el procÉs d’acompanyament socioeducatiu … · 4 sobre la fedaia la fedaia és la plataforma que...

EL PROCÉS D’ACOMPANYAMENT SOCIOEDUCATIU D’ADOLESCENTS I JOVES DES DEL MEDI OBERTAlgunes reflexions a partir de bones pràctiques

Jaume Funes

ARTICLES DE REFLEXIÓ

2

COL·LECCIÓ ARTICLES DE REFLEXIÓ FEDAIA, Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adolescència

Redacció a càrrec d’en Jaume Funes, a partir de les idees i suggeriments dels professionals par-ticipants en un espai de debat que es va desenvolupar al llarg de l’últim trimestre de 2016 amb professionals de les entitats sòcies de FEDAIA i ens locals de la demarcació de Barcelona.

ENTITATS

EditaFEDAIA, Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adolescè[email protected]

AutoriaJaume Funes

Coordinació de la col·lecció: FEDAIA

Disseny i maquetació: Laurel XXI

Les opinions expressades en aquesta publicació són responsabilitat dels autors i no reflecteixen necessàriament la política i posicionaments de FEDAIA.

Dipòsit legal: B 7287-2017Barcelona, març de 2017

AJUNTAMENT D’ESPARREGUERAAJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRATAJUNTAMENT DE BADIA DEL VALLÈSAJUNTAMENT DE BARBERÀ DEL VALLÈSAJUNTAMENT DE CANOVELLESAJUNTAMENT DE PREMIÀ DE MARAJUNTAMENT DE TERRASSAAJUNTAMENT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈSASSOCIACIÓ EDUCATIVA CAN PALETASSOCIACIÓ EDUCATIVA ÍTACAASSOCIACIÓ ESQUITXASSOCIACIÓ JUVENIL ESQUITXCÀRITAS DIOCESANA DE BARCELONACASAL DELS INFANTSCASAL OBERT DE MOLLET DEL VALLÈSCENTRE OBERT CIÓ BARJAU-INTRESSCENTRE OBERT ESCLAT CEPS

CLUB INFANTIL JUVENIL SANFELIU-SANT ILDEFONSCREU ROJA JOVENTUTDIPUTACIÓ DE BARCELONAFEDAIAFUNDACIÓ ADSISFUNDACIÓ CATALANA DE L’ESPLAIFUNDACIÓ CHAMPAGNATFUNDACIÓ COMTALFUNDACIÓ IDEAFUNDACIÓ IRESFUNDACIÓ LA SALUT ALTAFUNDACIÓ MARIANAOFUNDACIÓ PERE TARRÉSFUNDACIÓ PRIVADA GERMINAFUNDACIÓ VICKI BERNADETISOMLUDOTECA MARGARIDA BEDÓS

3

EL PROCÉS D’ACOMPANYAMENT SOCIOEDUCATIU D’ADOLESCENTS I JOVES DES DEL MEDI OBERT

Algunes reflexions a partir de bones pràctiquesJaume Funes

ARTICLES DE REFLEXIÓ

4

Sobre la FEDAIA

La FEDAIA és la plataforma que agrupa a Catalunya el conjunt d’entitats que treballen amb infants, joves i famílies en situació de risc d’exclusió social o desemparament. Nas-cuda l’any 1996, està formada per més de 90 entitats que atenen a més de 100.000 in-fants i 35.000 famílies a través de serveis en l’àmbit de l’acció social, l’educació, la for-mació prelaboral, la salut i l’atenció a les famílies. Cerquem avançar en els drets de la infància i l’adolescència, tant a nivell personal, social com polític, mitjançant un model d’actuació que garanteixi la qualitat de vida de la infància, l’adolescència i les famílies a Catalunya, especialment dels més vulnerables.

Al llarg d’aquests 20 anys de vida, la FEDAIA ha cercat contribuir en la millora de la qua-litat de vida dels infants, adolescents, joves i famílies més vulnerables de Catalunya. En aquest àmbit, és l’agent social referent a Catalunya i treballa amb el suport, la col·labo-ració i el reconeixement de les diferents organitzacions del tercer sector i les diferents administracions competents. La FEDAIA és part del tercer sector social, d’importància creixent a Catalunya. Està formada per entitats no lucratives, destinades a combatre l’ex-clusió social i la pobresa de la infància, que actuen en el camp social.

Sobre l’autor: Sr. Jaume Funes Artiaga

Psicòleg, educador, periodista. S’ha especialitzat priori-tàriament en el món dels adolescents i joves i les seves difi cultats socials. Ha treballat per a diferents administra-cions en l’educació, la renovació pedagògica, l’atenció a les persones amb problemes derivats del usos de dro-gues, la marginació i els confl ictes, la incorporació social, la defi nició de polítiques de joventut, etc.

Ha escrit diversos llibres i articles relacionats amb aquests temes. El primer d’ells: “La nova delinqüència in-fantil i juvenil”(1982) Els darrers: “El lugar de la infancia. Criterios para seguir ocupándose de los niños y niñas de hoy”(2008). “Educar en la adolescencia. 9 Ideas Clave” (2010). “Álex no entiende el mundo” (2014). “Cal fer deu-res? Mares i pares que ajuden a aprendre” (2015). “Educar adolescents...sense perdre la calma” (2016)

Ha estat Adjunt del Síndic de Greuges per a la Defensa dels Dretes dels Infants i Secretari de Famílies així com professor a la universitat Ramon Llull. Malgrat la seva jubilació administrativa continua dedicat a la supervisió, l’orientació i la divulgació. Els darrers mesos ha dirigit el projecte “La pobresa amb ulls d’infant”

www.jaumefunes.com@jaumefunes

5

0. INTRODUCCIÓ 6

1. REFLEXIONS, IDEES, OPINIONS 7

2. ACLARIMENTS BÀSICS PER A NO COMPLICAR LES RESPOSTES 9

3. PER QUÈ VENEN I PER QUÈ SEGUIRAN VENINT (SEGUIRAN ACCEPTANT LA NOSTRA PRESÈNCIA,

CERCARAN LA NOSTRA AJUDA) 11

4. DE QUINS NOIS I NOIES PARLEM 12

5. ELS CONTINGUTS DEL VERB ACOMPANYAR 13

6. QUÈ APORTEM, QUÈ REP L’ADOLESCENT QUAN DIEM QUE L’ACOMPANYEM 14

7. LES SEVES BATALLES AMB L’ESCOLA I LA NOSTRA PRETENSIÓ D’EVITAR LA DESCONNEXIÓ AMB L’APRENDRE 15

8. EDUCADORS QUE NO SÓN PROFES, PERÒ SABEN 16

9. ACOMPANYAR L’ADOLESCENT ESCOLAR 17

10. ATRAPATS EN LES DISTÀNCIES. LA INNOVACIÓ DES DEL SOCIAL 18

11. EL RISC DE SER ANALÒGICS (ELLS I NOSALTRES) I AGUDITZAR EL RISC DE NO FORMAR PART 18

12. TENEN UNA VIDA JOVE. PARTICIPACIÓ I COMPRENSIÓ DEL MÓN (DEL SEU LLOC EN ELL) 20

ANNEXOS 22

6

0. INTRODUCCIÓ

En el marc del conveni de col·laboració establert en 2016 entre la Diputació de Barcelo-na i la FEDAIA, es valora l’oportunitat de treballar conjuntament per tal de portar a terme una anàlisi de les intervencions en l’acompanyament socioeducatiu amb adoles-cents i joves en situació de risc a la demarcació de Barcelona en el marc del anomenat “Medi Obert”. Aquesta anàlisi dóna resposta l’objectiu comú, entre ambdues organitza-cions, d’oferir espais de treball dirigits a compartir experiències, projectes, bones pràcti-ques en la qualitat de la intervenció, elements de reflexió i les propostes aportades des de les diferents perspectives del sector de l’atenció a la infància.

Per dur a terme aquest anàlisi, la metodologia emprada es va basar en la configuració d’un focus grup format per professionals d’entitats socials i de serveis socials d’ens locals centrats en l’atenció a adolescents i joves, i en el recull d’ una selecció de bones pràcti-ques.

També vam volem copsar l’opinió dels joves i adolescents participants d’aquests progra-mes, per tal de, finalment, obtenir una anàlisi i una diagnosi suficientment representati-va dels diferents programes/projectes que s’estan duent a terme i poder oferir un recull de conclusions, que és el que es presenta en aquesta publicació.

L’objectiu de portar a terme una anàlisi de les intervencions amb joves i adolescents en situació de risc a la demarcació de Barcelona era conèixer:

• Què s’entén per intervenció amb adolescents i joves en risc en el marc del’acompanyament socioeducatiu?

• Quins recursos/projectes s’estan desenvolupant des de les administracionspúbliques? I des de les entitats d’iniciativa social?

• Quines necessitats no cobertes es detecten (eines, formació, etc.)? (tant per part dels professionals com dels joves).

L’anàlisi ha permès identificar els recursos existents en aquest àmbit, detectar necessi-tats, així com també identificar a més, alguns dels indicadors/factors d’èxit en la inter-venció. El recull de diferents pràctiques i la seva posada en comú, ens ha permès també:

R Obtenir un marc general d’informació sobre les intervencions amb adolescents i joves en situació de risc en el marc dels centres oberts a la demarca- ció de Barcelona a partir dels punts de vista, actituds, pensaments, respostes, motivacions i percepcions pròpies dels participants.

R Conèixer quin perfil de adolescents i joves estan essent atesos. Quant millor coneguem els joves i adolescents millor es podran dissenyar i/o adequar els programes i serveis a les seves necessitats.

R Diagnosticar els problemes potencials associats al disseny i implementaciódels serveis existents i de la proposta lligada al nou Model Serveis d’Inter-

venció Socioeducativa.

7

1. REFLEXIONS, IDEES, OPINIONS

Aquest document veu la llum en un moment força significatiu. Les diferents administra-cions acaben d’acordar una proposta de continguts i de desenvolupament dels “Serveis d’Intervenció Socioeducativa”1 . Una multiplicitat de pràctiques i recursos que desen-volupen entitats i administracions locals i que hauran de reordenar-se al voltant dels criteris que defineix la proposta.

Però, més enllà de la reordenació necessària de l’atenció a la infància que viu la seva infantesa, la seva adolescència, immersa en diverses situacions de precarietat vital, més enllà del que diu el nou document, existeixen dues qüestions reflexives i pràctiques sin-gulars a les quals els professionals miren cada dia de donar resposta. D’una banda, com ha de ser l’acompanyament socioeducatiu quan es tracta de nois i noies adolescents. D’una altra, com fer possible aquest estar al costat dels adolescents sense que tot hagi de passar per recursos de serveis socials o de protecció, estar al seu costat en el propi entorn, fer-ho sumant les referències positives que tot adolescent pot tenir en contextos diversos.

Per això, aquest text reuneix reflexions i propostes que tracten de donar contingut (par-cial) a les intervencions socioeducatives amb adolescents. No és un text que intenti, una vegada més, definir què és o què ha de ser un Centre Obert2 (“servei d’atenció diürna” en la nova nomenclatura). Parla, però, de com treballen els professionals en espais sovint definits com a centres oberts; descriu el que cerquen i troben els adolescents en espais que ells i elles mai defineixen així.

Aquest tampoc és un text que sistematitzi el conjunt d’actuacions que fan els educadors i educadores que s’ocupen -de maneres poc formals- de nois i noies en situacions de risc o dificultat social. Parla tan sols d’alguns temes, d’aquells que els professionals van con-siderar com a importants per compartir. Les trobades que donen origen a aquest text van servir fonamentalment per parlar de la construcció de la relació d’acompanyament; de les possibilitats de mantenir una relació educativa positiva en temps d’escolaritza-ció secundària complicada; de la gestió del procés d’acompanyament tenint en compte que es tracta d’adolescents digitals, virtuals, en xarxa, en temps de recessió (veure el guió original del debat al final del document).

Una part significativa de les reflexions va ser contrastada després amb grups d’adoles-cents (assistents a recursos més formalment pensats com a “centre obert” i participants en espais juvenils de barri sense aquesta denominació). Un contrast limitat i breu però que ha permès intuir on poden aparèixer les diferències entre les nostres pretensions educatives i les seves

1“Serveis d’Intervenció Socioeducativa no residencial per a infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies. Línies generals d’un nou model de serveis.” Generalitat de Catalunya, Associació Catalana de Municipis i Federació de Municipis de Catalunya. Juliol 2016.

2Com a referència i com a punt de partida per actualitzar les reflexions suggerim tornar a mirar el document: Xarxa de Centres Oberts de Barcelona. El treball amb els adolescents en els Centres Oberts: construint el model. Informe de Resultats. Febrer 2012.

8

intuir on poden aparèixer les diferències entre les nostres pretensions educatives i les seves necessitats, si més no les sentides. Descobrir part de les contradiccions entre allò que ells i elles defineixen com un territori acollidor adolescent i el disseny adult de recursos i serveis. Contradiccions que segueixen existint en la nova proposta d’or-denació.

