educaciÓ fÍsica 2on educaciÓ fÍsica - iessantvicent.com · els principals grupsmusculars de tot...
TRANSCRIPT
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
EDUCACIÓ FÍSICA
QUADERN D’ACTIVITATS
2on E.S.O.
NOM I COGNOMS __________________________GRUP_______
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 2
PRESENTACIÓ DE L’ASSIGNATURA
En cada assignatura hi ha uns CONTINGUTS obligatori s marcats per la llei. En EDUCACIÓ FÍSICA, aquests continguts es divideixen e n 5 grans blocs, encara que el 5é és comú a totes les àrees (elements transversals d e l’assignatura). Així doncs, els específics són els següents:
1
CONDICIÓ FÍSICA I SALUT
2
JOCS I ESPORTS
3
ACTIVITATS ADAPTADES AL MEDI
4
EXPRESSIÓ CORPORAL I COMUNICACIÓ
Per a tractar aquestos blocs en aquest curs s’impar tiran els continguts següents:
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre UD. Escalfament gral UD. Condició física UD. Acrogimnàstica UD. Floorball
UD. Bàsquet UD. Bàdminton UD. Pilota valenciana
UD. Jocs populars UD. Orientació UD. Expressió corporal UD. Relaxació i actitud corporal
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 3
L’AVALUACIÓ
La nota de cada trimestre estarà dividida en 3 apar tats:
Com s’avaluarà? % de la nota *
1. Aspectes conceptuals (teòrics)
Treballs Fitxes Proves teòriques Quadern
25
2. Aspectes procedimentals
(pràctics)
Llistat de control diari Proves pràctiques 55
3. Aspectes actitudinals: - Higiene - Comportament - Esforç - Puntualitat
Revisió de dutxa i agençament Control de la implicació, interès i actitud durant les sessions
20
*Els percentatges variaran en funció de la unitat d idàctica
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 4
NORMES DE L’ASSIGNATURA
Per al bon funcionament de les classes d’EDUCACIÓ F ÍSICA és necessari que
es respecten una sèrie de normes:
1. L’assistència és obligatòria . 3 faltes d’assistència injustificades = es perd
dret a l’avaluació contínua (caldrà fer una prova). Cal justificar la no
assistència al professor implicat (a banda del tutor).
2. Puntualitat a l’entrada i eixida de classe.
3. Equipament adequat. Cal portar roba esportiva i sabatilles (vegeu apartat
sobre equipament). 3 dies sense equipament = es perd dret a l’avaluació
contínua (caldrà fer una prova). A més, aquell que no porte la roba haurà de
fer la fitxa de la sessió on haurà d’explicar per escrit totes les activitats de la
sessió i les explicacions del professor.
4. La dutxa és obligatòria , per tant cal portar roba per a canviar-se.
Portar rellotges, anells, arracades, cadenes...
Portar les ungles massa llargues.
Portar el pèl llarg i solt, dificulta la visió i és incòmode per a l’exercici.
Portar ulleres sense subjectar d’alguna manera (gomes elàstiques).
Refredar-te al acabar la classe. Cal abrigar-se bé després de la sessió. E V
I T
EU
Menjar just abans de realitzar l’activitat esportiva.
5. No porteu objectes de valor als vestidors.
6. L’ús de telèfons mòbils i altres aparells electrònics no està permès.
7. No es pot menjar ni beure al gimnàs (tampoc xiclets).
8. No s’admetran treballs o fitxes entregades fora de termini .
9. No es pot tocar el material esportiu sense permís del professor.
10. Cal respectar les instal·lacions, material, companys, professor i normes de
convivència.
El fet de no respectar aquestes normes tindrà una s èrie de conseqüències segons la gravetat i la reiteració:
� Faltes lleus: afectaran la nota de l’assignatura � Faltes lleus reiterades i greus: amonestació per es crit
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 5
EQUIPAMENT
Les sessions d’EF es basaran sobretot en la realització d’activitats motrius, on
l’alumne es mourà per tal de practicar les diferents activitats. Per tal de moure’s amb
la major comoditat haureu de dur roba esportiva còmoda.
Hem de saber diferenciar entre el que és roba per a fer esport i activitat física , i la
roba d’ sport . La roba per a fer esport i activitat física és l’adient per a les classes
d’EF, mentre que la roba d’sport és aquella que té l’estètica de la roba esportiva
però no les condicions per a fer esports i activitat física de forma còmoda i
saludable. Per exemple, pantalons baixos de cintura, o que no tenen l’elasticitat
adequada, esportives sense cap amortiguació, samarretes massa escotades
impedint la comoditat al moure’s, teixits que no transpiren, roba molt estreta que
impedeix el moviment, etc.
