres som una escola cristiana, i la fundadora és la Anna Maria Janer i tenim una setmana que la tenim dedicada a ella, doncs cada any fem un lema de l’Anna Maria Janer i a partir d’aquí fem alguna activitat. Que no són activitats pròpiament de llengua ni de res però i que ens interessa per tenir una connexió amb la resta de la escola, a part que ells ja estan integrats perquè màxim, màxim crec que només poden estar unes 15 hores a l’AA i la resta a l’AO.

73

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA botigues, vaig crear un joc, el joc d’anar a comprar. I quan hem acabat tot això anem al mercat, allí tenim un paper per demanar algunes coses, per interactuar amb el món real. Amb altres temes, amb les parts de cos. També tenim imatges de les parts del cos, el mateix que les botigues però amb les parts del cos. També fem una fotografia de nosaltres i hem de dir com som cada un de nosaltres. Amb el cos per exemple vam fer, amb el més petits, que facin les seves cares com el Mister Potatoes. Llavors un dia entre tots creem una cara o un dia un feia una cara com ell volia, la penjàvem i els altres havien de fer una redacció escrita de la cara que l’altre company havia creat, i aquest se’ls llegia i deia si ho havien fet bé o no. El que m’agrada també molt és començar amb un conte, però no ho faig en tots els temes. Per exemple amb el tema de la família, vaig fer el conte del patufet, que surt la família. També fem un arbre genealògic de cada un tenim unes imatges i ells havien de fer el seu amb aquelles imatges. Per exemple amb el tema dels oficis treballem la poesia com el del Miquel Martí Pol,

poden llegir en veu alta perquè aprenguin a produir el so. E: els llibres, al tenir un nivell molt baix, poden ser molt infantils o pesat per ells? A lo millor les editorials podrien fer llibres més per adolescents però amb un nivell baix? És veritat però hi ha editorials com la Castellnou, que no són de temes d’adolescents però que si que són llibres clàssics, com la Illa del tresor reduït amb un nivell bàsic, bàsic... però són tan bàsics que a vegades no saps de què va la història. També tenim llibres de la Vicens vives, que són llibres reduïts amb moltes activitats al darrere. Però clar no totes les pots fer, i sinó te les inventes. A partir de la lectura pots treballar. Com per exemple a partir del llibre Contes de Nadal pots treballar moltes coses, com per exemple el Nadal, com celebren ells el Nadal. E: Llavors a partir d’aquí també podeu treballar la interculturalitat no? Si, sempre.

74

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA ja que abans hem treballat les relacions familiars i com en el poema el mariner surt oficis i famílies, i ens va bé. El que fem és llegir el poema, l’entenem i després nosaltres fem la nostra pròpia versió del poema. I acabem tenint el nostre llibre de poemes.

9. Són motivadors? SI Per exemple, les redaccions que és el que els hi costa més, no els hi agrada, o els dictats tampoc els hi agrada. Clar si fas jocs doncs que els hi agrada. Jo crec que si que ens fa falta recursos econòmics perquè podríem fer més coses com utilitzar recursos TIC amb l’ordinador que els hi agrada molt, perquè no tenim un auricular per cada un, ni tampoc un ordinador. Si tinguéssim un ordinador amb un auricular podríem fer exercicis, cada un, amb el seu nivell, i avançaríem més i se’ls faria més distret. També crec que, fins i tot, a casa ho buscarien, però clar ara no podem, ha de ser tot manual. Ara amb això del mòbils els hi diem que busquin aquelles paraules que no entenen o que no saben, perquè amb el diccionari manuals se’ls hi fa molt feixuc, és diferent. Tenim diccionaris de totes les llengües que han passat per aquí.

A vegades, depèn de l’activitat.

75

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA Tenim els llibre de cada curs per quan estiguin apunt de incorporar-se a l’aula, abans els hi ajudem explicant el més bàsic.

10. Estan basats en els interessos dels alumnes? No, però són molt dinàmiques, motivadores i en context real i proper.

no no

11. Consideres que estimulen la comunicació? Sí! El més important és la comunicació Si sempre, sobretot l’oral, que puguin entendre i que es puguin fer entendre. Falten molts recursos. Intentem fer audicions sempre que puguem amb series o pel·lícules, però falten molts recursos econòmics.

Segons quines activitats.

12. Aquestes activitats i materials didàctics es desenvolupen a partir d’un context comunicatiu real i proper als alumnes?

Si, s’intenta que les activitats siguin el més vivencials possibles (exemple del mercat de Balàfia). Considero que una llengua s’aprèn utilitzant-la en situacions reals.

Sí, als primers temes, es treballa on sóc, qui sóc, l’escola, és una mica, el primer que aprenen és a identificar-se. Parteix de la proximitat per anar augmentant, ampliant. Intentem fer sortides, per tal que preguntin que es parlin en un context real i situacions reals. També és una mica de cultura, com a anar a la caixa Fòrum. Anem a veure coses que amb la seva família no anirien. Ells han de prestar atenció a les explicacions i entendre. A part que és una manera de que coneguin la ciutat on viuen.

A veure tot el que intentem fer és que sigui més proper i més real per exemple es hi pots diu avui farem una descripció de l’escola. Primer els hi demanem que facin coses simples, però sempre amb un referents proper, sinó ho tenen bastant difícil a l’hora de crear per escric, perquè no tenen algun referent.

13. Integren les quatre habilitats lingüístiques o estan per separat?

si És més global, perquè per escriure cal llegir... per exemple quan fem redaccions jo corregeixo amb ells, llavors han de parlar, llegir, escoltar i escriure. Intentem relacionar-ho.

Amb els petits més amb els grans no tant. Amb els grans costa una mica més, no és que costi, ho intentem. Amb els petits a cada sessió es treballen les 4 habilitats. I amb els grans depèn, normalment a cada

76

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA sessió és treballa una diferent.

