Nú

m. 8

7Ju

ny

2012

Èp

oca

III

el Cr!t

Revista de l’Escola Pia de Granollers

Vida a l’escola · Escola-Empresa · La Teca · Portes obertes · Reporters en acció · Sabies que...

2

Pàgina

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . .2

Editorial . . . . . . . . . . . . . . .3

Infantil . . . . . . . . . . . . . . . .4

Primària . . . . . . . . . . . . . . .6

Secundària . . . . . . . . . . . .12

Batxillerat . . . . . . . . . . . . .22

Escola-Empresa . . . . . . . . .24

La Teca de la Mediateca . . .28

Mou-te! . . . . . . . . . . . . . . .31

AMPA . . . . . . . . . . . . . . . .35

Portes obertes . . . . . . . . . .36

Reporters en acció . . . . . . .37

Extraescolars . . . . . . . . . . .38

De cara endins . . . . . . . . . .43

Su

mar

i

Agraïm la col·laboració de totes les persones que han participat en la realitzaciód’aquesta edició de “El Crit”.

Realització:

Núria CanalPilar Estrada

Maquetació i disseny:

Jordi Sendra

Ajudants de realització:

Núria AsturgóTeresa SanmartínAnna ArgemíMarina FernándezRamon Bracons

Fotografia portada:

Txon Reverter

BON ESTIU!

3

Ed

itorial

LA BIBLIOTECA ESCOLAR: CLAU EN L’ÈXIT ESCOLAR

Quan els integrants de l’equip de mediateca ex-pliquem que la nostra feina de bibliotecaris o me-diatecaris és emocionant, intensa, variada,creativa, interessant... la gent se’ns queda mirantestranyada. No entenen com pot ser emocionat,intens, variat, creatiu, interessant... desar llibresa les prestatgeries, avisar que s’ha d’estar en si-lenci, folrar, etc. etc. Succeeix, però, que ser bi-bliotecari o mediatecari vol dir molt més que això.Per a nosaltres la nostra tasca és com passejarper un camí ple d’aventures, il·lustracions, ron-dalles, reptes, dubtes, respostes, il·lusions, des-encisos a vegades, empenta per continuarendavant sempre... En definitiva, un camí que novolem abandonar perquè com més ens hi endin-sem, aprofundim, aprofitem, remenem, solucio-nem, orientem, dubtem, continuem endavant,proposem, col·laborem, inventem, acompa-nyem... més ens agrada!Per a nosaltres, un dels principals objectius de labiblioteca i la mediateca és que els nostres alum-nes tinguin èxit en els estudis. Quan diem èxitens referim a assolir els coneixements necessa-ris - allò que escoltem tan sovint de les compe-tències bàsiques - per estar preparat per a lavida. També vol dir créixer a nivell integral com apersona. Està molt bé adquirir conceptes, però siaquests no van acompanyats d’una dimensió hu-mana quedem coixos. Doncs bé, en aquest pro-cés d’acompanyament dels nens i nenes, delsnois i noies de les nostres escoles perquè asso-leixin les competències bàsiques, la biblioteca ila mediateca n’és una peça clau, ja que aglutinaaspectes com la lectura, que és un element fo-namental en el desenvolupament integral dels in-fants i adolescents; la competència lectora; lacompetència informacional, que és ensenyar a

cercar informació en el sentit més ampli (recur-sos en format paper, audiovisual, sonor, web...) isaber seleccionar, processar, organitzar, aplicar idifondre la informació, i el gust per llegir.Tot i que la Llei d’Educació de Catalunya (LEC)estableix en el seu article 88 que tots els centreseducatius han de disposar d’una biblioteca esco-lar, com a espai d’accés a la informació i font derecursos informatius en qualsevol suport a l’abastdels alumnes, del professorat i de la comunitateducativa, nosaltres creiem que la biblioteca i lamediateca escolar són imprescindibles no nomésperquè ho diu la llei, sinó perquè en un món i unaeducació cada vegada més global i amb mésquantitat d’informació, la tasca dels bibliotecarisi mediatecaris, juntament amb el professorat, ésposar a l’abast dels alumnes les estratègies d’a-prenentatge que el condueixin al seu futur. I enaquestes estratègies i en aquest futur la biblio-teca i la mediateca esdevenen un pilar impres-cindible.

Equip de mediatecaris

4

Infa

nti

lELS PROJECTES DE P3

Aquest últim trimestre hem engegat dos nous projectes a P3. Per una banda hem fet un hortamb l’ajuda d’un jardiner i observem com creix, el cuidem, i fins i tot ens hem pogut menjar algundels seus fruits com les maduixes i els enciams. I en un altre àmbit hem creat un supermercatal rebedor de P3 amb el qual treballarem la lectoescriptura tot fent llistes per anar-hi comprar ifarem un treball amb els logotips dels productes identificant-los, retallant-los i copiant-los.Són dues experiències amb les quals gaudim un munt i aprenem moltes coses tot jugant.

P3

FEM EL PROJECTE

Els nens i nenes de P4 hem acabat els nostre pro-jecte. Ens ha agradat molt anar d’excursió a can Bosc iveure i tocar els animals de granja que hem treballat:EL CAVALL I EL POLLET.

A la classe: - hem fet un joc de pistes,- hem compartit informació, - hem cantat cançons,- hem explicat contes,- hem fet votacions,- hem fet posades en comú i fins i tot

una manualitat.

Entre tots, hem après moltes coses que no sabíem.

Mestres de P4.

5

Infan

tilELS NENS I NENES DE P-5 ESTEM A PUNT D’ANAR A 1r

6

Pri

màr

iaELS GUPPYS DE 1r

Després d’haver fet el treball de recerca a la biblioteca, els nenes i nenes estaven molt en-curiosits per saber com era un peix per dins i per poder-los tocar. Van arribar les sardines i les primeres sensacions no van ser gaire agradables.Ai! uix!, quina pudor!.. però al cap d’una estona ja érem com uns “cirurgians” de les sardines! La veritat és que vam aprendre moltes coses: el tacte llefiscós, la transparència de les esca-tes, la funció de les brànquies i dels opercles, com és l’espina...En definitiva, de la sardina no en va quedar res, però els nens van fer un bon aprenentatge. Va ser una activitat molt enriquidora i, per què no? MOLT DIVERTIDA !

1r Primària

7

Prim

àriaCOLÒNIES A BIGUES I RIELLS

2n Primària

8

Pri

màr

iaESTUDIEM GRANOLLERS

Tots els alumnes de tercer de primàriavam fer una sortida per aprendre més cosesde la nostra ciutat: Granollers.

Primer vam pujar pel carrer Barcelonai vam veure una placa a la paret, feta de rajo-les, on antigament hi havia la capella de santCristòfol. Després vam anar a veure la Por-xada, l’Ajuntament i la casa Clapés. A la Por-xada vam observar les bigues de fusta del

sostre que tenen els anys gravats. Vam seguircap a l’església de sant Esteve i a prop vamtrobar un tros de la muralla en forma de L alrevés. Vam continuar cap a la plaça Folch iTorres on vam poder veure el Patufet amagatsota una col. Després vam anar a la plaça deles Olles on antigament es venien olles fetesde terrissa, i ara hi ha una olla enterrada alterra. Vam seguir cap a la plaça dels Cabrits ila de l’Oli i vam continuar cap al carrer santaElisabet. Vam anar passant per molts mésllocs, però no us els podem explicar tots.

Un altre dia vam fer una visita a l’ado-beria de can Ginebreda. Allà ens van ense-nyar tota l’adoberia i ens la van explicar ambun conte que tenia per protagonista un nenque es deia Marc. Primer ens van ensenyaruns quadres, després ens van explicar comes treballava la pell. Ens van ensenyar unmapa de Granollers del segle XV. Vam veureun tros de muralla.

També vam fer-nos una bosseta de pellcosida amb una corda fina. Finalment vam tor-nar cap a l’escola.

