Editorial

Parc recercaBiomèdica Barcelona

connectem ciència i diversitat en un esPai creatiu únic desembre de 2009 NÚM. 28 www.prbb.org GRATUÏT

PRIMER PREMI El·lIPsE / FIRst El·lIPsE AwARd

Cèl·lules mare en carta i còmicA new step forward: Campus del Mar

A very novel initiative has been recently formalized: the use of the same edu­

cational facilities by different universities. In the new building of Dr. Aiguader the Faculty of Experi­mental and Health Sciences of the UPF, the Medical Faculty of the UAB and the School of Nursing of the IMAS, linked to the UPF, join their activities. Thus, hundreds of students from Nursing degree, from Bio­logy and Medicine degrees and from the new Human Biology and Medicine degrees are sha­ring classrooms, laboratories, computers, the library or coffee and sandwiches with colleagues from different universities. We had already considered very positive that students from different courses (Medicine and Human Biology) would be sha ring resources and educational objec­tives. We believe that the crea­tion of the new Campus del Mar is a step forward to achieve the highest quality in teaching health sciences and is a great example of collaboration between univer­sities and institutions.

Jordi Pérez, UPF

Campus universitari del Mar: un nou pas endavant

Recentment es va formalit­zar amb solemnitat un fet sense precedents: l’ús

de les mateixes instal·lacions docents per part d’universitats diferents. En el nou edifici de Dr. Aigua­der fan la seva activitat la Facul­tat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF, la Facultat de Medicina de la UAB i l’Escola d’Infermeria de l'IMAS, ads­crita a la UPF. Així, centenars d’estudiants d’Infermeria, de les llicenciatures de Biologia i de Medicina i dels graus en Biologia Humana i en Medicina comparteixen aules, laborato­ris, ordinadors, biblioteca o ca­fè i entrepans amb companys d’universitats diferents. Ja havíem valorat molt po­sitivament que estudiants de titulacions diferents (Biologia Humana i Medicina) compar­tissin recursos i objectius edu­catius. Pensem que la creació del nou campus universitari del Mar és un pas endavant per assolir una docència de la màxima qualitat en ciències de la salut i és un gran exemple de col·laboració entre universi­tats i institucions sanitàries.

Jordi Pérez, UPF

Elvira López

El passat divendres 13 de novembre, va tenir lloc l'acte de lliurament del I

Premi El·lipse de Divulgació Cien­tífica del PRBB. Els guanyadors, Marga Nadal per l’obra escrita i Ignasi Buch per l’obra gràfica, van rebre 1.000 euros cadas­cun. La qualitat dels treballs va fer difícil la tasca del jurat que, finalment, també va atorgar dos accèssits consistents en abona­ments de 200 euros per bescan­viar a una llibreria de Barcelona. Al suplement especial d’aquest «El·lipse» trobareu les obres guardonades. La iniciativa d’aquest premi va sorgir, ara fa un any, del grup Science meets Society (SmS)

amb la intenció de promoure la divulgació de conceptes cientí­fics complexos i polèmics, com ara les cèl·lules mare, el tema d'enguany. El premi preveia tant obres escrites com gràfiques. En total s’han presentat 21 treballs: 4 gràfics i 17 escrits. Pel que fa a l’obra escrita, han arribat textos en català, castellà i anglès, i amb estils variats, com assaig, conte, teatre... En la ca­tegoria de gràfics, tot i que amb molta menys participació, s’han presentat còmics molt diferents i fins i tot una aquarel·la. El jurat que ha valorat les obres ha estat compost per la investigadora Anna Veiga, el pe­riodista Xavier Duran, el grafista Carles Puche, la representant d’SmS Iris Uribesalgo i l’Elvira López del PRBB.

Stem cells by letter and comic

On Friday, November 13, the ceremony of the First El·lipse Award for Science

Popularization of the PRBB took place. The winners, Marga Nadal for the written work and Ignasi Buch for the graphic work, re­ceived 1,000 euros each. Due to the high quality of the works, the jury also awarded two consolation prizes consisting of vouchers of 200 euros for a bookstore. In the special supplement of “El·lipse” you will find the award­winning works and more about their au­thors. The idea of the prize was born a year ago from the group Science Meets Society (SmS) with the goal of promoting the popularization of

controversial and complex scien­tific concepts, such as stem cells, this year's subject. The competi­tion was open to both written and graphic works. A total of 21 works were present­ed: 17 texts and 4 drawings. For the written play category Ca talan, Spanish and English texts were received, and they also co vered various styles, such as essay, sto­ry or theatre plays. In the category of graphic works, although with less participation, there were very different comics and even a water colour painting. The jury that assessed the works was formed by the re­searcher Anna Veiga, the journa­list Xavier Duran, the graphic artist Carles Puche, the representative of SmS Iris Uribesalgo, and Elvira López from the PRBB

Joana Ribeiro, Ignasi Buch i Marga Nadal

«Un cant a la vida»

Pasqual Maragall i Josep Carre­ras es van trobar el 29 d’octubre al PRBB per a un reportatge or­ganitzat per estudiants de pe­riodisme de la UPF dirigits per Manolo Lamas. El reportatge, que es publicarà el desembre a «Pols Mèdic», analitzarà les fundacions dirigides per aques­tes dues personalitats i la seva lluita contra l’Alzheimer i la leu­cèmia, respectivament.

