ÈDIPl’ALTRE,

EL MATEIX

Els precedents: Laios, el pare

• Laios, fill de Làbdac, fou criat per un parent, després de la mort de son pare. Quan es va fer major intentà ocupar el tron, però els seus cosins li ho impediren.

• Laios fou expulsat i li donà assil el rei Pèlops de Pisa. El rei li confià el seu fill Crísip i li demanà que li ensenyara l’art de conduir cavalls.

• Laio s’enamorà del jove i un dia el raptà i el violà. Segons una versió, Crísip se suicidà per vergonya; segons altra, sa mare ordenà que l’assessinaren.

• Després de la mort dels cosins es convirtí en rei de Tebes.

Laio rapta Crísip

• Ja rei es casà amb Iocasta, altra descendent de Cadme i Harmonia (fundadors de Tebes).

• Durant anys intentaren tenir fills, sense aconseguir-ho.

• Laios acudí a l’oràcle de Delfos buscant una solució.

Laio en el Oràcle. Edip exposat per un pastor. Manuscrit s XV

Laios, rei

L’oracle de Delfos

"Laios, fill de Lábdaco, supliques una pròspera descendència de fills. Et donaré el fill que desitges. Però està decretat que deixes la vida a mans del teu propi fill. Així ho va consentir Zeus Crónida, accedint a les funestes malediccions de Pèlops, el fill dels qual vas raptar. Ell va imprecar en contra teu aquestes coses"

Pitia de Delfos, John Collier

Naixement

• Però Laios un dia, ebri, va desobeir l’oracle, i va tindre un fill, Èdip “el dels peus umflats”

• Llavors, va decidir exposar el nadó després de travessar-li els turmells amb unes agulles.

• Un pastor al seu servei el va abandonar en la muntanya Citeró, on el va arreplegar Euferb, un pastor corinti.

• Aquest el va entregar al rei de Corint, Pòlib, i a la seua esposa Mèrope, els quals el van adoptar.

Edipo y el pastorEdipo y el pastor, ,

Euforb amb Èdip nadó, Cabinet des Medailles 372

El pastor Euforb alimenta Èdip A. Chaudet (1763-1810)A. Chaudet (1763-1810) Louvre

Joventut

• Èdip creix creient que és el fill dels reis de Corint, fins que un dia un home ebri l'anomena fill de la fortuna. L’endemà Èdip pregunta als seus pares, els quals es mostren indignats, però ell, encara inquiet, emprén un viatge a Delfos per consultar l’oracle d’Apol·lo.

• L’oracle no respon la seua pregunta però li fa saber el seu destí: matar son pare i casar-se amb sa mare.

Aterrit i, a pesar de tot, convençut que els seus pares són Pòlib i Mèrope, no torna a Corint, sinó que pren la direcció contrària. Al cap de poc troba, en un encreuament de camins, un ancià amb un escorta amb qui inicia una discussió que acaba amb la mort de l’ancià a mans d’Èdip. L’escorta escapa.

Èdip i l’Esfinx• Fugint dels seus pares arriba a

Tebes, assolada per l’Esfinx, un ser amb rostre de dona, cos de lleó i ales, que proposa enigmes i devora els jóvens que no els resolen.

• L’oracle va predir que Tebes s’alliberaria del monstre quan algú endevinara l’enigma, Creont, germà de Iocasta i regent de la ciutat des de la mort de Laio, va oferir la mà de la reina viuda a qui encertara l’enigma.

• Així, quan l’Esfinx planteja a Èdip l’enigma, ell el resol i l’Esfinx, desesperada, es mata llançant-se per un penya-segat. Èdip i l’Esfixe, ca. 460 aC, Vaticà

Esfinx• En la mitologia grega,

l’Esfinx (Σφίγξ, potser de σφίγγω, ‘estrangular’) era un monstre funerari de destrucció i mala sort

• Se la representava amb rostre de dona, cos de lleó i ales d’au.

• Segons Hesiodo era filla de Quimera i d’Ortro, el terrible gos germà de Cèrber.

Esfinx funerària arcaica (560–550 a. C.)

L’enigma???

Èdip i l’esfinxÈdip i l’esfinx, , Ceràmica gregaCeràmica grega

Edip i l’esfinxEdip i l’esfinx, J. B. Ingres, 1808, J. B. Ingres, 1808

Edip l’esfinxEdip l’esfinx, , G. Moreau,1864G. Moreau,1864

François-Xavier Fabre

Gustave Moreau

Giorgo de Chirico

Francis Bacon

Oedipus- and Sphinx, Brooke, 1990 Oedipus and Sphinx, Perica, 1994

Edipo y la Esfinge, Roger Payne

Èdip rei• Èdip es casa amb Iocasta i es

convertix així en rei de Tebes. Durant anys el seu regnat és feliç: del matrimoni naixen dos fills -Eteocles i Pol·linices- i dos filles -Antígona i Ismene- i Èdip és un governant just i savi, estimat pels seus súbdits.

• No obstant això, un dia la sort canvia: una violenta pesta assola Tebes provocant la mort de molts dels seus habitants.