Alumnes de 3r Primària

Capella de Santa Esperança Muralla

Capella de Santa Anna

9

Prim

àriaFEM EL PROJECTE DE LES MESURES

Durant un mes, tots els alumnes de 4t hemestat fent el projecte sobre les mesures.Hem après els tres tipus de mesures que hiha: longitud, massa i capacitat. Primer vam haver de resoldre nou enigmes,tres de cada mesura, i sort que ens vandonar pistes per trobar les solucions perquèsi no ens hagués estat molt difícil esbrinar-los! Tot i així, els de capacitat van ser el quemés ens van costar i fins que no hem acabatel projecte no hem sabut trobar la solució.Hem treballat en grup, cosa que no sempreés massa fàcil, però ens agrada molt perquèpodem compartir amb els companys la so-lució dels diferents exercicis que se’ns plan-tegen. I perquè el treball sigui encara méspositiu, després de cada sessió vam decidirvalorar la nostra implicació i el nostre treball,tant de grup com individual, i així podíemcorregir la nostra actitud per la propera ses-sió, si és que era necessari.

Pels nens i nenes de 4t B ha estat molt di-vertit perquè hem après moltes coses i hemfet moltes activitats; hem mesurat diferentsobjectes de la classe, ens hem medit, enshem pesat i per treballar la capacitat hem fetuna activitat al pati amb ampolles i mesura-dors, per experimentar, amb aigua, diferentsequivalències que hi ha.

Els alumnes de 4t B Primària

ELS NOIS I NOIES DE 5è HEM FET UNES EXPRESSIONS ORALS TERRORÍFIQUES...

10

Pri

màr

ia Hem inventat diferents històries de fantasmes que, ho creieu o no, diu que ronden per lanostra escola. Alguns de nosaltres ja en coneixem algun...Esperem que us agradin!

LA FANTASMA MITJA LLUNA

La fantasma Mitja Lluna és una de les mol-tes fantasmes de l’escola. És amiga mevades de fa uns anys.El seu nom verdader és Alisa però se’l vadecidir canviar després de la seva mort.Ella va morir en un accident a l’escola, es-tava al pati de dalt, sobre dels bancs. Enaquells temps no hi havia reixes de protec-ció. Una de les seves enemigues li va gas-tar una broma i de cop, va caure de dalt delpati. Va morir molt dolorosament segonsella (no li agrada parlar d’això).A la fantasma Mitja Lluna li agrada espan-tar als nens de tota l’escola. Sovint surt delseu amagatall abans de les nou per parlaramb mi i espantat a nens i nenes, durantles altres hores està rondant per l’escolaespantant a la gent i buscant-me.Els seus menjars preferits són: els botonsde la bata, la xocolata i els auriculars per-duts. Les seves begudes preferides són latrina de taronja i el suc de pinya.Curiositats: a la fantasma Mitja Lluna liagrada jugar amb les cadenes de tot tipussobretot les del vàter (potser és per aixòque tenim sempre goteres), a qui li agradamés espantar és a les professores i alsnens petits. Un dels seus trucs més repetitsés tancar la porta fortíssim.VIGILEU QUAN ANEU AL LAVABO!

Laura Tuxans Valls 5è A

TONINO

En Tonino és un nen de 10 anys que va morir al’hospital de Granollers, fa un anys, a causa d’ha-ver-se empassat un dau de joguina del seugermà Aleix.Després de passar una temporadeta al cementiriva decidir anar a l’escola Pia de Granollers pertenir la companyia dels nens i nenes.En Tonino és alt, té el cabell ros i els ulls blaus.Sempre porta una bata blanca.

Li agrada beure sang i espantar als professors ials nens de 5è. Ell és un nen trapella i molt di-vertit. Sol passejar pels passadissos de l’escolaentre les 3 i les 4 de la tarda.Jo, a vegades, li demano a l’Imma si puc anar allavabo per poder parlar amb en Tonino. Ell m’ex-plica a qui li agrada més espantar i què té de di-vertit ser un fantasma però que amb el tempsenyores la teva figura i jo li explico què he fet icom és ser un nen... ell ja no se’n recorda.

Carlota Montañana 5è A

11

Prim

àriaEL FANTASMA RODOLF CONSTANTÍ

Des de fa uns anys, a la meva escola, hi viu elfantasma Rodolf Constantí. És un fantasmasúper simpàtic i tots a l’escola, l’estimem molt.Sempre va vestit de cavaller i tot i que vola pertot arreu, a l’escola es passeja amb patins dequatre rodes. Té quatre pèls al cap, un gran bi-goti i la cara plena de pigues. És petit, esquifit ité les cames tortes.Ja feia temps que a l’escola passaven coses es-tranyes. Se sentien sorolls pels passadissos, lesportes de les classes s’obrien i es tancaven i ala pissarra, els guixos escrivien sols, el nom delnen o de la nena, que xerrava mentre el profes-sor o professora explicava la lliçó.Els nens, els mestres, estàvem una mica es-pantats, i per aquesta raó, el fantasma va volerque tots el coneguéssim.Un bon dia, la porta de la classe es va obrir i esva formar un remolí de vent, que va durar 3 se-gons. De sobte va aparèixer un cavaller ambpatins.- Hola nens! - ens va dir. - Sóc el fantasma Ro-dolf Constantí i visc a la vostra escola des de fauns anys. Com que he vist que tots esteu unamica espantats, vull que em conegueu...Ens va continuar explicant que va venir des demolt lluny, exactament des de la ciutat de Sibè-ria. Allà fa molt fred i com que el fred no liagrada, va decidir anar-se’n a viure a un llocmés càlid. Va anar volant per molts llocs, finsque va arribar a la nostra ciutat i a la nostra es-cola.

Aquí amb tants nens és feliç. Sempre vigila quetots els nens ens portem bé, i que tot a l’escolaestigui en ordre. Li agrada molt anar amb pa-tins, vet aquí perquè sentíem sorolls... És clar,ell és invisible però el soroll dels patins no!!Ens deia que com que li agraden tant els llibres,dorm a la nostra biblioteca, cada nit ben plan-xadet dins d’un llibre diferent.Sempre menja patates amb pell i gelat de Ro-quefort. Ell sol s’ho prepara a la cuina de l’es-cola, però de tant en tant li agrada anar a laFonda Europa a menjar Escudella catalana.Quan és festa i els nens no estem a l’escola, ellsurt a passejar per la Porxada. I quan els nenstenim vacances, ell marxa cap al seu país pervisitar la seva família i fer una ullada al seu cas-tell.Des d’aquell dia, ja no tenim por. Continua cui-dant que tot a l’escola, estigui en ordre i conti-nua entrant a les classes de forma invisible perveure si ens portem bé... És clar, que ara quanveiem que la porta s’obre ja sabem que és ell itots callem! De vegades al pati, juga a futbolamb nosaltres perquè li agrada molt. I sempreens diu, que un dia portarà a viure amb ell, a laseva nòvia Catalina Josefina. Diu que sempreporta un llarg vestit blanc molt elegant, que téunes pestanyes molt llargues i que és la fan-tasma més guapa que ha conegut en tota laseva vida...

Gerard Costafreda 5è A

12

Pri

màr

iaELS DE 6è ENS ACOMIADEM DE PRIMÀRIA

Quan vam arribar a P-3 érem els més petits del’escola i, qui ho havia de dir, ja som a 6è.Els anys ens han passat volant, però en tenimmolts bons records. Alguns dels quals són: lamascota a P-3, les escapades a la piscina, elspeixos de 1r, les colònies, el canvi de companys...Però, els que recordem més són els d’aquests úl-tims anys: les convivències a 4t, els pollets quevam tenir a 5è, les excursions de 6è al Poble Es-panyol i a la J.E.I.C. (Jornada Esport i Convivèn-cia)...Ara ens queden les convivències de 6è al Deltade l ‘Ebre i esperem que també les podrem afe-gir a la nostra llista dels bons records.Sembla mentida que d’aquí a tan poc ja serem a

l’ESO. Ens costarà molt acomiadar-nos de l’es-cola i dels companys però, d’altra banda, tambétenim ganes d’anar a Secundària ja que repre-senta fer-nos grans.Volem agrair als nostres mestres tot el que enshan ensenyat durant aquests anys, tant per laseva dedicació com en l’acompanyament perso-nal.

