Revista de l’Escola Pia de Granollers

Vida a l’escola · Formació Professional · La Teca · Portes obertes · Reporters en acció

Nú

m. 1

09

Mar

ç 20

16È

poc

a II

I

el Cr!t

2

Pàgina

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . .2

Editorial . . . . . . . . . . . . . . .3

Infantil . . . . . . . . . . . . . . . .5

Primària . . . . . . . . . . . . . . .6

Secundària . . . . . . . . . . . .23

12 Respostes . . . . . . . . . . .21

Formació Professional . . . . .22

Batxillerat . . . . . . . . . . . . .26

La Teca de la Mediateca . . .28

De cara endins . . . . . . . . . .32

Portes obertes . . . . . . . . . .35

Reporters en acció . . . . . . .36

L’entrevista . . . . . . . . . . . .38

Su

mar

i

Agraïm la col·laboració de totes les persones que han participat en la realitzaciód’aquesta edició de “El Crit”.

Realització:

Esther CarnicerPilar Estrada

Maquetació i disseny:

Jordi Sendra

Ajudants de realització:

Anna AgustíTeresa SanmartínElisabet IbáñezConchi Cadenas

Fotografia portada:

Esther Carnicer

3

Ed

itorial

EL TWITTER: LA IMMEDIATESA DE LA INFORMACIÓ I MOLT MÉS

El món en el qual vivim actualment és el de la im-mediatesa i el twitter és un exemple que ho re-flecteix. La societat actual va a un ritme cadavegada més ràpid i el món de la informació s'hiha adaptat. Quan arriba l'hora del telenotícies ode llegir els diaris de paper, aquelles notícies jasemblen passades perquè les hem pogut consul-tar abans a través de les xarxes. Un dels darrersexemples que recordo és la notícia del famós pasal costat de l'Artur Mas com a president del go-vern de Catalunya cedint el lloc a l'actual presi-dent, Carles Puigdemont, per cert, usuari actiu deltwitter. El telenotícies vespre d'aquell dia ja s'ha-via quedat “obsolet”, en el bon sentit de la pa-raula. Disposem de les notícies a l'instant i lainformació ens arriba des de qualsevol punt delglobus, per molt lluny que estigui. El món estàconnectat en xarxa i globalitzat. Nosaltres enshem transformat en ciutadans globals i els nos-tres fills ja han nascut sent-ne.Avui he decidit fer una ullada al twitter de l'escolai anar repassant els tuits del dia a dia, des del pre-sent, i retrocedint en el temps. Us en reprodueixoalguns:Avui #EnglishDay a l'escola! Descobrint unes al-tres cultures: música, balls, tradicions, gastrono-mia, contes...Jornada de portes obertes en marxa! L'aparca-ment de cotxets està ple!!Alumnes de 1r d'ESO explicant la seva experièn-cia a l'escola a les famílies dels alumnes de 6è#valorsquefanpersonesEquips motors de @escolapiacat amb @Coper-field4sg orientant decisions sobre el #SUMMEM a@epiagranollersEls alumnes de 6è estem de visita a @PobleEs-panyol treballant en el projecte de las Comunitatsautònomes #SUMMEM#FraseDelDia http://buff.ly/1Q1Xi4B El què hemd'aprendre ho aprenem fent-ho. [Aristòtil] Les nos-tres actituds: ACOLLIDORA

La Fira de la Solidaritat ha estat tot un éxit! Grà-cies a tots: pares i mares, nens, avis i tiets, per-sonal de l'escola... #20anysfentfiraDes de l'escola t'assessorem i acompanyem enla cerca de treball. Demana informació!938794314 -Programa #incorporaMatí de simulacre de prova del Cambridge. Des-enes @alumnes_epiagra preparen l'examen ofi-cial de juny.@Merit_SchoolLa Piruleta ha arribat a P3! La nostra nova com-panya és una gallina i ens ha regalat algun ou!Estem molt contents!Estades al Canadàhttp://www.epiagranollers.cat/2016/02/estades-al-canada.html…Àngel Burgas visita els alumnes de 2n d'ESO Oberts a l'intercanvi (2): uns altres docents a ex-plicar el projecte d'interioritat de l'escola a mes-tres de Menorca.Oberts a l'intercanvi (1): uns docents de secun-dària a Madrid a conèixer el projecte educatiu del'escola Padre Piquer.A 4t de primària hem fet maquetes per treballarl'aparell digestiu.Alumnes 1r ESO @epiagranollers #SUMMEMaprenents periodistes al @maticatradio a @gra-nollers amb motiu de @lamitjaEls mitjans es fan ressò de la presentació delSUMMEM Mirem d'entendre la situació dels refugiats en unvídeo. Quina atenció! #DENIP2016Anem a buscar els companys per a l'apadrina-ment del #DENIP2016 Uns hem marxat, altresens acullen #totssomrefugiatsEns fa por els canvis, però només canviant no-saltres podrem canviar el món. @CarlesCapde#EducarAquíAraMatinal d'Orientació a BATX: futur acadèmic i pro-fessional d'@alumnes_epiagra Xerrades, confe-rències, fira, mostra..

4

Ed

ito

rial

Pràctiques de química a UB. 2n batxillerat cientí-fic i tecnològic #química @UniBarcelonaDijous, mercat a Granollers poesia a l'escola Participació de l'Escola Pia a la marxa pel climade Granollers. #jovesxclimaActivitat interclasses: els alumnes de batxilleratexpliquen contes als més petits de l'escola #Dia-CalassançEl #DiaCalassanç el voluntariat de l'escola com-parteix la festa amb la gent gran al @hggranollersEncara no has vist el vídeo del pregó de #StCa-lassanç? https://vimeo.com/147018473 L'educa-ció pot canviar el mónNou àlbum de fotos "A 2n hem fet amanides" (usheu de validar amb l'usuari d'escola)https://sites.google.com/a/epiagranollers.cat/foto-graf ies- i -v ideos/curs-2015-16/ in fant i l - i -primaria…

Els nois i nois de 5è de visita al CRAM, aprenentmoltes coses sobre els animals marins cc@crampressJornada inaugural de la Setmana de la Ciència:John Forbes Nash i la seva teoria de jocs, per laDra Merche Galisteo …

...i molts més, així com d'altres activitats que deben segur que són molt interessants i que no hisurten. De fet, si algú que no tingués relació ambl'escola hi fes una ullada, es podria fer una ideade qui som, què fem, com ho fem i per què hofem.Aquest curs l'he redescobert, el twitter. No nomésfa la funció d'informar a l'instant, crec jo. Tambéamb la finalitat de mostrar qui som, què fem, etc,i ens pot fer despertar la curiositat, les ganes d'a-

prendre, de mantenir-nos al dia, de donar-noseines, mètodes, recursos i persones, que ajudin amillorar el nostre aprenentatge a i de la vida.També és un espai on es pot compartir i generarconeixement, on es poden afavorir i crear projec-tes de col·laboració i treballs entre persones quepoden estar lluny en l'espai, però no en el tempsi poden compartir interessos. S'hi poden trobartambé recursos interessants: eines, blocs, jocs,metodologies, etc. Alguns de nosaltres hi hemdescobert i compartit més d'una activitat que jahem dut a terme a l'aula amb èxit. Això sí, fent-neun ús moderat.Amb la intenció de fomentar la participació de l'a-lumnat en la vida a l'escola, des del curs passat,a secundària, els alumnes de la comissió e-co-municació també ens tenen al dia en el seucompte de twitter i instagram, @alumnes_epia-gra, on ens informen ells mateixos de les activi-tats més destacades en les que participen.Recordem que vivim en un món connectat en elque de vegades, però, també és necessari “des-connectar”, com deia el Carles Capdevila a laconferència que recentment ha fet a l'escola. Ésper això que a l'escola també fem els momentsd'interioritat. Personalment, crec que sempre vabé buscar moments de desconnexió, per fer unpetit passeig contemplatiu o una estoneta de me-ditació per alentir el ritme i preparar-nos per tor-nar-hi amb calma.

Consulteu el twitter per seguir el dia a dia de l'es-cola!

David MasDirecció acadèmica de secundària

Fe d'erradesAl número de la revista 108 (febrer 2016), concretamenta la secció de secundària, l'article Una segona joventutper als meus avis és de la Maria Sánchez, de 2n d'ESOD, i no de la Carla Parcerisses (2n ESO C)

5

Infan

tilTREBALLEM LES EMOCIONS

Els nens i nenes de P3 estem treballant les emocions amb El Mons-tre de Colors.

