31E1!ÁtlET40,4' 4

1\1°- 56,4 - zI3r'Ørt-,NTEIEL - 1VIC:01 - FEE312.1MR_ - 2C000CO

• Pel generassistirem ales festes deCap d'Any, els

Reis i SantAntoni; i lainstallaciú

provisional del'anagrama

dels 700 anys•damunt els

graons

•

Lectura de poesia

Els "quintos" de Montuïri del 34, el darrer diumenge de novembre feren una bauxa

ComplaentEl calendari de l'any 200

editat per l'Ajuntament i Vus-trat amb un bon grapat —13—de fotografies antigues deMontuïri, de la primera meitatdel segle XX, ha estat ben rebuten els domicilis de totes lescases del poble. Una inversiópráctica i complaent.

6'e8morteeixAquests darrers anys ha dis-

minun la participació a lesbeneïdes de Sant Antoni, tanten carrosses (enguany sols n'hihavia 6) com en gent que hiacudeix. Tant pot esser efectedels temps que correm comque ja interessin ben poc. Detotes maneres és una tradicióque si es potencia tornarà revis-colar.

giM,U

2

SEGONA PAGINA

Campanya del vidre

La campanya "Els Reis de Vidre" des-tinada a la integració laboral de perso-nes necessitades promoguda per la fun-dació PIME i de la qual n'es presidentAntoni Gomila, va recollir a Mallorcames dc 115.000 botelles buides de cava.

Difusió dels Premis Literaris

De cada dia va en augment el ressòdels nostres concursos literaris que esconvoquen amb motiu de les festes deSant Bartomeu. Recentment fou laGeneralitat de Catalunya que es va inte-ressar. Ens va demanar les bases amb laintenció de donar-los divulgació en totl'àmbit de parla catalana.

S C:10 1\TA.1=3•AlL_T

/%4E.c. mrx. 1 -cm.iimri

Director: Onofre Arbona MirallesRedactor en cap: Gabriel Gomila Jaume

Redactors i col.laboradors:Joan Miralles i Monserrat, Catalina Sas-

tre Perices, Guillem Mas Miralles, Mique!Martorell Arbona, Antoni Mateu Socias,Onofre Torres Ramis, Melcior NicolauJaume, Catalina Barceló Mayol, JosepOliver Verd, Rafel Pons Mairata, FelipMunar i Munar i Gabriel Camps Ferrer

Administració: Martí Ferrer SampolC/ Es Pujol, 5 - 07230 Montuïri - Tlf. 64 66 93

Imprimeix: Tirrena, S.A. ManacorDepôsit legal: PM 133 - 1958Nota: Les opinions aparescudes en els articles

firmats, sols són atribuibles als seus autors.

Per al proper dia 11 de febrer, diven-dres, a les 2030 h esta programada unalectura de poesia per n'Antoni VidalFerrando i n'Aina Ferrer. L'acte tendralloc a la sala d'actes de l'Ajuntament.

Un montuirer formel part del'equip del doble

trasplantament de mà

El jove metge montuïrer Ramon LlullCerda, a qui entrevistarem cl passatsetembre, fou l'únic espanyol de la vin-tena de cirurgians que a principis delpassat gener forma part de l'equipmèdic que va dur a terme un doble tras-plantament de ma a Lyon (França).Segons "La Vanguardia" del dia 19-l-00, Ramon Llull fou cl responsable delprotocol de l'elecció de candidats altrasplantament i de les pautes de medi-cació per tal d'evitar el rebuig de l'òrganque els trasplantats han de seguir de pervida.

Avaries GESA

La companyia d'electricitat GESAcomunica que a partir d'ara el nounúmero d'avaries que correspon a lazona de Montuïri es el 971 22 62 62.

L'epidèmia del grip

La malaltia del grip que enguany hanpatit molts de montu'irers com altra gentd'arreu d'Espanya i altres indrets no espot assegurar que hagi estat més fotaque l'epidèmia d'altres anys. El mal decap, dolors musculars, dolors de coll igargamella han estat de símptomessemblants.

Cinc pobles aspiren a ser centrede dia de la Mancomunitat

Fa poc el pie de la Mancomunitat vaacordar crear un centre de dia d'unesvint places. Ara son cinc els municipis,entre ells Montuïri, que pugnen peraquesta candidatura. De moment encarano s'ha pres cap determinació.

Callar(Els molts de significats)

Quantes vegades ens hem peneditper no haver sabut callar en el mo-

ment oportú! Moltes, massa. I quan

ja no hi ha hagut temps, ens hem la-

mentat del fet. Qui més qui mancoho ha aconsellat a un altre, però noho ha sabut aprofitar per a ell mateix.

Considerem seguidament un bonnombre d'ocasions en qué servar si-lenci pot esser una virtud o, al con-trari, motiu d'insatisfacció:

• Callar les qualitats i els èxitspropis és humilitat.

• Callar les qualitats i les bonesobres dels altres, enveja.

• Callar per no ferir la susceptibi-litat dels altres, delicadesa.

• Callar els defectes propis,prudència.

• Callar els defectes d'altri, cari-tat.

• Callar les paraules inútils, sabi-duria.

• Callar per escoltar, educació.• Callar a temps, comprensió.• Callar al costat del qui sofreix,

Ia millor companyia.• Callar quan s'ha de parlar, co-

vardia.• Callar davant el fort, coquine-

ria.• Callar davant el débil, genero-

sitat.• Callar davant una injustícia,

complicitat.• Callar quan t'humilien, "cami-

nar en la veritat".• Callar en els moments difícils

de dolor i sofriment personals, vir-tut.

• Callar davant la injúria, la ma-ladicència i la calumnia, fortalesa.

• Callar per a millor estimar, san-titat.

En el llibre de l'Esclesiastès(3,7) se'ns adverteix que "hi ha untemps per callar i un temps perparlar".

Salome)L'equip de Bona Pau que el passat 22 de gener ensreuniem per celebrar el dinar del 48 aniversari

OPINIÓ

3

48 anys fent camíJa han passat 48 anys des d'aquell

gener de 1952 en què Bona Pau co-mençava a donar la primeres passes.Es, ha estat i serà una data memora-ble per a tots els qui d'una o altra ma-nera ens sentim identificats ambaquesta publicació tan entranyable-ment nostra, sobretot per a tantespersones que vetien i col.laboren per-què s'hi vegin plasmats tots els esde-veniments de la vida montuirera, i ala vegada serveixi de portaveu per aaquells que en aquestes pàgines ves-sen les seves opinions o hi insereixendiferents caires de la vida local: so-cial, religiosa, política, esportiva...

Cada any, quan arriba el mes de ge-ner i amb ell un nou aniversari, enstornam alegrar molt. Tant que ho ce-lebram amb un bon di-nar que serveix demitjà per retrobar-nos, per compartir in-quietuds i també ale-gries. La quarantenade persones, entre re-partidores, adminis-tració, redactors icol.laboradors que te-nim l'agradable tascade fer arribar a totesles liars aquestes pàgi-nes impreses, tant en elpobie com a altres es-campats i llunyans in-drets, dins i fora deMallorca, mostramaquest dia la nostra sa-tisfacció i també valo-ram —per què no dir-ho?— la desinteressadafeina que cadascú rea-litza i que serveix perdonar impuls i conti-nuïtat a Bona Pau.

Alguns de nosaltres,ja fa anys, ens traça-rem una engrescadorameta: arribar als 50anys de vida de la nos-tra revista. Semblavauna fita inaccessible,sobretot per conside-rar que eren moisd'anys continuats per

a una tasca un tant altruista. Així i totacceptàrem el repte. 1 ara, quan solsmanquen dos anys escassos per asso-lir aquest objectiu, ja sembla factiblearribar-hi. 1 ho feim amb l'esperançaque sortiran persones més o mancojoves que amb ii•lusió continuaran imilloraran el quefer dels actualscol-laboradors. Es per aim') que ja desd'ara feim una crida a aquelles perso-nes disposades o que de qualque ma-nera s'haurien de decidir a continuarla tasca, a prosseguir el camí que unPoe vacii.lant començàrem fa 48 anys,quan encara érem molt més joves ique ben prest haurem de donar el re-lievament, el torn ais qui ho haurande continuar.

O. Arbona

4 OPINIÓ

Montuïri: L'art de fer polítca i elPacte de Progrés

És ben veritat que la política es un art,un bell art de la paraula i de la convic-ció, i dels fets. No estam gaire avesats ala discussió raonada, a la defensa d'unespositures ideològiques o d'uns fets, a lacrítica del que horn fa per la res pública.No ens han deixat sembrar la llavor deldiàleg, apassionat o no, però sempre res-pectuós, la capacitat d'arribar a acordsmitjançant el consens, de tenir presentl'opinió de totes les persones que con-formen qualsevol col.lectiu. Quan hi hauna sola persona discriminada, silencia-da, quan els drets no són iguals per totsels membres del mateix col-lectiu, esperquè hi ha qualque cosa que falla,qualque cosa profunda i obscura. Totshem de participar, però perquè això si-gui possible són necessaris uns capda-vanters politics amb una preparació hu-mana i vivencial que ha de romandre persobre de qualsevol baixesa hipócrita iegoista.

Hem pogut constatar que, arran del'arribada al consens dels grups que con-formen l'anomenat Pacte de Progrés ique en aquests moments governen les11 1es Balears, hi ha com una sensació derecuperació dels drets col.lectius, d'il lu-sió, d'esperança. Fixau-vos com ambaquell Pacte s'emplena i es farceix dedignitat la paraula "política", ja que su-posà molt de diàleg, suposà arribar aacords i consensuar, suposà posar els

objectius de "tom la col-lectivitat" persobre dels partidistes, i suposà una Ilig6de democràcia; és curiós com només ungrup politic es va excloure de tot el dià-leg i ningú hi volgué "pactar". Així ma-teix, si repassam els pobles del Pla deMallorca on hi ha les bathes en con-sonància amh el Pacte de Progrés, veu-rem —no sabem si és fruit d'un bell mi-ratge illusionador- com aquesta sensa-ció, aquest afany, aquesta responsabili-tat, aquesta dignitat, també acaronal'ambient que es viu i es respira enaquests pobles. Es ben veritat, tanma-teix, però, que molts de pobles progres-sen —en tots els sentits, no només des delvessant purament econòmic- a pesar delsresponsables politics de torn.

Em va sobtar la carta oherta del'Assoiació de Gent Gran de Montu-

publicada al passat núm. de la revis-ta Bona Pau: us assegur que un calfredva recórrer els ossos de l'espinada i elspèls se'm posaren de punta. Nomésn'havia sentit comentaris i així ho vaigreflectir en un escrit, pen) no en conei-xia l'abast. Aquesta és una manera molttrista i patètica de fer política, tant, ques'hauria de treure una altra paraula perno esquitxar de fetor el bell art de la po-lítica. De vegades és difícil copsar l'ac-tuació enrevessada d'un dirigent: imagi-nam tortuoses implicacions que escapenal sentit comú o pensaments gairebé

pecaminosos, quan això s'esdevé; peròque en un poble com Montuïri passi elque relaten unes persones que han treba-Hat tota la vida per arribar aquí i ara,amb la deixadesa i la impudícia de la ins-titució competent de torn, fa mal al cor.Per això parlava del tarannú diferentd'aquells pobles que tenen una altra ma-nera de fer política: més transparent, mésrespectuosa, més responsable, més dig-na; i sabem cert que aquell equip de go-vern té una manera diferent de fer les co-ses. El conhort que s'ha de tenir és quecada un cert temps s'ha de passar unarevàlida i que entre tots podem puntuar,encara que no es aquest el mes importanti alt valor de la democràcia, malgrat quehi ha dirigents que no ho arribaran a en-tendre mai, desgraciadament, també, perells: només actuen amb la vista posada aveure meam "com els hem de tornar afotre perquè mos votin" (!).