Delegats de 6è

Sec

un

dàr

ia

EL TEXT DESCRIPTIU

La darrera tipologia textual que hem treballat a 2n d’ESO aquest final de curs és la descripciói, com hem anat fent al llarg del curs, a continuació us presentem alguns dels textos que hanescrit els alumnes seguint les pautes de la descripció. Hi trobareu descrites persones, animalsi, fins i tot, espais. Ja veieu, doncs, que n’hi ha per a tots els gustos.

13

Secu

nd

àriaLa cosa més bonica del món és la mevagossa Dana.La Dana és una gossa petita i juganera. Té elpèl de color clar i marró. És de raça NorkfordTerrier i aquest tipus de gos acostuma a serd’alçada mitjana i a tenir el pèl llarg i llis.La meva gosseta és molt juganera i simpà-tica, però sempre vol fer la seva sense fer casdel que li dic. Per això molts cops la renyo. Toti això, no em fa gaire cas.A la Dana li encanta sortir al carrer, jugar ambla pilota o amb el gos de la meva germana.També li agrada molt menjar. Li dono pinso imenjar d’humans, tot barrejat perquè així liagrada més. És una gossa molt carinyosa.Quan dic “anem al carrer” posa les orellesdretes i mou la cua, tot i que la té molt curtaperquè de petita li van tallar.Cada tarda la trec a passejar entre mitja horai una hora. Així es distreu i jo també. D’altra banda és molt intel·ligent: quan menjoposa la poteta a la cadira, a la meva cama oa sobre la taula per demanar menjar. I si noli’n dono, borda perquè sap que si borda li n’a-cabo donant.

Quan li dic “anem a dormir” va corrents cap ala meva habitació, s’estira al llit i es posa asobre el coixí. Durant la nit dormim junts, peròa vegades es desperta i fa entremaliadures:es passeja per tota la casa, se’n va al menja-dor, puja a la taula i agafa el menjar que hihagi... Amb aquest menjar se’n torna a lameva habitació i l’amaga sota el coixí. Ales-hores, al matí, jo m’ho trobo i ho tiro ràpida-ment perquè no faci pudor.Quan em llevo al matí ella ve i em llepa la màper despertar-me o, de vegades, també emllepa a la cara. I quan me’n vaig a l’escolase’m posa a sobre, em torna a llepar la màper dir-me adéu i llavors marxa.Al migdia, quan arribo a casa, sembla que faci20 anys que no m’hagi vist perquè es posa acórrer, saltar i em porta joguinetes.En definitiva, estimo molt la meva gossaDana, ella també m’estima i és per això queés la cosa més bonica del món.

Fran Gonzalez2n ESO C

LA COSA MÉS BONICA DEL MÓN

14

LA PERSONA MÉS IMPORTANT DE LA MEVA VIDAS

ecu

nd

ària Un cop vaig llegir un petit article que deia que

la vida era com un viatge en tren, un viatgeen el qual hi havien persones que havien debaixar i et deixaven, i altres que pujaven altren. Però que la família,mai baixaria d’aquesttren, serien les persones que mai et deixariensol, les que t’ajudarien i estarien amb tu en elsbons i els mals moments, les que et donarienconsell... Després de llegir aquest article vaigestar pensant una estona en quina era la per-sona més important de la meva vida, i vaig ar-ribar a la conclusió que no només n’hi haviauna, sinó vàries, i que cadascuna d’elles etfan sentir especial i et fan viure la vida almàxim.Principalment, els meus pares, la meva ger-mana i la meva àvia són les persones més im-portants de la meva vida, ja que són lespersones que més em coneixen i que sé quesempre m’ajudaran en tot. Per començar, elsmeus pares, perquè són els que sempre es-taran allà donant-me consells i sé que, encaraque a vegades s’enfadin amb mi, ho fan pelmeu bé, són super bons pares, sempre volenque sigui feliç, i per aquesta mateixa raó emdonen força llibertat, la qual va bé; després,tenim la meva germana, a qui no canviaria perres del món. Quan tinc un problema la truco iella em dóna un munt de consells i solucionsper resoldre’l. És una persona molt empàtica,quan jo estic preocupada, ella també ho està;i finalment la meva àvia és la millor, quan ar-ribo a casa després d’un mal dia i només vulltancar-me a l’habitació i descansar, ella em fales seves típiques brometes, que en aquellmoment em molesten, però que després,quan penso en elles, començo a riure comuna boja i penso: “Ostres, ja li agradaria a

molta gent tenir l’àvia que jo tinc, que encaraque li costi moure’s sempre ve a la meva ha-bitació i em fa una broma”. I després tinc totes les meves amigues. Jocrec que sóc una afortunada, perquè no tot-hom pot dir dir que té bones amigues. No séquè faria sense elles, molts cops he pensatcom seria jo si no les hagués conegut, i nom’ho arribo a imaginar, crec que seria unapersona totalment diferent. Les meves milloramigues són la Marina i la Berta. A la Marinala conec des de P3, des de ben petites hemsigut inseparables, és una persona bastant tí-mida, però que quan la coneixes és immensa,té un munt de sorpreses amagades dins seuque només algunes persones afortunadescom jo les podem veure i gaudir. També ésuna persona que em fa sentir especial, quesap com fer-me feliç. I la Berta és una noiamolt esbojarrada, amb la qual t’ho passes d’a-llò més bé. Vam començar a anar juntes a laclasse a tercer de primària i fins a finals dequart no vam començar a ser amigues de ve-ritat. A partir d’aquell moment, i fins ara, enshem tornat també inseparables juntamentamb la Marina. Esperem que fins d’aquí moltseguim juntes com el primer dia.

Com a conclusió voldria dir que, com ja he dital començament, no crec que hi hagi nomésuna persona important a la teva vida, sinómoltes, les quals, cadascuna d’elles, posa ungranet de sorra per a què tu siguis feliç i gau-deixis de tots els moments de la vida.

Maria Cayuela2n ESO C

15

Secu

nd

àriaANEM A VEURE UNA EXPOSICIÓ

El dia 26 d’abril els alumnes de 3r i 4t de laUSEE vam anar a la Plaça de l’església aveure una exposició sobre les drogues i lesseves conseqüències. L’exposició estava en una carpa on hi haviadiferents plafons tàctils. Els alumnes vampoder cercar informació sobre la problemà-tica del consum de les diferents substànciesque hi ha pel món. A més, hi havia una noiaque ens va explicar les coses que no ente-níem o ens va ampliar coses que eren delnostre interès.Ens van ensenyar que quan comences aprendre una droga al primer moment sentsplaer, però després es va complicant la cosai cada vegada t’aïllas de la família dels amicsetc...Vam aprendre que hi ha diferents tipus dedrogues (alcohol, tabac, cocaïna etc...) i qui-nes conseqüències i malalties es poden con-traure. També hem de tenir en compte quequan prens algun tipus de droga t’afecta a ni-vell escolar.La sortida la vam trobar molt interessant per-què vam aprendre moltes coses una d’ellesés que les drogues no es poden prendre aixícom així; a més ho vam poder fer d’una ma-nera interactiva i amena.

Equip USEE

16

17

Secu

nd

àriaEn el següent text, ens agradaria ex-

plicar-vos com va ser el crèdit de síntesi quees va realitzar a l’Escola Pia de Granollers.El crèdit de síntesi és un treball que es re-alitza la setmana abans de Setmana Santa ion es dóna un tema a tractar i els alumneshan de buscar informació a partir d’unapauta que reparteixen els professors noméscomençar el treball.

