efectes del dèficit fiscal sobre catalunya
DESCRIPTION
Efectes del dèficit fiscal sobre Catalunya. Societat Catalana d’Economia Institut d’Estudis Catalans , 10 de febrer de 2005 Ramon Tremosa i Balcells Universitat de Barcelona [email protected] www.eco.ub.es/~tremosa. - PowerPoint PPT PresentationTRANSCRIPT
Efectes del dèficit fiscal sobre Catalunya
Societat Catalana d’EconomiaInstitut d’Estudis Catalans,
10 de febrer de 2005
Ramon Tremosa i BalcellsUniversitat de Barcelona
[email protected]/~tremosa
Convergència regional a Europa: → ”El ejemplo francés” (La Vanguardia, 26.03.2004)
PIB per habitant en ppc
Mitjana de les 166 regions de la UE-15=100 (Eurostat)
1997 2001
Catalunya 100 100,7
Madrid 101 112,4
Navarra 97 106,2
País Basc 94 105,1
Creixement acumulat, 1997-20011997 2001 Variació
1.- Madrid 101,0 112,4 +11,4
2.- Navarra 94,0 105,1 +11,1
3.- País Basc 97,0 106,2 +9,2
4.- Rioja 90,0 96,9 +6,9
5.- Cantàbria 77,0 82,7 +5,7
6.- País Valencià 76,0 81,1 +5,1
7.- Andalusia 58,0 63,1 +5,1
8.- Balears 101,0 105,4 +4,4
9.- Múrcia 68,0 71,2 +3,2
Creixement acumulat, 1997-20011997 2001 Variació
10.- Canàries 76,0 79,1 +3,1
11.- Galícia 64,0 66,5 +2,5
12.- Castella i Lleó 77,0 78,0 +1,0
13.- Catalunya 100,0 100,7 +0,9
14.- Aragó 90,0 90,5 +0,5
15.- Castella-La M. 67,0 67,1 +0,1
16.- Extremadura 55,0 53,1 -1,5
17.- Astúries 76,0 72,4 -4,6
Estat espanyol 80,0 84,2 +4,2
VAB per ocupat (€ de 1995) → “Convergència o divergència regional?” Caixa Cat., 2003
1995 2002 Var. en %
1.- Madrid 34.170 35.787 +4,7
2.- País Basc 33.918 35.253 +4,1
3.- Navarra 32.365 34.411 +6,3
4.- Catalunya 31.759 32.518 +2,3
5.- Illes Balears 33.254 32.336 -2,7
6.- Aragó 29.113 31.344 +7,7
7.- Cantàbria 29.896 30.822 +3,1
8.- Castella i Lleó 27.822 30.554 +9,8
Estat espanyol 29.381 30.557 +4,0
Convergència regional a Espanya?: → ”El ejemplo francés” (La Vanguardia, 26.03.2004)
Renda familiar bruta disponible per habitant en ppc
Mitjana estatal = 100 (INE)
1995 2002
Catalunya 117 112
Madrid 119 120
Navarra 124 122
País Basc 120 124
Convergència regional a Espanya?: → ”Solidaridad excesiva” (La Vanguardia, 27.12.2004)
Any 1995
Mitjana estatal = 100 (FUNCAS), dades en ppc
PIB p/c Renda fam. b. p/c
Catalunya 122 113
País Valencià 102 98
Balears 134 113
Castella i Lleó 97 108
Castella-La M. 84 97
Aragó 108 119
Convergència regional a Espanya?: → ”Solidaridad excesiva” (La Vanguardia, 27.12.2004)
Any 2003
Mitjana estatal = 100 (FUNCAS), dades en ppc
PIB p/c Renda fam. b. p/c
Catalunya 118 110
País Valencià 99 96
Balears 119 99
Castella i Lleó 98 112
Castella-La M. 83 98
Aragó 109 119
-10
-5
0
5
10
15
20
25
IB CAT NAV PV EUZ RIO ARA MAD CAN MUR CIL ICA CLM GAL AND AST EXT
Balances fiscals: mitjana 1991-1996 en % PIB CA
“Balances fiscals” de FUNCAS, 1997-2003
→ Incompliment mocions Congrés Diputats: 1997, 1999.
→ No hi figura la metodologia de càlcul de les balances fiscals i no s’especifica d’on prové la informació.
→ Balance Económico Regional, 2003: 1) Reducció dèficit fiscal català de 2002 sense
explicacions; 2) Eliminació crítiques a la manca de dades de la IGAE; 3) Pàg. 5, “els càlculs presentats contenen un element
important de opinión personal”.
Madrid: sempre “campiona de la solidaritat”.
Cost d’oportunitat del dèficit fiscal català
Simulacions de creixement econòmic, model VAR.
• Passat: dèficit 1995-98 invertit a Catalunya en infraestructures, PIB català 2000, 32% més gran.