L’EQUIPAMENT BÀSIC per a TOTES les sessions d’EF és:
� Samarreta de cotó de mànega curta o llarga (el cotó absorbeix bé la suor i no
produeix irritacions ni al·lèrgies) i una jaqueta esportiva a les èpoques de més
fred.
� Pantaló curt o de xandall, malles…
� Esportives lligades correctament, per tal d’evitar lesions als turmells.
� Mitjons de cotó.
� Quadern d’apunts i bolígraf.
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 6
BLOC 1: CONDICIÓ FÍSICA I SALUT
TEMA 1: L’ESCALFAMENT
L’escalfament és un conjunt d’exercicis o activitats físiques que faciliten que
el nostre organisme es prepare per a realitzar un treball de major intensitat. A més
també evita l’aparició de lesions i ajuda a obtindre un millor rendiment.
OBJECTIUS DE L’ESCALFAMENT:
1. Preparar els músculs i les articulacions . L’escalfament augmenta la
temperatura dels músculs, cosa que facilita els moviments d’aquestos i
disminueix el risc de lesions.
2. Activar l’aparell respiratori . L’escalfament permet que els pulmons capten
més oxigen (necessari per a l’exercici físic)
3. Activar la funció cardiovascular . L’escalfament provoca que el cor vaja més
ràpid, de manera que arriba més sang als músculs.
FASES DE L’ESCALFAMENT GENERAL :
- 1a fase: activació cardiorrespiratòria Es realitza una activitat suau que eleve a
poc a poc les pulsacions. Cal que augmente tant el ritme respiratori com el
cardíac, així com la temperatura corporal. Es realitza mitjançant una carrera
lleugera, joc o activitat suau i progressiva. Cal que dure almenys 2 minuts.
- 2a fase: mobilitat articular . Es mouen totes les articulacions del cos seguint un
ordre (de baix a dalt o de dalt a baix). Es pot fer en estàtic o en moviment.
- 3a fase: estiraments . Es realitzen un sèrie d’exercicis amb la finalitat d’estirar
els principals grupsmusculars de tot el cos. Quan realitzem els estiraments cal
tindre en compte que hem de realitzar-los amb suavitat,
sense tirons i moviments bruscos. Els estiraments
permeten major amplitud de moviment, i per tant eviten
lesions.
- 4a fase: exercicis generals en desplaçament. Són exercicis de major
intensitat, on pretenem tornar a augmentar les pulsacions (encara que sense
superar les 140-150 ppm), millorar el to muscular, la coordinació entre músculs i
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 7
acabar de preparar la musculatura per a l’activitat posterior. Aquestos exercicis
han de ser generals i sol·licitar els grans grups musculars. Són exercicis de
coordinació, salts, canvis de ritme i direcció...
EXERCICIS TEMA 1:
1. Què és l’escalfament?
2. Quins objectius té l’escalfament?
3. Anomena les quatre fases de l’escalfament genera l i relaciona amb
fletxes cada fase amb l’exercici corresponent.
Carrera continua suau. 1.
Moviment circular de turmells
Estirament de tríceps 2.
Carrera tocant els talons al cul
Canvis de ritme i progressions 3.
Estirament de quàdriceps
Moviment circular de canells 4.
Carrera alçant els genolls
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 8
4. Assenyala si són vertaderes o falses les afirmac ions següents:
No és recomanable estirar mitjançant rebots o moviments bruscos.
V F
Si anem a jugar a un esport no fa falta escalfar V F
La primera part de la classe sempre és l’escalfament. V F
Al finalitzar l’escalfament hem d’estar molt cansats. V F
La posició d’estirament d’un múscul s’ha de mantindre màxim 5 segons.
V F
ANOTACIONS TEMA 1:
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 9
FITXA AVALUACIÓ INICIAL
TEST INICIAL FINAL
RESISTÈNCIA
VELOCITAT (20 m)
FORÇA (Bot horitzontal)
FORÇA (Llançament baló)
FLEXIBILITAT
Per tant, crec que he de millorar _______________________________________________________________
A banda d’això, i segons les activitats realitzades al principi de curs, crec que he de millorar (marca amb una X):
Coordinació amb les mans
Coordinació amb els peu
Saber col·locar-me quan jugue a esports en grup
Puntualitat
Esforç
Higiene
Entrega del quadern
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 10
60
80
100
120
140
160
180
200
220
Escalfa
men
t
Bàsque
t
Rondo
Corda
Disco
s
Estira
ments
fina
ls
F.C
./min
.
