el temps del pop, el rellotge del jazz - melusina · el temps del pop, el rellotge del jazz la...

1
directa núm. 79 / 30 de gener de 2008 pàgina 26 expressions Jordi Garrigós /[email protected]/ A mb una posada en escena bastant sòbria i un format més semblant a un conjunt de jazz que a una banda de pop, Sanjosex va presentar les seves noves cançons en el marc del festival Barnasants 2008. A dos quarts de deu, puntualment, va començar el recital del grup liderat per Carles Sanjosé, que va dividir l’actuació en dues parts en funció de la temàtica dels temes: l’home sol i l’home amb la resta. “Diumenge” i “Correr” van iniciar un concert basat majoritàriament en temes extrets del seu últim treball Temps i Rellotge (Bankrobber, 2007). Els millors moments del recital van coincidir amb les seves cançons més conegudes. “Temps o Rellotge”, “Fem l’amor” o “De Girona al Japó” van ser executades una darrere l’altra mentre la sala de butaques, bastant plena, gaudia d’un ambient íntim i pròxim gràcies a la interacció que Sanjosé va establir amb el públic. Melodies pop acompanyades d’elements del folk i la cançó d’autor, una barreja que resulta deliciosa en mans del músic de la Bisbal d’Empordà. Després d’una hora de repassar el bo i millor de la seva trajectòria, Sanjosex va fer un primer bis i va interpretar la cançó de la nit, “Les mitgeres al descobert” –un dels seus primers èxits–, que va sonar realment potent en directe. Era el prefaci final després d’una vintena de temes on Sanjosex va mostrar una gran qualitat rítmica i sonora que el col·loca a la primera escala de la nova fornada del pop fet en la nostra llengua per mèrits propis. Per als amants de la nova escena emer- gent de pop independent en català la propera parada del Barnasants serà el concert de Mazoni, també de la flota Bankrobber, el proper 6 de març. El temps del pop, el rellotge del jazz L a memòria de la barriada de Can Tunis ens apareix a la gran pantalla a través d’un documental que es podrà veure durant poc temps al cinema Casablanca de Gràcia. Es tracta de la cara oculta enmig de la Barcelona posto- límpica, moderna i turística. El barri perifèric de Can Tunis va esdevenir durant els anys noranta la “Meca” dels toxi- còmans a la recerca de la seva dosi diària. El documental mostra la història d’un jove habitant del barri, Juan, que ha de lluitar per no enfonsar- se en un món on, a l’hora de jugar a lladres i serenos, tots volen ser lladres. El documen- tal es va rodar en ple procés de “sanejament” del barri, en un context marcat per l’ame- naça de l’expropiació, final- ment culminada, i la lluita per la dignitat veïnal. El film ha recollit premis al festival IDFA d’Amsterdam i al Festival Internacional de Cinema de Gijón i compta amb una banda sonora a càrrec de Mártires del Compás. BLANCA BALANYÀ SANJOSEX FESTIVAL BARNASANTS CENTRE BARRADES, L’HOSPITALET DE LLOBREGAT. 24 DE GENER ‘Sabotaje cultural. Manual de uso’ KALLE LASN TRADUCTORA: GEMMA GALDÓN EL VIEJO TOPO, 2007 237 PÀGINES A mb aquest volum l’activista Kalle Lasn va oferir una visió panoràmica del seu desencís respecte al món actual, un seguit de reflexions crítiques sobre diferents àmbits de la realitat nord-americana. L’autor ataca frontalment la televisió, el món de la publicitat i la tirania de les grans empreses mentre mostra el seu desengany respecte a l’actual encarnació del somni americà, que veu convertit en una existèn- cia d’ansietat, deutes bancaris i consum desfermat i infeliç. L’aposta per recuperar el contacte amb la natura i crear espais lliures del bombardeig de percepcions es combina amb propostes per canviar l’ortodòxia econòmica imperant o per pren- dre mesures legals per acabar amb la impunitat de les empreses i els seus executius. Una curiosi- tat és la comprovació que els diners no ho compren tot: el col·lectiu Adbusters de Lasn va provar de comprar espais publici- taris pels seus anuncis satírics o contestataris i diverses televi- sions els van rebutjar. I.F. U n cop acabada la Segona Guerra Mundial, la guerra freda va ser el motiu perquè els Estats Units i el Regne Unit seguissin col·laborant en una xarxa conjunta d’espionatge que –ampliada al Canadà, Austràlia i Nova Zelanda– dóna la capacitat d’interceptar comunicacions a nivell planetari a tots aquests estats. L’editorial Melusina publica, en una versió esporgada de reiteracions i divagacions jurí- diques, un informe tècnic del Parlament Europeu que afirma que aquesta xarxa, Echelon, exis- teix i continua en actiu. Les conclusions són profundament inquietants: les comunicacions teòricament privades no ho són i organitzacions amb un passat tant sospitós com la CIA no responen davant cap organisme si vulneren la intimitat dels ciuta- dans que no són nord-americans. Però l’èmfasi en l’avantatge estra- tègic que suposa Echelon pel teixit empresarial americà fa que el text sembli un intent de legiti- mar una iniciativa similar per part de la UE. IGNASI FRANCH ‘Echelon, la red de espionaje planetario’ DIVERSOS AUTORS MELUSINA, 2007 201 PÀGINES ‘Can Tunis’ DIRECCIÓ I GUIÓ: JOSÉ GONZÁLEZ MORANDI I PACO TOLEDO CATALUNYA, 2007 86 MINUTS DÍDAC FILMS, TVC I TVE [email protected] L a gira 10 años comiendo mierda va significar un punt d’inflexió en la trajectòria dels reusencs Band Del Palo. Durant els sis primers mesos de 2007 es van “patejar” la Península a base de rap i metal i amb la companyia d’una càmera de vídeo que il·lustra molt bé el documental que acompanya aquest treball doble, CD i DVD. El disc, en directe, es va enregistrar a la sala Soundtrack de Tarragona l’estiu passat i el seu repertori de prop de vint temes resumeix molt bé els diferents treballs que la banda ha editat al llarg d’aquests deu anys. Al DVD, a banda de trobar-hi el concert en directe i algunes imatges de la gira amb els moments demencials com a fil conductor, també s’hi veuen vide- oclips, fotos i la seva discografia detallada. El disseny de tot el treball del disc i el so definitiu és brillant. La seva presència convida a descobrir el grup als que encara no el coneixíeu. DAVID VÁZQUEZ Band Del Palo ‘IN:DIRECTOGAME OVER RCDS

