Dimecres 23 de juliol de 2014 Setmana del Parlament Universitari Distribució gratuïta

“L’SPUNI és una de les joies de la corona del Parlament”

proposta del Govern, afirmant que són “els pressupostos més socials de la història”, amb una clara vocació de “consolidar l’Estat del Benestar”. A més de la prioritat atorgada a la despesa social, la portaveu de

l’executiu, Laia Comerma, va voler destacar l’augment de la partida de Salut, argumentant que “no hi poden haver més re-tallades en salut”. Malgrat que Madrid ha fixat l’objectiu de dèficit en l’1% del PIB –molt

per sota del 2,2% que corres-pondria a Catalunya pel pes de les seves administracions públiques– la Generalitat man-té la despesa pública a nivells del 2013 gràcies a un esforç per augmentar els ingressos.

EL PROGRÉS

Oriol Petit - Barcelona La Generalitat va presentar ahir el projecte de Pressupostos per l’any 2014, uns comptes que destaquen per la previ-sió de creixement del PIB en un 0,9%. El portaveu de CiU, Jordi de Planell, va defensar la

Josep Rull a l’Escala d’Honor del Parlament // Cristina Vergés

El Govern presenta els Pressupostos de la recuperació

Entrevista en exclusiva a Josep Rull

“Tots els membres de la direcció ens hem posat a disposició del President”

“Després del 9-N haurem de fer un govern més fort a Catalunya”

EDITORIAL

2 EL PROGRÉS 23 de juliol de 2014

El joc dels despropòsits

El Partit Popular, el Partit Socialista i Ciutadans van formalitzar abans-d’ahir el seu pacte per al repartiment de càrrecs en les comissions amb el nom de Felip V. En-cara que aquesta denomina-ció sigui tota una declaració d’intencions, el cert és que no s’ha sabut materialitzar amb èxit en accions comunes. Descontrol i contradiccions van protagonitzar la roda de premsa d’ahir a la tarda a càrrec dels portaveus de PP, Ciutadans, PSC i, també, d’ICV i les CUP que s’hi van sumar posteriorment.També és contradictori utilit-zar el nom de Felip V, el rei que va suprimir les institu-cions catalanes i va desterrar la nostra llengua de l’esfera pública, per encarnar un pac-te al Parlament de Catalunya. És una denominació inapro-piada per un acord celebrat en una institució que representa al poble oprimit pel Decret de Nova Planta. Però el més sor-prenent és l’actitud del PSC. Com pot ser que un partit que s’ha mostrat a favor del dret a decidir se sumi a un pac-te anticatalanista? Aquesta confluència de despropòsits va arribar al seu punt àlgid amb la convocatòria de la roda de premsa conjunta dels cinc partits incendiada pel propi PSC. I el portaveu dels verds va abandonar la taula. El desenllaç de la roda de premsa era previsible tenint en compte com d’allunyats entre si estan en els eixos ideològic i nacional els uns dels altres. Una lectura que haurien d’haver fet els partits mateixos abans de convocar la premsa. La feina dels mi-tjans no és donar cobertura a ‘shows’ que tenen com a principal finalitat reclamar més protagonisme. Les for-mes, en política, importen.

Andrea Zamorano BarcelonaLa teatralitzada posada en es-cena del Partit Popular en la sessió d’investidura va posar de relleu el doble joc en què ha caigut aquest partit durant el procés de negociació i els dies posteriors. El seu por-taveu, Javier Rodríguez, va oferir “concòrdia a CiU” en la seva valoració dels resul-tats electorals. Però després de sentir les airades paraules del portaveu del PP durant la sessió d’investidura, Nil Ló-pez, en què va titllar el Pacte de Jaume I com a “crim con-tra la llibertat” sembla que els populars estan disposats a sembrar discòrdia. La presi-denta del PP, Sara Tió, explica aquest canvi pel fet que CiU els va rebutjar per ERC tot i els esforços del seu grup per arribar-hi a un acord. El rebuig sembla que va ferir profunda-ment als populars, sobretot després de les propostes més que generoses que van fer a la federació. Tal i com es veu a la imatge adjunta, al llarg de les negociacions el PP va arribar a

oferir la seva renúncia a la tan aferrissada defensa d’Espanya que proclamen. El partit ofe-ria no oposar-se a la consulta a canvi de la Vicepresidència del Parlament, la Presidència d’algunes comissions i el su-port de CiU en iniciatives le-gislatives com les retallades en sanitat. Les ganes de prota-gonisme del grup parlamentari gairebé els va fer perdre el seu nord nacionalista.

Buscant la inestabilitatEl president de la Generalitat, Martí Compte, va descriure aquest pacte com a “movi-ment desesperat” amb “aspec-tes difícils de creure”. Compte va deixar anar la sospita que podria ser un pacte ideat per “crear inestabilitat”. També va destacar la “dinàmica de joc brut” que han adoptat certs partits, un exemple del qual és la difusió per twitter de la imatge d’un hipotètic pacte de govern entre PP i CiU amb les signatures dels seus presi-dents falsejades. Els populars han seguit endavant amb el seu forçat paper d’oposició

signant el Pacte de Felip V amb Ciutadans i PSC per fer el repartiment del control de les comissions. Un pacte que sembla poc destinat a fructifi-car per les diferències en l’eix ideològic entre els partits.

