Introducció

“En l’era moderna s’evidencia un gran interès per la ciència. Aparentment, s’imposa la creença generalitzada que hi ha alguna cosa d’especial en la ciència i els mètodes que utilitza. Quan algunes afirmacions, raonaments o investigacions reben l’etiqueta de científiques, es pretén fer entendre que tenen algun tipus de mèrit o una fiabilitat especial. Però, què és allò que fa d’especial la ciència, si és que hi ha res d’especial? Quin és aquest mètode científic que, segons el que s’afirma, condueix cap a uns resultats especialment meritoris o fiables?”

Allan Chalmers, Què és aquesta cosa anomenada ciència?

1. L’especificitat del saber científic

• La ciència es diferencia dels altres coneixements perquè:

• Intenta una explicació sistemàtica• Fa servit un mètode d’investigació

• Trets del coneixement científic:

• Neutralitat• Absència de prejudicis• Esperit crític• Intersubjectivitat

1.1. Els orígens de la ciència

• La ciència sorgeix amb la convicció que els fenòmens naturals es poden reduir a un sistema ordenat (comprensible per l’ésser humà)

• Ciència i filosofia eren una mateixa cosa

• La ciència es va independitzar de la filosofia durant la Revolució Científica al segle XVII

• Copèrnic• Kepler• Galileu• Newton

1.2. Característiques específiques

• Galileu és considerat el primer científic modern perquè va ser el primer en enfrontar-se als problemes que la ciència amb un nou esperit, caracteritzat per:

• L’experimentació: sotmetre a prova en condicions ideals, eliminant les qualitats secundàries, les hipòtesis plantejades per explicar els fenòmens naturals

• La matematització: reduir els fenòmens a les seves qualitats primàries, és a dir, aquelles que es poden mesurar mitjançant una magnitud (eliminant la subjectivitat)

1.3. Classificació de les ciències

FORMALS:• S’ocupen de relacions entre signes• Sense contingut empíric• Estudien la coherència dels enunciats

•EMPÍRIQUES:• S’ocupen del fets del món i les seves relacions

• Tenen contingut empíric basat en l’observació i l’experiència• Les seves afirmacions s’han de contrastar experimentalment

2. El mètode científic i els seus límits

• EL llenguatge científic

• Les explicacions científiques

• El mètode científic:

• Mètode deductiu• Mètode inductiu• Mètode hipoteticodeductiu• Contrastació i confirmació d’hipòtesis

• Progrés i límits de la ciència

2.1. El llenguatge científicLa ciència inventa un llenguatge artificial per expressar objectivament i amb precisió els resultats a que arriba.• Elements del llenguatge científic:

• Conceptes: termes específics de cada ciència• 3 tipus:

• Classificatoris• Comparatius• Mètrics

• Lleis: enunciats bàsics del coneixement científic• Característiques:

• Usen conceptes que s’han definit prèviament• Són universals: expressen una regularitat dels fenòmens

• Teories: conjunts coherents i sistemàtics de lleis i altres teories científiques que expliquen un àmbit de la realitat

2.2. Les explicacions científiques

Una explicació científica és una resposta comprensible i clarificadora sobre la causa d’un fenomen

4 classes:• Explicació deductiva: a partir de certes veritats conegudes es deriven lògicament altres desconegudes prèviament (Física, matemàtiques i lògica)• Explicació probabilística: quan no es pot arribar a la seguretat deductiva cal reduir els fenòmens a mera possibilitat o probabilitat estadística (sociologia, psicologia)• Explicació teleològica: s’interpreten les intencions o finalitats amb que s’ha dut a terme una acció (psicologia, història)• Explicació genètica: es retrocedeix fins l’origen o a la història d’un fet per donar compte de les seves conseqüències (història, ciències naturals)

2.3. El mètode científicMètode: procediment fix i estable que permet assolir una finalitat a partir de diverses regles

Mètode deductiuDerivació d’una conclusió

particular a partir de principis generals

Mètode inductiuDerivació d’una conclusió general a partir de dades

particulars

2.3. El mètode científicEl problema de la inducció:És lícit passar del “alguns” al “tots”?

La inducció no pot proporcionar seguretat ni certesa com màxim pot arribar a la probabilitat.

Tres famosos científicos, los profesores Black, Brown y Smith, fueron a un congreso en China. Se encontraban en el tren y observaban ese país que no habían visitado nunca. De repente vieron un rebaño de ovejas y entre ellas una oveja negra. Tras un rato de meditación Black dijo: «Veis, colegas, en China hay ovejas negras". Los otros callaron un momento, luego Brown le rebatió: «Siento no estar de acuerdo. Todo lo que podemos saber con seguridad de la observación es que " en China hay una oveja negra». Se quedaron los tres pensativos durante un largo rato y al final Smith concluyó: «No. La única cosa segura es que en China hay una oveja negra por un lado".

