el roure 37

28
37 1r quadrimestre 2011 ENTREVISTA Maria Moncanut Simon, la primera gironina en vestir uniforme RACONS La Marfà 10 anys del segle XXI

Upload: j-v

Post on 01-Mar-2016

228 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

Revista del Consell Municipal de la Gent Gran de Girona, El Roure

TRANSCRIPT

Page 1: El Roure 37

371r quadrimestre 2011

ENTREVISTAMaria Moncanut Simon,

la primera gironina envestir uniforme

RACONSLa Marfà

10 anys delsegle XXI

Page 2: El Roure 37

2 Editorial

graeixo, sincerament,als amics de la revistaEl Roure l’oportunitatque m’han donat

d’escriure aquestes quatre ratlles,i al Consell Municipal de la GentGran, la bona feina que ha dut aterme durant aquests deu anysque fa que sóc alcaldessa. La gentgran ha tingut una importànciafonamental en el meu mandat,tant per l’esforç que hi he volgutinvertir per millorar, en allò queha estat a les meves mans, la sevaqualitat de vida com, sobretot,pel paper que aquest col·lectiu hajugat de manera permanent afavor d’un compromís noble iactiu amb la ciutat. No deixeu defer-ho mai perquè sensel’experiència i el coneixementque una vida llarga proporciona,no és possible construir futur. Elpassat només pot determinar-nossi l’ignorem o no el coneixem. En aquests anys hem fet cosesimportants i avenços significa-tius, però a la vegada s’ha dereconèixer que no hem aconse-

guit totes les fites que enshavíem proposat. La vida políticamereix reivindicar els èxits, peròtambé és important assenyalar leslimitacions. Haig de començardient que m’hauria agradat tenira punt els lavabos públics quehavíem de fer al Barri Vell, situatsal Centre Bonastruc ça Porta.Això no ha estat possible perquèen voler començar les obres esvan trobar restes arqueològiquesque caldrà estudiar amb deteni-ment. Malgrat això, sí que hempogut construir-ne uns de nousdavant el Punt de Benvinguda,just a l’entrada del recinte histò-ric. Hi ha altres projectes i pro-postes, en canvi, en què hem tin-gut ocasió de reeixir i presentaruns bons resultats, tal com anemveient en les reunions del ConsellMunicipal de la Gent Gran. És elcas de les polítiques per atendreles necessitats personals i de lallar destinades a persones a quical ajuda per fer feines bàsiques.A més, l’Ajuntament ha posat ales seves mans, i les ha anat

ampliant any rere any, eines comla teleassistència que, davant unaurgència mèdica o d’algun altretipus, permet que molts usuarispuguin sol·licitar ajuda fàcilment. El programa Viure i Conviure hadonat bons resultats: joves i avises troben per compartir experièn-cies i tothom n’ha quedat satis-fet. Ha servit per enriquir duesgeneracions diferents, però notan allunyades. El Consell Munici-

A

Gent gran: un compromís actiu amb Girona

SUMARI2 EDITORIAL4 OPINIÓ9 CIUTAT Vida associativa de la gent gran

14 El que va d’un segle a l’altre16 CONSELL G.G. Ple del Consell Municipal de la Gent Gran17 ENTREVISTA Maria Moncanut Simon20 QUALITAT Les dones i els homes de llarga vida del

DE VIDA segle XXI: de la vellesa assistida a la vellesa activa

22 Gastronomia23 CULTURA L’església, un ramat que es queda

sense pastors24 TIC26 RACONS La Marfà28 AHIR I AVUI Carrer Santa Clara

Núm. 37 - 1r quadrimestre 2011Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicacióEQUIP DE REDACCIÓ:Francesc Pararols, Enric Homet, Pere Madrenys, Albert Juncà,Narcís Amagat, Pere Vilà, August Moret, Joan Miró i Àngela Ferrer.

CORRESPONSALS:Pere Plana (Esplai G.G. St. Narcís), la Junta (Assoc. de Pensionistesi Jubilats de Vila-roja), Luis Herrera (Assoc. G. G. La Unió), JoanFarré (Assoc. de Pensionistes i Jubilats St. Joan), Pitu Caicedo(Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Taialà), Enric Homet (G. G."L'Esplai"), Josep Majó (Assoc. de G. G. "Onyar-Montilivi"), la Junta(Assoc. G. G. Barri Vell), la Junta (Assoc. G.G. de Pedret) i la Junta(Assoc. G.G. Vall de Sant Daniel)

El Consell Municipal de la Gent GranPlaça del Vi, 1 - 17004 Girona

Foto portada: Juanjo Valeros / Coordinació: Plural ComunicacióDisseny: Juanjo Valeros / Impressió: Gràfiques Alzamora SADipòsit legal: GI-066-96

Page 3: El Roure 37

3Editorial

pal de la Gent Gran ha posat enun primer pla una qüestió impor-tant que no és altra que la parti-cipació críticament activa de lespersones grans amb la societat. Laciutat ha de ser un gran espai detrobada amable per al conjunt dela ciutadania i la gent gran ha detrobar-hi facilitats per tenir unaqualitat de vida garantida. És peraixò que hem intensificat les nos-tres aportacions per planificar

activitats adequades als diferentscentres cívics, centres socials icasals d’avis, i així fer més partici-pativa l’activitat de la gent gran.En relació amb la mobilitat, queté un paper tan rellevant en lavida de les persones, l’Ajuntamentha posat a disposició de tota lagent més gran de 70 anys el car-net de bus gratuït, i també per alsmés joves d’entre 6 i 12 anys, i hainvertit recursos per eliminarbarreres arquitectòniques a lescalçades, voreres i edificis públics. Em plau anunciar, també, quedurant el mes de febrer hemadjudicat les obres dels allotja-ments assistits per a la gent grandel Barri Vell a l’edifici de l’anticConservatori de Música, a les Vol-tes d’en Rosés.He resseguit un breu balançd’algunes accions fetes durantaquests anys i, a continuació, vullaprofitar aquestes últimes pa-raules per reivindicar que assu-miu, de nou, alguns compromisoscol·lectius, tal com heu fet mentrejo he estat alcaldessa. La ciutat i el

proper govern muni-cipal usnecessiten per tal que participeuen la contínua construcció itransformació de Girona. Elmoment és greu i no ho tindremfàcil, però la vostra mirada ha vistmoltes coses i heu afrontatsituacions més difícils. Les vostrescapacitats, n’estic convençuda,ajudaran a superar tots els reptesd’ara i els que han de venir.Continueu tenint deuresimportants: transmetre el vostreconeixement i estima de la ciutata la gent jove, als vostres fills inéts, perquè vosaltres sou la gentque recordeu el que no teníem i elque ha costat tant d’aconse-guir. Per tot això, us demano que con-tinueu essent tan críticamentactius i compromesos com finsara, perquè us garanteixo que haestat un honor i un ajut, una exi-gència i una seguretat el fet depoder comptar sempre ambvosaltres i la vostra opinió.

Anna Pagans GuartmonerALCALDESSA DE GIRONA

� CARTES

Sra. Anna Pagans, alcaldessa de Girona

Hem sabut per les seves declaracions que en lesproperes eleccions municipals vostè no es presentarài per tant no serà ja l'alcaldessa de la nostra ciutat.

En aquestes circumstàncies tan especials imitjançant la carta habitual que li adrecem a la revistaEl Roure, que vostè sempre ha ajudat a tirar endavant iha procurat que no es perdés el contacte entre la gentgran i la ciutat, volem agrair-li sincerament el seusuport a la nostra tasca. Sabem les dificultats quecomporta estar davant un ajuntament i com de difícilés fer content tothom però sabem que vostè haprocurat fer el que estava al seu abast per aconseguirque Girona fos reconeguda com una ciutat amb grans

possibilitats de brillar en el nostre país i fora tal com esmereix. No sempre es pot fer tot ni fer-ho perfecte,mes la voluntat és el que compta.

Per tant desitgem que la nova etapa que iniciï l'omplide goig i li demanaríem que d'alguna manera segueixiinfluint perquè la nostra "petita però bella ciutat" vagiendavant i segueixi millorant, perquè el que és cert ésque encara queda molta feina per fer. Sempre es potmillorar en tots sentits i és el que esperem elscol·laboradors d’El Roure, que, a més, sempre estemdisposats a fer el que sigui per aconseguir els objectiusesmentats.

Ben sincerament i en nom de tots els que participemen la revista, moltes gràcies i que sigui feliç allà on vagidesprés de la seva renúncia a ser alcaldessa.

Àngela Ferrer i Mató

Agraïment

Page 4: El Roure 37

4 Opinió

ògicament parlar d’uncomençament de seglecom si iniciéssim un espai

totalment nou seria una incon-gruència. Tot el que està passant téles arrels en el passat, i cal dir que lainfluència d’un segle com l’anteriorés bàsica per entendre on som.El segle XX va ser el més mortífer iespantós des que s’escriu la història:les guerres mundials, els genocidis,les descolonitzacions, l’espoli delsrecursos naturals i la contaminació,inclosa la radiològica, fan impres-cindible enfrontar-s’hi amb deci-sions i accions fermes i amb totesles tècniques que tinguem al nostreabast, i no veiem, de moment,massa voluntat de fer-ho.Jo diria que aquesta dècada es trobaamb la realitat de veure que té unsdeutes per pagar d’un període, enquè la majoria crèiem que els recur-sos eren il·limitats i els problemesque es podien produir no seriendeterminants. Estem intuint, ara,que cal replantejar molts conceptessobre com hem de programar elfutur per eliminar la disbauxa espe-culativa, la falta de respecte a ladignitat de les persones, els poderssense control i recuperar la solidari-tat ben entesa.És possible que alguns penseu queaixò és una utopia i que mentre hihagi qui pot seguir aprofitar-se delsaltres, no serà possible. Pot ser sí,que a curt termini sigui així, peròcal tenir en compte que la Terra s’hafet petita per tots els que hi hem deviure, per tant, uns més aviat i altresmés tard, enstrobarem amb el mateix problema iperdrem les opcions de servir-nosdels altres per gaudir dels seus pri-vilegis. És imprescindible una peda-gogia mundial per aconseguir

implicar seriosament a tots els paï-sos per donar un gir global a l’horade planificar les accions necessàriesen bé del futur de la humanitat.Més properament, a casa nostra, ladècada no ens convida gaire a l’op-timisme, a part dels problemesgenerals, ens trobem amb fortesdificultats per mantenir la nostraidentitat com a poble, ja que el con-cepte de globalització es vol aplicarsense matisos; això, en coincidiramb una època de crisi, genera unaangoixa col·lectiva per la falta deconfiança en la casta dirigent i enles perspectives d’un futur propermolt difícil i conflictiu.