1. Controla la teua F.C. abans, durant i després del treball realitzat a classe:
1.1. Anota les pulsacions que tens en repòs: - De peu: Pols radial (en el canell) ________
Pols carotidi (en el coll) ________
Pols toràcic (en el pit) ________
• Quina manera de prendre la F.C. et resulta més fàcil?___________________
• Quina et resulta més difícil? _________________________________
1.2. Anota les pulsacions que tens quan acabes les següents activitats a classe: A- Escalfament: _________ D- Bots a la corda: ___________
B- Partit bàsquet: ________ E- Joc amb discos: __________
C- Rondo futbol: ________ F- Estiraments finals: _________
• En quina activitat la F.C. ha sigut major?____________________________
• Per què creus que la F.C. ha sigut major en eixa activitat? ____ ________________________________________________________________________________________________________________________________
• En quina ha sigut menor? ___________________________________
• Per què penses que en eixa activitat ha sigut menor?__________
________________________________________________________________
Fes una gràfica que mostre l'evolució que ha seguit la teua F.C. al llarg de la sessió, sabent que l’eix "X" mostra les activitats que has fet durant la sessió, i l’eix "Y" són les pulsacions.
FITXA CONTROL DE LA FREQÜÈNCIA CARDÍACA
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 11
TEMA 2: CONDICIÓ FÍSICA
2.1 CONCEPTE DE CONDICIÓ FÍSICA
Per a realitzar qualsevol tipus d’activitat, des de les quotidianes fins les
activitats esportives, necessitem unes habilitats o destreses bàsiques, a més d’un
“suport físic” que ens permeta realitzar amb major eficàcia l’activitat. De res servirà
tindre molt bona punteria amb un baló d’handbol si no tenim la força necessària per
a llançar des de la distància que permeta el reglament.
Aquest “suport físic” ve donat pel que s’anomena Condició Física , que és “la
capacitat per a realitzar una activitat física amb efectivitat, de retardar
l’aparició de la fatiga i d’evitar lesions.
2.2 CAPACITATS FÍSIQUES
No totes les persones tenen la mateixa condició física. Aquesta ve determinada
pels seus components: les capacitats físiques.
Aquestes capacitats físiques , que determinen el grau de CONDICIÓ FÍSICA
són 4: la resistència, la força, la flexibilitat i la velo citat . D’aquestes, las
capacitats físiques més relacionades amb la SALUT són: la resistència, la força
la flexibilitat .
2.2.1 Resistència
És la capacitat física que ens permet
mantindre un esforç durant un temps
prolongat. A més, permet que el cos es recupere
amb major rapidesa després de realitzar un
exercici.
Serveix per a augmentar la teua capacitat pulmonar, el funcionament del cor i
de la circulació de la sang. També elimina greix i colesterol, i augmenta la capacitat
mental de superació.
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 12
Algunes activitats que pots fer per a millorar-la són: caminar i córrer de
manera continuada, anar en bici, patinar, nadar, botar a la corda, fer aeròbic,
exercicis amb música, circuits aeròbics, etc.
2.2.2 Força
És la capacitat física que tenim de vèncer o
oposar-nos a una resistència mitjançant una
contracció muscular.
Serveix per a tindre major to muscular, millorar la capacitat de contracció dels
músculs, i per tant, afrontar les tasques quotidianes amb major vigor i energia. No
heu d’oblidar que una musculatura forta és important per a previndre dolors
d’esquena, postures incorrectes o lesions.
Podem millorar-la si practiquem exercicis per parelles, amb autocàrregues
(aprofitant el pes del nostre cos), fent bots i enlairaments, utilitzant balons
medicinals i gomes elàstiques, etc.
2.2.3 Flexibilitat
És la capacitat física que ens permet realitzar
els moviments amb la major amplitud possible,
sense produir cap dany.
Tindre una bona flexibilitat és important per a realitzar moltes accions
quotidianes, com per exemple posar-nos els mitjons. També ajuda a previndre les
postures doloroses i les lesions per acurtament muscular.
