PPIICCOOTT GGAARRSSEERR PPEETTIITTNNiiddiiffiiccaacciióó aa SSuubbiirraattss

BUTLLETÍ DIGITAL NR.: 1 MARÇ 2011

LLAA ''TTIIMMOONNEEDDAA'' DDEE CCAANN BBOOUUPetits indrets de Subirats

VVIINNSS II CCAAVVEESS EECCOOLLÒÒGGIICCSSEl futur de la viticultura(pàgina 4)

(pàgina 10)

NNoottiicciiaarrii -- CCoonnsseerrvvaacciióó llooccaall ii eessttaattaall // AAccttiivviittaattss // CCiibbeerreessppaaii // PPrrààccttiiqquueess EEccoo--SSoosstteenniibblleess

DESTACATS

ALTRES SECCIONS

Pàgina 2

EELL XXOOTT

Núm. 1 - Març 2011

Editorial:

BENVINGUTS AMICS i AMIGUES, benvinguts al primer número del nostre butlletí digital 'EL XOT'!

Ens adreçem a tots vosaltres amb moltíssi-ma il·lusió i amb moltes ganes de fer-vos arribar aquest nou projecte del Grup de Medi Ambient de Subirats (GMAS). El but-lletí que us presentem vol intentar mante-nir-vos informats dels fets i esdeveniments de caire mediambiental que afecten al nos-tre municipi. A més a més, anirem tractant temes diversos vinculats amb la natura i el seu entorn. Però el que tambè desitgem es que aquest sigui un mitjà comunicatiu força participatiu. Per tant, esperem la vostra col·laboració enviant-nos suggeriments, es-crits, imatges, denúncies i tot allò que pen-seu pugui interessar als habitants de Subi-rats. Recordeu que l'adreça electrónica del GMAS és: gmasubirats@yahoo.es Dit això, ara us explicarem breument per-què hem decidit batejar aquest butlletí amb el nom d'El Xot. De fet el xot (Otus scops) és un mussol i, com ja sabeu, els mussols, amb els seus aguts sentits, paren molta atenció a tot allò que els envolta. Aquest és, ni més ni menys, l'esperit del nostre butlletí, informa-vos i que ens infor-meu de tot el que succeix al voltant del nostre valuós patrimoni natural. Per cert, aprofitarem l'avinentesa per aclarir-vos que des de fa força anys el GMAS no per-tany a cap partit polític ni te cap vincula-ció política. Finalment, volem agraïr a tots els com-panys i companyes que formen i han for-mat part del GMAS des de fa més de 10 anys, les seves grans aportacions en de-fensa del territori de Subirats i esperem que vosaltres també us animeu ben aviat a participar en aquest grup. Endavant doncs, que encara hi ha molt per descobrir!

Salutacions cordialsGrup de Medi Ambient de Subirats

NOTICIARI - CONSERVACIÓ NACIONAL I ESTATAL

La lluita contra el verí a Catalunya suma 9 sentències Recentment s'han resolt mit-jançant sentència condemnatò-ria dos nous casos d'enverina-ment, principalment amb l'ús de carbofurans, per eliminar depre-dadors d'espècies cinegètiques a Catalunya. Als condemnats se'ls acusava d'un delicte contra la fauna, segons l'article 336 del Codi Penal. El passat 17 de novembre, el Jut-jat de Primera Instància i Instruc-ció de Solsona (Lleida) va con-demnar a tres persones que havien estat sorpreses in fragan-ti en el terme municipal de Bios-ca, a la comarca lleidatana de la Segarra, Al març de 2009 els tres acusats van col·locar es-quers enverinats a l'àrea de caça L-10407. La sentència els condemna a vuit mesos de mul-ta amb una quota diària de deu Euros i els inhabilita per a l'exer-cici de la caça per dos anys. Els condemnats hauran a més d’as-sumir les costes del procés i de l'acusació particular, realitzada per la Fundació per a la Conser-vació del Voltor Negre (BVCF). D'altra banda, segons consta en sentència dictada el passat 23 de setembre, el Jutjat penal de Tortosa (Tarragona) va decla-rar com a fets provats que un particular, al febrer de 2008, va impregnar trossos de carn amb un producte altament tòxic. El seu objectiu era matar als depre-dadors i protegir les perdius que tenia en petits voladors d'un àrea privada de caça de Tortosa. La pena és de vuit mesos de multa amb una quota diària de deu Euros i la inhabilitació per caçar per un any, juntament amb les costes del procés. A data d'avui, a Catalunya, s'han aconseguit nou sentènci-es condemnatòries per verins, amb un total de catorze condem-nats (per primera vegada a ni