Podríem dir que sobren normatives ifalta més realisme, implicació i ima-ginació, en els afers del dia a dia.De tota manera cal esperar que,com ha passat altres vegades en eltranscurs de la història, personatgesmés intel·ligents, la ciència o la tèc-nica ens ajudin a vèncer les dificul-tats i puguem construir un mónmillor. Cal reconèixer que avui endia ja existeix la preocupació perfomentar la investigació i la innova-ció. Això indubtablement és el camímés assenyat si a més hi afegim l’e-ducació i la formació. No ens podempermetre una joventut sense pers-pectives.

La primera dècada del segle XXI

L

per Josep Majó Vila

Page 5: El Roure 37

5Opinió

Pensaments sobre l’espècieper Enric Homet i Romà

empre que ens proposemescriure quelcom d’uncaire més o menys crític,

ens trobem amb la conclusió que enel fons no ens queda més remei quecaure en els paranys que ens anempreparant mútuament els humans iper aquest motiu moltes vegadeshem hagut de plànyer-nos com amembres components de l’espècie.Però, per altra part no hi ha mésopció que treure els drapets al sol dela nostra inconsciència d’éssers pri-vilegiats per la natura divina, i encanvi veure’ns mancats d’allò quepodríem catalogar com a facultatsde la senzilla au o el fondís núvol…Quin dels éssers humans, per moltàgil, valent o savi que hagi aconse-guit creure’s, té capacitat per prac-ticar un salt o una simple voladaimitant el més esquifit i escardalencpasserell dels nostres cels propers?, oaparèixer i fondre’s en un instant

com l’obsequi inconcret del núvolvingut o format qui sap on i desfetdavant l’estridència rutilant de l’e-mífer i sorollós llamp? El màxim quepodrem aconseguir serà que amb lanostra mentalitat pràctica per a lasupervivència i aprofitant la succes-sió física dels nostres versemblants,fer-nos solidaris d’aquelles mentsprecursores i amb els seus coneixe-ments de tècniques i estris ances-trals fabricar el nostre vulnerableaparell de nom rimbombant peròsempre problemàtic a causa de laseva caducitat.No siguem presumptuosos i mirant aconsciència el nostre camí d'ànimessilents per la vergonya de les com-parances frapants que ens desco-breix la vida pas a pas, procuremtreure les petites espores d'humilitatque encara resten dins nostre, perdir-nos, molt baixet, com si d'unaconfessió personal es tractés, no

fora que ens espiessin la pensa elrossinyol o el llampec, que no somcapaços de pujar gaire més amuntque I'amic cuc o I'odiada serpentdels marges, I'escurçó temut o elfamèlic ca, tots els animals que ensacompanyen en el camí de la vidaamb menys drets que nosaltres per-què la mare Natura així ho disposà,però malauradament, massa sovinten neguem els nostres privilegis fententendre, amb les pròpies actitudsgens humanes i menys solidàries,que no ha estat pas per mèrits pro-pis que fruïm d’aquesta gràcia sin-gular, i qui sap si temps a veniraquella mare Natura no restaràdecebuda pel nostre comportamentamb tants defectes i lluites fratrici-des que arrosseguem, i tot canviantels daus dels nostres drets sobre elsanimals irracionals ens els posaràcom a pastors del nostre ignominiósi massa deshumanitzat ramat.

S

Page 6: El Roure 37

6 Opinió

'altre dia i tot llegint unaautobiografia, de sobtevaig pensar: tots i cada un

de nosaltres podríem escriure el lli-bre de la nostra vida! Gairebé tots, per no dir tots, hemnascut al segle passat (si no, tin-dríem com a molt 11 anys!) i hemviscut tants canvis de tots tipus!Segurament tots ho hem fet demanera prou diferent i significativa.Mentre m'imaginava com escriure lamanera com hem viscut totes les"modernitats" que actualmenttenim a l'abast, em va sonar elmòbil. Vaja! (em vaig dir) ja tinc peron començar! Quan era petita si teníem a casanecessitat de fer una trucada (haviad’ésser molt important, com aratrucar al metge, la policia...), havíemd'anar a casa d'un veí que tingués elque llavors era gairebé un luxe, ofins i tot a la botiga del carrer (aratotes amb data de caducitat), per talde poder-nos comunicar. Poquesvegades pensem en els avantatgesque suposa portar el telèfon a labutxaca o al moneder. Actualment pots gaudir d'una tele-visió des de la qual pots veure gai-rebé in situ i ràpidament el quepassa pel món, i que és molt i variat.Abans, només amb la ràdio, si enpodies tenir, ja que en molts casostots els veïns d'una escala ens aple-gàvem per sentir notícies,concursos,entrevistes... El fet tenia algunavantatge com era una millorcomunicació humana, ara de vega-des no es coneix tothom que viu alteu propi edifici.I si seguim tan sols mirant al nostrevoltant i a la pròpia llar veiem: unacuina de vitroceràmica o d'inducció,

una calefacció que etdóna una agradable calo-reta a l'hivern o un airecondicionat per no patir elsrigors de l'estiu. Qui no recorda,els que som ja grandets és clar, elsbrasers i els mil i un artefactes perno passar fred, i encara en passàvemi força. I els ventalls de l'estiu quenomés aconseguien espantar lesmosques?I ara per visitar les ciutats de tot elmón, encara que només sigui vir-tualment, tenim Internet, quetambé serveix per comunicar-nosràpidament, per gaudir de bonamúsica, vídeos, pel·lícules... És unmón electrònic que de vegades emsembla de ciència-ficció. I desprésguaito l'aspirador, la nevera elèc-trica (abans ja era un luxe tenir-lade gel), el túrmix. I a més, penso quetinc un cotxe per desplaçar-me sivull. Segurament que si de petitam'haguessin dit que tindria carnetde cotxe, no m'ho hauria cregut.Ah!, fins i tot em puc orientar perarribar on sigui, si no conec gaire ellloc on em dirigeixo. Un aparell emfa de guia. I els avenços en medicina? Tenimfàrmacs que solucionen molts pro-blemes que abans no es podienresoldre i uns metges que sabenmolt més que els clàssics metges decapçalera, que eren, això sí, moltatents i fins i tot sacrificats, i assis-tien els malalts a casa seva, cosa aragairebé impensable. Però hi haviapocs mitjans i els aparells per detec-tar malalties eren molt minsos. I els vestits? El meu pare va tenirtota la vida el "traje" de casamentper mudar-se i els dies de cada diaamb un no res es passava. Qui no té

ara unarmari força

o molt assortit?Segurament que parlar de tot el quetenim actualment és gairebé unatasca infinita, i cadascú i en funcióde l'edat ho ha viscut de maneramolt diferent, i a més, hi ha qui novol endinsar-se massa en aquestmón tan canviant que estem vivint iqui s'hi ha posat de ple, d'aquí lanostra llibertat. Només faltaria quetots fóssim iguals! Cada un ha deviure segons els seus gustos i afi-cions, ja que aquest pot ésser elsecret de la felicitat.Per tot el que he exposat, pels can-vis, pels gustos, per les ganes deviure el dia a dia de les novetats odeixar de trencar-se el cap per volerseguir totes les tècniques que vansorgint, cosa difícil perquè dia reredia apareixen novetats, cadascun denosaltres podria escriure el seu llibreparticular i crec que seria divertit i/ointeressant veure els diferents puntsde vista i opinions sobre tot el quet'envolta ara i que té poc a veureamb el que teníem el segle passat.Ara que serà la festa del llibre,podríem començar la nostra tasca iel proper any presentar-la com anovetat. Potser tindríem èxit i tot!Els més joves potser ni es creuriencom era el món fa tan sols cin-quanta anys i fóra bo, crec jo, queho sabessin. Potser apreciarien més tots aquestsartefactes que molts deuen consi-derar normals i com si semprehaguessin existit.

LLAMBREGADES

El llibre de la nostra vida

L

per Àngela Ferrer i Mató

Page 7: El Roure 37

7Opinió

Acabarem destruint la Terra?per Francesc Pararols

arlem-ne... en disposem, lamodifiquem i maltractemcom si fos una finca creada

per viure-hi només nosaltres. Estemen un greu error, només en som unsmolt recents inquilins. La biosfera enel seu conjunt té drets que no podendependre únicament de les nostresnecessitats.Últimament, una mica tard, hemcomençat a adonar-nos de com ésde perillós per a nosaltres prendre elplaneta com un conjunt de recursosdisponibles per a la nostra comodi-tat. Hem desforestat milions de qui-lòmetres quadrats, hem canviat lacomposició de l’atmosfera (el doblede metà i un 25% més de CO2 enl’aire), hem sintetitzat i produït aescala industrial mils de milers decomposts químics, dels quals ningúsap quants són nocius.Però tota la culpa no és solament dela nostra actual civilització mo-derna. Fa 10.000 anys que l’homes’alimenta de la caça i l’agricultura.Aquestes dues necessitats han signi-ficat, per una part, l’extinció massivad’animals. El mamut fa uns 11.000anys que es va extingir, és precisa-ment l’època en què es comencen atrobar els primers campamentsd’humans. I per l’altra part, la neces-sitat d’aigua i sòl cultivable.Aquestes necessitats a mesura quehan anat creixent han comportat ladesforestació de milions de quilò-metres quadrats de sòl vegetal (quetarda milers d’anys a formar-se)amb la seva consegüent desprotec-ció, l’aigua s’escorre cap al mar ambfacilitat i augmenten les zones des-èrtiques.A la primera meitat del just passatsegle XX, com embogits, vàrememprendre la construcció de presesamb la finalitat de retenir aigua per

als regadius, per produir energia pera l’ús humà i així impedir la crescudadels rius.El poder d’absorció de la capa d’ozóde l’estratosfera, impedeix que elsraigs ultraviolats d’elevada freqüèn-cia arribin al nostre sòl. L’ozó és unpoderós bactericida que assegura lasolubilitat de l’aire. Sense aquestadefensa seria impossible l’existènciade tota classe de vida a la terra.Actualment amb l’ajuda de centralstèrmiques o nuclears, incineradores,

el petroli, etc. hem aconseguit fer-hiun forat, un forat de gairebé 30milions de quilòmetres quadrats.Toquem de peus a terra, no ensenganyem, la Terra no es destruiràmai. Serem nosaltres, els éssers viusels que ens destruirem. Podem tallartots els arbres del món, atapeir l’at-mosfera de CO2, destruir tota la capad’ozó, aconseguir l’extinció de totsels tipus de vida. Però la Terra, enmils o milions d’anys, tornarà altracop a crear vida.

