EL MARINER

ÈPOCA La decadència s.XVI/XVII/XVIII

Pèrdua del català literari

Casament d’Isabel I amb Ferran II

El castellà com a llengua oficial

Segle d’Or de la literatura castellana

La corona d’Aragó va perdre la seva personalitat

política i cultural,

LITERATURA POPULAR Els únics que mantenien el català

com a llengua parlada eren els pobles i això va fer que es divulgués la literatura popular.

Característiques

Anònima

Oral

Senzilla

Didàctica

Díficil de datar

LITERATURA POPULAR

Sobretot situacions de la vida quotidiana:

-Feines femenines-Oficis-Festes tradicionals-Amor

ELS TEMES ELS GÈNERES

-Nadales-Corrandes-Goigs-Romanços

Solia ser d’art menor, octosíl·lab, i de rima assonant. Abunden les repeticions i els diminutius.

EL MARINERA la vora de la mar n’hi ha una donzella,que broda d’un mocador la flor més bella;quan n’és a mig brodat li falta seda.En veu venir un mariner que el mar navega:“Mariner, bon mariner si en porteu seda?”“De quin color la voleu, blanca o vermella?”“Vermelleta la vull jo que és millor seda:vermelleta la vull jo que és per la reina.”“Pugeu a dalt de la nau, triareu d'ella.”Com dalt de la nau va ser la nau féu vela;Mariner es posa a cantar cançons novelles,Amb el cant del mariner s'ha adormideta,i amb els aires de la mar s’ha despertadeta.

“

Mariner, bon mariner, torneu-me en terra, que los aires de la mar m'en donen pena.”“Això si que no ho faré, que heu de ser meva.”“De tres germanes que som só la més bella;l’una és casada amb un rei, l’altre és princesai jo, pobreta de mi! marinereta.L’una en porta vestid d’or l’altre de sedai jo, pobreta de mi! de sargil negre.L’una en va amb un cotxe d’or, l’altre de platai jo, pobreta de mi! amb una barca.”“No en sou marinera, no, que en sereu reina,que jo só lo fill del rei de Inglaterra,set anys ha que vaig pel món, per vós, donzella.”

CONTINGUT

“No en sou marinera, no, que en sereu reina,que jo só lo fill del rei de Inglaterra,set anys ha que vaig pel món, per vós, donzella.”

RELACIÓ AMB ALTRES HISTÒRIES

TRES GERMANS:

SEGRESTOS:

EL MARINERA la vora de la mar n’hi ha una donzella,que broda d’un mocador la flor més bella;quan n’és a mig brodat li falta seda.En veu venir un mariner que el mar navega:“Mariner, bon mariner si en porteu seda?”“De quin color la voleu, blanca o vermella?”“Vermelleta la vull jo que és millor seda:vermelleta la vull jo que és per la reina.”“Pugeu a dalt de la nau, triareu d'ella.”Com dalt de la nau va ser la nau féu vela;Mariner es posa a cantar cançons novelles,Amb el cant del mariner s'ha adormideta,i amb els aires de la mar s’ha despertadeta.

“

Mariner, bon mariner, torneu-me en terra, que los aires de la mar m'en donen pena.”“Això si que no ho faré, que heu de ser meva.”“De tres germanes que som só la més bella;l’una és casada amb un rei, l’altre és princesai jo, pobreta de mi! marinereta.L’una en porta vestid d’or l’altre de sedai jo, pobreta de mi! de sargil negre.L’una en va amb un cotxe d’or, l’altre de platai jo, pobreta de mi! amb una barca.”“No en sou marinera, no, que en sereu reina,que jo só lo fill del rei de Inglaterra,set anys ha que vaig pel món, per vós, donzella.”

VERSIÓ CANTADA

D’aquesta cançó popular hi ha nombroses versions musicals i forma part de molt repertoris de corals i orfeons del país, si voleu podeu gaudir d’aquesta interpretada per la soprano Victòria dels Àngels.

http://blocs.xtec.cat/catpoesia/la-decadencia/canco-popular-lo-mariner/

Anna Clua i Cristina Rico