el llegat simbòlic de barcelona 1992, vint-i-cinc anys després · - utilització d'edificis...

El llegat simbòlic de Barcelona 1992, vint-i-cinc anysdesprés

Col·lecció Monogràfics | 12

Miquel de Moragas i Spà

Aquesta obra ha estat publicada dins de la col·leccióMonogràficsdelCentred'EstudisOlímpics(CEO-UAB)quereculldossiers temàtics sobre temes d'actualitat. Aquests dossiersinclouentextosdereflexiócomplementatsambrecursossobreunatemàticaconcreta.Aquesta obra està subjecta a la llicència Reconeixement-Nocomercial-Sense obres derivades 2.5 Espanya de CreativeCommons. Ets lliure de copiar, distribuir i comunicarpúblicamentl'obra,semprequereconegueul’autorieditor,nosigui utilitzada per a finalitats comercials o generar una obraderivadad’aquesta.

© Deltext,2017,MiqueldeMoragasiSpà

© De l’edició, 2017 Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport(CEO-UAB)

Centred’EstudisOlímpicsidel'Esport,CEO-UABCol·leccióMonogràfics|12

1

ELLLEGATSIMBÒLICDEBARCELONA’92,VINT-I-CINCANYSDESPRÉS1

MiqueldeMoragasiSpàLagranmetàfora:“obrirlaciutatalmar”Enaquestarticleensocuparemd’unaspectesingulardelllegatdeBarcelona’92:elseullegatsimbòlic,idees,icones,continguts,estatsd’opinió,queacabenconstruintlamemòriadel’esdeveniment.Perraonsdemètodepodemcomençardistingintentreelllegattangible(urbanisme,instal·lacions)ielllegatintangible(imatge,interpretacions,memòria),peròenrealitatelllegatéselresultatd’unconjuntd’interferències.Barcelona’92téunametàforaquehoexplica:“Obrirlaciutatalmar”.L’urbanismeesfaapartird’idees.Undelsaspectesfonamentalsdel’aproximacióal’estudidelaciutatdesdelpuntdevistasimbòliceslaidentificaciódelsaspectesimmaterialsqueprecedeixenelsprojectesurbanístics.Lesideesnosolamentinspirenelssímbolsdelaciutat(monuments,senyals,etc.)sinóquetambéinflueixeneneldissenydelsplansurbanístics.Perexemple:quinsconceptes,quinaideologia,hihaviadarreredelplaCerdà?,quinesideeshihaviadarreredelareformadelaBarcelonaolímpica?ElprojecteurbanísticBarcelona’92vaserunprojecteamblaintencionalitatideològicadeprioritzarelmodelsocialpersobredel’especulació.PerquèlaVilaOlímpicaesvaconstruiralfrontmarítiminoaSantaColomadeCervelló,CerdanyolaoMontigalà?Perquèesvaubicarenunazonaqueaquellsanysera“abandonada,insalubreigairebéinaccessible?”(Borja,2010:75).Larespostaesideològica,esvaconstruird’acordamblafilosofiad’integraciód’aquellaàreaalaciutat,eliminantlabarreraferroviàriaper“obrirBarcelonaalmar”.LagranmetàforaqueseriaràpidamentassimiladapelsmitjansdecomunicacióilapromocióturísticadeBarcelona.LaproducciódelssímbolsdeBarcelona92Elprimerreptequevahaverd’afrontarBarcelonaperorganitzarelsJocsvaserescollirelseumodelderelacióamblaciutat.Aixòsignificavadefinirunmodelurbanístic,econòmiciorganitzatiu,peròtambésignificavaescollirunmodelculturalidecomunicació.ElsJocsOlímpicssónungranesdeveniment(megaevent)queescaracteritzaperlasevaanunciadaperiodicitat(olimpíada)i,doncs,perlasevaprevisibilitatipossibilitatdeplanificació.Laplanificacióculturalidecomunicacióhaviaderesoldreunprimergranrepte:

1Aquesttextreculliactualitzadiversespublicacionsdel’autorsobreBarcelona’92,especialment:MORAGAS,MiqueldeiMiquelBOTELLA(1995);MORAGAS,MiqueliMiquelBOTELLA(2002);MORAGAS,Miquelde,NancyRIVENBURGHiJamesLARSON(1995)iMORAGAS,Miquelde(2016).

ElllegatsimbòlicdeBarcelona1992,vint-i-cincanysdesprésMiqueldeMoragasiSpà

2

definirlaimatgedelaidentitatcol·lectivadelaseu.Aixòimplicavauncomplexprocésdecreativitatcomunicacional,peròtambédeconsenspolíticentreelsdiferentsactorsimplicats,políticsiolímpics.Elcontingutfinalnoesconstrueixdesd’unadirecciódecomunicació,sinóqueesvaconstruintenlapràcticadelacomunicacióidelconsenscultural.Pelquefaalavessantcomunicacional,laprimeraetapaimplicavaladefiniciódelscontingutssemànticsbàsicsqueposteriormenthauriendeserexpressatsatravésdediversesplataformes:a. Eldissenydelssímbols(logotipimascota).b. Laelecciódelmodelculturaldelsritualsolímpics(inauguració,clausura,recorregutdela

torxa)ielprogramaculturalengeneral.c. Lesestratègiesinformativesbàsiquesperalsmitjansdecomunicació(llibres,fulletons,

guies,vídeos,etc.).Aquestprocéshaviad’adaptar-sedoblementalesrutinesdeproducciódelacomunicaciódel’èpocaialsformatspropisdelsritualsolímpics(cerimònies,relleudelatorxa,etc.).Laidentitatdelaseu–unarealitatcomplexa-haviaderesumir-seenunespoquesimatgesireferents,seguintunprocésdesemantitzaciócaracteritzatperlessegüentsprincipalscondicions:- Prioritzaciódelssignesd'identitatexpressablesicònicamentiaptesperalasevaexpressió

fotogràfica i audiovisual. Per exemple, la ceràmica modernista, les visions aèries de laciutat,orepresentacionsdelseu"skyline”.

- Selecciódelsvalorsculturalsque ja tenienreconegudaunamajorprojecció internacional:Gaudí,Picasso,DalíiMiró,modernismeengeneral,artmedieval,etc.

- Selecció d'actors de fama mundial per a representar la identitat de la pròpia cultura:MontserratCaballé,JosepCarrerasolamodelJuditMascó.

- Utilitzaciód'edificis imonumentssingularscomasignesemblemàticsdelaciutat,tantelsnous (Palau Sant Jordi, Torre de Collserola, Torre de Montjuïc) com els antics (SagradaFamília,LaPedrera,BarriGòtic).

- Selecció d'imatges de la cultura popular i del folklore, però també de l'economia, de latecnologiaidelcaràctercosmopolitadelaciutat.