P

Page 8: El Roure 37

8 Opinió

PENSIONS-2011 RD 1794/2010 DE 30/12 (BOE DE 31)

TIPUS DE PENSIÓ Amb CC UNIPERS Sense CCJUBILACIÓ Amb 65 742,00 601,40 570,40

Menor de 65 695,40 562,50 531,50INCAPACITAT Gran Inv. 1113,00 902,10 855,60PERMANENT Absoluta 742,00 601,40 570,40

Total 65Total 60-64 695,40 562,50 531,50Total 60 374,00 374,00 352,72Enferm. comu

VIDUÏTAT Amb 65 ó Discap. 65% 601,4052 % Entre 60-64 562,50

Menor de 60 455,30Menor de 60 + CF 695,40

ORFANESA Normal benef. 183,70Menor 18 Minusv. + 65% 361,40Absoluta benef. 639,00

FAVOR Normal benef. 183,70FAMILIAR 1 Benef. + 65 443,90

1 Benef -65 418,10PF Minusv. + 65% 347,60

Minusv. +75% 521,40SOVI 384,50SOVI CONCURRENTS 380,60LÍMIT SOVI + VIDUÏTAT 1.202,80NO CONTRIBUTIVA 347,60TOPE MÀXIM MENSUAL 2.497,91

Pensions 2011Congelació de les pensions i pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes

Tot i que aquest any les notíciessobre l’actualització de les pensionsno son gens satisfactòries per a elspensionistes, no per això volem dei-xar de fer el que hem estat fent elsdarrers anys, en que sempre en elprimer número hem deixat constàn-cia de com han quedat les pensions.Enguany però hem de parlar decongelació, és a dir tot i que la vidas’ha encarit, els pensionistes rebranl’any 2011 el mateix que rebien el2010, a excepció de les pensionsmínimes, que es veuran augmenta-des en un mòdic 1,3%.

Aquesta és la informació i per tantho és també la pèrdua del poderadquisitiu de les persones grans idels pensionistes en general.

Esperem que les coses millorin i qued’aquí a un any estiguem en situa-ció de donar millors notícies.

Narcís Amagat

Page 9: El Roure 37

9Ciutat

VIDA ASSOCIATIVASecció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, departicipació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohesió social.

Homenatge a Josep PujolSerrat

Aprofitant les festes nadalenques,com cada any, varem celebrar unberenar per als nostres socis enaquestes entranyables dates. Latarda va transcórrer amb l’alegriapròpia d’aquests dies de Nadal,amb el berenar, el ball i les can-çons més típiques nadalenques. Ens vàrem disposar a fer tambéun homenatge a un dels nostressocis, molt estimat per tots elsaltres socis i veïns del nostrebarri, Josep Pujol Serrat. En Josepés un home que ha dedicat tot eltemps que ha pogut i més a l’As-sociació de Jubilats La Unió i alseu barri. Sempre ha ajudat totesles entitats de forma totalmentdesinteressada, sempre al serveidel seu barri. Infatigable, honest isobretot molt treballador, i que espe-rem que per a molt temps pugui estarcompartint el dia a dia amb nosaltres. A l’acte hi varen assistir la seva dona,Lolita, i també la seva filla i la sevanéta. Per part de l’Ajuntament vanassistir-hi el Sr. Joan Olóriz, tinent d'al-calde de Polítiques Socials i Coopera-

ció, i la Sra. Marta Combis, directoradel Centre Cívic Pont Major i Pedret. Al final de la festa i per concloure l’actel’Associació de Jubilats La Unió va ferentrega al Sr. Josep Pujol d’una placad’agraïment per la seva gran tasca capal barri i cap a l’associació. Des d’aquestes línies volem felicitarJosep Pujol i la seva família tot el que

han fet pel barri del Pont Major ides de la nostra associació unaforta abraçada, Josep!

Arriba la primavera

Arriba la primavera i amb ella lesfestes als barris i pobles queaquests dies s’engalanen per cele-brar les seves festes patronals.Aquestes festes són motiu de tro-bades entre amics, veïns i fami-liars. Amb la primavera els camps es tor-nen verds i les flors ens brinden elsseus colors i perfums propis d’a-questa estació. Es fan balls perarreu i els carrers s’engalanen peralegria de grans i menuts. S’aconsella que amb la primaveraes prenguin mesures per tenir curade la nostra salut, exercici diari iuna alimentació adequada.

A les portes hi ha les eleccions perescollir als nostres representants. Elnostre desig és que els nostres polítics,escollits pel poble, no s’enredin enretrets inútils i que dialoguin amb res-pecte per arribar a un consens positiuen favor de la ciutadania.Feliç primavera.

ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR Luis Herrera

La gent gran activa, aquesta paraula ens agrada, el que pretén la nos-tra associació és que hem d’afrontar el repte de donar un nou sentita la nostra vida. Cal, doncs, marcar-nos allò que volem fer, tot cer-cant-hi l’equilibri necessari. Tenir una vida activa i saber-la dur a terme no és tan difícil com sem-bla, cal saber administrar el temps, una estona a la família, a llegir eldiari i estar informats, a continuar formant-nos, a passejar i fer acti-vitat física, estar en contacte amb altra gent, a descansar... Algunesd’aquestes coses les trobem en la nostra associació. Cadascú ha detrobar el seu equilibri. Una de les activitats que ens fa sentir actius, són les tardes dels dis-sabtes quan organitzem balls, aquesta activitat és quinzenal. Us ani-mem que vingueu a compartir una tarda de dissabte amb nosaltres. Salut!

ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN DE PEDRET La Junta

Josep Pujol amb la seva dona, Lolita.

Una tarda de dissabte.

Page 10: El Roure 37

10 Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA

Recordant amb sentimentel nostre president Melcior

En l’últim exemplar d’aquesta revista,corresponent al 3r quadrimestre del2010, es publicava una àmplia res-senya sobre el nostre amic i company,i també corresponsal, Josep Casals iDorca, que el mes de setembre del’any passat ens va deixar.Aquest sentit recordatori d’en Josep elva escriure el nostre president MelciorColl i Bonasia. Qui li havia de dir enaquell moment al nostre amic Melciorque en el present número d’El Roure ensortiria una altra per recordar ambmolta tristor i recança el seu sobtattraspàs.Després d’una desgraciada caiguda eldia 20 de desembre a dins l’Ajunta-ment de Girona, i malgrat tots elsesforços fets per les autoritats munici-pals i posteriorment pels facultatius del’Hospital Josep Trueta, el dia 22 vaproduir-se l’inesperat i mai desitjatdesenllaç. Les pompes fúnebres tingueren lloc al’església de Sant Cugat de Salt, ambuna gran assistència de familiars,amics i coneguts. El temple era ple degom a gom.Voldria tenir una florida prosa i poèticaa la vegada per poder plasmar ambaquestes paraules tot allò que en Mel-cior es mereixia que digués. Penso enels bons moments que compartíem ales nostres reunions de Junta i recordoamb nostàlgia aquelles anècdotes queens explicava de quan era jovenet,quan jugava al carrer amb el seu amicEnric Castells, quan va fer el serveimilitar a Madrid, els inicis de la sevavida laboral a la Renfe, i tantes altrescoses que tot plegat ens el fan enyorarencara més. La seva vida professional la conside-rem tot un èxit. Això també quedavapalès en el seu bon fer com a presidentdel nostre Esplai, ja que les orienta-cions que ens donava i les decisionsque adoptàvem sota la seva directriueren pròpies del millor executiu.

Tot el que podria dir d’en Melcior seriapoc. Era jovial, optimista, altruista,intel·ligent, bon amic, bon espòs, pare,avi i besavi. Per tot això i pel record queens ha deixat sempre el tindrem a lanostra memòria i l’enyorarem, com jaho estem fent ara.Pel seu etern descans, pel del nostrecompany Josep Casals i per l’esposadel nostre vocal Sr. Antonio de Inés, laSra. Marina Sala i Reixach, i també perla necessària ajuda al membre deJunta Josep Plana Valls, que està afec-tat d’una cruel i llarga malaltia, es vacelebrar una missa a la parròquia SantNarcís el dia 26 de gener amb granconcurrència, tant de socis com d’al-tres persones i també, en representa-ció dels Serveis Socials de l’Ajunta-ment, del regidor Sr. Joan Olòriz. En elmateix acte, el Sr. Olòriz va fer donació,en nom de l’Esplai, d’emotives plaquesa la seva viuda, Carme, també a la deJosep Casals, Montserrat, i a l’esposade Josep Plana, en record i agraïment

pel seu pas i tasca realitzada al nostreEsplai.Finalitzada l’esmentada donació deplaques, el regidor Sr. Joan Olòriz vadirigir unes sentides paraules a la nom-brosa concurrència, i tot recordant elllibre que havia llegit temps enrere d’unescriptor anglès, va ressaltar el quesignifica l’amistat i la unió solidària i unfutur mes venturós. Va acabar donantles gràcies per haver-lo invitat i desit-jant el millor per a la nostra entitat.Com a punt final d’aquest recordatoridel nostre president Melcior Coll iBonasia sense oblidar tants i tantsaltres socis i amics que també ens handeixat per sempre, vull expressar ennom propi i de tot el contingent delnostre Esplai, el nostre més sentit con-dol per la irreparable pèrdua a tota laseva família i en particular a la sevaestimada esposa Carme.