El primer que ens vam preguntar vaser que amb qui aniríem, i els professors ensvan explicar que els grups podien ser esco-llits per nosaltres mateixos, i que si ells pen-saven que havien de canviar alguna cosa,que ja ho farien. Així que tots, ens vam posara buscar un grup amb el qual ens portéssimbé i a la vegada treballéssim.

El crèdit tractava sobre el continentAsiàtic, sobre la seva cultura, els seus cos-tums, el productes, la moda... és a dir, sobreÀsia. A nosaltres el tema particularment noés que ens emocionés, però a continuació,ens van fer un petit resum sobre el que es-taríem fent aquella setmana, i el tema ja ensva agradar mes!

Bé doncs un cop iniciat el treball, elque vam fer, va ser organitzar-nos entre lespersones del grup perquè així el treball enssortís molt bé. Vam començar fixant-nos entots els temes, i els que ens agradaven o elsque trobàvem interessants, ho parlàvemamb els del grup i ens “quedàvem” amb eltema.

La norma que ens van donar va serque només podíem tenir dos ordinadors por-tàtils en tot el grup (els grups eren de quatre

o de cinc), així que dues o tres persones delgrup, havien de baixar a la Mediateca del’escola. Cadascú es va posar a buscar in-formació sobre els temes que li havien tocat,(encara que molts d’ells els fèiem entre totel grup) ens pensàvem que seria fàcil, peròja vam veure que no, era difícil, havíem d’a-gafar la informació, llegir-la, i després re-dactar amb les nostres paraules(fent-ne unpetit resum), tenint en compte la pauta deltreball que ens van donar.

El temps que ens van donar era dequatre dies, ja que en el cinquè es faria l’ex-posició del treball realitzat. Nosaltres des delprimer moment ens vam posar les piles, és adir, que vam anar directes a la feina. D’a-questa manera acabaríem abans de buscarla informació i ja podríem ajuntar tot el tre-ball, ja que ho havíem de fer en forma de re-vista, però la historia no s’acaba aquí, tambéhavien de fer el suplement (l’estel). L’estel,va ser entretingut de fer, vam utilitzar teles,fil, agulles i dues canyes de bambú. Nosal-tres ja teníem una petita idea de com el fa-ríem, i ens va quedar exactament igual decom el volíem, va ser tot un èxit!

Una vegada ja teníem la composiciódel treball feta (la revista muntada a l’ordi-nador portàtil), la vam revisar un parell o tresde vegades, vam passar el text a PDF, i elvam anar a la impremta a imprimir-lo. La ve-ritat és que no estàvem gaire segures delnostre treball, però una vegada imprès, vamveure que ens havia quedat genial, estàvemmolt contentes del treball fet.

EL TREBALL DE SÍNTESI DE 2n D’ESO

18

Sec

un

dàr

iaEns quedava l’últim tram del treball, i crecque el més difícil: L’EXPOSICIÓ! El dia ante-rior de l’exposició vam quedar tots els com-ponents del grup per poder practicar el quehauríem de dir. Estàvem més nervioses quemai... En arribar a la classe, a totes ens vapassar el mateix: Se’ns va esborrar tot de lament, ens vam quedar en blanc. Però no ensvam rendir, vam practicar i practicar fins queens va sortir perfecte, i al cap d’uns 20 mi-nuts, vam fer l’exposició del treball. Ens va

anar millor del que ens pensàvem, ens vaagradar força el resultat d’aquells dies plensd’estrès. I després de l’exposició, ens vandeixar les dues hores de després del pati lliu-res, per així poder gaudir de Setmana Santa!

Berta PalouMarina Díaz

2n ESO C

Què ens espera ara, tot just finalitzat 2nd’ESO? Han sigut dos anys intensos, semblava quetan sols fossin dos cursos més a afegir a lanostra llarga llista, però res d’això. La veritat,no sabem com explicar-ho, només podem dirque han estat dos anys diferents. Al principitot era molt estrany: vam passar de ser elsgrans a ser un altre cop els més petits de l’es-cola; havíem arribat a l’edifici on passaríem lapart de la nostra vida que ens ajudaria a créi-xer com a persones; moltes més aules per ales noves assignatures, aquelles que ens pro-posaven un repte a assolir; nous professors,els quals ens ensenyaven una visió del mónque desconeixíem, i nous companys, tant dinscom fora de la classe.L’aula de música, la de plàstica, la gran me-diateca, els laboratoris, les aules de tecnolo-gia, la capella, els departaments, el claustre...un munt d’espais que passaven a formar partde la nostra etapa a secundària. També cal reconèixer que no tots els mo-ments han estat bons, però sempre ens que-darà el record d’aquella classe amb la qualhem conviscut durant dos anys. Els instants

de bogeria, el suport mutu, les esbroncadesper mal comportament... Aquests, i molts mésmoments, són els que ens emportarem ambnosaltres.Perquè ara, a segon, en veure als nois i noiesde primer, ens adonem de com hem canviatdes que vam posar un peu en aquest edifici.Ja ens coneixem l’escola, els companys i lesmanies de cada professor.Tot i que ens queden molts anys per enda-vant, ens preparem per passar a tercer, on unnou repte se’ns presentarà i el canvi de classeés el primer al qual ens hem d’enfrontar. Nosabem quins seran els nous companys ambqui haurem de compartir la pròxima etapa.Potser ens faran riure i passar bons moments,o potser no. Però tot i així ho haurem d’assu-mir, no és tan fàcil com obrir i tancar els ulls.Ara ja acabem segon i tercer ens obre les por-tes. Perquè un final sempre és un nou co-mençament.

Samanta Alonso, Nora Canal i Maria Casas2n ESO C

A MIG CAMÍ

19

Secu

nd

àriaESTEM PANTALLATS?

El passat dimarts dia 24 d’abril va venir a laclasse de 2n ESO A en Jordi Bernabeu, unpsicòleg especialitzat en drogoaddicció i de-pendència a les noves tecnologies, que tre-balla per l’Ajuntament de Granollers, a fer-nosuna xerrada sobre les noves tecnologies.Dins d’aquest tema tan extens, ens va parlarsobre les xarxes socials i els seus riscos.La informació que ens va causar més impres-sió va ser la que ens va donar sobre el Face-book.Actualment, hi ha molta gent arreu del món(en 9 mesos va arribar a 100 milions d’usua-ris) que l’utilitza per comunicar-se, penjar fo-tografies i per l’oci en general. Però hem detenir en compte que crear-te un perfil enaquesta xarxa social comporta acceptar lesnormes, on es diu que tota informació que hipengis passa a ser propietat de l’equip de Fa-cebook, per posar un exemple, però passa elmateix en qualsevol altra xarxa social.Per això en Jordi ens va advertir del perill quepot suposar penjar un contingut inadequat ales xarxes socials, perquè per molt que pensisque el teu perfil està “protegit”, és públic. Amés a més, no tothom té bones intencions id’un granet de sorra, com ho poden ser unafoto atrevida o un comentari en contra d’algú,en podria sorgir una muntanya. Són molts els casos de menors que s’han vistassetjats per fer un mal ús d’aquestes eines.I és que cada vegada hi ha més nens que en-cara no tenen l’edat legal per registrar-se enaquests llocs (14 anys a Facebook) que ja co-mencen a utilitzar-los. Però s’ha de dir que enels últims anys, la franja d’edat en què ha aug-mentat més el nombre d’usuaris a Facebooksón de 50 a 60 anys.