Perentendreelsmecanismesdecreació"d'imatge"tambécalferreferènciaalsítemsabsents,alsítemsamagatsperlesestratègiespromocionalsoficials.Comenqualsevolprocésdepromocióodepublicitatvanquedarforad'aquellaseleccióelselementsnegatius,tambépresentsalaciutatdeBarcelona(contaminació,marginació,pobresa,prostitució,brossa,carestia,soroll,desequilibrisurbans,etc.).Tambéesvareneliminarunasèried’ítemsquenomésunsanysenrereconstituïenelcampsemàntichabitualdelescampanyespromocionalsturístiquesd'Espanya:braus,flamenc,sol,folklore,etc.Aquestsítemsnoesconsiderarenadequatsperalanovaimatged’identitatcatalanaidemodernitatespanyolaqueesdesitjavaprojectarinternacionalment.


3

Lacreaciód’imatgenos’acabaambelsJocsOlímpics.Vint-i-cincanysdespréspotsorprendrealsmésjovesl’absènciadelsnousreferents,ques’hananatpopularitzantenanysmésrecents,comelcasdeFerranAdriàidelacuinad’excel·lènciaexperimentalcatalana,oelnousfenòmensdel’esportglobalitzatqueafectenelBarçaielCampNou.Entreelselementscríticss’hauriend’incorporaralgunesimatgesclaramentnegatives,comlaRamblahipersaturada,laBarcelonetadescompostail’especulacióimmobiliàriaqueprodueixlagentrificacióalsbarrisafectatspelscanvisd'usosenl'espaiurbà:CiutatVellaiPoblenou,principalment.Disseny,logotipimascotaLapolíticad’imatgedelsJocsOlímpicstélasevaprimeraprovaambl’elecciódelamascotaielsímboldelaOlimpíada.AquestadecisióhaviadetenirunaespecialsignificacióaBarcelonadonatelvalorques’atribuïaaldisseny,ial’artd’avantguardaengeneral,comaopciódemodernitat,diferenciadoradeltancamentculturalpeninsular.Lesprimeresdecisionsdedissenydelssímbolsolímpics,superadeslesresistènciesmésconservadores,marcarienl’orientaciódelarestadedecisionsrelativesalmodelculturaldelsJocs.Lesopcionsavantguardistesvarenimposarlasevainfluènciaenlesprimeresdecisionsd’imatgecorporativa.Pucdonarfe,comamembrequevaigserdeljuratquevaescollirelsímbolilamascotadeBarcelona’92,delaincredulitatd’algunsrepresentantspolíticsqueformavenpartd’aquelljurat,respectedelaidoneïtatdelespropostesfinalmentaprovades,moltespecialmentdelamascotaCobi.ElCobideMariscal,vaconstituirunaprimeraexperiènciadetensióiconsensenlaproducciósimbòlicadelsJocsdeBarcelona,unamascotaquenopodiasercomel“naranjito”delcampionatdelmóndefutbolaEspanya’82,nicomlamascotadeLosAngelesde1984d’estilWaltDisney.Tampocsemblavaadequadaunareproducciófigurativadel“gosd’atura”undelscansméspopularsaCatalunya.L’aspecterupturistadelCobivadespertarsorpresesicrítiques,peròfinalmentvaacabarimposant-se.Elseucaràcterdesigneabstractelivapermetreadaptar-sealesexigènciesd’unllargprocésdeconsumidemanipulació,iambelpasdeltempsselivaanarreconeixentlavirtutdeseralmateixtempsundissenydequalitat(comercial)iavantguardista.Aquestésl’encantdelCobi:haversabutsobreviureenunmercatgeneralmentdominatpelmalgustihaveroptatperundissenyderupturaambelconformismedelaculturacomercialdominantenelmóndelpatrociniesportiuiolímpic.DesprèsdelCobielsorganitzadorsolímpics(Atlanta’96,Sydney’2000,Atenes’2004,Pequín’2008,Rio2004)hanseguitapostantperformesdedissenymoltpocinnovadores,que


4

hanmerescutlaqualificacióde“galeriad'atrocitats”perpartdelarevistagraffica2.AlesmascotesdelsJocsdeLondres’2012ideTokio’2020s’observa,respectivament,lainfluènciadelsnousestilssorgitsdelsjocsvirtualsidelsmanga(còmics).Lamascotavadeixantdeserunobjectesingular,unajoguinaanalògica,perquedarintegradaennousllenguatgestransmèdia.Elsímbol,ologotip,dissenyatperJosepMariaTrías,marcavaigualmentlalíniademodernitatdeBarcelona’92.Elreptedeldissenyd’avantguardaescombinavaamblaracionalitatil’ordre.Defet,delmateixlogotipensorgiriatotalaiconografiadelsistemadesenyalitzacióolímpica.Perprimeravegadaalahistòriadeldissenyolímpicapareixialareproducciósimbòlicad'uncoshumàenmoviment(formaantropomòrfica).Aquestaialtresconnotacions,coml’estilmironià,oeltomediterranidelsseuscolors,facilitarienunamésràpidaacceptaciógeneral.EldissenydeTrias,seguintaixílatradicióiniciadaperOtlAicheralsJocsdeMunic’72,haviad’actuarcomreferentbàsicdelconjuntdelaidentitatdeBarcelona’92ieraelpuntdepartidaperaldesenvolupamentposteriordetotunconjuntd'intervencionsenaltresterrenysdelaimatgecorporativa,comlasenyalització,l’ambientaciódelesinstal·lacions,lapapereria,elscartells,lapublicitat,etc.CapalfinaldelacerimòniadeclausuraesvapoderveureunimatgedelCobidinsd’unvaixelldepaperenlairant-secapalceliacomiadant-se.EraunametàforaperevocarambnostàlgiaelfinaldelsJocs,peròtambéunaevocaciódelavidaefímeradelssímbols:lamascotaiellogotip,omnipresentsfinsaleshoresatotalaciutat,perdienvalord’actualitat,peròalmateixtempsesconvertieneniconeshistòriquesdel’esdeveniment.Sorprènlaràpidadesapariciód’aquellssímbolsdel’escenabarcelonina,enpartcomaconseqüènciadelcaràcterefímerdelesinstal·lacionsdesenyalitzacióolímpica,peròtambéperlasevapròpianaturalesasemiòtica,destinatsasersubstituïtspersímbolsdenousesdeveniments,demaneramoltdiferentalaperpetuïtatquepretenenelsmonumentsilesesculturesi,possiblementtambé,perlanecessitatd’oblitidecanvidereferentsqueesvaproduiralaciutatimmediatamentdesprésdelsJocs.Lescerimònies:Barcelona,CatalunyaiEspañaal'escenarimundialLescerimòniesconstitueixensensdubteelprincipalescenaridelprogramaculturaldels JocsOlímpicsmoderns.Aixòhaquedatdocumentatadiverses recerquessobre lescerimòniesengeneral (Moragas, MacAloon i Llinés, 1994) i sobre les repercussions específiques de lescerimònies de Barcelona’92 (Moragas, Rivenburgh i Larson, 1995). Aquests estudis hanevidenciat que l'interès pels aspectes més generals i universals dels Jocs són perfectamentcompatibles amb l'interès pels aspectes més locals o particulars. L'atenció prestada per lamajoria de televisions internacionals als aspectes més locals dels rituals i de lesrepresentacionsdelescerimòniesconfirmaladoblecondiciólocaliglobaldelsritualsolímpicsmoderns. 2 http://graffica.info/mascotas-olimpicas-una-galeria-de-atrocidades/


