el gegant de la mà verda

14
EL GEGANT DE LA MÀ VERDA Ester Pérez Albalat Desembre del 2012

Upload: ester-perez-albalat

Post on 03-Aug-2015

148 views

Category:

Documents


7 download

TRANSCRIPT

Page 1: El gegant de la mà verda

EL GEGANT DE LA MÀ VERDA

Ester Pérez AlbalatDesembre del 2012

Page 2: El gegant de la mà verda

Aquesta història comença en un poble molt menut, on tota la gent gran treballava els camps des de primera hora del matí fins que era de nit i els xiquets, quan eixien de l'escola jugaven pels carrers fins que arribaven els pares.

Page 3: El gegant de la mà verda

Prop del poble hi havia una muntanyola on s'alçava un castell enorme envoltat d'un jardí preciós, ple de d'arbres prou baixets per a poder-los trepar i de flors que desprenien unes aromes meravelloses. El castell estava habitat per un gegant.

Page 4: El gegant de la mà verda

Al gegant, li agradava asomar-se per la reixa que envoltava la seua fortalesa i contemplar els xiquets riallers però savia de la por que tots li tenien; també als xiquets els hi agradava mirar cap al castell, pensant com de divertit seria trepar per aquells arbres.

Page 5: El gegant de la mà verda

Un bon dia, el gegant, fart d'estar sol, es va proposar que volia rebre la visita d'algun xiquet per a poder contagiar-se d'aquella alegria que tots ells desprenien però... havia de ser algun xiquet prou valent per a no tindre-li por. Pensant, pensant.... va tenir una idea: Va obrir les portes del castell i va fer saber a tots i totes que el qui demostrara no tenir-li temor, podria anar a jugar al jardí del castell sempre quan volgués i per a demostrar-li-ho passaria una prova...

Page 6: El gegant de la mà verda

-Ja t'has menjat la mà?

-Ssssí... Sssiiiiiiiii, Estava molt bbbona (va contestar el xiquet amb la veu tremolosa)

-Ara ho sabré jo! i acte seguit el gegant va dir amb la seua veu potent....

- Mà verda, on estàs?i la mà li va respondre:- Dalt l'armari del racó em trobaràs!

El primer a presentar-se va ser Pere, el xiquet que tots consideraven el més valent del poble; el gegant el va fer passar, li va ensenyar tot el jardí i tot el castell i el va portar a la cuina i li va dir:

-Bé, ara passaràs la prova: Jo me n'aniré a passejar i mentre estaré fòra... tú t'hauràs de menjar aquesta mà! Li va mostrar una mà verda i lletja que el xiquet es va mirar amb horror...

Només el gegant se'n va anar, aquell xiquet no savia que fer amb

aquella mà. Estava clar que no se la menjaria... així que va decidir d'amagarla damunt l'armari que hi havia a un racó de la cuina.

Quan el gegant va tornar li va preguntar al xiquet:

Page 7: El gegant de la mà verda

El xiquet, espasmat pel que havia vist i sentit se'n va anar corrents cap a casa sense mirar cap enrere.Tots els xiquets que l'esperaven a la plaça del poble li van preguntar què havia passat i el xiquet, esglaiat com estava no va ser capaç d'amollar-ne una.

Page 8: El gegant de la mà verda

L'endemà, va provar sort un altre xiquet que també es tenia per molt valent. Aquest segon xiquet es deia Xavi.En arribar al castell, el gegant li va preguntar si ja savia en que consistia la prova i no, el xiquet no savia res perquè l'amic encara no parlava!

Page 9: El gegant de la mà verda

-Bé doncs, t'ho hauré d'explicar... La prova consisteix en menjar-te aquesta mà (el gegant li va mostrar la mà verda i lletja que el dia d'abans havia vist en Pere). Ara et deixaré sol tot el matí i quan tornaré al migdia te l’hauràs d'haver menjada.

Quan el gegant va eixir de la casa, el xiquet no s'ho va pensar dues vegades; tenia clar que no s'anava a menjar aquella mà lletja i pudenta, així que va decidir d'amagar-la baix del llit de l'habitació del costat de la cuina.Quan el gegant va tornar li va preguntar al xiquet si ja s'havia menjat la mà i este li va respondre que sí; aleshores va fer la mateixa pregunta a l'aire del dia anterior.... - Mà verda, on estàs?i la mà va respondre:

-baix del llit em trobaràs!

El gegant es va quedar mirant el xiquet i li va dir...- Què creies que em podries enganyar? Ves-te'n d'ací que no eres valent; el que eres un mentirós que m'has volgut enganyar!