Amic Melcior, et trobem a faltar i etrecordarem. Descansa en pau.

ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS Pere Plana

Melcior Coll.

Page 11: El Roure 37

11Ciutat

L’Associació està ubicada al carrerMonges, 22 i fou fundada el 15 desetembre del 2006. Així que el propermes de setembre celebrarem el V ani-versari de l’Associació. Des de l’inicis’han organitzat diferents activitats,tallers de memòria, aula de manuali-tats, aula de català, conferències, jocsde taula, taller de costura, gimnàsticade manteniment...Cada any treballem per dur a terme unprojecte nou, l’últim va ser l’aula degimnàstica de manteniment, i per cert,amb molt d’èxit. Aquest any no podemdeixar de treballar i per tant estem ini-ciant un nou projecte, la fusió de vidre.Aquest projecte, tal com hem dit,s’està elaborant, i properament uspodrem oferir aquesta nova activitat, laqual estarà oberta a la ciutat deGirona,és a dir, a totes aquelles perso-nes o grups que hi estiguin interessats. Volem aprofitar aquest espai per agrairel suport que hem rebut de l’Ajunta-ment de Girona per dur a terme aquest

nou projecte (amb la compra del fornde vidre) i també del professorat quetreballarà sense cap ànim de lucre pertirar endavant aquesta tasca. Trobarpersones que estiguin disposades aensenyar, compartir, restar hores delseu propi temps... és un gran regal per

a la nostra associació i per aquestmotiu volem donar les gràcies moltespecialment a les senyores. M.Àngels Bahí, Rosa Boada i ConsueloToledano. “ Vell és el que viu de records. Gran ésel que viu de projectes.”

ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN DE LA VALL DE SANT DANIEL La JuntaVIDA ASSOCIATIVA

Amb motiu de les festes nadalen-ques, el Centre de Jubilats Taialà vaorganitzar el sopar de cap d’any.Aquest va tenir força èxit de partici-pació: érem 150 socis! La vetllada vaser molt agradable i varem aprofitarper xerrar, riure i ballar una llargaestona. A més, com ja és costum alnostre centre, varem rebre la tanesperada visita de la nostra alcal-dessa Anna Pagans, a la qual agraïmla seva presència hores abans de lamitjanit per desitjar-nos el millor decares a l’any vinent. A part de les celebracions típiquesdel Nadal, també tenim projectes decares als pròxims mesos entre elsquals es troben: visitar la SagradaFamília, participar en el carnaval delbarri amb les disfresses que nosal-tres mateixos hem dissenyat, o fins itot ja estem començant a preparar elsvestits de paper que més endavantens posarem per desfilar.

Totes les activitats són possibles grà-cies a la col·laboració dels socis delcentre i de la Junta, que sense ells i

sense la seva il·lusió i predisposicióno es podria fer realitat. Moltes grà-cies a tothom.

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ M. Oliva Moreno Velasco

Un taller a l’esplai traballant la fusió del vidre.

El sopar de cap d’any.

Page 12: El Roure 37

12 Ciutat

Una de les activitats que tenen mésèxit entre la gent gran solen ser lesobres escèniques, en les qualspoden exhibir les facultats artístiquesque durant la vida activa tothom,d’una manera o d’una altra, hem con-templat amb fruïció i desig d’imitar od’entrar-hi de ple amb unes dots quefins que no ens hi endinsem nopoden percebre’n el seu goig. I d’això a l’Esplai en podem parlarmolt extensament, perquè és possi-ble que el grup escènic conegut com“La cuca de llum” sigui un dels pio-ners en aquest camp de la jubilacióactiva, i ho fa amb una experiència jacontrastada i oferta a infinitat d’esce-naris d’arreu del nostre país. El seu prestigi rau, precisament, en elmanteniment de la mateixa direcciódes de la seva creació, en mans doc-tes, segures i d’una sensibilitatposada a prova per infinitat de cir-cumstàncies que per llei natural esvan succeint, que comporten mancao canvis de personal. “La cuca dellum”, que és la companyia amateur

que mostra la vida escènica de l’enti-tat de Gent Gran de l’Esplai, s’ha inte-grat de ple al cúmul d’activitats quees practiquen als nous locals i perdonar-nos un primer tast de la sevavitalitat escènica, ja ens han ofertuna senzilla i original peça teatral

amb la qualitat artística que des de fatemps ens han anat demostrant.La instància Antoni Culubret en testi-monia la seva actuació amb un detallde l’obra “La porteria”, que fou moltben acollida pels socis que omplirenles sales polivalents. Enhorabona!

GENT GRAN “L’ESPLAI” Enric Homet

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA Marcos Cano

Aquest any, degut a la manca de tempsi a l’augment del nombre d’activitatsrealitzades al centre, no hem pogutcol·laborar en els dos últims números. La cel·lebració del Carnaval ha estat totun èxit gràcies a la gran participaciódels socis i socies. Com a novetats encursos i tallers hem inclòs a la nostraprogramació els Balls de Saló.Per primera vegada ens animem a par-ticipar en el Dia del Llibre per SantJordi. Motivats per aquest esdeveni-ment hem creat un punt de lectura ambla finalitat de facilitar l’ accés al préstecde llibres. Per recolzar aquestes inicia-tives hem incentivat els tallers de lecto-escriptura per a gent gran.De cares als mesos d’abril i maigestem preparant el Taller d’Art Floral i elConcurs de Flors i Coques.Esperem que per a la propera ediciópuguem incloure alguna novetat.

VIDA ASSOCIATIVA

El grup escènic “La Cuca de Llum”.

Un curs de Balls de Saló.

Page 13: El Roure 37

13Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA

Un cop acabades les festes nada-lenques, a l‘Associació de Pensio-nistes i Jubilats de Sant Joan hemtornat a emprendre els nostres cur-sos, basats una vegada més enactivitats que fomenten la salut,com per exemple el curs de gim-nàstica de manteniment, i d’altresde caire més lúdic, com el curs depunt de creu. Cal remarcar, dinsd’aquest ventall de cursos, el desevillanes, que ha estat la nova incor-poració d’aquest any i que ha tingut tanbona acollida entre la gent del barri.

Destacar també entre les prioritats i elsgustos d’aquest grup de pensionistesels jocs de taula que amenitzen cada

tarda la Llar, on les senyores orga-nitzen divertides partides de bingo iels homes acostumen a fer granspartides de cartes.Els més atrevits tenen també cabudaen aquesta associació que quinze-nalment, els diumenges, organitzaun ball, especialment amè per car-naval.Així que ja veieu, si voleu passar unabona estona gaudint de les diverses

activitats i amb bona companyia, nodubteu a apropar-vos al carrer Taga.Ens farà molta il·lusió rebre-us!

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN Maria Marín Blàvia

Dintre de les activitats habituals que esdesenvolupen al Centre, cal destacarel gran nombre de participants al Tallerde Preservació de Memòria que diri-geix el Sr. Joan Plana, psicòleg i mem-bre de la Junta de l’Associació de GentGran del nostre casal.Es tracta d’un taller específic de pre-

venció de la memòria que ajuda ambpautes orientadores i exercicis a pre-servar-la.Complementant aquest tema hi haaltres tallers, amb molt èxit de partici-pació, com: Risoteràpia, Activació iGestió Vital, Respiració i Relaxació,etc.

A primers de març començarà un altretaller promogut per l’Àrea de Salut del’Ajuntament: Memòria i Teatralització,del qual ja tenim cobert el nombre deplaces disponibles.Amb totes aquestes activitats a lesquals dóna prioritat l’Associació es volatendre tot allò que pot suposar unamillora per a la qualitat de vida.Evidentment, continuem fent totes lesaltres activitats que tenim programa-des, que pel seguiment que tenencompleixen amb els interessos demolts dels socis i usuaris del Centre.Una de les opcions més motivadoresés també el teatre i està previst que lesdues associacions (gent gran i veïns)estrenin l’obra de Molière Les DonesSàvies, cosa que posa una vegadamés de relleu el tarannà intergenera-cional de la nostra institució.Ens trobareu a facebook o per correuelectrònic a: [email protected]

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR-MONTILIVI” Josep Majó

Contents i feliços hem arribat al 2011, un any més que hapassat volant. Nosaltres continuem fent activitats diverses:cursos de català, ioga, taller de memòria i aula d’ordinadors.Tenim gent jove molt maca que ens ajuda molt. També man-tenim xerrades culturals, concerts, poesia, contes, confe-rències de totes classes en fi, una mica de tot, mentre espe-rem que algun dia ens facin anar a un altre lloc més gran. Sivoleu venir, ja ho sabeu, segur que us agradarà i ho passa-reu molt bé. Per molts anys!

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL La Junta de l’Associació

Un taller de Preservació de la Memòria.

