el pardalet feritamb dibu

SUPORTA l’ensenyament en valencià

Curs d’Iniciació a la Immersió Lingüística de les Valls del Vinalopò. Assessoria Valencià. Coordina, Ignasi C. Carbonell García. Curs 2000/2001

GUIA D’EXPLOTACIÓ DEL CONTE TÍTOL : EL PARDALET FERIT

FIL ARGUMENTAL:

Un pardalet ferit busca un arbre que le porporcione ajut

MATERIAL DE SUPORT:

Visual: Dibuixos dels personatges del conte: Pardalet ferit, om, salze,nouer, pi, avet, ginebró, Rei del vent

Utilització del suport visual: Mostrar els dibuixos a mesura que avança la narració i van eixint els personatges

DIDÀCTICA: Lectura , per part de la mestra de la narració. En una segona narració els xiquets i xiquetes repeteixen les estructures lingüístiques.

“Veste’n d’ací !”. “ Puc viure en les teues branques fins que arribe la primavera ? “

darrerament podem dramatitzar el conte entre tots

ALTRES ACTIVITATS O RECURSOS :

- Dibuixar el conte

- Colorejar les il·lustracions

- Escriure el títol del conte i el nom dels arbres

- Comptar el nombre d’arbres dolents i bons

- Discriminar els arbres de fulla caduca i els de fulla perenne

- Identificar les parts d’un arbre ( Arrels, tronc, fulles, branques,...)

- Ordenar temporalment (3-4-5) escenes del conte

- Treballar les estacions de l’any amb dites ,refranys, cançons,...



ESTRUCTURES I ONOMATOPEIES QUE HAN DE REPETIR ELS I LES ALUMNES

- “ Vols deixar-me viure en les teues branques fins a la primavera ? “- “ Veste’n d’ací 1”- “ Bon... ( Om, salze,...)- Buffffff !!!

GUIÓA mesura que els personatges van participant del relat mostrarem el corresponent dibuix als xiquets i xiquetesFent també els gestos oportuns

SUPORT GESTUAL:- Fred: Abraçar-se

- “Per tot arreu”: Girar el cap mirant a dreta i esquerra

- “Grandíssim” . Obrir àmpliament els braços cap amunt

- “Veste’n “: Gest despectiu amb les mans , cara d’enfadat i veu greu

- “Bufar”: Unflar les galtes i bufar



CONTINGUTS .NOMS ADJECTIUS VERBS ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES ONOMATOPEIES

Pardalet trencada venirOm calent podienSalze grandíssim viureNouer bon volarAvet pobre miravaPi preciòs trobavaGinebró content botantVent del nord tranquil deixeRei del vent allotge

dirigir-seprotegiralimentarjugarbufarconservarperdre

RELACIÓ AMB ALTRES ÀREESLectoescriptura. Coneixement del Medi. Expressió Gestual. Numeració

Autors/es: Mª del Mar Alcaraz Pagán. Andrés Garvi Chavernas. Enri Ruiz Parra. Lola López Mira. LLuc Méndez Aliaga


RELAT DEL CONTE (Tal com s’ha d’explicar)

Això diu que un dia fa molt de temps, va venir el fred. L’hivern s’acostava i tots els pardalets havien marxat cap al sud on podien viure fins la primavera sense haver de passar fred. Però hi havia un pardalet amb una ala trencada que no podia volar i no sabia que fer. El pardalet mirava a tot arreu a veure si trobava un foradet calent on refugiar-se del fred. Aleshores va veure els arbres del bosc i va pensar :- Poser els arbres m’abrigaran durant l’hivern – i va anar saltant penosament fins que va arribar al bosc.

El primer arbre que va trobar era un om molt gran.- Bon om – digué el pardalet-, vols deixar-me viure en les teues branques fins la primavera ?- Ah, quina gràcia ¡ Ja tinc prou faena a tenir cura de les meues fulles. Ves-te’n d’ací !-

respongué l’om.El pobre pardalet va saltar a poc a poc fins un altre arbre que tenia prop. Aquest era un nouer preciòs.- Bon nouer – digué el pardalet amb veu de demanar – vols deixar-me viure en les teues

branques fins la primavera i torne el bon temps ?- Quina pregunta !- respongué el nouer enfadat- si et deixe viure en les meues branques

picotejaràs totes les meues nous. Ves-te’n d’ací !El pobre pardalet va saltar com va poder amb la seua ala trencada fins que arribà a prop d’un gran salze i li va preguntar:- Bon salze, vols deixar-me viure en les teues branques fins la primavera ?- No, de cap manera- respongué el salze molt violentament- jo no allotge mai a estranys. Ves-

te’n d’ací !El pobre pardalet no sabia on anar i es va quedar quiet plorant molt fort.

Aleshores un avet que és un arbre amb moltes fulles verdes amb forma d’agulles, el va sentir i li va dir : - Qué et passa pardalet ? I el pardalet mirant aquell bonic arbre li respongué: - No ho sé. Cap dels arbres del bosc vol donar-me abric i jo no puc volar cap al sud a buscar l’escalfor.

- Vine amb mi i tria la branca que més t’agrade -. Li oferí l’avet.- Moltes gràcies- digué el pardalet. I a poc a poc va saltar fins les branques més acollidores de

l’avet.El pi, que era un arbre que era cosí de l’avet i vivia al seu costat va dir :- Jo protegiré del vent al meu cosí l’avet perque estigues calentet pardalet .El ginebró que era era un arbust amic de l’avet i del pi també va dir:- Jo li donaré les meues baies dolces i negres al pardalet per a que s’alimente durant l’hivernEl nostre amiguet estava molt content i calent en la seua casa entre les branques de l’avet.Aquella mateuxa nit, el “Vent del Nord” va vindré a jugar al bosc i li va preguntar al seu pare que era el 2Rei dels Vents” si podia bufar i tirar les fulles de tots els arbres. El seu pare li vacontestar: - No, els arbres que han estat bons i han acollit el pardalet poden conservar les seues fulles tot l’hivern mentre els nasquen altres fulles noves. Així tindran compte del pardalet.El “Vent del Nord “ va deixar tranquil·les les fulles del pi, l’avet i el ginebró mentre que els altres arbres les van perdre quan el vent bufava , ffffffffffffffffffffff!!!!!!!!!!!!


el pardalet feritamb dibu

Documents