educaciÓ i vida

8/8/2019 EDUCACI I VIDA

1/13

EDUCACI I VIDAQUOTIDIANA

(Eullia Bosch)

Grau deducaci infantil

CURS: 1r matins, GRUP: 1KAssignatura: SeminariProfessor: Jordi Simn

Autora: Nonna CasasData de lliurament : 26 / 10/2010

1


2/13

NDEX

Breu biografia de lautora Pg. 3(Eullia Bosch)

Idees principals dels captols........Pg. 4 - 10i la seva sntesis

Captol .Pg.11Resum i opini personal

Reflexi i valoraci final del llibre Pg. 12

Bibliografia............................................................................Pg. 13

2


3/13

Breu biografia de lautora(Eullia Bosch)

Eullia Bosch (Barcelona, 1949). Va ser professora de Filosofia. Fundadora y

directora, entre 1984 y 1994 del Institut d Investigaci per lensenyament de

filosofia (IREF). Creadora i responsable, entre 1995 y 1998, del Servei educatiu

del Museu d Art Contemporani de Barcelona. Promotora i collaboradora de

nombrosos projectes y publicacions dmbit internacional, es autora del llibre

El plaer de mirar, i comissaria, entre altres , de las exposicions i Criaturesmisterioses, La caixa mgica, Veure la llum.

Actualment s assessora en temes dart i exposicions, creadora de programes

dart i educaci, comissria dexposicions, professora de filosofia i scia

fundadora de Gao lletres S.L

Eullia Bosch ha tingut sempre ha tigut un objectiu per a treballar la relaci

entre les institucions educatives i la vida cultural de les ciutats. s de la opini

que les escoles han de fer reflexionar a la ciutadania en l'anlisi del propiterritori, que hem de conixer la nostra ciutat, cal que els educadors i

educadores tinguin eines per explicar-la ja que les escoles tenen un gran

protagonisme a les ciutats.

3


4/13

IDEES PRINCIPALS DE CADA CAPTOL I LA SEVA SNTESI

-NIXER : una noia ens parla duna habitaci amb dos llits , un petit i un gran .

Ella estava embarassada i ho recorda com una imatge nica en la seva vida.

Mai oblidar aquell dia en que va entrar i va veure els dos llits. Mai ms seria

una sola , series dos .

- Protecci i autonomia : Una mare sadona que la seva filla es fa gran i enten

les seves responsabilitats la meva filla ja era gran

Deixar de ser nen o nena no s cosa duna sola persona com podria semblar a

primera vista . Aquesta nena va anar de lescola a casa seva a buscar el

quadern per que sabia que era la seva responsabilitat dur-lo a classe.

- Pot tenir fills la lluna : Una mestre proposa una pregunta i la posa a lentrada

de la classe. Alguns nens enganxes les seves respostes per una es un

POTSER. La professora pretenia posar en debat una idea , veure que no hi ha

una sola manera de respondre i posar-ho en com a classe per exposar les

respostes. La nena amb el potser ens mostra el seu optimisme, una virtut que

no sempre tothom t.

- Ciutadans i experts: Un nen va a lescola per primer cop als 8 anys i ams

comena al ms de febrer. Es mostra desconfiat. Fins que opina sobre una

obra de Miquel Barcel. Aquest nen en comptes de callar perqu es sentia

vulnerable per dir el que li provocava la pintura en veu alta, va fer la seva

opini, no com molts cops podem fer nosaltres. Ams tampoc no li fa respecte

que hi hagi experts en la matria, cosa que nosaltres ens intimidem sovint. Els

4


5/13

grans hem daprendre a dir en veu alta les coses i no callar perqu existeixen

experts.

- Parlar i entendre: Un nen arriba a Nova York i es nega a anar a lescola

perqu diu que no lentn ja que tot s en angls. El nen s la definici

ms radical de la paraula estranger ja que des de que neixen provenen

dun altre lloc que no s on nosaltres vivim. Els grans es van adonar que

el que li passava al nen de 8 anys es que no tenia suficient en entendre

l idioma sin que tamb es volia fer entendre per comunicar- se amb els

altres.