La flexibilitat és una capacitat que disminueix amb l’edat. No obstant, amb un
entrenament adequat es pot millorar. La manera més habitual de millorar-la és
realitzant estiraments , que es practiquen abans i després de l’activitat física.
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 13
2.2.4 Velocitat
És la capacitat de realitzar un moviment o
recórrer una distància en el menor temps possible.
Treballem la velocitat en molts jocs, carreres i en tècniques esportives. Es
poden treballar de manera individual o per parelles, amb o sense material.
Sempre que treballes la velocitat, és important que prepares el teu organisme amb
un escalfament adequat per a evitar lesions.
EXERCICIS TEMA 2
1. Què és la condició física?
2. Quines són les capacitats físiques que determine n el grau de condició
física d’una persona? Defineix-ne una.
3. Quina és la principal capacitat física que neces sites per a realitzar les
accions següents?
• Córrer 50 m perquè perds l’autobús ________________ _____
• Empényer un cotxe que no arranca __________________ ____
• Caminar 3 hores per la muntanya ___________________ _____
• Passar-te la cremallera de l’esquena en un vestit _ _________
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 14
4. Encara que en tots els esports necessites desenv olupar totes les
capacitats físiques, en la major part en destaca un a capacitat. Segons
això, realitza un llistat d’esports en els quals si ga prioritari el
desenvolupament d’una de les 4 capacitats.
RESISTÈNCIA FORÇA FLEXIBILITAT VELOCITAT
5. Explica i dibuixa 4 jocs realitzats a classe per a millorar les 4 capacitats físiques.
CAPACITAT EXPLICACIÓ DIBUIX
Resistència
Força
Flexibilitat
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 15
Velocitat
6. Dibuixa alguns estiraments que hàgem vist a clas se.
ESTIRAMENTS DE CAMES
QUÀDRICEPS ISQUIOTIBIALS BESSONS
ESTIRAMENTS DE BRAÇOS I TRONC
TRÍCEPS PECTORAL DORSALS
ANOTACIONS TEMA 2:
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 16
TEMA 3: ACROSPORT
L’acrosport és un esport acrobàtic-coreogràfic on s’integren els elements següents:
1. Formació de figures o piràmides corporals
2. Realització d’habilitats gimnàstiques (bots, girs i equilibris) que són utilitzats com a
transició entre figures.
3. Música , que recolza el component coreogràfic de combinació dels elements
anteriors.
Els elements d’equilibris i salts acrobàtics constitueixen la part principal de l’exercici, de
manera que formen un conjunt harmoniós i rítmic am uns altres elements gimnàstics de
flexibilitat i dansa.
Es tracta d’un esport cooperatiu , on existeix sempre la presència de diferents
companys que sincronitzen les seues accions motrius, per a aconseguir la realització de
figures o piràmides humanes.
� Diferència entre els conceptes de figura i piràmide :
o Les figures corporals són formacions estètiques realitzades entre tots els
components sense estar uns damunt dels altres.
o Les piràmides impliquen sempre una estructura de dos pisos (mínim), on la
base és més ampla que el cim.
FIGURA CORPORAL PIRÀMIDE
BLOC 2: JOC I ESPORTS BLOC IV: EXPRESSIÓ CORPORAL I COMUNICACIÓ
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 17
1. REGLAMENT
� Categories en les quals es pot competir: parelles femenines, parelles masculines,
parelles mixtes, trios femenins i quartets masculins.
� L’exercici es realitza en una superfície de 12x12 metres i amb acompanyament
musical.
� La duració de l’exercici serà de 2 minuts i 30 segons.
� La diferència d’edat entre el “portor” i l’”acròbata” no ha de ser superior als 10 anys.
2. FUNCIONS DELS ALUMNES EN L’ACROSPORT
� Acròbata o àgil: són aquells que realitzen els elements més
complicats (acrobàcies) i s’enlairen cap a les posicions més altres
de les piràmides.
� “Portor” o base: és aquell que es situa com a base i utilitza el
seu cos com a recolzament.
� Ajudant: la seua funció és ajudar en les fases que així ho
requerisquen. També han d’adoptar una posició estètica en
l’estructura final.
3. PRINCIPIS BÀSICS DE SEGURETAT I PREVENCIÓ DE LES IONS
� Quan es practique l’acrosport cal fer-ho sempre sobre matalassets, sorra o brossa
(mai sobre superfícies dures ).
