423r quadrimestre 2012

ENTREVISTA

Ramon Bartrons VancellMembre de la

Quinta del BiberóIMATGES PEL RECORD

Festes de Girona

Les festesde Nadal, en crisi?

2 Editorial

assades les Fires deSant Narcís, homencara a la ciutat deGirona la recta final

de l’any amb la mirada posada enles festes de Nadal. Els mésmenuts, amb l’esperança de gau-dir de les vacances i les emocionsdel Cap d’Any i els Reis; els mésgrans, amb la preocupació depoder fer-ho tot per la il·lusió dela mainada, i la immensa majoriade la ciutadania, amb la mentdividida entre les preocupacionsdiàries i les ganes d’obrir unparèntesi enmig de tantes malesnotícies.El 2012 l’acabem amb el regustde no haver assolit totes les fitesque hauríem desitjat en moltscamps, especialment en la lluitacontra l’atur. Però també és certque finalitzem un any on hemobert i hem posat les bases perviure en una ciutat millor de laque vàrem rebre. Ho és perquèdes de l’Ajuntament hem treba-llat a fons en temes tan compli-

cats com l’alimentació, per exem-ple, on hem aconseguit assegurarque ningú pugui passar angoixaalimentària a la ciutat. La realitat que ens envolta éscomplicada, ens posa reptesconstantment i cal trencar elsesquemes tradicionals amb laforma de fer les coses, la cerca denoves complicitats i el fet de tei-xir sinergies que ens facin pro-gressar a tots. Així és com, perexemple, va néixer a l’octubreuna aliança amb els principalsagents socioeconòmics de la ciu-tat per lluitar contra la crisi.

Amb aquestes dues iniciatives usvull fer arribar un missatge clard’esperança i de confiança en lesnostres possibilitats. El Nadal nose’ns presenta com un escenarinegre sense opcions, sinó tot elcontrari: és l’oportunitat dedemostrar que som capaçosd’emprendre plegats, amb lamàxima dosi d’energia i amplitudde mires, un camí ferm cap a unfutur prometedor per a la ciutat iper a tots els que hi vivim.

Carles Puigdemont i CasamajóAlcalde de Girona

PNadal de crisi, però també d’esperança

SUMARI2 EDITORIAL4 OPINIÓ7 CIUTAT Vida Associativa

12 Arbres de Girona14 La trobada anual de l’ADAR 15 CONSELL G.G. Nou equipament16 IMATGES Festes de Girona18 ENTREVISTA Ramon Bartrons Vancell21 QUALITAT Gastronomia22 DE VIDA La malaltia de l’Alzheimer24 CULTURA Un altre Nadal25 Pastorets26 Ciència28 Una partícula molt antiga30 RACONS El Call Jueu32 AHIR I AVUI Plaça de Sant Pere

Núm. 42 - 3r quadrimestre 2012Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicacióEQUIP DE REDACCIÓ:Francesc Pararols, Enric Homet, Pere Madrenys, Albert Juncà,Narcís Amagat, Pere Vilà, August Moret, Joan Miró i Àngela Ferrer.

CORRESPONSALS:Pere Plana (Esplai G.G. St. Narcís), Pitu Caicedo (Assoc. dePensionistes i Jubilats de Vila-roja), Luis Herrera (Assoc. G. G. LaUnió), Joan Farré (Assoc. de Pensionistes i Jubilats St. Joan), M.Oliva Moreno (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Taialà), EnricHomet (G. G. "Barri Vell-Mercadal"), Josep Majó (Assoc. de G. G."Onyar-Montilivi"), la Junta (Assoc. G.G. de Pedret) i la Junta (Assoc.G.G. Vall de Sant Daniel)

El Consell Municipal de la Gent GranPlaça del Vi, 1 - 17004 Girona

Foto portada: Juanjo Valeros / Coordinació: Plural ComunicacióDisseny: Juanjo Valeros / Impressió: Gràfiques Alzamora SADipòsit legal: GI-066-96

Foto: Juanjo Valeros

3Editorial

� CARTES

Benvolgut Sr. Alcalde,

Com sempre tots els components i col·laboradorsde la revista El Roure esperem que la nostra ciutatsigui cada dia una mica més bonica i que tota laseva riquesa cultural, gastronòmica, monumental,que en té i molta, sigui reconeguda pels que ens visi-ten i valorada degudament. Per aconseguir-ho fafalta dia a dia vigilar tots els aspectes per assoliraquest prestigi que es mereix. Algú va dir no fa gaireque era una de les millors ciutats del món, digna deser visitada i coneguda. Potser és una mica exageratperò sí que entre tots podem millorar-ne moltsaspectes. Vostè, com a autoritat més important, potfer molt per Girona i sabem que ho fa en la mesuradel possible. Li ha tocat fer-ho precisament en unsmoments molt difícils a causa d’aquesta crisi per-sistent i la veritat és que sense gaires diners costafer coses importants. Però, miri, hi ha algunes cosesque ens semblen positives i val la pena destacar-lesi d'alguna manera donar-li ànims per anar procurantque la nostra ciutat sigui un referent en tots elsaspectes. Demostra generositat quan destina elsuperàvit dels trens de la Diada al Banc dels Ali-ments, també quan mira que la gent necessitada nohagi de furgar els contenidors i pugui acudir on liprocurin alimentació bàsica. Una bona promoció pera la ciutat fou rescatar el Ral·li Costa Brava, moltagent forana va visitar Girona i això és important.L'objectiu de reflexionar en un col·loqui al Col·legid'Arquitectes sobre el futur de Girona en la sevatransformació social i urbana és una bona notícia iesperem que no quedi només en un projecte. Lacampanya per tal que els amos de gossos noembrutin Girona també és positiva i rebaixar en lamesura del possible el que costa il·luminar la ciutatper les festes de Nadal, un punt al seu favor. Evi-dentment encara queden moltes mancances, és difí-cil solucionar alguns problemes sobretot quan no esdisposa d’un bon pressupost. Sabem que es mouperquè les obres del Parc Central no quedin com sihi hagués passat un tsunami, seria trist per als veïnsque ho han passat malament amb la durada delssorolls i talls de trànsit i, és clar, per a la ciutat engeneral. Esperem que es pugui gestionar positiva-ment aquest assumpte tan vital.

Un dels problemes que té Girona és la manca d'a-parcaments. Jo sé de gent que vindria més sovintperò no troba on aparcar i perd temps, i és clar, licosta tornar. Segur que és difícil aquest assumpte,però important si desitgem que es visiti Girona i tin-

gui el ressò que es mereix. El problema s'ha agreu-jat ara amb el trasllat dels jutjats, sembla que peraquella zona ja és difícil trobar lloc on deixar el cotxe.Es poden recollir idees i segur que es pot trobaralguna solució.

Tenim problemes més greus com la construcciódel nou Trueta, l’arranjament de la nostra Devesa, nohaver de pagar per irresponsabilitat d'anteriorsgovernants sumes que ens arruïnen... però confiemque de mica en mica tot es pugui solucionar.

Com sempre procurem tots junts que Gironamillori i assoleixi un "estatus" de ciutat important,per això anticipem el nostre agraïment per tot el quefaci per aconseguir-ho.

Ben afectuosament, i en nom de tots els compo-nents de la revista, el saludo cordialment.

Àngela Ferrer i Mató

Rodones

Benvolgut senyor,

Novament m'atreveixo a molestar-lo amb l'afanyde contribuir una mica, si se’m permet dir-ho, a laseva alta funció de millorar en tot el que es pugui lanostra ciutat.

Es tracta aquesta vegada del final de la ronda SantAntoni Maria Claret en desembocar al carrer Ultòniai a la vegada plaça del Lleó. Doncs bé, en aquestpunt és molt freqüent que coincideixin vehicles i a lavegada vianants. Tots, tant els uns com els altres,poden passar perquè no hi cap senyal que els limitiel pas. Per això m'atreveixo a proposar i demanarque almenys s'hi pintés un pas de vianants, abansque es produeixi algun lamentable accident, tot con-siderant la quantitat de persones, sobretot senyores,que van al mercat a fer les compres diàries.

Una altra qüestió referent a aquest punt és que, sino ho recordo malament o no estic equivocat, no hevist mai enlloc que en una rotonda no s'hi puguientrar per tots costats. En canvi en aquest encreua-ment és obligatori per als que procedeixen de PareClaret, encara que vulguin anar a l’esquerra, dirigir-se a la dreta agafant el carrer Ultònia. Per contra, sifos permès entrar a l’esmentada rotonda, s'evitariafer una volta per anar a tots els indrets de l'esquerra(Rutlla, Carme, Gran Via, etc.), fet que amb totaseguretat seria molt agraït.

Gràcies per l'atenció que pugui donar a la presentcarta, i aprofito l’ocasió per saludar-lo afectuosa-ment.

Pere Plana

Ben cordialment

4 Opinió

es Fires i Festes de SantNarcís han estat sem-pre un referent per a les

nostres comarques quan s’hatractat d’emmarcar la vida de laciutat en unes dates bàsiques. Del nostre record dels anys qua-ranta, encara les podem situar alllarg de l’avinguda de Jaume I,quan s’hi combinaven els sorollsamb la fortor de fums dolços ibramuls d’ases o aviram. I d’a-quell temps encara podem treu-re’n les imatges dels xarlatans ibarraquistes animant el públicamb un embut per altaveu. Hihagué excepcions com fou uncomunicador de masses amb elsimple nom de Jimeno. Ja anavaequipat amb micròfon i altaveus,motiu que en ressaltava l’interès.Era simpàtic i bon venedor. Sil’escoltaves no podies marxarsense comprar-li aquelles fullesd’afaitar per un preu atraient iencara t’hi afegia màquina, sabó,pinta... N’hi hagueren d’altres, peròmai amb la seva gràcia i bons preus. D’aquestes persones entranyables imenys estridents, hem de fer uníntim record del Consagrat de laSerp. Ell no es limitava a les Fires sinóque el teníem tot l’any al Pes de laPalla oferint-nos, amb la gràcia d’unpagerol murri, uns petits pots degreix amb la seva imatge i nomimpresos i assegurant que conteniagreix de serp. Per demostrar-ho por-tava al voltant del coll una serp vivad’una mida respectable. I gairebésempre li arribaven pagesos ambalgun exemplar viu, que ell no dub-tava a entortolligar-se-l’hi. Oferia,també, unes arrels per al control dela pressió sanguínia i en mostraval’efecte posant un tub de vidre a lamà de la persona escollida i la reac-

ció sempre immediata li feia excla-mar: “Una novena d’aquestes arrels ol’hospital. Trieu!”. Un dia que ens enrèiem massa, ens prengué la mà idesprés de la natural reacció cridà:“Foteu el camp, perquè la joventutesteu tots podrits!”. L’anunci de laseva mort ens va colpir com el senti-ment d’un entranyable personatgedel nostre temps.Entre Jaume I i l’avinguda RamonFolch hi ressaltaven unes barraquesenigmàtiques a les quals jo m’emba-dalia procurant descobrir el parany isempre em sorprenien. “La mujerdecapitada”, “El hombre eléctrico”,“El indio del Amazonas”, “El hombrefantasma”. En aquesta darrera atrac-ció un dia feiner, després de pagarl’entrada, m’hi vaig trobar una bonaestona ben sol fins que l’amo em sor-prengué dient-me que podia tornar-me els diners o si ho preferia em

faria l’espectacle per a mi sol. Ladarrera proposta m’interessà i jaem teniu a mi enmig d’una fos-cor extrema, envoltat de fantas-mes i fresses, amb la veu del pro-pietari que m’anava instruintperquè no acabés deixant-lo sol.En aquell moment em vaig sentirla persona més interessant delmón, que en el meu estat tam-poc era exagerat pensar-ho.Dels records de l’avinguda JaumeI guardo bona memòria delfamós Caldo Magi, ja que deprincipi, si tenies la picardiad’enrolar-te o colar-te a lacorrua de gent esperant-ne l’ob-sequi, era un altre al·licient perfer-li un xic de coixí al cos. Per-què, qui em portarà la contràriasi dic que per aquells anys feiamolta més fred que la que faactualment?Les tómboles no proliferaven

amb materials o joguines, perquèaviat haguessin acabat la cridòriaentre rogalls i nines de cartró. Ara bé,les parades exalçant les habilitatsfeien denteta a tanta joventut desit-josos de comparar-nos entre nosal-tres i treure’n algun profit com vins,embotits... En més d’una ocasióhavíem fet tractes entre companysper dedicar-nos a aquestes atrac-cions d’habilitats i celebrar-ne unatrobada festiva. Durant uns anys laplaça Sant Agustí fou la joia de lainfància amb parades de joguines.Les atraccions per al jovent no proli-feraren gaire cap al passeig de laCopa. Deixem a part els focs artifi-cials amb el “Gloria a San Narciso”,convocant-nos que ens convocava apersistir.Eren temps senzills i plens de priva-cions, però també estimats íntima-ment, perquè foren ben nostres.