- Quan ser gran, voldr ser pags. : Aquesta es la resposta dun nen de

7 anys quan el seu oncle li pregunta que vol ser de gran. Al nen no li

agraden les matemtiques , per ell ignorava que necessitava les

matemtiques per ser pags. La seva germana al escoltar-ho li diu que

si necessita ajuda amb les matemtiques perqu no sen surt, lajudar.

Per tant si tens ajuda del que testima a prop teu tindrs ms facilitats

per resoldre els problemes.

- Les matemtiques i els pirates: A una aula de P4 un dilluns es preparem

per fer la classe . La mestra els va introduint el tema de la classe

daquell dia i ells sols es van disfressant i posant per grups a fer la feina.

Els nens a travs de la mirada de la professora saben quan i que han de

fer: quan es vesteixen , quan fan matemtiques.. Els mestres hemdensenyar que , quan i com aprendre el temari encomanat , per els

nens sn els que trien plat i cullera per empassar- ho millor .

- El pet: Un dona que no li agraden els nens en te 4 5. Un dia que sen

va a un sopar una filla va a la porta per donar-li un pet i ella laparta

amb despesi. La nena va corren a la cuinera que resposta amb una

5


6/13

abraada.

La gent que ens envolta ens fa de mestres tant si s conscient com si

no La cuinera de la histria li fa de mestre i de mare sense donar-se

compte

- Vius o morts: Un nen que passeja amb els seus pares passejant veu un

home que va a dormir al carrer. El nen pregunta Els que dormen al

carrer sn vius o morts?. No s ben b un pregunta sin el inici duna

conversa. Pere Calders cita en un dels seus contes que entre viure al

carrer o al cel preferia el cel , ja que diu que sense una casa no som res.

- I si...: Uns nens experimenten amb una fotocopiadora , fotocopien un

llangardaix i diversos insectes. Juguen amb lexperimentaci. El que ells

volen fer saber es que ells els han caat i que poden fer el que vulguin

amb ells , els adults poden fer fora de la fotocopiadora i dir que no poden

jugar amb la fotocopiadora. La situaci va fer pensar que el procseducatiu s com un procs dexperimentaci.

- Vermell o blau: Un nen entre 8 i 9 anys afirma que ell viu millor en color

vermell que en color blau. Ell i els seus companys havien anat a visitar

unes obres de Eugnia Balcells. La mestre al escoltar-ho i es va quedar

tota sorpresa , no entenia perqu va dir que vivia millor de color vermell.

Segons Eullia Bosch la frase s el ress lingstic duna vivncia : uncmul de sensacions, records,... que busquen una expressi

convencional per poder ser comunicades.

- Urgncia: Un nen agafat a la cama de la seva mare li diu : mam,

mam, se me escapa el hambre. Quan una mare sent mam, mam!

Acostumen a pensar- se que s una urgncia. I per tant els nens

depenen dels pares, les mares, mestres ..

6


7/13

Daqu uns anys el nen ja relacionar paraules i crear frases amb ms

sentit. Sabr diferenciar entre que s una urgncia i que no.

- La classe i la cuina: Un nen petit pregunta a la seva mare si li va tancar

els ulls a lavia quan va morir Al negar-li va dir a la mare que ell quan

mors no volia que li tanquessin els ulls perqu sin no podria trobar-la al

cel. Aquesta conversaci es dna a la cuina , no s un lloc per donar

classes sobre si existeix una vida desprs de la mort per si que

acostuma a ser un espai de moltes conversacions.

La pregunta que fa la nena s una daquelles que fan per percebre

coses, conixer i aix anar aprenent.

- Identitat i diferncia: Una famlia que viu a Amrica per sn japonesos

van a viure al Jap. Un cop arribats all la nena veu que ja no s una

excepci, all tots sn japonesos.

Cada persona fsicament s diferent a una altre, per les caracterstiques.