Sabeu pares i mares que cada colorté un significat?Aquest monstre i les diferents ver-sions del conte ens ajuden a relativit-zar el que ens va passant durant eldia.

P-3

ELS RACONS A P4

Els nens i nenes de P4, un cop per setmana, treballem per racons. Ens dividim en quatregrups i, atesos per tres mestres, manipulem quatre continguts diferents de maneraparal·lela. Ens ho passem molt bé i aprenem moltes coses interessants!

P-4

6

Pri

màr

iaEN MIRÓ A P5

Vermell, verd, blau i negre. Quèdivertit és pintar, dibuixar i utilit-zar aquests colors! Són els quemés li agradaven a en JoanMiró.A P5 hem experimentat ambells a la classe i hem pogut ferautèntiques obres d'art en l’ac-tivitat realitzada al Museu deGranollers. Hem disfrutat molt iens ho hem passat d’allò mésbé.

Mestres de P5

Infa

nti

l

L’AIGUA

Tenim nous companys a l'aula!! Quina alegria!Voleu saber qui són? Els nens i nenes de pri-mer estem estudiant l'aigua. Un projecte moltengrescador en què aprenem molt; fem ex-periments, compartim vivències i, fins i tot, lle-gim llibres sobre l'aigua, el mar i els seusfenòmens. Com ja sabeu, l'aigua és a molts

llocs. Però també la trobem a les peixeres.Aquests nous companys són els GUPPYS:uns peixos d'aigua calenta que han vingut perquedar-se fins a final de curs. Estem moltil·lusionats i a la vegada emocionats peraquesta nova experiència a l'aula.

1r Primària

7

Prim

àriaLA TOMAQUERA

Els nens i nenes de segon estem treballant“La tomaquera”.Hem estudiat diferents tipus de tomàquets: cor debou, cherry, kumato, de penjar i de pera.

La meitat de la classe, després d'observar,tocar, olorar i tastar els hem dibuixat i hem aprèsles parts de dins i de fora. També hem fet planteramb les llavors.

Mentrestant, l'altra meitat de companyshem anat a la biblioteca a fer la cerca de les pre-guntes que havíem elaborat amb el grup coopera-tiu.

2n Primària

8

Pri

màr

ia Si barregem aigua iterra obtenim fang.Quan posem el fang alforn, es converteix enceràmica. Així podemfer els càntirs, que sónuns objectes per man-tenir l'aigua fresca. Uncàntir té 4 parts: galet,broc, nansa i botxa.Els càntirs tambépoden ser de fusta,metall o vidre, però elsmés típics són de ce-ràmica.

Quan vam visitar elMuseu del Càntir d'Ar-gentona vam poder ferun gerro amb les nos-tres pròpies mans.Vam utilitzar una rodaque es diu “torn”. Ensho vam passar moltbé.

Aina Pons3r C Primària

VISITA AL MUSEU DEL CÀNTIR

9

Prim

àriaDurant aquest segon trimestre, els nens inenes de 4t hem estat estudiant l'aparell di-gestiu. Ara molts de vosaltres potser us pre-guntareu... Què és això de l'aparelldigestiu? Doncs hem esbrinat què passades que ens mengem un aliment fins queallò que el nostre cos no necessita surt enforma d'excrements! Interessant oi? Perpoder entendre-ho millor vam decidir fer unamaqueta. Les mestres ens van donar idees sobrequins materials podíem portar (llana, plasti-lina, tubs, ampolles ...). Ens vam dividir en 7grups diferents i cada un va dibuixar en unpaper d'embalar la silueta d'un dels com-panys del grup. Un cop ja teníem la siluetadibuixada va arribar l'hora d'enganxar totsels òrgans que formen part del procés de ladigestió amb els materials que havíem por-tat. Al principi va ser una mica difícil, perquèhi havia coses amb les quals era complicatdonar-li la forma que volíem, però mica enmica ho vam anar aconseguint. Un cop aixòestava fet vam haver de retallar uns paperson hi havia escrits els noms de cada un delsòrgans i les seves funcions, per després en-ganxar-ho a la maqueta realitzada. Ens hivam esforçar molt i hi vam dedicar bastantshores i dies, però va valer la pena!

Ara les maquetes les tenim exposades a laclasse i al passadís de cicle mitjà, aixípodem veure les maquetes que han fet elsaltres grups i classes. Totes són ben dife-rents però a la vegada interessantíssimes!

Alumnes de 4t D Primària

MAQUETA DE L’APARELL DIGESTIU

10

Pri

màr

iaAPRENEM A FER BONS CONTES

Els alumnes de cinquè, durant el segon trimestre,hem treballat el conte a expressió escrita. A con-tinuació teniu alguns de mostra.

EL MON AL REVÉS

Fa molts i molts anys en un poble van tenir ungran problema. Els homes eren dones, els gatseren gossos… Era tot un desastre i una famíliamolt valenta es va fer voluntària per anar a buscarel gran i misteriós mag que estava en el gran boscencantat. Va arribar el gran dia de la família (el gos, el gat,l’home i la dona) i van preparar-se per anar a bus-car el gran i misteriós mag. Van entrar en el bosc,tot estava molt fosc i feia molta por. L’home anavael primer i la dona el seguia amb el gat i el gos.Van tenir petits problemes pel camí, però final-ment van aconseguir trobar la caseta on vivia elgran i misteriós mag. Van entrar dins la caseta iallà mateix hi havia el famós mag. El mag els vaveure i els va dir:- Què voleu de mi?- Volem una poció màgica per a què es solucioniel problema que hi ha al nostre poble. - va dirl’home.- Miau, miau.- va fer el gos.El mag es va tocar la llarga barba que tenia i elsva dir.- D’acord! Però abans heu d’encertar aquesta en-devinalla: “És més valuós que un tresor, costamolt de trobar, però de perdre no”. Tots van començar a pensar i la dona va dir:- ELS AMICS!- Correcte!- va dir el gran i misteriós mag.Van agafar la poció i ràpidament van tornar cap alpoble. Quan van arribar els hi van donar moltesmedalles i premis per la seva valentia d’entrar enaquell bosc tan terrorífic. Al final tot va tornar a lanormalitat. Vet aquí un gat i vet aquí un gosaquest conte ja s’ha fos!

Laia Pérez 5èA Primària

QUINA BRUIXA MÉS ESTRANYA

Fa molt de temps quan els ocells nedaven i elspeixos volaven, un noi jove vivia en un poble moltpetit molt lluny d'aquí. Aquest noi estimava a unanoia que es deia Maria i el noi es deia Jaume. LaMaria i el Jaume s'estimaven molt però un dia vapassar una cosa desastrosa.La Maria va desaparèixer. El Jaume desesperatla va buscar per tot arreu. En arribar a casa vaveure una nota. Tot seguit la va llegir i hi deia: “Sivols tornar a veure la Maria, vine al castell de Pol-serola i allà hi serà. Però cal dir que no serà fàcil”.En Jaume, sense pensar-s'ho dues vegades, vaanar cap al bosc per arribar al castell. Pel camí elJaume va fer dos amics, un esquirol i un conill,que no paraven de discutir, i ho feien així:-Tu, senyor gras- li deia l'esquirol al conill.-Vaja, qui ho ha anat a dir- va contestar el conill.I van estar tota l'estona així. En arribar al castellels dos amics van dir a la vegada amb un to deveu molt espantadís :-T'esperem aquí.En Jaume va entrar al castell. Estava ple de tram-pes. Encara que va ser difícil, va aconseguir es-quivar-les totes. En arribar a dalt de tot del castelles va trobar la bruixa i sense pensar-s'ho dues ve-gades va començar a lluitar.En Jaume va descobrir que la bruixa era la marede la Maria i que havia fet això per a què no esti-guessin junts. Al final, quan en Jaume estava apunt de destrossar-la, li va dir:-La teva filla té dret a decidir si vol estar amb mi ono.La mare es va adonar que en Jaume tenia raó iels va deixar marxar junts. I així van ser feliços ivan menjar anissos.