vell estatal, una mateixa persona ha estat sentenciada dues vega-des). Pel mateix tipus d'actuació il·legal, s'ha prohibit l'aprofita-ment cinegètic en deu àrees pri-vades de caça, per un període que va des dels cinc mesos als cinc anys. Des que existeix el nou Codi Penal, a Espanya s'ha dictat mig centenar de sentènci-es condemnatòries relacionades amb la utilització de verí per pro-vocar la mort de fauna salvatge. En les dues recents sentències descrites a les províncies de Tar-ragona i Lleida, han estat fona-mentals les investigacions desen-volupades pel Cos d'Agents Rurals de la Generalitat de Cata-lunya, que des de fa diversos anys compta amb grup especial de lluita contra el furtivisme i l'ús de verí. La metodologia utilitzada per aquest grup especial pretén sor-prendre als autors dels enverina-ments en el moment de cometre el fet delictiu, sempre que sigui possible, per tal d'obtenir les mà-ximes garanties en els processos que s'estableixin. Amb això s'evi-ta sovint que puguin veure's afectades espècies protegides i fins i tot amenaçades. Aquesta especialització contra l'ús d'es-quers enverinats ha tingut un re-coneixement públic al XX Congrés Español d'Ornitologia, celebrat a Tremp (Lleida) del 4 al 8 del desembre passat.Font: QUERCUS

Pàgina 3

Amb l'iniciativa del Grup de Medi Ambient de Subirats (GMAS), l'entitat naturalista CÒBIT, amb seu a Vilafranca del Penedès, va realitzar durant els anys 2007 i 2008 'l'Estudi de la Fauna Verte-brada de Subirats'. De la valuosa informació i re-copilació de dades que varen obtenir, avui us vo-lem ressaltar la inesperada troballa que el Xavi Bayer, el Cisco Guasch i l'Humbert Salvador, des-tacats naturalistes i biòlegs d'aquesta entitat, van fer en el petit i únic tram de bosc de ribera que tenim a Subirats. Per primera vegada s'enregistre i es constata la presència del Picot garser petit (Dendrocopos minor) a la comarca del Penedès. Concretament se l'observa als voltans del riu Anoia en el seu pas per Subirats. Aquest ocell, el més petit dels picots, pertany a la familia dels Picidae. Es distribueix en la regió Paleàrtica, ecozona que inclou la major part d'Euràsia i Nord d'Àfrica. A casa nostra no és gens fàcil d'observar ja que, malauradament, les seves pobalcions no són gaire numeroses. Viu a prop de cursos fluvials amb bosc de ribera, i en boscos caducifolis, sobretot amb pollancres, però també en rouredes i fagedes, ja que necessita ar-bres vells per poder fer el niu i per buscar el seu aliment. La part més meridional en que havia es-tat observat fins ara era en les zones humides del sud del Vallès Oriental. Segons prospeccions realitzades s'ha pogut evidenciar que el Parc Na-tural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i àrees

veïnes (vall de Bianya, principalment) constitu-eixen uns dels nuclis principals de cria de l’espècie al país. Actual-ment, l'entitat CÒBIT afirma que algunes po-blacions ja s'han des-plaçat fins el Parc Natu-ral del Foix, al Baix Penedès. Per conèixer una mi-ca millor el picot gar-ser petit, us direm que

FAUNA LOCAL

en estat adult medeix uns 14 cm (una mique-ta més que un pardal) i que el color del seu plumatge es bàsicament un motejat de ne-gre i blanc. Els mascles adults tenen el casquet (píleu), part superior del cap, de color vermellós, mentre que les famelles el tenen blanc. El bec és negre, els ulls marró vermellosos i les potes i peus són de color gris verdós. Un tret important a l'hora de diferenciar aquesta espècie d'altres pi-cots en el camp és la falta completa del color ver-mell o rosat en el ventre i en les plomes de cober-tura. S'alimenta principalment de larves d'insectes, escarbats i arnes, també caça mos-ques i aranyes i si s'escau pot menjar petits fruits del bosc. Nidifiquen a una vintena de metres d'altura, per-forant amb el seu potent bec el tronc d'arbres vells o morts, on fan un forat de 3 a 3,5 centíme-tres de diàmetre. Arribat l'abril i fins el maig la fe-mella pon entre 4 i 6 ous. Com deiem, és un ocell molt difícil de veure però fàcil de sentir. També fa servir el seu bec per repicar als troncs, emetent un so que ressona i és fa sentir de lluny. El seu repicar és una mica més ràpid però menys potent que el de la resta de picots.