“A song to life”

Pasqual Maragall and Josep Carreras met at the PRBB on October 29 for an interview or­ganised by journalism students from the UPF directed by Mano­lo Lamas. The resulting article will be published in December in “Pols Mèdic”, and it will analy­se the Foundations directed by both personalities and their fight against Alzheimer and leukae­mia, respectively Josep Carreras i Pasqual Maragall, al PRBB

DESTACAT / HIGHLIGHT

Ciència www.prbb.org | desembre de 2009 2

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Troben un marcador associat al risc d’infarts

Un pas endavant en la reprogramació cel·lular

Descobert un mecanisme clau de la regeneració

sent en individus europeus, pe­rò no en asiàtics o africans. Segons Elosua, «ser porta­dor d’aquesta característica genètica augmenta el risc d’in­fart un 15% respecte de no te­nir­la». Aquesta característica, però, no és necessàriament la causa directa de l’augment de risc, sinó que és un marca­dor. Això vol dir que es troba en una zona del genoma en la qual hi ha diversos gens que

per convertir­les en macròfags mitjançant l’expressió induïble d’un únic factor de transcripció. És així com han aconseguit cèl·lules morfològicament i funcionalment diferents amb una eficiència del 100%. «Aquesta eficàcia i velocitat de reprogramació no s’havia obtingut en cap altre tipus de cèl·lula. Per això el nou siste­ma descrit és una eina única per a l’estudi d’aspectes bio­químics i biològics de la re­programació cel·lular», afirma Graf.

de la regeneració que estarien ab­sents en animals sense aquesta capacitat. Aquest estudi demos­tra que el peix zebra utilitza per a la regeneració de la cua els mateixos gens que havia utilitzat per generar­la durant el desen­volupament embrionari. Aquests gens queden desactivats al final del desenvolupament, però es poden reactivar més tard. Els autors han trobat que un enzim anomenat demetilasa és l’encarregat de reactivar aquests

gens en treure’ls­hi unes mar­ques inhibidores. «Si aquest mecanisme es pogués reforçar en humans s’obriria la possibili­tat de la regeneració endògena», conclou Izpisúa.

Discovered a key mechanism of regeneration

Juan Carlos Izpisúa, direc­tor of the CMRB and of the Expression Genetics Labora­

tory at the Salk Institute (USA),

has published in PNAS a study that reveals the genetic mecha­nisms that allow zebrafish to regenerate their tails. Until now it was believed that animals that are able to regenerate might have speci­fic genes responsible for rege­neration which would be absent in animals without this ability. This study demonstrates that in order to regenerate its tail, zebrafish use the same genes that were used to generate it

Rosa Manaut / Marta Calsina

Un treball d’àmbit internacio­nal, amb l’equip de l’IMIM­Hospital del Mar dirigit per

Roberto Elosua com a únic repre­sentant espanyol, ha trobat una característica genètica associada a un major nombre de plaquetes circulants i a una major probabili­tat de sofrir un atac agut de cor. Aquesta característica està pre­

Laia Cendrós

Investigadors del CRG han descrit a la prestigiosa revis­ta Cell Stem Cell un sistema

de reprogramació amb el qual aconsegueixen convertir limfò­cits tipus B en macròfags en només dos o tres dies. El tre­ball, liderat per Thomas Graf, ha merescut la portada de la revista (veure foto). Els investigadors han utilitzat cè l · l u les p recu r so res de limfòcits B i les han reprogramat

Maruxa Martínez-Campos

Juan Carlos Izpisúa, director del CMRB i del Laboratori d’Expressió Genètica del

Salk Institute (EEUU), ha publicat a la revista PNAS un estudi que revela els mecanismes genètics que permeten al peix zebra re­generar la seva cua. Fins ara es creia que els animals amb capa­citat de regeneració podrien tenir uns gens específics encarregats

podrien explicar aquest excés de risc. Els pròxims treballs hauran d’identificar els gens causants de l’excés de risc d'infart.

A new genetic feature associated with increased risk of heart attacks

A n internacional research, with a team from the IMIM­Hospital del Mar di­

A step forward in cell reprogramming

A group of researchers from the CRG have de­scribed in the presti ­

gious journal Cell Stem Cell a reprogramming system that converts B lymphocytes into macrophages in only two or three days. The work, led by the CRG researcher Thomas Graf, merited the cover of the magazine (see image). T h e r e s e a r c h e r s h av e used B lymphocytes precur­

rected by Roberto Elosua as the only Spanish representa­tive, has found a genetic cha­racteristic that is associated with an increased number of circulating platelets and a higher probability of suffering an acute hear t attack. This feature is present in Europe­ans, but not in Asians or Af­ricans. Elosua said that “being a carrier of this genetic char­

sor ce l ls and have repro ­grammed them to conver t t h e m i n t o m a c r o p h a g e s using the inducible expres­sion of a single transcription factor. Thus, they have ma­naged to get morphologically and funct ional l y d i f ferent cells with a 100% efficiency. “This reprogramming effi­ciency and speed has not been found in any other cell type. Therefore the new system described is a unique tool for the study of cellular repro­gramming”, said Graf

acteristic increases the risk of heart attack by 15% com­pared to not having it”. This feature, however, is not ne­cessari ly the direct cause of the increased risk, but it is a marker located in a ge­nome area in which there are several genes that could ex­plain this excess of risk. The next step will be to identify the genes causing the excess risk of myocardial infarction

Descriuen una proteïna implicada en la sordesaòrgan sensorial al llarg del cos, la línia lateral, format per cèl·lules auditives. Els autors van veure un lli­natge de peixos amb sordesa i problemes d’equilibri. Aquests peixos i els seus òrgans au­ditius eren morfològicament iguals als peixos amb bona au­dició, però tenien un problema en la proteïna Tmie, que regula la capacitat mecano­receptora de la cèl·lula auditiva. El treball ofereix noves pis­tes per a l’estudi de la sor­desa en humans, doncs Tmie causa problemes d’equilibri en ratolins i sordesa en humans.

Laia Cendrós

Hernán López­Schier, del CRG, en col·laboració a m b c i e n t í f i c s d e l

Howard Hughes Medical Ins­titute i de la Rockefeller Uni­versity, ha publicat a la revista PNAS l’estudi d’una proteï­na, la pèrdua de la qual cau­sa problemes de sordesa i d’equilibri. L’estudi s’ha fet utilitzant el peix zebra com a model, ja que la seva oïda interna és igual a la de la majoria de ver­tebrats i a més disposa d’un

Discovered a new protein involved in deafness

The CRG researcher Hernán López­Schier, together with colleagues at the Howard

Hughes Medical Institute and the Rocke feller University, has published in PNAS, the first study of a protein involved in the hair cells function whose loss causes problems with both hearing and balance. The study has been done using zebra fish as a model system, since its inner ear is very similar to that of most ver­tebrates, and it has a sensory

organ, the lateral line, formed by hair cells all along the body. The authors saw a lineage of fish with deep hearing and balance problems. These fish and their sensory organs were morphologi cally identical to those with good hearing, but there was

a problem with the protein Tmie, that regulates the mechanore­ceptor ability of the hair cells. This work offers new clues for the study of deafness in humans, since Tmie also causes profound balance problems in mice and deafness in humans

during embryonic development. These are inactivated at the end of development, but may be reactivated later. The authors have found that a demethylase is responsible for reactivating these genes through removing some inhibi­tory marks. “If this mechanism could be strengthened in hu­mans, it would open the possi­bility of regeneration from our own endogenous adult cells”, concludes Izpisúa