Record d’unes fires austeres

L

per Enric Homet i Romà

5Opinió

n temps de vaques magrescal fer moure el cervellet

per tal de no privar-se deres que ens agradi, això sí, gastant elmenys possible. Fins i tot pot ésserdivertit inventar-se maneres deviure feliç sense que la butxaca se'nressenti. Ara que inexorablements'apropen festes i que després d'u-nes en vindran d'altres, el temps noel podem aturar, es pot anar plane-jant com "torejar" la crisi. La mevaàvia, experta en aquests afers, m'en-senyà algunes maneres d'aconse-guir-ho i jo, que segurament m'hiassemblo, n'hi he afegit d'altres.Espero que alguna idea us serveixi.PER FIRES (han passat, però tor-naran!)És tradició menjar panellets icastanyes. Els panellets espoden fer a casa, la receptaés fàcil i resulten a un preumolt assequible. Les castan-yes torrades a casa són unadelícia. Qui no té una paellavella? Doncs hi fem uns foratsal cul i a coure les castanyes,bones segur, ja que estan calen-tones i toves perquè estan acabadesde fer.Els nens de la família volen anar alscavallets? Que demanin una mica acada familiar i s'acostumin a pujar-hi pel que els doni "la renda" reco-llida. Si tenim convidats, no anem acomprar menjar cuit, car i no gairesa, fem el rostit de tota la vida queés molt saborós, amb pollastre, queno és car, amb una amanida perdavant i els nostres panellets i cas-tanyes, tot solucionat! Cal mirar béla programació ja que s'ofereixenconcerts gratuïts, ballades de sarda-nes, exposicions prou boniques, i per

què no passejades per la nostra bellaciutat? Veieu que podem gaudirsense "arruïnar-nos" ?NADAL-Quines festes més boniques!A cap casa hi pot faltar un pessebre.A la mainada l’encanta anar a bus-car molsa, branquillons, pedretes... Ino cal comprar-la, que no té capgràcia. Jo m'ho passava "bomba"anant al bosc i fent-me tot el que hicalia. Un mirall trencat per al riu,suro per a la cova... El Tió-és clarque sí! Però no cal que "cagui"j o g u i n e s

electròniques, cares, s'espatllen icreen addicció, o trastos per l'estil.Abans, i estàvem ben contents,recollíem llamins i torrons per a lesfestes i alguna petita sorpresasegons el gust de l'infant, un llibre,uns llapis de colors, un estoig nou...I els Reis, igual. Es pot fer feliços elsnens sense grans dispendis. No sem-pre el més car és el que més agrada.Es pot sorprendre la mainada ambregals originals, emprem "el coco" isegur que no ens surt cara l'alegria

dels infants. Se'ls pot dir: aquest anya la carta demana "sorpreses", veu-ràs que encara estaràs més impa-cient per veure què t'han preparatSes Majestats! Ah! I no sabeu quedivertit que és fer-se el fanalet acasa, els pares ajuden i aquestacompanyia ja és un regal per alsnostres nens/es. I el menjar, com perfires, tradició i estalvi segur, el ros-tidet, una bona escudella, aprofitemles restes per a canelons i/o croque-tes... Imaginació!

ALTRES TRUQUETS

Podem guardar el pa sec, i torrat imòlt = pa torrat per arrebossar,

etc. En comptes de plantar flors,plantem carbassons, herbes percuinar, un fruiter... Si com-prem un conill viu, podem feruna preciosa catifa amb lapell, també el podem criar enuna gàbia a la terrassa tal-

ment un pollastre, si en surtde barat tot després. La colònia

es pot fer amb alcohol i flors,romaní... que podem plantar. Si

pengem raïm moscat ens pot duraruna llarga temporada, les pomes delciri posades en palla serven tot l'hi-vern i les figues es poden assecar itenir postres per temps. Tambépodem collir cireres d'arboç al bosc(una sortida divertida) i/o fer-neconfitura, que també se'n pot obte-nir amb fruita de temporada (quanés barata) i en tens per a tot l'hi-vern.Ja veieu que la imaginació ens potajudar molt i aconseguir que la crisino entri a casa nostra.Au! A fer servir "el magí" i bonesfestes!

LLAMBREGADES

De festes i truquets

E

per Àngela Ferrer i Mató

6 Opinió

mb motiu de l’Onze deSetembre, dia de la diada,

es va celebrar una grandiosamanifestació, calculada en un milió omilió i mig de persones. El dia vatranscórrer perfectament tot i lamultitud, la qual demanava queCatalunya, mitjançant un referèn-dum, arribés a ser un dia un paísindependent. Passat un mes i amb motiu del diadel Pilar, festa de la hispanitat, vahaver-hi també una altra concentra-ció de milers de persones. Moltes

d’aquestes persones no estaven d’a-cord amb la manifestació de l’11 desetembre.Jo sóc a Catalunya des de fa cin-quanta-dos anys i estic totalmentintegrat a aquesta tan estimadaterra, que en el seu moment em vadonar feina i una vida per tirar enda-vant la meva família: dona, fills, nétsi besnéts. Avui em sento català iespanyol, perquè no puc oblidar elsmeus orígens, i això és cosa de bennascut.D’aquests fets no puc oblidar les des-

afortunades paraules del ministred’Educació, que no porten a res debo, i que les guerres de banderes nosolucionaran res, només porten al’odi i això no és bo per a ningú.En aquest país tenim una Constitucióque hem de respectar i si hi ha resque s’hagi de canviar que siguin elsgovernants els que se n’encarreguin.Tenim un país submergit en una grancrisi i en aquests moments el primerde tot ha de ser tirar endavant.

Amb esperança, una abraçada!

Amb motiu de l’Onze de Setembre

A

per Lluís Herrera Díaz

Foto: Juanjo Valeros

7Ciutat

VIDA ASSOCIATIVASecció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, departicipació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohesió social.

Ja ha arribat la tardor

Puntualment ha arribat la tar-dor i amb aquesta estació, lacaiguda de les fulles, amb elsseus colors ocres, i amb elsconsegüents canvis en elnostre metabolisme. Així queno ens hem d’oblidar lesvacunes, que són les mesu-res preventives per combatrela grip.Ja tenim a les portes les Fes-tes de Sant Narcís que, tot i lasituació tan difícil que estemtravessant, ens serviran peralegrar-nos un xic. Qui ensanava a dir, temps enrere, quepassaríem per uns momentstan delicats econòmicament,sobretot la classe mitjana iobrera? Què han fet els gover-nants de torn per arribar aaquesta situació?Doncs retallar i retallar. Després de tanttreballar per a les millores socials quetant d’esforç ens va costar aconseguir.En fi, sempre serem els mateixos elsperjudicats. Llegeixo a la premsa queles grans fortunes del país segueixenincrementant els seus beneficis, inosaltres a patir. Quanta injustícia.

S’acosta el Nadal

Com ja és tradició tenim a la porta elNadal i quin Nadal!, perquè aquestesfestes nadalenques que són motiud’il·lusió i alegria, aquest any ens aga-faran un xic malament a causa de lacrisi. Entre l’atur i la falta de llocs detreball, les nostres butxaques rebenta-ran en gran mesura. Però el Nadal és el Nadal i s’ha de cele-brar tot i aquesta difícil situació que tra-vessem i que esperem que entre totspuguem superar. Ens reunirem amb lafamília al voltant de la taula i rememo-

rarem temps millors menjant una bonaescudella per sopar, uns gustososcanelons acompanyats amb un bon vi iper acabar uns bons dolços nadalencs. Des d’aquestes línies us desitgemunes bones festes de Nadal i us rega-

lem aquesta nadala. Bones festes!

“Esta noche es noche buenay mañana NavidadNo nos sigáis recortandoque nos vais a arruinar”

ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR Lluís Herrera

8 Ciutat

L’associació està ubicada al carrerMonges, 22 i fou fundada el 15 desetembre del 2006. Així que el propermes de setembre celebrarem el cinquèaniversari de l’associació. Des de l’i-nici s’han organitzat diferents activi-tats, tallers de memòria, aula demanualitats, aula de català, conferèn-cies, jocs de taula, taller de costura,gimnàstica de manteniment...Cada any treballem per dur a terme unprojecte nou, l’últim va ser l’aula degimnàstica de manteniment, i per cert,amb molt d’èxit. Aquest any no podemdeixar de treballar i per tant iniciem unnou projecte, la fusió de vidre.Aquest projecte, tal com hem dit,s’està engegant, i properament uspodrem oferir aquesta nova activitat, laqual estarà oberta a la ciutat deGirona, i per tant, a totes aquelles per-sones o grups que hi estiguin interes-sats. Volem aprofitar aquest espai per agrairel suport que hem rebut de l’Ajunta-ment de Girona per dur a terme aquestnou projecte (amb la compra del forn

de vidre) i també del professorat, quetreballarà sense cap ànim de lucre .Trobar persones que estiguin disposa-des ensenyar, compartir, restar del seupropi temps... és un gran regal per a lanostra associació i per aquest motiu

volem donar les gràcies molt especial-ment a les senyores M. Àngels Bahí,Rosa Boada i Consuelo Toledano. “ Vell és el que viu de records, gran ésel que viu de projectes”Ja hem començat a treballar!

ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN DE LA VALL DE SANT DANIEL Ma. Àngels Bahí

S’ha començat el nou curs amb nor-malitat, i, a més de les activitats que jahabitualment estaven programades, elfet de ser un centre obert ens permetoferir-ne algunes altres, cosa que famés rendibles les instal·lacions, decares al servei que poden proporcionarels locals públics. Aquest any, doncs, s’inicien un seguitde classes per aprendre a tocar elpiano i de perfeccionament, una hora ala setmana. Dues classes diferencia-des de català (una d’específica per aju-dar la gent que cerca una millor inte-gració, i una altra de perfeccionamentper a joves i adults). També, una altraclasse d’anglès per a joves i adults enun horari còmode, per facilitar l’assis-tència.El taller d’història i d’audiovisualscomentats es complementarà amb laparticipació de Lluís Corredor, qui a

part de fer alguna conferència històricasobre història, desenvoluparà una sèriede lectures poètiques, prosa ambexposició d’imatges al·lusives alstemes que tractarà.Crec que una vegada més es fa palèsl’interès de la gent per millorar els seusconeixements, per participar activa-ment en els grans reptes que ensdemana la societat actual, per seguir

formant-ne part de de forma útil, ambles millors condicions, per continuarcol·laborant al seu millorament, itambé es fa palès el voluntarisme demolta gent per poder oferir determina-des activitats.Només amb els coneixements i lamillor informació serem capaços, totsplegats, de canviar els errors que enshan portat per mals camins.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR-MONTILIVI” Josep Majó

Un concert al’Esplai.

Una aula de manualitats, treballant la fusió del vidre.

VIDA ASSOCIATIVA

9Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA

Després de les calorosesvacances hem començat lanova temporada el propassatdia 2 de setembre amb nousànims i il·lusions.Durant aquest primer mes iamb l'entrada de la tardor hemestat preparant les activitatsque s'han dut a terme dins dela 15a Setmana Cultural “Vera-nillo del Membrillo" que s'hacelebrat des del dia 8 al dia 14d'octubre.Entre altres activitats hempogut gaudir de passejadesvora el riu Ter, concerts, jocs,balls de saló, actuacions amb play-back, cantades d'havaneres, canta-des del cor de l’associació.

El dia 12 d'octubre, coincidint amb lafesta de la Mare de Déu del Pilar, vampoder degustar una magnífica fideuà.L'endemá vam retre homenatge a la

gent més gran, i per acabar lesactivitats, el dia 14, diumenge,vam poder admirar una desfi-lada de vestits de paper con-feccionats per les senyorescosidores de l’associació, i totseguit el fi de festa amb ball endirecta directe.Durant aquesta setmana ensha visitat l’alcalde, CarlesPuigdemont, la regidora PiaBosch i els regidors Alcalá iBerloso, als quals agraïm detot cor la seva presència isupor t a les activitats queduem a terme en el centre.

L'Associació de Pensionistes i Jubi-lats de Taialà us desitgem unesBones Fires de Sant Narcís!

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ M. Oliva Moreno

Una cantada del cor de l’associació.

En aquests moments, quan acabat elperíode estival m'assec davant de l'or-dinador per escriure aquest modestreportatge, resulta que ja estem a pri-mers de setembre; el que vol dir queles meves paraules escrites hauran dereferir-se a fets molt anteriors alsmoments en què sortirà a la llumaquest número de la revista.A part deles activitats normals i ja tradicionalsdel nostre esplai, i gairebé de la totali-tat de les associacions com la nostra,tenim per comentar les excursionsfetes i altres de programades, i com afet puntual l'esclat de la Festa Major delnostre barri.Com a excursió important vull destacarla que van fer d'una setmana de dura-ció a terres andaluses al mes d'abril, ique va coincidir amb la Feria del ditmes, mes que tanta anomenada té.Vaig comentar quelcom en el númeroanterior, però he volgut insistir-hi perl’èxit que va tenir a pesar del llarg qui-lometratge recorregut. I també vullcomentar com a cosa molt significa-tiva i emotiva per a nosaltres, que alfinal del primer esmorzar, coincidintamb la diada del nostre patró, santJordi, es va donar a totes les senyores

la tradicional rosa. Detall que va sermolt agraït.I l'altra excursió programada per alsetembre, aquest mes en què hoescric, és la de la Conca, també d'unasetmana, i que ha tingut molt bonaacollida. La comentarem en el propernúmero de la revista.A més a més deles nostres ja conegudes activitats, vulldestacar que el pròxim mes d'octubres'iniciaran les classes d’informàtica id'iniciació a l’anglès. Més endavant

comentarem com es desenvolupen.També s’està ultimant l'adequació deles pistes per poder començar el joc dela petanca.I per acabar aquesta "crònica", puc diramb tota fermesa que tots els actes dela nostra Festa Major van ser moltplaents per a tothom, tant els tan benorganitzats per l'Associació de Veïnscom els que ho foren pel nostre Esplai. Fins a la propera, que tingueu salut ipau.

ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS Pere Plana

Una sortida de la gent de l’Esplai.

10 Ciutat

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA Pitu Caicedo

Benvolguts lectors,Des de l’Associació de Jubilats i Pen-sionistes de Vila-roja volem donar-vosla benvinguda al nou curs 2012/2013. La nostra entitat aquest any ha ampliatel ventall d’activitats i ha engegat nouscursos i tallers i altres activitats lúdi-ques.La nostra programació de tallers és lasegüent:. Taller de vestits de paper. Taller de teatre musical. Grup de cant i playback. Gimnàstica per a la gent gran. Tallers de lectoescriptura. Tallers de memòriaAquest mes de setembre el vam iniciaramb una sortida a Blanes per acabardinant i ballant a la Masia de Tordera.L’altra sortida ha estat a Vilanova i laGeltrú, i vam visitar les vinyes i cavespetites de Can Marçal. El passat diu-

menge 21 d’octubre vam anar a Cam-brils.La propera sortida la farem l’11 denovembre.Una de les altres activitats que progra-mem periòdicament són els berenarsball, que solem fer l’últim divendres demes.

Participarem en les activitats comuni-tàries del Sector Est: Dia contra la Vio-lència de Gènere, Nadal, Reis, Carnes-toltes, Dia de la Dona Treballadora, etc. Acabarem el curs amb la 2a SetmanaCultural, una setmana plena d’activi-tats: xerrades, desfilades de models,dinars i berenars, ball, concerts, etc.

VIDA ASSOCIATIVA

L'Associació de Gent Gran de Pedretdisposa d’una renovada i engrescadajunta, que des d’ara i durant els propersquatre anys configurarà el nou equip depersones que, amb forces renovades,voldrà entomar un projecte social i veï-nal del tot necessari per al barri dePedret.L’Associació de Gent Gran de Pedret,fundada el setembre de 2007, comptaamb 75 socis i dinamitza activament unprograma extens d’activitats en el marcdel Centre Cívic de Pedret. Del pro-grama cultural i social podem destacarsobretot els balls cada quinze dies, eltaller de manualitats, la gimnàstica, eltaller de memòria, l’espai de jocs detaula i la celebració de festivitats i actespopulars com la castanyada, el Nadal iel dijous llarder entre d’altres.Un dels reptes de la nova junta és donarcontinuïtat a totes les activitats inicia-des per l’anterior junta i ampliar el pro-grama amb activitats noves que siguind’interès per al barri de Pedret.Volem aprofitar per agrair a la totalitatdels integrants de la junta anterior la

tasca realitzada, la dedicació i l’esforçde tots els seus membres i les aporta-cions fetes mentre ha durat la sevagestió.També volem aprofitar per donar aconèixer els membres integrants de lanova junta, formada per 14 persones,amb Teresa Garcia com a presidenta;Pere Planella és el vicepresident; DolorsMorell la secretària; com a tresoreres,Dolors Campeny i Isabel Palomeras, inou vocals, Ramon Badia, Pepi Sán-chez, Salvador Guil, Manolo Martin,Fina Vallès, Glòria Badosa, Teresa Des-carrega, Neus Andreu i Enriqueta Soler.

Comencem una nova etapa, tenim per-sones que ja han viscut experiènciesassociatives de forma activa i personesque s’estrenen en aquesta nova activi-tat i compromís. Una etapa que preténrenovar-se i innovar, fomentar el diàlegi la col·laboració, escoltant obertamentles demandes i necessitats dels socis. I finalment, volem agrair als socis laconfiança dipositada en nosaltres, ini-ciem aquesta nova etapa amb moltail·lusió i la ferma voluntat de treballar demanera activa i compromesa pel bédels socis, el barri de Pedret i, és clar,de Girona.

ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN DE PEDRET La Junta

Una imatge de lanova junta del'Esplai.

Una sor-tida del'associa-ció a l'es-tiu.

11Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA

Ja hem iniciat el curs a la Llar deJubilats Sant Joan i com cada anyseguim fidels als tallers d’oci i demanteniment de la salut que tanagraden als veïns, com el curs desevillanes, el de punt de creu o lagimnàstica de manteniment, entred’altres.Aquests cursos tenen com aobjectiu comú millorar tant lacapacitat de resistència a l’exercicii, per tant, l’esforç, com també lescapacitats intel·lectuals, com lavivesa intel·lectual que fa que l’es-tat de distensió psíquica sigui

superior a la mitjana verificada engent gran.Aquests diferents aspectes queincideixen a la millora de la qualitatde vida a través d’una pràcticaesportiva o d’activitats psíquiquescontinuades està comprovat quemouen i motiven les persones d’e-dat avançada en la seva vidasocial.A més a més, quinzenalment usesperem també per ballar unaestona i gaudir plegats d’una bonavetllada.Us hi esperem!

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN Maria Marín

És ben bé que quan les accions entrela gent que ocupen els nostres espaisd’oci són portades amb rigor i voluntatd’entesa, es fa com una amalgama deconvivències que condueixen a poderorganitzar sortides de llarga duradapels llunyans enclavaments ambcaràcters i estils de viure a vegadesben distints dels nostres, però sempreadmirats amb respecte i desig deconèixer les històries i llegendes delsllocs visitats. En aquest cas, durantuns dies del mes de setembre els nos-tres expedicionaris volaren cap alsconfins de Croàcia, país que des d’untemps cap aquí se’ns mostra com unagran joia del mar Adriàtic, entre les ori-ginals ciutats hi ha Dubrovnik a la regióde Dalmàcia, on se la coneix amb elnom de “la perla de l’Adriàtic”. És demencionar l’especial gastronomia ques’ofereix als visitants, amb predominide carns. Els viatges per la ruta interiorforen d’una originalitat remarcable,sempre plens de curiositats, algunsdels quals la UNESCO ha reservat coma Patrimoni de la Humanitat, com perexemple la ciutat de Trogir, amb unahistòria de més de 2.300 anys. L’illa deKorkula els rebé pletòrica dels millorsverds dels fruiters de les illes i unesfortificacions, palaus i edificis religio-sos de meravella. Es diu que el llegen-dari Marco Polo en fou fill i en deixa un

bon record. El viatge resultà una grantroballa i el reconeixement d’unspobles que restaven llunyans en lamemòria. Això els esperonarà, encara

més, a prodigar-s’hi en més ocasions.Un repàs a la fotografia de Toni Culu-bret ens mostra la joia i bonhomia delsacompanyants.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL - MERCADAL Enric Homet

Una imatge del viatge a Croàcia.

12 Ciutat

EL ARBRES DE LA CIUTAT DE GIRONA

n aquesta dècada començaa haver-hi un canvi urba-nístic molt important a la

ciutat de Girona, a conseqüènciad'això trobem més arbres a la viapública que a la dècada dels anysvint. En els projectes urbanísticscomencen a aparèixer jardins, pla-ces enjardinades i carrers ambarbres.

