Explica la llegenda que fa molts i molts anys, en el

fons de l’estany de Banyoles hi vivia una bèstia

molt i molt gran.

Aquest monstre era molt ferotge, tenia els ulls molt

grans i de la boca sempre li sortia una gran flamarada.

Tenia tanta gana que el bestiar que passava a prop d’ell

desapareixia com per art de màgia.

El poble de Banyoles vivia atemorit per aquell drac que

es menjava ovelles com qui res. La gent del poble no

se sentia segura ni dins de casa seva.

Un bon dia, Carlemany i els seus soldats van pensar que es

podrien enfrontar amb el drac i sortir-ne victoriosos, però

estaven del tot equivocats, ja que quan van acostar-se a

l’estany i li van començar a llençar les llances, el drac va

sortir i se’ls va cruspir a tots.

Els Banyolins, morts de por en veure que l’exèrcit de

Carlemany no havia pogut vèncer al drac, van pensar que

només un miracle els podria salvar.

Algú de la vila havia sentit parlar d’un monjo francès,

anomenat Mer, que segons deien podia fer miracles, i ho va

explicar a la resta del poble.

Tot el poble va anar a suplicar al monjo que els alliberés del

drac i aquest després de molta estona va accedir.

Mer, va sortir de la vila resant i es va dirigir cap a l’estany en busca

del drac. Quan el va trobar, el drac no va fer cap gest violent, tot al

contrari, es va comportar dòcilment

Llavors el monjo es va dirigir cap al centre de la vila amb el Drac

seguint-lo. A l'arribar, va cridar a la gent:

- Veniu, bona gent, i mireu el vostre Drac. Aquí teniu la vostra fera

tan violenta! Va continuar dient:

- No veieu que aquest drac és totalment inofensiu, de fet només

menja herbes i arrels, no us farà res!

Tot el poble va quedar parat, es van sentir alguns

crits que deien que matessin el drac ara que

estava tan quiet, però de sobte un nen es va

acostar al drac i li va fer una carícia i la resta de

gent en veure que no feia res, van creure que el

monjo tenia raó.

El monjo va explicar que les desaparicions del bestiar eren

degudes a l’exèrcit de Carlemany, que se’ls havien menjat.

Finalment el monjo es va emportar el

Drac cap el lloc on el va trobar, per a

que allà hi pogués reposar tranquil.

Des d’aquell dia el poble de Banyoles

descansa tranquil sabent que tenen un

drac que cuida del seu estany.

Fi.

Raquel Ruiz

Ivet Sibila

Ariadna Silvestre

Jaume Vendrell

Gemma Xicoira

1r MEI (M2-B) Tic i Audiovisuals

Professores: Marta Marimón i Laia Solé

Universitat de Vic, maig de 2012