5

Lescerimòniesoferienl’oportunitatderenovaricanviarlaimatgeinternacionaldelstresprincipalsreferentsgeopolíticsimplicats:Barcelona,CatalunyaiEspaña.Lestelevisionsilapremsainternacionalsinterpretarienaquestscanvisielstransmetrienaunaaudiènciasenseprecedents,avaluadafinalmententre700i1.000milionsdetelespectadors(Moragas,RivenburghiLarson,1995:207-211).PelquefaaEspanyaelcanvid’imatgetindriadoseixosprincipals,undepolíticiundesocio-cultural.PerunapartelsJocsdeBarcelonapresentavenunanovaEspañapolítica,unaEspanyademocràtica,que“passavapàgina”alallargadictaduradeFranco,ambunamonarquiaconstitucionalrepresentativad’aquestanovaetapapolítica.Perunaaltraparterenunagranoportunitatpercanviarelsestereotipsnegatiusdelaespanyolitat:endarreriment,masclisme,improvisació,migdiada,etc.,persubstituir-losperunanovaimatgedemodernitat,identificadaamblabonaorganitzaciódelsJocs,lapreparaciódelsseusatletes,iunafamíliarealquetrencavaelprotocolambgestosdepopularitat.PelquefaaCatalunyaelsprincipalsobjectiusdelcanvid'imatgeesconcretavenenlanecessitatdedonar-seaconèixer,desituar-seenelmapa,ambreferènciesalasevaidentitatculturalitambéalasevaidentitatpolítica.Hemderecordarquelaprincipalpreocupaciód'amplissectorsdel'opiniópúblicacatalanaeraques’acabésidentificantlaimatgedelaseuolímpicacomaexclusivamentespanyola,menystenintlesreferènciesexplícitesaCatalunya,alasevaidentitatpolítica,culturalilingüística.Tambécalrecordarquelarepresentaciódelssímbolsnacionalsidelssímbolsculturalsd'Espanya,CatalunyaiBarcelonaalescerimòniesvaserelresultatd'unadifícilnegociaciói,finalment,d'unconsensentrelesinstitucionsrepresentatives.Totaixòsotalapressiódelamajorconcentraciódemitjansdecomunicacióinternacionalsdelahistòriaidavantunaopiniópública,aCatalunya,quenohaguésacceptatuntractedisminuïtdelsseussímbolspolíticsiculturals.Eltitular,aprimeraplana,deldiariAvuialdiasegüentdelacerimòniainauguralesbenrepresentatiud’aquestconsens:BrillantinicidelsJocs.Ungranespectacleonelssímbolscatalanserenpresents(26dejuliolde1992).Lasingularitatcatalanavaseràmpliamentrecollidanosolamentperpartdelesgranstelevisionsoccidentals(Alemanya,EstatsUnits,GranBretanya),sinótambépermoltesaltrestelevisionsinternacionals(Corea,Japó,Rússia)id’AmèricaLlatina(Brasil,Mèxic).LagranmajoriadetelevisionsesreferirenalaidentitatpolíticaiculturaldeCatalunya,comaquelcommésqueunapartd'Espanya,comunpaísquedefensalasevapersonalitatdeformatenaçperòtambépacífica,iesreferirenal’Espanyade1992comunanovasocietat,moderna,tolerantidemocràtica,jallunydelescondicionspolítiquesiculturalsaquèl’haviasotmèsladictaduradeFranco(1936-1975).Esinteressantdestacarqueaquetspuntsdevistas’hananattraslladantaunbonnombredeguiesturístiquesalsanysposteriorsalsJocsOlímpics.


6

PelquefaalaimatgedeBarcelonalesideescontingudesenelguiódelescerimòniestenienunclarobjectiupromocional(Bassat,1992):feratractivalaciutatperaprojectesquepoguessinincentivarlasevaactivitateconòmicaielseuatractiuturístic.PeraBarcelonaelsJocsrepresentavennosolamentlapossibilitatdesortiralmapa,sinódefer-hocomunaciutatcapaçd'organitzar,iorganitzarbé,undelsesdevenimentsméscomplexosipopularsdelanostraèpoca.Sial’ExposicióUniversalde1888ial’ExposicióInternacionalde1929s’havienexhibitproductes,innovacionsotecnologies,alsJocsOlímpicsde1992s’exhibiaúnicamentlacapacitatdesaberfer,d‘organitzariacolliriniciativesigent.Barcelonaapareixiaalsullsdelamajoriadecomentaristescomunaciutatfascinant,sobretotpelquefaalescondicionsdevidaialsatractiusqueoferiaalsseusvisitants.LaRamblaesconvertiaenl'eixprincipalderepresentaciód'aquestaconvivencialitat.Ésbensignificatiuquelatelevisiónord-americanaNBCiniciéslasevatransmissiódelacerimòniainauguralambunesimatgesd’aquestcarrerdeBarcelonadestacantquelasevapartcentral,lamésàmplia,quedavareservadaalsvianants,mentrequelesviesmésestretes,lesmésmarginals,quedavenreservadesalscotxes.UngrannombredecomentaristesvaremarcarlasíntesidecontrastosquecaracteritzavaaBarcelona,aonconvivienfactorspositiusque,difícilment,podientrobar-seenunamateixaciutatideformasimultània:joveivella,històricaimoderna,delnordidelsud,orientalioccidental,comunaciutatqueviualcarrer,peròquetanmateixésordenadaisapplanificargransesdeveniments.Elscreatiusirealitzadorsvarensaberaportaralescerimòniesladosisdecreativitatnecessàriapertaldecridarl’atenciósobrel’originalitatdelespropostesartístiquesiculturals,perl’apostaavantguardistaiperlavoluntatdediferenciar-se(clarament)delsantecedentsfolklòricsdemoltescerimònies,odelstòpicsfestivalsgimnàsticsdemassesque,sobretotaEspanya,haguessinpogutrecordarlescelebracionssindicalsdel’èpocafranquista.Lacerimòniavaagradaralaaudièncialocalialaaudiènciainternacional.Laciutadaniaielsorganitzadorsvarensortirdelacerimòniad’oberturadelsJocsde1992ambunaclarasensaciód’èxit.Lafrasemésrecurrentenelscomentarisdecarrerera“hemquedatbé...”.Lasensaciód’èxitalliberavaunacertapreocupacióperlapossibleimprecisióoincident.LaFamíliaOlímpicaielsmitjansdecomunicacióinternacionalstambévarencomençaraconsiderarqueelsJocsserienunèxit,totjustensortird’aquestacerimònia.AltresiconesdelamemòriadelsJocsEnrelacióamblamemòriadeBarcelona’92podemdistingirtresprincipalsmodalitatsd’icones,entesesenelsentitderepresentacióemblemàticad’unllocoesdeveniment:lespermanents(edificis,monuments,nomenclàtor),lesefímeres(utilitzadesalesinstal·lacionsi