A Catalunya se l'ha descrit recentment com una espècie propera a l’amenaça, segons l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, catalogació que es justifica per l’alteració de l’hà-bitat i per la seva baixa densitat poblacional. El picot garser petit, per tant, és una espècie molt sensible a la ges-tió que es faci dels hàbitats fo-restals, sobre tot per la desapari-ció d'arbres vells, malalts o morts.GMAS

Núm. 1 - Març 2011

El Picot garser petit arriba a Subirats

EELL XXOOTT

EELL XXOOTT

Núm. 1 - Març 2011 Pàgina 4

POSTALETES DE SUBIRATS

Benvolguts amics i amigues,

aquest espai està reservat per a tots vosaltres! Millor dit, per

a les vostres imatges! Ens encantaria que ens féssiu arribar

les vostres fotografies mostrant-nos la vostra particular visió

de Subirats. Potser teniu imatges que guardeu a l'ordinador i

que us agradaria compartir amb tots nosaltres. Doncs ara es

el moment de descubrir-les! Animeu-vos i envieu-nos les vos-

tres fotos, indicant el vostre nom i el títol de l'imatge, en for-

mat JPG (máxim 24cm i 300 dpi de resolució) al nostre correu

electrònic: gmasubirats@yahoo.es, i seran publicades en aques-

ta secció.

Moltíssimes gràcies!!

GMAS

bàsics: el cultiu de la vinya i l'elaboració del vi. Això vol dir, que a partir d'un cultiu de vinya reconegut com ecològic obtindrem raïm ecològic però, depenent del seu posterior procés d'ela-boració, el vi o cava resul-tant mereixerà o no el dis-tintiu de producte ecològic.

El conreu ecològic de la vinya. Treballar el sòl amb herbicides està totalment prohibit i en l'agricultura ecològica només es per-met l’ús de fertilitzants i esmenes o restes d’ori-gen orgànic i d’alguns d’origen mineral natural; no s'admeten, doncs, adobs de síntesi química. La finalitat d'aquesta pràctica és la de conservar la màxima fertilitat del sòl i evitar que aquest si-gui contaminat. Això ens porta a una primera op-ció de planejamant bàsica per al viticultor que és, l'utilització o recuperació de les varietats de raïm locals. Segons apunta el mateix Josep Maria Albet, aquestes estan molt més adaptades al ter-reny i aporten característiques peculiars i inimita-bles als vins, diferenciant així el producte obtin-gut. Com que l’ús d’herbicides no està permès, el control de les 'males herbes', majoritàriament és mecànic. Tanmateix, el treball mecànic del sòl també desenvolupa altres funcions com la de llui-tar contra la compactació, afavorir el desenvolu-pament equilibrat de la vinya i estimular l’activi-tat biològica del sòl. En vinyes joves això ens permet regular el vigor de la vinya evitant un ar-relament massa superficial. A més a més, permet l’enterrament i la descomposició de les restes orgàniques. També és important anotar que el maneig del sòl s’ha de portar a la pràctica tenint en compte diferents paràmetres com la seva na-turalesa, l’edat i el vigor de la vinya, el clima i la topografia de la parcel·la, per tal de reduir els riscs d'erosió i de gelades. Tot i l'estès costum de

Ja fa més de 30 anys que en Josep Maria Albet (Albet i Noya), fill de Sant Pau d'Ordal, va introduir a Cata-lunya i a Espanya el con-reu ecològic de les vinyes. I ho va fer, per comanda d'una empresa danesa, con-reant en un principi una so-la hectàrea de les seves ter-res per elaborar el que va ser el primer vi ecològic reconegut de tot l'estat. En l'actualitat la seva empresa familiar controla 76 hectàrees de cultiu ecològic de vinyes i el Con-sell Català de la Producció Agrícola Ecològica (CCPAE) enregistra ja un total de 4.012 hectàrees d'aquest tipus de cultiu a Catalunya. A la resta de l'estat la xifra arriba a les 49.946 hectàrees. Tota una fita! Però, en qué consisteix el cultiu ecològic de les vinyes? Són tots el vins i caves elaborats a partir d'aquests cultius realment ecològics? Com a consumidors, el primer que hem de fer es comprovar que el producte estigui deguda-ment etiquetat. El distintiu del CCPAE que certifi-ca la qualitat ecològica del producte no hi pot fal-tar. La picaresca en aquest sector tampoc s'ha fet esperar i són moltes les bodegues que venen el seu producte com a ecològic sense que realment ho sigui. Per entrar a formar part en la rigorosa catego-ria de 'vins i caves ecològics', i per tant aconse-guir aquest distintiu, els vitivinicultors han de complir amb una estricta reglamentació, de nivell

