EL PAISATGE I

Definició: Designa qualsevol part del territori, tal com es percebuda per les

poblacions. El paisatge resulta de l'acció de factors naturals i/o humans i de les seves interrelacions".

El paisatge pot ser analitzat i definit a través d'una sèrie d'elements bàsics.

Els més utilitzades són: forma, línia, color i escala.

Elements visuals del paisatge

Forma: Els components del paisatge que més contribueixen a aquesta característica visual són el relleu, l'aigua i la vegetació.

Les formes canviants (el fum d'una xemeneia, els núvols arrossegats pel vent, l'aigua en moviment, un ferrocarril) atrauen l'atenció de l'observador.

Línia. Es defineix com el recorregut, real o imaginari, que segueix la vista de l'observador sobre l'escena o sobre una part d'ella. Pot ser: Nítida, llarga, continua, difusa, amb varies direccions, verticals, horitzontals.

Les línies més freqüents en els paisatges són: •la vora de la silueta d'un objecte contra el seu fons

•la frontera entre zones amb diferents tipus de vegetació o entre una zona amb vegetació i altra sense ella

•el contacte entre l'aigua i la terra

•objectes que recorren l'escena en una determinada direcció (cursos d'aigua, carreteres, ferrocarril, canalitzacions, etc.)

Color. És la propietat dels objectes de reflectir la llum que reben. Aquesta propietat ens permet diferenciar objectes que, sense ella, ens semblarien idèntics.

Poden ser: càlids, freds, intensos, clars, foscos, brillants,

ESCALA És la relació entre la grandària dels objectes del paisatge i l'entorn on se situen. Per exemple, els objectes voluminosos, d'aspecte pesat i compacte, situats en llocs tancats o d'extensió reduïda dominen sobre els petits.

Factors que influeixen en la percepció del paisatge Són les condicions que poden condicionar la percepció del paisatge que observem. Entre els factors o condicions d'observació que més influeixen tenim: Distància d'observació. A major distància d'observació menor nitidesa i menor apreciació dels detalls. En relació amb els paisatges, els colors es tornen més pàl·lids, menys brillants, tendint cap als tons blaus; la força o intensitat de les línies s'afebleix; i la forma perd individualitat i nitidesa.

. Es distingeixen tres zones o plans d'observació:

zona pròxima o primer pla

zona mitjana o plànol mitjà

zona llunyana o plànol general

Posició de l'observador . Determina l'angle d'observació. Segons aquest es poden tenir perspectives diferents que modifiquen la percepció de la forma. Les posicions d'observació inferiors fan que les formes semblen majors i més dominants i redueixen la perspectiva i el camp visual.

Les posicions superiors amplien el camp visual i la perspectiva

Il·luminació . No només influeix la intensitat (quantitat de llum), sinó també la posició de la font de llum, normalment el Sol, ja que segons sigui posterior, frontal, vertical, lateral, naixent o ponent, les zones d'ombra canvien i el color, la textura, els contrastos i la perspectiva són diferents.

Durada de l'observació . La major o menor durada de l'observació influirà en la minuciositat i en el detall d'aquesta