� No utilitzarem mai sabatilles durant una classe d’acrosport. Cal que et poses uns
mitjons nets abans d’iniciar la pràctica.
� És fonamental la comunicació contínua entre el portor i l’àgil . En el moment que
el “portor” note qualsevol molestia, cal que ho comunique immediatament al
company per a corregir la situació.
� Tots els moviments de pujada i baixada sobre el “portor” s’han de realitzar de
manera suau i a velocitat molt controlada.
� Les ajudes han de ser constant s. És tan important saber executar com saber
realitzar correctament les ajudes.
� A l’hora de realitzar figures o piràmides cal:
o Col·locar l’esquena recta.
o Mantindre el to muscular i no relaxar-se.
o Els “portors” han d’utilitzar les cames per a alçar el pes dels companys.
o No recolzar-se en mig de l’esquena del company.
o Localitzar les zones de recolzament adequades del portor: muscles i part final de
l’esquena.
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 18
4. ELEMENTS TÈCNICS D’ACROSPORT
Banc facial Banc dorsal
Carretó facial Carretó dorsal
Quadrupèdia facial Quadrupèdia dorsal
Equilibri
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 19
5. LA PRÀCTICA A CLASSE DE L’ACROSPORT
Els equilibris o construccions poden ser
estàtiques o dinàmiques , en el primer cas es
tracta de mantenir la posició sense moure’s com en
una foto i, en el segon cas, com si es desenvolupés
una seqüència d’una pel·lícula amb una posició
inicial i una final, passant per altra o altres
intermèdies. Nosaltres, a classe, ens centrarem en
les construccions estàtiques.
Es poden fer figures molt originals, tan sols cal dominar algunes posicions
bàsiques i alguns exercicis gimnàstics i deixar volar la vostra imaginació.
Les construccions bàsiques ens serveixen per construir equilibris en grup més
sòlids, sobretot al principi.
És convenient començar amb alguns equilibris individuals per passar després a
construccions per parelles. Intenteu realitzar les diferents activitats que us proposem
en les fitxes: de manera individual, per parelles, per trios, grups de 4, etc. Podeu
anar marcant les figures que més us agraden o aquelles en les que teniu més
dificultats. Penseu també que haureu de fer un treball en grup construint una sèrie
de figures i piràmides.
Heu de tenir en compte alguns aspectes a l’hora de fer els vostres equilibris en grup:
1. Les figures o construccions poden tenir unes parts (fixa’t en el dibuix):
a. una base de la figura
b. un nivell mitjà dels equilibris
c. una cúpula dels equilibris
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 20
2. Els punts de recolzament són la zona de contacte entre un alumne que fa de base
d’un equilibri i l’alumne que fa de cúspide. Un equilibri té més dificultat quan
menys punts de recolzament necessita.
3. Les zones útils són la regió dels omòplats, la regió lumbar i els muscles. Mai sobre
les vèrtebres!!!
4. Les ajudes les realitzen els alumnes que no participen directament en l’estructura
dels equilibris, i s’encarreguen d’ajudar els companys a superar la base inferior de
les figures, així com a subjectar els alumnes de la base o a suportar els més elevats.
Cada equilibri presenta les seves ajudes concretes. (fixa’t en el dibuix)
6. COREOGRAFIA GRUPAL
Per fer l’avaluació final de la part pràctica d’aquesta unitat, realitzarem la següent
activitat:
1. Heu de formar grups mixtes de 6 persones.
2. Música : Elecció d’una música rítmica d’entre 2’-2’30’’. Assenyaleu duració i
autor.
3. Altres elements : cal que indiqueu el vestuari i maquillatge que portareu, i material
que utilitzareu (teles, cordes, pilotes...).
4. S’han de realitzar, com a mínim, 7 equilibris per cada grup, el més originals
possibles. Heu de fer:
a. 3 equilibris diferents per parelles (2 en l’equilibri i els altres 4 ajuden;
en cada equilibri 2 persones diferents)
b. 2 equilibris diferents de 3 persones (3 persones en l’equilibri i els
altres 3 ajuden; en l’altre canvien les seves funcions)
c. 1 equilibri de 4-5 persones (podeu triar entre un equilibri de 4-5
persones).
d. 1 equilibri de tot el grup (si necessiteu ajuda la podeu demanar als
altres companys).
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 21
5. En les construccions uns faran les ajudes i altres els equilibris , però tot
seguit es canviaran les funcions , si cal i segons el que s’ha dit abans.