Upload: others

Post on 30-Sep-2020

5 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: El temps del pop, el rellotge del jazz - melusina · El temps del pop, el rellotge del jazz La memòria de la barriada de Can Tunis ens apareix a la gran pantalla a través d’un

directa núm. 79 / 30 de gener de 2008pàgina 26 expressions

✑ Jordi Garrigós/[email protected]/

Amb una posada en escenabastant sòbria i un formatmés semblant a un

conjunt de jazz que a una bandade pop, Sanjosex va presentarles seves noves cançons en elmarc del festival Barnasants2008. A dos quarts de deu,puntualment, va començar elrecital del grup liderat perCarles Sanjosé, que va dividirl’actuació en dues parts enfunció de la temàtica delstemes: l’home sol i l’home ambla resta. “Diumenge” i “Correr”van iniciar un concert basatmajoritàriament en temes

extrets del seu últim treballTemps i Rellotge (Bankrobber,2007). Els millors moments delrecital van coincidir amb lesseves cançons més conegudes.“Temps o Rellotge”, “Fem l’amor”o “De Girona al Japó” van serexecutades una darrere l’altramentre la sala de butaques,bastant plena, gaudia d’unambient íntim i pròxim gràcies ala interacció que Sanjosé vaestablir amb el públic. Melodiespop acompanyades d’elementsdel folk i la cançó d’autor, unabarreja que resulta deliciosa enmans del músic de la Bisbald’Empordà. Després d’una horade repassar el bo i millor de laseva trajectòria, Sanjosex va fer

un primer bis i va interpretar lacançó de la nit, “Les mitgeres aldescobert” –un dels seusprimers èxits–, que va sonarrealment potent en directe. Erael prefaci final després d’unavintena de temes on Sanjosex vamostrar una gran qualitatrítmica i sonora que el col·loca ala primera escala de la novafornada del pop fet en la nostrallengua per mèrits propis. Per alsamants de la nova escena emer-gent de pop independent encatalà la propera parada delBarnasants serà el concert deMazoni, també de la flotaBankrobber, el proper 6 de març.