• Èdip envia a Delfos a Creont per a preguntar a l’oracle com alliberar la ciutat de tal desgràcia. Apol·lo contesta que  laa pesta no cessarà fins que siga castigat l’assassí de Laios, encara present a Tebes.

Oedipus Rex, (Douglas Campbell & chorus, 1955)

La pesta de TebesLa pesta de Tebes, Ch. Jalabeat , Ch. Jalabeat (1819-1901)(1819-1901)

La investigació

• Èdip emprén una investigació per a descobrir el culpable, però descobrirà no sols l’assassí de Laios sinó també la seua pròpia identitat.

• Un missatger de Corint anuncia la mort de Pòlib. Però també li confessa que el va recollir del bosc quan encara era un nadó.

• A més, interroga el servent supervivent de Laios que resulta ser el mateix pastor que el va abandonar.

Edipo re, P Pasolini, 1967

Així Èdip descobrix que el seu destí s’ha complit inexorablement.

Edipo rey, Renoir

En la desgràcia

• Iocasta, horroritzada per l’incest comés, se suïcida penjant-se.

• Èdip es trau els ulls per a no veure els seus crims i és desterrat per Creont, que assumix la regència de Tebes.

• Només les seues filles, Antigona i Ismena s’apiaden d’Èdip.

Exil·li

• Èdip passarà els últims anys de la seua vida errant com un captaire cec, acompanyat només per la seua filla menuda, Antígona.

Èdip i Antígona, F.Harriet (1798-1799)

Antigona conduce a Edipo fuera de Tebas, Ch. F. Jalabeat

Edipo y Antigona, C. F. Bellanger

Edipo y Antigona, A. S. Brodowski

Èdip a Colonos

• Arriba a Colonos, a l’Àtica, on és acollit pel rei Teseu.

• No accepta tornar a Tebes, per a beneficiar així la ciutat que, segons l’oracle, serà afavorida pels déus, si acull el seu cos.

Oedipus a Colonos, J. Hugues

Èdip (amb Ismene i Antigona) maleix Polinices, 1883 , A. Baschet

Després de maleir els dos fills i Creont, Èdip mor.

'Oedipus Cursing his son, Polynices', Henri Fuseli's 1786.

Oedipus Cursing his Son, Polyneices, Henry Fuseli, 1741-1825

Oedipus at Colonus, J. Giroust 1788

Interpretacions

Psicoanalítica

• Segons Freud, Èdip rei ens mostra el compliment dels nostres desitjos d’infància. Sòfocles hauria elaborat un primitiu material oníric basat en la vivència inquietant de la unió sexual amb la pròpia mare.

• Però en la tragèdia de Sòfocles Èdip no pareix patir eixe complex, ja que es desespera i inquieta terriblement quan comprova la seua identitat.

Oedipus, Scott G. Brooks

Moral• La tragèdia justifica els déus

ensenyant-nos que rebem el que mereixem. Èdip rep el castic dels déus pel seu caràcter orgullós, despòtic i desequilibrat.

• Però Sòfocles no el presenta així en l’obra, sinó que pretén fer-nos creure que és un bon home (el més gran i noble dels hòmens, salvador de Tebes).

• Ha comés una falta –l’assassinat del pare i l’incest amb sa mare-, però ho fa per ignorància, sense ser responsable del que feia. En cas contrari haguera sigut un monstre, incapaç de suscitar la compassió que la tragèdia ha de produir en el públic.

Tragèdia del destí

• Aquesta tragèdia demostra que l’home no és lliure, sinó un titella en mans dels déus.

• Però tot el que fa Èdip ho fa com un home lliure: commou a l’espectador l’interés d’un home que tria lliurement trobar la veritat, la seua identitat, encara que això supose la seua ruïna.

Només una obra d’art

• Sòfocles era un artista i, per tant, no pretenia justificar els déus ni demostrar res. La tragèdia no és sinó una obra d’art.

• No obstant això, Èdip rei sí que ens transmet opinions de l’autor sobre els déus: encara que creia que els déus no eren justos, considera que existixen i l’home ha de rendir-los culte (V 895).

Humanista• Èdip rei és un drama de revelació, de

progrés inexorable, per exigència de la veritat, cap al descobriment del que s’amaga davall l’aparença. Èdip rei  representa la condició humana: una obra sobre la ceguera i la inseguretat humana, però també sobre la grandesa de l’home.

• Èdip és gran per la seua força interior, perquè es responsabilitza de tots els seus actes. Èdip és el símbol de la intel·ligència humana que no para fins a descobrir tots els misteris que el envolten, inclús l’últim, la resposta dels quals és que la vida humana es basa en una il·lusió.

ÈDIP I L’ENIGMA

• Cuadrúpedo en la aurora, alto en el diay con tres pies errando por el vano ambito de la tarde, asi veía la eterna esfinge a su insconstante hermano,el hombre, y con la tarde un hombre vino qué descifró aterrado en el espejode la mostruosa imagen, el reflejode su declinación y su destino.

• Somos Edipo y de un eterno modola larga y triple bestia somos, todolo que seremos y lo que hemos sido. Nos aniquilara ver la ingenteforma de nuestro ser; piadosamente Dios nos depara sucesión y olvido.

Jorge Luis Borge, El otro, el mismo, 1964