europeu, controlada per un con-sell regulador, que en el cas de Catalunya correspon a l'òrgan CCPAE tutelat pel Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalu-nya. La normativa diferencia la qualitat ecològica de la produc-

c ió del vi o cava en dos processos

AGRICULTURA ECOLÒGICA

Pàgina 5

Vins i Caves EcològicsEl cultiu de la vinya es consolida com el primer cultiu ecològic a Catalunya

per devant de l'olivera i del cereal

Núm. 1 - Març 2011

EELL XXOOTT

tenir els cultius sempre 'nets', un enherbament controlat de la vinya pot tenir aspectes molt posi-tius. La funció d'una coberta vegetal espontànea o sembrada és triple: ajuda a prevenir l’erosió del sòl, millora l’estructura del sòl (redueix el risc de compactació) i finalment afavoreix el desenvolu-pament de l’activitat dels microorganismes del sòl i la creació d’una capa húmica. Mantenir la diversitat animal i vegetal també és un factor molt important per la vinya ecològica. La vinya és un monocultiu, és a dir, un sistema on es manté artificialment un desequilibri, afavo-rint una espècie en detriment de totes les altres. Aquesta circumstància facilita la proliferació de tot tipus de malalties i plagues que no troben

cap competència. Per tant, la introducció d’una diversitat vegetal (coberta vegetal, bandes florals, bardisses, marges salvatges...) comporta l’establi-ment d’una diversitat animal (insectes, aràcnids, ocells, rèptils) i pot evitar, en ocasions, la propaga-ció de agents patogens i la proliferació continua-da d’una espècie en detriment d’una altra, re-duint, així, la pressió de les malalties i de les plagues, sense comprometre els objectius de pro-ducció de qualitat i quantitat. Totes aquestes pràctiques agràries són relle-vants, atès que els mitjans curatius permesos en agricultura ecològica són força reduïts, per tant, esdevé primordial el manteniment del cultiu en un estat satisfactori a través de totes les mesures preventives permeses segons la normativa. L’apli-cació d’un producte, si és inevitable, hauria de ser com a l’últim recurs o almenys una mesura entre d’altres. Les principals malalties que afec-ten el conreu ecològic de la vinya són les matei-

('Vins i Caves Ecològics'-2)

EELL XXOOTT

Pàgina 6Núm. 1 - Març 2011

xes que es produeixen en conreu convencional; tanmateix, els mitjans de lluita es limiten majo-ritàriament al coure i al sofre per a les malalties fúngiques, es a dir, les originades per fongs, com són el mildiu i l'oïdi o malura. Comprovem, per tant, que els reglaments esta-blerts per la Comunitat Europea sobre el conreu ecològic de la vinya no tan sols constitueixen un mètode, sinó que també un concepte, es a dir, una manera d'entendre l'agricultura i el medi na-tural, basant-se en la preservació de l'entorn. Els mitjans de lluita directa contra agents patogens són, per aquest motiu, voluntàriament reduïts. Una bona protecció de la vinya ecològica co-mença, doncs, pel seguiment exhaustiu i continu-at de les parcel·les a fi de detectar tant aviat com sigui possible els símptomes de les malalties i plagues, així com també de les mancances i debi-litats de la vinya. La gestió global de les par-cel·les (fileres, entre rangs, marges), l’observació, l’aplicació de mesures preventives, així com l’apli-cació raonada de productes autoritzats permeten produir raïm de qualitat.