Ciència3 desembre de 2009 | www.prbb.org

Maribel Pérez

Experts del Servei de Pneumologia i del Servei d’Urgències de l’Hospital del Mar han participat en un estudi, publi­

cat a la revista The New England Journal of Medicine, que identifica nous biomarcadors per detectar un infart agut de miocardi en pacients que acudeixen a urgències presen­

New biomarkers for the early detection of heart attacks

Experts of the Respiratory Medicine and Emergency services (ER) of Hospital del Mar took part in a study

published in The New England Journal of Medicine that identifies new biomarkers that are able to detect an acute myocardial infarction in patients who go to the ER for

tant dolor toràcic. Aquests nous marcadors permeten de descartar o detectar un infart amb una major precisió i rapidesa que els marcadors que s’utilitzen actualment. Els infarts aguts de miocardi són una de les causes més importants de mort i disca­pacitat a Europa i els Estats Units, llocs on aproximadament 15 milions de persones acudeixen cada any al servei d’urgències per símptomes que suggereixen un infart.

chest pain. These new markers can detect or rule out a heart attack with greater precision and speed than the markers currently used. Acute myocardial infarction is one of the most important causes of death and disability. In Europe and the US, approximately 15 million people per year come to the emergency room due to symptoms that suggest a heart attack

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

Nous biomarcadors per a la detecció precoç d’atacs de cor

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

«És un projecte arriscat, però val la pena»RItA VAssEnA (CMRB) – Cèl·lulEs MARE gERMInAls

Maruxa Martínez-Campos

Rita Vassena va arribar al CMRB el 2007 amb una carrera en veterinària i uns anys d’experiència en recerca

en fisiologia reproductiva. Tan sols un mes abans, una publicació havia cridat la seva atenció. Cèl·lules mare testiculars de ratolí, que normalment donen lloc a espermatozoi­des, havien estat cultivades in vitro en un còctel de factors de transcripció i s’havien desdiferenciat espontàniament, donant lloc a cèl·lules pluripotents molt semblants a les cèl·lules mare embrionàries (ES). La importància d’aquest article va ser òbvia per a aquesta veterinària italiana. La majoria d’investigadors treballen en un dels dos tipus de cèl·lules mare existents, les ES i les cèl·lules pluripotents induïdes (iPS). Les cèl·lules ES presenten proble­mes ètics, ja que provenen d’embrions. Les cèl·lules iPS, que deriven de cèl·lules diferenciades adultes per sobreexpressió de gens específics, tenen també dos pro­blemes que posen en perill la seva aplica­ció clínica. El primer és que alguns dels gens que cal sobreexpressar en aquestes cèl·lules són oncògens i, si es descontro­len, poden causar càncer. L’altre proble­ma, que també podria dur al càncer, són els vectors virals utilitzats per integrar aquests gens a les cèl·lules. «Cèl·lules germinals que es desdiferen­ciessin espontàniament a cèl·lules mare pluripotents, sense la necessitat d’afegir cap gen, serien una font excel·lent i se­gura de cèl·lules mare», explica la inves­tigadora. Immediatament Vassena es va posar mans a la feina per intentar repro­duir l’experiment de ratolí en teixit humà.La primera dificultat va ser aconseguir els permisos, que van trigar més d’un any. El següent obstacle, i el principal, va ser l’accés a testicles humans sans. «Només 1 de cada 4.000 cèl·lules en un testicle és una cèl·lula mare, així que necessitem moltes mostres», explica Vassena. Primer va provar d’obtenir­ne a les clí­niques de fertilitat, on es fan biòpsies de testicles de forma rutinària per diagnosis. Però la quantitat de mostres era limitada, i la majoria no eren molt sanes. Va tenir més sort amb les donacions de pacients transsexuals. «Aquests pacients se sot­meten a una castració com a part del pro­cés de reassignació de gènere, i tots ells

estaven entusiasmats de participar en la recerca. Els estic molt agraïda», recorda la investigadora. Va obtenir moltes més mos­tres, però encara hi havia un problema de qualitat, ja que la majoria de transsexuals havien estat prenent hormones femeni­nes durant anys, les quals havien afectat l’ambient testicular. «Ara tenim un acord amb la Transplant Services Foundation (TSF) a Barcelona per rebre els testicles de donants d’òrgans». Fins ara, Vassena ha aconseguit mante­nir les cèl·lules mare testiculars en cultiu durant unes setmanes, sense desdife­renciar­se. «Això és difícil, ja que no hi ha protocols per fer­ho i normalment aques­tes cèl·lules moren. I, tot i que mantenir les cèl·lules germinals és un producte se­cundari de la meva recerca, també podria tenir aplicacions pràctiques immediates», assegura. Efectivament, poder expandir cèl·lules germinals en cultiu podria ajudar els nens que reben teràpia contra el càn­cer i que corren el risc d’esdevenir estèrils. Abans de ser sotmesos al tractament, els doctors agafen una biòpsia dels seus testi­cles i la congelen. Esperen que, en un futur proper, algú serà capaç d’agafar aquestes cèl·lules germinals, expandir­les in vitro i injectar­les de nou al pacient curat per tal de produir espermatozoides. Tornant al seu projecte principal, Vasse­na afirma: «El problema és que si funciona és fantàstic, però si no funciona, no tens res per mostrar. Però val la pena el risc».