El llarg títol d’aquest document fa referència a les múltiples peces del trencaclosques que es conforma al voltant de l’acompanyament socioeducatiu. Totes les paraules aporten conceptes i pràctiques que cal tenir presents. Es tracta sempre d’una lògica pensada en termes de procés (una atenció que dura un temps variable en què la seva evolució té a veure amb el desenvolupament, però també amb la vida a viure, supor-tar o experimentar; va cap endavant, s’atura, retorna). Parlem d’adolescents i de joves per no caure en les limitacions ni de la majoria d’edat ni en les categories fitxades pels cicles escolars, per insistir que difícilment es pot normativitzar l’atenció posant separacions d’edat quan es tracta de persones que viuen adolescències molt diverses. Es parla de medi obert, recuperant sentits més primigenis del que significa treballar a partir del context pròxim, de la comunitat i amb poques regles institucionals.

9

2. ACLARIMENTS BÀSICS PER A NO COMPLICAR LES RESPOSTES

Hem volgut ressaltar que sempre estem parlant d’una única acció (acompanyar) que, en do-sis diverses i amb significació i intensitat diferent, té tres grans components (context, espais i accions) i de la que se’n deriven dos resultats bàsics (poder recórrer a adults positius, tornar a estar connectats).

L’acció, allò que fem, la feina a desenvolupar, no és una altra que “construir un procés d’acom-panyament” (fer-ho possible, construir-ho amb l’adolescent, mantenir-ho estable en el temps i posar-li fi algun dia). Aquesta acció es dona en un territori que definim com a “medi obert” (veure requadre explicant el contingut del con-cepte). Un context3 educatiu que té a veure amb dimensions espacials del barri (del carrer al casal) i amb relacions adultes professionals flexibles (presencials, a distància, virtuals, de sentiment de seguretat o de xerrada, de bar o despatx, de percepció de disponibilitats adultes flexibles).

Una part de la dimensió territorial té a veure amb espais concrets significatius. Es tracta de llocs de trobada, d’espais d’acollida, de locals amb lògica jove que poden tenir denominacions di-verses. Ells i elles faran servir la que pugui definir quelcom del que fan o troben al local. Nosaltres no ho hauríem d’etiquetar amb cap paraula que ho identifiqués com a lloc de tractament o d’in-tervenció. Van a llocs en els quals troben iguals, amics, adults que estan per ells, quelcom que potser necessiten per no complicar-se la vida, activitats que ocupin el seu temps.

Dins (i fora) dels espais proposem activitats. Al-gunes tenen a veure amb necessitats i mancan-ces que, en la relació amb algun adult positiu, han descobert que tenen (aprenentatges, im-posicions escolars, recerques de recursos, pro-postes d’orientació, etc.). D’altres, tenen a veure amb crear, expressar-se, divertir-se, practicar les seves adolescències en un entorn positiu i es-timulador. Algunes, tant sols persegueixen dis-posar d’un temps de calma, sense els conflictes de casa o de l’institut.

3 Veure una descripció operativa de context al requadre CONTEXT. ENTORN

10

No té sentit tractar de defi nir aquests tres components com a tres recursos diferents (local, activitats, acompanyament adult), tres serveis diferents, tres actuacions a càrrec d’equips totalment diferents. La construcció d’un procés d’acompanyament per-sonalitzat és la pretensió i és el fi l conductor de tota l’atenció. L’atenció primària (social, de salut), l’acompanyament local de l’escolaritat, els espais adolescents fl exibles, les propostes d’activitats, etc. han de trobar un format integrador (divers segons el territori) que no ha de dependre de qui porta la gestió ni de quin depar-tament el fi nanci.

Recordem que el resultat bàsic, la pretensió fonamental de tot, és garantir que els nois i noies adolescents especialment vulnera-bles i vulnerats no es desconnectin (tornin a connectar), puguin disposar d’adults vis-cuts en positiu que estan al seu costat du-rant les seves transicions adolescents.

Més enllà de la conformació del recurs, el disseny de l’atenció ha de passar de la simple intervenció a la construcció de l’acompanyament, tenint en compte el sentit i la complexitat de les conductes socialment complicades del adolescents. Però, abans de tot, no es pot oblidar la sin-gularitat de la relació educativa. Les pro-postes d’atenció no poden oblidar les claus bàsiques de la pedagogia adolescent, de les infl uències educatives o terapèutiques en clau adolescent. No val qualsevol res-posta. Algunes respostes creen o agu-ditzen el problema.

11

Les propostes sempre han de tenir present que es tracta de nois i noies “SOLS” (vitalment desemparats) a casa i a l’escola, sols amb la seva adolescència i les seves contradiccions i com-plexitats, que acumulen fragilitats, que poden ser (o ja han estat) etiquetats com a confl ictius o diferents. (Veure requadre sobre el concepte de risc).

3. PER QUÈ VENEN I PER QUÈ SEGUIRAN VENINT (SEGUIRAN ACCEPTANT LA NOSTRA PRESÈNCIA, CERCARAN LA NOSTRA AJUDA)

Tant si es treballa des de l’espai obert, com si es fa des d’un espai acotat com ara el centre obert, com si venen a buscar ajuda en un servei, en un curs o en una activitat, els i les professionals han de trobar, construir, arguments per a tres situacions, moments o aspectes:

1. Com iniciar una possible bona relació (respondre indirectament als seus inconvenients: per què fi ar-me d’aquest adult, per què anar a aquell lloc, qui m’ho proposa, per encàrrec de qui…) i a on (contactar al carrer, ser conegut a l’IES, ...) 2. Com construir les possibilitats de “retenció” (amb anades i tornades, fugues i retorns). Construir les respostes que es donaran quan pensin si val la pena mantenir la relació, continuar assistint a les activitats. 3. Com facilitar els elements que permetran construir una relació adulta d’infl uència en les seves vides.

Vindran, connectaran, acceptaran provisionalment la nostra intromissió si es donen, per exem-ple, algunes de les següents circumstàncies:

• Si descobreixen en nosaltres un adult positiu que sembla estar preocupat per la seva persona i que pot proposar, suggerir, aparentment una sortida a una difi cultat concreta en la que l’adolescent sent que està fi cat, li genera malestar. • Si algun dels seus col·legues que tenen més infl uència (funciona el boca orella, els “infl uencers”) s’ho ha venut, proposat. • Si donem respostes a les seves necessitats sentides (no a les que nosaltres creiem que per defi nició han de tenir, considerant la seva família o les seves difi cultats escolars). • Si la seva vida quotidiana té un conjunt de buits (d’activitat, de relacions, de felicitats...) que poden ser omplerts venint.

Mantindran la relació, continuaran assistint si en la nostra proposta es donen, per exemple, ca-racterístiques d’aquest tipus:

• Venen a fer activitats “normals” per a les que accepten ser ajudats (no venen a fer més l’escola en la que són un desastre sinó a fer el repàs que els evitarà confl ictes a l’endemà en l’escola; no venen a fer cap teràpia però venen a sentir-se millor entre els que no els hi consideren un problema, etc.).

12

• Tenen la possibilitat de fer les coses satisfactòries que fan molts joves (jugar a la play,muntar una excursió, aprendre a lligar...).

• Poden gestionar millor les soledats adolescents i les complexitats de les transicionsjoves de formació, d’ocupació, de provar a descobrir un possible lloc a la vida (tenenadults disponibles, coneixen connexions i recursos, poden contrastar ordenadament lesseves experiències amb els col·legues ...).

Tot i que més endavant parlarem dels components de l’acompanyament, re-cordarem aquí que per construir una relació d’influència, la nostra pretensió ha de coincidir amb la seva pretensió bàsica i que els nois i noies amb els que hem parlat descrivien així: “Alguien con quien poder hablar de lo que te preocu-pa”.

Recordem però que mai vindran, tindran dificultats per seguir entre nosaltres, la relació no tindrà cap influència si algú ha definit que te-nen problemes i han estat “enviats”. Sempre necessiten un motiu vital-ment “normal” (necessitat,experièn-cia, mancança adolescent o jove) per mantenir la relació. (veure les seves raons adolescents en el requadre).

4. DE QUINS NOIS I NOIES PARLEM

Sovint, quan es dissenya un recurs es defineix una població susceptible de ser atesa, necessitada del servei corres-ponent, fins i tot es fitxa una “població diana”. En el cas que ens ocupa resulta especialment difícil definir el “col·lectiu” d’adolescents especialment “sols”, abandonats en les seves adolescències fràgils, sovint complicades, que potser sense ajuda no arribaran a port.

Podrien recórrer de nou al “risc” per tractar de definir qui són aquests nois i noies però tampoc ens hi sortiríem massa. A més, és molt probable que la població finalment atesa no acabi de coincidir amb la que havíem descrit com a potencialment atendible. En els debats, hem descrit reiteradament com eren (quin moment vivien, com es manifestaven), qui eren, els nois i noies que s’estaven atenent i de les aportacions es pot fer una llista de “descriptors” (el mapa de des-cripcions de les seves condicions i situacions) de la població adolescent i jove (molt diversa) que els professionals intentem acompanyar:

· Nois i noies entre els 12 i els 18 anys que, trobant-se en situacions personals i familiarsdiferents, recorren de manera força complexa els seus itineraris escolars, familiars i socials

13

• Els nois i noies que no són de ningú (adolescents que no importen a ningú “abandonats” a la seva sort que han de ser acollits d’alguna manera) i que sovint no encaixen a cap sis tema d’atenció • Adolescències incertes en temps i situacions socials d’incertesa • Sovint el seu problema es liar-la on i quan no toca (adolescents en el territori difós de les dificultats socials). Com a resultat comencen a desconnectar, entre el territori de la marginació i l’exclusió • Adolescents que són el resultat, el producte dels vells i nous conflictes amb l’escola secun- dària. Nois i noies amb impossibilitat de mantenir una relació amb una escola poc adolescent que considera impossible mantenir-los dins • Nois i noies en situacions de precarietat i pobresa en les que les seves necessitats adolescents bàsiques no estan ateses • Nois i noies que viuen en famílies “perdudes” (més perdudes encara amb l’aparició de la seva adolescència) impactades per diversos “malestars”, precarietats, empobriments. A vegades molt desvinculats de la seva pròpia família

5. ELS CONTINGUTS DEL VERB ACOMPANYAR. O de com nosaltres li diem “acompanyar” i ells i elles “tenir la sort de trobar un bon educador”

No és sobrer recordar que “en l’adolescència educar es diu acompanyar. Si l’adolescència és temps vital, itinerari, recorregut, procés, assaig-error, experimentació … resulta lògic pensar que la forma de parar esment, ajudar, educar s’anomeni acompanyar. Treballar amb adolescents sig-nifica practicar l’acompanyament educatiu. L’absència d’adults positius al seu voltant els deixa en una solitud plena de dificultats. Durant anys seran itinerants, estaran en transició. No necessiten tuteles ni guies sinó acompanyants. Adults propers que caminin al seu costat, observadors de les seves demandes, dels seus dubtes, de les seves ensopegades” 4.

A més, com que la paraula acompanyar ha passat a formar part del llenguatge do-minant dels discursos sobre la interven-ció socioeducativa convindria recordar que no tot és acompanyament. Aquesta forma de ser útils en la vida de les perso-nes estant activament al seu costat tam-bé té uns components que no poden ser oblidats i hem recordat (veure requadre). Acompanyar no és fer de vigilants, ni de protectors ni de prescriptors de bons comportaments. És caminar al costat seu per fer més probable l’arri-bada a un port personal i socialment positiu del seu itinerari vital.

4Funes, J. (2010): “Educar en la adolescencia. 9 Ideas clave”. Ed. Graó

14

Aquests són alguns dels continguts, actius, implícits i explícits, que ha de tenir l’acompanyament socioeducatiu dels adolescents i que van aparèixer als nostres debats:

a. Es tracta de construir i demostrar proximitats (poden comprovar el nostre interès pel seumón) i empaties (malgrat ser adults descobreixen que arribem a descobrir com se senten). b. Les mirades no són diagnòstiques, no intenten descobrir patologies, fitxar la seva ado- lescència en alguna categoria. c. Suavitzem les lectures d’altres adults (de pares que no poden entendre, de profes que no se’n surten, de veïns que malfien). d. Practiquem l’escolta, en llocs i moments diferents. e. Acompanyar requereix un presència flexible i funcional allà on són i quan hi són, sumada a alguna “oferta” d’activitats, serveis, recursos, que formi part del que senten i viuen com a necessitat (oportunitats formatives, lúdiques, relacionals, ... que serveixin en aquell moment per a la seva vida). f. Acompanyar és construir vinculació (vides que tenen algun lligam). Això suposa demostrar interès, ser accessibles, tenir diverses formes de disponibilitat, fer quelcom junts. g. No es tracta de contemplar impassibles com “caminen” també es tracta de saber donar “empentes” que els fan sortir de les aturades, impulsos cap al futur (si més no l’immediat). h. S’acompanya un temps –no lineal i uniforme, amb la lògica surf de qui va pujant i baixant sobre les onades sense acabar d’arribar a la platja-, un període que ha de tenir fi (de la cronificació en l’internament a la cronificació en medi obert). i. Fer possible “altres companyies”, una relació positiva de l’adolescent amb d’altres professionals amb els que compartim la confiança construïda que hem construït amb l’adolescent.