L'elaboració ecològica del vi i del cava Les normes de la vinificació ecològica a casa nostra venen especificades en l'anomenat Qua-dern de Normes Tècniques (QNT) del CCPAE. Aquesta normativa tracta l'elaboració del vi o ca-va des de l'obtenció del raïm ecològic. És a dir, que a partir de la verema ja indica quines són les pràctiques permeses pel emmagatzematge i el transport del raïm. Pel que fa a la fermentació alcohòlica, aquesta s'ha de realitzar preferent-ment amb els llevats existents de forma natural en el most o amb llevats seleccionats. Respecte al sulfitat el QNT també exposa les quantitats de SO2 (dióxid de sofre) màximes permeses que po-den contenir els diferents tipus de vins ja dispo-sats per el consum, tot i que demana que sigui el més baix possible. Les pràctiques estricta-ment prohibides són, l'ús de raïm alterat o en mal es-tat (més del 10% del raïm atacat per botritis, etc.) i l'utilització de recipients vi-naters (cubes, dipòsits,

etc.) fabricats o revestits amb materials que cedei-xin substàncies tòxiques als mosts i vins. Finalment el quadern fa esmena de l'embotellat que ha de ser amb ampolles de vidre i pel seu tapat, recomana l'utilització de taps de suro natural.

Com podem comprovar les dificultats i els riscos as-sumits pel pagès que decideix produir raïm o vi ecològic són molt més grans. Celebrem, per tant, les noves tendències del mercant i les bones pers-pectives de futur que enguany han consolidat el cultiu ecològic de la vinya a Catalunya.GMAS

('Vins i Caves Ecològics'-3)

'Euro-Fulla'. Nou logotip que certifica i identifica els productes pro-vinents de l'agricultura ecològica produïts a l'Unió Europea.

Pràctiques Eco-Sostenibles

Avantages Ambientals de l'Alimentació SaludableTot i que l’alimentació és una de les nostres pri-

meres necessitats bàsiques, es fa cada cop més evident que no ens podem alimentar a qualsevol preu, sacrificant la nostra salut i la del medi am-bient. La modernització de la producció agrícola i ramadera ha incrementat la productivitat i propor-ciona aliments suficients per a tota la població del planeta, però amb un major consum d’ener-gia, fertilitzants o pesticides, i generant més resi-dus que contribueixen a degradar el medi ambi-ent. Un altre dels problemes de la nostra alimentació actual és que hem incorporat la carn en major quantitat de la necessària. Per abastir aquesta

gran demanda de carn cal dedicar grans quanti-tats de pastures i cultius de cereals per alimentar els ramats, i s’ha hagut de recórrer a l’ús de pin-sos compostos, la climatització i il·luminació d’ins-tal·lacions, el transport d’animals i productes, etc., que comporten un major cost energètic. L’alimentació saludable és la manera més fàcil de contribuir a reduir l’impacte ambiental de l’agricultura i la ramaderia. Si ho complementem amb productes que segueixen els models de pro-ducció agrícola sostenible com els que proposa l’agricultura ecològica, contribuirem a millorar la nostra salut i a respectar la natura.Font Universitat de Barcelona (UB).

Pàgina 7Núm. 1 - Març 2011

Eco-Consells per una Alimentació Saludable i Sostenible-> Comprar aliments informant-nos sobre la seva procedència i composició-> Escollir productes ecològics, sense plaguicides ni fertilitzants químics, i respectuosos amb l'entorn-> Consumir aliments de temporada, ja que ofereixen el millor aport nutricional, acostumen a ser més econòmics i

contribueixen a respectar el medi ambient-> Comprar aliments de producció local, ja que són els que tenen un menor impacte ambiental associat al seu transport-> Escollir aliments frescos i sense embalatges és més saludable i sostenible que comprar productes precuinats, congelats i amb excés d'envasos-> Evitar l'excés de carn a la nostra dieta, ja que a més de no ser saludable redueix la disponibilitat de productes agrícoles

bàsics i comporta una major pressió sobre els recursos naturals-> La dieta mediterrànea, rica en verdures, hortalisses, fruita fresca i fruita seca (nous, atmelles, etc.), llegums, peix, derivats

del blat i l'oli d'oliva és un tipus d'alimentació saludable i sostenible.

EELL XXOOTT

Links d'interès: www.ccpae.org (Consell Català de la Producció Agrària Ecológica)www.albetinoya.com (Albet i Noya)