La pregunta de qui soc jo? Es ens considerem com a jo mateixa pel

simple fet que si fos diferent, no seria jo mateixa.

- Lli de silenci: La protagonista de la histria ens diu que anava a una

escola de monges on feien La leccin del silencio Havia de tancar els

ulls i estirar les cames tocant el banc. Ho feien perqu si tanques els ulls

tens ms capacitat de imaginar, inventar, pensar, reflexionar... No era

cap assignatura per ajudava a que sorganitzessin interiorment .

- Apendre i conixer : Un nen al que lestan ensenyant a llegir i escriure ,

es nega a fer-ho ja que no li agrada. A ms sap que cada cop es va

complicant ms el tema de lescriptura. Un dia arriba a laula de refor i

diu he crescut , ja sc gran el nen havia llegit en veu alta. Com ms

coses sap , ms gran es fa.

7


8/13

Tot el que vegi a partir dara ho podr llegir: al carrer (senyals, rtols, .. ),

revistes, llibres...

- La Frana rosa : Un nen fa un viatge amb els seu pare a Frana i al

arribar a la frontera el nen seris diu: al meu llibre de geografia , Frana

s rosa. El nen tenia una imatge de Frana amb una llum diferent, no

tenia res a veure am el que ell simaginava. No tenia cap motiu per

dubtar del seu llibre destudiar.

Els nostres invents junts, sn la nostra realitat; mai veurem dos cops el

mateix lloc, ni la mateixa casa per molt que estigui tot igual, no sera la

mateixa imatge la que veurem.

- Pot ser ?...potser: Una nena de 5 anys pregunta a una professora si es

creia tot el que deia.

Normalment tots els nens acostumen a creure a les persones que tenen

com a model : els pares , mares , professors...

El fet es que aquesta nena a mes dinteressar-se per la veritat de les

afirmacions i negacions, sinteressava per el mtode utilitzat per arribar-

hi. Ja que els nens tamb necessiten que els adults es creguin all que

diuen per ells comenar a creure ells mateixos.

- Pares i fills : Un noi de 18 anys ha dajudar al pares perqu sn una

famlia molt gran. Va a Europa i en lltim sopar a Europa un noi li

pregunta que era el que ms li havia agradat ? al que ell contesta :tothom al parlar es mira als ulls.

Deia que el pare te una part ms gran dautoritat que la mare i que quan

et parlava ni li podia mirar als ulls. Era com si lestigus ratant, un noi

educat mai i amb respecte no ho faria mai. En canvi aqu s tot el

contrari. Es ms els nens de petits tenen la necessitat de mirar-ho tot, i

quan els parles tamb et miren i veus com hi mostren inters.

8


9/13

- Jackson Polloch al Mo MA : Una dona porta al seu fill petit a la cadireta

del cotxet i estan a una exposici dart a un museu.

Perqu el nen vegi quins colors predominen en una obra, li explica per

el nen diu que est morta Al no fer-li cas el nen diu el mateix per

cridant i la mare li crida latenci advertint-lo que als museus no es crida.

El nen duns 4 anys no entn el que la mare li explicava sobre lobra.

Aix vol dir que a vegades s millor deixar als nens que ens expliquin les

seves interpretacions. A ms amb un nen de 4 anys s difcil anar a un

museu, hem de deixar que ells ens preguntin sobre els colors i el perqu

de les formes.

- Els orgens : Mentre estan en el sof de casa un nen li diu a se mare:

els nens venen dels pares i els pares dels avis. Per i les muntanyes?

Don venen les muntanyes?

La mare pensa que es la tpica pregunta que fan els nens petits. Ella

tamb la deuria fer en el seu moment. I pensa amb les diferents

respostes que shauran donat al llarg de la histria.

Aquest nen quan fa la pregunta pot arribar a acceptar que no t respostaclara i definitiva per el que ell vol de veritat s que lescoltem quan ens

explica o ens formula una pregunta.