Per aquestes raons, en alguns països comara la Xina, el Paquistan, Síria, el Vietnam ol’Iran s’ha decidit bloquejar l’accés a Face-book, per tal d’evitar possibles conflictes a tra-vés d’Internet. A canvi d’això, a la Xina tenenla xarxa social QZone.Registrar-se a qualsevol xarxa social és gra-tis, però ens podem preguntar com és que elsseus creadors han guanyat tants diners. Laresposta a això és la publicitat que apareix ala pàgina, que per a cada usuari és diferenten funció del que escriguin al seu compte. Perexemple, si en una conversa pel xat escriusque te’n vas de viatge a Anglaterra, el teu or-dinador enviarà unes dades a la direcció dellloc amb la teva adreça IP i amb la informaciódel missatge que has escrit i al cap de poc etpot aparèixer un anunci de vols a l’estranger.Per últim ens va parlar sobre les addiccions,tant a l’ordinador com al mòbil o videoconso-les. Hi ha gent que té problemes perquè “s’en-ganxen” a aquestes noves tecnologies i espoden arribar a aïllar de la vida real per dedi-car-se completament al món virtual.Aquests fets ens demostren que tals recursosinformàtics no són tan privats com semblen ique s’ha de vigilar, però si se’n fa un ús ade-quat, es pot aconseguir tenir una pàgina moltútil.

Mariona AyguasanosaLaura Pou2n ESO A

20

Sec

un

dàr

iaSORTIDA A TERRASSA

El passat 10 de maig, els alumnes de 3r d’ESO,vam anar al Museu de la Ciència i la Tècnica deCatalunya, on vam tractar temes tant de químicacom de tecnologia.Un cop vam ser allà, ens vam dividir en diferentsgrups i cadascú va anar al taller que li tocava. Un dels tallers, consistia a fer experiments. Envam fer tres.

El primer, era de luminiscència. Vam poderveure que en barrejar luminol, sosa càus-tica, lleixiu, NaCIO i aigua amb sals mine-rals (aigua de l’aixeta) érem capaços deproduir llum. El segon consistia a barrejar permanganatpotàssic, glicerina i CH2OH i això va pro-duir una reacció que va acabar produintfoc. El tercer i últim experiment consistia a es-calfar llet, afegir-hi vinagre, escórrer-ho toti posar-ho en un motlle. D’aquesta maneravam ser capaços de fabricar un plàstic bio-lògic.

L’altre taller, consistia a fer un petit recorregut perl’electricitat i vam veure què era la “Gàbia de Fa-raday”. És un tipus de gàbia feta amb un materialconductor, cosa que fa que si hi ha descàrregueselèctriques, no afecti a les persones i quedi el cir-cuït aïllat. Després vam fer un recorregut per lasecció de les màquines simples, on nosaltres ma-teixos vam poder provar moltes coses, com ara,com és més fàcil aixecar un pes.

Entre taller i taller, vam tenir l’oportunitat de veurealtres seccions del museu que no formaven partde la visita, com ara la secció d’automòbils i la delcos humà.

Pensem que aquesta sortida ha estat molt bé,perquè hem après, d’una manera divertida, mol-tes coses que ens ajudaran en més d’una matè-ria.

Elizabeth Vey Pericas3r ESO B

1a TROBADA D’ALUMNES FÈNIX

21

Secu

nd

ària

El passat dia 6 de juny vàrem celebrar la primeratrobada d’alumnes Fènix a l’escola, ja que desde fa onze anys es realitza aquest projecte. Quan van arribar tots els alumnes vam fer unparlament on recordarem tots els anys passats.Primer ens vam presentar el grup d’aquest any,Ramon Bordas, Alba Cobos, Yassine Lemou-den, Gurdeep Singh, Anna Salmeron, FernandaMosquera i seguidament vam presentar als pro-fessors de Fènix i al director Xavier Ambròs quetambé va assistir. Després dels parlaments projectàrem un vídeoon es repassava tota la història amb fotos i gra-vacions, va ser d’allò més emotiu.Acte seguit se’ns van fer entrega d’un petit ob-sequi que simbolitzava la bona sort. Finalment va arribar la foto de grup i un refrigeriper tots els presents.Va ser una trobada molt agradable, esperem quees pugui repetir.

22

Bat

xill

erat

Dins de l’assignatura de llengua catalana,durant el primer trimestre del present any,els alumnes de segon de Batxillerat vam tre-ballar la novel·la Drames rurals de VíctorCatalà. A partir d’aquí, va sorgir la propostad’escenificar alguns dels drames i convertir-los en una petita obra dramàtica. Aquestprojecte es va poder portar a terme gràciesa la col·laboració de tots els alumnes de 2nde Batxillerat: alguns van preparar la partteòrica, d’altres la selecció de textos, d’altresla música que encaixava amb el text, d’al-tres van pensar la nostra pàgina web,...

L’obra es va interpretar dos dies a l’escola,un primer cop pels alumnes i professors de1r i 2n de Batxillerat i un segon per tots elspares i amics. El resultat va ser un èxit. L’es-forç i les hores destinades a aquest projectees van reflectir en l’actuació final. A més amés, el projecte ens ha permès conèixermés a fons els Drames i treballar tota la pro-moció conjunta.

Laura Ballestero2n Batxillerat

RURALISTES EN ACCIÓ

23

Batxillerat

HEROIS D’UNA ESCOLA, Gràcies

1997, primer dia d’escola. Nerviosos, de lamà del pare, la mare o l’àvia que ens acompanya.Portem una motxilla gairebé més gran que nosaltresi que la mare ens ha posat a l’esquena orgullosa. Idavant nostre, l’escola. Gran, molt gran! Tenim por,no coneixem a ningú, els nens ploren i els pares som-riuen. Amagat, el tresor dels nens, el pati; però nos-altres haurem d’esperar a ser grans per jugar-hi, demoment tenim el sorral. Ens presenten en Sami, l’os-set de la classe. I la Montse Reus, la nostre primeraprofessora, qui ens explica que som els Ratolins del’escola. Durant un any ens cuida com una mare, co-neixem el números, les cançons i fins i tot a anar solsal lavabo!

P4, passem a ser tortugues al costat de laMònica Prat. Ens l’estimem molt. Ens envien per pri-mer cop de convivències. Ara ja som amics, però “sila bicicleta del pati la tenia jo, tu te’n busques unaaltra”.

1r, ja no som els petits! Nou pis, nou pati inova professora. La Núria Asturgó. Ella ens va ense-nyar a esperar el semàfor en verd per anar al lavabo.I ja juguem al pati de grans...ens encanta! Semblaque mai s’acaba!

3r, aquest any estrenem tutora. La Gisela. Perprimer cop feia de professora a l’escola. Cada set-mana, si resolíem bé els problemes de classe, ensportava algun caramel. I...ah sí! Apareixien les pri-meres parelletes a la classe! “Ara sóc la teva novia,ara no”.

4t, amb el Miquel Vela i la famosa frase: “fort,clar i català!”. Un primer llibre i nosaltres de prota-gonistes (“Aurèlia, els minairons i tu!”).

5é, ens hem fet grans. I si no haurem d’a-prendre a ser-ho amb el Lorenzo. “Punt positiu! Puntnegatiu!” Un gran home, sens dubte.

I de cop, sense adonar-nos, ja fèiem 6è i ensacomiadàvem de l’escola. Entre llàgrimes dèiem“adéu” als companys i professors. Perdíem “injusta-ment” el partit de futbol contra els profes. Firmàvemles carpetes i esperàvem novament amb nerviosismela ESO.

1r ESO, nous companys, noves classes, as-signatures i experiències. Tornàvem a ser els més pe-tits. Poc a poc vam anar creixent i creant el grupd’amics que es convertiria en la nostra petita família.Així, fins arribar a Batxillerat. Ens fan decidir quèvolem estudiar i treballem un munt d’hores al dia. Eltemps corre, i en un no-res, la Selectivitat està asse-guda al final de la classe. I ara sí, ara ja no és broma,deixem l’escola. Deixem enrere els companys i elsprofessors, i només ens enduem les vivències d’a-quests 15 anys junts.