Núm. 1 - Març 2011 Pàgina 8

EELL XXOOTT

CONSERVACIÓ LOCAL

El formigonat del camí de Conxes Portes pot causar la pèrdua de part del nostre patrimoni históric Els nuclis de Sant Pau d'Ordal i Can Rossell es-tan units, entre d'altres, per un camí conegut com Camí de Conxes Portes. Aquest camí però té una característica històrica que no tenen altres ca-mins del municipi, i és que en alguns dels seus trams encara ara es pot observar la calçada medi-eval original. Doncs bé, tot i que certs punts del camí necessi-ten ser arreglats i condicionats per l'ús agrícola de tractors, l'empresa pública depenent de la Ge-neralitat de Catalunya REGSA, a través del Depar-tament d'Agricultura i amb un pressupost licitat de 193.000 Euros (sense IVA) han projectat formi-gonar pràcticament tot el Camí de Conxes Portes, sense respectar ni tenir en compte les històriques particularitats patrimonials existens en alguns dels seus trams. Davant aquest greuge, i davant la nul·la informació que arriba des de l'Ajuntament, alguns veïns decideixen crear la plataforma 'Salvem Conxes Portes' que aconsegeix reunir-se amb l'alcade Antonio Soler i poc desprès també amb els reprsentants de REG-SA i de l'empresa constructora sara-gossana, 'Ehisa Construcciones de Obras', contractada per realitzar les

Desinformació, contradiccions i desconeixament institucional Cal condicionar tots el camins rurals sempre amb paviment asfàltic? És el formigonat una garantia de perdurabililtat? Segons les nostres investigacions hem arribat a la conclusió de que el formigonat no és sempre la millor solució per mi-llorar i condiconar un camí rural. Per exemple, la 'Guía d'inte-gració paisatgística-Construccions agràries' publicada per la Generalitat de Catalunya i el Col·legi Oficial d'Enginyers Tèc-nics Agrìcoles, ens fa saber que el mal estat del ferm i els fenòmens d'erosió són moltes vegades causa de 'l'abús de paviments rígids i impermeables que contrasten forta-ment amb els camins rurals. La pavimentació ha de ser la impescindible'. Diverses publicacions tambè coincideixen a destacar que 'els paviments més adequats són els tous de caràcter permeable: terra, sauló piconat, grava petita, tot-ú, etc'. A més, la Generalitat també alerta i condemna la

'destrucció d'elements patrimonials de valor dels camins com ara murs de delimitació o contenció, trams empe-drats, desguassos o fites'. Altres estudis universitaris rebutgen l'ús indiscriminat de l'asfalt argumentant, entre d'altres raons, que genera un augment de la calor a l'estiu i un augment del fred a l'hi-vern, fet que afectaria l'ecologia del medi més proper. Tambè es fan resó de que l'asfalt, per la seva extrema rigidesa, no és el paviment més adequat per la pràctica del senderisme. En el cas del camí de 'Conxes Portes' hem pogut comprovar doncs, com institucions i empreses depenents de la Generali-tat projecten obres que ni tan sols la mateixa Generalitat re-comana realitzar sempre, i que per a més inri, finalment les aprova i subvenciona. Estem ben apanyats!GMAS

obres. En aquesta reunió la posició de les empre-ses responsables, és clara i contundent: "les obres continuaran tal i com estaven previstes en el pro-jecte inicial". Argumenten que qualsevol modifica-ció comporta la realització d'un nou projecte i, per tant, la paralització de les obres amb la més que possible pèrdua de la subvenció assignada. Una amenaçadora postura que la plataforma la-menta i que no va voler acceptar, defensant la se-va demanda de buscar alternatives i de formigo-nar només les parts del camí que realment ho requereixen, per tal de conservar intacte el patri-moni històric, sense l'obligació de paralitzar les obres. La plataforma també va demanar a REGSA i a l'Ajuntament una mica més de flexibilitat, coo-

peració i temps per decidir conjunta-ment els trams que necessiten ser pa-vimentats amb asfalt. Ni REGSA ni l'Ajuntament van acceptar aquesta pro-posta. La reunió va acabar, doncs, sense que s'assolís cap compromís ferm per part de l'Ajuntament ni de REGSA de salvaguardar el patrimoni històric mu-nicipal així com els valors paisatgístics del camí de 'Conxes Portes'. Font GMAS.

ACTIVITATS

CIBERESPAI

EELL XXOOTT

Vinum Nature nou punt de trobada per la vitivinicultura ecològica Destaquem aquest nou portal que oferiex una completa infor-mació, puntualment actualitzada, i una amplíssima gama de continguts referents al món de vitivinicultuta ecològica. A més, pretén ser un útil punt de trobada entre els productors de raïm i de vins ecològics, així com del propi consumidor. Una web alta-ment recomenable, patrocinada per 'Acción Sostenible' i 'Eco-mundis Editorial, on coneixerem l'última actualitat de bodegues i elaboradrs, fires i certàmens, informació técnica, estadístiques, informació comercial, investigació, i molts més articles de gran interés al voltant d'aquest tipus d'agricultura ecològica.