Són d'aquesta època:

La plaça Independència (tambéanomenada dels cines o SantAgustí) era una superfície de sorra iarbrat, amb tres parterres al mig. Elsarbres eren aceràcies (Acer negundoi Acer platanoides), tots dos de fullacaduca, i en els parterres hi haviaflors diverses que provenien de lasembra que feien els jardinersmunicipals al Jardí de la Devesa.La plaça Sant Pere es trobava en unnivell inferior a l'actual i tot sovints'inundava per les crescudes delGalligants, on els artesans treballa-ven a l'ombra de les acàcies (Robi-nia pseudoacacia). A la plaça Ramon Folch, davant deCorreus i de l'antic escorxador(actuals jutjats), hi havia el mateixtipus de plàtan (Platanus orientalis)que al Jardí de la Devesa.A la rambla de la Llibertat, hi haviaacàcies (Robinia pseudoacacia) quees varen canviar per til·lers (Tiliaplatyphylla), a la dècada dels sei-xanta, algun dels quals encara per-dura.A la plaça Marquès de Camps,encara hi trobem els til·lers (Tilia

cordata) d'aquesta època.La plaça Poeta Marquina, que eral'entrada a l'estació del tren peranar a França, manté els mateixosplàtans (Platanus orientalis) plan-tats en aquests anys.A la plaça de l’Hospital, hi haviaacàcies (Robinia pseudoacacia) isòfores (Sophora japonica). Avui hiha una magnòlia (Magnolia grandi-flora) donada per un particular de lazona de les pedreres i replantadaper la brigada municipal, i til·lers(Tilia cordata).A la plaça del Mercat (pl. Calvet iRubalcava), hi havia diversos plà-tans (Platanus orientalis), dels qualsnomés en conservem un, que estàinclòs en el catàleg d'arbres prote-gits de la Generalitat de Catalunya,per iniciativa de l’Ajuntament deGirona.El jardí de d’Infància, damunt delrefugi antiaeri de la República, sem-

pre ha estat una zona de jocs infan-tils amb diferents arbres per ferombra, com les troanes (Ligustrumjaponicum), els til·lers (Tilia cordata)i negundos (Acer negundo) queencara es mantenen.L’anomenat Grup Sant Narcís és elconjunt de cases unifamiliars cons-truïdes a principi dels anys cin-quanta, amb la finalitat de crearuna ciutat jardí a través d'un pro-jecte promogut pel Sindicat Verti-cal, i redactat per l'arquitecte IgnasiBosch, amb el vistiplau de l'Ajunta-ment de Girona.En els parterres, carrers, places i jar-dins s'hi va plantar una varietatconsiderable d'espècies de fullacaduca com til·lers (Tilia cordata),moreres (Morus alba), les fulles deles quals les utilitzava la mainadaper donar menjar als cucs de sedaque criaven, mèlies, (Melia azede-rach), arbres de Júpiter (Lagestroe-

Les zones verdes i l’arbrat dels carrers de la ciutat de Girona a la dècada dels cinquanta del segle XX

E

Plàtans a la plaça Poeta Marquina.

13Ciutat

mia indica), arbres de l’amor (Cercissiliquastrum), pollancres (Populusalba i Populus nigra), arbres pirami-dals, negundos (Acer negundo),sòfores (Sophora japonica) i vernísdel Japó (Ailanthus altissima), i deconíferes de fulla persistent com elpi pinyoner (Pinus pinea), cedres(Cedrus deodara) i xiprers (Cupres-sus sempervirens). Als jardins de lescases privades hi havia gran quanti-tat d'arbres fruiters com cirerers(Prunus avium), pruners (Prunusdomestica), presseguers (Prunuspersica), caquis (Diospyros kaki),ametllers (Prunus dulcis), pomeres(Malus sylvestris), perers (Pyruscommunis), noguers (Juglans regia),avellaners (Corylus avellana) entred'altres.A la Gran Via de Jaume I, hi haviatroanes (Ligustrum japonicum)arbre de fulla persistent que floreixal mes de juny i que fa fruits al julioli agost, que eren aprofitats pelsocells; i a l'encreuament dels carrers

Miquel Blay i Artillers podem con-templar els til·lers (Tilia cordata)d'aquesta època. Al carrer JoanMaragall, també hi havia troanes(Ligustrum japonicum). Al llarg delcarrer del Carme, tan sols hi haviaplàtans. Al carrer Sant Antoni M.Claret, hi havia til·lers (Tilia cor-data). A la vorera del carrer SantaEugènia, entre la plaça Marquès deCamps i la Rodona, hi havia varietatd'espècies entre les quals, plàtans(Platanus orientalis), negundos(Acer negundo) i vernís del Japó(Ailanthus altissima).Els actuals jardins del carrer delCarme eren un descampat al costatdel riu Onyar, amb dos jocs de gron-xadors donats per l'empresa Xocola-tes Torras de Banyoles, sota unaplantació d'arbres desordenatsentre castanyers d’Índia (Aesculushippocastanum) de fulla caduca iflors blanques; i si sortíem de Gironaper la carretera de Sant Feliu deGuíxols trobàvem una alineació de

plàtans (Platanus orientalis), iparal·lels a aquests plàtans i a tocardel riu Onyar hi havia un rest de lle-doners (Celtis australis) i plàtans(Platanus orientalis).A la plaça del Vern, on hi ha la fontdedicada a Jacint Verdaguer, encaraperduren les mèlies (Melia azede-rach), també hi havia un parterre derosers, que es van haver de treureperquè l'ombra d'aquests arbres noels permetia florir i es van substituirper arbustos d'ombres, llorer real(Prunus laurocerasus).

Fins aquí una aproximació delsarbres dels espais públics de la nos-tra ciutat fins als anys cinquanta,queda pendent per la meva part, enun proper article, arribar a fer-vosconèixer els arbres de Girona a par-tir del anys seixanta fins als nostresdies.Desitjo que us hagi entretingut, finsla propera.

Pere Pascua i Vila

A l’esquerra, magnòlia a la plaça d’En Pompeu Fabra. A la dreta, arbres a la Gran Via de Jaume I.Fotos: Juanjo Valeros

’any 1978, ADAR, l’Associa-ció d’Aviadors de la Repú-

blica, va inaugurar a Gan-desa un monument a la memòriadels aviadors republicans caiguts alfront de l’Ebre. Avui, quan escricaquestes línies, dia 30 de juny de2012, celebrem el nostre trenta-quatrè homenatge aniversari, unhomenatge que abraça aquells avia-dors i totes les víctimes de la cruentaGuerra Civil Espanyola.Ha obert l’acte l’alcalde de Gandesa,Sr. Carlos Luz, tot ressaltant laimportància d’aquest petit granmonument i la significació històricaque simbolitza per als habitants de laseva població, inclosos també tots elsvisitants de la ruta de la batalla del’Ebre. Ha confirmat igualment comés d’important donar continuïtat aaquest acte d’homenatge, particu-larment perquè les futures genera-cions coneguin la nostra història mésrecent.Tot seguit, el president de l’agrupa-ció catalana – nord-balear de l’A-DAR, Antonio Vilella Vallés, ha dedi-cat unes paraules a tots els presents:associats, amics i amigues i autori-tats.“Sr. Alcalde, ADAR agraeix les sevesparaules. Gràcies per la seva assis-tència i la d’altres autoritats de Gan-desa presents a l’acte; també a la deles pubilles. Agraïm el suport delCEBE (Centre d’Estudis de la Batallade l’Ebre), el de la Cooperativa Agrí-cola de Gandesa i la presència d’a-mics i amigues de la població.Aquest any comptem també ambl’assistència de l’alcaldessa de laSènia, que és alhora presidenta delPatronat del seu Camp d’Aviació, laSra. Maruxi Ballester.Com cada any, us demano dedicarun minut de silenci per a tots aquellsque ja no estan entre nosaltres, peròque continuen i continuaran en la

nostra memòria”.Seguidament, es va fer l’ofrena floralal monument. Precedit per les trespubilles, l’alcalde va dipositar el seuram de flors. Després, es van dirigircap a nosaltres i van donar un ramde flors a la Mari, la meva esposa.Llavors, vam anar també nosaltres adipositar-lo al peu del monument.En acabar-se la cerimònia, ens vanconvidar a tots a un generós vi d’ho-nor a les instal·lacions de la Coopera-tiva Agrícola de Gandesa i vam gau-

dir de l’oportunitat de visitar laCatedral del Vino, obra de l’arqui-tecte César Martínez.El dinar de germanor el vam celebrara l’Hotel Piqué. En finalitzar el dinar,Antoni Valldeperes, vicepresident del’agrupació catalana – nord-balearde l’ADAR, va proposar un brindisamb cava per tornar a retrobar-nosl’any 2013.Tots vam respondre amb entusiasme.

Francesc Pararols

La trobada anual de l’ADAR de 2012

L

14 Ciutat

Les pubilles entregantel ram a la Sra.Pararols. Fotod'Alexandre Pararols,fill de l'autor.

El Sr. FrancescPararols i la seva Sra.entregant el ram al

monument. Fotod'Alexandre Pararols,

fill de l'autor.

L'alcalde de Gandesa.Sr. Carlos Luz;l'alcaldesa de Sènia,Sra. Maruchi Ballesteri el Sr. Oriol Artigas.Foto de la revista del'ADAR.

15Consell G.G.

L’Associació de Gent Gran de Santa Eugènia ha estrenat l’equipament

de la plaça Leonor Joher i Besalúfinals d’octubre l’Associacióde Gent Gran de Sta. Eugè-

nia s’ha ubicat a les tresplantes del nou edifici de la plaçaLeonor Joher i Besalú. Fins ara,aquest equipament només estavaocupat en les dues últimes plantespel Servei d’Atenció a la Gent Gran iles Dependències, de Serveis Socialsde l’Ajuntament de Girona. Ara, totl’equipament es destina a serveis pera les persones grans. La nova Llar de Gent Gran, que rebràtot el suport del centre cívic CanNinetes, pensant en les necessitatsd’aquest col·lectiu vol oferir diversosserveis: � Casal d’activitats: Amb espais de

lectura i relació, tallers, xerrades,etc.

� Catering al casal. S’oferiran unsàpats calents. La gent podrà dinari emportar-se el sopar a casa. Elpreu que es preveu inicialmentserà uns 5 euros pel servei com-plet, 3 euros el dinar i 2 euros el

sopar. � Servei de dutxes. Qui ho necessiti

podrà concertar el servei ambsuport d’una treballadora familiar.

El regidor de Serveis Socials, el sr.Eduard Berloso i Ferrer, es va reunirel dia 25 de setembre de 2012 amb elConsell Municipal de la Gent Gran iens va informar sobre l’obertura i les

característiques d’aquest nou servei.També ens va comunicar que siaquest nou model de casal dóna elsresultats esperats, es podrà estendrea les altres llars de gent gran de laciutat i que estan ubicats en depen-dències municipals.

Consell Municipal de la Gent Gran

A

Dia de la inauguració del nou equipament.

TAULA RODONA AMBMOTIU DE L'ANYINTERNACIONAL DEL'ENVELLIMENT ACTIU I LA SOLIDARITATINTERGENERACIONAL

Dia: dimecres 12 de desembre des de les 11:30 h. fins les 13:30 h. Lloc: teatre del centre cívic Sant Narcís.Programa:

� Benvinguda per part de L’alcalde� Presentació de la taula rodona per un membre del Consell Municipal dela Gent Gran, el qual exposarà la tasca que realitza el consell i presentaràels altres membres. Quan finalitzin la seva exposició, farà les conclusions.