Júlia Muntal 5èB Primària

11

Prim

àriaRosa, Celestino, Joan, Esperanza, Ana, Do-lors, Lluís, Carlos, Santiago, Francesc, Montserrat... son nuestros abuelos y abuelas. Escuchar sus historias de vida y poder cono-cer el mapa de nuestro pasado nos ayuda aconocernos mejor.Os presentamos algunas biografías maravi-llosas de estas personas que son tan importantes para nosotros.Esperamos que las disfrutéis.

MI ABUELA, UNA ABUELA FANTÁSTICA

Montserrat Fernández nació el 9 de julio de1949 en Granollers. Ella es la mayor de dos hermanos. Con 8 años hizo la comunión y un año des-pués nació su hermano José. A los 15 años terminó los estudios de comer-cio y empezó a trabajar en la zapatería Mira-lles, donde conoció a su futuro esposoEsteban Miralles, hijo de los dueños. Cuatro años más tarde se casaron y tuvierondos hijas, la pequeña es mi madre. Siguió trabajando en la zapatería Miralleshasta que con 50 años se jubiló. Actualmente es abuela de seis nietos, cuatrochicos y dos chicas.

Es una abuela fantástica!!!!

“Estoy contenta de poder ayudar con un re-sumen de mi vida a mis nietos.”

Berta López 6è A Primària

MI ABUELO

Mi abuelo tiene 79 años, se llama Santiago ynació el cinco de octubre en un pueblo muypequeño de Córdoba, llamado Izlajar. Era elpequeño de cinco hermanos de una familiamuy humilde.Cuando era un crío ayudaba siempre en casa.Se casó muy joven, sólo tenía dieciocho años,con la que es mi abuela Isabel. Juntos se tras-ladaron a vivir a Cataluña en busca de mejo-res oportunidades.Empezó a trabajar en una empresa textil ydos años más tarde cambió a una empresaquímica, donde pasó toda su vida laboral,hasta llegar a la jubilación. Durante esos añosformó una familia con tres hijos y una hija, unode los cuales es mi padre.En estos momentos tiene cuatro nietos a losque quiere un montón.Él juega mucho conmigo e intenta aprender ajugar a lo que yo juego para poder disfrutarjuntos. Cuando estoy con él, jugamos ovamos de paseo. En su tiempo libre hace la compra o pasea, le gusta mucho pasear.¡Es el mejor abuelo del mundo!

Xavi Pérez 6è B Primària

BIOGRAFÍAS

12

BIOGRAFÍAS

MI ABUELA, UNA ABUELA MUY TRABA-JADORA

Mi abuela Nuria nació el 12 de enero de 1948en Granollers.Era la pequeña de tres hermanos y la únicaniña de su calle. Estudió en el colegio Joan Solans y con laSeñorita Brau, una escuela a la que solo ibanniñas. A los 12 años empezó a trabajar en una po-llería, desplumando pollos y vendiendo ver-dura. A los 14 empezó a trabajar en la fábricaRoca Umbert y estuvo allí durante 17 años. En Roca Umbert conoció al “Amor de suvida”, mi abuelo. El 8 de septiembre de 1969se casaron en la Parroquia de Sant Estevede Granollers, tenía 21 años. Al año, naciósu primera hija, mi madre, y 3 años y mediodespués, mi tía Marta. Entre los años 1979-1980, Roca Umbert hizouna reestructuración y despidieron a sus tra-bajadores. Durante 3 años trabajó de pesca-dera y al cabo de un tiempo montó unatienda de electrodomésticos en Canovellas.La tienda se llamaba ELECTROCANO, unnombre improvisado, porque la tienda se ibaa llamar “Electrodomésticos Canovellas”,pero como no cabía en el cartel lo cambiaronpor ELECTROCANO. Estuvo 25 años, delunes por la tarde hasta domingos por latarde. Durante ese período de tiempo empezaron aviajar por todo el mundo. Y en 2004 fueabuela de su primera nieta (yo) y despuésfue abuela 3 veces más. ¡¡¡Ahora nos cuidaa los 4!!!

“Bueno, esta es mi vida. Como todo elmundo, he tenido cosas buenas y cosasmalas. Tengo un marido y siempre noshemos respetado y querido mucho. Estoycontenta de tener una familia muy buena. “

Júlia Morcillo 6è C Primària

BIOGRAFÍA DE MI ABUELA MATERNA

Mi abuela materna nació en La Carolina(Jaén) el 2 de noviembre de 1972. Es la me-diana de tres hermanos. Ángela estudió enLa Carolina hasta los 14 años. Después sevino a Barcelona a trabajar en una fábrica detextil.Se casó a los 21 años en Canovelles con An-tonio. Tuvieron dos hijos Antonio y Ángeles. Alo largo de su vida profesional fue trabajandoen diferentes fábricas dedicadas al textil. Eraun trabajo que le gustaba y tenía demanda.Pero a los 50 años dejó de trabajar por cierrede la empresa y se dedicó a la faena delhogar.Con 51 años se quedó viuda y un año des-pués nació su primera nieta María.A los cinco años nació su segunda nieta Gi-sela. Y a los diez años su tercer y últimonieto, Álvaro.Es una abuela muy feliz y cariñosa con su fa-milia y sus nietos.

Gisela Hernández 6è D Primària

Pri

màr

ia

13

Secu

nd

àriaVolem explicar a tota l’escola que aquest any hem començat unprojecte de l’Escola Pia de Catalunya, i a Granollers som una es-cola pilot. Més endavant ho faran tots els alumnes de Catalunyade les 20 Escoles Pies. Podeu visitar el web summem.cat.

1. Què és? El projecte “SUMMEM” és un treball interdisciplinari que és cooperatiu, que totsaportem idees per poder aprendre sobre aquella matèria que estem treballant en equip.2. Què fem? En aquest projecte el que intentem aconseguir entre tots és treure una conclusió iposar cadascú el nostre gra de sorra.3. Per què? Fem aquest projecte perquè és més fàcil conviure i també perquè un arquitecte nopot construir si no té constructors o un metge no pot operar a les persones sense un infermer,anestesista o camiller. Entre tots construïm la societat.4. Estem satisfets? Estem satisfets de poder ajudar-nos cooperativament i poder aprendre delsnostres errors que cometem cada dia.

Guillem García Ariadna García

1r ESO B

TREBALL COOPERATIU I TREBALL PER ITINERARIS D’APRENENTATGE A 1r D’ESO

CATALUNYA RÀDIO A LA ROCA UMBERT

El passat 5 de febrer, professors itutors de les classes de 1r ESO Ci 1r ESO D ens van acompanyara veure com gravaven en directeel programa El matí de CatalunyaRàdio, presentat i dirigit per Mò-nica Terribas des de la Roca Um-bert.El motiu que estiguessin a laRoca Umbert (B1) era per patro-cinar la Mitja Marató de Granollers- Franqueses del Vallès i la Ga-rriga.Van parlar de molt temes interes-sants a part de la Mitja Marató: de

la portada del diari ARA, de polí-tica, fins i tot va venir l’alcaldeJosep Mayoral.Nosaltres anàvem fent fotos, ví-deos, notes de veu i de tot en pre-níem apunts.Ens va agradar molt; mai havíemvist un programa de ràdio en di-recte!

Mireia Rodríguez Isidre Sala1r ESO D

14

Sec

un

dàr

iaLa fugida del pintor Notxa és una rondalla xinesade caràcter poètic i màgic on la bellesa de la na-tura i la perfecció de l'obra de l'artista fan possibleque desig i fantasia es facin realitat. A partir de la lectura d'aquest text vam proposarals alumnes que escrivissin un conte semblant,però ambientat en els temps actuals. A continua-ció us oferim un tast del que van escriure.

L'OBJECTE MàGICFa anys que la sort m’acompanya, deu en con-cret. Jo sóc una persona normal, però rica, quees passa el dia comptant bitllets de cinc-centseuros i em fan mal els dits de tant comptar. Hi hagent que diu que és avarícia, altres en diuen en-veja i jo en dic felicitat. Això que diuen que la for-tuna no fa la felicitat és mentida i ho puc dir enprimera persona.