Atac de banyes del Partit Popular

Ferran VilaBarcelonaEls partits de govern van con-firmar ahir en una roda de premsa que posarien en mans de la fiscalia el document on apareix la signatura, segons sembla falsificada, de la pre-sidenta del grup parlamentari

de CiU. Sota el títol ”Acord de la X legislatura”, i escrit a mà en un full de llibreta, el document afirmava que CiU i PP pactarien els càrrecs de forma proporcional, i també comptava amb la signatura de la presidenta del PP. El document va començar a cir-

cular de manera anònima per les xarxes socials diumenge al vespre, i tots els partits se n’han volgut desmarcar. Tot i això, tot apunta que podria ser una maniobra més de l’oposició per evitar el Pacte de Jaume I i provocar un frac-tura entre els socis.

CiU i ERC porten a la fiscalia el fals acord entre la federació i el Partit Popular

Javier Rodríguez (PP) durant la valoració de les passades eleccions / Cristina Vergés

23 de juliol de 2014 EL PROGRÉS 3

Les comissions comencen a treballar en els projectes de llei presentats pel GovernCristina Vergés BarcelonaDurant la roda de premsa d’aquest dimarts, el Govern de la Generalitat va presentar els diversos projectes de llei que marcaran la present legist-latura. A la tarda, els diputats i diputades van treballar els textos en les corresponents co-missions legislatives. Malgrat algunes tensions amb els par-tits de la oposició, el pacte de govern entre CiU i ERC va co-mençar a donar els seus fruits. En general, tots els projectes de llei van avançar en la línia desitjada per l’executiu.

La mediació ambiental no genera discrepànciesEl projecte de llei per la me-diació ambiental, que té com a objectiu dur a terme una pro-tecció del medi ambient va ser rebut amb bons ulls per part de tots els partits. El Govern va proposar un projecte per aconseguir una major sosteni-bilitat i equilibri.El text reafirma la necessitat d’aconseguir una major sos-tenibilitat i un major equilibri entre les activitats humanes i la protecció del medi natural. La portaveu del Govern, Laia Comerma, va defensar la idea que cal donar suport total a aquest projecte, potenciant així la mediació. El Govern va anunciar que volia fer “una titulació especifica post obli-gatòria de mediació”, ja que és “la solució més ràpida i com-plementària a la via judicial”. L’oposició es va mantenir a l’expectativa i només va pre-sentar algunes esmenes durant la sessió de comissió.

El Govern defensa i pro-mou la cultura catalanaUn altre projecte que es va presentar ahir dimarts a la

El procurador del Govern da-vant del Parlament, Ramon Prat, va explicar ahir als di-putats de l’SPUNI com es presenta un projecte de llei. Aquest tipus d’iniciativa le-gislativa és promoguda pel Govern davant del Parlament i té com a objectiu desenvolu-par les polítiques expressades per l’executiu en el seu pro-grama polític i el seu pla de govern. El procés s’inicia en el si d’un departament amb el vistiplau del govern i finalitza amb l’admissió a tràmit del projecte per part de la Mesa del Parlament. Una llei també pot ser proposada pels grups parlamentaris, per la societat civil amb una Iniciativa Le-gislativa Popular (ILP) o pels consells comarcals, casos en què porta el nom de proposi-ció de llei. Tot i que, tal com va explicar Prat, la majoria de lleis són proposades pel Govern.

Com es presenta un projecte de llei?

Els membres de la comissió de cultura debatent el contingut del projecte de llei / Cristina Vergés

La presidenta de la comissió de cultura Immaculada Miracle (ERC) durant la sessió d’ahir a la tarda / Cristina Vergés

roda de premsa del Govern va ser el de la Llei de Cultura, on es defensen les manifesta-cions culturals i tradicionals del territori català. La propos-ta consta de set capítols, però l’element més rellevant del text és la defensa de la rique-sa que caracteritza la nació catalana, tret diferenciador de la cultura popular i tradicional del nostre país. Després que el Govern fes públic aquest projecte de llei, exposat juntament amb la Llei de Medi Ambient i la de

Pressupostos, es va passar el torn de paraula als membres de l’oposició. Els diferents portaveus van donar a conèi-xer l’opinió dels seus partits respecte a les propostes de l’executiu. Ciutadans va ser el grup més crític, denunciant “la manipulació que fa CiU sobre la cultura catalana’’. El Partit Popular també va manifestar la seva oposició frontal al pro-jecte de llei. La comissió de Salut també va treballar ahir amb l’objectiu d’aprovar el pressupost del Govern.

4

“Els catalans votaran ‘sí’ a la independència”

EL PROGRÉS 23 de juliol 2014

Entrevista a Josep Rull - Secretari tercer de la mesa (CiU)

Ferran Vila - Barcelona

Com valora la iniciativa del Parlament Universitari?És una de les joies de la co-rona d’aquest Parlament. Ens permet obrir les portes de bat a bat i que gent jove perfeccioni el seu ensenyament universi-tari, però també viure de pri-mera mà el procés legislatiu, la capacitat de discrepar, la capacitat de consensuar. Veure l’acció política no en tercera persona sinó en primera.