� Ponència amb el tema de “L'Any Europeu de l'Envelliment Actiu i lasolidaritat intergeneracional 2012”, un envelliment actiu per unasocietat solidària entre generacions, per part de Joaquim Millan, directord'Eurolocal i secretari general del Consell Català del Moviment Europeu.

� Presentació de dos projectes de bones pràctiques:- Projecte de Lectura fàcil a càrrec del responsable de lesbiblioteques municipals

- Projecte "Exit escolar", una experiència pilot presentada perun responsable d'Educació municipal

� Conclusions i tancament de la taula� Cloenda per part del regidor de Serveis Socials

16 Imatges pel record

FESTES DE GIRONASecció dedicada a fotografies que pertanyen a la història de la ciutat de Girona i als seus habitants.

Fotomuntatge per una postal de Nadal. 1960-1970. (Autor: Josep Buil Mayral)

Cavalcada deReis a Girona.5/1/1957.(Autor: PabloTaja Bou)

17Imatges pel record

Autor desconegut. Parades de fanals sota les voltes de la Rambla. 1957. (Autor desconegut)

Els Reisd'Orient ambl’alcaldeJoaquim Nadal.Girona. 1979-1983. (Autordesconegut)

- Avi! Us agrada explicar batalle-tes?- Sí, no ho puc dissimular. Nosaltresno tenim gaire present, però tenimmolt de passat.- Vàreu fer la guerra?- Sí, vaig anar al front amb l’ano-menada Quinta del Biberó quan

estava a punt de complir els divuitanys.- Per què es deia la Quinta delBiberó?- Perquè la que llavors era ministrade la República, la Federica Mont-seny, va dir que nosaltres encaradevíem prendre el biberó perquè

érem tan joves.- I on el van destinar?- A un batalló d’infanteria, anome-nat Batalló de Muntanya Pirinenc,situat a la comarca del PallarsSobirà. Hi havia catalans i bascos ialguns eren esquiadors.- Què hi fèieu?

Ramon Bartrons Vancell va néixer al carrer del Pavo, deGirona, va estudiar al col·legi del Collell i als divuit anysva anar a fer el servei militar en l’anomenada Quintadel Biberó, en un batalló de muntanya situat al PallarsSobirà. En tot el servei militar només va disparar dostrets i formava part d’un equip dedicat alsubministrament de la tropa. Diu que evitaven trobar-se amb els soldats franquistes, i van instal·lar unabarrera d’esquelles per saber si intentaven atacar-los.Com que passaven gana va comprar una vedella,

juntament amb un company de Girona, i van demanara l’amo que la convertís en botifarres. A la retirada vapassar a França i el van portar en tren al camp deconcentració instal·lat a Argelers. D’allà va tornar aentrar a Espanya per Irun, i fou enviat com a presonera un batalló per fer treballs a Còrdova, com caçarllagostes i cuidar l’arxiu. Diu que l’exèrcit de laRepública va perdre la guerra perquè els militarsfranquistes eren professionals i els republicans,aficionats.

Ramon Bartrons Vancell

Va fer el servei amb la

Quinta del Biberó, i només

va disparar dos trets. Diu que

la guerra es va perdre perquè

els militars franquistes eren

professionals i els de la

República, aficionats. Al front

amb un company gironí va

comprar una vedella i se la

van menjar. Acabat el

conflicte va ser internat al

camp d’Argelers i després

enviat a un batalló per fer

treballs a Còrdova.

Fotos: Jordi S. Carrera

18 Entrevista

19Entrevista

- Fèiem guàrdies i transportàvemsubministraments i equipaments.- Però éreu a primera línia de foc?- Sí. Estàvem situats en una mun-tanya i els nacionals a la del davant,separats per una vall ampla i fonda.- I disparàveu trets?- Jo tenia un fusell txec i només unavegada el tinent, que era suís i no hientenia res, ens va fer dispararalguns trets. Jo només en vaig tirardos i em vaig fer mal als morros.- Vaja! I no vàreu tocar cap ene-mic?- No, només era un exercici d’entre-nament. Però llavors els altres ensvan contestar amb foc de morter i,per desgràcia, van matar un com-pany de Banyoles.- Però no vàreu intentar mai ata-car l’enemic i fer-lo recular?- No. Tant ells com nosaltres mirà-vem de no trobar-nos. Si els vèiemvenir buscàvem un altre camí perno trobar-nos.- Caram! Quina manera mésestranya de fer la guerra.- Sí, vam posar uns filferros amb

esquelles en un lloc determinat enel barranc que baixava i, si sentíemfressa, anàvem a mirar què passava.- I si era algun animal el que feiasonar les esquelles, com ara unavaca?- Allà no hi havia vaques.- Vivíeu en un quarter?- No, teníem xaboles per a set o vuitsoldats.- Dormíeu en llits o a terra?- A terra en sacs de dormir o man-tes.- Passàveu fred?- Sortíem de pèl a pèl a fora a fer elriu.- Què dieu! I no quedàveu glaçats?- No, perquè a la muntanya hi feiaun fred sec i no el senties.- I el ranxo com anava?- Justet. Amb un company deGirona, l’August Serra, el que des-prés jugava a hoquei, vam compraruna vedella per mil pessetes i ens lavam anar menjant.- Com us la menjàveu?- Oh, és que el que ens la va vendreens la va embotir tota i així vam

anar menjant-la, botifarra a botifa-rra.- I no en donàveu als altres com-panys?- Als companys de la xabola, alguna.Quan vam abandonar la posició lagent de per allà hi va trobar molt detiberi.- Com s’entén això?- És que tot plegat era una conyaallò. El transport no funcionavagaire bé.- Què fèieu els diumenges?- No sabíem quan era. Tots els dieseren iguals allà.- Per què es va perdre la guerra?- Perquè els militars franquisteseren professionals i els nostres erenafeccionats.- No hi havia disciplina al vostrebatalló?- Sí que n’hi havia perquè estàvema primera línia. Però l’enemic que-dava lluny ja que ens separava unbarranc molt gros.- Però, al final bé que us devienatacar per ocupar ells la vostraposició!- No, no. Quan els nostres coman-daments van saber que el territori jaestava ocupat vam marxar cap aFrança.- Us va bombardejar algunavegada l’aviació?- No, vam rebre alguns projectils demorter i prou.- No vàreu tenir cap mort ni feriten la retirada?- No, va ser com una passejada perla neu i el gel.- No vàreu passar fred, caminantper la muntanya?- No, anàvem ben equipats, benvestits i amb sabates.- I per on vàreu passar a França?- Pel coll de Lladore, per Sant Lluís i

“Es deia la Quinta del Biberó perquè la ministra de la República va dirque nosaltres encara devíem prendre el biberó perquè erem moltjoves per anar a la guerra”

20 Entrevista

Sant Gironds.- I què en vàreu fer, de l’arma-ment?- El vam anar abandonant pel camí.- Com us van rebre els francesos?- Allà, bé. Ens van donar menjar iacolliment i després ens van ferpujar a un tren de passatgers queens va portar fins al camp de con-centració d’Argelers.- Ja les devíeu passar magres!- Allà, sí. Hi havia soldats guardians,negres i moros que només sabienrepetir: “Allez, Allez!”- I el menjar?- Poc i dolent.- I com va acabar allò?- Un dia ens van preguntar si volíemanar a Barcelona o a Irun. Moltsvam dir a Barcelona però, de fet,vam anar a Irun.- I allà, què van fer de vosaltres?- Ens van classificar i a alguns ens

van enviar com a presoners a CerroMuriano, província de Còrdova.- Què hi fèieu?- Era un batalló que feia diferentstreballs, com ara matar llagostes.- Matar llagostes, dieu?- Sí. És que n’hi havia una plaga.- I en veu matar moltes?- Jo vaig tenir sort que allà hi haviamolts analfabets i a mi em van des-tinar a les oficines del batalló. Percert, que jo em cuidava de l’arxiu iaixí vaig poder llegir els informesque arribaven de Girona, un delsquals deia que jo havia fet propa-ganda de l’Estat Català.- I era veritat?- Sí, coses de jove.- Tinc entès que alguns soldats dela república ara han cobrat algundineret.- Sí. Em van demanar alguns papers,vaig anar a buscar-los al quarter

que hi havia al carrer Emili Grahit ial final em van donar cent cin-quanta mil pessetes.- Oh, caram! Déu n’hi do. Qui elfirmava?- La Generalitat.- Us reuniu, els companys de laQuinta del Biberó?- Cada any es fa una reunió de totCatalunya i, a part, ens reuníem elsde Girona, però ara tenim en PereCornellà malalt, que n’era l’organit-zador.- Us fa por que ara hi torni a haveralguna guerra per aquí?- No. Ara és molt difícil que els mili-tars tornin a fer guerres per aquí.- Toquem fusta!

Pere Madrenys

- Una flor- La rosa- Un color- El vermell- Una pel·lícula- L’espia de Castella- Un actor- Charlot- Un rei- El de copes- Un papa- Benet XIII, el Papa Luna.- Un futbolista- Damià Escuder- Divorci- Sí, però jo, no- Avortament- Amb mesura, sí- El fet més agradable de la sevavida- Quan vaig arribar a Girona des-prés de la guerra- Què hi ha més enllà del cementiri?- La Creueta- M’ha dit alguna mentida?- A consciència, no

A RAIG!

“Diu que l’exèrcit de la República va perdre la guerraperquè els militars franquistes eren professionals i elsrepublicans, aficionats”

21Qualitat de vida

GASTRONOMIA

PREPARACIÓRentar els cabdells de Tudela i tallar-losmolt finets en juliana.Tallar la pinya, i les gambes pelades queja són cuites, les quals també hem picatpetites. Barrejar-lo tot en un bol, amb elscabdells també. Afegir el surimi a tires.Salarem una mica.Mentrestant preparar la salsa rosa, pri-mer fent una maionesa, amb l'oli, l'ou, lallimona i la sal, i quant aquesta estigui,afegint una mica de ketxup i una culle-rada de conyac o whisky.Afegir la salsa feta a la barreja d'amanidaque hem preparat. Jo poso molt poqueta.Per emplatar, jo he fet servir un aro. Perdamunt, per decorar, les potes de cranc iels ous de guatlla tallats.

Còctel de marisc Molt refrescant, nutritiu i fàcil de fer

PREPARACIÓTallarem la ceba molt fineta per prepa-rar el sofregit. En una paella amb oli afe-girem la ceba i quan aquesta sigui trans-parent afegirem el tomàquet i desprès elbrandy, deixant coure uns minuts. Hotirarem en una paella molt més gran queutilitzarem per a fer el suc.Fregirem el lluç, tomb i tomb, perquès'acabarà de fer a la cassola. També fre-girem o daurarem el marisc, tomb i tombperquè s'acabarà de fer a la cassolaigual.Col·loquem els ingredients a la cassolaon hi ha la salsa de tomàquet, ceba ibrandy. Farem la picada. Per fer lapicada, a un recipient, les ametlles, ungra d'all, el safrà, i si fa falta una mica debrou per picar-lo bé. Amb la batedora,per exemple, picarem, o si no amb elmorter, com s'ha fet tota la vida.Ho reservarem. A un paella neta posa-rem oli. Daurarem l'all que ha quedat

amb una cullerada de farina i removent,removent, afegirem la barreja anterior. Esperarem que torni a arrencar el bull,afegirem de mica en mica el brou, fentaixí una salsa lleugera. Afegirem sal.Integrarem llavors aquesta salsa a lapaella o cassola on està el peix. Reme-nant la cassola perquè entri tota la salsaa tots els ingredients.Coure uns 15 minuts. I ja està. Perquè noes trenquin els ingredients no girar-los,la salsa ha de cobrir-los perquè així s'a-cabin de fer.Salut!!!