6. QUÈ APORTEM, QUÈ REP L’ADOLESCENT QUAN DIEM QUE L’ACOMPANYEMPodríem mesurar el resultat de l’acció d’acompanyar amb un gran indicador: quan l’adolescent està immers en dub-tes singulars, malestars dels que no se’n surt, conflictes als que no troba solució recorre a nosaltres, fonamentalment perquè està convençut que estarem disponibles al seu costat. També po-dríem afegir, que malgrat les dificultats i tensions fa temps que no abandona la relació, entra en crisi, desapareix, però torna. Tanmateix, els debats van deixar clar que acompanyar un adolescent també comporta aportar, produir efectes, omplir les seves motxilles vi-tals. En acompanyar aportem a l’ado-lescent:

Alguns aspectes significatius del que valoren de la nostra companyia:

Son cariñososEstán por ti Es tu segundo padreAquí puedes hablar de lo que te preocupaAquí hablan contigo de lo que haga faltaPuedes hablar bien cuando estás agobiadaSi me pasé con los cubatas, si estoy enamoradoSe preocupa por tus problemas personales, cuando tienes un rato maloTambién haces planes y repasas lo conseguidoTe pueden ayudar (en cosas personales, en los estudios) Te entienden y te ayudan (también si hay mal rollo en casa)Tenemos mucha confianzaNo vienen a hacerte de profe particular sino a ofrecerte cosas

La màxima valoració arriba si:

Descubre, nota que cambias.Aunque es amigo educador da collejas En colonias te venía a dar el “beso” de buenas nochesSi te pasa algo puedes confiar

15

1. Un autoconeixement dinàmic, progressiu, a partir d’experiències i fets vitals (què sóc, què vull, què podria fer). 2. Multiplicitat de respostes (“consells”) evitant que els dubtes i les angoixes quedin al buit. 3. Exercicis d’autonomia, pràctiques de no dependència. 4. Elements per gestionar les “inadaptacions” a l’entorn, a les institucions, a la família que va patint (alternatives de comportament i vivències de confort vital). Resistències a les imposicions que fan perillar la seva vida (resiliències). 5. Eines i balanços (què guanyo què perdo) per a la gestió de les confrontacions (servir de topalls, mediar entre les parts enfrontades, pactar nivells de convivència). 6. Reconstrucció de ponts (socials, institucionals, familiars) per superar ruptures. 7. Seguretats derivades de saber que tenen “referent” (que la seva vida no està en total desemparament, que si més no comptem amb nosaltres).

Ells i elles li diuen tenir bon rotllo amb els educadors i educadores

7. LES SEVES BATALLES AMB L’ESCOLA I LA NOSTRA PRETENSIÓ D’EVITAR LA DES-CONNEXIÓ AMB L’APRENDRESi a les trobades es va voler palar de manera singular sobre el món escolar dels adolescents atesos és perquè a l’escola es construeix bona part de les possibilitats de reeixir socialment, a l’escola es construeix la part més significativa dels malestars i els conflictes adolescents, especialment quan el seu entorn social queda lluny de les aules. Parlem de nois i noies distants de l’escola i d’escoles distants de la seva adolescència. Parlem d’una feina per tractar de trobar acords, adap-tacions, possibilitats de mantenir una relació d’aprenentatge en positiu. Però, també, les reflexions han estat lligades a formes d’ajuda compensatòria a acti-vitats com ara els tallers de deures que miren de reduir el paquet de complica-cions escolars per manca de suport fora de l’escola.

Tot plegat amb el descobriment d’una doble vivència. D’una banda, es pot comprovar que els suports escolars (fets amb criteri i proximitat) formen part de les activitats que serveixen als nois i noies per justificar la normalitat d’acudir a un “centre obert”. Els permeten justifi-car la seva presència perquè són ajudes per ser bons estudiants, per tenir algu-na mena d’èxit l’endemà a classe, sense que el profe i els companys augmentin les etiquetes negatives de la seva histo-ria escolar. Amb l’ajuda poden passar de l’orfandat escolar a tenir èxit en aprenentatges acadèmics. Uns apre-nentatges que, potser, continuen sent vitalment poc significatius però perme-ten esdevenir “bon adolescent”. Per això, també tenen una segona vivència: per molt que desitgin millorar la seva com-petència escolar les activitats acadèmi-ques continuen tenint una bona dosi d’absurditat.

16

Agraeixen que la submissió no sigui excessiva, que no fem tant sols una tasca de sotmetiment, de fer deures perquè toca. Agraeixen descobrir altres formes d’aprendre i altres paciències i me-todologies per fer el mateix que han de fer a l’escola.

Tanmateix, bona part d’aquests nois i noies ja estan en realitats de ruptura i treballem amb ells quan estan ubicats a espais d’adaptació (aules obertes, PFPI, etc), en “segones oportunitats” per retornar al sistema reglat o per tornar a connectar amb la formació després de temps de no fer res. Una part significativa de la nostra activitat és acompanyar en les transicions entre l’ado-lescència allargada i la joventut, entre el no fer res i la formació-ocupació, entre l’abandó escolar i els nous aprenentatges per tenir un futur competent.

El paradigma educatiu, les claus bàsiques que expliquen el que fem, es redueixen a una: en l’atenció en clau de medi obert (en els seus espais) troben l’adult positiu que la majoria no ha tingut a l’escola, allà on es genera bona part dels seus conflictes. (“La ESO es todo general, doy clase, hago deberes, examen y me voy”; “aquí se centran en que pueda acabar el curso, se preocupan por ti y te tratan mejor”).

Parlem de nois i noies, entre el 12 i els 18 anys, amb vides i històries escolars complexes (és una profunda simplificació afirmar que són “fracassos escolars”). Històries de repeti-cions, abandons, retorns, expulsions, ruptures, batxillers, “sense-sense” (suposats ni-ni), cercadors d’ocupació, PFI, cicles....migracions, incorporacions tardanes... I ara poden viure l’experiència d’un tracte personalitzat, de professionals que es preocupen pel conjunt de la seva vida.

8. EDUCADORS QUE NO SÓN PROFES, PERÒ SABEN

De fet, una de les experiències contradictòries que viuen és la de quina és la paraula que pot de-finir la identitat dels professionals que ara estan al seu costat. No poden ser “professors” perquè no són com els adults de l’institut (No es como un profe). Però resulta que els ajuden a aprendre, els ensenyen i, per tant, són professors. Subsisteix una mena d’incompatibilitat emocional que els obliga a no posar en el mateix cistell uns i altres. Si és un adult enrotllat no pot ser un profe. Si m’ensenya coses i no deixa d’estar al meu costat deu ser un educador especial.

També arriben a posar en dubte que els seus educadors sàpiguen ensenyar. Es pot comprovar que alguns educadors ajuden a fer deures però no semblen massa experts en ensenyar, en ajudar a aprendre.

Encara es complica més el tema si par-lem de “tutors”. Es veuen en mig d’una triada d’adults no resolta: professor, tu-tor, educador, que tracten de separar per les funcions però que en realitat di-ferencien per la proximitat amb la que exerceixen les diferents tasques. A més, sovint es troben amb d’altres professio-nals que aterren a l’escola a parlar d’al-tres temes sense tenir massa en compte el seu món adolescent (venien de fora a explicar-nos els condons).

17

En realitat necessiten d’educadors que saben “mates”. Són els diferents “sabers” (escolars, vi-tals, socials) els que permeten fer coses junts i construir les relacions. Els professionals de l’acompanyament no poden ser ni simples monitors enrotllats, ni professionals de la relació que passen d’estar activament ajudant a resoldre problemes escolars o endollant les plaques d’un ro-bot. No poden demostrar una total distància dels aprenentatges ni construir relacions en interro-gatoris de despatx. Necessiten educadors i educadores que poden ser bons profes perquè ajuden a construir ponts amb el saber, amb com aprendre, a aprendre junts.

9. ACOMPANYAR L’ADOLESCENT ESCOLAR

En la mesura que ser adolescent és, avui, ser un subjecte escolar una part de l’acompanya-ment és escolar. No es pot oblidar però, com acabem de destacar, que una part significativa del malestar i el conflicte té a veure amb l’escola i que acompanyem també aquesta relació escolar.

Venir a fer deures a un determinat espai pot significar (no sempre és així) venir a que t’ajudin sen-se cap etiqueta (de problema o d’incapacitat) i aconseguir el que més importa: una relació adulta positiva. L’escola insuportable és suportable fora de l’escola perquè aprendre va acompanyat d’altres experiències gratificants significatives en clau jove (deures sí, però amb “tallers”).

La nostra feina no pot consistir tant sols a convèncer l’adolescent que accepti l’escola. Treba-llar l’acompanyament en medi obert significa sempre treballar per aconseguir una escola menys hostil, més pròxima al món dels adolescents. Significa treballar per aconseguir la dosi mínima d’atractiu d’una escola adolescent, d’una escola que és espai adolescent.

La lògica del treball en medi obert condueix en primer lloc a construir un circuit mínim de relació entre recursos del territori que s’ocupen dels adolescents, començant per l’escola obligatòria (un mínim exemple podria ser la redefinició de les “comissions socials” en clau adoles-cent). Potser un dels temes centrals és definir i practicar l’acompanyament com a continuació de l’acció tutorial fora de l’escola i de la tutoria com acompanyament també a l’escola. Acompanya-ments en continuïtat que es reforcen i es supleixen. La part següent té a veure amb la participa-ció del professionals de fora dins de l’escola i en com l’acompanyament de fora de l’escola és tema compartit als equips educatius (directius, de nivell, de curs).

Les accions que es fan o que poden fer són moltes més. A les discussions ha aparegut la neces-sitat de posar en crisi el mosaic de les etiquetes que defineixen els “problemes” dels adolescents escolaritzats. O més en positiu, construir una proposta comuna per observar adolescents, a l’escola i fora, de manera que es puguin construir mirades en positiu. També, treballar junts perquè la família entengui l’escola. Aconseguir que els professionals de l’escola considerin que una part del context d’aprenentatge són les famílies. Dins i fora, la urgència sempre és posar fre a la construcció de la desconfiança mútua (de l’escola i l’adolescent, de la família i l’escola) abans que es produeixi el desastre.

La feina fonamental de l’acompanyament de l’adolescent en clau escolar és ajudar a reconstruir el seu mal rotllo amb el saber. Potser tot comença per fer possible que el seu temps no escolar no sigui també un desastre i després que pugui gestionar el seu temps, el seu dia a dia, ple de buits. La continuació sovint serà arribar a pactes de compatibilitat amb l’escola i treballar amb ella per poder ser adolescent també a l’escola (l’escola com a lloc per poder ser adolescent de diferents maneres).

18

En la mesura que contribuïm a reduir els conflictes i ajudem a aprendre (aplicant altres meto-dologies i eines didàctiques) poden sentir-se competents (comprendre, entendre, aplicar el que aprenen a la vida). Ajudem a descobrir nous desitjos de saber, noves motivacions i tractem de renovar els arguments per justificar que han d’anar cada dia a l’institut. Les noves expe-riències formatives els permeten descobrir que entren en una història que els agrada. Fins i tot poden respondre d’aquesta manera a la pregunta de per què val la pena estudiar: No para conse-guir un buen trabajo sino para entender el mundo en el que vives y no ser tan ignorante.

10. ATRAPATS EN LES DISTÀNCIES. LA INNOVACIÓ DES DEL SOCIAL

Vivim temps en els que la discordança entre allò que necessiten els infants i adolescents i la oferta que l’escola proporciona sembla haver arribat a un punt extrem. És per això que han cobrat relleu públic les propostes de canvi. Es parla ja sovint (amb molta dosi de màrqueting en una societat que ha fet de l’educació també un producte de mercat) de renovacions i innovacions educatives. Nosaltres, a més, introduint en la necessària renovació les realitats socials, el que d’altres anomenen “problemes socials”. És inevitable pensar quines són les aportacions que des del social hauríem de fer a la innovació educativa del segle XXI. Els nois i noies adolescents en situacions de dificultat social són l’expressió aguda de la inadequació de l’escola i la pedra de toc d’una bona renovació.

Els professionals de l’acompanyament en medi obert s’interroguen sobre com treballar per no fer el joc a una escola que no funciona. Com evitar convertir-se en proveïdors d’arguments per a la resignació educativa (intentar no oblidar que estan atrapats en un sistema educatiu impossible). Per això es va proposar compartir, des del territori, (renovació educativa en clau local) experièn-cies i propostes de treball d’aquest tipus:

• Negociar el sentit escolar del que s’aprèn fora de l’escola o el lloc vital del que aprenen a l’escola. Desenvolupar els recursos i propostes del territori que fan sortir l’IES de les aules. • Estimular la consolidació de recursos d’aprenentatge no acadèmics en el territori. • Potenciar l’aprenentatge com a tasca de grup (experiència compartida entre adolescents). • Donar rellevància a prendre sent útil a uns altres (Aprenentatge Servei), aplicant allò aprés a la comunitat.

La complexitat de les històries de mala relació entre l’escola i els adolescents als que es presta atenció acaba portant a la recerca, el dubte o les contradiccions de les “escolaritzacions alternati-ves”. Sovint pensem que millor ensenyar fora, donat que ni l’escola ni ells s’aguanten. Però també pensem que el més raonable i respectuós és aprendre a l’escola de tots, però construint altres formes d’estar i de fer escola. El debat sobre l’atenció en el medi obert porta així al debat sobre les escoles de segona oportunitat (o, amb una expressió millor, escoles de “noves oportunitats”).