No obstant això, i ara que se celebra ladata emblemàtica dels 700 anys com apoble, caldria proposar qualque curset deformació on, com a continguts, hi haguésun raig de respecte, un altre d'humilitat,unes quantes dosis de dignitat; uns pro-cediments de bones maneres i d'educa-ció; unes lliçons sobre el diàleg i el con-sen; i després unes sessions sobre el con-cepte de democràcia, sobretot per fer en-tendre que el fet de guanyar unes elec-cions no equival a actuar de maneradespótica durant quatre anys —i comexemple es podrien posar les actuacionsde l'anterior Govern autonòmic i copsarIa manera, la trista manera, ainb què haacabat-, no equival a menysprear els al-tres membres de la Corporació Municial,no comporta menystenir una sèrie de veï-nats del poble, sigui quina sigui la sevaideologia. Crec que la celebració dels700 anys, si començAs per aquí, seriamolt més valuosa i efectiva; encara queel més correcte seria que tot això ja hotengues5in assolit.

Felip Minar i Munar

,s' am* • -i 0" ..440 I1 oll■ AM* i••••

FABRICACIÓDE

BALUSTRADA

Tif. Magatzem:

" Particular07230 Montuïri (Mallorca)

64 67 4464 60 9564 61 73

Magatzem i Oficina:Cart. Manacor, km. 285

.14

Hotel Qural E6 rigueral Nou

tš Pati dc MontuïriI2e8taurant

Diligent serveiAmb totes tes comoditatsAcurada atenció at clientServei de noces i banquets

Ctra. Montuïri - Sant Joan, Km. 0'7 • Tel.: 64 67 64 • Montuïri

OPINIÓ

5

Més enllà dels efectes que se'n podienderivar del nou mil.lenni, la nostra prem-sa forana segueix en el mateix Hoc quehavia aconseguit en aquesta etapa de fi-nal de segle. La consolidació de les pu-blicacions de premsa forana a Mallorcaés la millor notícia que hem rescatat: elnostre moviment, d'una complexa diver-sitat i riquesa cultural, s'ha consolidatcom un sòlid graó del nostre país.

A pesar de les dificultats que seguei-xen afectant les nostres publicacions, ique recordaven a la passada editorial, enaquest principi d'any 46 revistes vantemperant el temporal que adesiara afec-ta el nostre entorn. Més enllà d'un semi-professionalisme amateur, s'amaga unvoluntarisme altruista que, lluny de lesnoves tendències que aterren en aquestailia, ajuda a forjar noves estructures d'in-fluència en els Ambits locals.

És, en aquesta línia, de la convergèn-cia d'un voluntarisme necessari i d'un se-miprofessionalisme amateur, que entornde les nostres publicacions s'han de fo-mentar iniciatives que garanteixin el nos-tre futur. A més, d'una bona dosi de vo-luntarisme, les revistes de premsa foranahan de pensar en AO que permeti la su-pervivència de les mateixes davant fetsconjunturais, com poden esser els efectesque es poden generar de les relacions po-lítiques i de les oportunes ajudes institu-cionals. hem d'anar pens, totes i cada unade les nostres revistes, cap a la captacióde publicitat local i comarcal, com tambéa la captació d'ingressos com la creacióde promocions de campanyes que surtinde l'abast cultural i local.

A pesar que el plantejament sigui am-biciós, ja que no podem ni volem fer lacompetència als grans diaris d'abast in-sular, hem d'anar a oferir algun producteque ultrapassi la barrera municipal perincidir dins el marc insular. La idea ésambiciosa, pea) ja ha estat tractada enaltres ocasions. És per això que, des deIa meva perspectiva, mos hauríem d'es-forçar en el fet que es fomentessin ini-ciatives que, possiblement, si no ho feimnosaltres, hi haurA altres que s'avança-ran. Com veis, també intent rescatar unaidea que afecta el nostre moviment: és elsentit associatiu que altre temps va tenir.L'individualisme afectarA aquelles publi-

cacions que, sense un entorn associatiufort, no podran competir en els Ambitslocals, on a més dels periòdics localshem de competir amb publicacions d'in-fluència germana que, ofereixen produc-tes de gran qualitat, la qual cosa fa quetambé hàgim d'estar en el front de la de-fensa de la nostra Ilengua davant de l'es-panyol i, ara de l'alemany. Com veis, elsentrebancs que afecten el nostre movi-ment són molts i, per a més inri, tenenun mal veil.

Miguel Company FloritPresident de PAssociació dePremsa Forana de Mallorca

EDITORIAL CONJUNTA

El difícil objectiu de la premsa forana

FLOR DE MURTAPlantes • Flors • Pinsos

Accessoris per a animalsProductes maneniment piscines

(Servei a domicil')

Montuïri • C/ Palma, 163 • Tlf. 971 64 65 90 - 61 72 27

CANÇONS AMOROSES POPULARS DE MONTUIRI-

Absència, amor mortALLUNYAMENT, ENYORANÇA

62Demà farà tres setmanesque no he vist s'enamorat,però que a mi m'han semblatdotze mesos de quartanes.

132Jo cui branques d'un roserperquè sa soca m'agrada.Catalina, prenda amada,a Ciutat te n'cts anadaa llogar-te per criadaa casa de cavalier.Digues, i te servirécom a criat vertader,igual que si fos ton pare.

190Pas el coll per lo mateixque sa fua d'un falcó.Si no alçau la mà, Senyor,ja m'he carregat bon feixquan veig que la pena creixestant ausent mon amor.

243Si estic desterrat a Aubenya,de pensament som aquí.Estimada, heu de tenires cor més fort que una penya.

CARTES290

Carta no havia mester,mon be, per pensar en vós,perquè foreu el primer

qui vàreu sembrar es plantera dins l'hort de mes amors.

COMANDACIONS336

Andreu, N'Andrea m'ha ditque tornasses redoblarfins que s'aigo de la marsense foc haja bull it.

375Roseta de Ca s'Hercu,que ets de guapa i falaguera!¿Vols que et coman molt En Perede sa Cabana, en veure'l?

RAMELLS422

Es brot més apreciatdes teu cossiol voldria,perquè és que m'has enviatpar que em doni toms de cappensant en tu tot lo dia.

448Majoral, dau-me llecènciaper un ramell entregara un jove que aquí hi hadavant la vostra presencia.

COMIAT558

Lo meu be se n'és anati no m'ha dit adiós;jo tampoc no li he dit"Lo meu bé, regalau-vós"

6 CULTURA POPULAR

AMOR I MORT601

Amor, si m'has de matar,mata'm amb una escopeta;faràs una mort secretai ningú se'n temerà.

669Jo me trob dins un paradísi lo meu cap no discorre.Puríssima gran Senyora,fadrina que s'enamoramés valdria que es morís.

740Si t'havia de dar es síi altre remei no hi havia,a Déu pregàries fariam'enviàs la mort a mi.

Recopilació: Josep Oliver i Verd

In memoriamA l'amic "Pep

Comelles"

El passat 4 de gener ens deixavaun entranyable amic. Va ser un ho-me molt peculiar, amb una vida moltespecial en la seva joventut, plenade diablures, sempre Iluny de la fei-na, fins que va conèixer la seva in-separable "Marisa", com amorosa-ment l'anomenava, una extraordina-ria dona. Ambdós formaven una es-tampa molt bella, dintre i defora delpoble, sempre junts, sempre units,en tot enamorats fins a la medulla.

El poble ha perdut un dels seushomes més populars, amb tots elsseus defectes com per a no servird'exemple a les futures generacions,pelt) amb un gran cor.

Adéu amic-home "Pep Comelles".Ens deixes un immens buit. El poblesera un altre sense tu. Els teusamics et recordarem sempre. Ara jano ensumarem l'aroma dels teus"burets", la calor dels teus "rebenta-dets"; no escoltarem les enormesrialles. Ni tampoc oblidarem al nos-tre bon amic, ple de noblesa i bon-dat, que va viure la seva vida a laseva manera, a la manera que amolts ens agradaria viure.

Afectuosament,Un amic

molisq,4112::4„,13,4'

A L'AGUAIT

7

l'oposició, a l'Ajuntament, que finsl'any passat havia estat activa, demolido-ra emprenyativa. Ara uns quants esdemanen: qué seria millor, donar Ilenyai estar damunt els qui governen, o dei-xar-los fer i esperar a veure que passarà?

opel poble es tornen sentir veus que

quasi exigeixen a l'Ajuntament que ce-desqui local —tant per gimnàstica comsocial— a l'Associació de Gent Gran, queno en tenen. Addueixen que tots sónmontdrers per un igual i que, per tant,tots tenim els mateixos drets. I si en ha-ver de pagar imposts no hi ha distin-cions, tampoc n'hi ha d'haver a l'hora dedonar serveis.

o... la balquena ja és aquí. Ara sembla

que tot sobra: menjar, feina... Convendriafermar-se fort les sabates per quan venguiel "tio Paco" amb ses rebaixes.

o... els politics es preparen a tota mà-

quina per a les properes eleccions. Unsja han perdut el Nord; altres, el Sud; i al-tres han perdut... s'encantador de serpsque tenien ahans.

o... la regla de tres més bona per a la

nostra Comunitat es la següent: "pujoletes a munereta, lo que ics es a pujolet. Ien duim un que és l'antic".

o... a la majoria dels joves, tant de Mon-

tuïri com d'altres indrets (al parer de lagent d'edat) se les nota una bona manca

Associació Espanyola contra el CancerJunta Local de Montufri

Sopar a benefici de laIluita contra el CàncerDia 25 de febrer a les 21'30 h.

Restaurant Cas CarbonerPreu: 2.500 pts.

Venda de tiquets:Ca na Poeta, Centre Sanitari,

Banca March, La Caixa,Sa Nostra.

d'educació, de comportament, de res-ponsabilitat. Des d'aquí feim una crida(ens ho demanen) perquè entre tots mi-rem de corregir aquesta greu situació enbe, sobretot, per a futures generacions.

o... els truquers han refredat. Es veu que

no quedaren molt contents del desenvo-lupament del campionat de l'any passat iara molts han desistit.

o... en el carrer del Molinar, en general,

s'obeeix la senyalització de no estacio-nar-hi vehicles. Per qualcú se la passaper alt i els qui l'observen no ho podenconsentir. 0 tots iguals, o....

o... es torna parlar seriosament de cons-

truir la rampa d'accés als graons.els qui ho han de decidir encara no s'hanposat d'acord.

o... els qui enguany a les beneïdes de

Sant Antoni esperaven la carrossa dels"quintos" escampat liquid i brutícia ro-mangueren hocabadats, millor dit, no fo-ren beneïts. Qualque vegada havien detenir seny!

oi aixf i tot no mancaren comentaris,

a les beneïdes de Sant Antoni, a l'entorndels "quintos". Enguany s'hi preentarena cara descoberta i sense fer cap caphui-tada. Es natural, quan fan les coses be noimporta amagar-se.

o... a les 4 de la matinada de dia 29 pas-

sat, un xoc entre dos cotxes devora lacreu (o allà on abans hi era) de SonRafel Mas va despertar algun yd.Després, en saber de qui es tractava ique no hi hagué ferits, va respirar tran-

Dibuix de Rafe! Pons

quil. (I això que el dia abans ja n'hi ha-via hagut un altre ben prop: en el cap decantó dels carrers del Puig i Major).

o... hi ha Iladres que van sense precau-

ció. L'altre dia provaren d'anar a robar auna casa de Ses Rotes pensant trobarl'entrada quasi lliure i estava tan impe-netrable que no s'hi pogueren ficar.Després es va dir que els presumptes de-linquents no eren del poble, però, aixòsí, induïts o aconsellats per qualquemontuïrer. Pea)... ves a saber!

o... l'amo de l'egua que aquest passat

gener va parir a Montuïri un pollí no hicabia de goig. Ho feia saber als veïnats iamics com si es tractUs d'un esdeveni-ment familiar. No es ver, Joan?

o... es una vergonya veure com han dei-

xat algunes de les parets de l'edifici delLocal Jove; plenes de pintades, escrits idibuixos propis de gent inculta i desver-gonyida. Convendria que com mes prestmillor es llevassin totes aquestes grafiesque tant desdiuen dels seus autors i, derebot, de tot el pale de Montuïri.

oi ja no parlem de tan malament com

romanen els servis d'aquell edifici a se-gons quines hores. Fins i tot algunesdons de neteja s'han negat a entrar-hisense una mascareta protectora.

omolta de gent demana per què ser-

veix o ha de servir aquell tub tan alt quehan collocat damunt un edifici de la partmés elevada del carrer des Pujol. (Hanmanifestat, els propietaris, que es un "ob-jecte" de telefonia o de cosa per l'estil).