J. Ros, R. Tremosa i J. Pons, 2003: “Capital públic i dèficit fiscal”, Nota d’Economia, número 75.
• Futur: sense una reducció del dèficit fiscal català, estancament PIB per càpita en el context europeu en l’horitzó 2002-2010.
J.Pons i R.Tremosa, 2004: “Catalunya en l’horitzó 2010: efectes macroeconòmics del dèficit fiscal amb l’Estat espanyol”, Revista Econòmica de Catalunya, número 48.
PIB/càpita català any 2010 (UE-15=100)
Reducció dèficit fiscal
Sense reducció
1%
del PIB
3%
del PIB
5%
del PIB
PIB/càpita 97-101 108-112 120-130 135-150
Regions UE-15 amb
índexs semblant any 2000
Rheinhald-Pfalz (97)
Saarland (97)
Bratislavsky (98)
East Wales (98)
Balears (98)
Eastern Scotland (100)
País Basc (101)Umbria (101)
Liguria (108)
East Anglia (109)
Hampshire (109)
Madrid (110)
Nordrhein-Westfalen (109)
Vlaams Brabant (112)
Piemonte (120)
Praha (121)
Baden-Württemberg (122)
Valle d’Aosta (123)
Groningen (124)
Bayern (124)
Antwerpen (125)
Hessen (129)
Emilia Romagna (129)
Lombardia (135)
Trentino-Alto Adige (136)
Utrecht (140)
Bremen (143)
Uusimaa (143)
Stockholm (147)
Darmstadt (149)
El dèficit fiscal corca la cohesió social
→ On és avui la pobresa: a les regions pobres o en els barris de les grans ciutats?
→ Sant Boi de Llobregat (83.000 habitants censats):
Capital públic: 1 piscina,2 biblioteques, 3 polies-portius i cap residències d’avis: 36% fracàs escolar. Renda per càpita en ppc al barri de La cooperativa menor a la mitjana espanyola. Prestacions socials iguals que Andalusia i Extremadura?
→ Poschmann (1998): “Quan el sector públic mou tants diners entre territoris, els pobres de les regions riques financen els rics de les regions pobres”. Joan Coscubiela (2003): Política social?
Debat sobre finançament autonòmic
→ Debat polític més que tècnic: de quí són els impostos dels catalans?
→ Plantejar el debat en termes d’eficiència econòmica: Catalunya perd 25.000 llocs de treball industrials mentre la Diputació de Bizkaia reb el Premi Financial Times, 2003. Revisar l’eficiència dels fluxos fiscals (“rational underdevelopment”).
→ Generalitzar el model foral a qui ho desitgi: major creixement i major extensió dels serveis socials (Michael Porter i la grandesa dels EUA).
EUA, Balances fiscals, 1999 (1$=1€)Dèficit fiscal de Catalunya any 1999 s/ flux monetari:
Saldo fiscal en milions $
PIB en milions $
% dèficit fiscal s/PIB
Califòrnia -22.688 1.213.355 -1,8%
Illinois -20.241 440.899 -4,5%
New Jersey -19.076 332.155 -5,7%
New York -16.189 743.873 -2,1%
Michigan -10.277 312.054 -3,2%
Catalunya -11.224 104.325 -10,6%
País Valencià -3.107 54.483 -5,7%
Balears -1.352 13.970 -9,7%
EUA, Balances fiscals, 1999 (1$=1€)
Saldo fiscal per habitant en $
PIB per habitant en $
Califòrnia -685 38.117
Illinois -1.669 36.471
New Jersey -2.342 41.519
New York -890 41.326
Michigan -1.042 34.672
Catalunya -1.850 19.172
País Valencià -762 13.372
Balears -1.690 19.540
Alemanya,Impostos compartits, any 2003
(Pons i Tremosa, 2004)
en % Federal Länder Local Criteri repart.
IRPF 42,5 42,5 15 territ.
Societats (mandat constitucional)
50 50 - territ. (df+cp)
IVA (revisió anual) 51,4 46,5 2,1 no terr.
Impost local neg. 14,8 7,7 77,5 territ.
El sector públic a Catalunya, 1998Ros, Tremosa i Pons (IEA, 2002)
Impostos Despesa púb.Nivell d’Administració Bilions Pta Bilions Pta
CENTRAL
(Estat + Seg. Social)5,0
(3,2 + 1,8)
2,2 (0,6 + 1,6)
AUTONÒMIC (G.+OAA) 0,5 1,6LOCAL (Dip.+C.C.+Aj.) 0,5 0,8
TOTAL 6,0 4,6Dèf. fiscal amb l’Estat = impostos– despesa p.