Cassola de peix i marisc

INGREDIENTS:

� cabdells de Tudela• surimi en tires• pinya• potes de cranc (per

decorar)• gambes pelades petites• ous de guatlla cuits (per

decorar)• 1 ou• 250 ml d'oli d'oliva suau

o gira sol• ketxup• suc de llimona• sal• una mica de conyac o

whisky

INGREDIENTS:

• rodanxes de lluç (2 percap)

• gambes o llagostins (2 percap)

• (2 talls per cap))• musclos (4 per cap)• petxines (un grapat per

cap)• 1 ceba• 3 grans d'all• salsa de tomàquet

casolana• fils de safrà• julivert• brou de peix• 1/2 copeta de brandy• 25 g d'ametlles picades

Montse Busquets del Col·lectiu de dones de La Cata del barri del Pont Major

s presentarem algunesrecomanacions per facili-

tar-vos la feina i mantenirels hàbits sensorials dels malalts.Diversos estudis han demostrat que,en el seu propi ambient i en unentorn conegut, si les personesafectades d’Alzheimer reben estí-muls físics i psicològics, gaudeixend’una millor qualitat de vida. Pertant, l’objectiu d’aquestes recoma-nacions és contribuir a fer que lespersones que pateixen la malaltiad’Alzheimer puguin viure al seudomicili i mantenir la pròpia auto-nomia, com més temps millor.Tot i que generalment el pacientinicia la malaltia amb una alteracióde la memòria immediata (recordsde fets recents) i presenta oblits idificultats per retenir la informació(on ha deixat la cartera, l’hora quehavia d’anar a buscar els néts,…), elsmalalts d’Alzheimer també podenpresentar dificultats per reconèixerla informació que els arriba a travésdels sentits (vista, oïda…) i per iden-tificar objectes comuns, sons,olors,… Així doncs, exercicis dedenominació poden resultar moltsenzills per als pacients en fases ini-cials. Però, per a pacients en fasesmoderades, els quals poden tenirproblemes de discriminació visual ide reconeixement, aquests tipus de

tasques poden ser molt útils. En casde dificultat, els podeu ajudar ambpistes formals (per exemple, «La pri-mera lletra és una ’t’») o bé semàn-tiques (per exemple, «Serveix pera…»). Es tracta que demaneu almalalt que digui el nom dels dife-rents elements que li aneu mostranto indicant. En aquest cas, no estracta que el pacient elabori un dis-curs narratiu, sinó que s’ha de limi-tar a donar el nom dels elementsque li indiqueu.Com ja deveu saber, la malaltiad’Alzheimer, de moment, és incura-ble i segueix un curs progressiu. Lademència no té cura, però sí que esdisposa d’alguns tractaments:actualment hi ha una sèrie de fàr-macs que, juntament amb l’estimu-lació cognitiva (activació i manteni-ment de les capacitats mentals:llenguatge, memòria, pensament,càlcul, lectura..., les quals es vanperdent a causa de la malaltia), unadieta rica en nutrients (fonamentalen la malaltia d’Alzheimer), activitatfísica (gimnàstica, passejos…) i unentorn agradable i segur, podenajudar a fer que el deterioramentsigui més lent i amb això aconseguiruna major qualitat de vida per almalalt i la seva família.En el camp de l’estimulació cogni-tiva, una de les teràpies que s’uti-

litza és la reminiscència. Aquestaactivitat és d’utilitat especial per apacients en fases inicials de lamalaltia. Consisteix a pensar o par-lar sobre la pròpia vida per a com-partir records i reflexionar sobre elpassat. Aquest tipus d’activitatajuda a comprendre millor elsmalalts, contribueix a augmentar lacomunicació intergeneracional ipermet que els malalts recuperin enaquell moment la confiança i laseguretat. Mirar un àlbum de fotosde la família, recordar temps passatsamb algunes ajudes -una cançó,una joguina, una fotografia, unapastilla de sabó…-, són alguns delsestímuls que poden ajudar a desen-cadenar un gran nombre de recordsamb els quals podrem treballar.Com ja us hem explicat, la malaltiad’Alzheimer comença sobretot ambuna pèrdua de memòria, que, a més,és el signe que més fàcilment notenels malalts -encara que no tots-, elsfamiliars i els amics, però no és l’ú-nic.Els pacients tendeixen a oblidarencàrrecs i cites, s’obliden oncol·loquen els objectes, què han ditfa una estona, què van fer ahir…També, tot i que de forma més sub-til, perden la capacitat i disposicióper fer les coses; canvien en les for-mes o els sistemes que tenen per

La malaltia d’Alzheimer i la qualitat de vida

dels pacients.Algunes recomanacions

per als curadors

U

Les persones que pateixen una malaltia d’Alzheimer tenen dificultats

per dur a terme les activitats diàries més simples. Així, els familiars i

les persones que tenen cura dels malalts han d’afrontar una realitat

nova i complexa per a la qual no estan preparats

22 Qualitat de vida

aconseguir una cosa en concret;perden el sentit de l’orientació ambrelació al temps i al lloc; perden lescapacitats per fer un bon ús delllenguatge; presenten dèficits en lescapacitats del comportament perseguir les normes i els costums decada dia; dificultats per entendreqüestions aritmètiques senzilles oper descriure objectes o imatges(problemes amb els colors, formes,estructures…); dèficits en la mani-pulació d’objectes i coses molt fami-liars, dèficits en les activitats ges-tuals, en la realització de gestossimples…Així, per mantenir la capacitat dereconèixer i identificar objectes,habilitat que va minvant amb elcurs de la malaltia, una activitatcom és la manipulació d’objectes apartir d’ordres verbals o a partir d’i-matges ens pot ésser útil. Tot i així,de manera individual i fora de con-text pot resultar incòmoda. Per tant,la manipulació d’objectes s’ha d’in-tegrar en les activitats de la vidadiària. Cal tenir en compte que enpacients en fases moderades i avan-çades, el curador, ha d’indicar, unper un, els passos de la tasca aseguir. Cal tractar de manera siste-màtica els aspectes següents:1. Coneixement de l’objecte (“Què

és això?” “Un piano”)

2. Coneixement de la seva utilitat(“Per a què serveix?” “Per fermúsica”)

3. Coneixement de la seva manipu-lació (“Com es fa servir?” “Escol·loquen les mans sobre elteclat i es mouen els dits tot pre-ment les tecles.”)

4. Execució real d’utilització de l’ob-jecte (“Fes servir aquest objecte.”)

Com ja hem dit, doncs, alguns delsproblemes més corrents de les per-sones afectades en fases inicials sónque:1. S’obliden dels números de telèfon

habituals, els noms de les perso-nes i, fins i tot, tenen problemesper mantenir converses senzilles.

2. Eviten sortir al carrer, perden l’in-terès per relacionar-se amb lesseves amistats habituals, mostrencanvis d’humor i tendeixen aestar “sempre enfadats” com unamanifestació de no adaptaciódavant d’una situació que reco-neixen no controlar.

3. Presenten problemes amb el llen-guatge i una tendència a fugir defrases llargues per no veure’sobligats a precisar la relació entreles frases (a meitat de frase, solendir el típic “perdona, no sé quèestava dient…”)

Per tot això, tractar de comunicar-se amb el malalt pot convertir-se enun repte. Comprendre i ser entèspot ésser molt difícil. Us aconsellemque:� Escolliu paraules senzilles, frases

curtes i utilitzeu un to de veuamable i tranquil.

� Eviteu parlar a la persona quepateix la malaltia com si fos unbebè o parlar d’ella com si no hifos.

� Reduïu les distraccions o elssorolls, com la televisió o la ràdio.Això ajudarà la persona a concen-trar-se en allò que li dieu.

� Crideu la persona pel seu nom iassegureu-vos abans de parlarque us presta atenció.

� Deixeu que es prengui l’estona quenecessita per respondre. Aneu encompte a no interrompre-la. Si lapersona malalta s’està esforçant atrobar una paraula o a comunicarun pensament, tracteu amable-ment de proporcionar-li laparaula que busca.

� Tracteu de fer les preguntes idonar instruccions de forma posi-tiva.

Recordeu, doncs, que les activitatsdiàries i quotidianes per al pacientcanvien a mesura que la malaltiaprogressa. El malalt tendeix a limitarla capacitat de concentració i aten-ció i, per tant, tendeix a tenir mésdificultats a l’hora de seguir certesindicacions. Tots aquests factors fanmés difícil les activitats simples. Fre-qüentment, les persones que patei-xen d’Alzheimer no inicien ni plane-gen activitats per si mateixos. Iquan ho fan, possiblement, tenenproblemes d’organització i realitza-ció de l’activitat. Amb freqüència,mostren també poc interès per ferles coses que abans havien tingutalgun significat especial. És per aixòque realitzant una gran varietatd’activitats semblants a les habili-tats del pacient, amb el temps, enspot servir per ajudar-lo a gaudir deles seves pròpies capacitats i talentpersonal. Una rutina diària d’exerci-cis i activitats sobre atenció i con-centració poden ajudar la personaamb Alzheimer a tenir una actitudmés positiva envers ell mateix.

Dr. Secundí López-PousaSra. Sílvia Monserrat Vila

uvamid@ias.scs.es

Unitat de Valoració de la Memòria

i les Demències

Institut d’Assistència Sanitària – Salt

23Qualitat de vida

24 Cultura

NADAL

stem a punt d’obrir les por-tes a “un altre Nadal”, un

Nadal que ens podria semblarigual però que serà un Nadal diferent,diferent per molts motius, primera-ment perquè estem submergits en unagran crisi, molt d’atur, empreses quedisminueixen hores, botigues que tan-quen, la construcció està parada, ambel que hi va al darrere: arquitectes,contractistes, electricistes, fusters,pintors; tot el que implica una obra. Lagent jove no troba feina, els grans, perl’edat, encara menys, a moltes llarss’està en situació límit, malgrat totaixò hem passat les Fires de Girona;molta gent, mirant la gentada que hihavia a tot arreu deia: “Diuen que hiha crisi?”. Ben cert, abans arribaves aNadal a començaments de desembre,però ara estem a Fires i ja et bombar-deja el Nadal per tots costats.El cert és que arriba “un altre Nadal”, ipel que he esmentat abans haurà deser diferent, tot i que penso que elverdader esperit del Nadal no pot can-viar, es faran pessebres, s’anirà a missadel gall, els petits faran cagar el tió, esreuniran famílies al voltant de la taula,es trobaran a faltar i recordarem per-sones estimades que ens han deixat, esmenjarà escudella de Nadal i hi hauràtorrons, es diran poemes enfilats aldamunt la cadira, aniran a esperar elsReis la nit més màgica de l’any, i uspuc assegurar que amb crisi i tot,aquesta nit no té per què deixar de sermàgica! Penjaran llums, això sí, mésminses que abans, i el que no caldriaés tanta disbauxa per ser feliç ni perdir adéu a un any, això es pot fer demoltes maneres.A casa no serà un altre Nadal, tambéserà un Nadal diferent, no aquellNadal de fa 50 anys quan la mare perprimera vegada va tenir una taula

gran i un menjador per aplegar tota lafamília. Fa quatre mesos hem estrenatnova llar, això vol dir entorn diferent,taula però sols dues persones, moltsrecords guardats sense saber si els tor-narem a veure, nous veïns, nous amics,una nova vida, és “un altre Nadal”.Des del Centre Joan Suñer, on tenim lanova llar, gaudim de nova família,encara que no és la de sang, és lafamília que hem conegut en aquestanova etapa de la vida, que fa que et

sentis acompanyat i estimat.Junt amb el meu germà Raimon, usdesitgem un bon Nadal i feliç any2013, ple de pau, amor i salut per atothom, als lectors d’El Roure i al Con-sell de la Gent Gran que el fa possible.Bones festes!