Però va arribar un moment a la meva vidaen què la meva visió del món va canviar. Tot vacomençar fa un temps quan estava sense parella,no quedava amb ningú i gairebé no tenia vida so-cial. Llavors vaig pensar alguna manera de diver-tir-me mentre passava el temps sol a casa. Aixíque vaig decidir obrir-me un compte a una pàginaweb de pòquer i apostes en línia. Al principi nom’agradava, però amb el temps m’ha arribat a en-cantar. Els meus pares em van dir que no em fi-qués en aquestes beneiteries, que acabariamalament, i d’això res. Però va arribar un dia queparlant pel xat de la web, una persona descone-guda em va començar a parlar. Jo no sabia quiera, però la conversa va seguir. De cop l’ordinadorva començar a vibrar i la pantalla a parpellejar. Unsoroll estrany va sortir de l’ordinador i, en un obriri tancar d'ulls, l’ordinador es va transformar en unordinador amb forma de persona de sexe femení.Aquell robot tenia una gran pantalla al cap. D'a-quella pantalla van començar a aparèixer imatgesi gravacions de gent que no tenia res de diners i

que amb prou feines podia menjar. El robot em vadir que jo no era el culpable de tot allò, però queel sentiment de l’avarícia i les ganes de més i mésdiners ja formaven part de mi. Jo em sentia cul-pable i amb impotència.

De cop el robot va començar a destruirtots els objectes de valor que hi havia a casameva. Jo intentava aturar-lo, però no va funcio-nar. Llavors aquell robot em va dir si volia fer unpas enrere i canviar la meva mentalitat. Jo, ambllàgrimes als ulls, vaig afirmar amb el cap. Llavorsaquell robot es va transformar en una enorme mà-quina on et podies ficar dins. Era una màquina deltemps! Jo, sense pensar-ho, em vaig ficar dins ien un teclat vaig introduir: “Retrocedeix dos anysenrere”. La màquina va començar a treure fum iem va teletransportar al passat. Tot tornava a sernormal. Jo tenia molts diners bla, bla, bla… Vaigpensar que havia recuperat els objectes queaquell robot havia destruït, però en el que real-ment estava pensant i preocupant-me era en totsaquells nens que el robot m'havia mostrat a lapantalla.

Un sentiment d’amor i solidaritat va recór-rer el meu cos. De cop vaig agafar el telèfon i vaigfer una trucada a UNICEF. Un contracte es va ferrealitat al mes següent. Amb els meus diners esvan obrir dues escoles a Sud-àfrica i actualmentn’hi ha una altra en construcció al Senegal. Aquelldia sí que em va tocar la loteria. Jo ja no pensavanomés en mi i la meva vida social va a tornar aser la d’una persona normal.

Actualment sóc molt més feliç que fa unsanys. També tinc dos fills i una dona. El meu només Hugo i ara sí que sóc feliç.

Óscar Estevez2n ESO C

ESCRIVIM UN CONTE MÀGIC

15

Secu

nd

àriaEN PAU I EL FUTBOL

Hi havia una vegada un nen anomenat Pau. Ell ju-gava al Centelles club de futbol des dels set anys. Acasa seva es vivia molt el futbol, perquè tota la fa-mília (avis, tiets, cosins…) eren socis del F.C. Bar-celona. Cada nit, a casa seva, a l’hora de sopar,sempre parlaven del Koeman, Stoichkov… Cadapartit era una bogeria: l’avi que ho criticava tot, lamare histèrica i el pare aconsellador.

A en Pau li agradava molt veure els partitsdel Barça amb tota la família. La sorpresa va arribarun dia en què el pare, en obrir el correu, va veureuna carta de la U.E. Aiguafreda. L’Aiguafreda voliaal Pau al seu equip de futbol! Van estar discutint unallarga estona el pare, la mare i el fill. Al final, van de-cidir que no es mouria del Centelles, ja que vist queel seu fill tenia certa qualitat, era més probable quetingués oportunitats d’equips més grans en l’actualclub. I així va se. Al cap de dos llargs anys, elR.C.D.Espanyol va voler comptar amb els seus ser-veis al juvenil B. La família estava contenta perquèel seu fill estaria en un equip gran, però es van amoï-nar per la distància entre Barcelona i Centelles, itambé per una raó d’honor; estaria a l'equip rival dela ciutat. Però com que van pensar que era més fàcil

que el fitxessin des de l’Espanyol, van deixar que sen’anés.

Quan estava a l’Espanyol B, el Real MadridC.F també va mostrar interès per fitxar-lo. Als paresno els hi feia molta gràcia que el seu fill jugués a l’e-tern rival del Barça, però en Pau va insistir molt i vanacabar acceptant. Un any més tard, en Pau va con-fessar als seus pares que els seus companys no eltractaven bé pel fet d’admetre que era del Barça. Lapremsa es va assabentar que un jugador del RealMadrid Castella era del Barça. Això es va anar trans-metent de boca en boca i també sortí a la televisió ila ràdio.

En Pau va passar un dels seus pitjors mo-ments de la vida perquè no jugava i se sentia aver-gonyit. El Barça, que necessitava renovar la plantillaamb jugadors nous i joves, va decidir agafar cedit enPau per una temporada. Va ser una de les millorstemporades del jove de Centelles, el qual va guan-yar la pilota d’or al cap de dos anys. I, com no podiaser d'una altra manera, va dedicar el títol al CentellesF.C.

David Ortega2n ESO C

MÀSCARES DE GUIX A L’USEE

Per celebrar el carnestoltes, els alumnes de la USEE hem decidit fer unes màscares amb benes de guix. Ho hem fet amb tires petites de bena per a què sigui més fàcil poder manipular-les i fer-les a poc a poc.Si voleu veure com ho hem fet, seguiu les fotos....

GRUP USEE

ESCRIVIM UN CONTE MÀGIC

16

Sec

un

dàr

iaENTREVISTA A L’ESCRIPTOR ÀNGEL BURGAS

El 12 de febrer ens va visitar l’escriptor Àngel Bur-gas, l’autor de Segon Trimestre, el llibre que hemllegit a la segona avaluació de 2n d’ESO. Aprofi-tant la visita vam entrevistar-lo i, entre moltes al-tres coses, vam descobrir la seva passió pelcinema, que el llibre de Segon trimestre el va es-criure pensant en els directors de cinema Azconai Berlanga, que cada personatge del llibre té aveure amb una pel·lícula, que ha estat guardonatamb el premi “La Galera Jóvenes Lectores 2008”i que ja porta nou edicions. Si voleu saber méscoses de l’Àngel Burgas no us perdeu la següententrevista que li vam fer al final de la presentaciódel llibre:

1. Quan no estàs escrivint un llibre, què fas? Quan no escric m’agrada anar al cinema, llegir, vi-sitar museus, viatjar i nedar.

2. D’on treus la inspiració? Jo prefereixo dir-li planificació, penso el que vullescriure, perquè no em ve una idea de cop. Men-tre que escric un llibre en corregeixo un altre.

3. Quan escrius un llibre, ho fas de cop o a poca poc? Ho escric a poc a poc però no sempre començopel principi. A vegades escric el principi, desprésredacto el final i acabo amb la part del mig i altresvegades deixo per al final el principi del llibre.

4. T’identifiques amb algun personatge del lli-bre de Segon trimestre?Sí, jo m’identifico més amb les mongetes, perquèjo era una mica com elles, no en el sentit diabòlic,sinó perquè em preocupava pels altres, encaraque de vegades fos en benefici propi.

6. La història de Segon trimestre té alguna re-lació amb la teva infància?No, el que passa és que tinc l’avantatge que jo

vaig ser alumne i professor i he vist el món de l’en-senyament per les dues bandes. Al principi vaigpensar a fer una novel·la d’un grup d’amics quequedessin a l’estiu, però vaig pensar que s’as-semblaria massa a “Verano Azul” i finalment vaigdecidir que la faria dins de l’escola.

7. Quan vas decidir que volies ser escriptor?Quan vaig veure que el que escrivia només eraper a mi. I un dia vaig escriure un llibre que voliaque els altres llegissin.

8. Quin ha estat l’últim llibre que has escrit?L’últim llibre que he escrit ha estat La Mirada In-discreta, que és el booktrailer que us he ensen-yat.

9. Escrius més novel·les per a joves o per aadults? Escric més novel·les per a joves perquè es venenmés bé, ja que si una escola llegeix algun llibremeu l’has de comprar més persones, en canvi elsadults només en compren un, de llibre.

17

Secu

nd

ària10. Has escrit alguna obra de teatre? Sí, he escrit 4 obres de teatre. Però una nos’ha representat perquè era molt compli-cada de realitzar.