3,2 b. Pta – 2 b. Pta = 1,2 b. Pta (8% PIB)
(inclou 1,4 bilions de transferències de l’Estat)
% s/PIB UE-15 1998 % s/PIB català 1998
42%
37%
48%
29%
El sector públic a Catalunya, 2003Ros i Tremosa (provisional)
Impostos Despesa públicaNivell d’Administració Bilions Pta Bilions Pta
CENTRAL
(Estat + Seg. Social)5,8
(3,7 + 2,1)
[2,5 / 3,0] (0,5 / 1,0 + 2,0)
AUTONÒMIC
(tram aut. + trib. propis)2,0
(1,5 + 0,5)
2,8
LOCAL (Dip.+C.C.+Aj.) 1,2 1,2
TOTAL 9,0 [6,7 / 7,0]Dèficit fiscal amb l’Estat PIB CAT 22,7 b Pta, ine
Entre 2 i 2,5 bilions Pta (9-10,5% PIB)
(inclou 0,5 bilions de transferències de l’Estat)
% s/PIB UE-15 2003
% s/PIB català 2003
43%
40%
45%
[29-31%]
El sector públic a Catalunya, 2003Ros i Tremosa (provisional)
Impostos Despesa púbicaNivell d’Administració Milions € Milions €
CENTRAL
(Estat + Seg. Social)35.000
(21.000 + 14.000)
[15.000 / 18.000] (3.000 / 6.000 + 12.000)
AUTONÒMIC
(tram aut.+ trib.prop.)12.000
(9.000 + 3.000)
16.800
LOCAL (Dip+Aj+CC) 7.200 7.200
TOTAL 54.000 [39.000/42.000]Dèficit fiscal l’Estat = PIB 136.000 m €, INE
Entre 12.000 i 15.000 milions € (9-10,5% PIB) (inclou 3.000 milions de transferències de l’Estat)
% s/PIB UE-15 2003 % s/PIB català 2003
43%
40%
45%
[29-31%]
Indicadors d’estoc de capital públic productiu, 1998 (BBVA)
Ferro-carril
Carre-teres
Ports Aero-ports
Ferro-carril
Carre-teres
en % del PIB en € / Qm2
País Basc 2,2% 5,5% 1,8% 0,2% 149,6 369,4
Navarra 0,8% 10% 0,0% 0,0% 101,1 140,5
Madrid 2,5% 2,3% 0,0% 0,6% 407,0 372,1
Catalunya 1,8% 4,5% 0,6% 0,1% 87,7 214,3
P. Valencià 1,9% 5,1% 0,8% 0,1% 66,7 176,4
Balears 0,1% 2,0% 0,9% 1,5% 4,7 84,2
Espanya 2,0% 6,3% 0,8% 0,8% 31,5 99,4
Variables d’innovació tecnològica empresarial, 1999
Despesa R+D en %
del PIB empreses
Personal R+D en % població
activa empreses
Estoc de capital
tecnològic
(€ p/càpita)
Centres tecnològics (nombre)
País Basc 0,95 5,02 662,04 18
Navarra 0,44 2,94 323,58 3
Madrid 0,84 4,60 908,06 8
Catalunya 0,61 3,41 445,65 6
P. Valencià 0,19 0,97 87,82 16
Balears 0,03 0,18 14,43 1
Espanya 0,42 1,95 283,06 67
Causa principal reconversió industrial basca: concert econòmic (Michael Porter, 2002).
Plena capacitat normativa Impost SocietatsRealització de política fiscal pro-competitiva.
UE: PRESSIÓ FISCAL ASSIMÈTRICA.Gaëtan Nicodème (Comissió Europea, 2001 i 2002):
“processos d’enginyeria fiscal”.Les empreses manufactureres estan discriminades enfront de
les empreses de serveis: impacte sectorial i territorial.
→ “L’empresa catalana en l’economia global”Papers d’economia industrial, 19 (2003), amb J. Trigo.
→ ”Presión fiscal asimétrica” (La Vanguardia, 06.01.2004).
Causa principal reconversió industrial basca: concert econòmic (Michael Porter, 2002).
Plena capacitat normativa Impost Societats
PIME catalana llença SOS.(Josep Pla; Solchaga i la Xina; model econòmic).
• Quan les empreses paguen tants impostos, la complicitat del sector públic esdevé un dels principals elements de la competitivitat empresarial (1 € beneficis → 10 € impostos!!).
• Altres causes: Paper clau de les caixes basques en el finançament de la innovació tecnològica (arrelament de l’activitat al territori). Accionistes de la CAF.
(Euskatel, CAF, Ingelectric, Ibermática, Ona Electroerosión,...).
→ ”Cajas arraigadas” (La Vanguardia, 26.08.2004).
A MANERA DE CLOENDA
‘Si cap lliçó pot aprendre’s de la història
del desenvolupament econòmic és que la cultura és el factor determinant per
excel·lència de la riquesa i la pobresa d’una societat’
D. S. Landes, The Wealth and Poverty of Nations, 1998
(pàgina 771 a la versió en castellà d’Editorial Crítica).