Page 14: El Roure 37

14 Ciutat

REPORTATGE

En aquests nostres temps les cosesvan molt de pressa. Tot canvia. Totes transforma, tot evoluciona ràpi-dament. Podem comprovar-ho enels més variats aspectes. I com nopodia ser altrament, també ho fanles ciutats, i la nostra no ha de seruna excepció. Estem presenciant, enaquests anys inicials del segle XXI,les obres del que serà el tren d’altavelocitat al seu pas per la ciutat. Elpassat segle XX també va començaramb una obra de gran transcendèn-cia: l’enderroc de les muralles. Finsaquell moment l’aspecte de la ciutatera més semblant al que oferia en

l’Edat Mitjana que el que va presen-tar en el futur. Prescindir de lesmuralles va permetre iniciar l’obrade l’Eixample, que va significar elnaixement de la Girona moderna.L’expansió urbana ja no parà. Primera passes curtes, cada vegada allar-gant més el pas. Sobretot en lasegona meitat de la centúria, quanja s’havien superat les calamitats dela Guerra Civil, que ho havia frenattot. De moment les obres del trenestan afectant molt el teixit urbà.S’ha hagut de sacrificar el Parc Cen-tral, tallar carrers, canviar direccionsde trànsit. Molts veïns de la zona

afectada han experimentat moltesmolèsties, i alguns fins i tot impor-tants pèrdues en els seus comerços.Però tot això s’ha de considerar queés passatger, que les obres s’acaba-ran, que tindrem una nova estaciódel ferrocarril i una altra d’autobu-sos. Que els trens circularan senseinterferir-se, ni tan sols visualment,en l’àmbit urbà. Els gironins tindremla possibilitat de traslladar-nos agran velocitat. La distància entreGirona i Barcelona, que és la mésfreqüentment transitada, tot i queserà la mateixa en quilòmetres,s’haurà reduït notablement en

El que va d’un segle a l’altre

Foto: Juanjo Valeros

Page 15: El Roure 37

15Ciutat

temps. I els qui hagin de recórrerllargues distàncies ho podran feramb molta comoditat i gran rapi-desa . Quan començaren a circularels primers trens pel nostre país, amitjan segle XIX, la seva velocitat esreduïa a quaranta quilòmetres perhora, i es considerava una velocitatexagerada, altament perillosa. Elsque ja tenim molts anys podemrecordar que els trens exprés mésràpids tardaven dues hores i mitjaper anar de Girona a Barcelona, aixòsi no portaven retard o alteracionsd’horari que eren molt freqüents. Apoc a poc s’ha anat guanyant temps

i la durada d’aquest viatge s’hareduït a menys de la meitat, i encaraes reduirà més. Els avenços no vanmai sols, el progrés en un sectorsempre va acompanyat per moltsaltres. Amb tota seguretat la circu-lació del tren d’alta velocitat aniràacompanyada d’innovacions i demillores en molts aspectes. Em sem-bla molt difícil preveure en què.Potser els entesos ja ho tenen pre-vist. Però sempre poden esdevenirfets sorprenents, coses que ningúhauria previst arriben inesperada-ment. Quan va començar el segle XXi Girona es va deslliurar de les mura-

lles i va endegar l’Eixample, es podiapreveure en tota la seva amplitud elque havia d’esdevenir al llarg d’a-quell segle? Tantes i tantes conques-tes aconseguides per la humanitaten general, pel nostre país en parti-cular i més concretament per la nos-tra ciutat. Progrés en l’expansióurbana, en les comunicacions, enl’edificació, en el confort de la llar,en l’educació a tots nivells, en laseguretat social, en la ciència i latècnica, en la medicina i la cirurgia,en les condicions laborals, en l’úsd’una moneda única europea i ambuna gran permeabilitat en les ja gai-rebé inexistents fronteres. Els ciuta-dans de fa cent anys s’assabentavenpel periòdic de les notícies molt des-prés d’haver-se produït. Ara la tele-visió ens les ofereix al moment. I perInternet es pot llegir el diari dedemà. Però també ens podríem pre-guntar si al mateix ritme de totsaquest avenços s’ha produït igual-ment una millora en els valorshumans.Ens trobem en l’inici de la segonadècada del segle XXI; en aquestsonze anys ja s’han produït moltscanvis. Què ens espera el que restade segle? Pregunta difícil de respon-dre. Molts de nosaltres hem estattestimonis de moltes realitzacionsesdevingudes en el passat segle XX;el final d’aquest nou segle ja no elveurem. Seran les noves generacionsles que podran constatar quès’haurà aconseguit al llarg d’aquestacentúria que va començar quan laciutat de Girona estava atrafegadaamb les obres del tren d’alta veloci-tat.

Enric Mirambell i BellocCronista oficial de la ciutat de Girona

Foto: Juanjo Valeros

Page 16: El Roure 37

16 Consell G.G.

mb data 27 de febrer, a les5 de la tarda, a la sala de laJunta de Govern de l’Ajun-

tament de Girona, es va celebrar elple del Consell Municipal de la GentGran corresponent a l’any 2007. Lasessió va ser presidida per l’alcaldessade Girona, Sra. Anna Pagans, i vacomptar amb la presència del tinentd’alcalde de Polítiques Socials i Coo-peració, Sr. Joan Olòriz que és elsecretari, així com d’altres regidorsde l’Ajuntament i representants d’as-sociacions i entitats gironines que ensón membres.La sessió es va iniciar amb la saluta-ció de l’alcaldessa a tots els assis-tents. En la seva intervenció, la Sra.Pagans va destacar el fet que el Con-sell de la Gent Gran mantingui desde fa anys la seva activitat demanera continuada mitjançant lesseves dues comissions: Gent gran iciutat i el consell de redacció de larevista El Roure.Acte seguit es va seguir l’ordre deldia amb la lectura i aprovació del’acta de la sessió anterior i l’exposi-ció per part dels membres de les duescomissions esmentades de quinahavia estat la tasca feta l’últim any En representació de la comissió Gentgran i ciutat, va parlar el Sr. NarcísAmagat, que va manifestar que, mal-grat que es considerava que la dinà-mica de funcionament de la comissióera l’adequada, l’any 2007 no s’haviarespectat el calendari de reunionsperquè únicament se’n havien fettres de les cinc que estaven previstes. El Sr. Francesc Pararols va manifestarsatisfacció per com estaven quedantels diferents números d‘El Roure desque s’havia reestructurat, destacantperò les dificultats que hi havia per-

què sortís la revista i arriba als lec-tors en la data prevista.A continuació va prendre la paraulala Sra. Dolors de Juan per exposarl’evolució del Servei d’Atenció aDomicili (SAD). Es va destacar quel’any 2007 s’havia arribat, amb un omés serveis, a un total de 986 usua-ris, que representen el 7.88% de lapoblació de més de 64 anys de la ciu-tat. Això va significar un creixementdel 46,73% respecte de l’any ante-rior. El creixement més significatiuva ser el del servei de teleassistència,que ha crescut més del 60%.El Sr. Joan Oloriz va intervenir acteseguit per parlar de la Llei de laDependència, i va reconèixer les difi-cultats de calendari, de finançament,de manca de recursos, etc., que hihavia en el seu desplegament.Alhora, va destacar l’avenç tanimportant que significava per al nos-tre país l’aprovació d’aquesta llei,que reconeix com a dret universal elque tenen les persones dependents arebre atenció.Es va informar que a Girona s’haviareforçat el Servei d’Atenció a la GentGran per poder fer els Plans Indivi-duals d’Atenció (PIA) de les persones

dependents i que fins aquella datase’n havien fet 69. El tema de ladependència va provocar força pre-guntes i comentaris per part delsassistents al ple, que en general vanmanifestar la seva satisfacció pel fetque s’hagués exposat la situació ambclaredat.Finalment, la Sra. Sandra Pascual,infermera de l’Equip Municipal dePromoció de la Salut (EMPSA), vaproposar que el dia 1 d’octubre de2008 es commemorés a Girona el DiaInternacional de la Gent Gran, datainstituïda per les Nacions Unides ique el Consell tingués una partactiva en la seva organització, a fique cada any aquesta fos una diadafestiva per a la gent gran de la ciu-tat.Es va obrir un torn de precs i pre-guntes en què es van mantenir rei-vindicacions d’anys anteriors: serveispúblics - sobre això es va informarque els de Barri Vell ja estan pressu-postats- i millora de la numeració demolts dels edificis de la ciutat. La reunió plenària es va tancar, i esva convocar els seus membres a lareunió del proper any.

Consell Municipal de la Gent Gran

27 DE FEBRER DE 2008

Ple del Consell Municipal de la Gent Gran

A

Page 17: El Roure 37

17Entrevista

- Maria: Soltera o casada?- Soltera, per desgràcia! No he tro-bat ningú…- Vaja… No em digui que no vatenir mai cap pretendent?- Sí, un…- Doncs, per què no s’hi va casar?- Perquè era molt pobre i baixet.- On vivia llavors?- Jo vaig néixer al mas Giralt deRiudellots de la Creu, però a catorze

anys vaig venir a viure a Girona.- Com va ser això?- És que allà a Riudellots hi havia elsenyor Miquel Oliva que dirigia unesexcavacions arqueològiques i josempre era amb ell, ajudant-lo entot el que ell em deia.- El va acompanyar a algun llocmés? - Sí, també anava amb ell a lesexcavacions que feia al poblat ibèric

d’Ullastret. Em deia que em casariaamb el guardià, però ell em va fervenir a Girona.- A què fer?- Em va nomenar auxiliar de la Casade Cultura.- Quina feina hi feia? - De tot: la neteja, portar les car-tes… Ui! Si li expliqués tota la mevahistòria! Jo sóc amiga de l’ArcadiCalzada, d’en Nadal, del bisbe…

Maria Moncanut Simon va néixeren un mas de Riudellots de la Creu,prop de la casa on es va refugiar elmaquis Quico Sabater amb qui vaparlar moltes vegades i que,segons ella, era un bon home. Undia ella va tancar un guàrdia civilal corral de les ovelles i després unaltre guàrdia civil li va ensenyar atirar amb pistola. A Riudellotsmateix es va fer amiga d’en MiquelOliva Prat, que dirigia per allà unesexcavacions arqueològiques i quese la va emportar a Girona a treba-llar amb ell a la Casa de Cultura.Més tard la va fer ordenança del’església de Sant Pere de Galli-gants i, finalment, recepcionistadel Museu d’Art on va ser la pri-mera dona de Girona que va vestird’uniforme. Afirma que van ser ellai en Miquel Oliva els que van orga-nitzar la primera exposició de florsdel mes de maig.