En Xerrim

8

DE LA CASA DE LA VILA

amb la installació de la il-luminació detots els molins que es troben a la zonadel Molinar, oferint d'aquesta manerauna nova imatge, en aquest cas noctur-na, del nostre poble.

Ballester. Les previsions són que a prin-cipis d'aquest mes de febrer ja estiguidel tot restaurat i es pugui mostrar alsvisitants com es feia, temps enrere, lafeina dins un molí fariner.

L'Ajuntament segueixrealitzant les gestions per a larehabilitació del Pou del Rei

La companyia d'assegurancesdel camió que va rompre la

Creu de Son Rafel Mas correràamb les despeses de

rehabilitació

Després d'haver tengut una sèrie deconverses entre l'Ajuntament i la com-panyia d'assegurances del camió que vaocasionar que la Creu de Son Rafel Mascaigués a terra, finalment les despesescorreran a eArrec de dita companyia. Lesobres de reconstrucció les realitzarà elmestre de pedra, Gori Puigserver.

L'Ajuntament ha fet realitzaramb ferro l'anagrama

commemoratiu del 7è centenaride Montuïri com a vila reial

Aquesta escultura estarà exposada alsgraons durant tot aquest any 2000, i pos-teriorment s'instal-larà a un lloc de lanostra vila, encara per determinar, perrecordar aquesta efemèride tan impor-tant per al nostre poble.

Les millores en els molins de lavila segueixen endavant

Una vegada realitzada la restauraciódel molí d'en Ferrando, s'ha continuat

En principi ja s'han aconseguit lessubvencions del Conseil de Mallorca idel Pla Leader per poder començar a re-habilitar les instal.lacions del Pou delRei. Aquestes subvencions suposen cl50% del cost total de les obres que s'hande dur a terme, les quais compten ambuns pressuposts de quasi setze milionsde pessetes. L'altre meitat anirà a cArrecde l'Ajuntament, que en aquests mo-ments està en converses amb l'empresaelèctrica "Gesa", perquè canviï de lloc eltransformador que està allà instal-lat.

Rua del Carnaval

Enguany, tot i essent que Pasqua caumolt endavant i la Quaresma no començafins el proper març, la rua del carnaval,com és costum, tendrà Hoc el darrer dis-sabte, que serà el 4 de marg. I per aaquesta ocasió el nou regidor de festes téprogramades innovacions respecte a anysanteriors. De totes maneres el programaes farà públic en el moment oportú.

I ara, el molí d'en Ballester

Per altre costat, també estan fent feinaen la restauració del molí fariner d'en

Energia SolarFotovoltèica

TèrmicaAlternadores

SonPicornell

Canvis tensióAmpliacions i reformesInstal.lacions en generalAire condicionat (fred - calor)

971 644 096

La Coral Mont-Lliri T i la Banda de Música .1, realçaren el pregó dels 700 anys

INSTAL.LACIONS ELÈCTRIQUES

Son Picornell s/n - Montuïri - URGENCIES : 600 527 829

NOTICIARI LOCAL

9

El pregó dels 700 anysLa nit del mateix dia I de gener d'en-

guany a l'església, la doctora en Història iprofessora de la Universitat de la IdesBalears, Maria Barceló i Crespí va pro-nunciar el pregó dels actes que se cele-braran amb motiu del 7è centenari de lafundació de la nostra vila. Fou una disser-tació ben documentada i que va agradaral nombrós auditori que hi va acudir. Peraltra part, la Banda de Música i la CoralMont-Lliri donaren esplendor a l'acte in-terpretant escollides composicions musi-cals. Va sortir un acte digne de la com-memoració que oficialment s'iniciava.

Els Reis MàgicsDia 5 i puntualment a l'hora anunciada

la comitiva del Reis Màgics que s'haviaformada a s'Hostal féu l'entrada a la plaçaMajor en mig d'una extaordinãria anima-ció de gairebé tots els infants del poble,els més petits acompanyats dels seus pa-res. Els precedia una llaga comitiva de •pages, els quals, amb bengales il.lumina-ven encara més el recorregut i la plaça.Allà el bade els donà la benvinguda, i desde damunt el balcó de l'Ajuntament salu-daren tothom que allà s'havia concentrat itot seguit obsequiaren tots els nins i ninesque els havien demanat regals.

Sant AntoniEnguany fou dia 16, diumenge i dis-

sabte de Sant Antoni el dia assenyalatper a les beneïdes, si bé en aquesta com-memoració hi hagué poca participacióde carrosses i de benediccions, però coma caire positiu s'ha d'esmentar que en-guany els "quintos" no "sortiren de bota-dor", no feren cap extravagància, vol-gueren demostrar la seva educació i boncomportament. Fou un gest que els as-sistents varen agrair.

Anagrama dels 700 anysUna de les carrosses de la cavalcada de

Sant Antoni fou la que portava l'anagra-ma dels 700 anys de la fundació deMontuïri, construit de ferro forjat d'uns 3metres d'amplYtria. En acabar s'havia dedepositar provisionalment damunt elsgraons mentrestant s'agenciarà el seu Hocdefinitiu que molt bé podria ser la plaçaque es projecta erigir a la fi del carrer delMolinar. Però fins al dia següent no espogué col.locar allà on estava previst, al

(Continua a la pagina següent)

FerreriaRafel Miralles

Més de 20 anystreballant el ferro

Carr. Palma-Manacor s/n • Telf. 971 64 62 88 • Montuïri

músic bar

Ca Na PoetaCarrer Major núm. 7 • Telf. 64 65 29 • Montuïri

10 NOTICIARI LOCAL

(Ve de la pàagina anterior)

costat de l'edifici de Can Ferrando, degutal pes —uns 1.500 quilos—, ja que es ne-cessita d'una grua de la que en aquellsmoments no es disposava.

Dinar de Bona PauCom cada any, tots els corresponsa-

bles de Bona Pau que de qualque mane-ra intervenen en la seva publicació i dis-tribució, ens reunirem dia 22 per partici-par d'un bon dinar a Cas Carboner i aixícelebrar el 486 aniversari de l'apariciód'aquesta revista del pohle.

El primer montuirer del 2000Fou un nia: Adria Rodríguez Mut, fill

de José Manuel i de Catalina el primermontufrer de l'any 2000. Va néixer dia 10de gener i aquesta família viu al carrerEmili Pou número 27. Els pares de l'infantsols fa uns anys que viuen a Montuïri.

Plaga de conillsUna plaga de conills que els darrers

mesos de l'any passat havia assolit el ter-me de Sant Joan i que per aniquilar-la esva concedir un permís especial de caça,ara ha arribat al termes veïnats, entre ellsMontuïri, aquí per la part dels SonVaquers i ses Almudaines. S'espera ques'esvairà o de qualque manera es contro-lara la proliferació d'aquests animals a fique la plaga no s'estengui pel terme i fa-ci destrossa als sembrats.

La població de MontuïriAl començament de l'any 2000 el nom-

bre de persones empadronades a Montuï-ri arriba als 2.365 habitants. Una xi fraque va en augment en referenda a l'anypassat i més si es té en compte que a l'es-tadística que publicarem el 31 de desem-hre figurava un deficit de 25 persones.Aquest fet es degut que consten inscrites124 persones procedents de l'estranger.Per curiositat i volent saber exactament laprocedencia d'aquestes persones hem es-hrinat que el seu origen es el següent:MarrocAlemanyaArgentinaUruguaiPaïsos BaixosSuïssaEE. UU.ZaireFrança

6131

8333322

SueciaMauriciPolòniaHongriaJapóItaliaIrlandaDinamarca

1

Anàlisis Cliniques

Antònia Sastre BarcelóFarmacèutica

Consulta: Dilluns, dimecres idivendres: de 8'30 a 10 hores

Carrer l'Almoina, 49Porreres

Tif. 971 64 70 84

Assegurances: Adeslas, Asisa-Muface, AgrupadoMtitua, Axa-Mare Nostrum, Imeco-Caja Salut,

Groupama, L' Aliança

CARTA OBERTA 11

Carta oberta a Felip Munar i Munar

Baix un tasser dels graonsFa un parell d'anys, amb motiu d'un

sopar amb un grup de bons amics, vaigposar junt a l'entrada de la clastra deSabor un rètol ben gros que deia així:"Podem xerrar de tot manco de política".No falta dir que quan acabà el sopar totsseguíem essent ben amics.

Quan mitjançant una glosa a Bona Paud'agost del 1999 vaig comentar el teu es-crit "Quan tres i dos no fan cinc", no cer-ca.va de cap manera parlar de política imanco entrar dins un debat. Durant me-sos hem seguit el joc de "Jo t'escric i tuem respons" donant voltes al mateix te-ma. Grec que es el moment de parlar clan

A la vida, igual que a les escoles, persumar empram el signe positiu i per arestar, el negatiu. De la mateixa maneraper definir una cosa ben feta, una actitudhonesta, deim que es positiva; i negativasi es al contrari.

L'any 1996 el personal de l'Ajunta-ment de Santa Eugenia i especialment elseu baile, Miguel Crespí, tingué una ac-titud positiva vers un problem a que liexposàrem la meva dona i jo. Dos anysdesprés i amb motiu de la malaltia de lameva sogra, el personal de Ajuntamentde Montuïri i molt en particular el seu,aleshores cap visible, Biel Arbona"Quelet", tingué també una actitud posi-tiva amb nosaltres. Et don dos noms idos ajuntaments d'un color polític bendiferent, tal volta fins i tot antagònic.Per a mi val tan sols l'actitud que en unmoment donat tingueren; per això la va-lor públicament.

A Bona Pau d'abril del 1999 a la pàgi-na 21 en Sion Nicolau, al seu articleBestiar autòcton diu el següent:"Tiraven d'ella els millors sementalsd'autèntica raça mallorquina, en"Picarol" i en "Menut". Aquests cavalls,tant per la seva presencia com pel seuenteniment, són l'admiració de per totallà on actuen". Quina lliçó més senzi-lla! S'entenen, actitud positiva; sumenforces, moven andavant la galera. Aixíde fàcil. M'estalviï dir-te què passaria sicada un estirüs cap a un costat.

Jugant amb les gloses una vegada etvaig dir que sempre se n'han de guardaruna, per si et contesten. Bé, idó aquestavegada també en tenc una, no mig escri-

ta a un racó del cervell, aqueixa dormdes de fa mesos a l'ordinador del direc-tor de Bona Pau. M'explicaré:

A la pàgina 2 de Bona Pau de l'es-mentat abril del 1999 sortien publicadesles fotografies d'en Biel Matas i enMateu Ginard els candidats més possi-bles per ocupar la batlia. Bé, idè,aquests mateixos dies jo els vaig fer unaglosa inspirat en l'actitud positiva d'en"Picarol i en "Menut", glosa que haviade sortir publicada el maig, es a dir,abans de les eleccions.

Aquesta glosa per misteris de l'e-lectrènica romangué dins l'ordinador deBona Pau, avui la recuper perquè pensque té actualitat. Si el carro es de tots,tots hem d'estirar d'ell. Crec que solsamb actitud positiva, es a dir, sumant,per part dels qui agafen un paper i s'atre-veixen a escriure, per part dels qui xe-rren pels cafes i sobretot per part delsqui han donat una passa endavant i fande la política part de la seva feina, s'a-consegueix avançar, no només en l'àm-bit del poble, sinó també en l'àmbit re-gional i estatal. Aquesta es la glosa

Dos candidats

Bona Pau ha publicatdevora es millors truquersfa pocs dies es retratde dos bons montuïrers.

A un li diuen Biels'altre Mateu l'anomeneni per sa tasca que emprenennecessiten bona 'rel.