Aquests dies estem compro-vant en primera persona la dificultat de pactar i arribar a acords. Està sent una le-gislatura plàcida, al Parla-ment?Quan hi ha majoria absolu-ta s’arriben a pocs acords, quan no n’hi ha tots ens hem d’esforçar per arribar-hi. Per tant, en tant que no n’hi ha, aquesta legislatura es caracte-ritza per amplis nivells d’acord en el dia a dia. En determina-des iniciatives legislatives, per exemple la llei de consultes o de transparència, dues ini-ciatives molt complexes, s’ha arribat a nivells d’acord molt importants i transversals.

A la Setmana del Parlament Universitari s’ha establert una aliança entre CiU i ERC per formar Govern. Creu que això pot ser un avança-ment del que pugui passar en un futur?En qualsevol cas el dia des-prés del 9-N haurem de fer un govern que sigui més fort a Catalunya, amb més capa-citat per gestionar la voluntat dels catalans. Estic convençut que els catalans votaran majo-ritàriament sí a la independèn-cia, i per tant caldrà un govern que sigui capaç de transformar aquesta voluntat expressada a les urnes en fets concrets.

Davant de moments excepcio-nals, respostes excepcionals. I una resposta excepcional és un govern de coalició ampli que fins i tot vagi més enllà de CiU i Esquerra.

Falten pocs mesos pel 9-N i se’ns diu que la consulta es celebrarà. Què fa pensar que el govern espanyol no podrà impedir la consulta?El govern espanyol farà tot el possible per impedir-la, però després ens l’hem de guan-yar nosaltres. El nou de no-vembre hem de ser capaços, col·lectivament com a país, que a les urnes hi hagi els sís i els nos. Si som capaços de posar les urnes generant prou garanties democràtiques, prou seguretat, prou confiança al conjunt de la població perquè la gent que vulgui votar que sí s’hi vegi reflectida, i la gent que vulgui votar no, també, les urnes ens donaran prou potèn-cia per anar al món i explicar que hi ha un país que vol ser lliure. No ha de dependre tant del govern espanyol sinó de la nostra capacitat com a societat de fer que aquelles urnes si-guin prou legítimes per tenir recorregut a nivell internacio-nal.

Quins instruments té el Par-lament per blindar aquests aspectes?Des del Parlament estem po-sant les eines necessàries per tenir un marc legislatiu: la llei de consultes que aprovarem a finals de mes de setembre. Però insisteixo, la consulta ens la guanyarem el conjunt de catalans i la capacitat de mobilitzar-nos cívicament i donar confiança a la ciutada-nia d’aquest país i traslladar el missatge pels que volen votar sí i els que volen votar no que les urnes no són el problema sinó la solució. Aquest ha de

ser el gran consens cívic i de-mocràtic que ha d’anar més enllà de les institucions.

També en el marc dels mo-viments previs a la consulta, dilluns vam saber que Du-ran i Lleida abandonava la secretaria general de CiU. Com s’ha d’interpretar?És una persona que en el seu cicle vital i polític decideix anar fent passos enrere. S’ha d’interpretar en aquesta clau estrictament personal, de pro-jecte de Duran a Unió Demo-cràtica. Més que vincular-ho al procés ho hem de vincular al seu cicle vital i polític.

Convergència també viu un moment de canvis a la direc-ció. Com es veu en un futur?Em veig formant part d’un gran projecte, Convergència, que té una fita molt clara: do-nar la veu al poble de Cata-lunya i guanyar la llibertat. Jo sempre he cregut que els lide-ratges i els projectes que valen la pena són els col·lectius. Hi ha un projecte col·lectiu que és Catalunya i un instrument que és Convergència. Jo em veig participant-hi activament.

I liderant-lo?

Ara el president Mas haurà de fer una proposta als òrgans de direcció del partit. Tots els membres de la direcció ens hem posat a la seva disposició i a la del projecte.

Per acabar, quin missatge donaria als participants de l’SPUNI i als joves als que els interessa la política?Un cop vaig anar a Dinamarca i una persona vinculada al go-vern danès em va dir que els països que funcionen són els que tenen gent excel·lent en tres àmbits: bons mestres, bons empresaris i bons polítics. En aquests moments necessitem molta gent que estigui disposa-da a servir el seu país des d’allò públic. Expliquen que després del famós discurs de Kennedy (no us pregunteu què pot fer Amèrica per vosaltres, pregun-teu-vos què podeu fer vosaltres per Amèrica) hi va haver un corrent molt important de gent que es va voler dedicar al servei públic des de l’administració o des de la política. En aquests moments tant transcendents al país necessitem gent compro-mesa, gent amb ideals, amb ganes de treballar pel país, per la col·lectivitat, per la societat i que s’hi comprometin a fons.

Josep Rull durant l’entrevista / Cristina Vergés