11. EL RISC DE SER ANALÒGICS (ELLS I NOSALTRES) I AGUDITZAR EL RISC DE NO FORMAR PART

També els nois i noies que acompanyem són inevitablement adolescents digitals, virtuals, en xarxa, viuen de manera diversa entre “pantalles”. Com a d’altres entorns educatius la temptació dels professionals és considerar aquest món un element distorsionador i creure que, en tot cas, es tracta de regular el seu ús quan venen als espais o participen de les activitats.

19

Tanmateix, és inevitable descobrir i tenir en compte quina part dels seus itineraris vitals ado-lescents passen pels indrets virtuals així com definir de quina manera la comunicació i l’acompanyament passen per formes no presencials. Fins i tot convindria no oblidar que tota trobada, tota activitat, tot lloc de trobada ha de tenir connexions digitals potents disponibles amb determinats criteris (cap espai és veritablement obert i comunitari sense wifi).

L’acompanyament socioeducatiu d’adolescents en medi obert no pot anar endarrerit de les re-flexions educatives sobre les adolescències digitals (hauria de tenir present, per exemple, les re-flexions que es fan a l’escola o en la creació cultural juvenil). Existeix un risc real en el fet que el món de l’atenció socioeducativa vagi a remolc, situat reactivament en el món analògic. Com en d’altres textos s’ha assenyalat aguditzem la pobresa de molts infants no facilitant activament la seva entrada i permanència en la digitalitat5 . Recorrent a una simplificació bàsica hem de recordar que avui no es pot ser adolescent sense posseir un smartphone, que una de les variables del risc d’exclusió (si més no dels entorns ado-lescents) és estar privat de manera radical del que suposen aquestes tecnologies de l’afirmació, la comunicació i l’accés al coneixement. De la mateixa manera que fem per tenir en compte com són les seves diverses adolescències, hem de tenir present que en la digitalitat també són diversos i actuen de mane-res diferents. Sempre ha d’estar present descobrir els diferents usos, les seves mancances i les seves hiperutlilitzacions, de quina manera agrupen, separen, ex-clouen. No hem d’oblidar que es tracta d’un univers amb molts “productes”, si-tuat en una societat de consum.

L’espai de debat tant sols va abordar al-guns aspectes de la presència d’aquest món en la vida dels adolescents i en els processos d’acompanyament. Un re-sum dels principals aspectes podria ser aquest:

• Entre els professionals dominen encara moltes pors. És necessari dedicar temps a pensar, descobrir, intuir, deixar-se ensenyar pels propis adolescents. La proximitat també té components digitals.

5Veure, per exemple, el text: “Pobreses 2.0. Infàncies analògiques?” (https://obrasociallacaixa.org/documents/10280/595938/pobrezas_2_0_ca.pdf/aa545c90-b5de-4cd2-9b2e-9d93c2120b15

20

• Han de passar de considerar-les unes eines habituals de la intervenció (encara molt per introduir) a construir activament amb elles un nous contextos per a la influència educativa, per a l’acompanyament. Eines de comunicació i territori per a les respostes. • El vincle també es construeix digitalment i cal descobrir quins són els seus components (l’obrir o tancar de les seves relacions de xarxa també en té una versió en la relació amb l’adult). • La reciprocitat en la comunicació i en els pactes també en té de components digitals. Passa exactament el mateix en la disponibilitat on line i en l’accés a la comunicació no presencial (és imprescindible poder parlar també pel WhatsApp corresponent), que requereix gestionar adequadament la immediatesa en mig de les seves “urgències”. • També necessitem estar presents d’alguna manera en mig de la seva activitat a les xarxes. No es pot obviar que també miren la realitat per Youtube o que per descobrir com volen ser hem de considerar les seves fotos a Instagram. No podem dedicar-nos tant sols a introduir alarmes, especialment si no hem valorat com s’expressen o creen. Tot això forma part de l’univers educatiu en el que ells i nosaltres ens movem. • En el territori dels aprenentatges és important descobrir com aquests mons poden ajudar als adolescents en situacions de dificultat a descobrir que poden aprendre, que tenir dificultats a l’escola no vol dir ser “tontos”.

12. TENEN UNA VIDA JOVE. PARTI-CIPACIÓ I COMPRENSIÓ DEL MÓN (DEL SEU LLOC EN ELL)

És obvi que tota la vida dels adolescents als que acompanyem no passa ni pels es-pais ni per les activitats que s’organitzen des dels nostres recursos. També –de la mateixa manera que passa amb l’esco-la- tota la seva vida no ha d’estar sota la nostra supervisió. Però, també és cert que no aspirem tan sols, per exemple, a que millorin els seus aprenentatges, a que tro-bin alguna feina o a que deixin de crear conflictes. Treballem perquè esdevin-guin adolescents i joves amb capacitat de gestionar les seves vides joves, que esdevinguin competents per gestionar la diversió, enamorar-se o tenir amics. Tota la seva vida no passa pel “centre obert” o pels “tallers”, però tota la seva vida forma part del que nosaltres estem disposats a acompanyar en funció de les seves de-mandes i els seus malestars. Igual o més que la resta de joves es barallen pels hora-ris, es relacionen amb el “botellón” corres-ponent, tenen dificultats amb els diners per consumir, volen lligar i descobrir la sexualitat.

21

Acompanyem perquè siguin adolescents i joves. Per això les propostes que millor funcionen són les que connecten també amb propostes d’oci, activitats juvenils del territori, espais joves de diversió i creativitat (un exemple del que diem es pot trobar, per exemple, en les propostes de “Ventepakà” o de “Districte jove”). (v.v. Fitxes annexos).

Hem advertit que, a l’adolescència, la dimensió principal del risc és l’exclusió, les dificultats per arri-bar a formar part. Per això, les propostes d’acompanyament sempre han d’incorporar la parti-cipació. Participació en les propostes que fem, aprenentatge de la participació en les activitats de la comunitat.

Acceptant la seva condició de joves d’entorns empobrits, que poden tenir especials dificultats per ser acceptats, que arrosseguen buits socials familiars, les propostes han d’incloure la presa de cons-ciència sobre la seva situació i la pretensió de canviar la “societat” que provoca, condiciona les seves dificultats. No donem, hem dit, arguments per conformar-se amb l’escola i tampoc donem argu-ments per conformar-se amb la realitat social. Pretenem, amb la dosi que siguin possible, que participin, que s’irritin per les seves condicions de vida, que comprovin com també d’altres joves pateixen, que facin quelcom per canviar la vida dels altres i la seva pròpia.

22

ANNEXOS

QUÈ HEM COMPARTIT. DE QUÈ HEM DEBATUT PARCIALMENT. ALGUNES PREGUNTES QUE CAL CONTINUAR FENT-SE

• Per no caure en categories simplificadores, fem una descripció bàsica de la població adolescent que atenem (número, característiques i edats, raons i processos seguits per arribar al recurs, qui els ha enviat i per què han vingut).

• Donat que, potser, comença a ser una paraula que és buida de contingut, què significa/què entenem per acompanyament? Quins components bàsics conté la idea de l’acompanyament de joves i adolescents en medi obert? Què és i què no és un projecte/programa d’acompanyament (socioeducatiu).

• Com es construeix (procés, progrés) i com es manté la relació educativa amb els nois i noies adolescents.

• L’acompanyament en l’escolarització. Necessitats, complexitats de la relació adolescent amb l’escola secundària actual. Aspectes claus per a una relació dels professionals del medi obert amb el professorat.

• Necessitats sociolaborals joves. Vinculació dels diferents professionals en els processos de recerca i en les diverses i precàries experiències laborals. Sentit de la planificació vital del jove en relació amb treball.

• La construcció de les identitats joves i adolescents en el nou marc digitalit- zat, en la xarxa. L’acompanyament “virtual” en un món d’adolescències complexes. Les noves relacions d’influència educativa.

• Com treballar el “desemparament” digital d’aquest joves?

CONTEXT, ENTORN6

Sovint fem servir, de manera no sempre uniforme i precisa, les paraules “context” o “entorn”, ja sigui per parlar de l’ambient familiar o de les condicions per poder aprendre. Fem servir la paraula per destacar que tot allò que les persones, els in-fants i adolescents, són o podem arribar a ser no depèn única i principalment de les característiques personals sinó de molts altres factors que són presents allà on es produeix l’aprenentatge, el desenvolupament, l’educació.

Parlar dels contextos de la infància o de l’educació vol dir, per exemple, tenir en compte els espais en els que passen la seva vida (no és el mateix un pis conforta-ble que un habitatge reduït i saturat d’altres persones). Vol dir tenir en compte el temps que passa en cadascú d’ells (a la llar, al parc, en espais d’oci, a l’escola, al ca-rrer, etc.). També significa considerar les persones adultes que estan al seu voltant (l’aïllament, la implicació de pare i/o mare, el rodar de mà en mà o tenir una cura estable, els mestres i professionals diferents, etc.). El mateix amb les relacions amb d’altres infants, la seva intensitat, la diversitat o la segregació.

Espais, persones, climes defineixen això que anomenem “entorns”. Quan a casa les coses no van bé, ja sigui per l’economia o per la precarietat de les relacions diem que els infants viuen en entorns fràgils. Quan a la classe totes les activitats segueixen una metodologia tradicional, els infants estan agrupats per nivells i amb professor que dóna lliçons magistrals, diem que estan en un entorn escolar acade-micista, segregador, etc.

Cal no oblidar que, amb molta freqüència, ajudar un infant o un adolescent, per exemple, a aprendre suposa modificar algun aspecte del context en el que està (ajudar un pare a educar, fer possible que també jugui, etc.). O, des d’una altra perspectiva, es tracta d’influir per a que els aspectes negatius de l’entorn de les seves vides no siguin els que el predominin (el grup familiar transmeti seguretat a l’infant, a l’escola es preocupin per descobrir amb quins ànims va cada dia a classe, etc.)

23

6Idees extretes del llibre J.Funes (2015) “Cal fer deures?. Mares i pares que ajuden a aprendre”. Ed Eumo

Fitxes entitats

24

NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Centre Obert Fundació AdsisLOCALITZACIÓ: Barcelona (barri del Carmel)DADES CONTACTE: Dani Juan García / Virginia Romero MartínWEB: www.fundacionadsis.org

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: “La Comi Jove” i “Espai Jove Solidari”BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:La Comi Jove: Intervenció socioeducativa amb els més grans de 15 anys dirigida a potenciar més la iniciativa, el protagonisme i la responsabilitat. És un treball que vam començar el 2015 i que s’ha aprofundit durant el 2016 canviant força dinàmiques de passivitat i consum d’activitats sense una implicació i responsabilitat dels joves. Es fan activitats nocturnes una vegada al mes, adaptem l’horari a les propostes dels joves, algunes activitats s’allarguen fins a les 23 o 00 h de la nit. Es realitzen assemblees dues vegades al mes. Acompanyem al grup 1 educador i 1 educadora. Participació total: 27 joves.

Espai Jove Solidari: Treball periòdic i dinàmic en temes de caràcter social-solidari i aspectes de creixement personal-emocional amb el grup de joves majors de 16. S’ha constituït un grup so-lidari en clau de cooperació. Enguany el grup es mostra actiu i participatiu, mostra una actitud solidària i compromesa davant projectes socials. Les dinàmiques de grup han estat metodologia bàsica per treballar aquests aspectes. El grup es reuneix 1 vegada a la setmana. Algunes activitats es realitzen en cap de setmana. Acompanyen al grup dues educadores.Participació total: 16 joves.

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA: • Protagonisme dels joves. • Treball grupal i cohesió del grup ( dinàmica constant). • Acompanyament continuat de l’educador/a + Treball en clau d’autogestió del grup. • Flexibilitat horària. • Connexió amb la realitat social que envolta al jove.

ALTRES ASPECTES A DESTACAR: • Recursos humans: 4 educadors. Supervisió de la coordinació i direcció. • Dificultats: ampliació de l’horari de l’equip d’educadors. Alt grau de flexibilitat. En aquests moments valorem la proposta d’ampliar alguna de les accions al cap de setmana. • Avaluació: Estem recollint els fruits del treball fet sobre l’autonomia i protagonisme dels joves i no tractar-los com a consumidors d’activitats. No solament s’està aconseguint un bon grau d’implicació sinó que el 2016 ha fet un salt important en la implicació dels joves en el territori participat en diverses iniciatives del barri, algunes d’elles fora de l’horari establert del centre Obert. Volem continuar treballant durant el 2017 potenciar l’autonomia, el protagonisme, la responsabilitat i la implicació dels joves en el Centre Obert i en el territori dels joves majors de 16 anys, treballar la capacitat crítica i la comprensió del món que els envolta.Documents que 1.Resum executiu memòria Centre Obert

s’adjunten 2.

25

Fitxes entitats

Documents que s’adjunten

NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Ajuntament Badia del VallèsLOCALITZACIÓ: Badia del VallèsDADES CONTACTE: [email protected]: http://www.badiadelvalles.net

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: “Servei d’adolescència en Medi Obert/Acompanyament Extensiu.BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:Acompanyament integral dins de tots els seus àmbits als adolescents compresos entre 12 i 18 anys. Per tal “d’afavorir que els adolescents construeixin el seu projecte de vida i siguin capaços de donar sentit a la seva experiència vital”.