Esser batle es de ses cosesque pesen avui en diahan de mostrar valentia,no tendran camí de roses,les sortiran moltes noses,molts de bonys, qualque llopiai fins i tot jurariaque es "quintos" les faran gloses.

Bé contava en Sièn Gran-que es homo poc primcernut-sa seva tasca com fanen Picarol i en Menut.Colzo amb colzo estirant vanun carro yell i retut,juntant forces el mouran,per un tot sol: es fotut.

Ara et tir un repte i et deman que, coma mestre, resolguis aquestque seguint les regles de n'Aristóteles etplanteig:

—Un més un, que són dos, si volenpoden moure una galera.

—Un carro no es més feixuc que unagalera.

—Per tant: cinc més sis, que són onze,si volguessin...

De veres no creus que el poble el quenecessita d'una punyetera vegada es quesis més cinc o cinc més sis siguin onze iestirin tots en la mateixa direcció a veu-re si el carro es mou?

Per respecte als lectors i perquè pensque el tema ja està acabat, pos punt i fi-nal al nostre diàleg escrit. No hi haurà jamés gloses. Per sort no hem parlat depolítica i quan ens coneguem podremesser amics.

Amb afecte,Biel de Sabor

PD- Seguesc pensant que hi ha molt queaprendre d'en "Picarol" i d'en "Menut', talvolta convendria fer campanya per a ells.

12 ENTREVISTA

Francisca Juan BauzA "Caragola"Mitjançant uns breus retails ens mostra la vida de principis del segle XX

Tal volta algti dira que l'autor de l'en-trevista és reiteratiu en els temes que ex-posa en aquestes pagines. Possiblementtendra raó. Quan entrevistam una per-sona d'edat del nostre poble —que dit siade pas ha quedat reduït a poc més de2.000 habitants— generalment ens relataquasi sempre les mateixes històries quenitres entrevistats han contat. Es moltnatural. Essent Montuïri una poblacióeminentment agrícola, els qui l'habita-ven des de temps enrere es dedicarentots o quasi, exclusivament a les matei-xes feines del camp. Els problemes erenfins i tot similars. Les històries, per tant,es repeteixen amb freqüència. Pere, sidins el relat dels entrevistats s'aconse-gueix pescar un fet, una anécdota, unapetita història oblidada pels qui hanpassat abans per les nostres preguntes,ens donam per satisfets. El què es preténamb aquestes Unies és que el lector co-negui el personatge entrevistat, i, a tra-vés d'ell, la gent, les generacions queens han precedit; què pensaven comeren i com era el nostre poble dins laIlunyania del temps. Mentrestant s'ha dedir també que se cerquen persones quepuguin aportar els seus coneixements oexperiències damunt nous temes que nohem tractat amb anterioritat, cosa dificilper cert.

Fet aquest breu advertiment, si al lec-tor li sembla passarem a l'entrevista.

El nostre protagonista és una dona

molt major: Francisca Juan Bauzà. Téla mirada viva i prompta la contesta. Esnota que la seva vida fou activa al ma-xim. Va créixer dins el món del treball.No conceb l'existència sense estar ocu-pada. Aquest esperit subsisteix en ella apesar de l'edat. El seus ulls nets, que noamaguen res, estan pendents de nosal-tres.

Va néixer a Montuïri, no precisamentdins el poble, sinó a la possessió de SonCollell, on els seus pares estaven no-gats. Va veure la Ilum l'any 1911 i te 88

anys. Foren sis germans, per aquest or-dre: Pau, Miguel, Margalida, Vicenç,Rosa i Francisca. És germana d'un per-sonatge inoblidable i molt estimat dinsel nostre poble: en Miguel "Caragol".

Es casa el 1932 amb Joan ServeraMiralles. Té tres fills: Andreu, Margali-da i Vicenç. Té també dos nets i una né-ta.

Davant nosaltres, esta asseguda alvoltant d'una camilla, un poc inquieta iimaginant tal volta trobar-se davant unesdeveniment extraordinari, la tranquil-litzam.

—El dia de la vostra primera comu-nió preguntam—, quina festa féreu?Ho recordau?

—Oh! Mira: després de la comunió,amb tots els altres nins i nines me'n vaiganar a ca nostra. Entre els meus familiarsens menjàrem l'essa i s'acaM la festa.

—Quan vos casàreu, deguéreu ferun poquet més llarg?

—Jo et diré —contesta somrient—, enscasàrem a missa primera, cosa molt co-rrent llavors. Sortírem de l'església i se-gur que encara feia fosca, ens assegué-rem a unes quantes cadires a ca nostraels pocs familiars que érem i, després derepartir-nos uns quants confits, acabàtambé la festa.

—Aim!) es diu esser expeditius. Và-reu anar a escola quan éreu nina?

Intervé la seva filla que seu devoranosaltres.

—Quan li demanis altres details de laseva vida, et dirà on va anar a escola.

—A quina edat vos posàreu a fer fei-na?

—No ho sé, però era molt nina, i esta-va de teta. Em passà un cas...

La riostra entrevistada al Ilarg de laconversa treu a !fun' moltes anècdotes.

—Jo estava amb el nin i la seva mare afora vila —continua dient— i un dia a mit-jan matí em diu ella: sap que pots fer?Ves-te'n cap a la vila, posa mongetes enes foc i quan jo arribi cuinaré. Partesctota satisfeta, pos les mongetes al foc i ajugar pel carrer, que era el que m'inte-ressava. Quan vingué la madona al migdia troba les mongetes cremades. Com

Area de serve' Ses JardinesEstacito de ServeiMini-Market • Rentat de cotxes

Bar RestaurantBerenars • Cuina casolana

Carr. Palma-Manacor Km. 29'3 • Tif. 971 64 61 46 • Montuïri

Super Mont ufriExtens assortitGran varietat de productes d'alimentació

Peix congelat • CarnisseriaXarcuteria • Panaderia

Fruita i verdura • Beg udes • NetejaI TOTA LA NOVA GAMMA DE "LEADER PRICE"

Av/ Es Dau, s/n • Tif. 971 64 67 60 • Montuïri

ENTREVISTA 13

així no hi has posat aigua?, em digué. Jon'hi he posada, vaig dir. No, no n'hi hasposada, perquè jo havia deixat la gerraplena d'aigua i hi ha la mateixa. Hi vahaver esqueixa magraner ferm.

—I després, de més grandeta, a quèus dedicàreu?

— Anava molt a jornal 4 fora vila finsque un dia, fent feina a Son Ribes, empreguntaren si volia estar llogada ambdon Miguel Ferrando, el metge. Vaig es-tar de criadeta a ca seva durant uns anys.Quan vaig deixar aquella casa em vin-gueren a cercar per estar amb el metgedon Maties Munar, on també hi vaig es-tar uns quants anys.

—A on més estiguéreu fent feina?

— Quan tenia uns 18 anys estava lloga-da de criada a Ciutat amb una senyoraque Ii deien donya Pepa Salas, viuda deFortuny. Aquesta senyora em feia anar aclasse una hora cada dia els horabaixes.Aquí vaig aprendre a llegir i escriure.Sempre he estat molt agraïda de donyaPepa. Guanyava 7 duros al mes i mai emva descomptar el duro que ella pagavamensualment per la meva classe diaria.

— 0 sia que havíeu abandonat la fei-na del camp?

—Bono; sí i no, perquè la meva mare,a l'hivern, em llogava a la muntanya percollir oliva.

—Com es desenvolupava la feina deIa muntanya?

—Jo t'ho pots imaginar. Totes les do-nes i al-lotes que hi anàvem, era perquèa més del jornal ens donaven unes quan-tes gerres d'oli. Llavors els doblers ana-ven molt escasos. Cada casa havia defer molt els comptes. Tothom havia defer "es cap viu".

—Anàveu mantengudes?

—Et diré: cada una de ca nostra ens endúiem la farina, alla pastàvem. De bonmatí, a les 5, fèiem sopes del nostre pa iles cases ens les escaldaven. El vespre,igual. El mig dia, el dinar era tot acompte de la casa. Els diumenges totesanàvem a missa a Sóller. Team moltde fred l'amo de Son Perom, la posses-sió on i fèiem feina, feia foc a l'olivar.Nosaltres encalentfem una pedra, laposàvem dins el paner i de tant en tantens encalentfem els dits. Durant cincanys vaig anar a Son Perom i dos aS'Heretat. Feina molt dura. A vegadestrèiem les olives de dins la neu amb unbastó. A més, enfora de la família,

m'enyorava. No et dic...

De cop es posa a riure.

—Ara, quan he anomenat la família,m'he recordat d'un fet molt graciós —ensdiu—. Jo estava llogada, però m 'ho con-taren les germanes. Resulta que la mevagermana Margalida esperava un infant.Arribà el moment i el nin va néixer. Enaquests moments els fills majors de naMargalida estaven llogats, no hi eren. Elmés jove era a escola; tampoc no hi vaesser. Quan vingué de classe el seu pareIi diu: Tòfol, vés a ca sa padrina i diga-lique vengui, que mos han duit un nin.L'al-lot, tot satisfet, parteix a fer la co-manda. Fou digne de tenir en compte.Dona el següent part: "Padrina, ha ditmon pare que vingueu, que mos han duitun nin i mu mare no hi era".

El qui estam a la camilla comentam,rient, el missatge transmès.

—Heu viatjat mai fora de l'illa?

—Sí, fa un grapat d'anys vaig anar aParís tota sola.

—Meam... Meam. Contau-nos aixòdeim estranyant-nos que viatjàs to-

ta sola a Paris—.

—Això va esser quan el meu fillAndreu estava a França —ens diu—.M'acompanyaren a l'aeroport de SonSant Joan. Pas dins l'avió cap a Paris.Havíem quedat que el meu fill i la noram'esperarien a aquest aeroport. Quanviag davallar de l'avió no vaig veure nin-gú dels meus. Tots els viatgers que ha-vien sortit de l'aparell caminaven en unaIlarga fila en direcció a uns edificis quees veien al front. Jo vaig seguir entre ells

i girant-me a una jove li dic: Señorita:Habla usted español? "Si", ens diu unjove que anava davant ella. "Qué deseausted? Li vaig explicar que m'havien devenir a esperar a l'aeroport, però no veianingú de la família. "No se preocupe, se-ñora", em digueren. "Los encontrara enIa aduana". I així fou; vaig respirar.

—I què tal, Paris?

—Oh! Tot molt hermós. Vaig veure elSena. Amb el meu fill visitarem la plaçade La Concordia, pujarem a la torreEiffel amb l'ascensor, prenguérem caféallà dalt, vaig davallar a peu... M'agradamolt. Una ciutat plena de llum.

En breus paraules ens ha descritParis.

—Molt distint de quan éreu joveamb els carrers del nostre poble a lesfosques —li comentam—.

—Ah, fillet! Llavors era un altretemps; no teníem l'electricitat; quan to-caven la queda les al-lotes, totes erendins ca seva. Els vespres no sortien perres si no érem acompanyades per un fa-miliar. No saps la cançó?

—Quina cançó?

Un cert resplendor entre divertit iatrevit ha passat pels seus ulls.

—Diu així: Una fadrina sa mudaquan la queda sent tocari si s'estimat no hi vabona nit, clenxa perduda.

—0 sia que els joves, allots i al.lo-tes, els vespres no us vèieu?

—No. Però hi havia unes excepcions.

(Continua a la pagina següent)

Cindy Crawford's choice

New Grryikellalicrn

OMEGAThe sign of excellence

ji L

14 ENTREVISTA

(Ve de la pagina anterior)

Durant la novena de Sant Antoni i laquaresma tothom anava als sermons, i

abans o després, d'un mode fugaç, a ve-gades ens vèiem, no sempre. Aquestsvespres hi havia molta gent per la plaça,

a la sortida de l'església. Els joves de lla-vors no tenien la II ibertat dels d'avui.

—Un altre fet característic de la di-ferència de llavors a avui?

— Un temps anava al camp amb unasomereta; ara els meus fills venen a cer-car-me amb un cotxe.

—Continuem amb un temps. Hi ha-via curanderos al poble?