I ara que ens acomiadem de tot i de tots, sapgreu. Han sigut uns anys màgics, gràcies a VOSAL-TRES. A tots vosaltres. Als professors que només enshan fet substitucions i als que ens han aguantat anyrere any. Alguns com la Maria Rosa de primària o elJordi Grau d’ESO, que ens han marcat l’aprenen-tatge. A la Montse que ens feia fotocòpies a primàriai a l’Elisabeth que ens les feia a secundària. Al Pereque ajudava a arreglar el que es trencava a l’escola ia les dones de neteja que sempre ens saludavenamb un somriure. A les cuineres que ens posavenmoltes patates i poca verdura, i a les monitores delmenjador que sempre aconseguíem enganyar. AlSergi, que ens vigilava al pati, i a l’Albert o l’Aniol delMou-te. A la Laura i la Gemma de preesports. I a mol-tíssima més gent que ens ha regalat aquests anys al’escola Pia. A tots ells, gràcies. Vosaltres sou els HE-ROÏS DE L’ESCOLA.

A partir d’ara, ens afrontem sols a la vida. I quisap, potser d’aquí uns anys ens tornem a trobar. Finsllavors, molta sort a tothom. I recordeu “si somrius ala vida, la vida et somriurà a tu”.

Atentament,

Laura Ballestero (futura ex-alumne de 2n de Batxillerat)

24

Esc

ola

- E

mp

resa

25

Esco

la - Em

presa

26

Esc

ola

- E

mp

resa

27

Esco

la - Em

presa

28

La

Tec

a d

e la

Med

iate

caEXPOSICIÓ DELS TREBALLS DE SÍNTESI

Durant vàries setmanes del tercer trimestrehem tingut exposats a l’entrada de la media-teca alguns dels treballs de síntesi realitzatspels alumnes de 1r i 2n d’ESO.En el cas dels alumnes de 1r d’ESO, el tre-ball de síntesi se centrava en la Mediterrà-nia. Durant els dies anteriors a les vacancesde Setmana Santa, tota la promoció de 1rd’ESO va aprofundir en el coneixement delMediterrani i dels països que l’envolten i vanhaver de redactar un conte. Aquest treball ésprecisament el que s’ha exposat a la media-teca. Títols com Posmatrac, ambientat a Za-greb, o La guerra de Ioguslàvia en sónalguns exemples.Els alumnes de 2n d’ESO, per la sevabanda, van treballar el continent asiàtic i vanhaver de presentar el resultat del treball enformat revista. Per tant, a la mediateca s’hanexposat aquestes revistes amb noms comTop Àsia o Un tomb per Àsia.

En general els treballs eren d’una alta quali-tat i ens ha agradat molt, com a mediateca-ris, poder-los exposar a la mediateca.

ELS GUPPYS

Durant els darrers dies de maig, els nens inenes de 1r van passar per la biblioteca abuscar informació i fer recerca dels Guppys,el projecte que estan treballant. Al principi de la sessió es va explicar alsalumnes la diferència entre llibres de conei-xements i llibres de ficció i després, pergrups, han fet una petita pràctica. A conti-nuació, i de tota una muntanya de llibres quedes de la biblioteca se’ls hi havia preparat,

van haver de separar els llibres en duespiles: una de coneixements i una altra de fic-ció. I la veritat és que ho van fer molt bé.Després de la introducció van continuar tre-ballant buscant informació sobre els Guppysi com que van fer molta feina van aconse-guir trobar moltes de les respostes que bus-caven.

29

La T

eca de la M

ediateca

LECTURES D’ESTIU

L’estiu és un bon moment per llegir, sobretot si estem a la fresca arran de mar o dalt d’una mun-tanya, però també si ens trobem en el nostre entorn habitual. I és que llegir sempre resulta unaactivitat agradable. Per això us volem proposar les següents lectures proposades pel Grup d’A-nimació a la lectura de l’Escola Pia de Catalunya i que trobareu al blochttp://elgoigdellegir.blogs-pot.com/. Bon estiu i bona lectura!

INFANTIL: On és el meu barret?, de Jon Klassen. Ed. Pepa Montano 2011L’Elmer i l’avi Eldo, de David Mckee. Beascoa 2012La avellana, d’Eric Battut. Kokinos 2011

PRIMÀRIA:Atrapat, d’Oliver Jeffers. Andana 2011.Coco i Piu, d’Alexis Deacon. Ekaré 2011.La filla del carboner, de Carme Bernal. Abadia de Montserrat 2012.Ennuvolat amb risc de mandonguilles, de Judi Barrett. Corimbó 2012El petit tigre rugidor, de Reiner Zimnik. Ed. Jardí secret de Viena 2011El autobús de Rosa, de Fabrizio Silei. Barbara Fiore 2011

SECUNDÀRIA:Ciutat d’orfes. Avi. Bambú 2012.Les maletes d’Auschwitz, de Daniela Palumbo. EstrellaPolar 2012Bering, de Jordi Cortés. Bambú 2012Cuentos policíacos. V.V.A.A. Oxford 2011

BATXILLERAT:Els jocs de la fam, de Suzanne Collins. EstrellaPolar 2012Todo por una chica, de Nick Hornby. Anagrama 2009El món groc, d’Albert Espinosa. Mondadori 2009

PARES, MARES, AVIS, ÀVIES...Maic, de Tina Vallès. Baula 2011.Quan érem feliços, de Rafel Nadal. Destino 2012L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, de Jonas Jonasson. La CampanaEl lector de Julio Verne, d’Almudena Grandes. Tusquets 2012

30

La

Tec

a d

e la

Med

iate

ca

Moltíssims alumnes de primària i també desecundària, sobretot de 1r cicle d’ESO,s’han convertit aquest final de curs en ex-ploradors oficials de llibres, tal com ho acre-dita el diploma que, des de la biblioteca i lamediateca dels centre, els hi hem lliurat.I és que tots els participants a l’exploradorde llibres d’enguany han participat en unfòrum en el qual hem parlat dels llibres quehan llegit, s’han votat aquests llibres per de-cidir en quina posició quedava cadascunade les 4 lectures de cada curs i, finalment,tots els exploradors han tingut un diplomaque els distingeix com a tal.Concretament a primària, a partir del 28 demaig van passar per la biblioteca totes lesclasses de 1r a 6è a fer el fòrum. Els explo-radors, al voltant de 380!, van fer de confe-renciants i van explicar a la resta delcompanys la seva opinió sobre els llibres,com s’havien sentit llegint-los i també vananimar la resta de companys a participar enel concurs de cara als proper anys. Desprésde les votacions dels llibres es van lliurar elsdiplomes i es va fer un petit sorteig de mate-rial.

Pel que fa a secundària, els fòrums va tenirlloc els dies 28 de maig (1r d’ESO), 1 de juny(2n d’ESO) i 18 de juny (3r i 4t d’ESO), men-tre que el número d’exploradors gairebé vaarribar a centenar.Esperem que el proper curs torneu a sermolts els nens i nenes, nois i noies que usanimeu a fer-vos, de nou, exploradors de lli-bres.

LLIURAMENT DE DIPLOMES ALS NOSTRES EXPLORADORS

31

APLEC DEL MOU-TE!

El passat 22 d’abril es va celebrar l’a-plec anual del MOU-TE de Catalunya a Bala-guer (La Noguera), sota el lema “Mobilitza’t”.Al llarg del matí ens vam dividir en diversosgrups, els quals vam fer una gimcana.Aquesta, va constar d’una sèrie de provesque s’havien de fer en diferents llocs de la ciu-tat. Un cop acabat el joc, es va celebrar unaeucaristia molt participativa al pati de l’escola.