¿Quien tenía razón? ¿Quién era mejor científico, el confiado Black, el prudentísimo Smith o Brown, que se mantenía en medio?

2.3. El mètode científic

El problema de la inducció¿Cuál de los tres científicos tenía razón? La postura probabilística justifica la actitud del profesor Black. En realidad para obrar correctamente, Black no debería haber observado sólo ese determinado rebaño, que acaso podía tener una composición anómala. Se debería haber referido a un grupo de ovejas, pongamos cien, elegidas al azar entre todas las ovejas de China. Si en ese grupo hubiera encontrado una negra tendría que haber dicho que para una oveja china la probabilidad de que sea negra es de aproximadamente un uno por ciento (1 / 100). Considerando entonces los millones de ovejas que hay en China habría concluido correctamente que en ese país hay ovejas negras. En cuanto a Brown, debería haber pensado que, si de verdad sólo hubiera existido una única oveja negra en toda China, la probabilidad de que hubiera estado precisamente en el primer rebaño que veía tendría que ser pequeñísima, prácticamente despreciable. Era pues razonable admitir que hubiera otras ovejas negras. Por fin Smith tendría que haber sabido que la probabilidad de que una oveja sea blanca por un lado y negra por el otro es tan pequeña que hace que su cautela sea incluso ridícula.

Mètode hipoteticodeductiu

Formulació d’hipòtesis

Hipòtesi: és una suposició que planteja una explicació a un problema

En la formulació d’una hipòtesi intervenen, de vegades, factors que tenen res a veure amb el mètode, com ara la imaginació o la casualitat

P. Feyerabend (teoria anarquista de la ciència): Els descobriments científics no segueixen pautes fixes: com més lliures i agosarades siguin les hipòtesis més revolucionàries seran les noves teories científiques

Contrastació i confirmació d’hipòtesis

La contrastació i la verificació empíriques plantegen les mateixes dificultats que la inducció: quants casos positius calen per considerar confirmada una hipòtesis?

K. Popper: distinció entre verificació i falsació

Verificació: comprovació de que el previst per la hipòtesis es compleix (es tracta de trobar el màxim nombre de casos que la confirmin)

Falsació: cerca de casos en que la hipòtesis no es confirma, quantes més vegades fracassi el científic tractant de invalidar una hipòtesi, aquesta serà més valuosa i vertadera (provisionalment)

2.4. Progrés i límits de la ciència

Cientisme: la ciència és la culminació de la racionalitat humana i avança indefinidament cap a un progrés sense fi, per tant els seus principis són indiscutibles i expressen veritats seguresCrítiques:

• Popper: progrés continu de la ciència• Tota teoria és provisional i podrà ser falsada en el futur• La ciència progressa perquè la falsació és la causa de noves teories que expliquen millor els fets

• Kuhn: les revolucions científiques• A cada època domina un paradigma científic que lluita contra diverses anomalies (problemes sense resoldre), de vegades els paradigmes entren en crisi (acumulació d’anomalies) i provoquen una revolució (substitució del paradigma per un nou)

3. La dimensió social de la ciènciaLa ciència, com tota altra activitat humana, està influïda per factors socials que afecten el seu progrés i desenvolupament

3.1 La institucionalització de la ciència• Coneixement col·lectiu: allò que una societat pren com veritable, tendeix a creure que la ciència està exempta de prejudicis i condicionaments però n’hi ha:

• Condicionaments polítics• Prioritats econòmiques i socials• Una comunitat científica internacional • Publicitat i ressò dels descobriments científics

• La ciència s’ha convertit en una institució amb fort pes social

3.2. La tecnociència i les seves repercussions

Visió tradicional i ingènua: ciència i tècnica són àmbits independents del coneixement.

• La ciència ocupa l’àmbit teòric, és contemplativa• La tècnica ocupa l’àmbit pràctic, és aplicativa

Raons en contra d’aquesta concepció:• La tècnica és anterior a la ciència (des del punt de vista històric)• El salt cap a la tecnologia (aprofitament pràctic del coneixement científic)

Visió actual: La relació entre ciència i tècnica és bidireccional. Els avenços teòrics influeixen sobre la tècnica i els avenços tècnics afavoreixen el desenvolupament teòric

3.2. La tecnociència i les seves repercussions

Tecnociència: concepte que tracta de superar la divisió entre ciència i tècnica agrupant-les en una única disciplina en la que intervenen tant la investigació com l’aplicació pràctica (ús i disseny d’instruments).

Des d’un punt de vista filosòfic la tecnociència planteja greus reptes i dificultats des de diferents àmbits:

• Ètica – Bioètica • Econòmics – Augment de les desigualtats• Socials – Artificialitat del món• Ambientals – Impacte sobre la natura