—N'hi havia un molt bo, el sen "Neo".

Quan es rompien un brag o una cama,tothom anava al sen "Neo".

—En aquests molins, les torres des-vestides dels quals vigilen el poblecom a sentinel-les, hi heu anat a fer fa-rina?

—Et diré: ho he viscut. Record mestreAndreu que amb una somereta anava a

cercar el blat de les cases i les tornava la

farina que havia molt al seu molí. Aim!)fa molts d'anys.

S'ha quedat mirant a l'espai, molt en-fora.

—Volíem demanar-vos els preusd'alguns articles d'aquells temps, a úl-tims de la primera dècada i principis

de la segona del segle XX. Què gua-nyaven les jornaleres del camp l la-vors; que posaven a la taula per di-nar... Voldríem demanar-vos moltescoses, pen') l'espai és curt. Podríeucontestar al que hem demanat?

— Sí. En part, sí. Una mesura de !letvalia quatre cèntims (10 cts.) i només lacompràvem quan no estàvem bons. Lesdones a jornal, cavant faves o fent elsblats de sol a sol o altres feines delcamp, unes dues pessetes. En quant a lataula era molt corrent els fideus amb pa-tata i les sopes, pen) més ximpletes queles que fan avui. Fins i tot algú encarafeia farinetes.

La nostra entrevistada ens ha donattestimoni d'una època: principis del se-gle XX. Les seves vivències i bastantscostums que ens ha descrit eren les ma-teixes de més d'un segle abans. El manllavors no evolucionava tan ràpidamentcorn ara. Ella, però, ho ha assimilat per-fectantent. Ha sabut agombolar molt bécavar faves i viatjar a Paris; el temps deles arades with orelles de fast amb l'è-poca actual dels saper-ordenadors. Nos'espanta de res. Ha compaginat perfec-tament els anys que aplegava oliva entrela neu de la muntanya i l'actual era delplastic. A través de les seves anècdotes iels seus ulls, que no tenen teranyines,hem vist retalls del passat.

Miguel Martorell Arbona

EcmCarrer de SantEartomeu

Si me surt explicaréaixí com diu sa cançó:Sant Bartomeu és patródes poble montdrer;un pic cada any sempre vei mos 'grada es brufar-lo;ja em direu si tenc raód'això que vos contaré:sense empedrar-li es carreressent tan pla i bo de ferestaria molt millor,per conservar-li s'honori venir que el trobAs bé;li planayen molt es paperI tin pi o dos si ve be;du molt poca lluentor.

Amador Font

Cafè CanPieres

Nova direcció•Pl. Major, 2

Tif. 971 64 64 60 •Montuïri

Alumnes de les Escoles: Els de 6è curs: tutor: Josep M Munar Vich TEls de 56. curs: tutor: Maria Antònia Vallespir Munar

CULTURA

15

E1100 aniversaria les Escoles

El tema central que es va treballar ales Escoles el curs passat duia per títolDemà dirent dèiem: els inicis al 1300.

Aquest curs es continua la tasca iniciadai es treballa des del 1300 al 2000, per talde commemorar el 700 aniversari de lacarta de poblament atorgada pel reiJaume II a la vila de MontuTri.

Aquest tema es treballarà al llarg detot el curs de forma puntual. Es té pre-sent a l'hora de programar:

• Les sortides pedagògiques: el Ir iel 2n cicles de Primaria, per exemple,realitzaran un itinerari per Palma per talde descobrir el món gòtic (castell deBellver, la Seu, la Llotja, casc antic...) ien tenen prevista una altra aValldemossa per conèixer diferents mo-numents dels segles XIV i XV (palaudel rei Sanxo, la Cartoixa...), a més deles que es realitzen pel poble (el Mol-nar, el pou del Rei, les Tres Creus...).

• Les disfresses dels Darrers Dies:l'alumnat disfressat representara una his-torieta que intentara resumir les dife-rents époques històriques des del 1300fins al 2000.

• Les jornades culturals: els dies 17,18 i 19 d'abril es realitzaran a l'Escolatota una série d'activitats adreçades a l'a-lumnat i a les famílies que tendran coma fil conductor el 700 aniversari de la vi-la de Montufti.

• La revista escolar Puput

Xerrador: es publicara, com cada any,un número monogràfic dedicat al temacentral Demà dirent dèiem: del 1300 al

2000, amb activitats escrites o gràfiquesrealitzades per tot l'alumnat.

• El teatre escolar: com a cloendatots aquests actes, a final de curs, l'alum-nat posarà en escena una obra de teatreque ens conta la história de Mallorca enesquetxos a partir de poemes i cançonsde Guillem d'Efak.

Aquestes activitats pretenen que l'a-lumnat conegui i valori l'evolució de lahumanitat a partir del seu entorn i es tre-ballin aspectes de les diferents époqueshistòriques de la nostra terra, des del1300 fins als nostres dies.

16 LA NOSTRA HISTORIA

Rectors de Montuïri des de 1285INTRODUCCIO

Fa bastants anys es publicà a BonaPau en la secció de noticies històriquesun article titulat "Elenco de rectores" perBartomeu Verger.

Un dia, per casualitat, trob a una llista aon n'hi havia més dels publicats. Vaigpensar seria interessant ajuntar—ho i po-sar—ho per ordre cronològic.

Les dates que don no són exactamentles de la presa de possessió com a rectorsinó les dels documents que en determi-nat any les citaven. D'aquí que de moltsno en sabem el temps que regiren la nos-tra església.

No vol dir que hi siguin tots, el mésprovable es que en falti algun o alguns.Cal dir que en aquells temps, i niés si esfeia per oposició, el càrrec de rector eravitalici, a no ser que els hi convinguésanar a un altre poble, i no sempre residiena Montuïri.

Per acabar, com veurem, hi havia qua-tre preveres (crec que en deixaren alguns)i a 1831 eren dotze. Sembla una xifraexagerada però hem de tenir en comptetres coses.

a) Montuïri tenia moltes terres de reia-lenc i encara que es prohibís al clero quehi comprüs, es feien els ulls grossos.Pagaven menys cens que les altres.

b) L'església tenia beneficis i els cape-flans n'eren els beneficiats.

c) La mentalitat antiga de molts de pa-gesos per tenir un fill capellà o una fillamonja. Ara bé, no tots tenien la mateixacultura, hi havia preveres que no sabienI latí.

CLERGUES DE MONTUÏRI

1395: Clergues que servien a Montuïri.

Nota treta d'un Reial Privilegi del ReiD. Joan firmat en Porto Pi, 18 novembre1395. Capbreu de Manresa.

1285 Gerard Sitjola, primer dels co-neguts, funda un benefici a l'altar de SantEsteve en poder de Mesquida Not.

Rdo. Ramon Llorens 1357 ( Provisi.XVI juny 1357) Gabriel Torres

1465 —1483. El Llibre de Provisions de

l'Arxiu de la casa de la Vila diu que el 13de setembre de 1465 era Rector.

Pere Manera. Any 1483 rector de ladita església. El Vicari General en la sevavisita diu que proposüs al Conseil que escastigàs al qui jurava de Déu, Jesucrist ode la seva Mare.

1492 Mossèn Jhoan Pol, rector deMontuïri (Cap. 186), deixa en testamentrendes ais pobres de la Vila i de paraulaque de la seva heretat i per ús de laParròquia fos comprat un missal de per-gamí estampat i costA 40 Mures l'any1506. Havia mort l'any 1604.

Antoni Abello, per document fixat en1509, consta era Rector el Molt IllustreArdiaca, al mateix temps de la Seu.Antoni Abello en sessió tinguda amb alsjurats i persones principals de la Vila esproposa que es descobrís i es fes de pedrapicada les voltes de l'església. Havia defer l'obra Jaume Barceló de Porreres.Devia tenir cinc claus gravant—se en cadauna d'elles les armes dels obres. No esdegué fer perquè al segle següent es tornaparlar de la mateixa volta.

1522, 28 de Setembre Lluís deVillalonga era Rector de la NostraParròquia. Era Ardiaca de la Seu. El 28de Març de 1546, tingueren junta en laRectoria presidida pel mateix per cons-truir el retaule de l'Altar Major. El Rectordóna 100 lliures i el feu el mestre de ciu-tat que havia fet lo de la Seu de lesAnimes del Purgatori. El dia de SantBarthomeu de 1550 el Bisbe el beneí.

El dit Bisbe s'allotja en casa del juratMiguel Mas; tal volta els germans o paredel Canonge Bartomeu Mas i delVenerable Vicenç Mas i de Sor JoanaMas. El Retaule és l'actual de Sant Pere.

Dn. Lluís deixa la meitat del seu argenta la nostra parròquia.

Dades Rd. Jeroni Cloquell.

1561—E1 Rector Forteza , no residia enel poble. Segui regint la parròquia elVicari Perot Ribes. A 1561 resolguerenfer la capella de la Puríssima.

1565—Pere Thomas: Consta que de

El lavatori de la sacristia es va fer l'any1642 essent rector Josan Serra

1565 fins al 24 d'Abri] de 1572 eraRector....

1599 —Llorenç Socles féu un inventaridels objectes de la Parròquia. Es feren elsfonaments per fer o mudar la Sagristia.

1613—Miquel Fonollar. Entra 1613,mori el 8 d'Octubre 1625. Deixa unapeça de terra d'aquesta Vila, de 9 quar-tons i les 80 Mures de cens pels pobresvergonyants de Montuïri.

1627 — Pere Torrandell pren posses-soni el 20 de juny de 1626. Es parla d'en-grandir i cobrir la volta d'esglesia. Es re-solgué com ho indiquen les parets. A lacisterna de la Rectoria hi ha el seu escut.

1636 — Joan Serra, 1636-1644. Feu cllavatori de la Sagristia en 1642 i portalhomes en 1643. Conforma son testament(en poder dc A. Cugullada, not.) fundauna obra pia per repartir almoines entreels pobres de la present Vila

L'escut de pedra que hi ha en el coll de la cisterna de larectoria es del rector Pere Torrrandell, qui ho fou de

Montuïri (1626-1636)

LA NOSTRA HISTÒRIA 17

1645 — Pere Antoni Riera. Féu Faltarde sant Josep en 1649

1664 — Rd. Dr. Jaume Riera. Rector.Rebé la visita Pastoral del Bisbe D. PedroFernández Manjares de Heredia. A 1668es suposa era mort, es rebé l'inventaridels hereus de dit Rector. S'encarregarende l'església el Rd. Francesc Socies pry.,beneficiat en nom i veu del Rd. JoanotMartorell pry. i Vicari de la present es-glésia.

1674 — Rd. Dr. Pere Joan Manera a20 de maig rebé la visita Pastoral del'Arquebisbe —Bisbe de Mallorca, elRdm. Sr. D. Bernat Cotoner. A 1686 i1695 rebé la visita Pastoral de D. Pedrode Alagon. Era nadiu de Montuïri i de laCosta. A la vacant actua de Rector elvicari Barthomeu Mut.

1697 — El 23 de setb. fou elegit el Dr.Ramonell nadiu de Palma. Proposa alsjurats i resolgueren alçar la Capella delRoser amb cinc altars a causa de no ca-brer-hi la gent en festes grosses. Fou be-nada el 24 d'Agost de 1710. A Maig de1722 renuncia al curat en favor del seugermà. Mori en 1754 a Montuïri. Fou en-terrat davant la capella de sant Ignaci delRoser. Deixa pels pobres la peça de terrade 5 quarterades de son Pur.

El Doctor Gabriel Ramonell es pos-sessiona de la Rectoria el 30 d'Abril de1723. Rebé la visita de: El Bisbe FrauBenito Penellas i Escardo , i la del BisbeLlorenç Despuig. Fou el gran impulsor dela reforma de Factual església. No podentveure la seva obra acabada féu una deixaper acabar-la. A la vacant s'encarrega del'església el Rd. D. Gabriel Company quifeu un inventari per orde del Bisbe JoanDíaz de la Guerra.