6. Alguns dels equilibris han de ser d’una dificultat un poc més elevada .
Encara que la dificultat la podeu introduir en qualsevol dels 7 equilibris,
possiblement siga més senzill realitzar-ho en els equilibris per parelles o en
els de grups de 3 perquè teniu més companys per ajudar-vos.
DIBUIXEU ACÍ ALGUNES DE LES FIGURES QUE MÉS US AGRA DEN
7. Els diferents equilibris han de complir unes exigències específiques (venen
detallades en la graella). Aquestes exigències ens serviran per qualificar-vos.
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 22
8. Cada grup ha d’emplenar el full de registre , la fitxa dels equilibris en grup,
indicant:
a. Col·locació dels punts de recolzament
b. Col·locació dels elements de seguretat
c. Col·locació de les ajudes
9. Tindreu 2-3 sessions per preparar -ho tot i emplenar el full de registre. El dia
de la representació dels vostres equilibris m’heu de lliurar una fotocòpia del
vostre full de registre emplenat.
10. Un somriure per a la foto ... perquè quede constància de la vostra feina
gravarem les vostres coreografies.
EXIGÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LA COREOGRAFIA GRUPAL
EXIGÈNCIES ESPECÍFIQUES B R M
1. Lliuren el full de registre emplenat totalment i correctament 1 0’5 0
2. Presenten varietat i qualitat en els enllaços entre figures 1 0’5 0
3. Es mantenen tots els equilibris durant un mínim de 3” 1 0’5 0
4. Tots els components del grup participen activament en els equilibris 1 0’5 0
5. Tots els components del grup ajuden en la construcció dels equilibris 1 0’5 0
6. Els punts de recolzament són correctes en els equilibris 1 0’5 0
7. Els elements de seguretat estan distribuïts correctament 1 0’5 0
8. Els equilibris són originals, creatius... diferents dels donats en els fulls*** 1 0’5 0
9. Originalitat en el vestuari i coordinació amb la música escollida 1 0’5 0
10. Hi ha equilibris que tenen una dificultat més elevada 1 0’5 0
Cada exigència complida suma 1 punt. S’ha de treure una puntuació de 5 com a mínim en les exigències específiques per aprovar.
TOTAL
*** Es valorarà positivament l’originalitat i creativitat en les figures, introduint novetats respecte al que s’ha entregat i treballat a classe.
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 23
FULL DE REGISTRE DE LA COREOGRAFIA GRUPAL
Nom dels components del grup:..............................................................................................................................
.................................................................................................................................Curs:..............Data:.................
Música (autor/duració):................................................................Material:...............................................................
DIBUIX DELS EQUILIBRIS AJUDES I
SEGURETAT PUNTS DE
RECOLZAMENT
1
Enllaç:
2
Enllaç:
3
Enllaç:
4
Enllaç:
5
Enllaç:
6
Enllaç:
7
Enllaç:
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 24
7. ACTIVITATS
1. Indica les errades de les següents figures. Quines conseqüències negatives es poden derivar?
2. Indica quins són els punts de recolzament, on ha n d’anar les ajudes i quines mesures de seguretat aplicaries.
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 25
EL FLOORBALL I L’HOQUEI SALA
- HISTÒRIA, REGLAMENT I TÈCNICA -
1. Origen i evolució
La pràctica de l'hoquei sala va començar l'any 1968. La impossibilitat de practicar
l'hoquei sobre herba durant els mesos de tardor en camps plens de fang i de fulles
va fer que els diferents clubs s'entrenaren i jugaren en un lloc cobert. Durant els
primers anys, es practicava de moltes maneres: es jugava sobre fusta, ciment o
formigó, i amb porteries de mesures diferents. Amb el temps, la Federació
Internacional d'Hoquei va unificar les regles i va començar a jugar lligues i
campionats, tant en categoria femenina com a masculina. Actualment, es practica
sovint a les escoles ja que les dimensions del terreny de joc són les mateixes que
les d'un camp d'handbol o de futbol sala.
El floorball te el seu origen als EEUU durant la segona meitat del segle XIX.