7

posteriormentretirades)ilescol·leccionables,memorabiliaorecords,queconstitueixenunaimportanttradicióolímpica(segells,entrades,pins,cartells,torxes,uniformes,signatures,etc.)LaimatgedelsJocss’aplicaaunagranvarietatd’objectesllicenciatsperalacomercialització,recollitsenl’amplicatàlegdelseumerchandising.Objectesquepassendel’úsquotidiàalcol·leccionisme:tasses,samarretes,coberts,pins,mocadors,bolígrafs,rellotgesiunallargallistad’objectes.Uncasespecialelconstitueixlasèriedesegellscommemoratiusdellargatrajectòriaalahistòriamascota,logotip,instal·lacionsolímpiques,edificissingularscomlaSagradaFamília,etc.).Totsaquetsobjectesinteressenalscol·leccionistesindividuals,peròtambéalesinstitucionsresponsablesdelllegatolímpicque,ambposterioritatalsJocs,podemcrearmuseuscoméselcasdelMuseuOlímpicidel’EsportdeBarcelonasituataMontjuïc.IconespermanentsLamajoriad’iconespermanentsdeBarcelona’92noresponenexclusivament,alsJocsialessevesinstal·lacions,sinó,mésengeneral,alaBarcelonadel1992.Perexemple,lestorresdeCollseroladeNormanFosterilatorredeMontjuïcdeCalatrava(telecomunicacions),olesnovestorresdelaVilaOlímpica(renovacióurbana).Tambéaltresmonumentsqueenglobenambdósreferents,elsJocsiBarcelona1992:elPalauSantJordid’IsozakiielreinauguratEstadiOlímpicdeMontjuïc.Tambéformenpartdelamemòriapermanentdel1992elsnousmonumentsd’artcontemporaniinstal·latsalscarrersdeBarcelonapocabansdelsJocs.ComençantperLagambadeMariscal(1989)iseguidad’altresesculturescomCapBarcelonadeRoyLiechtenstein(1992),ElPeixdeFrankGehry(1992)oL’estelferitdeRebeccaHorn(1992).Aquestesiconesmonumentalss’anirienampliantenanysposteriorsambnovesincorporacions,modificantl’skylinedelaciutat:elMuseud’ArtContemporanideRichardMeier(1995),laTorreAgbardeJeanNouvel(estrenadael2005),l’HotelVeladeRicardBofill(2009),oelnouperfilconstructiudelaSagradaFamília,querepresentaunaclaramodificaciódelstretsdistintiusdelesprimeresvuittorres.LesiconespermanentsmésestrictamentrelacionadesambelsJocsOlímpicssónrelativamentescasses.LesmésimportantssónlacúpuladelPalauSantJordi,elperímetreexteriordel’EstadiOlímpicdeMontjuïci,tocantalaportadelaMarató,elpebeterdissenyatperRamonBigasiPepSant,visibledesdel’exterioriqueespottornaraencendreperdeterminadescommemoracions.AmbmotiudelsJocsde1992tambéesvarevitalitzarelvaluósllegatescultòricdel’exposicióde1929aMontjuïc,laprincipalactuacióvaserlapròpiarenovaciódel’EstadiOlímpic(obra


8

delsarquitectesCorrea,Milà,MargaritiBuxadé)mantenintelperímetreilesfaçanesdelaconstruccióde1929,ielconjuntescultòricdelsAuriguesolímpicsdel’escultorPauGargallo.Al’àreadel’estadis’instal·lendiversesesculturesambreferentshumanísticsdel’esportidelapau:memòriadelbarceloníiolímpicromàLuciusMiniciusNatalis;homenatgeal'atletacoreàguanyadordelamaratóde1992(2001);olacampanadelapau,entred’altres.UnaaltrezonaderecordspermanentséslaVilaOlímpica,ambnombrososcarrersambaquestadenominació,algunesesculturessensereferentsolímpicsespecífics,tretd’unaesculturabastantinsòlitadelCobideMariscal,situadaenunestancd’aigua,representatcomunaballarina,aldamuntd’unesgranotesnomenysinsòlites.TambéformenpartdellegatsimbòlicdeBarcelona’92lesplaquesinformativesadossadesalsprincipalsedificismodernistesdelaciutatiqueformavenpartdelprogramasobreelmodernismeorganitzatperlaOlimpíadaCultural.ElnomenclàtorOlímpicEl nomenclàtor és un dels recursos simbòlics fonamentals en la construcció de la memòriaurbana (Moragas,2016:148).Enelcasdels JocsOlímpicsaquestaadvocacióolímpicaquedaconcentradaenlesduesgransàreesesmentades:MontjuïcilaVilaOlímpica.Entrelesdecisionsmésimportantdelnomenclàtorolímpiccaldestacarl’acordpresl’any2001dedenominarl’EstadiOlímpicdeMontjuïccom“EstadiOlímpicLluisCompanys”,perhonorarlamemòriadelpresidentdelaGeneralitatafusellatpelfranquismel’any1940.LaVilaOlímpica, aradenominadaVilaOlímpicadel Poblenou, inclouel ParcOlímpic, el PortOlímpic i la plaça dels Voluntaris Olímpics, un gran passeig amb una doble filera amb elsmàstilsdelesbanderesdelesrespectivesdelegacions.Caldestacarladenominaciódel’estaciódelalínia4demetrodeBarcelonacoma“Ciutadella|VilaOlímpica”.A l’AnellaOlímpicadeMontjuïchihadiversoscarrersqueportennomsolímpics: carrerdelsJocsdel92,passeigOlímpiciunpetitcarrerdedicataPierredeCoubertin.El nom olímpic també s’ha donat a algunes instal·lacions, carrers i places de subseusolímpiques, comelCanalOlímpicdeCastelldefels, elspavellonsOlímpicsdeVicoBadalona,diferentscarrers iplacesdedicadesalsVoluntarisOlímpics iParalímpics,aTerrassa,MolletoViladecans,entred’altres.Undelstemesdecontrovèrsiasobreelnomenclàtorolímpichaestateldeladedicació,ono,d’uncarrerdeBarcelonaaJoanAntoniSamaranch.L’any2012,enelmarcdelvintèaniversaridelacelebraciódelsJocs,elgrupmunicipaldelPartitPopularvaproposardedicar-liuncarrer,