“It’s a risky project, but it’s worth it”

Rita Vassena arrived to the CMRB in 2007 with a veterinary degree and several years of research expe­

rience in reproductive physiology. Just one month before she set foot in the building, a publication caught her attention. Mouse testicular stem cells, which normally only give rise to sperm, had been cultivated in vitro in a specific cocktail of transcrip­tion factors. Under those conditions they would spontaneously de­differentiate and become pluripotent cells very similar to embryonic stem cells (ES). The importance of this article became immediately apparent to this Italian scien­tist. Most researchers are working on two types of stem cells, ES cells and induced pluripotent stem cells (iPS). ES cells have obvious ethical problems, since they come from an embryo. iPS cells, which are derived from differentiated adult cells by overexpressing specific genes, had, at that time, also two problems that would jeopardise their clinical use. One was that some of the genes that needed to be over­expressed in these cells were oncogenes, and if not controlled could cause cancer. The other problem, which could also end up in cancer, was the viral vectors that were used to integrate these genes in the cells. “Germ cells that de­differentiate spon­taneously into pluripotent stem cells, with­

out the need to add any genes, would be an excellent source of safe stem cells”, explains the researcher. She immediately set up to try to reproduce the mouse ex­periment with human tissue. The first difficulty was to get all the per­mits, which took her over a year. The next obstacle, and the main one, was the ac­cess to healthy human testicles. “Only 1 every 4,000 cells in a testicle is a stem cell, so we need lots of samples”, justifies Vassena. She first tried fertility clinics, where biop sies of testicles are routinely done for diagnosis. However, the amount of samples was limited, and most of them were not very healthy. She was luckier with donations from transsexual pa­tients. “These patients undergo bila­teral orchiectomy as part of the gender reassignment process, and all of them were enthusiastic about participating in the research. We had a compliance of almost 100%, and I am extremely grate­ful to them”, remembers the researcher. She got many more samples, but there was still a quality problem, since most of the men had been taking female hor­mones for years, which had affected the testicular environment. “Now we have an agreement with the Transplant Servi ces Foundation (TSF) in Barcelona, so that we receive the testis of organ donors”. So far, Vassena has managed to keep the germ cells in culture for a few weeks, without de­differentiating. “This is already quite difficult, because there aren’t any protocols to do it and usually these cells just die. And, although maintaining the germ cells is a by­product of my research, it could also have immediate practical consequences”, confides the researcher. Indeed, being able to expand germ cells in culture could help those children who are subject to cancer therapy and who risk be­coming sterile. Before these children are subject to the treatment, doctors take a biopsy of their testicles and freeze it. They hope that, in the near future, someone will be able to get those germ cells to expand in vitro and inject them again in the cured patient to produce sperm. Going back to her main project, Vasse­na says: “The problem with this project is that, if it works, it’s fantastic, but if it doesn’t work, you have nothing to show for. But I reckon it’s worth the risk”

Rita Vassena amb Erica Bertinotti, una nova estudiant Rita Vassena with Erica Bertinotti, a new student

Ciència www.prbb.org | desembre de 2009 4

ENTREVISTA / INTERVIEW

«Els GWAS ens han donat una nova perspectiva en epidemiologia i genètica»

John IoAnnIdIs, unIVERsIty oF IoAnnInA (gREECE) And tuFst unIVERsIty (usA)

Maruxa Martínez-Campos

Què és exactament un estudi d'associa-ció a nivell del genoma (GWAS)?

Un tipus d’estudi que intenta mesu­rar, en un elevat nombre d’individus, centenars de milers de variants del

genoma humà per tal d’entendre si algunes d’elles estan associades amb el risc de pa­tir una determinada malaltia. Només en els darrers anys hem tingut plataformes per fer això a una escala suficient ment gran.

Quina informació en podem treure?Ja hem identificat varies dotzenes de vari­ants gèniques que influencien el risc de pa­tir moltes malalties comunes, tals com l’os­teoporosi, la diabetis o el càncer de mama. Això és una gran revolució científica, per­què abans buscàvem gens específics que crèiem que podien ser importants, però no sabíem gaire sobre ells. Els GWAS ens han donat una nova perspectiva en epidemio­logia i genètica. Tot i així, encara que hem trobat força gens implicats, aquests gens expliquen només un 5%­10% dels casos.

A què són deguts la resta dels casos?La resta podrien ser altres gens, cadascun dels quals tindria un efecte molt petit sobre la malaltia, o podrien ser efectes ambien­tals. Per exemple, pel càncer de pulmó, fu­mar és molt més important que les variants genètiques que hem trobat.

Quan es triga a fer un estudi GWAS?Ara triguem 100.000 vegades menys del que hauríem trigat fa 10 anys! Un estudi de grandària raonable pot trigar un parell de mesos un cop tens totes les mostres. Aleshores, és clar, es necessiten els con­trols de qualitat, les anàlisis i les rèpliques. En termes econòmics, també estan dismi­nuint els costos. Actualment un estudi mitjà pot costar uns quants centenars de milers d’euros.

Quins són els reptes principals?Un d’ells és millorar la mesura de la varia­ció genètica. Normalment analitzem mig milió de polimorfismes d’un únic nucleòtid (SNP), però ara estem canviant cap a d’al­tres plataformes, per exemple fent una se­

qüenciació completa. D’aquesta manera podem veure altres tipus de variants, com per exemple variacions del nombre de cò­pies o canvis epigenètics que poden es­tar involucrats en la malaltia. També hi ha el problema de la heterogeneïtat, que és inevitable. La rao és que no trobem els gens que estan implicats en una malal­tia, sinó marcadors que estan a prop d’aquests gens. I les poblacions de dife­rent origen poden tenir diferents associa­cions entre gens i marcadors.

Quin ha estat el principal missatge de la conferència?Que cal seguir buscant! Hi ha una gran excitació en el camp, els estudis pre­sentats en aquesta conferència han es­tat publicats a les revistes científiques més prestigioses. Hi ha una idea clara que aquest és un camp d’avantguarda i que, fins i tot els investigadors que no hi estan directament implicats, haurien de saber què és el que s’està fent amb els estudis GWAS.

“GWAS given us a new perspective on epidemiology and genetics”

What is a genome wide association study (GWAS)?

It’s a type of study that measures hundreds of thousands of variants in the human genome in a large number

of individuals to understand if some of these variants are associated with the risk of having a particular disease. Platforms to do this at large enough scale have only been available in recent years.

What can it tell us?For many common diseases, such as os­teoporosis, diabetes or some cancers, we have identified several dozens of gene variants that influence their risk. This is a major paradigm shift: before we were going after specific genes that we thought might be important, but we didn’t know much about them. Now GWAS have given us a new perspective on epidemiology and genetics. However, and even if we

have found some genes they explain only 5­10% of the cases.