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA: • Afavorir el desenvolupament del benestar subjectiu dels adolescents. • Promoure processos participatius amb el col·lectiu adolescent amb una actitud crítica dins dels seus contextos socials. • Promoure accions per millorar la qualitat del servei d’adolescència. • Crear eines per millorar les coordinacions i el treball conjunt.

ALTRES ASPECTES A DESTACAR:Els recursos destinats són dos educadors socials que formen parella educativa. Per tal de treba-llar es fa una referència al treball en escenaris: • Instituts: Realització de diferents intervencions dins dels instituts i estan integrats dins dels equips educatius del centre. • Mon virtual: Intervencions i seguiments de la realitat virtual, tant en forma pública com privada. • Equipaments: Presència i adequació als equipaments municipals. • Carrer: Presencia a l’espai públic.

1.Funes, A. (2008). L’acompanyament educatiu dels infants i adolescents, de les seves famílies,

de les escoles, des del municipi. VII Jornada de Bones Pràctiques Locals en Educació Acom

panyament a l’escolaritat: una aproximació pràctica Sant Vicenç dels Horts, 8 de maig

de 2008.

2. Asun Llena Berñe Artur Parcerisa, La acción socioeducativa en medio abierto ed graó. (2008)

3.

26

NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Ajuntament de Barberà del Vallès LOCALITZACIÓ: Barberà de Vallès DADES CONTACTE: [email protected]:

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: Espai socioeducatiu El Forat.

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:Aquest servei va dirigit a adolescents de 12 a 16 anys. Estan organitzats en dos grups d’edat (de 12 a 13 anys i de 14 a 16 anys). Cada grup ve dos dies a la setmana de 17.00 a 20.00h. Els diven-dres es fan activitats obertes, dinamització i activitats al carrer, etc. La coordinadora del servei també fa tasques d’educadora de carrer, detecta, contacta amb adolescents, si s’escau, els apropa al servei, també organitza activitats en medi obert. En el Forat es treballa que els adolescents s’organitzin, que participin en la programació de les activitats i en els temes de les xerrades, els tallers, etc. Els educadors del servei també organitzen el servei d’informació per adolescents als Instituts, i amb coordinació amb els instituts es fan tallers, activitats, campanyes de sensibilitza-ció als instituts (bullyng, assetjament, etc.).

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA: • La tasca de la coordinadora fent tasques en medi obert amb adolescents del municipi. • La participació activa dels adolescents en la programació d’activitats, tallers, xerrades. • El treball coordinat entre els educadors del Forat i els Instituts i que el servei d’informa- ció per adolescents en els Instituts el portin a terme els mateixos educadors del servei. • La programació d’activitats obertes i en el medi obert.

ALTRES ASPECTES A DESTACAR:En el Forat tenim tres professionals: una coordinadora que és educadora social i dos animadors socioculturals. Just aquest curs hem engegat el projecte, abans aquest servei era de Joventut i aquest curs ha passat a Benestar Social. Estem revisant i replantejant el servei sovint. El grup de petits funciona però el de grans no. També tenim dificultats de consolidar l’espai de deures, intentem trobar fórmules noves que motivin més als nois i noies.

Fitxes entitats

27

NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Ajuntament de Canovelles LOCALITZACIÓ: Canovelles DADES CONTACTE: [email protected]: Canovelles.cat

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: El Local. Centre d’iniciatives juvenils

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:Al centre hi acudeixen joves i adolescents per passar la tarda o participar en les activitats dirigi-des. És un lloc on el jovent pot expressar i programar les seves propostes.

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA (MÀXIM 4 PUNTS): • Els professionals que hi ha al centre són educadors socials de formació. • Espais autogestionats per entitats juvenils del poble. • El Consell de joventut TUT que aplega a moltes de les entitats juvenils té un paper de coresponsabilitat i òrgan de gestió. • Participació en totes les activitats que s’organitzen en el municipi.

ALTRES ASPECTES A DESTACAR:Recursos humans propis. I pressupost concret, tot i que darrerament ha anat disminuït de forma considerable. La coordinació d’activitats amb altres serveis de l’àrea així com d’altres àrees, per exemple activitats de promoció del comerç just de la mà de l’Àrea de Participació econòmica. Les dificultats que han sorgit darrerament són les derivades de la gestió directa amb adoles-cents que comporta dur el reglament règim intern sense vacil·lacions.

Fitxes entitats

28

NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Ajuntament de Canovelles LOCALITZACIÓ: Canovelles DADES CONTACTE: [email protected]: Canovelles.cat

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: K@b Servei d’acompanyament social a joves

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:És un servei d’acompanyament social adreçat a joves en edat d’escolarització de secundària. Jo-ves derivats de les comissions socials dels instituts de Canovelles i dels serveis Socials municipals. L’objectiu és fer-los l’acompanyament per garantir l’èxit escolar i promoure un itinerari d’oci i lleure i cultural lligat als serveis municipals.

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA: • Coordinació amb els instituts de Canovelles. • Pla de treball individual. • Coordinació amb els Serveis socials, Educació i Taller aula tecnològica de fusteria. • Participació en totes les activitats que s’organitzen en el municipi.

ALTRES ASPECTES A DESTACAR:Recursos humans propis, les educadores dels Serveis Socials i la col·laboració publico privat amb el tercer sector, com valor afegit.És un servei externalitzat.La dificultat és la implicació de les famílies en el projecte individual dels seus fills.

Fitxes entitats

29

Fitxes entitats


NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Casal dels infantsLOCALITZACIÓ: BarcelonaDADES CONTACTE: [email protected]: www.casaldelsinfants.org

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: Casal Joves Atlas.

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:El Casal Jove va dirigit a joves d’entre 16 i 21 anys i té com a objectiu promoure la seva participa-ció i ciutadania activa en igualtat d’oportunitats, detectant i prevenint situacions de risc. Els da-rrers anys s’ha potenciat les competències i cultura participatives generant un procés de reflexió, coneixement de la societat democràtica, organització per comissions i disseny del funcionament del projecte, escollint entre les propostes de diferents ”partits” creats per ells mateixos.

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA: • L’aprenentatge de la participació des de la mateixa experiència, generant experiències significatives, de mode progressiu i adquirint competències de base que són necessàries per a l’apoderament. • El protagonisme dels mateixos joves, l’adquisició de responsabilitats per tirar endavant les propostes que ells han escollit tenint en compte les condicionants. • La implicació d’un ampli equip de voluntaris consolidat i apoderat, que acompanyen les diferents comissions en el desenvolupament de les seves propostes i vetllen pel model de governança acordat • L’adquisició d’habilitats de raonament crític, negociació, l’augment de l’autoestima dels joves es trasllada a altres esferes i àmbits de la seva vida (formativa, laboral, familiar...).

ALTRES ASPECTES A DESTACAR:Aquesta experiència d’apoderament i participació dels joves és fruit del treball continuat dels darrers 3 anys, és important entendre que cal un procés pas a pas per a consolidar cada grau de participació per establir les condicions necessàries per a l’autogestió efectiva del grup.Aquesta experiència s’ha presentat a Milà, Lisboa i pròximament Brussel·les dins el projecte euro-peu “BY-ME: Boosting Young Migrants”.

http://www.icei.it/icei/en/by-me/

http://www.icei.it/icei/en/2016/10/27/by-me-meeting-a-barcellona-sul-tema-della- cittadinanza-attiva-e-delle-politiche-giovanili/

30

Fitxes entitats

NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Casal dels infants LOCALITZACIÓ: Barri del Raval (Barcelona) DADES CONTACTE: [email protected] WEB: www.casaldelsinfants.org

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: Dinamització juvenil a la Pista Negra

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:El projecte és una iniciativa de la Taula Jove del Raval, que agrupa diferents entitats d’atenció a joves, per reduir la conflictivitat en l’ús de l’espai públic, incrementar la cohesió social i fomentar la participació juvenil mitjançant la dinamització esportiva.Els destinataris són adolescents i joves presents habitualment a carrers i places però també aquells qui no en fan ús i se’n podrien beneficiar, especialment les noies. Per tant es tracta de donar una resposta a demandes ja existents de manera compartida i corresponsable amb els mateixos joves, però també de detectar necessitats no cobertes i joves sense xarxa de suport.

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA: • El disseny i seguiment de la proposta des d’un espai de treball en xarxa i col·laboració entre entitats. • La figura del dinamitzador, un jove del mateix barri format en l’àmbit i que coneix de prop la realitat i necessitats de la comunitat. • La realització periòdica d’assemblees, reunions, taules participatives per definir les activitats i el funcionament en la utilització de l’espai de mutu acord amb els joves. • L’apropament als espais naturals de convivència i relació dels joves, en lloc de pretendre que siguin ells qui s’adrecin als recursos més formals.

31

Fitxes entitats

NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Casal dels infants LOCALITZACIÓ: Barri del Raval (Barcelona) DADES CONTACTE: [email protected] WEB: www.casaldelsinfants.org

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: “Ràdio escola” al Centre Obert Adolescents

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:Dirigit a adolescents de 12 a 16 anys del Centre Obert, és una col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra per apropar als adolescents la professió de periodista i poder treballar diferents habilitats i competències de comunicació i coneixement de l’entorn. La participació dels ado-lescents és voluntària i tenen l’oportunitat de conèixer el món universitari, les tècniques i els instruments de la ràdio i ser acompanyats per estudiants en el disseny i realització del seu propi programa d’entrevistes en recursos de proximitat, coneixent més a fons aquells equipaments del seu barri que els despertin interès.

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA: • Descobriment d’espais del barri que no coneixien i sorgiment d’interès per aquests (Gimnàs de Sant Pau, Filmoteca, Llibreria “Veusambveus”) • Poder gravar a uns estudis professionals, apropar-se a una professió i context fins ara desconegut. • Possibilitat de dissenyar l’entrevista força autònomament i preguntar allò que realment els interessa. Respondre a interessos dels adolescents i respectar la seva visió. • La col·laboració entre UPF i l’entitat va permetre tenir prou referents per poder acompanyar a cada petit grup.

ALTRES ASPECTES A DESTACAR:Els recursos humans han estat les dues persones de pràctiques i dues o tres persones de l’equip del Casal (una o dues contractades i una o dues voluntàries, segons el dia). Els recursos econò-mics han estat els propis del projecte i les instal·lacions de la UPF. És una experiència que ha servit de prova pilot i de cara al curs que ve ens plantegem donar-li continuïtat, ja que la valoració tant per part del Casal com de l’UPF és molt positiva.

32

Fitxes entitats


Bibliografia

Observacions

NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Fundació Comtal LOCALITZACIÓ: Barcelona (barri de Santa Caterina – La Ribera)DADES CONTACTE: educació@comtal.org ; [email protected]: www.comtal.org

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: Centre Obert Tria

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:Intervenció socioeducativa amb adolescents de 12 a 16 anys en situació de risc d’exclusió social al barri de Santa Caterina – La Ribera de Barcelona, quatre hores a la setmana en franja de tardes.L’objectiu de la nostra intervenció és acompanyar-los en el seu procés vital com adolescents i facilitar un espai d’oci saludable. La majoria d’activitats realitzades amb ells són de caràcter lú-dic-educatiu. Volem posar l’èmfasi amb activitats que es realitzen fora del barri per tal d’aju-dar-los a conèixer altres realitats allunyades de la seva quotidianitat.

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA: • Flexibilitat a l’hora de la intervenció directa amb els adolescents/ joves. • Programar activitats en funció dels seus interessos i motivacions, combinant-les amb activitats escollides per l’equip educatiu i pertinents a la seva franja d’edat (bàsicament de prevenció de conductes de risc). • Autovaloració del funcionament del grup i de les activitats. • Sortides mensuals fora del barri (passejos a altres barris, platja, muntanya, cinema).

ALTRES ASPECTES A DESTACAR:Per treballar amb el grup d’adolescents es requereix un perfil d’educador proper, empàtic amb les dificultats de l’adolescència, dialogant, negociador i molt flexible.En la intervenció amb els adolescents i els joves ens trobem amb dos dificultats importants • dificultat per escoltar. • actitud queixosa constant dels adolescents i joves.En l’actualitat treballa amb nosaltres una educadora en pràctiques d’origen àrab que ens ha faci-litat la comunicació amb alguns nouvinguts d’origen marroquí.

1. Videos dels nostres adolescents i joves: campaments 2016 https://www.youtube.com/watch?-

v=OEz7FdxgDgo ;

2. vídeo che sudaka fundació comtal: https://www.youtube.com/watch?v=tUtY2wl10cE

3. vídeo de “I tu com veus el barri?” https://www.youtube.com/watch?v=I4vTNvVI1So

1. Programació grup d’adolescents del centre Obert: Annex 1

2.

3.

Participem en les següents reds socials: https://www.facebook.com/FundacioComtal ;

https://twitter.com/@FundacioComtal; https://www.linkedin.com/company/fundaci%C3%B3-comtal ;

http://www.comtal.org/va-de-vides/

33

Fitxes entitats


NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Creu Roja JoventutLOCALITZACIÓ: BarcelonaDADES CONTACTE: [email protected]: www.creurojajoventut.org

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: Promoció de l’Èxit Escolar

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:Projecte d’intervenció socioeducativa que té com a objectiu millorar la qualitat de vida de la infància i joventut en dificultat social, contribuint a l’increment de l’Èxit Escolar. Es du a terme en horari extraescolar i es materialitza en activitats de suport educatiu, lleure, promoció de la salut i intervenció amb famílies. El projecte està dinamitzat principalment per voluntariat, el qual promou una relació propera i d’acompanyament. Hi participen al voltant de 1000 persones, (235 dels quals tenen entre 12-16 anys), i uns 250 voluntaris/es de 40 centres de Creu Roja[2016].