Maria MoncanutSimon

Va ser organitzadora de la primera exposició de les flors i la primeradona de Girona amb uniforme com a recepcionista al Museu d’Art.Parlava sovint amb el maquis Quico Sabater i diu que era bon home.

Fotos: Jordi S. Carrera

Page 18: El Roure 37

- Expliqui, expliqui.- Miri, després el senyor Oliva em vafer ordenança de Sant Pere de Galli-gants.- Què hi feia?- De tot, de dia i de nit.- De nit també?- Sí, perquè si es disparava l’alarma,la policia em venia a buscar lesclaus a casa. En tenia un manyoc!- I què més hi feia?- En Miquel i jo vam organitzar aSant Pere la primera exposició deflors del mes de maig. Jo l’obria i latancava.- Va treballar en algun altre lloc?- Sí, al Museu d’Art del palau epis-copal quan el van inaugurar.- De què feia?- Estava a recepció. Atenia els visi-tants i venia llibres. Vaig ser la pri-mera dona de Girona a vestir uni-forme.- Com era?- Un vestit jaqueta amb corbata isabates.- Devia veure passar cada dia el

bisbe?- Sí, el doctor Camprodon i mossènPadrós. Si mossèn Padrós no hi erajo rebia les visites pel bisbe.- Hi parlava, vostè, amb el bisbe?- Cada dia. Venien molts capellansque hi van guanyar molt amb mi.- Ah, sí? Per què?- Perquè els obria la porta a toteshores.- Li donaven propina?- No, només caramels. Jo sóc amigade molts capellans.- Com ara quins?- De mossèn Pere Casellas, que ja ésmort, i que em deia “la cosineta”; demossèn Alfons Riera, de mossènJordà…- Li van fer un homenatge quan esva jubilar?- Pel Museu d’Art, no. L’homenatgeme’l van fer per ser voluntària de laCreu Roja. La senyora Bonet em vatrobar un dia per la Rambla i em vademanar si me’n volia fer.- En què va consistir l’homenatge?- L’Albert de Quintana, el coneix,

oi?, em va dir que m’havia guanyatla medalla dels vint-i-cinc anys.Però jo em pensava que seria d’or ino ho era. Era de plata.- És d’alguna altra associació?- Sí, també sóc donant de sang. Ja lihe dit que la meva història era moltllarga.- Què més m’explica, doncs?- Que jo vaig parlar moltes vegadesamb el Quico Sabater.- Caram! Com va ser això?- Quan encara vivia a Riudellots dela Creu, que és al costat de la Mota,la població on ell anava sovint.- A què fer?- Anava a un casa de pagès que esdiu can Bota, i que és a prop de casameva. S’aturava a parlar amb lagent de pagès i amb mi que solia seral camp, pasturant vaques i ovelles. - Quico Sabater era un maquisantifranquista, com era ell?- Molt maco i crec que era una bonapersona. Ell no matava la gent.Sempre em deia que no ho digués aningú, que l’havia vist.

18 Entrevista

“...a Riudellots hi havia el senyor Miquel Oliva que dirigia unesexcavacions arqueològiques i jo sempre era amb ell, ajudant-lo en totel que ell em deia”

Page 19: El Roure 37

19Entrevista

- Doncs, per què el van matar siera tan bon home?- És que un dia va trobar-se amb eltinent de la Guàrdia Civil a la festamajor de la Banyeta i li va dispararquan li va demanar la documenta-ció.- Oh, caram! Llavors el devien per-seguir?- Sí, és clar. I un dia la Guàrdia Civilva saber que era a can Bota, vananar allà i el van envoltar.- I què va passar?- Que en Quico es va defensar. Vapujar al pis de dalt de la casa, vasortir per un forat de la paret i es vaescapar ferit. Va agafar el tren aRiudellots de la Selva i un del some-tent al va rematar a Sant Celoni.- Què més recorda d’aquests fets?- Que allà a can Bota la GuàrdiaCivil va agafar els seus companys,que es van entregar, i no sé per quèels van matar sense interrogar-los.Els van pujar a un camió i els vanbuidar a les portes del cementiri deGirona.- Així vostè no devia ser pas gaireamiga de la Guàrdia Civil?-Sí, que ho era. Venien per casa

meva i una vegada quan era petitaen vaig tancar un dins el corral deles ovelles.- Què hi feia allà dins el guàrdia?- Li agradava mirar com les ovellesmenjaven.- La devien castigar fort a vostè?- No, al revés. Després un d’ells emva ensenyar a tirar amb pistola.- Maria Santíssima! Pleguem queper aquest camí al final ens posa-ran tots a la presó.

Pere Madrenys

- Una flor- La rosa.- Un color- El vermell.- Una pel·lícula- Marcelino, pan y vino.- Un actor- Sara Montiel.- Un rei?- El Príncep d’Espanya que em vaabraçar un dia que va venir aGirona.- Un Papa?- Joan XXIII.- Un futbolista?- Guardiola.- Divorci?- No.- Avortament?- Tampoc.- El fet més agradable de la seva vida?- Un viatge que vaig fer a Madridamb el senyor Pell. Vam estar enun hotel de cinc estrelles. - Què hi ha més enllà del cementiri- El cel.- M’ha dit alguna mentida?- No en sé dir, de mentides.

A RAIG!

Page 20: El Roure 37

20 Qualitat de vida

VELLESA

óc d’aquells que creuenque la paraula “vell” éssinònim de saviesa i que cal

tenir-hi respecte i consideració. Enel món que ens ha tocat viure sem-bla que tot ha d’anar ràpid i que,com les modes, és més important elcanvi que el propi valors de lescoses. Per això, el rol, l’experiència iel capital social que pot aportar lapersona gran a la societat actual hade tenir tota la consideració que esmereix i en aquest camí cal que tre-ballem plegats les associacions degent gran i les administracions.Hi ha cultures a la regió del Caucasque desconeixen en el seu idiomaels termes vell i envellir i els anome-nen “dones i homes de llarga vida”.Són comunitats en què la cultura i

les tradicions s’han transmès per viaoral i en aquestes persones es dipo-sita el saber de la comunitat. És unaexpressió que m’agrada especial-ment i he fet meva encapçalant eltitular d’aquest article.Perquè al meu parer ara s’és vellquan la societat ho diu i l’edat cro-nològica no n’és únicament el fac-tor clau. En la mesura que es va pro-duint aquest canvi en la considera-ció social de la vellesa i que, peraltra banda, va augmentant l’espe-rança de vida de les persones, elsplantejaments sobre les necessitatsde les persones grans es modifiquentant des de dins com des de fora delcol·lectiu.Hi ha grans diferències entre elsancians de finals dels anys setanta,

“beneficiaris” de serveis assisten-cials dintre o fora del domicili, i elsde la primera dècada del 2000,“usuaris” de serveis assistencials id’altres. La diferència ve donada engeneral per les majors capacitats ipreparació de les persones, lamillora general de la qualitat devida i el sentiment reivindicatiu deformar part d’una societat com aciutadans de ple dret. La gent seràmolts anys “gran” i per tant s’ha depreparar per ser-ho amb una vidasatisfactòria i de qualitat. És el queanomenaríem la cultura en l’enve-lliment actiu.I és des de les administracions quela intervenció professional ha d’en-caminar-se cap a la promoció i par-ticipació social. Determinadesaccions poden fer coincidir les acti-vitats d’assistència i de promociósocial, però l’assistència no potsubstituir la promoció. En les actuacions professionals cadacop es parla més de la promoció del’autonomia personal i d’allargar elmàxim de temps les possibilitatsque les persones es mantinguin alseu domicili i entorn social. L’enve-lliment i la limitació o pèrdua dedeterminades capacitats no had’impedir, a les persones en generali a les persones grans en particular,que siguin agents actius del devenirde la societat. Les administracions,els professionals, les persones inte-ressades i els recursos assistencials,mecànics i tecnològics han de por-tar-nos cap a aquesta direcció. El gènere i les diferències encaraexistents entre món urbà i rural sóndues variables que condicionenl’envelliment actiu. Al món urbà les

Les dones i els homes de llarga vida del segleXXI: de la vellesa assistida a la vellesa activa

S

“ ...Perquè la vellesa no sigui una paròdia ridícula de la nostraexistència anterior, no hi ha més que una solució, i és seguirperseguint les finalitats que donin un sentit a la nostra vida:dedicació a individus, col·lectivitats, causes, treball social o polí-tic, intel·lectual, creador...”

Simone de Beavoir

Page 21: El Roure 37

21Qualitat de vida

dones senten menys control social iinicien el camí cap a la igualtatabans que al món rural. El pes de lesdones en la vida associativa darrera-ment n’és una realitat cada cop mésestesa. A Girona, als centres cívicstenim una majoria d’usuàries i alscasals de gent gran la seva presèn-cia és cada cop més significativa enles juntes directives.Aquest fet el podríem denominar“apoderament”, és a dir, l’habilitatde les persones per poder aconse-guir la comprensió i el control sobreles forces personals, socials, econò-miques i polítiques que influeixenles seves vides amb la finalitat depoder actuar en la millora de lesseves condicions de vida. Aquest ésel camí i l’objectiu a assolir.Només des d’una actitud oberta éspossible promoure la participació inomés des d’una actitud oberta espot aprendre a través de la participa-ció. Perquè es doni la participaciósón imprescindibles quatre elements:VOLER (nivell de motivació), PODER(capacitat, habilitats i vies que hopossibilitin), SABER (coneixements,mètodes, tècniques) i RECONEIXE-MENT (valor social positiu).