What are the rest of cases due to?The rest could be other genes that each has a very small effect on the di sease, or could be environmental effects. For example, for lung cancer, smoking is tremendously more impor­tant than the couple of genetic variants we have found.

How long does it take to do a GWAS?It now takes 100,000 times less than it would have taken 10 years ago! A sizeable study may take a couple of months, once you have all the samples. Then of course you need all the qua­lity controls, analyses and replications. In terms of cost, it’s also diminishing. Currently, an average study costs probably a few hundred thousand euros.

What are the main challenges?One of them is the need to improve our ability to measure genetic varia tion. We usually look at half a million sin­gle nucleotide polimorfisms (SNP), but we are now moving to other platforms, for example to do full sequencing. This way we can see other types of variants, such as copy number varia­tions or epigenetic changes that may be also involved in disease. Another un avoidable problem is heterogeneity. The reason is that we are not finding the genes that are involved in the di­sease, but markers that are close to those genes. And populations of different ancestry may have different associations between the genes and the markers.

What’s the take home message of the meeting?Keep searching! There’s a lot of exci­tement in the field, the studies pre­sented in this meeting have been pu­blished in leading scientific journals. There’s a wide perception that it’s a cutting edge field and that even re­searchers not directly involved in it will have to learn about what’s going on in GWAS

PERFIL / PROFILEAl desembre de 2008 va tenir lloc al PRBB la conferència del UK Molecular Epidemiology Group, amb uns 100 participants. El focus va ser la relació entre la variació genètica i l’exposició en l’epidemiologia dels desordres comuns i els estudis d’associació a nivell del genoma (genome wide asso-ciation studies, GWAS). John Ioannidis, de Grècia, ens en parla.

In December 2008, the winter meeting of the UK Molecular Epidemio-logy Group took place at the PRBB with about 100 participants. The focus was the link between genetic variation and exposure in the epi-demiology of common disorders and genome wide association studies (GWAS). John Ioannidis, from Greece, tells us about it.

CONFERÈNCIES PRBB-CRG / PRBB-CRG CONFERENCES Conference Programme sponsored by the CRG and the PRBB Foundation

NICOLAS DAUDET, Friday December 11. Daudet, from the Centre for Auditory Research at the UCL Ear Institute, University College in London, UK, focuses on the molecular mechanisms of hair cell development and regeneration in the chick inner ear, and the ro­

les of the Notch signalling pathway in these processes. Ongoing projects include the dynamic analysis of Notch activity during hair cell formation using fluorescent reporters, and the identification of genes and signalling pathways interacting with Notch during inner ear development. With this purpose he uses in vivo elec­troporation, ionophoresis and microinjection, genetically encoded reporters/indicators, viral vectors, time­lapse imaging, confocal microscopy, fluorescence microscopy techniques, image analysis and immunohistochemistry, amongst other techniques. Daudet was invited by Fernando Giráldez (UPF).

FRANCISCO CIRUELA, Monday December 14. Ciruela, from the Department of Pathology and Experimental Therapeutics, Medical School­Bellvitge at the IDIBELL­Universitat de Barcelona, Spain, is interested in the molecular and functional

interactions between receptors for dopamine, glutamate and adenosine. He has described the existence of higher­order oligomers between G protein­coupled receptors by means of resonance energy transfer­based methods (FRET, BRET, SRET, BiFC/BRET, etc.). His research work focused on pathological conditions of GPCR functioning in the central nervous system in general and how the hetero­complex between A2AR, D2R and mGlu5R is involved in Parkinson’s disease in particular. Ciruela was invited by Miguel Valverde (UPF).

THOMAS RISLER, Friday December 4. Risler, from the Laboratoire Physico­Chimie Curie of the Université Pierre et Marie Curie Paris VI, Institut Curie in Paris, France, is part of a group that develops both theoretical and experimental

physical tools in order to better understand some fundamental functions of cell life: intracellular traffic, adhesion, dynamics and motility or signal transduction. For this purpose, they study membranes, molecular motors, protein/protein adhesion and sound detection. In particular, Risler is interested in theoretical approaches of some biophysical phenomena, noisy cooperative systems, biological tissue dynamics, hair cells and hearing, as well as in coupled oscillators and out of equilibrium critical dynamics. Risler was invited by Hernán Lopez­Schier (CRG).

DE DIVULGACIÓ CIENTÍFICA DEL PARC DE RECERCA BIOMÈDICA DE BARCELONA

I Premi El·lipse

1er premi categoria obra escrita Marga Nadal per «Carta a una jove científica»

1er accèssit, categoria obra escrita Joana Ribeiro per "The first interview"

1er premi categoria obra gràfica Ignasi Buch per «Totipotent»

2on accèssit, categoria obra escrita David Mateos per «Había una vez una célula»

1er premi categoria obra escrita 1st prize category written work

Marga Nadal per «Carta a una jove científica»

three years in the heart of the Uni­ted States, where her scientific voca­tion is consolidated. Once at home, she gets a PhD by the Universitat Autònoma de Barcelona. She is cur­rently focused on biomedical research in cancer at the Catalan Institute of Oncology (ICO­IDIBELL). Sometimes she has doubts about the real social meaning of biomedical research. Re­gardless of science, she has other hobbies such as music and literature, among others.

Benvolguda Senyora,

Fa dies que vaig rebre el seu co-r reu i l ’he tingut marcat amb una d’aquelles banderetes fins ara que he trobat un moment de prou inspiració per contestar-li. Vostè em pregunta si la recerca en cèl·lules mare tindrà tanta transcendència com preveuen tots aquells que diuen entendre-hi, i la meva resposta immediata seria que no. Tot i que els científics ens hem vanagloriat sempre d’estar al marge de modes, només li cal fer una ulla-da a les publicacions de més presti-gi dels darrers anys i s’adonarà com això no és cert en absolut. Els cientí-fics i els mitjans de comunicació que mínimament estan al corrent del que fem, ens hem convertit en experts en generar grans expectatives socials i, molts de nosaltres, hem seguit els embats d’aquestes ventades. Pensi només, per un moment, on ens havia de portar la teràpia gènica i on ens ha portat finalment. No voldria, en cap cas, pecar de pessimista ni, menys

Nascuda a Barcelona als anys seixanta, en el sí d’una família giro­nina, Marga Nadal estudia Biologia a la Universitat de Barcelona i després passa gairebé tres anys al cor dels Estats Units, on consolida la seva vocació científica. Un cop a casa, es doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment es dedica a la recerca biomèdica sobre el càncer a l’Institut Català d’Oncologia (ICO­ IDIBELL). De vegades, té dubtes so­bre el sentit social real de la recerca biomèdica. Al marge de la ciència, té altres interessos, com ara la música i la literatura, entre d’altres.