www.vinumnature.org

El Programa Vies Verdes, de la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols, ha llançat la seva nova web (www.viasverdes.com). Amb itineraris, guies de viatge, mapes SIG, esdeveniments, butlletins, enllaços, documents, publicacions, botigues, canal Youtube i jocs per a nens. Més de 1.700 quilòmetres d'infraestructures ferroviàries en desús han estat reconvertides en itineraris cicloturis-tes i senderistes per aquest programa. Contacte: Programa Vies Verdes, tel. 91 151 10 57, viasverdes@ffe.és

Nova Web sobre la xarxa de vies verdes

Pàgina 9Núm. 1 - Març 2011

IV Concurs de Fotogràfia del Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet L’objectiu del IV Concurs de fotografia del Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) de Poblet és destacar fotogràficament els valors naturals en qualsevol dels seus as-pectes: paisatge, fauna, vegetació i relació dels humans amb el medi. És imprescindi-ble, per a la participació en aquest con-curs, que les imatges hagin estat realitza-des dins els límits del PNIN de Poblet.

La data límit per a l’admissió de fotografies finalitza el 30 de setembre de 2011.

Per més informació: tel.: 977871732 // pnpoblet.dmah@gencatwww.gencat.cat/parcs/poblet

BioCultura a Barcelona13-16 de Maig. Palau Sant Jordi

La Fira de productes ecològics i consum responsable més important de l'estat espera en la seva edició de Barcelona d'en-guany la participació de més de 700 expositors en el Palau Sant Jordi. Més de 15.000 referències de productes d'alimenta-ció ecològica formen el major sector de la fira, acompanyat d'altres sectors com són productes per a la higiene i la cosmè-tica amb ingredients certificats; tèxtil orgànic; ecomaterials, mo-bles i decoració per a l'habitatge; energies renovables; teràpies i medicines complementàries; estalvi i reciclatge; ecologia; me-di ambient; turisme rural i cases de repòs; joguines; artesa-nies; música; llibres i revistes. La diversificació de l'oferta, con-verteix a Biocultura Barcelona en un veritable 'eco-mercat' mediterrani.

Més informació: tel.: 935800818 // www.biocultura.org

PETITS INDRETS DE SUBIRATS

EELL XXOOTT

gola són recomenables per les seves moltes propietats, com les digestives; anti-reumàtiques; pectorals i ex-pectorals, per alleugerir el do-lor de gola o per quan es té el pit carregat; cicatrizants i antisèptiques. El moment ide-al per collir la farigola és quan està florida. Aquest és

el moment quan els òrgans vegetals que contenen els principis actius de la planta estan en el seu estat òp-tim. Després s'haurà de deixar asse-car a l'ombra i guardar en un recpi-ent de vidre ben tancat. La timoneda més famosa de Catalu-nya és la Timoneda d'Alfés, localitza-da a la comarca del Segriá (LLeida). Té una superfície d'unes 107 hectà-rees i està inclosa actualment en zo-na ZEPA (Zona d'Especial Protecció per les Aus) i per tant es troba també dins la Xarxa Natura 2000.GMAS

`LA QÜESTIÓ'

L'Hipòdrom de Catalunya a Subirats?

Espai d'Opinió

Núm. 1 - Març 2011

El GMAS i EL XOT no es fan responsables de l'exactitud de les infor-macions i opinions ex-pressades pels autors dels continguts i col·la-boradors del butlletí, ni comparteixen necessà-riament les seves opini-ons i interpretacions.Contacte:gmasubirats@yahoo.esHan fet possible aquest número: Sergi Buchholz, Lourdes Chamorro, Josep Ollé i Gemma Puig.

Pàgina 10

A uns 350 metres de Can Maristany, anant pel camí que ens porta a la zona ex-tractiva de Can Bou, i un cop creuat el Torrent de la Bruixa, apareix a la nostra dreta l'inici de la timoneda més impresionant que tenim a Subirats. Una timoneda és la formació de grans con-junts de matolls dominats, en aquest cas, pel timó o farigola (Thy-mus vulgaris). Aquesta planta, força popular a casa nostra, és de les més utilitzades gràcies a les seves propietats medicinals i al seu valor

com a con-diment tradi-cional a la cuina medi-terrànea. Com a re-mei natural les infusi-ons de fari-

