el cicle biolÒgic de l’arna de la cera
DESCRIPTION
EL CICLE BIOLÒGIC DE L’ARNA DE LA CERA. Galleria mellonella (Linnaeus, 1758). Aplicació del mètode científic. Observació: una eruga amb el temps s’acaba transformant en papallona. Qüestió: com és el cicle biològic de les papallones? - PowerPoint PPT PresentationTRANSCRIPT
Aplicació del mètode científic
Observació: una eruga amb el temps s’acaba transformant en papallona.
Qüestió: com és el cicle biològic de les papallones?
Hipòtesi: tots els lepidòpters, i dins d’ells l’arna de la cera, tenen una vida dividida en períodes.
Recerca bibliogràfica Experiment: seguiment i estudi
del cicle biològic de l’arna de la cera.
Resultats: van confirmar la hipòtesi.
OBSERVACIÓ
QÜESTIÓ
HIPÒTESI
RECERCA BIBLIOGRÀFICA
SOLUCIÓ
EXPERIMENT
RESULTAT
NO SOLUCIÓ
Éssers vius
Moneres ProtoctistsMetazoos (animals)
Metafites (plantes)
Fongs
Eumetazoos Mesozoos Parazoos
Cnidaris NematodesPlatihelmints Moluscs CordatsEquinodermsArtròpodesAnèlids
Antenats Quelicerats
Insectes MiriàpodesCrustacis
Apterigots
Insectes
Paleòpters Polineòpters Pterigots Coleòpters Planipennis Neòpters Paraneòpters Megalòpters Estrepsípters Mecòpters Himenòpters Oligoneòpters Dípters Tricòpters Sifonàpters Rifidiòpters Lepidòpters
Primer període del cicle biològic.
Funció: protecció i desenvolupament embrionari.
Morfologia: variada.
ELS OUS
Fase mòbil de l’estadi larval.
Període de creixement. Mudes.
Funció: acumular energia. Morfologia: forma
cilíndrica i tres parts principals (cap, tòrax i abdòmen).
LA LARVA
Nimfa o pupa. Fase dràstica de la
metamorfosi. Funció: transformar la
larva en adult. Morfologia: fusiforme,
pot estar protegida per un capoll.
LA CRISÀLIDE
Fase adulta. Imago. Funció: aparellar-se i
reproduir-se. Morfologia:
característiques comunes amb els altres insectes.
L’ADULT
L’arna de la cera
Espècie de la família dels piràlids. Cicle biològic curt (plurivoltines). Factors que en condicionen la vida:
temperatura, humitat i aliment. Constitueixen una plaga dels ruscs de les
abelles. Utilitzada en investigació i comercialitzada
com a aliment per a rèptils.
Metodologia
Preparació material. Organització de la presa de dades. Preparació del lloc de cria. Elaboració de la dieta.
Presa de dades Dades cronològiques Dades físiques i morfològiques:
Diàmetre dels ous Amplada de la càpsula cefàlica
i longitud de les larves. Amplada màxima i
longitud de capolls i crisàlides. Amplada de les ales en posició
de repòs i longitud del cos dels adults. Observacions
OUS
X SD CV N Valor màxim Valor mínim
0,45 mm
0,03 mm
0,067
160,5 mm 0,4 mm
Esfèrics, de color rosa clar. Mida: 0,45 ± 0,03 mm Poca variabilitat entre els ous, són
tots molt semblants.
Cos cilíndric i flexible, de blanc a grisos a mida que creixen. Cap marró i rígid.
Gran creixement. 7 mudes, la última dóna
lloc a la crisàlide. Longitud de 1,2 mm a
25 mm.
LARVES
Creixement de les larves
0
5
10
15
20
25
Edat (dies)
Long
itud
(mm
)
Correlació molt alta entre l’amplada de la càpsula
cefàlica i la longitud de la larva.
LARVES
Creixement de les larves
0
5
10
15
20
25
1 4 7 10 13 16 19 22 25 28 31 34 41 44 47 50 53
Edat (dies)
Lo
ng
itu
d (
mm
)
0
0,5
1
1,5
2
2,5
Am
pla
da
ca
p c
ef
(mm
)
Longitud
Càpsula cefàlica
CRISÀLIDES
Capoll: fusiforme, fet amb fils de seda i partícules d’altres materials enganxades a sobre.
Crisàlide: fusiforme, de color marró clar que es va enfosquint poc a poc.
Tamany de la crisàlide lleguerament inferior al del capoll. Les crisàlides fan 13,25 ± 1,72 mm de longitud i 3,96 ± 0,42 mm
d’amplada màxima.
ADULTS Dimorfisme sexual: mascle més petit, més clar i amb el cap
arrodonit, la femella té un petit bec. Activitat: aparellar-se i la femella pondre ous. Longitud mitjana del cos: 12,7 mm els mascles i 15,5 mm les
femelles.Femelles
0 5 10 15 20
1
3
5
7
9
Ind
ivid
u
Ales/longitud (mm)
Longitud (mm)
Ales (mm)
Mascles
0 5 10 15 20
1
3
5
7
9
Ind
ivid
u
Ales/longitud (mm)
Mitjana (dies)
Valor màx.(dies)
Valor mín.(dies)
ous 6,5 7 6
larves 53 60 40
crisàlides 8 9 7
adults 15 20 2
DURADA DEL CICLE
Cicle complet: 10 setmanes
Cicle vital de l'arna de la cera
AdultOu
Larva
Crisàlide
Cal seguir una metodologia. Hi ha diversitat en el ritme de creixement (larves). La temperatura i l’aliment condicionen la velocitat
de creixement de les larves. A les larves hi ha relació entre l’amplada de la
càpsula cefàlica i la longitud. El creixement larvari coincident amb les mudes. Dimorfisme sexual visible als adults. Dificultat de fer un experiment en viu.
Conclusions
http://www.edu365.com:8801/~mlv99981/