Born in Barcelona in the 60s in a family from Girona, Marga Nadal studies Biology in the Universitat de Barcelona and then spends almost

encara, fer-li perdre aquest entusias-me que tan tímidament m’ha mostrat per la recerca, però m’agradaria que entengués que la ciència és encara lluny de poder resoldre totes les im-perfeccions de la natura.

Les cèl · lu les mare, com vostè sap, són la sucursal de recanvis per excel·lència, el nostre rebost; la se-va potencialitat d’esdevenir qualsevol cèl·lula és absoluta, si més no, en les fases embrionàries, les més pri-merenques. El raonament, doncs, és ben senzill: si el fetge necessita un recanvi, només hem de fer que les cèl·lules mare esdevinguin fetge; si necessitem neurones, les transfor-mem en neurones i així, ad líbitum, sense limitacions. Però el que cal en-tendre és, com sempre, el mecanis-me d’aquesta metamorfosi. Perquè ho entengui millor, si mai ha passejat pel Chillida Leku, s’adonarà que les escultures són totes diferents, fetes de materials, formes i dimensions diferents i, independentment que li agradin o no, totes provenen d’un bloc de pedra, de granit, de basalt, fins i tot de ferro o del que sigui, però l’empremta de l’autor és inconfusible. Doncs bé, les cèl·lules mare són el bloc de pedra, que pot esdevenir es-cultura, qualsevol escultura, el folre dels graons de l’escala de casa seva o, senzillament, romandre per sempre a la pedrera. L’home o l’ar tista és qui, amb la seva necessitat o la seva expertesa, transformarà la pedra en llosa o escultura. Però la pedra també es transforma ella mateixa: posi una pedra de marés o de vinaixa, polida o

natural, brillant i blanca, a casa seva i veurà com, inicialment, serà l’enveja de veïnes i potser fins i tot li voldran publicar en alguna revista de decora-ció, però també veurà com, al cap de poc temps, la pedra haurà envellit, bé o malament, però haurà envellit, ella mateixa, tot i la mà de l’escultor o del picapedrer. I l’envelliment serà diferent segons si ha fet un hivern humit o un estiu especialment sec, molt imprevi-sible inicialment, és clar. Les cèl·lules mare, estimada senyora, són les pe-dres, que poden esdevenir el que l’escultor vulgui, i ho sabem, el que encara no sabem, és qui les esculpeix i, menys encara, com envelliran.

Sé que amb tot el que li he dit fins ara probablement l’hauré decebuda o, pitjor encara, li hauré manllevat d’una revolada aquell bri de vocació indis-pensable per passar-se la vida en un laboratori. Això, suposo, entrava dins les possibilitats que vostè va contem-plar quan em va enviar el correu. Li he de dir, a més a més, que, tot i no haver-li adver tit inicialment, no em considero un expert en cèl·lules mare i que, per tant, les meves opinions no se les ha de prendre amb seriositat transcendental. Tanmateix, pensi, es-timada amiga, que les cèl·lules mare són, digui el que digui jo, un misteri de la natura que, evidentment, ha de merèixer tota l’atenció de científics eminents que esmercin tota l’energia en la cerca dels escultors.

Sempre seu.

Tecla Sendra

Especial

Joana Domingues Ribeiro neix a Lis­boa l'1 de novembre de 1980. Fi­nalitza la llicenciatura en Biologia i Genètica Microbiana, i des de 2005 participa en el programa de doctorat GABBA a la Universitat d’Oporto. El 2006 s’incorpora al CRG i actual­ment està fent la tesi doctoral en el laboratori de Luciano Di Croce, en el camp de l'epigenètica i la cromati­na. L'estiu passat va participar en un taller d'escriptura creativa a Lisboa, i des d'aleshores experimenta amb noves eines en el llenguatge i desen­volupa noves idees per experimentar en el món científic i en ella mateixa.

Joana Domingues Ribeiro was born in Lisbon on November 1st, 1980. She has a degree in Microbian Biology and Genetics, and since 2005 she is a student of the GABBA PhD program at the University of Oporto. In 2006 she joined the CRG and currently she is doing her PhD at the laboratory of Luciano Di Croce, in the field of epi­genetics and chromatin. Last summer she did a short workshop on creative writing in Lisbon, and since then she is testing new language tools and de­veloping new ideas to experience the scientific world and herself.

Looking forward to shave some heads, he laid the nervous scissors when suddenly the bell rang. It was the last client of that feminine suffocating night of summer. Faster than a train, a dan-cer perfume flooded the little hair salon, crossed one of his sighs, and sat in the destiny chair. The request was easy and followed a simple mathematic equation, a short and round fringe and a slight ad-justment in the length. What really was impossible was to forget her. Her face was like a soft light that could put him to sleep, the long hair invented a thousand drawings, and the sweet mouth threa-tened the singing of his favourite song.

Farewell came when his skeletal pale moon hand found her hand, warm and vibrating and he could notice her excita-tion for the new haircut including some rush to flaunt it. Afterwards not even the luscious liquor could calm him down when his dangerous eyes were chasing, from a remote third floor, the last steps of the mysterious client disappearing happily in the corner of the night. The most beautiful being of the last five hundred years had left his salon and entered his hear t. He mechanically washed the small bat face and stilled the weak body that inside was noisy as a Carnival timbrel. Then he closed the daily hair salon and like a Christmas

Ignasi Buch neix a Terrassa el 19 de fe­brer de 1984. Estudia Biotecnologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i les seves primeres experiències al món de la ciència, essent encara estudiant, el fan saltar de la Immunologia a la Bio­informàtica atret per l’afició als ordina­dors. Un cop llicenciat, s’inscriu al màs­ter de Bioinformàtica de la Universitat Pompeu Fabra, des d’on ingressarà al GRIB a fer­hi el doctorat tot fent ballar proteïnes a l’ordinador. Utilitza el dibuix com a mitjà d'expressió de sentiments i d'opinió.