9

inicialmentl’Avingudadel’Estadi,peròlainiciativavaserrebutjadaperlamajoriadegrupsmunicipalsargumentantelpassatpolíticdel’expresidentdelCIO. BarcelonailacançóolímpicaL‘atenciódelescançonsinternacionalsaBarcelonaabansdelperíodeolímpicésescassa(Moragas,2016:247).PeròambelsJocsOlímpicsiamblaposteriorexpansiódelturismes’obriràunnouperíoded’interèsinternacionalperBarcelonaambnovescançonsquecombinaranelseucaràcterpromocionalielseucaràcterromàntic.Entreaquestescançons,perlasevadifusióinternacional,podemdestacarlacançóBarcelona(1987),deFreddieMercury,cantadaperMontserratCaballéiJosepCarrerasalacerimòniainauguraldelsJocsdeBarcelonael1992.Lalletraésunhíbridd’emocionsinterpersonalsid’èpica(semblantales“odes”)dedicadaalaciutat,utilitzantalmàxim,aixòsí,totalamusicalitatfonèticadelnomBaaarceelooona:AaquestacançóinternacionalsobreBarcelonaenseguirand’altres,algunesd’ellesmoltpopulars,comBarcelonadeGiulia&LosTellarinidelapel·lículadeWodyAllenVickyCristinaBarcelona(2008),ambundiscursnaïf,unalletra“xiclet”,sensecoherènciadiscursiva,realmentmosaical,endolcida,llunydelalògicacríticadelarumba,elrockielpop,ambunamelodiaquepermetanar“gronxat”,detantentant,laparaula“Barcelooooona”.Peròlamàximapopularitatcorrespondriaalarumbacatalana,amblaintervenciódePeretilosManolosalacerimòniadecloenda,amblacançóGitanahechicera,mésconegudaperunadelessevesestrofes:«Ellatienepoder,/ellatienepoder,/Barcelonaespoderosa,/Barcelonatienepoder».LesimatgesfotogràfiquesLesimatgesfotogràfiquesconstitueixenunelementfonamentaldelamemòriacol·lectivadel’esdeveniment.ABarcelona92esvarenfer,iaixòqueeraabansdeltelèfonmòbil,milersimilersdefotografies.Elqueresultaméssorprenentidignedeseranalitzatésquefotògrafsdepaïsosbendiferentscoincideixinenlaselecciófinaldelsreferentsmésemblemàtics.25anysdesprésbuscantaGoogleimatgesdeBarcelona’92,esprodueixelmateixefecte,apareixen,prioritàriament,unspocsreferents:ellogotipilamascota,algunesimatgesdelescerimònies(l’arqueril’encesadelpebeter,lagranbanderaolímpicasobreelsatletes,latempestaenelmardelaFuradelsBaus),elnedadoronedadorafentelsaltdeltrampolíalapiscinadeMontjuïc,elPrincepFelipefentd’abanderat,elsfutbolistesdelaseleccióespanyolaamblamedallad’or,imatgesdelallotjaambSamaranch,Castro,Mandela,MaragallielreiJoanCarlosI.


10

Elfotoperiodismetambécreaimatgesqueperduraranenlamemòrialocalcom,perexemple,lafotodePasqualMaragall,ambelseutabard,saltantdejoia,icelebrantlanominaciódeBarcelonacomaseudelsJocsde1992.Lesfasesdelaopiniópública.AbansidesprésdelsJocsL'eufòriapopularqueesprodueixamblanominaciódelaciutatcomaseudelsJocsOlímpics,reproduïdaireforçadapelsmitjanslocals,represental’inicid'unllargprocésd'opiniópúblicaquepassaperdiversesfases:1. Fased’expectativa(6a4anysabans).2. Fasededesconfiançaicríticageneraldelapremsalocal(4a2anysabans).3. Fasedeconsensiautocontroldelescrítiques(1anyabans).4. Fased’eufòria(amblainauguraciódelsJocs).5. Fased’oblitiganesdecanviardetema6. Finalment,faseactual,d’integracióenlamemòriacol·lectivadel’esdeveniment(grans

aniversaris).L'anydelacelebraciódelsJocs-1992-escaracteritzaperlacontenciódel'autocríticailaminoritzaciódelstemesmésconflictiusquepodriencomprometreelconsensnecessariperalaconsecuciódelsobjectiuscomuns.“Totelmónensmira”.LaopiniópúblicasobreelsJocsmodernstendeixacentrar-seenelsprincipalsproblemesdelasocietatglobal:economiaiglobalització;sostenibilitatipolíticaurbana;integraciósocialimulticulturalitat.ElprincipaltemacríticrespectedelsJocsd’estiu,engeneral,esrefereixalapolíticaurbanísticadelaciutatseu,alestransformacionsurbanesialesinstal·lacionsnecessàries,isovintefímeres,queexigeixlaorganitzaciódelsJocs.AixòsituaelsJocsalcentredeldebatactualsobrelasocietat,inonomésenrelacióal'esport.Apartd’això,lesciutatsamfitrionestenenelsseuspropistemesclau.ABarcelona'92,eltemaclauvaserlarepresentació,ono,delaidentitatnacionalcatalana,lasevasimbologia,enl’escenaridel’esdevenimentglobal.Sobretotsihocomparemamblesexperiènciesolímpiquesmésrecents,podemdestacarelcaràcterminoritaridelesposicionsdirectamentpartidàriesdelboicotalsJocs.Lesprincipalstensionsesvarencentrarenlapresènciadelssímbols“dins”delsJocs,no“contra”lacelebraciódelsJocs.Elnuclidelatensiósocial(al’opiniópública)respectedelsJocsdeBarcelonacalsituar-loenlareivindicaciódelapresènciadelaidentitatcatalanaenlasimbologiadelsJocsienelreconeixementdelasevaidentitat.Iaquestatensió,finalment,esvaexpressarpositivamentafavordelsJocs.Lamultiplicaciódebanderescatalanesalscarrersialesinstal·lacionsolímpiques,esvaacabarconvertintenunaformavisibledeparticipaciópopular.


11

Vint-i-cincanysdesprés,al2017,potsorprendrelalimitadapresènciadeveuscrítiquesrespectedelacomercialitzacióiglobalitzaciódelsJocsidel’Olimpisme,unesveusques’hananatfentmésiméspresentseneldebatpúblicsobrel’olimpismemodern.LacoberturaperiodísticaLacoberturadelsJocsOlímpicsalapremsainternacionalpresentaduesgransvessants:lapartmésestrictamentesportivailapartdedicadaalesqüestionsdecaràcterpolític,culturalisocialdelaciutatidelpaísamfitrió.Lesexigènciesdelapremsainternacionalesconcretenenunasèriedefactorsclau:laqualitatieficàciadel’organització,especialmenteltransport,peròtambédelesinstal·lacionsiserveis;laseguretat,elmediambient;elsefectesdelsJocssobrelarenovacióurbana;latecnologiautilitzada;l’economiadelsJocs,etc.Durantelllargperíoded’exposiciódeBarcelonaiCatalunyaalapremsamundial,vadestacarelseuinterèsperduesprincipalsqüestionsrespectealasocietatorganitzadora:lapersonalitatdeCatalunyaal’EspanyamodernailarenovacióurbanadeBarcelona,lasevacapacitatperferunareformaurbanaagranescalaaprofitantelsJocs.SegonsTheWashingtonPost“laprimeramedalladelsJocsOlímpicserenunanovaciutat”.TheGuardian,sotaeltítolde“Homenatgealaplanificaciócatalana”,afirmavaque“LaBarcelonaOlímpicaerapotserl’únicgranesdevenimentenlahistòriadelaplanificaciódesdelapostguerra,aescaladetotaunaciutat”(citatperLadróndeGuevara,1995).Peròabandad’aquestesqüestionsméstangiblesipolítiques,lesinformacionsperiodístiquessobreelsJocsOlímpicstambéatribuïenungranvaloralaparticipacióciutadana,popular,enl’esdeveniment.L’ambientqueesrespiravaalaciutatialesinstal·lacions,eltractequerebienelsperiodistesperpartdelsvoluntaris,constituïrenunaspecteclaudel’avaluaciófinalfetapelsmedia.Lesvivènciesdelaciutadanias’havienconvertitensímbolspromocionalsdelaciutatidelpaís.Aquestclimaeracontagiós.AixíhodescriviaLluisPermanyer:Jafadiesqueespalpal'estatd'excitacióquerevelalavoluntatdelsciutadansdellançar-seaparticipar.Iahir,al’arribadadelatorxa,esvaconfirmaraquestdesigimperiós.(...)Eraunespectacleenquèlaciutadaniavaserlaveritableprotagonista,perqueevidenciavaundesigdegoig,dediversióid'omplirelsespaisurbans.Iaixò,enunaciutatdetarannàdelnordenriquitambelmillordelavitalitatdelsud,esconverteixésunafestacontagiosaidignadeser,almenys,contemplada.M'emocionaveureelscarrersilesplaces,quedevegadesapareixenmassaespessesimunicipals,literalmentocupadesperbarceloninsfeliços.Laciutatéslagent,vasentenciarShakespeare.Ahir,elmillorvaserlagent.Normal".(LaVanguardia,27dejuliolde1992).