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA: • Treball en xarxa amb serveis socials, centres educatius i famílies per tal de treballar de manera coordinada i poder contribuir al desenvolupament integral de l’infant, tot construint models educatius compartits. • Atenció personalitzada, que es garanteix amb una ràtio d’entre 3-4 participants per voluntari/a. • Aprenentatge a través del joc i realització de dinàmiques grupals per desenvolupar habilitats socials i personals

ALTRES ASPECTES A DESTACAR:El projecte és finançat per fons propis i amb convenis amb Ajuntaments. • Avaluació: bona valoració dels infants, famílies, centres educatius i serveis socials; millora del rendiment escolar i habilitats socials; vincle proper i positiu amb els participants, equip de voluntariat implicat. • Principals dificultats: temps insuficient per fer el seguiment i gestió del projecte ne cessària; manca (o inestabilitat) de voluntariat; dificultat per conciliar la càrrega de deures i l’objectiu del projecte.

1. Presentació del projecte

2. Vídeo Èxit Escolar al Barcelonès Nord: www.xiptv.cat/a-prop-mes-que-mai/capitol/suport-es

colar-al-barcelones-nord

3.

34

Fitxes entitats


NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Fundació Catalana de l’EsplaiLOCALITZACIÓ: Catalunya (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Anoia...)DADES CONTACTE: Remei Sáez [email protected] 93 5511524WEB: www.fundesplai.org

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: Oportunitat Jove, Mentoria Social, Tresca Jove, una oportunitat per a la inclusió sociolaboral de les persones joves, AMA, acompanyament a mares adolescents i joves.

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:Els programes del Departament d’Acció Social de Fundesplai tenen com a missió afavorir el des-envolupament personal i la inclusió social de persones joves, des de l’acompanyament, la for-mació i una primera experiència laboral prevenint així la vulnerabilitat o deteriorament cap a situacions de risc social. Joves definint el seu procés vital des del seu present cap al seu futur.

La metodologia utilitzada és comú a tots els projectes i consta de les següents fases:-Treball en xarxa amb les entitats.-Formació: en habilitats socials i personals, formació específica en diferents àmbits (educació en el lleure, hoteleria, gestió administrativa....).-Pràctiques com a primera experiència cap al món laboral.-Acompanyament tutoritzat durant tot el procés.-Espais de creixement en grup.-Mentoria Social. Instrument d’intervenció que promou les relacions entre persones voluntàries que s’ofereixen per proporcionar suport individual a persones que es troben en una situació de risc d’exclusió social o vulnerabilitat.-Foment de la participació social i comunitària al llarg de tot el procés.

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA:El Jove: • Com a protagonista i responsable del seu procés. • Desenvolupa les seves habilitats, capacitats, talents, competències cap al propi coneixement i enfortiment personal. • Enforteix els lligams entre iguals, els adults referents, la comunitat, el seu entorn proper i la societat en general. • Millora la seva qualificació professional cap a la incorporació al món laboral. • Amb una persona mentora com a referent acompanyant.

ALTRES ASPECTES A DESTACAR:En els projectes intervenen les persones tècniques amb les figures coordinadores i docents que cada proposta necessita, aquestes figures són clau per a garantir les fases del projecte i assegu-rar-ne l’èxit. 1.Tresca Jove , Oportunitat Jove 2. AMA, acompanyament a mares adolescents

35

Fitxes entitats

Observacions

NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Fundació IDeALOCALITZACIÓ: SabadellDADES CONTACTE: fundacioidea@fundacióidea.net 937525573WEB: www.fundacioidea.net

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: Espai Jove Pandora - Torreromeu

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:La població destinatària del projecte són joves a partir de 12 anys del barri de Torre Romeu i l’objectiu amb ells és oferir-los un espai dinamitzat com a punt de trobada i relació de joves, que aculli i integri les seves inquietuds i preocupacions, a la vegada que disposin d’una oferta d’oci participatiu, alternatiu al lleure comercial i que provingui de les seves pròpies iniciatives Els principis metodològics que fomenten la intervenció en l’Espai Jove Pandora són: PARTICI-PACIÓ ACTIVA, CORRESPONSABILITAT, EDUCACIÓ EN VALORS i COEDUCACIÓ I PERSPECTIVA DE GÈNERE. Les activitats de l’Espai Jove Pandora es basen en: Espai Obert, Punt d’Informació Juvenil i As-sessoria, El Programa d’Activitats, Eixos transversals i la Coordinació amb la Xarxa d’Espais Joves.

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA (MÀXIM 4 PUNTS): • Un dels aspectes a destacar positivament, és que l’Espai Jove és un espai de confluència entre els joves de diferents perfils de la població juvenil del territori, esdevenint un espai de convivència entre les diferents cultures i realitats dels joves • La participació activa de cadascun dels joves com a membre actiu de la societat, fomen tant accions en la població juvenil que reverteixin en el mateix projecte i tenint reper- cussió en el seu entorn proper. • Es treballa a partir del vincle emocional tant amb els joves com amb les seves famílies, creant un clima de confiança i relació propera que fa que afavoreixi el sentiment de perti- nença i genera confiança entre ells mateixos així com amb la mateixa entitat. • Treball en xarxa amb tots els agents implicats: Serveis socials, Educació, Salut, Inserció Laboral, entitats del territori, etc.

ALTRES ASPECTES A DESTACAR:1. El tema de la implantació tecnològica en l’Espai Jove: tenir un accés a la xarxa coherent amb la realitat 4.0 que vivim, oferiria als nostres joves una igualtat d’oportunitats amb la resta de socie-tat que considerem indispensable. 2. Davant la gran demanda de les activitats de l’espai jove per part de la població juvenil del dis-tricte, sumat al perfil amb necessitats socioafectives i familiars de molts dels participants, caldria que el projecte d’Espai Jove reconegués a la joventut en risc i dotés el projecte dels recursos humans i materials necessaris per atendre les necessitats que presenten. Els links on som presents:

www.fundacioidea.net

36

NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Centre Obert Ció Barjau LOCALITZACIÓ: Carrer Comte Borrell, 128 DADES CONTACTE: Anna Blanco, [email protected]: http://www.intress.org/

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: Centre Obert Ció Barjau

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:El recurs està dirigit a infants i joves de 4 a 16 anys, els quals poden accedir al centre amb deriva-ció de serveis socials, o orientats des de l’Equip d’Atenció Psicopedagògica, CSMIJ, el tutor/a de l’escola o altres serveis dels quals rebi atenció. Tanmateix es pot realitzar la sol·licitud de la plaça sense ser derivat o orientat per cap servei o recurs. Els dies que es realitza intervenció directa es divideixen en dilluns i dimecres (de P5 a 6é de primària) i els dimarts i dijous el grup de joves (de 1r a 4t d’E.SO). L’horari d’intervenció és de 17h a 19.30h. La tarda s’estructura per l’acollida i el berenar (que s’ofereix des del centre), l’espai d’estudi i l’activitat programada en funció de les necessitats i demandes del grup.

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA: • Contacte directe amb les famílies. • Equilibri entre els/les joves que han accedit des de CSS i altres recursos i inscripcions lliures. • Coordinacions amb agents externs (referents de CSS, CSMIJ, EAP...) seguiment amb els tutors/es del INS. • Recollida i escolta de les opinions del grup per tal d’adequar la programació a les seves necessitats i demandes.

ALTRES ASPECTES A DESTACAR:Amb la finalitat de poder realitzar un seguiment i intervenció més exhaustiva, diàriament es fa un recull de com s’ha observat que ha anat la tarda en general i particularment en cada jove. Trimestralment es realitzen els seguiments individuals on es valoren ítems de 5 àrees diferents; a més es realitza un Pla Educatiu Individual en els joves que ho requereixen en funció de les observacions de l’equip educatiu i de les puntuacions de l’informe de seguiment individual. Una altra eina és l’enquesta de satisfacció tant per joves com per a les seves famílies i conèixer la visió d’aquestes sobre l’equip educatiu, el centre, la dinàmica que es dóna... per tal de millorar i mantenir els aspectes que es destaquin.

Fitxes entitats

37

Fitxes entitats


Bibliografia

NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Fundació IReS LOCALITZACIÓ: BarcelonaDADES CONTACTE: 93.486.47.50 / [email protected]: www.fundacioires.org

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: Projecte Click

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:Servei gratuït dirigit a joves del Districte de Sant Martí entre 15 i 20 anys. Treballem per ajudar-los a millorar les seves competències a partir de les seves habilitats i els seus interessos. El potencial de cada jove és doncs el punt a partir del qual realitzem una tasca d’acompanyament socioe-ducatiu. Adaptem els continguts i metodologia al llenguatge jove, i aprofitem les noves tecno-logies. Treballem amb joves que de forma puntual, o més continuada, passen per situacions de desmotivació i desorientació envers el futur més proper, i els oferim eines d’apoderament per tal d’identificar el seu millor recorregut.

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA: • Adolescents i joves que aprenen a reconèixer el seu potencial i a escoltar el seu desig, i d’això en fan el seu pla de futur. • Adolescents i joves que surten de situacions d’aïllament i baixa autoestima, i participen d’un projecte col·lectiu i de territori. • Adolescents i joves que participen d’accions comunitàries i formatives en el seu entorn.

ALTRES ASPECTES A DESTACAR:Disseny de pla de treball individual de forma compartida entre jove i educador/a, el qual s’avalua periòdicament amb indicadors de seguiment i resultat. Treball coordinat amb agents derivadors: serveis socials, instituts, entitats socials i projectes Fundació IReS. Activitats formatives en col·la-boració amb l’Associació d’empreses 22@ network (plataforma noparo.org)

1.Vídeo curt metratge gravat i editat pels joves del Projecte Click, dins l’acció de Taller de vídeo i

creació artística en col·laboració amb el Festival escena Poblenou (octubre 2016):

2. http://fundacioires.org/noticies/estrena-del-treball-en-las-nubes-al-festival-escena-poblenou/#.

WDwMHYWcEdU

3. Mostra d’activitat noparo.org (amb empreses 22@ network):

1. http://fundacioires.org/noticies/visita-dels-joves-del-projecte-click-a-les-oficines-de-pasiona-

consulting/#.WDwOdYWcEdU

2.

3.

38

Fitxes entitats

NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Fundació IReS LOCALITZACIÓ: Barcelona DADES CONTACTE: 93.486.47.50 / [email protected]: : www.fundacioires.org

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: Projecte Servei d’intervenció en Medi Obert pel col·lectiu de joves sense graduat en ESO i de joves al carrer del barri de la Mina a Sant Adrià de Besòs.

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:La població principal són joves d’entre 16 i 19 anys, els quals van abandonar el sistema edu-catiu abans de l’escolaritat obligatòria. La prioritat de la intervenció es tradueix en prevenir la marginació i l’exclusió social i afavorir la integració i participació activa i crítica de joves i adolescents. Facilitar i vincular els mitjans i diferents alternatives que afavoreixin i permetin la inserció i participació activa d’aquests joves als recursos existents i a la vida comunitària. I principalment, acompanyar i motivar en el desenvolupament del seu projecte de vida.

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA: • Acompanyament individualitzat on el vincle educatiu s’estableix com a eix principal de l’acció educativa. Pla de treball individual. • La implicació del jove en el seu procés educatiu com a subjecte actiu. Compromís mutu. • Espai grupal estable on es realitzen accions d’acolliment, suport i acompanyament als joves detectats en el projecte i aquells joves que es derivin d’altres recursos. Treball multinacional. • L’enfocament comunitari en el nostre treball, amb la participació i la implicació de l’en torn com a eina bàsica per dur a terme un treball que afavoreixi l’autonomia i la inserció. Treball en xarxa.

ALTRES ASPECTES A DESTACAR:Poder anar definint un projecte a la mida dels grups de joves connectats, on es contemplin les variables temps i flexibilitat, on els objectius es fixin a mig termini i les planificacions siguin des-envolupades a curt termini acompanyades d’un sistema d’avaluació continuada. .

39

Fitxes entitats

s’adjunten

.

NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Ass. Educativa ITACALOCALITZACIÓ: C/Montseny 24DADES CONTACTE: [email protected] / [email protected]: www.itacaelsvents.org

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: Tu decideixes

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:Exposar les seves opinions i interessos. Es planteja com un espai de llibertat on els i les partici-pants tinguin l’oportunitat de dissenyar i realitzar una activitat que respongui als seus interessos. Aquí, el paper de l’equip d’educadors/es serà el d’acompanyants i facilitadors/es del procés per tal de fer possible la realització i la planificació, el finançament, etc.

Definició de la “teoria”:Planificació: · Definició d’objectius . Procés creatiu: decisió . Logística (Materials necessaris, temporització, participants...) . Organització de l’equipRealització de l’activitat: . Anticipar-se als possibles imprevistos i dissenyar alternatives.Avaluació

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA (MÀXIM 4 PUNTS): La participació dels membres del grup de joves i la identificació dels que menys col·laboren.Les inèrcies que es creen des de que es planteja l’activitat fins que es finalitza.L’oportunitat de conèixer les opinions dels joves i les eines comunicatives que utilitzen per orga-nitzar-se per poder crear una activitat junts/es.La identificació, per part dels joves, de tot el procés de creació i elaboració d’una activitat o pro-posta dirigida cap a ells/es.