Ignasi Buch was born in Terrassa on 19 February 1984. He studied Biotech­nology at the Universitat Autònoma de Barcelona and his early experiences in the world of science, while still a student, make him jump from Immunology to Bio­informatics pushed by his love of compu­ters. Once he gets his degree, he joins the master of Bioinformatics at the Universi­tat Pompeu Fabra, from which he will join the GRIB to do a PhD, making proteins dance in the computer. He uses drawing as a means of expressing feelings and opinions.

illu mination dazzled the entire subway on the way back home.

At the house entrance Igor, the cat, would wait for him, hungry for tender-ness. A subtle hairspray smell dis-persed the feline and he took opportu-nity to conquer his favourite chair half destroyed by the cat’s tedious claws. Several chaotic diplomas on the front wall teletransported him to the past.

His six false identities had allowed him the most diverse jobs in the last five centuries. He started as a pastry cook at the court of king Louis the XIV, and then he travalled to South America and established one-man show at the city of Buenos Aires. An unknown year he accepted a position as a dealer of books and wigs and later, back to Eu-rope, he attended several university night classes. Nowadays he was a man-ager of a karaoke bar and a hair salon. However his infinite secret would chase him like the smell of coffin. He was a vampire and since that night he was madly in love with no bite intentions.

Not attractively dark or young look-ing as count Dracula, he had never hyp-notized the victims with gothic chaos. His extremely bad luck dictated that he would be bitten at the age of sixty two.

But how could he, Bruno of Drac, in-vite that mysterious woman for a duo at his karaoke bar? A grandpa singing “Forever Young” from Alphaville would never interest her. Meanwhile he used the internet and googled “How to be-come young in one week”. The results redirected him to a myriad of homemade rejuvenation recipes, talismans, hair tonics, medicinal spas, illegal witches, auto-help manuals, an immense authen-tic virtual maize.

In the last second of despair, men-tal neons lighted on reading, “Ameri-can scientists discovered in induced pluripotent cells the source of eternal youth”. The following words excited him more than a paparazzi shooting a new scandal. Rejuvenation was possible, he screamed inside himself like a shrilling megaphone of youth. After two days he flew to the distant California.

Disguised as a journalist, he could enter the building where the American scientists worked, managing an exclusive 1-hour interview with the group leader that had made the amazing discovery.

Surrounded by a hypnotizing white colour he was carried to an unknown dimension. He observed machines

1er accèssit categoria obra escrita 1st honorable mention category written work

Joana Ribeiro per “The first interview”

1er premi categoria obra gràfica 1st prize category graphic work

Ignasi Buch per «Totipotent»

edmund

working advanced units, and fellows in scientific uniform manipulating invi-sible ideas. Strangely that underground world of mystery and possibilities mir-rored his own. A loud voice coming from the end of an aseptic corridor woke him up. A waiting fellow without a lab coat and gloves invited him for a coffee without even questioning why he was wearing sunglasses. This was how he met Dr. W., the famous group leader and his first interview experience.

He had prepared the essential ques-tions which together with a small note-book and pocket voice recorder added credibility to his true scientific curiosity. Accepting a hot nervous coffee he stirred the sugar with the first question.

–Dr. W. the international press acclaims you as the father of regenerative medi-cine but is this in fact revolutionary?

–Mr. of Drac, you and your fellow journal-ist have to understand that we are only at the beginning of a process. We could call it revolution if all scientific knowledge would have direct medical applications. Our mission is to unravel the entire po-tential of stem cells.

–But what exactly are these mysterious stem cells? Where do they come from? And, is it possible to buy them through internet?

–The stem cells are undifferentiated cells that give rise to all kind of cells that you can find in our organs and tissues. All human beings have stem cells so this is something that brings us together. Stem cells can be found in the fertilized egg and in some tis-sues of the fetal and adult body. Of course they are not for sale and not available for non scientific manipulation.

–But I have heard that your group deve-loped a special kind of reprogrammed cells. Is that right?

–Dear Mr. of Drac we work with a particu-lar kind of stem cells, so called induced pluripotent cells. These are special since they come from a specialized cell, such as a skin cell. What others and we did was to reprogram them to an undifferentia ted status similar to that of embryonic stem cells. These latter ones are pluripotent, which means that in certain conditions they can give rise to any kind of cell in the body.

–Does that mean that with this biological material you expect to sell human youth? –Mr. of Drac our laboratory is not interested in any kind of commercial profit. For you to have an idea, last week a multimillionaire from a plastic surgery company proposed us a million dollar business in exchange for knowledge that does not even exist. If Mr. of Drac also wishes any kind of business with us you would better go away right now.

–Dr. W., please relax, I didn’t come to in-terview you with any commercial inte rest. I am just curious to know if, in this mo-ment it is possible to change an old man back into a 30-year old.

–Very well, I tell you that miracle is im-possible right now. You and the general audience have to understand exactly what we are dealing with before drawing such false conclusions. I dislike seeing the work of my team considered a com-monplace. What we want is to know if the induced cells can give rise to all kind of specialized cells and what are the condi-tions for that to occur. Hopefully with this we would be able to repair the function of certain organs or human tissues.

–But meanwhile what are the fruits of your research?

–Mr. of Drac, you cannot really see the art of our research! Our work is interconnec-ted with the one from other researchers that use embryonic or adult stem cells as a model. With all common knowledge, we wish to understand how organisms grow and how the human body maintains on its organs and tissues during life. Only in this way we can understand what occurs in case of disease.

–At the end, Dr. W., don’t you think that there is so much publicity and so little clinical application!

–Please don’t despise what my team and colleagues have achieved. The more we can know about our model the closer we will be to clinical applica-tions. We hope one day to be able to cure pathologies such as cardiac and liver diseases and some advanced can-cers. Don’t you think that’s better than aspirin?

Bruno just wanted to bite the middle aged man, full of impossibilities, sitting at his front. That was a catastrophe. His body trembled and the mouth got dry as a desert. Without even saying goodbye he evaporated from the room and diluted himself in the crowded streets. Finally at home not even Igor the cat could, with its furniture destruc-tion power, wake him from a necrotic sleep walker state.