11. Quin és el premi que més il·lusió t’hafet?Un dels premis que m’ha fet més il·lusió haestat el de “La Galera Jóvenes lectores2008” amb el llibre de Segon Trimestre. Emva fer molta il·lusió pensar que a 300 per-sones els hi va agradar el meu llibre.

12. Has col·laborat algun cop amb revis-tes o diaris estrangers? No, de Catalunya sí, però estrangeres encap.

13. Tu tries qui vols que il·lustri els lli-bres? En la majoria de llibres no hi ha il·lustra-cions, però la tapa dels llibres sí que me lafa la persona que jo trio.

14. Formaves part d’algun club semblantal del llibre? A l’escola no tenia cap grup d’amics, però síque tenia un grup d’estiu.

15. Has estudiat a l'estranger? Sí, he estudiat a Berlín i el llibre que acabode treure està inspirat en el que vaig veureallà.

Judit BaldichMiquel Bosch

Ariadna MontserratBerta González

Nadine RodríguezMaria Sánchez

ENTREVISTA A L’ESCRIPTOR ÀNGEL BURGAS

18

Sec

un

dàr

iaSORTIDA PER BARCELONA

Els nois i noies de3r d'ESO, vamgaudir d'una sor-tida a Barcelonaper dedicar una vi-sita al Parlamentde Catalunya i alGran Teatre delLiceu. Dues clas-ses del curs vananar-hi el dia 16de febrer, i les al-tres dues el dia 29.En el Liceu, vamassistir a una visita

en què vam ser guiats i informats sobre cadaespai del teatre. Durant la visita pel centre,vam poder observar els diferents llocs queconstituïen aquell establiment: la sala princi-pal que és on s'hi produeixen els espectacles,el conegut saló dels miralls i el Foyer, que és

un espai polivalent que es troba sota la pla-tea de la sala principal. Acabada l'assistènciaa l'edifici del Liceu, vam agafar un autobús endirecció al Parc de la Ciutadella. Un cop allà, amb l'ajuda d'un mapa vam haverde completar unes preguntes que formavenel dossier que ens havia donat la professora.Passada una estona ens vam dirigir al Parla-ment, situat dins el parc. El guia que ens es-perava ens va permetre visitar la institucióexplicant-nos detalladament cada racó. Quanvam sortir d'allà, ens van deixar una hora imitja per dinar i per gaudir de l'entorn que ensenvoltava. Va ser un dia interessant i no dub-taríem en tornar-lo a repetir.

Maria Gonzalez Aina Barbany

3r ESO

19

Secu

nd

àriaINTERCANVI METZ-GRANOLLERS

Comme chaque année, à l’Escola Pia de Gra-nollers, nous avons fait l’échange des élèvesde Français de deuxième cycle d’ESO et 1erde Batxillerat. Ils sont arrivés mardi, le 23 fé-vrier, et ils sont restés ici pendant une se-maine.Pendant cette semaine, ils ont visitéles monuments les plus emblématiques denôtre région, par exemple la Sagrada Família,le Parc Güell, Passeig de Gràcia, MuseuDalí… Un jour de cette semaine, les élèves partici-pant à l'échange avec les élèves du cours defrançais de 4ème d'ESO, nous sommes allésavec les Français à la Pedrera. Là-bas nousavons eu l'opportunité d'apprendre et voir be-aucoup de nouvelles choses sur ce bâtimentet son histoire. Pendant les après-midis, nous nous sommesamusés beaucoup avec eux, parce qu'ilsétaient très sympas et rigolos. Aussi, nous

avons fait beaucoup d'activités comme allerau bowling, au cinéma, et nous sommes allésnous promener par Granollers… Ils ont puvoir nôtre routine, notre culture et nôtres cou-tumes et traditions. Durant cette semaine nous avons vécu be-aucoup d'expériences, nous avons appris avivre avec eux et nous avons appris aussi leurculture et leur langue.Nous croyons que ça a été une expériencetrès positive pour nous, et nous nous sommesbeaucoup amusés. Nous avons envie de lesrencontrer à Metz.

Meritxell ClosCédric Córdoba

Berta GarciaAlba GrauperaGemma Viure

4t ESO

20

21

12 Resp

ostes

12 RESPOSTES PER COMPARTIR

La vida m’ha ensenyat... a acceptar to-thom tal com és, a no jutjar i a fugir de lesveritats absolutes.

El meu millor record és… per sort en tincmolts, i gairebé tots lligats a la meva família,però posats a triar-ne un de diferent recordoun diumenge del mes d'agost, baixant ambmoto del refugi de Sorteny cap a Ordinodesprés d'una cursa de muntanya, sentint elsol i el vent a la cara...

El moment més difícil que he viscut finsara ha estat… quan m'he trobat en acci-dents on ha mort algú que estava al meucostat.

No m’agrada gens… la impuntualitat.

Em sento molt feliç quan… veig sortir elsol un dia que m'he aixecat d'hora per anara córrer, amb bicicleta, esquiar...

No podria passar sense… la meva famí-lia.

El que més por em fa és… haver de patiruna guerra; penso que ha de ser una de lesexperiències més horribles a la qual unapersona ha de fer front.

El que més em diverteix és… practicaralgun esport a l'aire lliure.

El nom de l’escola on he passat mésanys es diu... Escola Pia de Granollers. Hisóc des del curs 1999-2000.

Recordo especialment un professor/aque es deia… Guillermo Enrech… perquèem va fer estimar la llengua i la literatura.

El món seria millor si… la gent fos menysegoista i es preocupés per assolir el propiequilibri personal.

El meu somni és... viatjar molt.

Lluís BaellaCap de la Mediateca

22

Fo

rmac

ió P

rofe

ssio

nal

23

Fo

rmació

Pro

fession

al

El passat mes de febrer els alumnes de segon del cicle DAM-ViOD van assistir, juntament amb algunsprofessors de l'escola, a l'esdeveniment "Elzerouno - GameGlory" celebrat al Mobile World Center.

En aquest esdeveniment, professionals del món dels videojocs fan una presentació de 90 segons dela seva aplicació - videojocs i posteriorment els assistents, valoren les diferents propostes presenta-des.

A la presentació més valorada se la deixa assistir a la següent sessió en la qual disposarà de 15 mi-nuts per presentar àmpliament el projecte.

Als alumnes els ha servit per conèixer una possibilitat més de com promocionar els seus treballs enesdeveniments d'aquest estil i per fer Networking amb professionals del sector.

El passat mes de gener, els alumnes de 2n del DAM van visitar el Tecnocampus de Mataró per gau-dir de l'experiència d'un taller MOCAP.

SORTIDES DELS ALUMNES DEL CFGS DAM - VIOD

24

Fo

rmac

ió P

rofe

ssio

nal

25

Fo

rmació

Pro

fession

al

26

ARQUEOLOGIA DEL PUNT DE VISTAB

atxi

ller

atEl passat 18 de febrer els alumnes de primer deBatxillerat C (Social i Humanístic) vàrem fer unrecorregut per la ciutat de Barcelona, realitzanttasques de les matèries d’Història del Món Con-temporani i d’Economia d’empresa. Aquest recorregut constava de tres parts: la pri-mera, un passeig per l’Eixample on vam podercontemplar la “Illa de la Discòrdia” i altres ele-ments urbanístics i comercials. Una de les tas-ques que havíem de dur a terme era produir unanunci propi per promocionar l’empresa simu-lada Sweet Sefed i els diferents productes quetenim. Després de l’Eixample vam baixar en direccióles Rambles, passant per la Plaça Catalunya.Les Rambles separen els barris del Raval iGòtic i són una zona molt visitada.També visitàrem altres barris com el Raval, onel contrast amb l’Eixample és molt impactant:els carrers amples passen a ser carrerons,sense cap mena d’estructura i foscos. El luxepresent a pocs metres desapareix, convertintels grans aparadors en petites botigues debarri.

Allà, vam poder comptar amb les explicacionsde l’Enric Canet, un escolapi i treballador delCentre Social del Casal d’Infants del Raval, queens va explicar la història d’aquell barri i quinafinalitat té el seu centre. Durant tot el recorregut vam realitzar fotografiesper tal de fer un treball de caire més artístic ano-menat “Arqueologia del punt de vista”, que con-sisteix en la connexió d’un espai urbà concrettal com era en el passat i com és ara. Aquestacomparació diacrònica ens va fer veure la quan-titat de canvis que pot arribar a efectuar una ciu-tat, un carrer, o simplement, un edifici, i aixíadonar-nos de com de petits que som en eltemps. Tanmateix aquesta activitat ens va per-metre mirar la ciutat d’una manera diferent, per-què calia trobar la mateixa perspectiva des dela qual altres fotògrafs, abans que nosaltres, ha-vien fet la seva fotografia.