Mª Carme Ribas i Mora (filla dels fundadors de la

desapareguda Granja Mora)

Un altre Nadal

E

Carrer Argenteria. Foto: Lourdes Mendoza

25Cultura

PASTORETS

ls pastorets de Girona varencomençar a representar-se

al Teatre Municipal ara fatrenta-un anys. Des de llavors, maihan faltat a la cita anual represen-tants pel Grup Proscenium. Durant elsanys que el Teatre Municipal va estaren obres, es varen representar a l’es-glésia de Sant Domènec. De fet sónuna continuïtat dels que s'havien fetdurant els vint-i-cinc anys anteriors alteatre La Salle. Per allà els anyssetanta, quan va entrar la febre delcotxe, el públic va desertar dels espec-tacles tradicionals, i va haver-hi uncert desànim entre els actors. Peròl'any 1980 es va reprendre aquestaaventura anual, en l’escenari del nos-tre primer teatre.Els Pastorets constitueixen un delseixos del costumari català. Buscantantecedents, es va trobar un inventaride mitjan segle XVIII, corresponent alselements de decoració existents enl’antic teatre del Pallol, antecedent del’actual Municipal, on consta "unacuna para el Niño Jesús en los Pastor-cillos", evidència clara que en aquell

temps ja es representaven. A finals delsegle XIX, i començaments del XX, ambla renaixença catalana, molts autors esvaren dedicar a escriure obres delsPastorets. Serafí Pitarra va ser un delsmés coneguts, però el text més accep-tat i que encara avui és majoritari aCatalunya és el d’Els pastorets deJosep Maria Folch i Torres. L'afició esva escampar arreu del Principat, i avuies compten més de cent cinquantapoblacions on es presenten, amb con-tinuïtat anual. S'ha constituït unacoordinadora dels Pastorets queengloba les principals agrupacionsdedicades a representar-los. No cal dirque aquesta proliferació de textos ivetllades va portar a fer que tothoms’atrevís a muntar uns Pastorets, i aixíes va entrar en una vulgarització delsespectacles, que a vegades es presen-taven "amb una sabata i una espar-denya", és a dir: de qualsevol manera.A Girona ens vàrem decantar per l'es-pectacle total, una explosió de llum,de color i de joventut. S'han anataplegant mitjans materials de moltaimportància - decorats, vestuari, efec-

tes...- i s'ha incorporat música de qua-litat, així com s'ha aconseguit un elencd'actors estable, que cada any pre-senta novetats per a un públic majori-tàriament de Girona i les comarques,que renoven el seu entusiasme. El sis-tema per aconseguir omplir el teatredurant set vetllades és que l'espectacleestigui dirigit cap als petits, però que"enganxi" la gent gran, per la seva agi-litat, presentació, lluminositat i fres-cor. Aquesta és la fórmula emprada,que exigeix esforç i dedicació. Més decent cinquanta persones ens obliguemcada any voluntàriament i senseremuneració a passar-nos els dies deNadal entre les caixes del teatre, peractuar o ajudar en el muntatge, a partdels assajos i proves, que sempre volenmolta dedicació.Enguany, pugem a l'escenari els dies25, 26, 28, 29 i 30 de desembre, 1 i 4de gener. Ens atrevim a actuar en dieslaborables, vista l’acceptació de l'anypassat. Us hi convidem amb entu-siasme!Joan Ribas- Director d’Els pastorets

de Girona

Un espectacle total: Els pastorets de Girona

Girona es l'únic lloc de Catalunya on es representen en dies laborables

E

26 Cultura

CIÈNCIA

om un grup de viatgers queacabem d'arribar, sota un

cel encapotat, a un rústichotel d 'alta muntanya.En mig d'un suculent dinar esclata,entre trons i llampecs, l’esperadatamborinada.Havent dinat, ens apleguem tots,escarxofats en còmodes sofàs, en lapenombra del confortable saló, ambmúsica de fons i sumits en la nyonya.En el rerefons, el repicar de la malvinguda pluja.Una estona després, a través de ladiàfana paret, tota envidrada, s'al-bira les acaballes de l’arrauxada tem-pesta primaveral. I és que comença abufar un ventijol agosarat, queesquinça la pomposa nuvolada.Tot d’una, entremig de les bromesfugisseres, treu el cap un sol brillant,joliu, que acreix la llum, com per artde màgia, fins a enlluernar-nos.El plovineig, persistent, amb el relluirdel sol, torna els colors del paisatgemés brillants encara.Tots el presents s’extasien contem-plant, des del verd clar de les pastu-res, fins al verdejar obscur de la bos-cúria, dominada per la blancúria delnevat massís muntanyós, que presi-deix el fons boirós de la frondosavall. Des d'on sembla fluir l'aiguablava i escumosa, que s'esmuny pelroquissar del costat de l' hotel.De sobte un, oooh!, majoritari, per-torba l'ensopiment dels presents.Damunt de les llunyanes carenes s'hiprojecta, nítida, la màgica coloracióde l'arc de Sant Martí. - Oooh! Quina meravella de pai-satge! I quina simfonia de colors!

(exclama la Sara, exultant, en unrampell d’emocionada eufòria)La Sara és una noieta adolescent,emotiva, de la nostra colla. Es vana-gloria d’estar a punt d’ingressar a launiversitat.- Sara, reina, són els teus ulls, liexplico, els que et fan veure aquesta"simfonia de colors" que tant t'enci-sen. El món que t'envolta està man-cat de color.- Pere Albert, què estàs dient? Deusparlar de broma, no?- Parlo seriosament, Sara. (responcamb aplom)- Què vols dir, doncs, Albert, que lesfulles no són verdes i la neu no ésblanca? (replica la Sara, incrèdula)- Sí, en efecte, són els teus ulls quecreen la verdor i la blancor.Sara queda desconcertada, perplexa.No sap si em vull fer el graciós ome’n fumo.Tots els components de la nostracolla, a la qual s’ha adjuntat algunaltre hoste, riuen per sota el nas i esmiren burletament. Pensant queestic tocat del bolet. I potser és veri-tat. Vés a saber.- Si és que ets veraç i no estàs debroma, intervé l’Iban, un membrecanós del nostre grup, aclareix-nosaquest galimaties, si et plau.- Serà un plaer, dirigint-me a tots, siés que esteu disposats a aguantar unrotlle somnífer.- Albert, no cal, home, si és unaqüestió de sentit comú, això. (inte-rromp la Sara)- Durant milers i milers d'anys, lireplico somrient, la Terra ha estat,plana i immòbil, centre de l’Univers,

amb tot un firmament estelat girantal seu voltant, el Sol i la Lluna inclo-sos. Això, Sara, gràcies al sentitcomú.- Mentre plogui, Sara, no podem passortir de l’hotel, insisteix en Joan,deixem que l’Albert s’expliqui, no.- Bé, doncs, comença el rotlle. Quequedi clar que, entretant, està per-mesa la becaina.El Sol envia, al nostre planeta, unamassa enorme de radiacions, se’ndiuen electromagnètiques, que si bésón invisibles, popularment i errò-niament, la gent en diem llum.Aquestes radiacions estan constituï-des per unes energètiques partícules,boletes, anomenades fotons. El fotóés tan minúscul que, en la puntad'una agulla, n'hi cabrien centenarsde milions. Viatgen a la màximavelocitat que permeten les eterneslleis del cosmos infinit. Es desplacenen forma d’ones.Aquestes ones, que ens projecta elSol, tenen una mida dissemblant.Que pot anar des d'una longitud,d’una cresta d’ona a una altra cresta,d'alguns kilòmetres, fins a ones lalongitud de les quals és menor que eldiàmetre d'un àtom.

Només veiemtres colors

S

27Cultura

Hi ha una estretíssima franja d'ones,emperò, situades, pel que fa a la lon-gitud, en l'espai intermedi de les onesabans esmentades. Aquestes ones, enrelaxar-se en els objectes del nostreentorn, fan que la nostra prodigiosaretina creï els tres únics colors exis-tents (vermell, groc, blau) en funció,insisteixo, de la longitud d’onareflectida. Colors que poden "veure"els animals, salvant raríssimes excep-cions, d'aquest món. L'home inclòs.- Albert, però si tots nosaltres veieminfinitud de colors! (replica la Saraamb el seu sentit comú habitual)Com s'entén que ens parles de noméspoder-ne percebre tres?Sara, reina, la retina interactua ambel cervell. L’òrgan més perfecte queha creat l'evolució, o la creació, acla-reixo calmós. El cervell barreja con-venientment els tres colors primarisesmentats, fins al punt que pot arri-bar a elaborar gairebé deu milions detonalitats cromàtiques diferents. Sónels diferents tons que tu, Sara, con-temples en la vida quotidiana. Tinguem en compte, però, continuo,que la tonalitat cromàtica, de cadacosa que veiem, depèn de la natura-lesa física de la superfície de l’objecte

en qüestió. Per exemple, quan veiemuna poma vermella, significa quel’estructura atòmica de la seva peri-fèria ha absorbit totes les ones que hiincideixen, menys una ona que ensurt reflectida, que és la que, captadaper la retina, li genera el vermell i ensfa visualitzar la poma d’aquest color.Podem afirmar, doncs, la paradoxa,que aquesta poma posseeix tots elscolors menys el vermell. Que és l'úniccolor, l’única ona, que l’al·ludidapoma rebutja.És obvi que els meus benvolgutsamics m'han escoltat més per corte-sia que no pas per interès. El tema, éslògic, no dóna per a més. Per altrabanda, com que ha deixat de ploure,la gent malda per sortir a passejar.Per no avorrir-vos més, voldria emfa-titzar la funció que hi juga aquestautèntic meravellós òrgan, reclòsdins la foscor de la nostra closca.Funció que s’anomena "ment".La retina és una avançada del cervell,dotada d'una extensa xarxa de neu-rones. I no tan sols crea el color, sinóque exerg eix, endemés, la importan-tíssima comesa de bescanviar els fo-tons (unitats d'energia) que percep,per electrons (unitats de electricitat).