Després de dinar, vam poder gaudirdel concert que ens va oferir el grup “La ter-rasseta de Preixens”, amb cançons que ensvan fer ballar, cantar i passar-nos-ho d’allòmés bé! Abans de marxar de Balaguer cap aGranollers, però, es va dir on se celebraria l’a-plec de l’any que ve. Així doncs, la poblacióque acollirà la diada més important dels grupsMOU-TE serà... GRANOLLERS!!! Us hi es-perem a tots!

Equip de monitors del Mou-te

Mo

u-te!

32

Mo

u-t

e!El cap de setmana del 26 i 27 de maig, es

van celebrar les convivències del grup MOU-TEde sisè de primària de l’escola. El tema de les co-lònies era “Conquerim Calella” i partia d’una an-tiga història, un enfrontament entre el bandolerFrancesc l’Ardit amb el Marquès de Lévêque i elRei Josep II d’Arabia, ja que el bandoler volia re-cuperar la casa on havia viscut quan era petit, finsque el marquès va prendre-la en nom del rei...

Així doncs, al llarg de tot el cap de set-mana, bandolers i nobles van haver de conviure ala ciutat de Calella i en el seu castell, tot fent jocsde rol, una sortida a la platja, jocs de nit o col·la-borant junts amb la Marató contra la Pobresa. Laconvivència d’aquests dos bàndols va ser tan in-tensa i divertida que l’antic enfrontament va donarlloc a la pau i l’amor.

Sens dubte, unes convivències com lesque vam viure tots i totes restaran gravades en lanostra memòria, sent així inoblidables i ambganes que n’arribin unes altres!

Equip de monitors Mou-te

CONVIVÈNCIES DE 6è DE PRIMÀRIA

CONVIVÈNCIES DE 4t I 5è DE PRIMÀRIA

En aquestes convis ens ho hem passatbomba!

Vam fer uns amic molt guais que em vaensenyar Calella, vam anar al parc i a la platja, onno ens vam banyar però vam fer castells humans!Després vam tornar al cole i vam sopar pa ambtomàquet. A la nit vam jugar al Ramonet i vampassar una mica de por, però va ser molt guai. Vaser sopar, jocs de nit i a dormir!

El diumenge estàvem súper cansats, ensvam despertar molt aviat amb música, vam es-morzar galetes i després van venir els pares. Vamrepresentar-los unes obres de teatre i cançons i...

fins i tot vam fer-los ballar! Les obres eren molt,però que molt xules. Ens ho vam passar molt béamb les guitarres, l’ukelele, la fàbrica de l’alegria...Després, les famílies que es van quedar a dinarvan fer un dinar compartit.

Moltes gràcies per aquest cap de setmanatan especial!!! Ens ho vam passar súper bé i maino oblidarem aquestes convivències a Calella!!!Gràcies a tots els monitors!!! Sou els millors!!!!

Pau Mas - Àlex ViañaAriadna Torrent - Anna Riera - Marc Giralt

SORTIDA 1r D’ESO

33

Mo

u-te!

Aquest cap de setmana 26-27 de maig hemanat amb el grup de Mou-te! de primer d’ESOd’acampada prop de la masia de can valls, aquatre quilòmetres del Figaró. Vam arribar allloc d’acampada després de caminar dueshores i quart i vam començar a fer una gim-cana per familiaritzar-nos amb l’entorn. Ha-vent dinat, vam començar a fer activitats i,quan ja vesprejava, vam muntar les tendes.Ho vam aconseguir fer en gairebé la meitatdel temps previst així que vam tenir méstemps per a fer activitats abans de sopar. Uncop vam haver finalitzat l’àpat, els monitors i

monitores vam fer una petita reunió i, tot se-guit, vam començar el joc de nit que girava alvoltant d’una història de la vida d’en Serra-llonga.Al matí del diumenge ens vam despertar ambel cant dels ocells. Més tard, a l’estació detren, tot esperant als pares, vam jugar a car-tes mentre menjàvem un gelat.

Marc Montobbio1rB batxillerat

34

Mo

u-t

e! Des de fa uns quants anys, els nens inenes de 6è de Primària del MOU-TE del’escola s’encarreguen de representar unaobra de teatre per la celebració de la Pas-qua, davant la resta d’infants i mestres del’escola.Enguany, a causa de la coincidència de laPasqua florida amb la Mare de Déu deMontserrat, els infants de 6è han ideat, es-crit, assajat i creat uns decorats ambien-tats en una idea: compartir ens fa ser mésgrans! Així doncs, el passat 27 d’abril, total’escola de primària va poder veure comuna classe de 6è al principi estava sepa-rada en dos grupets d’alumnes, els qualsno es portaven gens bé entre si.

El mestre, per solucionar-ho, els va propo-sar de fer una excursió a peu, de Grano-llers a Montserrat, i dormir en tendes. Peròpel camí van desaparèixer dues de lesnenes, fet que provocà que els dos grupsd’alumnes de la classe s’unissin en un desol per buscar-les. Sorpresos al trobar-les,van descobrir que tot allò ho havia planejatel mestre, per tal que els infants s’adones-sin que ens hem d’estimar, hem de com-partir... perquè compartir ens fa ser mésgrans!

Anna Sallés,coordinadora del Mou-te de Primària

COMPARTIR ENS FA SER MÉS GRANS!

35

AM

PA

El proper dissabte 30 de juny tindrà lloc a Sabadell una nova jornada de projecte compartit de seguiment de la VIªAssemblea de les institucions educatives de l’Escola Pia de Catalunya. Membres dels equips de direcció, represen-tants de les juntes directives i, per primer cop, representants dels alumnes, estem convocats per seguir reflexionantsobre nosaltres, sobre el nostre projecte compartit i, més concretament, de com anem desenvolupant les diferents polítiques,objectius i indicadors aprovats a la darrera Assemblea de les Institucions Educatives que, bàsicament es concreten en lessegüents accions:

Realitzar una activitat de treball conjunt a cada escola per desplegar el projecte compartit a través del pla d’acciópropi per al període de la VIª Assemblea

.Participar en accions de formació institucional en el context del projecte compartit durant el període de la VIª As-semblea.

Promoure una proposta de formació, sensibilització i orientació de les famílies sobre les dimensions interior, emo-cional i social.

Promoure un model d’organització educativa més participatiu i adaptat a les necessitats de l’entorn.

Promoure un sentiment de pertinença a la institució i als valors de l’Escola Pia entre els alumnes

les dues primeres accions varen aprovades per l’assemblea a proposta dels representants de les AMPA, les dues següents,a proposta dels representants dels equips professionals de les escoles i, la darrera, va ser aprovada a proposta dels repre-sentants dels alumnes... però, el que és més important: TOTES VAN SER APROVADES PER TOTS NOSALTRES.

Aquesta és la 1ª reflexió que vull transmetre a aquest petit article: cadascuna d’aquestes propostes assumides perl’Assemblea significa que ja son les nostres propostes, les de tots nosaltres, ja siguem alumnes, pares o mares d’a-lumnes, directors, mestres o personal no docent de l’escola, Son les nostres propostes, que hem reflexionat i queseguim treballant conjuntament des del nostre lloc.

I una 2ª reflexió: ÉS UN PROJECTE COMPARTIT QUE VA MÉS ENLLÀ DE NOSALTRES:

L’Escola Pia, ja a la IVª Assemblea de les institucions educatives de l’any 2003, es va orientar vers un camí queprioritza les actituds i les habilitats per sobre de l’acumulació de coneixements, prioritza l’educació al servei de va-lors vitals per sobre la instrucció al servei de les convocatòries d’exàmens....en definitiva PRIORITZA UN ESTIL EDUCA-TIU AL SERVEI DE LES PERSONES, BASAT EN ELS VALORS VITALS QUE ENS INCLOUEN A TOTS.