Aquest esport es deu a un intent d'adoptar les regles de l'hoquei sobre gel als més
joves. Per a això es va haver de modificar el material perquè fós menys lesiu. El
primer campionat de floorball es va dur a terme a Michigan en 1962. Durant aquests
anys, aquesta modalitat esportiva es va anar separant de l'hoquei gel per anar
definint-se i expandint-se paulatinament en diferents països del món. En 1981 es
constitueix la Federació Nacional Sueca, i en 1986 es funda la federació
Internacional de Floorball en Huskvarna (Suècia). En l'actualitat està composada de
19 països. En Espanya es va difonent el joc a través de fullets informatius en els
col·legis com a esport alternatiu. En 1998 es crea l'Associació Espanyola de
Floorball.
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 27
2. Desenvolupament del joc
En aquest esport s'enfronten dos equips de 6 jugadors (5 jugadors de camp
i un porter), que intenten introduir la bola en la porteria de l'altre equip el major
nombre de vegades durant els tres temps de 20 minuts que es disposa, amb un
descans de 5 minuts entre cada temps o període, i cadascun desl jugadors
disposarà d'un estic per al desenvolupament del mateix.
El partit comença amb un servei neutral al mig del camp, amb un jugador de
cada equip. Els altres jugadors estaran a 3 metres de distància. Aquest mateix
servei és vàlid per a la segona i tercera part, així com cada vegada que un
equip encaixe gol. Els jugadors podran utilitzar els peus i el pit per dirigir la bola
cap a l'estic, així com utilitzar tots dos costats de l'estic per colpejar-la. La
utilització de la vora que envolta el camp com a recurs del joc està permès, així
com recolzar-se amb l'esquena, de forma amistosa, amb un jugador de l'altre
equip o furtar-li la bola.
3. Reglament bàsic
En el Floorball, igual que tots els esports d'estic i bola, existeixen una sèrie
d'accions permeses i prohibides. Aquestes són les següents:
Accions permeses Accions prohibides
1. Colpejar o dirigir la bola amb els
dos costats de l’estic.
1. Aixecar l’estic per damunt dels
genolls.
2. Ficar un gol des de qualsevol part
del camp (també des de dins de
l’àrea).
2. Llançar o deixar anar l'estic.
3. Jugar amb la vora o paret (si n'hi
ha).
3. Entrar a l’àrea de porteria.
4. Treure-li la bola a l'adversari sense
colpejar l’estic.
4. Colpejar la bola amb el peu, mà,
cap (excepte el porter, dins de l'àrea).
5. Ficar l'estic a l'àrea de porteria. 5. Jugar la pilota des de terra.
6. Substituir a un dels jugadors per un
altre en qualsevol moment i sense
6. Empènyer, agafar o travar a un
rival.
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 28
limitacions durant tot el partit.
7. Jugar per darrere de la porteria 7. Passar la bola entre les pròpies
cames (fent-se un “túnel”).
8. Parar la bola amb l’estic, peu o pit. 8. Obstruir a un contrari que ens vol
prendre la bola sense moure’ns.
9. Moure la porteria per evitar un gol.
A més, heu de tenir en compte les següents NORMES REGLAMENTÀRIES :
- Servei inicial o stroke in : Per donar començament al partit, l'àrbitre
deixa caure la bola entre dos jugadors. La resta, situats a no menys
de 3 metres.
- Servei de falta o stroke free : s'ha d'efectuar en el lloc on ha
ocorregut la falta, no podent dirigir la bola directament a gol, els
adversaris no poden trobar-se a menys de 3 metres.
- Penalti o penalti stroke : El llançament es realitzarà des d'un punt
situat a 6 metres de la línia de gol, directament a la porteria i
controlant la bola.
- Gol : Un gol és marcat quan tota la bola creua la línia de gol. Ha de
ser per mitjà de l'estic sense impulsar amb el cos o peu.
- Pròrroga del partit: Si un partit acaba en empat i ha d'haver-hi un
guanyador, es perllongarà fins a un màxim de 15 minuts, després del
temps real reglamentari de partit; en cas que persistisca l'empat,
s'efectuaran, des de la línia de penal, 5 llançaments cada equip.
- Suspensions i penalitzacions: Un jugador suspès per l'àrbitre ha
de retirar-se del terreny de joc a la banqueta. L'àrbitre pot ordenar
suspensions per: petites infraccions de 2 min, i grans infraccions o
repetides de 5 min.