Com a conseqüència de les refle-xions que he compartit al llarg d’a-quest article s’entendran millor lesactuacions i propostes municipalsque desenvolupem des de l’Ajunta-ment, que s’emmarquen en l’objec-tiu que anomenem: Girona ciutatinclusiva.Per això hem desenvolupat:

� Uns Serveis Socials d’Atenció Pri-mària i SAGGID com a instru-ments de prevenció i atenció a lagent gran dependent i no depen-dent. Sempre es té com a fil con-ductor la promoció de l’autono-mia personal.

� L’Equip Municipal de Promocióde la Salut, que promou activi-tats per un envelliment actiu isaludable.

� Els centres cívics, que fan unatasca de suport i dinamització deles associacions.

� Una programació d’activitats ex-clusives per a gent gran i interge-neracionals: culturals, esportives,lleure...

� La dinamització del Consell Mu-nicipal de la Gent Gran, ambcaràcter participatiu, consultiu,de promoció i de supervisió.

� La participació de la gent gran enels projectes transversals de l’A-juntament com la taula de mobi-litat, el Consell de Cohesió i Ser-veis Socials, el Pla Educatiu deciutat, el projecte de biblioteques“Lectura Fàcil”...

� El treball amb altres institucions:UdG, “Socialització i envellimentactiu”.

Joan Olòriz SerraTinent d’alcalde i regidor de l’àreade Polítiques Socials i Cooperació

“... el rol, l’experiència i elcapital social que potaportar la persona gran ala societat actual ha detenir tota la consideracióque es mereix i en aquestcamí cal que treballemplegats les associacions degent gran i lesadministracions”

Page 22: El Roure 37

22 Qualitat de vida

GASTRONOMIA

PREPARACIÓPeleu les patates i talleu-les a trossos gros-sos. Raspeu la pell de les pastanagues italleu-les a rodanxes. Trossegeu el bròquil il'api (només les tiges, sense les fulles).Talleu els porros i la ceba a trossos. Poseu un bon tros de mantega en una olla;quan s'hagi desfet, aboqueu-hi els trossosde ceba i enrossiu-los una mica. Després,afegiu-hi la resta d'hortalisses. Remeneu-ho i, passats un parell de minuts, condi-menteu-ho amb unes quantes llavors decoriandre, , una fulla de llorer, julivert trin-xat i salpebreu-ho generosament. Torneu a remenar-ho perquè els condi-ments es barregin bé amb les verdures ideixeu que cogui durant un parell deminuts. Afegiu aigua a l'olla fins que les verdures

quedin ben cobertes i deixeu que coguin,amb l'olla tapada. Quan les verdures siguin cuites, passeu totper la batedora per tal d'aconseguir uncrema ben fina. Si convé, rectifiqueu-la desal i pebre. A l'hora de servir-la afegiu-hi un rajolí decrema de llet per sobre i guarniu-la ambunes quantes fulles de julivert.

Crema de verdures Ingredients per a 10 persones

MENÚ DE PRIMAVERA

PREPARACIÓEl peix deixant-lo sencer i el salpebrarem.A continuació li fem uns talls al llom, senseacabar de travessar-lo, on hi posem unesrodanxes de llimona.Amb una safata de anar al forn posar unabase de patates tallades rodones i passadesper la paella, tallar una ceba per sobre deles patates i al damunt al peix. Tirar pesobre un raig de oli i al suc de una llimona,ho introduïm al forn a temperatura mit-jana.Mentre el peix es va coent fem una picadaen el morter d’alls , julivert, ametlles torra-des i un pols de pa ratllat.Afegir el tomàquet sense llavors — millor siestà escalivat — el vi, el pebre negra i el

vermell, i ho remenem to molt bé. Ara tirala picada per sobra del peix abaixant el foci, durant una minuts, anem regant el peixamb el suc de la picada.Si el deixem aproximadament una mitjahora no quedarà ni ressec ni massa cuit, totdepèn de quina sigui la mida del peix.

Peix al forn Ingredients per a 4 persones

Luís Herrera Díaz

INGREDIENTS:

� 4 patates� 5 pastanagues� 2 porros� 1 bròquil� 1 api� 1 ceba grossa� Llavors de coliandre� Crema de llet� Julivert� Llorer� Sal i pebre

INGREDIENTS:

� Peix gros, sencer peranar al forn� 2 llimones� 1 raig de vi blanc sec� Pebre negre� Pebre vermell dolç� Sal i oli� Pa ratllat� Ametlles torrades� Tomàquet madur� Alls i julivert� Patates (opcional)

Page 23: El Roure 37

23Cultura

FELIGRESOS

a setantena de capellansgironins que integren elFòrum Joan Alsina han

publicat un document en el queopinen sobre l'actual escassetat desacerdots i seminaristes que hi ha alnostre bisbat. La mitjana d'edat delscapellans és de 70 anys i el nombrede seminaristes és només de 7, el

que fa preveure una manca alar-mant de clergat actiu d’aquí a poctemps.Segons ells, el bisbe està equivocatquan pensa solucionar-ho mitjant-çant les pregàries i fent agrupacionsde parròquies, afirmant que aquestesmesures han fracassat rotundament.La conclusió dels capellans del Fòrum

és que "Déu no escolta aquests precsperquè no són del seu grat".Per ells, la solució es que els mem-bres de cada comunitat cristiana ele-geixin lliurament els seus pastors,que poden ser homes o dones, casatso solters,"sense que hi hagi senyorsni súbdits, segons el consell deJesús”.

L’església, un ramat que es queda sense pastors

L

Capellans del Fòrum Joan Alsina diuen que és inútil demanar vocacions a Déu. Proposen que

sigui el poble qui elegeixi els presidents de les comunitats, casats o solters, homes o dones

ESCASSETAT DE CAPELLANS

L’escassetat del que habitualment s’ano-menen vocacions religioses és un fet fàcil-ment constatable i acceptat per tothom.Potser caldria remarcar que, des d’aquestaperspectiva, ens trobem ja en una situacióde migradesa per sota de límits raonables.Malgrat aquesta coincidència, quan estracta d’analitzar, fer el diagnòstic i pro-posar camins de sortida, les conclusionssón molt diverses.Podríem presentar tres actituds fonamen-tals:1.- Els que atribueixen la crisi a causesalienes: el materialisme, l’hedonisme, elrelativisme... Proposen un reforçament del’ortodòxia i un replegament a les trinxe-res doctrinals dels concilis de Trento iVaticà I. Per a ells l’acció més eficaç ésintensificar les pregàries i rogatives per-què Déu ens atorgui aquest do tan preuatde les vocacions.2.- Els que intenten posar-hi pedaçosagrupant parròquies en els nuclis mésgrans o multiplicant els serveis sagramen-tals d’un capellà anant de poble en poble.Aquest sistema agrada molt a la jerarquiaperquè no canvia res de l’estructuraactual. En alguns llocs com al nostre bis-bat, s’apunta cap a una participació mésforta del laïcat en els llocs on no hi hacapellà, preparant-lo per animar cerimò-nies litúrgiques i Celebracions de laParaula.3.- Els que pretenen substituir l’estructurapiramidal actual per una església/comuni-tat que sigui el Poble de Déu, tal com diuel Vaticà II. Voldrien retornar als trets mésgenuïns dels ministeris i carismes que ani-

maven les primeres comunitats cristianes.Cada comunitat tindria la persona esco-llida d’entre ells per presidir-los.Després de tant de temps d’exercitar lesdues primeres actituds sense aconseguircap dels objectius previstos, estem con-vençuts que han fracassat rotundament ihan fet evident el seu anacronisme, quehan caducat irreversiblement . Es podriaconcloure que Déu no escolta aquestprecs, perquè no són del seu grat.Davant dels reptes que tenim sembla quel’Esperit no ha bufat per allà cap on ensentossudim anar. Ens convé, per tant,escoltar millor l’Esperit, discernir amb méscura els signes dels temps i aprofundir elspunts de referència que ens ha suggerit deforma especial a través de la veu autorit-zada del concili Vaticà II. El sentit de la fede tota l’Església també empeny enaquesta direcció.Tots aquests aires ens porten a recuperarl’experiència d’aquelles primeres petitescomunitats que tenien molt clara la fitacap on avançar, malgrat els esculls i leslimitacions amb què s’entrebancaven:maldaven per tenir un sol cor i una solaànima, perquè ningú no visqués en la indi-gència (Actes 5 32-24) i perquè les víduesi els orfes tinguessin una llar. La sevamanera d’acomplir el manament bàsic deJesús era servir i compartir el que eren itenien: la fe, els béns i les capacitats, elpoder i els ministeris. En el Regne de Déuque anaven construint, encara molt ten-dre i feble, no hi havia senyors ni súbdits,primers ni últims, generals ni tropa.Havien entès que ningú no s’ha de fer dirmestre, perquè de mestre només n’hi haun i tots els altres som germans (Mateu23, 8).

No tenim pas constància que hi haguésoficis excloents ni funcions reservadesa persones marcades en cerimònies rituals.Sant Pau insisteix molt en la diversitat dedons que l’Esperit distribueix a discrecióper a l’edificació de l’únic Cos de Jesucrist.És la comunitat que reconeix aquests donsi els organitza per al seu creixement imaduració. Els serveis i ministeris no eslegitimen per la crida i consagració delsjerarques, sinó per l’encàrrec de la comu-nitat, que sovint és ratificat pel bisbe oper l’apòstol.La persona escollida presideix les celebra-cions eucarístiques en què s’exerceixen elsdiversos carismes (predicar, denunciar,discernir, compartir, interpretar...), totgarantint la pluralitat i la participació detots en igualtat d’oportunitats. I, és clar,no hi havia discriminació ni incompatibili-tat per raó de sexe o d’estat civil a l’horad’exercir aquest ministeris.Ara, que som a prop del Dia del Seminari,oferim aquestes reflexions a qui es sentiinteressat en el tema. Pot participar en eldebat de moltes maneres: en la reflexiópersonal, en conversa amb els amics oenviant les aportacions al blog del Fòrum.Les idees que avui s’ofereixen s’avenenplenament a les que han publicat fapoques setmanes un grup de teòlegs i teò-logues alemanys i que han rebut nombro-ses adhesions. També estan en la línia delpensament del teòleg Castillo i d’un docu-ment que fa temps van publicar un grupde dominics holandesos.