Page 10: El gegant de la mà verda

I el xiquet se'n va anar també corrents cap a la plaça on l'esperaven la resta d'infants. Xavi sí va contar la història als amics i va dir que el gegant estava sonat i que no mai ningú podria passar aquella prova tan fastigosa.Aleshores Ester, una xiqueta d'uns sis anys molt menuda però espabilada va dir a tots que l'endemà aniria ella al castell a passar la prova. Tots els xiquets van esclafir a riure fins el punt que els saltaven les llàgrimes.- Que has d'anar tú al castell a menjar-te una mà pudenta! Només et vorà el gegant bufarà tan fort que t'enviarà volant cap a casa... Tots se'n reien d'ella però Ester, valenta, cabuda i decidida com era no es va fer enrere i l'endemà només eixir d’escola va anar cap al castell molt decidida a demostrar a tots i totes com n'era d'atrevida.

Page 11: El gegant de la mà verda

En rebre-la, el gegant també es va posar a riure i la enviava cap a casa....- Ha ha ha ha... (sonava una risa cridanera i estrident) Què t'has perdut per ací xiqueta?- Però què t'has tornat boja? No has vist els teus amics, tan grans com eixos arbres, fugir espaordits?- No, vinc a passar la prova i a demostrar-te que no et tinc por perquè sóc molt valenta i no tinc por de res ni de ningú!El gegant, no podia més que admirar la valentía d'aquella xiqueta que no alçava un pam d'enterra. Així que va decidir posar-la a prova a ella també.-Bé, ja saps el que hi ha i com funciona: Jo me n'aniré i tú hauràs de menjar-te aquesta mà. Ja saps que no pots enganyar-me, perquè si proves d'amagar-la jo la trobaré de seguida.El gengant se'n va anar de casa i allí es va quedar Ester mirant-se la mà aquella tot pensant com podria desfer-se'n sense haver-se-la de menjar i pensava:

Page 12: El gegant de la mà verda

En rebre-la, el gegant també es va posar a riure i la enviava cap a casa....- Ha ha ha ha... (sonava una risa cridanera i estrident) Què t'has perdut per ací xiqueta?- Però què t'has tornat boja? No has vist els teus amics, tan grans com eixos arbres, fugir espaordits?- No, vinc a passar la prova i a demostrar-te que no et tinc por perquè sóc molt valenta i no tinc por de res ni de ningú!El gegant, no podia més que admirar la valentía d'aquella xiqueta que no alçava un pam del terra. Així que va decidir posar-la a prova a ella també.-Bé, ja saps el que hi ha i com funciona: Jo me n'aniré i tú hauràs de menjar-te aquesta mà. Ja saps que no pots enganyar-me, perquè si proves d'amagar-la jo la trobaré de seguida.El gengant se'n va anar de casa i allí es va quedar Ester mirant-se la mà aquella tot pensant com podria desfer-se'n sense haver-se-la de menjar i pensava:

Quin fàstic de mà asquerosa...-On la podré amagar?Si l'amague damunt l'armari?...no no, que el gegant és tan alt que la veurà de seguida...-I si l'amague baix del safareig?... no no, que segur que des de la porta la veu. Les hores passaven i a Ester no se li acudia cap amagatall prou bo fins que....Ja ho tinc!!!! De ben segur que al gegant no se li ocorrerà posar-me les mans al damunt i no trobarà la mà. Quan me'n vaja d'ací me la enduré amb mí li la donaré als porcs per a que ells se la mengen. Sí, me l'amagaré ara mateix.Ester va embolicar molt be la mà amb papers de periòdics i se la va posar per baix de la faldilla, entre el jersei i les calçetes i es va mirar davant l'espill ver veure si se li notava.

Page 13: El gegant de la mà verda

De seguida va tornar el gegant i li va preguntar... - Xiqueta! Ja t'has menjat la mà?- Sí, sí, senyor gegant... i estava ben bona!- Segura? Ara ho sabré jo! (i va començar amb la pregunta de sempre) Mà verda, on estàs?i la mà va contestar:-A la panxa de la xiqueta em trobaràs!El gegant es va quedar bocabadat! De l'ensurt va tropeçar i va caure pegant-se el cap al canto de la taula de la cuina i es va quedar desmemoriat. Aleshores, la xiqueta va baixar al poble per a dir a tots els xiquets que pujaren al castell perquè havia passat la prova i havia vençut al gegant. Tots els xiquets la van seguir cap al castell i van comprovar que el gegant jeia encara al terra de la cuina.

Page 14: El gegant de la mà verda

Entre tots el van alçar del terra i li van curar el bony del cap i el gegant en agraiment els va deixar anar a jugar al jardí del castell sempre quan volgueren . Tot gràcies a la picardia d'aquella xiqueta.