ALTRES ASPECTES A DESTACAR:El desànim en l’esforç que suposa poder aconseguir els recursos econòmics adequats, no estan acostumats/es a realitzar esforços per aconseguir el que volen. La màxima dificultat en què ens hem trobat ha sigut els nivells de participació dels joves (cada membre del grup ha estat a un nivell). Ha fet que els membres més implicats es queixin dels esforços i energies gastades, per contra els/les que no han gastat tanta han pogut gaudir del resultat amb igual de condicions. Tot ha creat bastants moments de tensió.

1.fitxa de programació on descriu una de les sessions dutes a terme

40

Fitxes entitats


Bibliografia

NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Centre Obert La Fulla LOCALITZACIÓ: EsparregueraDADES CONTACTE: [email protected]; [email protected]: http://www.esparreguera.cat/lafulla/

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: : Petit grup

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:Va dirigit a adolescents de 12 a 16 anys que venen al centre obert. L’espai de petit grup està format per 3 o 4 adolescents, en un espai d’1h on els primers 15 minuts estan dedicats a parlar d’alguna cosa bona que vulguin explicar o com els ha anat el dia, els 40 minuts següents es fa una activitat de pensar/reflexionar sobre un tema que es valora adequat per aquell grup i a partir d’aquí es deixa que ells parlin lliurement i es va reconduint o introduint noves preguntes per arribar a un a l’objectiu final plantejat per aquella tarda.

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA: • No hi ha faltes d’assistència. • Assoleixen els objectius plantejats. • Arriben a fer unes reflexions adequades a l’edat i són capaços d’acceptar i escoltar opinions diferents de les seves.

ALTRES ASPECTES A DESTACAR:El petit grup és dut a terme per una educadora social, en funció de la dinàmica o el tema tractat calen ordinadors, pantalles i fitxes que ajudin a desenvolupar la tasca. L’avaluació es fa al final del petit grup, en els últims 5 minuts amb els adolescents de forma individual en un quadernet on es recullen uns ítems; després l’educadora al final de la tarda valora l’assoliment d’objectius de forma grupal.

1. Fitxa del primer dia de petit grup

2. Breu explicació del petit grup

3. Full de valoració personal (forma part d’un quadernet)

1. Webs internet

2. Programa pehia, enseñanza en habilitades interpersonales para adolescentes

41

Fitxes entitats

NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Casal d’Adolescents i Joves Llops del Taga LOCALITZACIÓ: Avinguda Rasos de Peguera, 11-17 (Ciutat Meridiana) DADES CONTACTE: [email protected] // 674045624WEB: :

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: Acompanyament a un adolescent nouvingut amb dificultats d’aprenentat-ge sense una diagnosi prèvia.

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:Des dels diferents programes socioeducatius del casal es detecta que un adolescent, malgrat tots els su-ports que té en l’aprenentatge (aula d’acollida a l’IES, espai reforç casal, espai de joc i tallers casal, etc.), no avança al ritme d’altres companys que parteixen d’una situació similar a la seva així com es detecta també que comença a tenir dificultats de relació amb el grup d’iguals i també amb els adults moltes vegades mo-tivats per aspectes de la comprensió i construcció del seu raonament. Amb una coordinació constant amb IES i família els referents del casal comencen a liderar diferents accions que faciliten un diagnòstic.

- El casal facilita a l’IES una reeducadora pel noi en horari lectiu de 2 h setmanals el primer any i de 3 hores setmanals els següents anys de l’ESO. - En el casal també es fa suport en períodes no lectius de la feina encomanada per la reeducadora. - Des de l’IES es fa una exploració (EAP) i es diagnostica un TEL que el perjudica seguir el ritme nor mal d’aprenentatges i social. - Des del casal es treballa amb la família sobre la concepció de “nen diferent” que tenien fins ara i es treballen pautes per dur a terme a casa. - Es realitza un treball tutorial amb l’adolescent marcant uns objectius i unes fites cada any.

Aquest abordatge ha comportat també derivacions a l’optometrista comportamental ja què es detecta can-sament a la vista i manca d’agilitat així com proves d’exploració neurològica a l’Hospital. El casal ha motivat a la família i l’ha acompanyat en aquestes derivacions i comprensió dels resultats així com un acompanya-ment intensiu amb l’adolescent per entendre i fer-lo partícip del seu propi procés.

El noi ha realitzat una evolució molt positiva en tant que ha pogut tenir un espai per poder expressar els seus sentiments de frustració que li generava no saber llegir ni escriure així com ha pogut prendre cons-ciència del perquè li costa més aprendre. El fet de visualitzar millores d’aprenentatge en la lectoescriptura el noi ha guanyat en autoestima i seguretat vers a si mateix. Com a conseqüència la relació amb els adults, mestres i companys de classe ha millorat molt. La concepció del fill “diferent” i del company de classe “tonto” ha quedat lluny i el noi està motivat per seguir aprenent i superant-se dia a dia (material adequat a les seves necessitats).

continua a la pàg. següent

42

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA: • El jove ha identificat l’espai del casal com un espai acollidor, de socialització i d’acompanyament dels diferents àmbits de la seva vida (acadèmic, familiar, relacional, etc.) tenint en compte que és un adolescent nouvingut. • Treball interdisciplinari (assessora psicopedagoga del casal, treballador social del casal, educadora social del casal, psicopedagoga de l’IES, integradora social de l’IES) perabor- dar les diferents necessitats de l’adolescent. • El vincle entre l’equip educatiu i el noi, acompanyant des de l’afecte i també des del límit. El reconeixement del noi i de les seves possibilitats. • Generar diferents contextos d’aprenentatge i relacionals a través dels diferents programes socioeducatius del Casal, com participar en l’equip de futbol del casal, classes de llengua per a nouvinguts, etc.

ALTRES ASPECTES A DESTACAR:El treball en xarxa i interdisciplinari ha estat un element clau per l’abordatge de les necessitats de l’adolescent. A destacar la importància que un agent (en aquest cas el casal) sigui el referent i interlocutor amb el noi per acompanyar-lo en tot el seu procés.

Una dificultat ha estat que amb el diagnòstic d’un TEL no s’ha pogut despendre un dictamen de NEE i el material a l’aula no s’ha pogut adaptar com el jove necessitaria. Per aquest motiu es va ampliar de dues a tres hores la reeducació.

Un factor a tenir en compte també és el cultural i la barrera idiomàtica. En varies ocasions el pare va manifestar la possibilitat de retornar el fill al país d’origen a aprendre un ofici ja que no tenia possibilitats “intel·lectuals” per estudiar i que s’havia de guanyar la vida. El treball de prendre consciència de les dificultats que el noi pot tenir van existir i va ser un procés lent. Així com anar treballant per no caure en una sobreprotecció, com per exemple, trencar amb algunes rutines que la mare permetia per ser el “fill diferent”.

43

Fitxes entitats


NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Fundació MarianaoLOCALITZACIÓ: Sant Boi de LlobregatDADES CONTACTE: [email protected] 936303062WEB: www.marianao.net / www.vpk.cat

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: PROJECTE “VENTE PA’KÁ”, projecte d’oci nocturn alternatiu juvenil

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:VPK és un projecte d’oci alternatiu juvenil, de caràcter universal i gratuït, destinat a qualsevol jove entre 15 i 35 anys de Sant Boi de Llobregat i rodalies. Les seves activitats, organitzades en tallers culturals, campionats i esports, tenen la finalitat d’estimular la participació dels joves. Es realitzen les nits de divendres i les tardes i nits de dissabte a diverses instal·lacions públiques de Sant Boi de Llobregat i a la Fundació Marianao, tot generant un entorn juvenil, saludable i obert a la pro-posta i l’autogestió per part dels participants.

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA: • Un projecte de joves per joves. • L’autogestió del propi oci per part dels joves. • El treball comunitari i l’ús de l’espai públic de la ciutat. • Acció preventiva, espai universal i normalitzador. ALTRES ASPECTES A DESTACAR:En els 10 anys de vida del projecte, s’ha aconseguit consolidar un projecte d’oci de referència per joves a la nostra ciutat. Són molts els joves que han passat per les activitats del VpK i moltes persones implicades al voltant del projecte, que creuen en els joves com a ciutadans actius i possibiliten oportunitats perquè siguin els mateixos joves els protagonistes de les seves vides, en aquest cas, protagonistes del seu propi oci. Un oci saludable i ple de possibilitats de creixement personal i comunitari.

1.Trìptic programació d’una fase d’activitats

2.

3.

44

Fitxes entitats

NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Casal Obert de Mollet (Ajuntament de Mollet del Vallés LOCALITZACIÓ: Mollet del Vallés (Barcelona) DADES CONTACTE: C/ Cristóbal Colón 1. Tel.: 935791196 (Coordinador Àngelo Marí)WEB:

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: Programa MO·VIDA (Mollet i habilitats per a la vida)

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:Programa inicialment d’acció en medi obert per a la prevenció de situacions de risc i acompan-yament amb joves de 12 a 16 anys i ara vinculat també al Casal Obert i ampliat fins als 18 anys amb el projecte “Sendes” de nova implementació el 2017.

Els objectius principals són: prevenir situacions de risc en adolescents i reforçar les habilitats socials d’aquests per abordar-les.

3 camps d’acció socioeducativa: • Medi obert: amb recorreguts sistemàtics per elaborar mapa d’observatori de dinàmi- ques juvenils al carrer, detectar i acompanyar davant situacions de risc individuals i co- munitàries i dinamitzar accions preventives. • Dinamització grup 12-16 al Casal Obert: programació d’activitats en grup i seguiment de casos en medi obert • “Sendes” (implementació 2017): Acompanyament a joves 16-18 amb perfil de fracàs escolar i desocupació, en itinerari d’inserció laboral, orientació formativa i habilitats de relació i prevenció davant situacions de risc.

Les eines utilitzades en aquest acompanyament són bàsicament el treball en grup amb acti-vitats específiques dissenyades per competències, tutories i acompanyaments individualitzats (on s’implica la família), i la participació activa dels joves en el propi disseny de l’activitat...

continua a la pàg. següent

45

Observacions

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA: • Facilita als responsables de la gestió municipal una visió més real de la situació dels joves a la ciutat, les seves necessitats i les possibles accions a dur a terme sense els es tigmes ni prejudicis inicials habituals. • És una eina imprescindible de suport al treball dels EBAS, oferint un millor coneixement i seguiment dels casos en poder ser allà on és el jove. • Genera dinàmiques pròpies en els joves, augmentant la participació i la implicació social d’aquests, no només en la seva particularitat. Té un efecte expansor gràcies al vincle educatiu i de confiança establert amb el jove. • Obliga a un treball interdisciplinari i millora la coordinació dels diferents agents que intervenen.

ALTRES ASPECTES A DESTACAR: • Cal un equip educatiu especialitzat en joves i treball comunitari (2 educ. mínim), i l’ad ministració no acostuma a invertir el necessari. • Cal un pressupost propi per activitats específiques, tot i que tampoc excessivament rellevant (la majoria d’accions es duen a terme amb recursos municipals ja existents i des dels propis joves). La inversió econòmica important ha d’estar en els professionals dedicats. • Cal flexibilitzar molt les dinàmiques municipals (i normes) per facilitar el vincle amb els joves i la seva implicació I participació. • La dificultat més gran és l’estigma i els prejudicis bidireccionals entre l’Ajuntament i els joves.

Amb les retallades, Mo·vida fa reduir la parella professional pedagògica en aquest àmbit a només

un educador, havent de desconnectar-se d’accions realitzades als instituts en grups específics i

dedicar-se exclusivament al medi obert i reduir el número d’acompanyaments. Al 2017, amb la in-

tenció de treballar “Sendes” amb la franja de 16-18 anys, s’incorpora un nou professional 15 hores

46

Fitxes entitats

Observacions

NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: SSB de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat LOCALITZACIÓ: Olesa de MontserratDADES CONTACTE: 937780050 ext.5WEB: olesademontserrat.cat

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: Acompanyaments en el marc de la intervenció socioeducati-va de SSB.

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:VPK és un projecte d’oci alternatiu juvenil, de caràcter universal i gratuït, destinat a qualsevol jove entre 15 i 35 anys de Sant Boi de Llobregat i rodalies. Les seves activitats, organitzades en tallers culturals, campionats i esports, tenen la finalitat d’estimular la participació dels joves. Es realitzen les nits de divendres i les tardes i nits de dissabte a diverses instal·lacions públiques de Sant Boi de Llobregat i a la Fundació Marianao, tot generant un entorn juvenil, saludable i obert a la pro-posta i l’autogestió per part dels participants.

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA: • Treball del vincle-relació significativa: importes! • Relació de proximitat – transmissió de disponibilitat: pots comptar amb nosaltres! • Acompanyament en la “posada en circulació”: si et mous al circuit (transició escola tre - ball, …): t’acompanyo! ALTRES ASPECTES A DESTACAR:La dificultat és poder encabir els acompanyaments en una agenda plena d’entrevistes concerta-des i reunions pactades... No hi ha un projecte d’acompanyament en medi obert com a tal (sí en Centre Obert d’adolescents i altres) però si hi ha una tradició i la ferma voluntat d’acompanyar els joves en els trànsits i esdevenir persones de confiança en els seus itineraris vitals.