12

Lacelebraciódelsaniversaris:lesfluctuacionsdelamemòriaElprimeraniversaridelsJocs,l’any1993,esvacelebrarambnombrosesactivitatsinstitucionalsiunanotableatenciómediàtica.ElsdiarisdeBarcelona(ElPaís,LaVanguardia,ElPeriódico,Avui)varendedicarunaàmpliacoberturaaaquestacommemoració:portadesambmuntatgesfotogràficsespecials,editorials,reportatges,enquestesapersonalitatsiunaàmpliaevocaciódelsactesdecelebracióoficial.bLesinstitucionslocalsiolímpiquesvarenorganitzarunprogramavariatqueincloïalaconstituciódelaFundacióBarcelonaOlímpicailainauguraciódelasevaGaleria,lapresentaciódelfilmoficialdelsJocsMarathonalPalauSantJordi,l’enllumenatdelpebeteriunafestafinaldemúsicaifocsartificials.Perònototserienflorsivioles.Lacrisiinternacionaldelsnoranta,esquivadaenpartpelsJocs,esfeiapresentalaciutat.Elscomentarisperiodísticsilesmanifestacionspolítiquesplantejavendemaneraobertaelconflictequeafrontavalaciutat,entrelanostàlgiapelpassatilanecessitatdetrobarnousobjectius.(“Barcelonaviul’anypostolímpicentrelatenalladelacrisiielsprojectesdefutur”(Avui,25deJuliolde1993);“Elagridulcedespertardelsueñoolímpico(ElPaís,25dejuliolde1993).Alsanyssegüentslanostàlgiaesvatransformantenincomoditatinecessitatd’oblitquanlasocietatbarceloninaprefereixcanviardetema.ParlardelsJocsvaesdevenirpolíticamentincòmode.Aixíelsegoniterceraniversari,1994i1995,passasensepenaniglòria.Únicamentungrupdeexvoluntarisesreuneixenalvespredeldia25dejuliolperobrirunesampollesdecavaibrindarpelsbonsrecords.Lesreferènciesperiodístiquessónimperceptiblesielsactesoficialsinexistents.Entrelesexcepcions,lacontinuïtatdelesactivitatsacadèmiquesdelCentred’EstudisOlímpicsidel'EsportdelaUAB,queentre1994i1995editaelllibreLesclausdel’Èxit,posaenlínialasevaprimerawebisigna,ambelComitèInternacionalOlímpic,elconvenidelaprimeraCàtedrauniversitàriad’EstudisOlímpics(FernándezPeñaetalt.,2015).PeròlacelebraciódelsaniversarisdelsJocsexperimentariaunasorprenentrevifadapública,mediàticaeinstitucional,coincidintamblacloendadelsJocsd’Atlantal’any1996,quan“AtlantafaencaramillorselsJocsdeBarcelona”(Avui,25deJuliolde1996).El1996Barcelonarecuperaelritualolímpicdel’encesadelpebeteral’EstadiOlímpic,ielsJocsde1992tornenaserobjected’atencióperiodística.Especialmentsignificatiud’aquestarecuperacióéslacelebraciócommemorativa–perprimeravegadaalahistòria-deldesèaniversaridelanominaciódeBarcelonacomaseuolímpica.Eldia16d’octubrede1996,enelcontextdelescrítiquesalaorganitzaciód’Atlanta,l’AjuntamentdeBarcelonaorganitzaungranespectaclepiromusicalalqueassisteixenunes180.000persones.SegonsElPeriódico,patrocinadordelafesta,Barcelonarememoralaapoteosisolímpica.ElsJocsdeBarcelonatornavenaixí,ambgranrelleu,alaprimeraplanadelapremsalocal.


13

Elsanysposteriors,finsarribaralacelebraciódel10èaniversari,estornaalacelebraciódiscreta.ElJuliolde1998s'organitzaungranmítingatlèticinternacionalaMontjuïc,peròlesfotosperiodístiquesmostrenlesgradesdel’Estadibuides,evidenciantlesdificultatsdereconstruir,mésenllàdelamemòriaidelsimbolisme,elsaniversarisdelsJocs.Ambmotiudel20èaniversari,sotal’eslògande“SempreOlímpics”,esproposaunprogramacióaustera,condicionadaperlacrisieconòmica,queaprofitaràtotselsesdevenimentsesportiusdelcalendarianualperposar-hielsegelldel’aniversari.Entreelsactesespecíficsdestaquenellliuramentdemedallesalsprincipalsprotagonistesi,méspopular,unhomenatgealsmilersdevoluntaris.Esreviuelritualolímpicdelrelleudelatorxaambunrecorregutquevadesdel’AjuntamentfinsalnouMuseuOlímpicdeMontjuïc,ques’haviainauguratl’any2007.El20èaniversaritambévasermotiudediversosreportatgesdetelevisió(RTVE,TV3iBTV)sobreelquevansignificaraquellsJocsperalaciutat.Escricaquesteslíniestotjustquans’acabendepresentarelstretsfonamentalsdelacelebraciódel25èaniversarienunactesolemnealSalódeCentdel’AjuntamentdeBarcelona(elllocmésemblemàticdelaciutatperaquestamenad’actescommemoratius).Esreiteraelcriterid’organitzarunprogramaauster,reconeixentperòqueestractadecommemorarunfetsingulardelahistòriadelaciutat,unesdevenimentpatrimonidetots.Apartdelsactesprotocol·larisidelarenovaciód’algunsritualsolímpics,esproposendiversosdebatsiconferències,orientadesadescobriraspectesoblidatsodesconegutsdelacomplexaorganitzaciódelsJocs.Les“nocesdeplata",els25anys,contaranambunlogopropi,dissenyatnovamentperJosepMariaTrias,iquereinterpretaelsímbolinicial.