1774 — El Rvd. Miguel Far complí eltestament de seu antecessor i féu altrescoses a l'església. Rebé la visita del BisbeDon Pedro Rubio. Tingué disputes ambl'ajuntament per la retirada del quadre delBeat Ramon Llull de l'església. Fou ame-naçat de perdre el lloc. Així i tot el qua-dre estigué a la Rectoria de 1776 a 1905.A 1790 fou nomenat Rector de Bunyola.Durant la vacant regi l'església el VicariRafel Mayo!.

1790 —. Revd. Maties Espinosa. RebéIa visita del Bisbe Nadal Bernat. Era ciu-

tadà i Rector d'Alcú-dia. Desgraciadamentdóna forma rodona alsarcs de les capelles iemblanquina la voltade més prop de l'AltarMajor. Féu l'actualquadre del Roser.

1812.— El Governliberal s'incauta denou llànties de platade 628 unces de pesde la parròquia. Re-geix la vacant PauMateu que fou nome-nat Vicari.

1819.—Dr. LluchJoan, nadiu deBinissalem, governade 1819 a 1827 en quèpassa a ser Rector dePetra.—

1827 .—Dn MiguelPalou pren possessori.Era nadiu de Pollença.Compra la figura ac-tual de la Mare deDeli del Roser i altresobjectes de culte. Perun incendi casual escrema Faltar de Sant Joan amb la figurafeta per l'escultor Adrià. En 1831 passade Rector a Santa Eulàlia.

1831.—Fou nomenrat Dn. Pere JosepCapó nadiu de Búger.

Obra seva es la campana de tocar mis-ses i Santa Lucia.

En el seu temps hi havia 12 sacerdots.A 1853 fou nomenat Rector de SantaEulàlia i després canonge. S'encarregà dela parròquia el Rvd. Miguel Cerdá,Vicari.

I 853.—Es nomenat Rector D. PereAntoni Sala, de Campos. Rebé la visitadel Bisbe Salvà. El temps que fou rectorféu els domassos, el quadre de sant Joan ila figura i el quadre de la Passió i la figu-ra de l'Ecce Homo. A 1861 passa aRector de Porreres. S'encarrega altra vol-ta el Vicari Miguel Cerdà.

1862.—Fou nomenat D.GregoriEscarrer, natural de Porreres.

Feu la casa de les monges que s'hi esta-bliren el 26 d'Abril de 1868, el

Parallamps i l'arrambador del presbiteri.Es jubila en 1894, essent Regent D.

Rafel Nicolau.

1899.—D. Jaume Homar per mort delRector Escarrer fou Rector 1899 a 1913.

1913.—Dn. Pedro Isern Alemany del28 d'Abril de 1913 fins a 4 de Maig de1917.

1917.— Rvd.Gregori Barceló ecènomdel 4 de Maig fins a l'any 1920 en què, envirtut d'oposicions, fou clegit Rector.Morid l 12 de juny de 1951.—

Tot fou recopilat per Bartomeu VergerSerra.

Catalina Verger Ferrer

Les dades de treball són tretes de:*Apèndix vida de Sor Clara Andreu p. 26*Del Ilibre de Provisions, XVI-1357 i al-

tres del nostre arxiu* Del Ilibre de l'Arxiu Municipal escrit a

mà pel Rvd. Jeroni Cloquell, Prey.

L. FT IDE

J-fan passat 52anys

No sabem si són elles quese'n riuen d'ell o sols es la

cara de satisfacció quemostren algunes perpoder sortir a la foto.

El Hoc, en el carrer Majorprop de plaça. De totes

maneres la tans formacióque ha obrat el pas dels

anys —la foto data de1948— en les persones és

prou significativa. Na"Pellusca", na Bel "Llulla",

na Catalina "Perulla"n'Antònia Sampol de bongrat posaren en aquesta

ocasió. Ell es en Joan"Cigala" f quan era jove.

Nota. - Hem sabut que l'"ex-tern" a qui fèiem menció a lafoto del mes passat, no eratal, sin6 que realment estractava d'en Miguel "Poilus -

cot.

18

TEMPS PASSAT

tar. ■Im 31...7camank. cli:

1965: Comencen a asfaltar els carrers de Montuiri1965.- Gener.- Dijous, 7.- Estan

asfaltant els carrers de Montuïri. Hancomençat pels de Bernat Amer, CalvoSotelo i General Franco.-

Febrer.- Diumenge, 20.- El Reverenddon Mateu Amorós, fins avui vicari deMontuïri, sacerdot de moltíssim zel,l'hem acompanyat a Ariany a prendrepossessió com EcOnom. Hi ha assistitmolt gent dc Montuïri, autoritats i laBanda de Música.

Abril.- Diumenge, 24.- Montuïri haquedat consagrat als Cors de Jesús iMaria. Hi ha hagut com una manifestaciói el poble completament cnramellat.S'han distribuït 520 quadres o siguinfamílies consagrades.

Juny.- Dijous, 23.- Han duit el pkmols

per a la reforma de la casa de la BancaMarch.

Setembre.- Dilluns, 26.- Avui hora-baixa, a les set, han inaugurat la BancaMarch a Montuïri. N'he estat correspon-sal 40 anys i un mes, exactament.

1967.- Gener.- Dilluns, 2.- Hancomençat a enderrocar el yell Ajun-tament per iniciar les obres del nou.

Diumenge, 15.- A la Sala Mariana, perprimera vegada, he vist actuar quatrefrares franciscans amb cançons molt benajustades, damunt l'escenari.

Marc.- Divendres, 17.- Han enderrocatel yell Ajuntament amb una palamecànica. L'operació ha durant menysd'un dia. Gran quantitat d'escombraires

han omplit un pou de darrerel'Ajuntament i tots els locals que hi teniadestinats a presó i magatzems.

Abril.- Dilluns, 24.- Ha passat unacaravana estrangera d'autos de la primeradècada d'aquest segle. Tot el poble haacudit a l'estació on l'Ajuntament haviaaixecat un arc de murta per festejar-los.Els ha regalat un ram de flors i una bossade taronges.

Maig.- Dilluns, I.- En el Puig de SantMiguel hi ha hagut una concentració demalalts convidats per Ciritas Parroquial.Desdejuni de xocolata, ensalmada i gelati diversos números d'entreteniment. Hiha assistit molt de públic.

Agost.- Dimarts, 15.- Aquesta nit, laBanda de Música ha donat el primer con-cert a la nova placeta front a l'Ajuntamentde nova construcció, encara no inaugurat.

(Cont/mum)) Trod: Josep Oliver i Verd

MONTUIRERS QUE HAN DEIXATD PETJADA 19

Sebastiana Sampol Cerdà "Sampol"Es va veure plenament realitzada dins les Hermanitas de los Pobres

Tres caires un tant diferents esbrinenla vida de Sebastiana Sampol Cerdà alIlarg de la seva existència. El primercomprèn la seva inexperta joventut, eldecurs de la qual transcorr en mig del'alegria pròpia de la seva edat: diverti-ments, anar d'un Hoc a l'altre, amistatsmés o manco frívoles, passejades ambles seves amigues, pròpies d'aquellaépoca del primer quart de segle —pen-sem que va néixer el 25 de setembre de1913— i altres fets significatius que ladefineixen com una ai iota de ca seva nomassa ficada dins la llar.

El segon caire comprèn des d'un pocpassats els 20 anys fins als 44, época enquè va començar a comportar-se comuna persona de seny, però vivint el seutemps, fins assentar-se definitivament.Pensem que a ca seva eren 9 germans —6allots i 3 allotes— i les Ilesques no po-dien esser massa grosses. Per això s'ha-vien d'espavilar pares i fills per podertreure el carro. Mentrestant passaven elsanys i na Sebastiana es feia major.Aquella incipient alegria juvenil es tans-formà en seriosa. Semblava què el seucap s'havia assentat, però continuava fa-drina. Prop a l'edat de 40 anys i en unade les moltes visites que feia al seus tiosde plaça, la seva tia Catalina li digué:"Ai si els meus pares no s'haguessinmorts, t'hagués fet un vestit nou i ha-guessis trobat un enamorat. T'hauriescasada i ell... t'hauria tupat". Per() ellano feia gens de cas a aquestes bromes

perquè dins ella aleshores semblava quehi covava la vocació de fadrina.

Ara bé; definitivament no va ser aixf.A mitjan 1954 —ella ja en tenia 40— ambmotiu d'uns Cursets de Cristiandat quees feren en el Puig i dels quals n'era di-rector espiritual don Bernat Martorell,fou quan ella es va convèncer que teniavocació religiosa i concretament la delservei als pobres, yells i desemparats.

Un dels dies que anava a prendre cafédesprés del dinar a la casa dels espososJaume "Ignaci" i Margalida "de Meirels va confiar que prest se n'aniria a ser-vir els pobres. Tanmateix ella pensava:"Si els ocellets viuen sense que ningú no

els doni menjar...""Vull servir elsveils, i si estic bo-na ho faré".Decisió que no elsva sorprendremolt perquè sa-bien que estimavatan els veils quequan tenia notíciaque a la vila hi ha-via un mort,totd'una anava aca seva a vestir-lo.

Arribà el dia —iaixí entram al dar-

—el 21 de novembre de 1956, i ella en te-nia 42—, sense haver dit res a ningú nitan sols als de la pròpia família, ni fins itot als seus pares, quan, amb el cotxe decan Jaume "Ignaci" i acompanyada perIa seva esposa i la "tia Aloja", deixavadefinitivament Montuïri —segons ella,però després no fou així, perquè, poste-riorment les decisions del Concili VaticàII paldiaren un poc les directrius esta-blertes, encara que de llavors ençà vaarribar a tornar un grapat de vegades a lavila. I en una d'elles, en certa ocasió co-mentava: "Si tothom sabés la felicitatque hi ha en els convents, els assaltarienencara que haguessin de passar per da-munt el reixats".

Quan a un li recorden que de petita ija major era molt afeccionada a la litera-tura i a la música i molt donada a aten-dre els seus germans, comprèn la delica-desa en què va viure i agombolar tantsde yells i desvalguts, alguns dels qualsrebutjats per les seves pi-Copies families.Com també s'intueix que na Sebastianas'entregàs "en cos i únima" per seguir laseva vocació.

Alliberada de Montuïri, els 5 primersanys els passà a França —ella prèviamentja ho sabia, d'aquí que "s'aficionàs" aprendre francès— entre París i Orleans.Després féu els vots perpetus i tornà aEspanya i passà a exercir el seu aposto-lat a diferents residències de Catalunya.Però... quan en certa ocasió, en una deles seves esporàdiques vengudes al po-hie, ii demanàrem si encara es conside-rava montuïrera; ella, sense pensar-s'hogens, contestà aixi: "Montuïrera, hastala muerte, com diuen (en castellà) comtambé em sent Hermanita de los pobres,hasta la muerte (*).

Na Sebastiana —Sor Margarita Mariade la Cruz, dins l'orde— va morir dia 10d'abril de 1999 als 85 anys, després demés de 42 al servei d'aquells preten-dents que ja albirava anys abans d'anar-se'n de Montuïri i amb els qui va aeon-seguir veure plenament realitzada la se-va existència.

O. A rbona

Fa poc més de deu anys, a Roma, n'Antoni "Roegó" aconseguídonar la ma al Papa.

rer caire—. Era unclar mati de tardor

*) Cfr. Bona Pau núm. 453 de novembrede 1990.

El magatzem de la Cooperativa Agricola de Montuiri tal com estroba en l'actualitat

20 DE FORA VILA

El magatzem de laCooperativa

Des que la Cooperativa AgrícolaMontuïri comença a funcionar, es pensàen comprar o construir un magatzem pro-pi. Però quan es pensa seriosament fouquan l'any 1970 desprès d'uns anys dedeixadesa es torna a emprendre la sevaactivitat.

Pert) on i com s'havia d'adquirir?S'havia de menester o bé un local apte jaconstruYt o construir-me un de nou.Aleshores el capital procedent de l'apor-tació del socis a penes bastava per adqui-rir partides de fertilitzant i altres merca-deries necessàries per servir els socis i di-fícilment es podria demanar un créditbancari ja que, no disposant laCooperativa de patrimoni ni capital, elsbanes o caixes eren mol reticents a con-ced ir-lo.