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 29
Diferencies significatives entre l’hoquei sala i el floorball:
DIFERÈNCIES Hoquei Sala Floorball
Estic De fusta i amb curvatura
a una cara (còncava)
De plàstic i la pala plana
Bola Massissa Buida amb forats
Porteries 3x2 m 1,6 x 1,15 m
Substitucions 12 Il·limitat
Control bola Cara plana de l’estic Ambdós costats
Gol Des de camp contrari Des de tot arreu
Contacte bola/jugador No es permet contacte
amb cap part del cos
(excepte el porter)
Es permet contacte amb
el tronc i extremitats
inferiors
Porters Amb estic Sense estic
Penalti-córner Si No
4. Instal·lacions i material necessari
- Terreny de joc: Camp de 40 x 20 metres, amb les cantonades corbes i
un 10% de marge en longitud i amplària. Existeix una línia central que
divideix el camp en dues meitats i un punt central on es realitza el servei
inicial abans de cada període. Delimitant el camp, hi ha unes bandes de
50 centímetres, de plàstic i sense arestes, que impedeix que la bola surta
del terreny de joc (major continuïtat).
- Estic : És de plàstic lleuger, dur i fort, amb un pes aproximat de 380
grams. El mànec és un tub de PVC semi-rígid de 3,5 cm. de diàmetre i de
diferents longituds, no havent de sobrepassar els 95 cm. La pala de l'estic
és plana pels dos costats, podent colpejar la bola amb els dos costats. La
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 30
base està elaborada en polipropilè. El seu ganxo no ha de sobrepassar els
35 cm. de llarg i 8 cm. d'ample.
- Bola: Pilota rodona rígida, buida per dins i de plàstic, que té 26 forats,
amb un diàmetre de 7,2 centímetres i 23 grams de pes.
- Porteries: D'1,60 metres de llarg i d'1,15 metres d'alt, vorejades per
dues àrees: la del porter (2,1 x 1 m) i marcada a 3,5 metres de les tanques
del fons i l'altra que dista amb el fons (2,85 metres) i que té d'ample 5 m i
de llarg 4 m.
Mides del terreny de joc del floorball
5. Recursos tècnics bàsics
- Agarre de l'estic: La mà no dominant per l'extrem de l’estic, i la
dominant a uns 20 centímetres de l'altra (cap a la meitat de l'estic). Les
cames estan semiflexionades per no lesionar-nos l'esquena.
- Desplaçaments: Per desplaçar-nos amb l'estic i la bola, cal fer-ho amb
el major control possible i utilitzant tots dos costats de l'estic.
- Parada de la bola: Quan t'arribe la bola, per controlar-la, és millor
amortiguar-la acompanyant-la fins a detenir-la, que deixar quiet l’estic i
parar-la en sec.
EDUCACIÓ FÍSICA 2on E.S.O.
IES SANT VICENT FERRER 31
- Passades i recepcions: És important poder evitar el bot de la bola a
l'hora de rebre-la. Per a això, cal col·locar l'estic formant un angle de 90º o
menys amb el terra. Per realitzar la passada, cal empènyer la bola, no
colpejar-la.
- Finta o regat: És l'acció de depassar al nostre oponent quan estem en
possessió de la bola. L'acció que exerceix el nostre oponent es denomina
marcatge. Per poder realitzar una bona finta hem de realitzar un canvi de
direcció i de ritme així com tenir un bon domini de la bola. És important
que una vegada que aconseguim depassar a l'oponent acabem amb un
bon control de la bola per poder realitzar la següent acció.
- Llançaments: Es realitza igual que la passada, però lògicament amb
major impuls, amb la qual cosa hem d'apropar la bola una mica més al peu
retrassat i exercir una forta acció amb el braç dret (per a destres) o
esquerre (per a esquerrans).
- Marcatge: És l'acció que fa un jugador sense possessió de la bola
apropant-se al seu oponent amb l'objectiu d'impedir que aquest la reba o
realitze alguna jugada amb el seu equip.
- Desmarcatge: És l'acció que fa un jugador sense possessió de la bola
separant-se del seu oponent que l’està marcant, per poder intervenir en
una jugada amb major facilitat.
- Push : Consisteix a empènyer la bola, traient-la des de darrere per poder
accelerar-la de manera convenient. L'estic ha d'acabar apuntant al lloc de
destinació (la porteria, un company, etc.), sense superar l'alçada del genoll
i amb la punta de la pala mirant cap amunt. Per passar amb més precisió,
és millor empènyer la bola que colpejar-la com en el golf.
- Slap : Similar al push pero amb la diferència que previ al colpeig,
s’arrastra l’estic per terra.