Elprogramaconvidaalaparticipació,ihofaambunatecnologiadelaqueencaranoesdisposaval’any1992,ambunllocwebpropi3dedicatal’esdeveniment.Totselsmitjansdecomunicació(premsa,ràdio,televisió)dedicaranmonogràficsalacelebraciódelsJocsdel25èaniversari.ReconeixentelsdiversosaspectesdelllegatdelJocscoincidinttotsellsenqueel1992vaserunmoment,feliç,històric,delaciutat.

3 http://lameva.barcelona.cat/25anysolimpica/es/noticia/estrenamos-web-del-25-aniversario-de-barcelona-92


14

Sobreelmodeld’èxitdeBarcelona’92L’èxitdeBarcelonahaestatreconegutaescalainternacionalpertresprincipalsaspectes:a. LessinergiesentreelsJocsilarenovacióurbana.b. Laprecisióenl’organitzaciódelesprovesatlètiquesienlalogísticad’acollidaals

participants(transports,allotjament,serveistècnics).c. I,finalment,perònomenysimportant,lafestailaconvivènciaalcarrerquecontagiavatot

l’ambient.Barcelonavasaber“apropiar-se”delsJocs,creantsinergiesentrelarenovaciódelaciutatil’esdeveniment,demostrantcapacitatorganitzativaicreantunclimadeconvivènciareconegutperlapoblaciólocalielsvisitants.La valoració dels Jocs Olímpics va trobar un moment especial – de gran transcendènciaperiodísticaiemocional-enlesdiferentsfórmulesd’elogiutilitzadespelPresidentSamaranchenelsseusdiscursosdeclausura.A la clausuradels JocsdeSeul’88elPresident,ennomdelCIO,oferiaals coreans“Elnostremés profund agraïment. Dono les gràcies als competidors, als oficials, als espectadors, alsmitjansdecomunicacióiatotselsquehancontribuïtal'èxitd’aquetsJocs".A la clausura dels Jocs de Barcelona 92, en canvi, el President va pronunciar una frase queportavaelselogisallímit:Hoheuaconseguit.Aquestshanestat,sensecapmenadedubte,elsmillors Jocsde lahistòriaolímpica.Una fraseamb totselsèmfasis retòricspossibles: s’iniciaamb una expressió de complicitat (ho heu aconseguit), es reforça amb una afirmació degarantia (sense cap mena de dubte) i s’emfatitza amb una referència solemne (a tota lahistòriaolímpica).AquestselogisnoesvanpaspoderrepetirenelcasdelsJocsd’Atlanta,peròsíenelsJocsdeSydneyonSamaranchvabuscarunaformaelogiosasimilar,perònoigual,a ladeBarcelona.ElsJocsdeSydneyhavienestat“thebestOlympicGamesever”,no,exactament,elsmillorsdetota la història olímpica. Després de Barcelona ja era difícil continuar fent elogiscomparativament.Elreconeixementdel’èxitpercomparacióhistòricahaviaexhauritelsseusrecursos retòrics. Passats ja vint-i-cinc anys dels Jocs, podem fer ara una relectura, mésautocrítica,itambémésequànime,delmodeld’èxitdeBarcelona’92.Sorprèn,perexemple,laescassaatenciódelescròniquessobreBarcelona’92delllegatrebutdelesciutatsquelavanprecedir,reconegudes,aixòsí,enundelsritualsdelacerimòniainauguralqueescenificavalahistòriadelsJocsamblaentradaal’Estadiderepresentanttoteslesanteriorsciutatsolímpiques,desd’Atenes1896aBarcelona1992.Lesinterpretacions,sovintapologètiquesdelsJocsdeBarcelona,hantenditaignoraroaminimitzarlesfitesassolidespelsJocsanteriors,especialmentelllegatdeciutatscomMèxic,Munic,LosÁngelesoSeül,edicionsquevarentransformarelsJocs,ambprogramesculturalsid’identitat(Mèxici


15

Munic),ambunnouimpactemediàticidepatrocini(LosÁngeles)oambunagranimplicaciótecnològica,econòmica,políticaisocial(Seül).Hemdereconèixer,perexemple,queelmodeld’èxitdeBarcelona,adinsiaforadeCatalunya,esvaveurereforçatperlacomparacióambl’organitzacióposteriordelsJocsd’Atlanta,l’any1996.Nopotnegar-sequelesnombrosescrítiquesdelapremsainternacionalalaorganitzaciód’aquellsJocsvarenactuar,deretruc,comareforçdelaimatgedelsJocsde1992.LescrítiquesaAtlanta–moltdestacadesalstitularsdelapremsabarcelonina-reforçarenl’opiniófavorableal’experiènciaolímpicade1992:“LamagiadeBarcelonaensombreceaAtlanta”(ElPeriódico,21deJuliolde1996)y“Atlanta’96nopudoconBarcelona’92”(LaVanguardia,6d’Agostde1996).ElreconeixementdelmodelBarcelonaenlahistòriaolímpica–queésindiscutible-s’hadecompletarambelreconeixement,desdeBarcelona,delesaportacionsrebudesdepartdelmovimentolímpic.CrecquelaposteriordesorientaciódelFòrum2004vaserelresultat,almenysenpart,detrobar-sesensel’aportaciód’unproducte(elsJocs)quearribavaaBarcelonaplenamentconsolidatsiambunaparticipaciód’atletesiderepresentantsinternacionalssenseprecedents.OlimpismeicrítiquesalaglobalitzacióalSegleXXIJahemditqueeldebatpúblicsobreelsJocsde1992noescaracteritzaprecisamentperferèmfasienlacríticaalaglobalització.Aquestacrítica,quetambéesvaproduir,eraencaraminoritària,inohaviaagafatlavoladaqueprendriaposteriormental’eradelesxarxessocials.EnelsdarrersanyslescrítiquesalsJocsOlímpics,aixícomelsdubtessobrelasevasostenibilitateinterèssocial,s’hanincrementatnotablement.Davantdelprocésacceleratdeglobalització,elsJocss’aniranveient,cadavegadamés,comaexemplesdelacomercialitzaciódelesciutatsidel’especulacióurbanística,comunfestivaldelesmarques,mésquecomunfestivaldelajoventutil’esport.LabonaconvivènciaentredesenvolupamenturbàiJocsOlímpicsdelmodelBarcelonajanoseràlacaracterísticadelsJocsposteriors,d’Atlanta,Sydney,AtenesiRio,ambnotablesdèficitsiqüestionablesllegatsurbanístics.Algunesciutatscandidateshanutilitzatl’èxitreconegutdel’experiènciadeBarcelona,peròhohanfetdemaneradescontextualitzadaiabusiva,perjustificarlessevespròpiespropostes,deixantcomallegatgreusdesequilibrisidèficits,especialmentaAtenesiRiodeJaneiro.Pekín’2008iLondres’2012podemconsiderar-secasosapartalpoderutilitzarelsJocscomaformesdedesenvolupamenteconòmicdelessevesgransmetròpolis.AixòpotexplicarlacontinuareducciódelnombredeciutatscandidatesaorganitzarelsJocs,afectadesperl’oposicióciutadana.DelascinccandidaturesperacollirelsJocsdel2024ja