Si actualment la Cooperativa disposade magatzem es deu a les gestions quefeu en Rafel Bauçà Skies "Rafela" elqual pel seu compte adquirí un tram de lavia del tren al pas per la finca de MiguelRamonell "Matxo" i que posteriormentcedí a la Cooperativa per construir el ma-gatzem.

Aleshores en Rafel era el secretari i es-sent que la finca de la seva esposa "SaLlapasseta" confronta i, per tant, self) vet.-nats de "Sa Llepassa", propietat aquestadel conegut home de negocis senyorAntoni Fontanet, i éssent veïnats erenamics. L'esmentat senyor uns anys abanshavia comprat a la companyia del tren elsterrenys de la via al pas per Montuïri. Amés d'ésser veïnats d'enrera ja tenien unacerta amistat pel fet de tenir contactes co-mercials entre ambdós. Grades a aquestaamistat en Rafel aconseguí comprar-li dittram per 60.000 pessetes amb Ia finalitatde cedir-ho a la Cooperativa. -Si la coo-perativa no ho vol ja m'ho quedaré jo, di-gué en certa ocasió. La junta rectoraacordà acceptar l'oferta, d'aqueixa mane-ra es disposa d'un solar per construir elmagatzem.

Per a construir-lo s'hagueren de supe-rar no poques dificultats. En primer lloc itambé grades a l'amistat de l'amo enDamia Aloi "Carro" vers la famíliaMiguel "Matxo" i la seva esposa Antòniade "Mianes" va aconseguir que canviés elmateixos metres que ocupava la via del

tren amb el solaron actualment estroba. D'aqueixamanera es tenguéel solar rectangulari a can Matxo, lafinca sense la nosade la via del tren.Una vegada aeon-seguit el solar esnecessitaven dinersper construir elmagatzem i als fons de la cooperativan'hi havia pocs i encara no existien sub-vencions, id6 com fou possible?.

El president l'amo en Rafel Trobat"Hortolà" juntament amb membres de lajunta i altres socis que el recolzaren iniciàcontactes amb els mestres picapedrers deMontuïri, es feu una subhasta per enca-rregar la construcció de la primera fase almestre que ho fes millor i a més baixpreu, aquest fou el mestre picapedrerAntoni Verger "Pelut".

Amb la finalitat de reduir el cost bas-tants socis col.laboren realitzant moltafeina. Primer cavant les escombres id'allò que es feu molta feina va ésseramb el transport amb tractors. Essent ques'havia d'alçar el trespol per tenir bon ca-rregar i descarregar les mercaderies ames de col locar-hi els macs procedent deIa via del tren aquest no bastaren per om-plir i se n'hagueren de dur d'altre hoes,idé tot el material el traginaren uns quantsocis de franc. Cal destacar en TomeuMascaró "Punta" e.p.d, -aleshores presi-dent- en Miguel Bauça "De Son Canals",en Rafe! Bauça "Rafela", l'amo en JoanSocics "Gurió" i altres. També s'havia demenester grava, aquesta la regala total'amo en Jaume Alcover "Des Coll".D'aqueixa manera i superant no poquesdificultats fou possible la construcció deIa primera fase de l'actual magatzem

A la segona fase, tal com es troba ara,Ia construí íntegrament mitjançant un crè-dit bancari l'empresa EGRABO senseque el socis intervinguessin aportant fei-na, però sí diners.

Anys enrera, la Cooperativa de Mon-tuïr i, fos perquè els socis no corresponienlliurant els seus productes a la Coopera-tiva, ja fos per mala gestió dels seus ge-

rents i juntes rectores o altres motius,com per exemple no disposar de merca-deries suficients per abastir les necessi-Eats del sods, o bé per no tenir un bonmercat obert per vendre els productes delcamp, fos pel que fos, cis resultats noeren gaire afalagadors per animar a per-severar i sortir endavant.

I com que es disposava de poc capital ibaix aval financer, els proveïdors a vega-des tenien por de no cobrar i s'havia depagar sempre al comptat, lins i tot, a ve-gades s'havia de bestreure per endavantl'import de la comanda.

Fou a partir de l'any 1989 que, amb elsuport del Govern Balear es capitalitzà ies saneja. Dita ajuda consistia en que decada pesseta que aportás el soci elGovern en posava un altre.

S'acorda que els socis que volguessincontinuar essent-ho aportasin 50.000pessetes i que sumant les ajudes delGovern foren 100.000. Gracies a aquestacapitalització la Cooperativa ha tirat en-davant.

I ha estat gracies a persones que apor-taren feina i diners com avui a Montuïrifunciona una cooperativa agraria

Per tant les persones que la fundaren ique després, superant no poques dificul-Eats, construiren l'actual magatzem esmereixen un homenatge i l'agraYment detot cl poble, ja que sense cl magatzempropi difícilment s'hagués arribat a unmoviment de mercaderies com l'actual.Aquest darrer any, les vendes han arribata 98.000.000 de pessetes. Avui, laCooperativa, funciona com una empresaeconòmicament rendible, donant feina adues persones a temps complet i a una atemps parcial.

Sión Nicolau

Mestre Biel "Bello" empeltant un ametler a Son Sastre de l'amo en Rafel Ribas

Seguridad yLimpiezas, S.A.

Gremio de Albañiles, 14

Tlfs. 29 50 92 - 29 50 66 - 20 63 11Pol. Son Castelló 07009 Palma de Mallorca

DE FORA VILA

21

Ametlersempelts

En lluna nova de gener, segons cos-turn de la pagesia es bon temps per ferempelts d'ametller.

L'empeltar ametllérs joves no hi ha di-ficultat. La soca o brancam no es gairegruixat fa bon cordar la muda i normal-ment el 90 % aferren. Quan l'arbre es fagros i pels motiu que sigui es vol empel-tar la cosa ja es complica una mica. Tot iaixí fins que la branca que ha de portarIa muda es d'un gruix com la camad'una persona encara pot anar bé. Pea)quan se complica es quan volem empel-tar un ametller ja molt desenvolupat. Elproblema que tenim per empeltar unametller gros i veil es que el seu bran-cam es massa gran per poder col•locar lamuda així com ha d'estar per ben afe-rrar. Allò que sí es feia, i es fa encaraara, es tallar tot el brancam a partir deles branques que són com d'un gruix debrag d'una persona. Una vegada havercoronat, o sigui tallat les branques esprocedeix a fer l'empelt o be es tallenels cimals a uns pams de la soca s'espe-ra l'any següent que hagi tret i s'empeltaa les noves tretes.

L'altra dia de pagès, ens toparem be-renant juntament amb mestre BielMayol "Bello", empeltador aficionat, iem va convidar a ajudar-li i a observarcom realitzava els empelts. Essent queens trobàvem en lluna nova de gener isegons tradicions pageses es bon temsper fer empelts, a Son Sastre de l'amoen Rafe] Ribes "de can Mas", mestreBiel "Belk)" va empeltar uns quantsametllers yells de més de trenta anys, ales branques gruixudes.

Realment vaig romandre sorprès per-què si be és cert que no es l'únic empel-tador que ho fa així, aquesta modalitatno està gaire estesa, ja que en fallen has-tants. Pere, mestre Biel no sé quin dodeu tenir que gairebé tots li aferren.

Aquest sistema consisteix en tallar elscimals com a mig metre de la soca, ge-neralment quant l'ametller es yell sónd'un diàmetre d'entre 25 i 30 cm. Moltgruixats per l'empelt aferrar i desprèsd'aferrat cobrir tot el tall.

Una vegada haver tallat tot el brancammestre Biel procedeix primer adobar lamuda; una vegada adobada, fica un pun-

x6 d'acer —la prova— entre pell i fustaper fer lloc a les mudes, i les fica al vol-tant del tall. A l'empelt que vaig obser-var a la mateixa branca n'hi fiat sis.Quan estan el seu Hoc i ben col•locades,amb una pasta gomosa de pròpia fabri-cació seva l'empasta pel seu voltant sen-se emprar corda ni cinta d'empeltar.

No tendria gaire fiança sí fos la prime-ra vegada que realitza aquest modeld'empelt perquè encara no sabria, a ho-res d'ara el resultat. Pere, en aquest ma-teix ametllerar fa dos anys que ja hi vaempeltar uns quants ametllers yells ambaquest procediment i aferraren el 95%,=es, l'any passat ja fruitaren i enguanyes troben ben preparats per tenir una bo-na florida. Quan surti aquest article a

Bona Pau hauran florit.Segons l'amo en Rafel, empeltar

aquests ametllers es deu a que fan po-ques ametlles i de poc rendiment clove-Ila—bess6.

La varietat que té experimentada i quesembla li va be es la "filau", nom presde mestre Filau de Lloret de VistaAlegre. Es per tant una ametlla mallor-quina de bessó gros i productiva, a méste l'avantatge que al segon any d'empel-tat ja fan ametlles

Els citats empelts es feren a comença-men de gener. Abans de dur aquest arti-cle a la redacció vaig anar a veure sitreien i ja botonaven. Amb la pinta quefeien possiblement hauran aferrat tots.

Sion Nicola ti

22 PUBLICITAT

4 OimoeIsuideA

Reintegrarnent:;. inferkes o 75000 PTA

Ingressos en Ciettill I XVCS

ArtualitiaciO Ibtatec

Censuges de saldo

Extractes de cumples

Ttdsp;mos enge comptcs

Perick de talon:iris

Peticie de certd4raL; de residêmie

InforrnaciO ficcal

Citou ta de soldes darters meviments

de targetes' de crédit

Pagarnent de rebuts melançant codli de bastes (1

Opetatixia zar■Ma moneder (Tergele Clqtadana))

trrta telefons rni)bils

als caUkurs que dis aun d'aquesta opcei

JuvenilsMontuïri, 1 - Sineu, 1Escolar, 2 - Montuïri, 3

CadetsBarracar, 1 - Montuïri,

InfantilsBarracar, 3 - Montuïri, 1Cardassar, 6 - Montuïri, IMontuïri, 1 - Son Servera, 2

(Continua a la pagina següent)

ESPORTS

23

El Montuïri torna a ser líderJoan Barcelei Prohens guanya dues proves de crossBon inici d'any per a l'equip de I

Preferent. Ha acabat el mes de març enprimera posició. Dos resultats desta-quen, la victòria dins La Unió i l'empatdins Sóller, equips que van darrere delnostre representant, a pocs punts a lataula classificatõria.

RESULTATSEls resultats registrats pels equips

montuirers durant el passat mes de generhan estat els següents

FUTBOLI Preferent

Montuïri, I - Penya Arraval, ILa Unió, O - Montuïri, 2Montuïri, 4- Independent, ISóller, 1 - Montuïri, 1Montuïri, 2 - Peguera,1

III regionalSon Oliva, 1 - Montuïri, 2Montuïri, 6 - Alqueria Blanca, 2Montuïri, 3 - Vilafranca, IPilares Soledat, 4 - Montuïri, 2

Futbol sala iniciació - Montuïri "A" T i Montuïri "B"

Equip de minibasquet benjamí

Equip de bàsquet ale VI escolar

ZONCESIONARIOFQ

24

ESPORTS

Les promesesde l'esportmontuïrer

(Ve de la pagina anterior)

AlevinsSon Cotoner, 2 - Montuïri, 1Montuïri, O - Son Cladera At, 6Montuïri, 1 - Sollerense,

Benjamins futbol-7Vilafranca, I - Montuïri, 7Montuïri, 4 - Manacor,

Futbol-sala séniorApa Siurell, 7 - Ca Na Poeta, 3Ca Na Poeta, 3 - Royal Marratxí, 2

BÀSQUET FENIENÍSéniors

Santanyí, 38 - Montuïri, 24Santa Maria, 47 - Montuïri, 51

JúniorsMontuïri, 33 - RP Felanitx, 34

CadetsLlosetina, 32 - Montuïri, 53Montuïri, 38 - MGG Sant Llorenç, 32

InfantilsCampos, 38 - Montuïri, 59Montuïri, 37 - Binissalem, 19

MinibAsquetSant Josep A, 46 - Montuïri, 19Montuïri, 20 - Sagrat, Cor, 25BÀSQUET ESCOLAR

AlevinsPetra, 7 - Montuïri, 58Montuïri, 54 - Sineu, 6(Jornada de Sineu del 22-01)

BenjaminsMontuïri, 46 - Petra, 24Pori-el-es, 7 - Montuïri, 26(Jornada de Porreres del 29-01)

ATLETISNIEBons resultats han aconseguit els atle-

tes montuYrers durant el passat mes degener a les diferents proves de cros enquè han participat. Destacam els se-güents:

- Sant Silvestre de Marratxí, JoanBarceló Prohens, campió a veterans D.