Berta GarciaMartina Genzor

Mariona Morales1r de Batxillerat C

27

ELS REFUGIATS Batxillerat

El passat dilluns dia 22 l’Anna Martín, antigaalumna de l'escola, i en Jimmy, un companyd'estudis, van venir a explicar-nos la sevaexperiència de contacte amb refugiats. Elsdos joves estudien periodisme a la Universi-tat Autònoma de Barcelona i, fa menys d’unasetmana, van tornar a casa després de pas-sar uns dies a l’Illa de Lesbos, a Grècia. Vanarribar amb la intenció de conèixer la situa-ció, mirant-la com a periodistes, però en arri-bar a lloc els va semblar que caliaimplicar-s'hi també com a voluntaris i així hovan fer, col.laborant amb l’organització LightHouse.

Durant la seva estada a l’illa van poder en-trar en contacte i conèixer la situació de mi-lers de persones que, després d'anys patintles conseqüències de la guerra, es veuenobligades a deixar el seu país i els seus re-cords i marxar, sovint prenent només els ob-jectes més necessaris per a començar unllarg viatge. Un viatge que la majoria desit-jaria acabar en algun dels països de la UnióEuropea, però que es fa llarg i ple de perills,des d'aquells que són propis del fet de nodisposar de mitjans de transport ni de llocson aixoplugar-se fins a l'exposició a les mà-fies, que actuen aprofitant la necessitat delsrefugiats. Tant l’Anna com en Jimmy han conegut enprimera persona diferents històries de noisde la seva edat que busquen una nova vidaallunyada de la guerra i la desesperació.

També ens han fet notar que els refugiatsque arriben a Lesbos o a altres indrets deGrècia no vénen només de Síria sinó quetambé provenen de països com Afganistan oIraq entre d’altres.

La visita de l’Anna i en Jimmy ens ha servitper conèixer la situació actual dels refugiatsa Grècia i saber que el conflicte encara noha acabat i que només podrà solucionar-seamb l’ajuda de tots els països i, per tant, delshabitants d’aquests. El problema dels refu-giats és un problema mundial: un problemade tots.

Maria SararolsMónica Cruz

2n C Batxillerat

28

La

Tec

a d

e la

Med

iate

caENROTLLATS AMB LA POESIA

Des de la biblioteca, durant el segon trimestrees van preparar 3 carros de poesia perquè elsalumnes de cicle mitjà i cicle superior po-guessin gaudir d'un munt de llibres de poe-mes. I creiem que la proposta va agradarperquè els carros no van parar d'anar de la bi-blioteca a l'aula! D'altra banda vam muntar l'exposició Enrot-llats amb la poesia. Es tractava d'un palet (elpodeu veure a la fotografia) carregat de rot-lles de paper on s'hi havien imprès diferentspoesies. Aquest palet es trobava al davant dela cartellera de la biblioteca i tothom que vavoler va poder participar en aquest joc poèticdeixant el seu poema en el palet.També es podia participar en la proposta po-ètica simplement agafant un rotlle de poesia,llegint-la, gaudint-la, cantant-la... i tornant-laal seu lloc.

Tot aquest muntatge va servir per celebrarque el dia 22 de març és el Dia Mundial de laPOESIA.

NOUS ORDINADORS A LA MEDIATECA

Ja fa temps que ha passat el Nadal, però a lamediateca hem rebut el millor regal que po-díem demanar als Reis Mags, al Pare Noel oal Tió. I no ens sap gens de greu que ens hagiarribat passades les festes nadalenques.Des de mitjans de febrer comptem amb mésd'una dotzena d'ordinadors fixes d'última ge-neració. De fet, en aquests moments són lescomputadores més potents que hi ha a l'es-cola.Amb aquest nou maquinari tots els usuaris dela mediateca i de l'escola en general en sortimbeneficiats. Ja sigui venint amb el grup classequan el professor ho programa o individual-ment, aquests ordinadors estan a disposició

de tots vosaltres. També són una bona alter-nativa als portàtils perquè la pantalla és moltmés gran i la vista no pateix tant i perquè laseva velocitat de processament és màxima.Esperem que els utilitzeu molt i que us ajudinen les vostres tasques escolars. En tot cas,els mediatecaris estem encantats que els tin-gueu al vostre abast i en feu ús.

29

La T

eca de la M

ediateca

OPTATIVA DE VISUAL I PLÀSTICA I EXPLORADORS DE LLIBRES

A finals de la 2a avaluació, els alumnes del'optativa de plàstica de 4t d'ESO vam iniciarun nou projecte en col·laboració amb la me-diateca. A la classe, la Núria, que és la pro-fessora de l'assignatura, ens va proposar derealitzar un exercici fotogràfic molt interes-sant: es tractava de presentar els llibres delconcurs de lectura de l'Explorador de Llibresper al proper curs. Concretament, l'exerciciconsistia a agafar un dels llibres de l'Explo-rador i contextualitzar la portada del llibre enun espai real i extreure'n una fotografia cre-ant un efecte visual molt apassionant. A laprimera sessió de treball vam anar a la me-diateca i, amb l'ajuda dels mediatecaris, vamescollir el llibre que havia d'utilitzar cadascúde nosaltres. Després vam tornar a la classei vam continuar fent proves amb la càmera ipluja d'idees per al nostre projecte.

La proposta va captar des del primer momentla nostra atenció i va motivar el nostre espe-rit treballador, ja que aquest treball formaràpart de la nota del 3r trimestre i es va poderpresentar a la Festa de les Arts. Quan escrivim aquest article encara nosabem la nota del treball, però esperem treu-re'n uns resultats òptims i molt fructífers.

Nicole de Leon4t ESO B

VISITA A LA BIBLIOTECA ROCA UMBERT

Durant el mes de febrer, concretament els di-mecres i divendres al matí, tots els grupsclasse de secundària han passat per la biblio-teca Roca Umbert. Es tracta d'una iniciativaque ja es duu a terme des de fa alguns cursosi que té com a objectiu potenciar el gust per lalectura entre el nostre alumnat.La novetat d'enguany és que, a més dels cur-sos de 1r cicle d'ESO, l'activitat també s'haobert als alumnes de 3r i 4t d'ESO. Mentreque els primers han rebut una presentació dellibres a càrrec de la Glòria Gorchs, els se-gons han estat atesos per la Marta Serra, laqual els ha presentat llibres, però també cò-mics i altres documents adequats als seus in-teressos i edats per tal de potenciar el seugust per llegir.

Les recomanacions tant de la Glòria com de laMarta veiem que són encertades perquè hemvist com els llibres que han presentat s'estanllegint a les aules. Aquesta és la millor provaque l'activitat ha funcionat i que val la pena.

30

La

Tec

a d

e la

Med

iate

caA LA MEDIATECA RECOMANEM...

Si us agrada llegir a continuació us proposemuns llibres que, tingueu l’edat que tingueu,segur que us agradaran.

Azul ¿Otra hormiga

negra? Poema

azul: El inicio del

combate, de RafaelR. Valcárcel. Edito-rial: Palabras aladasEs tracta d’una histò-

ria que es desenvolupa en 8 llibres. Cada lli-bre és un conte sempre entrellaçat un ambl’altre, amb un únic personatge Azul, escritsper Rafael R. Valcárcel i cada un d’ells repre-sentats per 8 il·lustradors diferents. Uns llibresamb llum pròpia, on es barregen la imagina-ció, la realitat i els valors.

Cantamapes, de WuMing. Editorial Sembra lli-bresUs agrada viatjar? Doncsno us podeu perdreaquest llibre. Guido iAdele Cantamapes hanviatjat per tot el món reco-llint totes les seves aven-tures en un gran llibre de

viatges. El bibliotecari de Benibabau és el seunou veí i ens relatarà totes les aventures queli expliquen els sues nous amics. Entre elsseus viatges hi ha la de l‘Illa del tresor o l‘Illade plàstic entre molts altres llocs d’interès. Alfinal del llibre Guido i Adele ens apunten lescoordenades dels llocs que han visitat perquènosaltres els puguem acompanyar virtualment

Amb tots aquests viatges en Guido i l’Adeleens fan reflexionar sobre el racisme, la des-trucció de la natura i les guerres.