Pensa-t'ho abans d'imprimir!Responsabilitat Mediambiental

ELLS ja ho han decidit, ho tenen molt clar. Subirats necessita amb la màxima urgència la instal·lació d’un hipòdrom i un macrocomplex lúdic-esportiu privat dedicat al món del cavall. D’altra manera el poble de Subirats està condemnat a pas-sar penúries econòmiques per sem-pre més. Sí, ELLS ho saben. El po-ble de Subirats però no te res a dir. Tampoc li cal saber-ho tot. ELLS, do-tats amb un sentit extraordinari, sa-ben molt millor que ningú, quines són les necessitats reals del munici-pi. ELLS, l’alcalde de Subirats Anto-nio Soler, els polítics de l’oposició de l’actual govern de Subirats i un grup d’empresaris del municipi abanderats pel Sr. Pere Guilera, ho saben i ja ho han decidit... La primera noticia ens arriba al novembre del 2008 quan l’alcalde Antonio Soler decideix fer públic a la resta dels mortals, i a través dels mitjans de comunicació, la signatu-ra d’un acord amb l’empresa 'Com-panyia Universal de Projectes' per tal de tirar endavant un projecte que ha de portar a la implantació d’una àrea d’oci eqüestre al munici-pi. En aquells moments s’estava redactant el POUM i l’alcalde es compromet a reservar un espai de 48 hectàrees per tal d’incloure-hi l’àrea eqüestre. El Juliol de 2009 el consistori aprova inicialment el PO-UM on apareix, d'improvís, una re-qualificació de 60 hectàrees de sòl no urbanitzable a Can Bou per 'l’ubicació d'equipaments esportius i hotelers que permetin el desenvo-lupament del projecte anomenat ‘Equestrian Penedès’'. Per cert, l'estu-di detallat del projecte no apareix enlloc. El novembre del mateix any i en ple període d’al·legacions del PO-UM l’alcalde juntament amb el Sr. Guilera presenten aquest projecte a un petit grup d’empresaris del muni-cipi. Per la resta de la població de Subirats no hi cap presentació ni cap informació. Els darrers mesos el Patronat de Turisme i l’Ajuntament de Subirats ens estan il·lustrant, amb articles de premsa, sobre les meravelles i ri-queses presents en el fascinant món eqüestre. Això sí, perquè els ciutadans de Subirats puguem acce-dir aquests tresors cal que a casa

nostra s'intal·li ara l'Hipòdrom de Ca-talunya. I vet aquí que, tot d'un ple-gat, ara ja són més de 80 les hectà-rees que l’alcalde diu als diaris que Subirats té reservades a Can Bou, per tal d’instal·lar-hi el consensuat Hipòdrom de Catalunya! Mentre tan, els veïns del municipi continuem sense rebre cap informa-ció ni cap explicació. El novembre de 2009 el GMAS va demanar a l’Ajuntament una còpia del projecte ‘Equestrian Penedès’ així com la cor-responent Avaluació d’Impacte Medi Ambiental que l’ha d’acompanyar. A dia d’avui encara no hem rebut cap document ni cap resposta per part del regidor de Medi Ambient, el Sr. Antonio Soler. Es a dir, que no sen's permet conèixer ni valorar qüestions com: Quin impacte social i ambien-tal tindrà aquest macro projecte en el municipi? Com s’ha previst gestio-nar el trànsit de vehicles per un flux de 15.000, 20.000 o més persones? Quines mesures es prendran per tal d'evitar les molèsties, (sorolls, tràn-sit, etc.) que l’hipòdrom generarà als veïns i a les poblacions més prope-

res (Can Rossell, Lavern)? Tot i sa-bent que la majoria dels hipòdroms de l’estat són deficitaris, l'Hipódro-mo de la Zarzuela n’és un clar exem-ple, quins estudis econòmics s’han fet per avalar la viabilitat econòmica d’aquest projecte? Si es finançarà amb capital privat (declaracions de l’Antonio Soler a El Periódico de Ca-talunya, 14.01.2011), què passarà amb el patrimoni i amb el dret d’accés de tots els camins i espais públics de Can Bou? Com pot poten-ciar un hipòdrom l’economia d’un pagès o la de la viticultura del nos-tre municipi? Per què no s’han estu-diat altres opcions vinculades real-ment amb la nostra viticultura i que alhora fomentin la investigació i el desenvolupament d'aquest sector (Centre d’Investigació Vitivinícola, Centre de Congressos Vitivinícola, etc.)? I, com carai s’integra un hotel en el paisatge?... Molts dubtes, cap resposta, però tan se val, ELLS ja ho han decidit.Perdoneu, però algú s'ho havia de qüestionar! Sergi B.

La timoneda de Can Bou

AP7