- Malgrats a Santa Ponça, Marc Solier,segon a iniciació.

- Cross Emili CAmara, Joan BarcelóProhens, primer a veterans M-55

- Control escolar al Príncepsd'Espanya, 600 metres llisos, MarcSolier, quart.

Biel Gomila Equip de futbol sala d'educació infantil

2

ESGLÉSIA EN CAM! 25

Ja es sabut que el passat 24 dedesembre s'obrí la porta delJubileu de any 2000. Aquestaporta pretén esser un símbol queens ajudi a entendre que cadaun de nosaltres hein d'obrir la nos-tra pròpia porta del cor per deixarentrar l'amor i la misericòrdia deDéu, per després poder obrirals altres la nostra porta, sobre-tot als que no podem oferir lanostra misericórdia. Sabemque es molt difícil la reconcilia-ció de les ferides, que no es fà-cil la conversió; que costa moltesser testimonis de Crist. Totaixò Déu ho sap. Per aquestaraó Ell ens ofereix la possibilitatd'estrenar un nou mildenni i unnou futur on tot pugui ser dife-rent, nou i gratificant, a partirdel perdó i la reconciliació.Recordem que Ell uní la huma-nitat perdonant els nostres pe-cats deixant-los clavats a lacreu.

Ara l'Església, per aquesta me-diació ens demana que clavemd'una vegada per a sempre totallô que ens separa dels germansi de tot quant ens impedeix la bo-na relació i comunicació entrenosaltres i Déu. El Jubileu de l'any2000 es la gran ocasió. Aprofitem-la!

A continuació detallam uns tretssignificatius d'aquest jubileu per siens poden ajudar:

L'objectiu primordial del jubileu"es confirmar i enfortir la fe i el tes-timoniatge dels cristians. Cal, pertant, suscitar en cada fidel un veri-table anhel de santedat, un fortdesig de conversió i de renovaciópersonal en un clima de pregàriasempre mes intensa i de solidariacolliment del proísme, especial-ment del més necessitat".

Els signes i elements constitutiusdel jubileu són el pelegrinatge, laporta santa, la indulgencia i la ca-ritat; i a més dos altres signes sin-gulars que el papa subratlla per a

aquest any sant: la purificació dela memória, com examen deconsciência i com a acte coratjósi humil de reconeixement de fal-tes comeses pels que s'anomenencristians, i la memória dels mórtirs,per no oblidar el testimoniatgeconstant del que han anunciat

l'Evangeli Murant la seva vida peramor, i sobretot el gran nombrede màrtirs mes recents a causadel nazisme, del comunisme i deles Iluites racials.

Les disposicions per a rebre eldo de la indulgència, segons el

decret de la Penitenciaria apostò-lica i que formen part de la tradi-ció jubilar són:

1. La confessió sacramentalque porti a una veritable conver-sió del cor i a perdonar-nos els unsals altres.

2. La participació en l'Eucaristiacom a trobament transformadoramb el Crist, que es la nostra pau ila nostra reconciliació.3. El pelegrinatge a Roma, aTerra Santa, a la pròpia esglé-sia catedral o als santuaris de-signats. També visitant malalts,empresonats, vells que estansols, com qui fa un "pelegrinat-ge" cap a Crist present en ells.

4. La pregaria, participant enel l'oc del pelegrinatge en unacelebració litúrgica, exercicide pietat o senzillament pre-gant amb les oracions de sem-pre (Parenostre, Avemaria,Glõria al Pare, Credo, etc.)

5. L'acció penitencial, ambla pràctica del dejuni o del'abstinència de coses super-flues, o bé col.laborant en tas-ques de voluntariat o sosteni-

ment amb una significativa apor-tació, obres de caràcter socials,especialment a favor dels infantsabandonats, joves amb dificul-tats, vells necessitats, estrangers,etc.

Nofre Torres, rector

NIÉS INFORMACIÓ

El "Gran Jubileu de l'any 2000"

Taller mecànicPlanxa pinturaConstantino Ruiz Gonzàlez

C/ Ramon [lull, 46 • Tlf. 64 61 84 • Montuïri

Noticies del sínode de l'Església de Mallorca

Conseil de laïcs

Les constitucions sinodals de l'Església de Mallorca contemplen la crea-cié d'un consell de laics que pugui aportar la seva veu en les directrius deIa renovació de l'Església de Mallorca a través de les reflexions sinodals.Aquest Conseil s'haurà constittift dia 1 de febrer. Serà un Hoc de debat,d'escoltar iniciatives i de promoure el paper dels laics dins l'Església. ElBisbe escoltara les iniciatives, preocupacions i els compromisos que ad-quiresquin els laics de Mallorca.

En aquest consell, compost per 30 membres, hi acudirà un representantde cada arxiprestat. Del nostre Arxiprestat des Pla ha estat elegida peraquest primer any n'Antònia Garcia "Mosson". Des d'aquí li desitjam bonencert i les nostres pregàries.

Pensem que la renovació de l'Església del futur vendrà a través delslaics. Per això mateix ens hem d'animar i a la vegada organitzar. Finalment,ja aquí a Mallorca, la nostra Església a través de la seva assemblea Sino-dal ha començat a organitzar-se en equips de govern. Precisament el Síno-de vol que el govern d'una comunitat (parróquia) es dugui entre capellans,religiosos i laics.

Nofre Torres, rector

26 ESGLÉSIA EN CAMÍ

En col lectes extaordinàries durant 1999 s'han recaptat 931.540 pessetes

Collectes extraordinàries

El total de les col.lectes extraordinà-ries (Campanya contra la fam, missions,ckitas, seminari, ajuda a Hondures, etc.)al llarg de l'any 1999 puja la quantitat de931.540 pessetes. La Parròquia agraeixtotes aquestes col•laboracions i d'unamanera particular a tots els qui estansensibilitzats amb els problemes dels quisofreixen.

Sant Blai

El primer diumenge de febrer, dia 6,en commemoració de la festivitat deSant Blai, després de la missa del vesprees beneiran els aliments.

Dejuni voluntari

El divendres dia Il és el dia assenyalatper al dejuni voluntari en solidaritat ambtots els qui tenen necessitats i sofreixenfam i misèria.

Mans unides

El diumenge dia 13 se celebra la jorna-da de Mans Unides per recaptar doblerscontra la fam. També es poden depositarels donatius en els comptes bancaris anom de "Mans Unides, Campanya con-tra la fam", o bé acudir a la rectoria. Sesuplica la sensibilitat humana i cristianade tots. Gràcies!

Baptismes

Dia 13 horabaixa a les 17h tendrà Hocel baptisme comunitari a l'església per atots aquells nins i nines que prèviamentho hagin sol.licitat. Per això convé queels pares es posin en contacte amb lapafrróquia.

Curset prematrimonial

El pròxim curset prematrimonial per atotes aquelles parelles que es preparenper a rebre dignament el sagrament delmatrimoni començarà el dilluns dia 14, ala rectoria de Montuïri, a les 21h. La du-rada és d'una setmana.

Enguany les beneïdes de Sant Antoni foren dignes. El comportement de totsmeresqué un aplaudiment

•VERGER

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓCtra. Montuïri a Porreres, Km.1 • Tel. 971 646 695 • Fax 971 161 503

MONTUTRI

MIS'CELLANIA 27

LPi 1)ucdif2la) licanaidlh

.11:A?ALTCY2Gener de 2000

Dia 89

0'7 litres m29'3 "

10 10'2 64

64 I I 5'5 64

12 1'9Li 14 5'5 44

44 15 0'324 3'3 46

64 25 5'9 44

Total 42'6

10 anys enrereFebrer de 1990

Rafe! Socias, rebut pel ReiDia 23 de febrer de 1990 el Rei va re-

bre una representació de les Associa-cions de Persones Majors d'arreu d'Es-panya. Al montuïrer Rafel Socias, que hiassist( per la nostra Comunitat, fins i totli va parlar en mallorquí.

25 anys enrereFebrer de 1975

Jubilació de dos mestresDesprés de molts d'anys d'exercir la

docència, aquest febrer de 1975 es jubi-laren dos mestres: Pere Rosselló (dia15) i Jerônia Juan (dia 27). Alumnes iprofessors els reteren homenatge ambproves esportives, teatre, teresetes,balls... Els seus companys els entrega-ren sengles plaques d'argent.

50 anys enrereFebrer de 1950

Intent de robatori a la casa e la vilaLa nit del 9 al 10 de febrer de 1950

uns Iladres mitjançant una escala entra-ren pel corral dins la casa de la vila.Alla, amb una falç i una serra, violenta-ren persianes, portes, caixa de cabdals,caixons de les taules, panys, biblioteca,arxiu, sala del jutjat... i sortiren per lesportes i persianes de plaça. No se'n po-gueren dur doblers, pet-6 sí espenyarencerta documentació i llibres.

100 anys enrereFebrer de 1900

Suspensió i reposició d'un empleatEl 3 de gener de 1900 fou suspès de

feina i sou l'empleat del camins ve'inalsMateu Sastre Balaguer degut a les dife-rents faltes que havia combs, pelt a lasessió de 28 de febrer del mateix anyfou tornat reposar.

Gener de 2000Naixements

Dia 27 dbre. Magdalena Mascaró Fiol,I'll la de Monserrat i Ma Francisca.

Dia 10 gener.- Adrian Rodriguez Mut,fill de José Manuel i de Catalina,

Dia 14.- Joan Verger Roig, fill deMaties i Antònia.

Dia 19.- Sebastià Caldentey Cloquell,fill de Jaume i Antonina.

Dia 26.- Clara Palou Vaguer, fillad'Antoni i Margalida.

DefuncionsDia 4.- Josep Mas Sastre "Comelles",

casat de 70 anys.Dia 9.- Coloma NicolauVerger "Pe-

lut", viuda de 84 anys.Dia 10.- Pere Joan Miralles Arnau

"Putxo", fadrí de 67 anys.Dia 14.- Aina Gomila Garau "Moline-

ra", viuda de 97 anys.Dia IS.- Fancisca Jaume Amengual

"Son Costa", viuda de 89 anys.Dia 16.- Isabel Fiol Cedà "Tavet",

viuda de 92 anys

RubiolsIngredientes j elaboració

5 ous, 300 g. de sucre, un quilo desaïm, un tassonet de vi de suc de taronjai la farina fluixa que es beu. Es pasta i esfan els rubiols posant dedins la confituaque es vulgui.

Sebastiana Verger Gotnila "Rua"

8 Febrer 1950Gabriel Ferrer Sampol "Son Coll"

amb Maria Arbona Verger "Quelet"

6 Febrer Petra 20 febrer St. Joan13 " Porreres

27 " Vilafranca

:611:A]Jubilació

Des que jo estie jubilatme lieu més fer sa cançó;

com aqueixa no en tenc capque m'hagi sortit millor.No em pensava veurer-ho;a l'any dos mil he arribathe sabut que m'han pujat,jo així ja estic conformat,però aniré a cobrar-ho.Jo ho he let coneixedor;m'ho diuen, que he canviat;sa meva dona ha notat,segons que, ja m'és sobrat,he pedut es sa mitat,me costa molt 'cabar-ho.Pel qui vulgui cap favor,jo disfrut, i és de fer-lo,m'agrada molt s'amistat,lo que cont és veritat,no hi crec, anar equivocat,perquè puc recordar-ho.

Annular Font

REIS I SANT ANTONI28