Mentiders, d’Elisabeth Lochart. Edicions 62 En podria fer una ressenya, però potser usdiria una mentida. El que sí us diré és que en-ganxa des de la primera pàgina i manté la in-triga fins la darrera. L’autora també inclou unscontes de la narració oral fent jugar el lectorentre la veritat, la mentida, la intriga i les emo-cions. Un llibre per a lectors valents (o no).

La caputxeta vermella, d’Aaron Frisch per altext i de Roberto Innocenti per a les il·lustra-cions. Editorial: Símbol editors

Es tracta d’unaadaptació del conteclàssic de La ca-putxeta Vermellaamb unes gransil·lustracions del’il·lustrador italiàRoberto Innocenti.El conte està adap-tat als nostres

temps i et pots passar hores i hores mirant elsdetalls que hi ha a cada una de les seves pà-gines.

31

LA LECTURA DIGITAL INTERACTIVA NO ACABA DE CONVÈNCER ELS INFANTS L

a Teca d

e la Med

iatecaA la publicació en línia El diari de l'educacióens ha cridat l'atenció un article de l'Anna Al-bareda sobre la lectura digital. Es tracta d'un estudi de la Universitat Autò-noma de Barcelona (UAB) que queda reco-llit en el llibre Digital Literature for Children:Texts, Readers and Educations Pratices.Per a l'estudi, entre el 2012 i el 2015 es vaanalitzar l'impacte del factor digital en els hà-bits lectors mitjançant la introducció de lli-bres digitals en un entorn que ja comptavaamb llibres tradicionals. Al llarg de la recercaels investigadors van constatar d'entrada uncert èxit dels llibres digitals, sobretot pel fetde ser una novetat, però a poc a poc es vaanar observant que els llibres amb més lec-tors entre els infants seguien sent els tradi-cionals, ja fossin en paper o en digital, peròsense els recursos interactius. Segonsaquests investigadors, els nens que llegienen paper feien una lectura molt més pro-funda de l'obra, mentre que entre els lectorsde llibres digitals es detectava que hi haviamassa elements i es despistaven.L'estudi afirma que la interacció i la diversi-tat de recursos expressius propis de la lite-ratura digital creen un distanciamentrespecte el text perquè el lector té una cons-ciència molt clara d'estar fent servir diferents“mecanismes”, mentre que la lectura analò-gica tradicional provoca una experiència delectura més absorbent per al lector.

També determina que la literatura digital s'hade presentar paulatinament perquè sovintnecessita mediació per part d'una tercerapersona.Així doncs, l'aprenentatge lector en l'àmbitdigital no pot ser el mateix que en l'àmbitdels textos analògics, tot i que és possibleintroduir els alumnes en la lectura digitalsense fer minvar l'interès per les obres im-preses.A tall de conclusió, l'estudi confirma que elsllibres digitals amb molta interactivitat difi-culten la comprensió i identificació dels ele-ments claus de la història i que en aixòinflueix també el fet que molts d'aquests lli-bres digitals interactius encara no tenenprou qualitat. I és que es tracta d'uns llibresque encara els queda molt recorregut perarribar amb naturalitat als lectors més me-nuts.

32

De

Car

a E

nd

ins

ENGLISH-AMERICAN DAY

El dilluns 29 de febrer a l'edifici de primàriavam gaudir d'una jornada especial que va co-mençar en arribar a l'escola i es va acabar almigdia. S'havia decorat l'escola a la porteriaperò també als diferents passadissos, des del'Estàtua de la Llibertat fins al Passeig de laFama simulant Hollywood, o des dels escutsde les diferents universitats americanes finsals Tipis dels indis americans.

Cada nivell va realitzar diferents activitats onl'anglès es convertia en protagonista: tallerscompartits entre primer/tercer i segon/quarton jugaven a fer-se preguntes; molts llibresdiferents en una exposició especial a la bi-blioteca; es van explicar contes amb suportvisual amb el nostre auxiliar de conversa; esva ballar country al gimnàs; es van cantarcançons als més petits de la casa per partdels mitjans i moltes coses més. Fins i tot, elsmestres vam tenir un esmorzar diferent! I elmenú d'aquell dia també va ser molt americà.

33

De C

ara En

din

sSILENCI, ES RODA!!

CARNESTOLTES ‘16

El cap de setmana del 27 i 28 de febrerun grup d'alumnes dels estudis de ci-nema i audiovisuals de l'Escola Superiorde Cinema i Audiovisuals de Catalunya,(ESCAC), amb en Gerard Romea, ex-alumne de l'escola, en la funció de di-rector, han estat rodant un curtmetratgea l'entrada i al claustre de l'edifici de se-cundària. Càmeres, focus, cables per totarreu i un parell de jornades intenses peraprofitar la llum del dia els han permès

d'aconseguir gravar tot el que s'havien proposat i ara els tocarà de treballar amb tot el ma-terial, editar-lo, posar-hi música, etc. Els desitgem molta sort en aquest darrer treball de lacarrera!

34

De

Car

a E

nd

ins

XVIa FESTA DE LES ARTS

El dijous 16 d’abril de 2016 lliurarem elspremis als guanyadors de l’actual edició dela Festa de les Arts.Molts alumnes de primària, altres de se-cundària i Batxillerat i també familiars i per-sonal docent i no docent veureureconeguda la vostra vessant artística. Nooblideu, però, que tothom que hagi pre-sentat un treball a la Festa de les Arts ja téel premi d’haver creat una obra que hauràestat fruit del seu esforç i talent. A l’igual que en les darreres edicions, ellliurament de premis tindrà lloc a l’esglésiade l’edifici de primària. Començarem pun-tualment a dos quarts de sis de la tarda il’acte s’allargarà al voltant d’una hora.Algunes de les modalitats en què es potparticipar són ceres, manualitats, dibuix,carbonet, modelatge, collage, cal·ligrama,poesia, prosa, vídeo, fotografia, pòsters di-gitals… Alguns d’aquests treballs s'expo-

saran als passadissos de l'edifici de primà-ria i també a la mediateca i als passadis-sos de secundària: avions i dinosaures defusta, quadres amb objectes fets amb filfe-rro o dibuixos inspirats en Van Gogh guar-niran les parets de l’escola.Apunteu a l’agenda la data del 16 d’abril iveniu a gaudir de la cerimònia de lliura-ment dels premis d’aquesta edició de laFesta de les Arts!!!

35

Po

rtes Ob

ertesLA CAMINADA A MONTSERRAT JA ÉS AQUÍ!

Els dies 15 i 16 d’abril de 2016 cele-brarem la XXIIa edició de la caminada aMontserrat. Estem segurs que els 400 cami-nants que us hi heu inscrit ja teniu ganes deposar-vos en marxa. I és que ja queden pocsdies!!!

A la pàgina web www.caminadamontse-rrat.cat trobareu tota la informació relacionadaamb l’activitat. No us oblideu, però, de venir eldimecres 13 d’abril a recollir la bossa del ca-minant. La lliurarem al gimnàs de l’edifici desecundària a dos quarts de sis de la tarda.També aprofitarem aquella estona per donarles darreres informacions i consells.

Un altre aspecte fonamental és estaren forma per recórrer la distància a la qual ca-dascú s’ha apuntat. Evidentment, el tram méscurt és el de Monistrol a Montserrat. Per sor-

tir des de Granollers o Castellar cal que esti-gueu acostumats a caminar i que us hàgiu en-trenat amb temps. La sortida des deGranollers és a dos quarts de set del diven-dres 15 d’abril. Enguany se sortirà del pati de l’edifici del car-rer Guaiaquil. Si sortiu de Castellar heu d’es-tar a dos quarts d’onze de la nit davant del’edifici de primària; un autocar us durà fins aCastellar. I si el vostre punt d’inici de la cami-nada és a Monistrol, aleshores també us re-collirà un autocar davant de l’edifici deprimària, però el dissabte 16 d’abril a tresquarts de vuit del matí.

També és important anar ben calçat idur roba d’abric i impermeable, sobretot elsque caminareu durant la nit. A nivell de calçatcal portar espardenyes o botes de muntanyaa les quals ja estigueu habituats (no estreneucalçat aquell dia!). I pel que fa a la roba és im-prescindible l’anorac, guants i gorro si cami-nareu des de Granollers o Castellar. Un altretema que cal no oblidar és la crema solar.