16

nomésenquedendues,desprèsdelaretiradad’Hamburg,RomaiBudapest.RestenParís,quejavasercandidatapel1992iLosAngelesquejavaorganitzarelsJocsde1932ide1984.AHamburglaretiradavaserconseqüènciadelresultatnegatiud’unreferèndumentrelapoblació,aBudapestlaretiradavaestarprecedidadelarecollidadedesenesdemilersdefirmesencontraiaRoma,lanovaalcaldessaVirginiaRaggi,retiravalacandidaturaal·legantque”elsromansenshandemanatqueensocupemdelaciutatdeRomaiquedirsíalacandidaturaseriahipotecarelfuturdelaciutat”.Argumentacióque,percontrast,estrobaalesantípodesdeldiscursdel’alcaldePasqualMaragallsobreBarcelona’92.Lesimatgesdedeterioramentiabandódelcentreaquàticidel(mític)MaracanãdeRio,pesenmoltmésenlaopiniópúblicamundialquelespromeses(sensefonament)demoltescandidatures.Elsmovimentsd’oposiciójanoesreferiranúnicamentalesmolèstiesquepotprovocarungranesdeveniment(“durantaquellsdiesmarxaremdelaciutat”),sinóalapossibleinadequaciódelesinversions,aladesconfiançaenl’oportunismepolíticoalsdubtessobrequinsseranelsbeneficiarisrealsdelesgransinversionsprevistes.L’incrementdelgegantisme,delnombredeproves,delesreclamacionsdemajorseguretatidemajorconfortdelesdelegacions,fancadavegadamésinviablelaorganitzaciódelsJocsaciutatsmitjaneseuropees.QueelsJocsde2020s’organitzinnovamentaTokio,oquelesúniquesciutatscandidatesaorganitzarelsjocsde2014siguinParísiLosÁngelesnosemblapasunacasualitat,sinóunaconseqüènciad'aquestaevolució.L’incrementdelsmovimentscríticsalesciutatsolímpiques,lareducciófinaldelnombredeciutatscandidates,haprovocatalgunesiencaratímidesreaccionsdelComitèInternacionalOlímpic,coml'Agenda2020queesproposaconsiderarelllegatilasostenibilitatdelsJocscomacondicióbàsicaperalanominació.Mirantenrere,vint-i-cincanysdesprès,podemrecordarunaBarcelonaoptimista,interessadaicapaçdemultiplicar“l’atracciódeforasters”ideproduirunmodeld’integracióentreelsgransesdevenimentsilaciutat.Elqueencaranoveiemaleshoreserenelriscosdel’èxit,unèxitquearareclamaunanovapolíticapergarantirlasostenibilitatilaqualitatdevidaalaciutat.


17

BIBLIOGRAFIABASSAT,Lluís(1992)."TheOlympicsandHistory'sLongestCommercial",a:Viewpoint.Chicago:Ogilvy&Mather.BORJA,Jordi(2010),Llumsiombresdel'urbanismedeBarcelona,Barcelona:Empúries.CIO(2015).“NewsaccessrulesapplicableforthebroadcastofthegamesoftheXXXIOlympiad,RiodeJaneiro,5-21august2016”.Lausanne:InternationalOlympicCommittee.FERNÁNDEZPEÑA,Emilio,etalt.(2011).Mosaicolímpic:Recercamultidisciplinaridifusiódelsestudisolímpics.CEO-UAB:20anys.Barcelona:Centred'EstudisOlímpics,UniversitatAutònomadeBarcelona.LADRÓNDEGUEVARA,Muriel;CÒLLER,Xavier;ROMANÍ,Daniel(1995).“LaimatgedeBarcelona92alapremsainternacional”,a:MORAGAS,Miquelde;BOTELLA,Miquel(eds.).Lesclausdel’èxit.Barcelona:Centred'EstudisOlímpics,UniversitatAutònomadeBarcelona.MORAGAS,Miquelde(1987).“LocalCultureandInternationalAudience”,aKANGSHINPYO,FirtsInternationalConferenceontheOlympicsandtheEast/WestandSouth/NorthCulturalExchangesintheWorldSystem.Seül.MORAGAS,Miquelde(1992).LosJuegosdelacomunicación.Madrid:Fundesco.MORAGAS,Miquel(2016).Barcelona,ciutatsimbòlica.Barcelona:AjuntamentdeBarcelona.MORAGAS,Miquelde;MacALOON,John;LLINÉS,Montserrat(1994).OlympicCeremonies.HistoricalContinuityandCulturalExchanges,a:InternationalSymposiumonOlympicCeremonies,Lausanne:InternationalOlympicCommittee.MORAGAS,Miquelde;BOTELLAMiquel(eds.)(1995).Lesclausdel’èxit.Impactes,socials,esportius,econòmicsicomunicatiusdeBarcelona,92.Barcelona:Centred'EstudisOlímpics,UniversitatAutònomadeBarcelona.MORAGAS,Miquelde;BOTELLA,Miquel(eds.)(2002).1992-2002.Barcelona:l’herènciadelsJocs.Barcelona:CEO-UAB,AjuntamentdeBarcelona,Planeta.MORAGAS,Miquelde;RIVENBURGH,Nancy;LARSON,James(1995).Televisionintheolympics.Londres:JohnLibbey.PERARNAU, Martí (1991). Les operacions de Premsa. Curs de Formació sobre Olimpisme,Barcelona:Centred'EstudisOlímpics,UniversitatAutònomadeBarcelona.

El llegat simbòlic de Barcelona 1992, vint-i-cinc anys després

L’autor reflexiona, amb vint-i-cinc anys de perspectiva ,sobre un aspecte singulra del llegat de Barcelona’92,el seu llegat simbòlic: idees, icones, continguts, estats d’opinió, que acaben construint la memòria del’esdeveniment.

Analitza tant el llegat tangible (urbanisme, instal·lacions), com el llegat intangible (imatge, interpretacions,memòria), per establir que, en realitat, el llegat és el resultat d’un conjunt d’interferències. I Barcelona’92té una metàfora que ho explica: “Obrir la ciutat al mar”.

Miquel de Moragas Spà és catedràtic emèrit de la UAB i fundador del Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esportde la UAB.

Centre d'Estudis Olímpics i de l’EsportUniversitat Autònoma de Barcelona

Edifici N. 1a. planta08193 Bellaterra (Barcelona)Espanya

Phone +34 93 581 1992Fax +34 93 581 2139

http://[email protected]

Col·lecció Monogràfics | 12

el llegat simbòlic de barcelona 1992, vint-i-cinc anys després · - utilització d'edificis...

Documents