47

Fitxes entitats


NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Fundació Pere TarrésLOCALITZACIÓ: Barri de Baró de Viver (BarcelonaDADES CONTACTE: [email protected]: www.peretarres.org

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: I’m here

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:Aquest projecte ha estat dirigit a joves de la Sala Jove de Baró de Viver. La finalitat principal és generar un procés participatiu des de la sala Jove recollint els aspectes positius del barri per reforçar la imatge positiva d’aquest. Els i les joves van iniciar el projecte amb el disseny del logotip del projecte, fent formació sobre estampació, generant materials per fer difusió del projecte i de la Sala a nivell comunitari aprofitant espais com la festa major del barri.

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA: • Reforç d’una identitat positiva tant dels joves com del barri a través de la tasca comuni- tària. • Treballar en la cohesió del grup de la Sala a través del grafiti i l’estampació, creant identitat col·lectiva. • Generar u procés participatiu durant el projecte per tal d’implicar els joves tant pel que fa a la reflexió sobre el seu barri com per a l’acció en el seu entorn immediat.

ALTRES ASPECTES A DESTACAR:Aquest projecte té continuïtat. La idea és replicar-ho a altres barris per fomentar el treball amb l’entorn i l’intercanvi entre joves de territoris diferents de Barcelona. És necessari preveure el su-port de professionals (talleristes, tècnics audiovisuals, etc.) Molt important és el treball en xarxa dels professionals i la fase de difusió del projecte (Youtube i xarxes socials). 1.https://www.peretarres.org/wps/wcm/connect/peretarres_ca/peretarres/home/la_ fundacio/premsa/noticies/barodeviverimhere

2.

3.

48

Fitxes entitats

NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Ajuntament de Premià de MarLOCALITZACIÓ: Plaça de l’Ajuntament,1DADES CONTACTE: [email protected]: www.premiademar.cat

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: Projecte Inser Vela

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:El Projecte Inser Vela dóna formació en navegació a Vela a joves en risc d’exclusió social d’edats compreses entre els 16 a 25 anys amb estudis finalitzats de la ESO o sense. El joves que finalitzin amb èxit la fase formativa seran contractats al Club de Vela on s’ha realitzat el Programa, com a ajudants d‘instructors.

L’objectiu final és que creguin en les seves possibilitats, que millorin les seves habilitats socials i que obtinguin una formació que vulguin ampliar, així com experiència laboral que els ajudi a obrir-se pas en el mercat laboral.

La metodologia emplenada són sessions totalment pràctiques, aprenent a navegar en vela lleu-gera (75 hores). Després d’un examen pràctic comencen 50 hores de la teoria/pràctica del certifi-cat de monitor/a col·laborador amb les 80 hores posteriors de pràctiques professionals.

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA: • L’esport com a motor per a la integració de persones excloses socialment. La impor tància no només física sinó social i de salut mental de la pràctica de l’esport és un punt clau en aquest programa. • El compromís final que els joves tinguin una experiència d’inserció laboral durant l’estiu. • El treball d’acompanyament continu i directe dels joves que participen en el Programa • El compromís final que els joves tinguin una experiència d’inserció laboral durant l’estiu.

ALTRES ASPECTES A DESTACAR:El projecte és possible amb la formalització d’una relació de col·laboració entre l’Ajuntament de Premià de Mar, la Federació Catalana de Vela i el Port de Premià de Mar i Mataró. És la segona edició que realitzem i contempla la participació d’instructors/es de FCV, 1 Psicòloga experta en teràpia de grup i individual en context d’exclusió social, Coordinadora del programa i Educadora Social coordinadora del Projecte des de Serveis Socials, la coordinació en equip és molt impor-tant per l’evolució del projecte. És una clara aposta econòmica de l’Ajuntament de Premià de Mar per poder fomentar i donar possibilitats als joves en altres àmbits de formació poc coneguts i de potenciar habilitats i capacitats. De forma continuada s’avaluen els casos, el funcionament del programa i la tasca dels professionals.

49

Fitxes entitats

NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Ajuntament de Premià de MarLOCALITZACIÓ: Plaça de l’Ajuntament,1DADES CONTACTE: 93 741 74 04WEB: www.premiademar.cat

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: Tallers per a adolescents

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:L’aula oberta és un recurs d’atenció a la diversitat, adreçat a joves entre 14 i 16 anys, derivats de Serveis Socials o dels centres de secundària, que sovint presenten problemes conductuals o d’adaptació al medi social o escolar... El taller s’estructura en els següents eixos: a) Formació professionalitzadora, b) Benestar emocional, c) hàbits saludables, d) afectivitat i socialització i e) seguretat i riscos: Proposa fer una intervenció preventiva, que fomenti un canvi d’actitud, que permeti la inserció dins l’escola i la societat. Té una naturalesa participativa, en tant que suposa que els/les alumnes puguin opinar i fer propostes en relació a les pràctiques educatives.

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA: • Educació inclusiva i cohesió social: 4 • Millora de les habilitats socials dels adolescents: 4 • Adquisició d’hàbits i conductes saludables: 4 • Aprenentatge pràctic orientat a la consecució de les competències bàsiques: 4

ALTRES ASPECTES A DESTACAR:La valoració que es fa del programa és molt positiva. En la majoria dels casos s’evita l’abandona-ment prematur. L’any 2016, el 90% dels joves que van participar en el taller es van inserir formati-vament. Es considera un èxit que joves adolescents participin en el taller fora de l’horari escolar. L’Ajuntament aposta per la realització del taller.

50

Fitxes entitats


Observacions

NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Fundació Privada La Salut Alta LOCALITZACIÓ: La Salut Alta, BadalonaDADES CONTACTE: [email protected]: www.fundaciolasalutalta.org

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: Cadena de referents

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:Als joves del centre obert A100 que estan a 3r o 4t d’ESO se’ls ofereix la possibilitat de fer volun-tariat en algun dels projectes amb infants de primària de la Fundació.L’objectiu general és oferir espais on es generin vincles afectius i emocionals que calin fons en els adolescents i infants, afavorir experiències positives les quals puguin integrar en les seves vivèn-cies més personals i els ofereixin un model per seguir endavant.Els participants realitzen el voluntariat un dia a la setmana amb tasques molt concretes. ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA: • Des de l’àrea de voluntariat de la fundació i des dels educadors d’A100 es fa formació i acompanyament d’aquests joves. • Són joves que han passat per projectes on han rebut suport d’altres voluntaris i ara són capaços de donar el que han rebut. • Els nens i nenes que reben el voluntariat expressen ganes de trobar-se amb els joves voluntaris i les educadores dels projectes que els reben valoren positivament l’actitud dels joves. • Ha augmentat el nombre de joves que s’han ofert per fer l’activitat.

ALTRES ASPECTES A DESTACAR:Recursos humans: àrea de voluntariat i educadors/es d’A100 i dels projectes que reben els vo-luntaris.Avaluació: els joves i les educadores avaluen trimestralment. Els joves han expressat satisfacció i cap no ha abandonat l’activitat. Les educadores també valoren positivament la participació dels joves en el voluntariat.Dificultats: segons el moment que visqui el jove voluntari cal acotar més les tasques o l’horari que realitza. Hi ha joves que els cal més acompanyament.

1. Projecte Cadena de referents 2017

2.

3.

Enllaços a xarxes socials:

FACEBOOK: https://www.facebook.com/fundaciolasalutalta/ TWITTER: https://twitter.com/lasalutalta INSTAGRAM: https://www.instagram.com/salutalta/

51

Fitxes entitats

NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Club Infantil i Juvenil Sanfeliu Sant IldefonsLOCALITZACIÓ: Barri Sanfeliu de l’Hospitalet de LlobregatDADES CONTACTE: 93 741 74 04WEB: www.sanfeliu-santildefons.orgFacebook: Joves Sanfeliu Sant IldefonsTwitter: @clubsanfeliu_si

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: Tallers per a adolescents

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:Espai adreçat a noies d’entre 15 i 17 anys, basat en l’educació emocional i la sexualitat. En FEMENÍ és un espai participatiu per a la promoció i el lideratge femení, on es treballa al voltant de qües-tions de gènere amb l’objectiu de promoure la igualtat i l’assertivitat. L’espai en FEMENÍ posa a l’abast de les joves un espai de reflexió sobre allò que les preocupa, així com conèixer-nos i aprendre de nosaltres mateixes. Mitjançant dinàmiques de grup es poten-cien espais de debat i reflexió sobre els models femenins, la identificació d’elements sexistes en el nostre dia a dia, la sexualitat, l’afectivitat, l’expressió de les nostres emocions i sentiments, la violència o altres aspectes que deriven dels interessos del mateix grup de noies.

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA:• Trencament de temes tabús, principalment relacionats amb el seu propi cos i la naturalesa femenina. • Augment de l’esperit i l’opinió crítica.• Foment de l’estima del mateix cos i el gènere.• Empoderament i reforç de les capacitats.

52

Fitxes entitats

NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Ajuntament de Premià de MarLOCALITZACIÓ: Plaça de l’Ajuntament,1DADES CONTACTE: [email protected]: www.premiademar.cat

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: Projecte Inser Vela

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:El Projecte Inser Vela dóna formació en navegació a Vela a joves en risc d’exclusió social d’edats compreses entre els 16 a 25 anys amb estudis finalitzats de la ESO o sense. El joves que finalitzin amb èxit la fase formativa seran contractats al Club de Vela on s’ha realitzat el Programa, com a ajudants d‘instructors.

L’objectiu final és que creguin en les seves possibilitats, que millorin les seves habilitats socials i que obtinguin una formació que vulguin ampliar, així com experiència laboral que els ajudi a obrir-se pas en el mercat laboral.

La metodologia emplenada són sessions totalment pràctiques, aprenent a navegar en vela lleu-gera (75 hores). Després d’un examen pràctic comencen 50 hores de la teoria/pràctica del certifi-cat de monitor/a col·laborador amb les 80 hores posteriors de pràctiques professionals.

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA: • L’esport com a motor per a la integració de persones excloses socialment. La impor tància no només física sinó social i de salut mental de la pràctica de l’esport és un punt clau en aquest programa. • El compromís final que els joves tinguin una experiència d’inserció laboral durant l’estiu. • El treball d’acompanyament continu i directe dels joves que participen en el Programa • El compromís final que els joves tinguin una experiència d’inserció laboral durant l’estiu.

ALTRES ASPECTES A DESTACAR:El projecte és possible amb la formalització d’una relació de col·laboració entre l’Ajuntament de Premià de Mar, la Federació Catalana de Vela i el Port de Premià de Mar i Mataró. És la segona edició que realitzem i contempla la participació d’instructors/es de FCV, 1 Psicòloga experta en teràpia de grup i individual en context d’exclusió social, Coordinadora del programa i Educadora Social coordinadora del Projecte des de Serveis Socials, la coordinació en equip és molt impor-tant per l’evolució del projecte. És una clara aposta econòmica de l’Ajuntament de Premià de Mar per poder fomentar i donar possibilitats als joves en altres àmbits de formació poc coneguts i de potenciar habilitats i capacitats. De forma continuada s’avaluen els casos, el funcionament del programa i la tasca dels professionals.

53

Fitxes entitats


NOM DE L’ENTITAT/ENS LOCAL: Ajuntament de Vilafranca. Departament de Serveis SocialsLOCALITZACIÓ: Vilafranca del PenedèsDADES CONTACTE: [email protected]:

TÍTOL PROJECTE/PROGRAMA/ACCIÓ: Projecte Adolescents i Famílies

BREU DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA:Proposta sorgida de Serveis Socials, que pretén realitzar un treball socioeducatiu en el lleure amb un grup estable de 25 adolescents entre els 12 i els 16 anys. L’objectiu general és facilitar la detecció i l’abordatge de problemàtiques entre el/la jove i el seu entorn, orientar-los, oferir alter-natives de lleure adaptatives i fer un grup i un espai de referència als adolescents d’una banda, i a les famílies de l’altra.

Amb els adolescents fem 2 h setmanals (cada dimarts): tallers, xerrades, sortides, ...Amb les famílies: 1,5 h bisetmanals: tallers i xerrades sobre adolescència.

ENUMERA LES CLAUS D’ÈXIT DE L’EXPERIÈNCIA: • Reforç d’una identitat positiva tant dels joves com del barri a través de la tasca comuni- tària. • Treballar en la cohesió del grup de la Sala a través del grafiti i l’estampació, creant identitat col·lectiva. • Generar u procés participatiu durant el projecte per tal d’implicar els joves tant pel que fa a la reflexió sobre el seu barri com per a l’acció en el seu entorn immediat.

ALTRES ASPECTES A DESTACAR:La principal dificultat amb què ens trobem és la de poder vincular els/les joves al projecte, i poder treballar els objectius amb tan sols 2 h a la setmana.Com a fortalesa, compten amb l’absoluta cooperació de tots els professionals de serveis socials, de joventut, etc.

1.Memòria 2016 Projecte Adolescents i Famílies

2.

3.

C/ Caballero nº 79,1er B, 08014 BarcelonaTelèfon: 93 336 72 65, Fax: 93 263 55 [email protected] / www.fedaia.org

Amb el suport de: