Text i fotografia de J. Oliver-Bonjoch, 2013.

� El f lautista invisible �

e vegades, prop del riu, volen les notes perdudes d’una flauta solitària, per patis foscos i carrerons estrets, o llisquen pel Pont dels Sabaters, tot pintant el silenci de colors. Els qui senten aquests sons meravellosos, afinen les seves oïdes, instintivament, volent

esbrinar la seva procedència,.. fins que els seus ulls ensopeguen amb una finestra oberta i els fixen en ella uns instants, confiats en enxampar la silueta del flautista. Quan, de sobte, la

melodia dansa al seu voltant, tant a prop seu, i es tomben, desconcertats i alhora fascinats, i s’enrosquen, divertits, tot palpant el seu entorn, com si volguessin agafar-la amb les mans... Però, llavors, la música fuig veloç i s’escorre per un carreró recargolat, rebotant entre els murs descrostats de vells edificis. Conten que els qui han tingut el privilegi de sentir aquesta música misteriosa, no es posen d’acord en descriure-la, ja que sembla que varia segons l’estat d’ànim de qui l’escolta. Així doncs,

els qui pateixen per alguna preocupació, o estan enfurismats per qualsevol raó més o menys important, senten que una melodia suau, dolça i amable, penetra llurs entranyes fins omplir-les de pau i serenor. D’altres, que s’havien deixat arrossegar per la tristor o la melancolia, senten una música que comença tendra i delicada, i a mida que avança esdevé alegre i festiva, com quan els ocells anuncien la primavera, mentre aconsegueix escalfar aquells cors ferits i eixugar les llàgrimes que corren per dins. Però ningú no l’ha vist mai aquest músic que endevina els pensaments i llegeix en els cors dels

qui l’escolten, i que té l’habilitat d’amagar-se dels més curiosos. Sens dubte es tracta d’un esperit. N’hi ha que diuen que és el fantasma d’un flautista que hauria portat de Venècia les partitures de Vivaldi, a qui alguns han atribuït les peces que interpreta. O també podria ser l’espectre d’un virtuós professor de la veïna Acadèmia de Música. D’altres, però, asseguren que no es pot tractar d’una ànima en pena, no, sinó d’un esperit savi i bo, d’un àngel músic que vetlla pels ciutadans de Ljubljana.

D