14. Tenen un sentit una intenció o finalitat real?

Si Puntualment, per nadal per exemple. Però molt puntual. També per exemple quan marxa algú vam preparar una cançó i fer un escric, per aquella persona que marxava. Però és molt puntualment. E: aprofiteu les oportunitats que teniu? Si! Perquè per exemple un any vam fer un documental fet per ells. Anys que pots més i anys que pots menys depèn dels alumnes que tens i del temps, del moltes coses. E: pel que veig heu fet algun projecte, però ha de costar molt no? Sí clar perquè tenen nivells molt diferents, perquè a vegades tens dos alumnes del mateix grup però no poden fer el mateix, de cap manera, o del mateix país. És tan individualitzat, però tant, les que són conjuntes com les lectures o les audicions doncs si ...

No, a vegades fem una activitat amb l’objectiu d’aprendre a parlar català, els “crios” això de la entrevista, primer se la preparen, anoten les respostes dels companys i exposen oralment. A veure finalitat de fora no en tenim, però si que intentem que la finalitat sigui aquesta aprendre la llengua catalana, i que el més avanç possible es puguin integrar en l’aula ordinària o que els hi podem reduir hores de l’AA, aquesta és la finalitat.

15. Es treballa la competència intercultural? Com?

Amb el tema de llengües si. Són tonteries, com per exemple a l’entrada està escrit Benvinguts en tots els idiomes de tots els alumnes que han passat per aquí. Treballem amb aquestes coses. Sobretot amb els Romanesos hi ha paraules semblants llavors en parlem d’això. O per exemple preguntem com es diu

Si, intentem treballar-ho com podem. Per exemple vam fer un treball de receptes on tots havien de fer una recepta d’un primer plat, d’un segon i un de postra, de cada país i de cada llengua dels alumnes que teníem. Llavors hi havia receptes d’orígens diferent, amb l’idioma del país de cada alumne i després traduït al català. Vam fer com un llibre de cuina i va estar molt bé. Cadascú buscava

Si, si, si. A vegades, doncs els fem per escrit que ens expliquin algun costum o plat típic del seu país. Per exemple per la festa de l’escola, tots els alumnes de la ESO es queden a dinar aquí i tots porten alguna cosa. Llavors aprofitant això, parlem i sempre apareix un element poc conegut per nosaltres, comencem a parlar sobre això, i fem una activitat que tots han de

77

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA alguna paraula en el seu idioma. Com l’altre dia que estàvem fent les fruites i les verdures vam preguntar com es deia raïm en xinès, que és diu putaa i clar van començar a riure tots. No se... penso que és important donar-li importància. Per exemple, un altre dia vam fer un concurs de veure qui escrivia millor en àrab. Una alumna del Marroc escrivia a la pissarra una paraula en àrab i nosaltres l’havíem de copiar. En moments puntuals. E: i la cultura? La cultura catalana si que està present com per exemple Sant Jordi, també caguem el Tió pel Nadal. El que intento també amb els més grans, per la festa major els dies d’abans, amb ells mirem quines activitats podrien anar a veure o mirar on estar cada lloc. És a dir, de tradicions i coses de cultura, Nadal, el Tió, Carnestoltes, etc., ho treballem. I les altre cultures, segurament que no les treballem bé, però per exemple l’altre dia va ser el cap d’any xinés, doncs durant uns 20 minuts ens va explicar una mica que és això de l’any xinés o que van fer. O la festa del Ramadan o del corder, doncs també ho parlem. Jo ho faig aquí però si

la seva recepta i ells es buscaven la vida i parlàvem aquí: i quin és aquest ingredient... sembla que no, però és com els ous de pasqua, nosaltres els pintem nosaltres no, nosaltres no fem mona i nosaltres no fem res... perquè hi ha no hi fan res, clar depèn de la seva religió. També expliquen el seu país en una presentació power point. Quan ja tenen una mica de fluïdesa els hi fem explicar a la resta de la classe coses del seu país. “Lo” bo d’aquí, al ser un grup reduït estan més acollits amb més confiança, és un signe d’identitat per a ells.

fer una recepta típica del seu país. O de vegades la exposició que fem oral és d’algun costum del seu país o de la seva religió, aquestes coses.

78

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA vaig a la classe de 4t per exemple també ho faig.

E: Toqueu alguna altre assignatura? Normalment no, però a vegades fem una mica de castellà, o els més grans ens fan alguna pregunta obre algun dubte que tinguin. També hem fet matemàtiques en aquells alumnes que no saben ni sumar ni restar o dividir.

E: hi ha molta diferència de com es treballa en secundària i en primària? Més o menys intentem treballar el mateix menys amb els més petits. A 1r (primària) en principi, no poden estar l’AA, poden venir a partir del cicle mitjà. No tenim tants alumnes com anys enrere, doncs si hi ha un nen nouvingut a cicle inicial també l’agafem, molt poques hores 4 o 5. Amb aquestes si que treballem diferent, perquè normalment s’estan iniciant en la lectoescriptura, llavors amb aquests nens si que treballem molt la part oral i al començament no escrivim res. Quan comencem a escriure són paraules, lletrejant les paraules o fent el so del fonema i quan veiem que ja dominen això doncs ja passem a les oracions, que així una concordança entre subjecte i verb. Sobretot lectura i lectoescriptura. Amb aquest nens això si que va molt junt. Amb els altres sempre va relacionat, però amb aquest petits si que va molt lligat. Amb aquest petits al principi és la lectura, després la part oral i després l’escriptura. La part oral és treballar el

79

ACTIVITATS I MATERIALS DIDÀCTICS DE LES AULES D’ACOLLIDA vocabulari d’un grup semàntic.