- Fragilitat: Una avia i una neta son les protagonistes . La neta decideix

anar a viure amb la seva avui ja gran. Lavi mor, per la neta decideix no

dir res a lavia perqu li falla la memria. Un dia lavia vol parlar amb ell i

la neta agafa despantaocells i el vesteix com lavi i el seu a la cadira

com si estigus llegint el diari com feia sempre.

La neta utilitza la seva imaginaci per fer un espantaocells amb la roba

del seu avi perqu lavia no sadoni de res. Ella, lavia , noms veure la

roba ja creu que s lavi qui est all assegut.

- Metge o actor ? : Un noi indecs no sap que vol estudiar . Li agrada la idea

de ser actor . Va trucar al seu pare per parlar amb ell i dir-li que shavia

9


10/13


11/13

RESUM I OPINI PERSONAL DE :

PARLAR I ENTENDRE

Aquesta s la historia dun nen de 4 anys. Ell era catal i va anar a viure a

Nova York. El catal era la seva llengua materna i com tots els nens de 4 anys

jugava amb el castell. A Nova York tot era nou la gent ,horaris .. per sobretot

lidioma. El nen va arribar de lescola i va dir que no hi volia anar ms. Que ell

no els entenia. La mare li pregunt com havia fet fins ara per entendres i el nen

li va contestar que no ho sabia per que no volia tornar. La proposta de la mara

va ser ensenyar-li uns dibuixos i si que ho entenia. s ms, ell feia poc li havia

dit a la mare que havia de portar pomes a classe , li havia dit la mestra.

La mare va anar a parlar amb la mestra i van arribar a la conclusi que el nen

no podia comunicar-se , per si ho entenia.

Eullia Bosch ens diu que el nen s la definici mes radical del terme

estranger. Realment els nens sn els que surten dun lloc completament

diferent on vivim. nixer s lhora darribar i abandonarPels nadons les coses acaben sent noms i aquests primers nomes amb

aquesta primera llengua seran els referents a qualsevol altre llengua.

Aquest nen tenia un greu problema, ell entenia el que li deien per no podia

expressar-se i aix no lo agradava i no volia anar a lescola. Per sort estava

envoltat per un bon entorn i la mare i la mestra el van ajudar a trobar el

problema i a dona nims. Nosaltres aprenem a viure com a estrangers, els

adults per fora o gust passes per situacions destrangeria per els nens handaprendre com sarriba a ser dun lloc, una tradici...

11


12/13

REFLEXI I VALORACI FINAL DEL LLIBRE

Aquest llibre est dividit en 28 assajos. Sn relats dexperincies viscudes per

lautora i persones vinculades a ella. En elles narra con els nens fan reflexionar

sobre moltes de les formes dactuar que tenen davant de certes situacions,

davant de certes preguntes...

Tamb ens dona a veure les seves reflexions, moltes vegades filosfiques/

tiques. En alguns relats ens dona a veure el punt de vista educatiu i en cadaassaig trobem raonaments duna condici adulta. Eullia Bosch tracta els casos

dels relats de forma propera l implicat, duna manera social.

s un llibre interessant i s una manera diferent de veure el tracte amb els nens

duna forma educativa i filosfica. Els casos en que tamb ens podem trobar un

cop comencem a ser mestres . Diferents maneres de reaccionar en diferents

casos de la vida quotidiana treballant i tractant amb nens. Algunes de les

reaccions bones o dolentes que poden tindre al llarg de la seva infncia.

Mha agradat fora el fet que ella fos la persona que ha viscut moltes

daquestes ancdotes i les altres persones conegudes ja que aix et dona a

entendre que realment , en el seu moment , ens podrem torbar en aquestes

situacions.

12


13/13

BIBLIOGRAFIA

- BOSCH,Eullia: Educaci i vida quotidiana. Histries breus i de llarga

durada. Vic: Eumo Editorial Universitat de Vic 2003 (CollecciInterseccions,29)

- http://ca.wikipedia.org/wiki/Eul%C3%A0lia_Bosch

13

educaciÓ i vida

Documents