Això significa que, a la ment, no liarriba pas cap coneixement directedel exterior, sinó que, tan sols, esnodreix de impulsos elèctrics. Pertant, la ment ha de identificar i ges-tionar els tres únics colors, abansal·ludits, valent-se, només, de latènue corrent elèctrica que li arribaal llarg del nervi òptic. Així doncs, seles ha de compondre per projectar enel sí de la nostra consciència, l’ente-niment, la coloració, si bé virtual, detots els cossos que visualitzem. D'unmón, per altre banda, incolor.Per tant,doncs, en definitiva,insis-teixo, qui colora, és la nostra ment,amb el suport d'un òrgan increïble: elcervell.- Anem-nos-en tots a passejar, com-panys! Mercès per la vostra atenció.Tots sortim delerosos a gaudir del’esplèndida vesprada.El sol comença a declinar.De la vetusta roureda, voladisses d'o-cells, xiuxiuejant, giragonsen empai-tant insectes invisibles, a l’impuls fre-nètic del cel primaveral. Preludi defuturs vols nupcials.

Albert Juncá Padrosa

28 Cultura

e de parlar del bosó deHiggs, la partícula que haocupat la portada dels dia-

ris ara fa uns mesos quan el CERNva comunicar que hi havia seriosespossibilitats d’haver estat detectadaen el curs dels seus experiments decol·lisions d’alta energia.Demano perdó d’entrada. Per parlard’aquesta partícula i fer-me enten-dre d’acord amb la meva valoracióque facilita la comprensió, lesmeves limitacions, els prejudicisprofessionals i les dimensions del’article, potser hauré de caure mésd’un cop en l’heretgia i la simplifi-cació excessiva. Tanmateix, hointentaré.

Importància de la partícula de Higgs

Per què tot aquest enrenou al vol-tant d’una partícula tan difícil dedetectar i, ara per ara, ingoverna-ble? Un dels temes que encara notenen explicació dins el model mésacceptat de la física de partícules ésexplicar la massa de les partícules.Per què cada tipus de partícula téuna massa diferent? Per què el fotó,la partícula de llum, no té massa enrepòs i l’electró sí? Per què la massadel protó és unes 2000 vegades mésgrans que la de l’electró? L’electró iel protó tenen càrregues elèctriquesde signe oposat; convencionalmentanomenem negativa la de l’electró ipositiva la del protó. Càrregues delmateix signe es repel·leixen i les designe contrari s’atrauen. Aquestesaccions entre càrregues i la mateixaexistència de les càrregues es podentractar, teoritzar i explicar tot pos-tulant un camp, el camp electro-magnètic, i les interaccions a dis-

tància pel bescanvi de les partículescaracterístiques del camp, els fotons(les partícules de llum) en el cas delcamp electromagnètic.Què és un camp? Un camp és l’e-fecte sobre l’entorn d’una partícularesultant de l’existència de la partí-cula. Per exemple, la Terra crea en elseu entorn un camp gravitatori ques’afebleix amb la distància i quepercebem perquè ens costa mésesforç saltar que caminar. Nosaltrestambé creem un camp gravitatori iels efectes de la gravetat resultende la interacció dels dos tipus d’ob-jecte (nosaltres i el planeta) sub-mergits en el camp comú. La Terraens atrau; però també nosaltresatraiem la Terra.Entenem prou bé el camp gravita-tori com per moure’ns sobre laTerra, bastir gratacels i construircoets interplanetaris. Entenem proubé el camp electromagnètic comper fabricar i fer funcionar genera-dors i motors elèctrics, televisors,mòbils, sistemes casolans i públicsd’enllumenat.Podem dir que les partícules carre-gades positivament o negativamentgeneren un camp electromagnètic.També podem dir que l’existènciadel camp dota certs tipus de partí-cula de càrrega elèctrica, les unesamb un signe i les altres amb l’opo-sat. El camp va unit a una partículapròpia, partícula i camp són indes-triables. Atès que el fotó és la partí-cula que transporta el camp elec-tromagnètic, en certa manera espot dir que quan un fotó troba unelectró li assigna la càrrega queanomenem negativa. Si el fotó pro-cedeix d’un protó, li ha assignat unacàrrega igual i positiva i llavors lesdues partícules s’atrauen.

Llavors, els electrons i els protons ales fosques no tenen càrrega? Lail·luminació visible natural proce-deix del Sol (i de les estrelles). És lallum visible, que és una part de laradiació generada pel Sol. No és,però, l’única radiació que rebem. Detot l’univers cau contínuamentsobre nosaltres una radiació no per-ceptible per l’ull humà. I els objectesirradien en funció de la seva tempe-ratura també per sota del límit decaptació dels nostres sentits, encaraque certs aparells que fabriquem síque la poden detectar. Diguem quevivim sempre submergits en un marde radiacions electromagnètiquesnaturals, un mar de fotons, un campelectromagnètic. La càrrega d’elec-trons i de protons no desapareix enla foscor perquè no hi ha una foscorabsoluta tret que l’univers es trobésa la temperatura del zero absolut.En aquest cas, no ens n’adonaríemperquè no existiríem.

La intervenció del camp deHiggs en la història de l’univers

En els primers instants de l’univers,segons la teoria més acceptada, totel que existia era energia. Contínua-

Una partícula molt antiga

H

CIÈNCIA

29Cultura

Les Fires de Sant NarcísLes Fires s'acosten.Les Fires se'n van.Riuen les campanesde la Catedral.Fins i tot gavinesen el riu Onyar,xisclen esveradesper la festa gran.Girona de sempreperò em to dauratque el sol de novembrepinta pels teulats,s'apresta joiosaa donar les mans,al qui ve de foraals seus visitants.Sardanes , titelles,concerts i gegants.Hi ha il.lusions penjadespels ulls dels infants.Teatre i esportsi cançons corals.Comerç i culturatambé pels més grans.I quan l'últim diala traca finaldibuixa en els airesun quadre irreal,els ulls i les boques resten sedejants,les persones tenencarones d'infant.Un moment d'angoixai un esclat brillant,cau com una plujad'argent i de sang.Després el silenci,la boira , l'encantd'aquell sortilegi,s'ha anat esborrant,i de cop i voltala gent s'ha fet gran.Una melangiapassa pel voltant.Les Fires s'acosten,les Fires se'n van

IMMA D’ ESPONA

Feliç el Poble que sap manifestar-sesense complexos. E.H.

L’HAIKÚ D’EL ROURE

ment es creaven partícules, que des-apareixien instantàniament conver-tides en energia. A la temperaturaextraordinàriament elevada quetenia l’univers primigeni, les partí-cules es convertien les unes en lesaltres i en energia. Les partículeseren indistingibles. No podíem dir“això és un quark” perquè tot seguit“allò” era un fotó o un electró. Comva ser possible que, quan la tempe-ratura va minvar, unes partícules esconvertissin en quarks (que formenels protons i els neutrons), unesaltres en electrons i altres conti-nuessin existint com a fotons?Podem dir, com a aproximació a lateoria de Peter Higgs i altres, que siavui considerem que el camp elec-tromagnètic omple l’univers i el favisible, el camp de Higgs omplia l’u-nivers en el moment que les partí-cules van ser prou fredes com per

estabilitzar-se amb una massa queera el resultat de la interacció ambel camp de Higgs. Les partícules queno podien interaccionar amb elcamp de Higgs no tenen massa enrepòs (com els fotons, el gluons i elsencara no detectats gravitons).Avui, la matèria que no interaccionaamb la radiació electromagnètica ésinvisible: la matèria fosca. I així comel camp electromagnètic té unespartícules característiques, la partí-cula pròpia del camp de Higgs és elbosó de Higgs, la que creuen haverdetectat al CERN. Una partícula querequereix les altes temperatures del’univers inicial per aparèixer.És possible una física sense el bosóde Higgs? És possible, però no seriael model comunament acceptat.

Joan Miró Ametller

30 Racons

l mig del Barri Vell deGirona, a l’est del carrer dela Força, un seguit de

carrerons estrets i costeruts s’enfi-len cap als carrers de la Claveria id’Oliva i Prat. Alguns, com el d’Her-nàndez, fa un munt d’anys que sonclosos al pas del públic. Però lamajoria, com els de Cúndaro o SantLlorenç, menen als espais més evo-cadors de la ciutat medieval, com elpati de l’estrella del Centre Bonas-truc ça Porta, seu del Patronat Callde Girona i del Museu d’Històriadels Jueus. Són indrets que, sobretotal capvespre o de matinada, sem-blen sorgits del no res, com per artde màgia. Llocs amb una aura demisteri, que dibuixen una ciutatplena de l’encant propi dels tempsmedievals. En aquesta trama d’an-tics carrers, d’escales i de placetesmig amagades, hi reposen velles his-tòries que ens traslladen a l’èpocaen què Girona era una ciutat decoexistència de dues cultures: lajueva i la cristiana.A la ciutat antiga, a l’entorn de l’a-nomenat en època medieval carrermajor del call (tram nord de la ForçaVella), s’hi disposava el barri jueu oCall, un barri en el que visqué lacomunitat jueva des de finals del s.XII i fins a les darreries del s. XV. Undocument de 1160 en parla per pri-mera vegada, en situar en el deno-minat “callis judaicus” certes “casesi horts” de propietat jueva, tot i quesegons alguns documents, a laGirona de les darreries del s. IX ja hihavia vint-i-cinc famílies jueves.Amb els anys, el call es va anarengrandint i enriquint, i als s. XIII iXIV era un barri pròsper on hi vivieni hi tenien negocis prop d’un cente-

nar i mig de famílies de tradiciójueva. En aquells temps esplèndids,a la banda oest de la Força (entornl’actual casa número 21) s’hi aixe-cava una gran sinagoga que teniapatis, porxos, pous, i altres estancesd’ús comunitari, com ara el banyritual o micvé, i l’escola anomenadatalmutorà. Els problemes derivats deles crisis socials i econòmiques de

finals del s. XIV, juntament amb elsatacs i la marginació per part de lasocietat cristiana, varen provocar ladecadència de la comunitat jueva,que a finals del s. XV comptava ambnomés unes vint famílies i es veiéobligada a recloure’s en un espaimolt reduït, a la part est del call.Allà s’hi va emplaçar la nova sina-goga, més petita i modesta, després

El Call de Girona, un bell racód’història de la nostra ciutat

Fotos: Juanjo Valeros

A

31Racons

Diverses imatges d’El Call de Girona.. D’esquerra a dreta: patidel Centre Bonastruc ça Porta, carrer de la Força i carrer deSant Llorenç.

de que fos clausurada per ordre delPapa Luna la gran sinagoga del’oest. La nova va ser activa des del1435 fins el 1492, i va ser clausu-rada definitivament l’estiu d’aquellany, quan l’aljama la va haver demalvendre a causa de l’Expulsió. Una part del Centre Bonastruc çaPorta , probablement la que actual-ment ocupen els dos patis, va acollir

la última sinagoga de Girona, quecomptava amb diferents estances.Avui en aquest indret s’hi ubica elMuseu d’Història dels Jueus, querecull la història jueva de la ciutat ique conserva i difon el llegat d’unacultura que va arribar a ser tant bri-llant que va aconseguir que, a l’edatmitjana, Girona fos coneguda arreucom la “Ciutat mare d’Israel”.

Sílvia Planas,Directora del Museu d’Història delsJueus-Institut d’Estudis Nahmànides

Patronat Call de Girona

Ahir i avui

Fotografia de la plaça de Sant Pere, any 1931. (Cedida per Pere Plana)

Actual plaça de Sant Pere. (Foto: Juanjo Valeros)

Plaça de Sant Pere

Ah

ir32

Av

ui