El temps del pop, el rellotge del jazz

La memòria de la barriadade Can Tunis ens apareix a

la gran pantalla a través d’undocumental que es podràveure durant poc temps alcinema Casablanca de Gràcia.Es tracta de la cara ocultaenmig de la Barcelona posto-límpica, moderna i turística.El barri perifèric de Can Tunisva esdevenir durant els anysnoranta la “Meca” dels toxi-còmans a la recerca de la sevadosi diària. El documentalmostra la història d’un jovehabitant del barri, Juan, queha de lluitar per no enfonsar-

se en un món on, a l’hora dejugar a lladres i serenos, totsvolen ser lladres. El documen-tal es va rodar en ple procésde “sanejament” del barri, enun context marcat per l’ame-naça de l’expropiació, final-ment culminada, i la lluita perla dignitat veïnal. El film harecollit premis al festivalIDFA d’Amsterdam i alFestival Internacional deCinema de Gijón i comptaamb una banda sonora acàrrec de Mártires delCompás. BLANCA BALANYÀ

SANJOSEX

FESTIVAL BARNASANTS

CENTRE BARRADES, L’HOSPITALET DE LLOBREGAT. 24 DE GENER

‘Sabotajecultural.Manual de uso’

KALLE LASN

TRADUCTORA: GEMMA GALDÓN

EL VIEJO TOPO, 2007237 PÀGINES

Amb aquest volum l’activistaKalle Lasn va oferir una visió

panoràmica del seu desencísrespecte al món actual, un seguitde reflexions crítiques sobrediferents àmbits de la realitatnord-americana. L’autor atacafrontalment la televisió, el mónde la publicitat i la tirania de lesgrans empreses mentre mostra elseu desengany respecte a l’actualencarnació del somni americà,que veu convertit en una existèn-cia d’ansietat, deutes bancaris iconsum desfermat i infeliç.L’aposta per recuperar elcontacte amb la natura i crearespais lliures del bombardeig depercepcions es combina ambpropostes per canviar l’ortodòxiaeconòmica imperant o per pren-dre mesures legals per acabaramb la impunitat de les empresesi els seus executius. Una curiosi-tat és la comprovació que elsdiners no ho compren tot: elcol·lectiu Adbusters de Lasn vaprovar de comprar espais publici-taris pels seus anuncis satírics ocontestataris i diverses televi-sions els van rebutjar. I.F.

Un cop acabada la SegonaGuerra Mundial, la guerra

freda va ser el motiu perquè elsEstats Units i el Regne Unitseguissin col·laborant en unaxarxa conjunta d’espionatge que–ampliada al Canadà, Austràlia iNova Zelanda– dóna la capacitatd’interceptar comunicacions anivell planetari a tots aquestsestats. L’editorial Melusinapublica, en una versió esporgadade reiteracions i divagacions jurí-diques, un informe tècnic delParlament Europeu que afirmaque aquesta xarxa, Echelon, exis-teix i continua en actiu. Lesconclusions són profundamentinquietants: les comunicacionsteòricament privades no ho són i

organitzacions amb un passattant sospitós com la CIA noresponen davant cap organisme sivulneren la intimitat dels ciuta-dans que no són nord-americans.Però l’èmfasi en l’avantatge estra-tègic que suposa Echelon pelteixit empresarial americà fa queel text sembli un intent de legiti-mar una iniciativa similar per partde la UE. IGNASI FRANCH

‘Echelon, la redde espionajeplanetario’

DIVERSOS AUTORS

MELUSINA, 2007201 PÀGINES

‘Can Tunis’

DIRECCIÓ I GUIÓ: JOSÉ GONZÁLEZ MORANDI I PACO TOLEDO

CATALUNYA, 200786 MINUTS

DÍDAC FILMS, TVC I TVE

[email protected] gira 10 años comiendo

mierda va significar un puntd’inflexió en la trajectòria delsreusencs Band Del Palo. Durant elssis primers mesos de 2007 es van“patejar” la Península a base derap i metal i amb la companyiad’una càmera de vídeo queil·lustra molt bé el documentalque acompanya aquest treballdoble, CD i DVD. El disc, endirecte, es va enregistrar a la salaSoundtrack de Tarragona l’estiupassat i el seu repertori de prop

de vint temes resumeix molt béels diferents treballs que la bandaha editat al llarg d’aquests deuanys. Al DVD, a banda de trobar-hiel concert en directe i algunesimatges de la gira amb elsmoments demencials com a filconductor, també s’hi veuen vide-oclips, fotos i la seva discografiadetallada. El disseny de tot eltreball del disc i el so definitiu ésbrillant. La seva presència convidaa descobrir el grup als que encarano el coneixíeu. DAVID VÁZQUEZ

Band Del Palo

‘IN:DIRECTO’GAME OVER RCDS