Així, a més dels exàmens de coneixements, s’han d’aprovar els exàmens vitals, que requereixen una gran capacitat dereflexió, de responsabilització, de crítica i autocrítica, d’autonomia, de respecte a un mateix i als altres, d’ètica per-sonal, i molta capacitat d’adquirir compromisos al servei de tots (segurament aquest sigui l’únic antídot a la pobresa,primer en valors i després econòmica, que ens ha afectat darrerament).

En definitiva el projecte compartit avança en aquesta direcció. Es tracta de que siguem capaços de fer una aporta-ció significativa a la societat, formant part i ajudant a millorar l’entorn educatiu, formant part d’un nosaltres molt mésampli. I, tal com va la societat, amb milions d’aturats, estiguem atents, perquè això comença a ser important!! Som-hi!

Pere Molins i GarciaFederació AMPA Escola Pia Catalunya

4a JORNADA DE PROJECTE COMPARTITSEGUIM REFLEXIONANT SOBRE NOSALTRES

36

Po

rtes

O

ber

tes

El dia 31 de maig de 1938 ales nou i cinc minuts del matíi durant un minut, l’aviaciófeixista va bombardejar elcentre Granollers. El mateixdia van morir 195 persones ien els mesos següents envan morir 29 més a conse-qüència de les ferides. El 31de maig del 2012 l’alumnatde 4rt d’ESO ha participat enun acte de memòria i com-memoració d’aquell dramàticdia.

Ens han acompanyat laBerta Ventura (exalumna del’escola) i el Lambert Botey,autors del llibre Les cendresdel silenci del qual els alum-nes n’han llegit una seleccióde fragments. L’alumnattambé ha interpretat trescançons que tenen un signi-ficat especial en el llibre:Blue Moon, la Internacional iEl més petit de tots.

Agnès Boixader

COMMEMORACIÓ DEL BOMBARDEIG A GRANOLLERS

Prepanat-se per tocar Blue Moon

Lambert Botey i Berta Ventura

Llegint fragments de Lescendres del silenci

Alumnat de 4t dÈSO es-coltant la Berta Ventura iel Lambert Botey

Alumnat de 4t d’ESO al terrat

37

Rep

orters en

accióPROMOCIÓ 2010-2012 DE BATXILLERAT

2n B

BATXILLERAT

2n A

BATXILLERAT

A REVEURE!

38

Ext

raes

cola

rsTORNEIG TIM PIRINEUS’12 DE BÀSQUET

En el darrer pont, els dies 28,29,30 d’abril i 1de maig, tres equips de bàsquet de la nostraEscola: Pre-Mini, Mini B i Mini A , van partici-par en el torneig TIM PIRINEUS ‘12 d’Andorraamb equips de Madrid, País Basc, La Rioja,Catalunya i del mateix Andorra.El Pre-mini ( 3r-4t) va quedar campió tot i en-frontar-se a equips de més categoria com elTecla Sala d’ A1 ( 71-30 ) o a La Salle Man-resa d’A2, amb qui es va jugar una gran final(64-41), per acabar d’arrodonir la festa li vandonar a en Jan Camats ( 4B) el reconeixe-ment de MVP com a millor jugador del torneig.El Mini A (6è) va fer un excel·lent torneig, que-dant segon classificat després de perdre pelspèls una final molt igualada davant el CN Te-rrassa (43-40). El Mini B ( 5è) també va fer ungran torneig, tot i ser equip de primer any va

quedar en sisena posició darrera l’equip deLas Fuentes de Logroño.Com podeu imaginar tot no van ser partits i, amés de la convivència amb els companys iequips del torneig durant quatre dies, l’ orga-nització ens va preparar una gimcana interur-bana per Andorra, concurs de triples i un “Twoball” que és un concurs de tir per parelles.

Hem de donar les gràcies als pares, mares ijugadors que amb el seu suport i dedicacióhan fet possible aquesta experiència inobli-dable. Esperem poder repetir la propera tem-porada.

Sergi de la Pena

39

Extraesco

lars

El passat 13 de maig les jugadores delCadet A de voleibol de la nostra Escolavan participar en el 4t Trofeo FMA CUP2012 memorial “Roberto Pravettoni” devoleibol que es va jugar a la localitat ita-liana de Rho a Milà.Durant tres dies van compartir pistaamb equips de Polònia, Bòsnia i Itàlia,obtenint el tercer lloc de la classificaciófinal, amb la Patrícia Robledillo esco-llida millor jugadora i la Marina Peraltaguanyadora dels “Ability Games” deltorneig.

Hem d’agrair l’excel·lent organitzaciódel torneig i la gran dedicació que elsdirigents i els familiars de les jugadoresdel club local van mostrar durant tota lanostra estada a Rho. Cal destacar,també, l’impagable tasca dels pares del’Escola dirigits per l’Albert Estapé queva coordinar la sortida de manera im-pecable.

Moltes gràcies i fins l’any que ve!

TORNEIG “GIO...ISSA” DE VOLEIBOL CADET A ITÀLIA!

40

L’ALEVÍ FEMENÍ AL CAMPIONAT DE CATALUNYA

Després de superar amb èxit la fase sectors, l’equipaleví de voleibol de la nostra Escola va participar l’1i 2 de juny en el Campionat de Catalunya d’edat Es-colar organitzat per la UCEC a Lloret de Mar. AquestCampionat té format de trobada i no hi ha classifi-cació final. L’objectiu és la convivència i el gaudi del’esport amb els millors equips de Catalunya. Hi par-ticipen 6 equips: Les campiones de Lleida, Tarra-gona, Girona, Barcelona Ciutat , terres de l’Ebre inosaltres com a representants de Barcelona comar-ques.

A més dels bons resultats assolits, hem de destacarla convivència i el bon ambient que hi va haver ambels altres equips durant tota l’estada. Moltes felici-tats a totes !

Ext

raes

cola

rs

41

BÀSQUET PRE-MINI I MINI B CAMPIONS DE LLIGA Extraesco

larsAquest any la temporada debàsquet ha estat molt positivaper tots els equips de l’escola ,s’han assolit els objectius mar-cats i a més amb molt bonesclassificacions finals.Amb dos equips campions: Pre-mini a B-1 i mini B a C-2, dos se-gons classificats: Mini A i Cadetde B-2, i un 5è de nivell C, el Jú-nior, es tanca una de les tempo-rades més complertes delsdarrers anys.Felicitats per la gran tasca re-alitzada a tots els entrenadors ijugadors/es.

PEU DE FOTOMini B: Marc Garcia, MarcOndé, Âlex Àvila, David Pou,Àlex Ballestero, Martí Duxans,Adrià Allande, Sergi Menchen,Pau Benito i Miquel Fontdevila.Entrenadors: David Cabanillas iOriol Menchen

Pre-mini: Martí Mena, Juan Ro-bledillo, Pau fernández, DanielOchoa, Garard Garre, AntonioCoterillo, Jan Pluvinet, Oriol Ca-sadevall, Enric Mondaca, ArielBosch i Jan Camats. Entrena-dor: Francesc Pujadas

42

L’Escola Pia de Granollers va organitzar elpassat 26 de maig la darrera trobada de lalliga aleví de voleibol del Vallès, on hi van par-ticipar més de 80 jugadors i jugadores alevinsrepresentant als set principals clubs de la co-marca: Eduvòlei Ametlla, IES Marina de laLlagosta, CV l’Ametlla, AEC Vallbona, ED. Bi-gues i Riells, CV Sant Celoni i AEE Escola PiaGranollers..

Destacar l’equip de la nostra Escola que haassolit el primer lloc en les sis trobades cele-brades aquesta temporada. La trobada es va tancar amb la tradicional fotode família i amb el desig de retrobar-nos lapropera temporada.

DARRERA TROBADA DE LA LLIGA DE VOLEI ALEVÍDEL VALLÈS ORIENTAL

Ext

raes

cola

rs

43

De cara en

din

sBARCELONA I TEXTURES

SOM UNS ARTISTES!

Optativa Visual i Plàstica de 4t d’ESO