Fòrum Joan [email protected]

Girona, febrer 2011

(Text íntegre)

Page 24: El Roure 37

24 Cultura

PròlegUn dia sortim d’excursió per lamuntanya. Entrem en una zonaboscosa, no gaire densa. Seguim uncamí que sabem que ens portarà enaquella ermita que hi ha dalt de lamuntanya. Fa anys que no hi anem.El temps ha malmès el camí. Lespluges l’han enrunat. En passar peruna zona especialment maltractadaper les pluges, ensopeguem. Noarribem a caure, però ens torcem unpeu. Ens serà difícil fer lesionats elcamí de tornada, perquè ja hem vistque no està en bones condicions.Quan hem sortit de casa hem ditsimplement que anàvem a fer unvolt. No hem anat pel camí de sem-pre, sinó que ens hem desviat perpujar a l’ermita. Necessitem ajuda. Acasa, ningú no sap on som.Tenim el mòbil. Funciona. La bateriaestà carregada. Tenim sort: hi hacobertura. Una trucada a un fami-liar, o al servei d’emergències si cal,i tot solucionat. Vint anys enrere, lanostra imprudència ens hauriapogut costar cara.Si el nostre aparell és un modelavançat, i els arbres no ho impedei-xen, podem activar una funcióespecífica. L’aparell localitzarà lanostra situació. Potser no serà

exacta; però l’error no passarà de 15metres. I si a casa nostra el familiarté el mateix model que nosaltres ihem activat tots dos l’aplicació,veurà la nostra posició. Podràtambé buscar amb l’aparell el camímés adequat per arribar fins anosaltres.De fet, amb el nostre aparell d’úl-tima generació (per ara), abansd’entrar en el corriol podem consul-tar quina és la via convenient perpujar a l’ermita i, si n’hi ha mésd’un, el que considerem més fàcil(que no serà el més curt). En unfutur no gaire llunyà, una aplicacióens informarà sobre el camí: l’estatdel corriol, el desnivell que hauremde salvar, la velocitat que portem iel temps que ens caldrà per arribara l’ermita…

Quin panorama!Les tecnologies de nova generacióens envolten. Els automòbils portennavegadors que ens diuen, amb laveu i l’idioma que triem, quin és elrecorregut fins a la destinació ele-gida. Ens informen del temps quefarà, de l’estat de les carreteres, deles obres en curs, de les retencionsen temps real (si no ho fan, ho faranaviat). Noves aplicacions ja poden

dir on podem aparcar i quantes pla-ces lliures hi ha en aquest moment.Ens diran on són les parades d’auto-bús, quins itineraris fan, on troba-rem la botiga que busquem, quinesofertes estan vigents…Podem, des del nostre ordinador odes del telèfon mòbil, trametre mis-satges amb el tipus de lletra quedesitgem, cal·ligràfica si és la quepreferim, a familiars, amics i cone-guts. Podem adjuntar-hi fotogra-fies, els nostres poemes, unanovel·la. Podem llegir, comprar o“baixar” legalment i de franc (si elsdrets són públics) música, pel·lículesi llibres. Podem entrar en una xarxasocial, bescanviar idees, imatges,pensaments, filmacions, etc., ambamics, coneguts i desconeguts,segons la privacitat que desitgem,de tot el món de manera pràctica-ment instantània. Podem obrir“blocs” on escriure les nostres expe-riències quotidianes i les nostreselucubracions i veure els comentarisque ens fan els que ens visiten d’a-rreu del món. Podem exercir la lli-bertat tècnica plenament o limitar-la en funció del grau d’intimitat queens abelleixi. Podem veure pel·lícu-les mentre viatgem amb el tren.Podem entretenir la mainada alseient del darrere de l’auto amb jocsi DVD… Podem escoltar tota lamúsica de la nostra vida gravada enun dispositiu que portem a la but-xaca de la camisa. Podem, o no,“xerrar” amb tota mena de gentsense limitació del nombre d’inter-locutors connectats. Hem recuperatl’escriptura!El món ha canviat més en el curs dela nostra vida que no va canviar ensegles. Si voleu, podem incloure-hil’època dels nostres avis i pares. Elsmeus avis tenien telèfon en untemps que no tothom en tenia per-què regentaven una botiga. Tot iaixí, al començament, calia fer lestrucades per centraleta i, durant

Page 25: El Roure 37

25Cultura

Carrer de l’Escola Pia

Pujar les escales de l’Escola Pia –misteri de silenci dins la muralla antiga–graons gastats pel pes de tants oblits.Escales desiguals estretes i fosques,traçades en corba ran de la torre rodonade base romana,alts finestrals amb dovelles tapiades fa temps.Passar sota l’arc d’aquell gran carreude pedra groguenca,amb flors blanques penjades de les esquerdes,tocar les parets humides de molsa i sentirestremir-se les mans.Imaginar-seuna ombra seguint-nos els passos,no gosar girar-se.

Isabel Oliva, de “L’instant de l’Àngel”

Et vas tornar gemecdins el moll de les pedres,les lloses desiguals lluents d’aigua de plujafa temps emmirallavenimatges esventradesde façanes de cases d’un carrer massa estret,se li allarguen els braçosals balcons sense solamb la bugada estesa,finestres cantoneres

com ferides de vidre,ocells perduts de tarda sobre terrasses grisess’aquieten al capvesprefatigats de diumengesamb carrers sense nens...et vas tornar gemecesquarterant les horesque passen i s’aturen un temps incomprensible.

Isabel Oliva, de “Col·lecionista de tardes”

Travessia de l’Auriga

Volem ser lliures?

Per assolir-ho amb èxit

ens manca audàcia. E.H.

L’HAIKÚ D’EL ROURE

molt de temps, les trucades interur-banes requerien la intervenció d’unatelefonista. Quan la família va tan-car la botiga, a casa ens vam quedarsense telèfon durant gairebé unadècada. Per poc que analitzem elnostre entorn actual i el comparemamb els nostres records, descobri-rem les transformacions que hemviscut.

EpílegNomés he fet una pinzellada delmón tecnològic. Amb tota segure-tat, me n’he deixat al “tinter” moltesque potser formen part de les prefe-rides pel lector. L’objectiu de l’articleno és fer un catàleg de dispositius id’aplicacions. Si voleu un exemplepràctic que la premsa escrita i ladigital ha tractat a bastament,només cal que recordeu els esdeve-niments del nord d’Àfrica i de l’O-rient Pròxim dels mesos passats. Elsmotius de les revoltes eren ben reals.En la metodologia utilitzada perdonar forma a les protestes hi tro-bem un pes important dels sistemesvirtuals i de la circulació de la infor-mació, que el poder establert ja nopot controlar tan estrictament. Tan-mateix, la gent que va sortir alcarrer i que va ocupar les places eraben real.Una cosa no ha variat. L’ús que femde les tecnologies de la informació ila comunicació que tenim al nostreabast, el bon ús i el mal ús, el serveique ens ajuda i el servei pervers queens perjudica… depenen de nosal-tres.

Joan Miró Ametller

Page 26: El Roure 37

26 Racons

l que havia estat unaimportant fàbrica tèxtildes del 1819 esdevindrà un

nou centre neuràlgic de la vidasocial i cultural del barri i, per tant,de la ciutat. La nau principal delconjunt està situada molt a prop del’actual Centre Cívic Santa Eugènia(Can Ninetes), per sobre de la sèquiaMonar.Es tracta d’una edificació de granvalor arquitectònic, amb façanesd’obertures característiques, unfrontó que conté un petit campanard’espadanya a la façana principal iuna estructura interior de pilars ibigues mestres, de geometria singu-lar, que està protegida pel catàlegdel patrimoni historicoartístic i es

conservarà.La rehabilitació de l’antic edificiprincipal de la fàbrica configuraràun nou espai capaç d’aglutinar,potenciar i promoure activitats cívi-ques, associatives i culturals. Ambtot el seu potencial La Marfà té lapossibilitat de convertir-se en undels equipaments més importantsdel barri i esdevenir un referent pera la ciutadania i el teixit associatiu.El futur complex tindrà una superfí-cie d’uns 3.500 m2, que sumats als900 m2 de Can Ninetes configuraranun conjunt de serveis i oferta d’ac-tivitats de primer ordre per a veïnsde Santa Eugènia i de la resta de laciutat. Els espais principals de LaMarfà es destinaran a allotjar la

nova biblioteca, una sala d’actespolivalent, bucs d’assaig i aules itallers que complementaran l’ofertadel Centre Cívic Santa Eugènia.Sens cap mena de dubte la properaobertura de La Marfà representaràuna injecció d’energia i possibilitatsper al barri de Santa Eugènia i laciutat en general. Un espai d’aques-tes característiques combinat ambl’activitat del teixit associatiu delbarri millorarà de manera evident laqualitat de vida al barri i la cohesiósocial entre els que hi viuen.

Pau Martinell. Centre cívic

de Can Ninetes

La Marfà, de fàbrica a espaiper a la ciutadania

Foto: Juanjo Valeros

E

Actual imatge de La Marfà.

Page 27: El Roure 37

27Racons

Diverses imatgesde l’antiga

fàbrica.Ajuntament deGirona. CRDI

A dalt, dues imatges de les obres a La Marfà. Fotos: Juanjo Valeros

Foto: Jordi S. Carrera

Foto: Jordi S. Carrera

Foto: Jordi S. Carrera

Foto: Jordi S. Carrera

Foto: A. Cutiller

Page 28: El Roure 37

Ahir i avui

Enderroc de cases al carrer Santa Clara, prop del pont de Pedra. Ajuntament de Girona. CRDI (Francesc Riuró).

Imatge actual del carrer Santa Clara des de la Rambla de la Llibertat. (Juanjo Valeros).

Carrer Santa Clara

Ah

ir28

Av

ui