I el més cabdal de tots: tenir ganes depassar-ho molt bé!!!

36

Rep

ort

ers

en a

cció

20 ANYS DE FIRA DE LA SOLIDARITAT A L’ESCOLA PIA DE GRANOLLERS

Dissabte 20 de febrer, a partir de les 16.00,l'Escola Pia Granollers celebra la vintenaedició de la Fira de la Solidaritat. Són ja vintanys d'aquesta jornada festiva plena de jocsi tallers per a la mainada, concerts, rifes i ac-tuacions diverses amb l'objectiu de col·la-borar amb projectes solidaris d'ONGs decasa nostra.La Fira, des de fa molts anys, ha esdevingutla gran festa de l'escola, oberta a la ciutat,per on passen habitualment més de 5.000persones al llarg de tota la tarda. És unatarda de voluntaris, de cançons, de pastis-sos, de rifes, de maquillatge, de jocs, decastells, de nens i nenes, de pares i mares,d'avis i àvies.La festa forma part de la proposta educativade l'escola que d'aquesta manera busca unaoportunitat per a la transmissió del valor dela solidaritat i per recollir recursos per con-tribuir a projectes de Mans Unides VallèsOriental, Casal d'Infants del Raval, Funda-ció Educació Solidària i Fundació Servei So-lidari.

És un dia que, tant treballadors de l'escolacom famílies, es reserven en el seu calen-dari personal i tots, petits i grans, passen latarda jugant, sentint com canten els nens o,simplement, mantenint una conversa ambamics, coneguts i saludats amb un tros depastís a la mà.La Fira ens permet a tota la comunitat edu-cativa, pares, mestres, alumnes i familiars,fer petits gestos solidaris. Una donació per ala panera o per a la tómbola, fer un pastís,comprar un tiquet per participar en una pa-rada o escoltar un concert, ajudar a maqui-llar als més menuts...Tots aquests gestosens serveixen per treballar per a un projectecomú que ens proposa i ens impulsa a sersolidaris, perquè de ser solidari se'n potaprendre. Podem estar atents a les neces-sitats dels altres i ajudar-los. Podem regalarel nostre temps, i fer més festiu un dia, unacte, una fira plena d'il·lusions i bons propò-sits. Són vint anys de solidaritat que volemcelebrar amb tots vosaltres.

37

Rep

orters en

acció20 ANYS DE FIRA DE LA SOLIDARITAT

A L’ESCOLA PIA DE GRANOLLERS

38

L’e

ntr

evis

taENTREVISTA A GERARD LÓPEZ

¿Quins records tens del teu pas per l’EscolaPia?Recordo molt, des de coses tan quotidianes comel trajecte de cada dia des de casa fins l’escola onem trobava amb els meus amics que també vivienmolt a prop i acostumàvem a arribar tard a classe,fins a l’immens pati de l’escola on m’encantava ferpartits de futbol, bàsquet, etc… També recordoamb molt de carinyo a molts dels professors quevaig tenir, que a dia d’avui si volto per Granollers ime’ls creuo també se’n recorden de mi. Un mo-ment que també se’m va quedar molt gravat desde petit era el comiat de cada final de curs quancantàvem l’hora dels adéus. Els Jocs florals (queara la Júlia em diu que se’n diu Festa de les Arts),i la trobada de totes les escoles Pies de Catalunya,en què es celebrava una jornada de competicionsesportives… Entre moltes coses més.

¿Et consideraves un bon estudiant?Sí, i sempre havia tret bones notes. Realment, jo era més d’estar atent a classe i pren-dre bons apunts perquè em sonessin les coses,que d’estudiar després a casa. He de reconèixerque en molts exàmens tan sols estudiava el diaabans. I no sé si això servirà de gaire bon exemple, peròa mi em va funcionar.

¿T’esperaves treballar en el món de l’esport i,en concret, del futbol?Tenia números de ser futbolista pels gens. La tra-jectòria familiar (pare i dos germans que ho havienestat) feia que a casa el futbol fós molt més acce-sible i una sortida bastant clara. Tot i això, vaig estudiar fins que vaig poder i vaigtreure’m el BUP aquí a l’Escola Pia i el COU ja aBarcelona quan jugava amb el Barça B. Després ja vaig endinsar-me en el futbol profes-sional i no vaig tenir l’oportunitat de començar unacarrera universitària, tot i que m’hagués agradat.

Quan estaves estudiant BUP, ¿cap a on voliesenfocar els teus estudis universitaris?Sempre havia estat més de ciències que de lletres,tot i que no tenia res més clar. No vaig pensar gaire a llarg termini, ni em vaig arri-bar a imaginar treballant en una professió concretaen la qual enfocar els meus estudis cap a un llocdeterminat. Si alguna cosa se m’havia passat pel cap va ser oINEF o medicina, però res era un pla clar de futur.

¿T’omple la teva professió?Sí, molt.A més a més he tingut la sort que dintre del móndel futbol, he pogut viure i exercir en diferents eta-pes i àmbits diferents:

Dels 11 als 18 anys:Jugant amb el Barça B, en etapa formativa,és a dir, mentre encara estudiava. Dels 18 als 32 anys:Aquí va ser quan vaig deixar els estudis, ivaig passar a dedicar-me al futbol a nivellprofessional. Això, també em va comportarmarxar de casa, viure en diferents ciutats i,fins i tot, en altres països. Em va fer moltmés independent, aprendre idiomes… Vaser una etapa molt bonica, que vaig gaudirmolt, i també em va ensenyar moltescoses. Dels 32 als 35 anys:Vinculat als mitjans de comunicació (TVE iTV3), com a analista.

I des del 2013 fins avui com a selecciona-dor català, i entrenador del filial del Barçades de l’any passat.

Viure-ho des de tants punts de vista m’ha enriquitmolt, i podria assegurar que m’han omplert totes icada una de les etapes de la meva professió.

39

L’en

trevistaENTREVISTA GERARD LÓPEZ

¿Què creus que és el més important en un ju-gador?Penso que és una suma de diverses coses:

Primerament, hi ha un factor innat que és el deltalent. Però que només serà vàlid si va acom-panyat de la dedicació. La dedicació a qualsevolesport és el que implica cuidar-se: alimentació,descans, entrenament… Després, també sóc partidari de què per arribar aser un bon jugador una part està en mans de l’at-zar. Has de tenir sort en quant a lesions, a rela-cions amb entrenadors o persones quecontribueixin molt directament en la teva trajectò-ria. I, per últim, però sobretot no menys important, elfet de tenir un bon “coco”. Factor que resumiriaen tres grans claus: ser humil, tenir consciència, iposar-hi voluntat.

¿Quina és la millor experiència que has tingutcom a professional del futbol?Moments del dia a dia als vestuaris. T’endús unasegona família de cada equip. Passes molteshores amb ells, gairebé tantes com a casa, i aixòconstitueix una relació genial. Més enllà de lesvictories, això és el més bonic que m’emporto.

Sempre reconec que sóc un privilegïat. Moltsnens voldrien viure el que jo he viscut. He com-plert el meu somni de ser futbolista i de viure lavida que jo havia desitjat.

¿Què t’agrada més jugar o entrenar?Ara que estic aprenent/creixent en el món com aentrenador és molt agraït el fet de poder aportarla meva experiència als jugadors i ajudar-los a mi-llorar dia a dia. Però reconec que el meu cap encara en ocasionspensa com a futbolista i és on realment gaudei-xes: jugant i sentint-te jugador.

¿Quins reptes et planteges en un futur en lateva carrera professional?Realment, acabo de començar com a entrenadori crec que em queda molt per aprendre i per mi-llorar ,i per tant, ara mateix aquest és el meurepte a curt termini.

A llarg termini, si compleixo això, penso que lescoses ja vindran soles.

¿Què els intentes transmetre als teus juga-dors?Sobretot, que valorin que són uns privilegiats detenir una professió tan agraïda i on poden gaudirtant fent el que els agrada. A més, que ho puguin fer en un club com el Barça. Que intentin tenir sempre els peus a terra, i quesàpiguen que són persones per sobre de tot.

El món del futbol té una part molt maca i sana,però també té les seves coses no tan bones, i ellssón joves per per poder triar quin és el seu camí:tant en el món del futbol com a la seva vida per-sonal.