Unexpectedly in a full moon night, a scream of joy disturbed the sleeping kitten. It was not Halloween night but somehow the vampire woke up in a good mood. Some days after the hair salon and karao ke bar were sold and the old vam-pire changed town and looked for a new life as a scientific researcher. The fake interview opened in him an extreme curio-sity for science and stem cell research. He would take part on the biggest disco-veries and have all eternity to look for the therapy of the lost youth.

Daniel Casanova

I Premi El·lipse

David Mateos neix el 1974 a Barce­lona. Obté el doctorat en Física Teòri­ca a la Universitat de Barcelona (UB) l’any 2000. Després gaudeix de diver­sos anys de meravellosa vida postdoc­toral a la Universitat de Cambridge al Regne Unit (dos anys), al Perimeter Institute al Canadà (tres anys) i a la Universitat de Califòrnia a Santa Bàr­bara als EUA (tres anys). Actualment és professor ICREA de recerca al De­partament de Física Fonamental de la UB. Els seus interessos inclouen la divulgació científica, ballar salsa i l’escalada.

David Mateos was born in 1974 in Bar­celona. He obtained a PhD in Theore­tical Physics from the Universitat de Barcelona (UB) in 2000. After that he enjoyed many years of wonderful post­doctoral life at Cambridge University, UK (two years), Perimeter Institute, Canada (three years) and University of California at Santa Barbara, USA (three years). He is currently an ICREA Research Professor at the Department of Fundamental Physics at the UB. His interests include science outreach, salsa dancing and rock climbing.

Había una vez una célula que se de-batía entre destinos enfrentados. A di-ferencia de la mayoría de las células, que tenían un solo destino marcado (convertirse en una célula del hígado, en un glóbulo rojo, o incluso en una cé-lula de las que hay dentro de la nariz, de ésas a las que les crece un pelo), esta célula tenia muchísimas posibili-dades. Vivía en la médula espinal y, se-gún cómo decidiera dividirse, podía con-vertirse en una célula roja de la sangre, en un glóbulo blanco, en una plaqueta o en una célula del sistema inmune. Incluso, si no quería todavía convertir-se en ningún tipo celular determinado, podía seguir dividiéndose eternamente, manteniendo su estado indiferenciado. Esta capacidad de dar lugar a tantas células diferentes le hizo ganarse el apodo de «célula madre».

Pero la pluripotencia no hacía feliz a nuestra célula. Estaba cansada de con-tinuar dividiéndose sin decidirse a qué tipo celular dar lugar, pero por otro lado no acababa de entender muy bien las diferencias entre los diferentes tipos de células de la sangre que existían potencialmente en ella. «Las plaquetas tienen gran importancia en la coagu-lación sanguínea», recitaba de memo-ria de algo que había leído en wikicell cuando el cuerpo que ahora habitaba

era apenas un embrión y todas las cé-lulas recibían la formación necesaria para su futuro. Pero ¿cómo escoger ese destino de forma permanente, re-nunciando al resto de puertas abiertas, sin haber sido nunca una plaqueta y sin entender realmente lo que significaba esa nueva vida en el día a día? Intentó a menudo preguntárselo a algunas de las plaquetas de su alrededor, pero és-tas eran muy tímidas y no se atrevían a hablar con las células madre, por las que sentían un gran respeto. Tampoco obtuvo respuesta de los glóbulos rojos, los cuales sentían cierta envidia de sus capacidades.

Un día, agotada de tanta indecisión, nuestra célula madre decidió donar su cuerpo a la ciencia, creyendo que así su destino quedaría sellado para siem-pre. Cuál no sería su sorpresa al ver que, una vez fuera del cuerpo y ya en su nuevo hogar, una placa de Petri muy confortable por cierto, sus posibles destinos eran aun mayores, ¡infinitos, de hecho! En manos de los investiga-dores, la célula aprendió que no sólo podía diferenciarse en todos los tipos celulares a los que podía haber dado lugar en el cuerpo, sino que además, con los nutrientes adecuados que le proporcionaban los científicos en su placa, podía convertirse en tipos de célula con los que nunca habría soña-do… «Podría ser una célula del ojo, y ver increíbles paisajes», se imaginaba la célula. «Aunque ser un espermato-zoide también tendría su gracia», son-reía para sí misma.

Ya no le importaba en qué tipo de célula se convertiría. Ahora no era so-lamente pluripotente, sino totipoten-te, podría ser cualquier cosa. Pare-cería que esta amplitud de opciones debería angustiar aun más a nuestra pequeña célula pero, irónicamente, su nueva situación la liberó. Sabía que fuera cual fuera su futuro, no sería decisión suya, sino de los científicos, y que su vida tendría un sentido que iba más allá de sí misma, que podría dar vida, curar a enfermos. Pensó que su nombre, «célula madre», no sería nunca más tan sólo un apodo que le pesaba y la hacía sentirse diferente a las demás, sino un nombre pronuncia-do con afecto por los humanos a los que ayudaría, un nombre que la hacía sentirse especial, privilegiada.

La célula cerró sus poros y respiró fe-liz.

Celulón

2on accèssit categoria obra escrita 2nd honorable mention category written work

David Mateos per «Había una vez una célula»

Centres:

Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar)

Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat

Pompeu Fabra (CEXS-UPF)Centre de Regulació Genòmica (CRG)

Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)

CRC-CIM Centre d’Imatge Molecular (IAT)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)

Adreça:

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona

E-mail: comunicacio@prbb.orgWeb: www.prbb.org

Ciència5 desembre de 2009 | www.prbb.org

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

CONFERÈNCIES PRBB-CRG / PRBB-CRG CONFERENCES Conference Programme sponsored by the CRG and the PRBB Foundation

Elena Hidalgo

Els organismes aeròbics han de lidiar amb la producció d’espè­cies reactives a l’oxigen (ROS)

com un subproducte natural del me­tabolisme d’aquest gas. Altes con­centracions de ROS poden ser tòxi­ques, i és per això que les cèl·lules presenten sistemes antioxidants molt potents que permeten aconseguir els nivells fisiològics correctes –no tò­xics– de ROS. Però de tant en tant es produeixen desequilibris, i apareix la situació coneguda com a estrès oxidatiu. Això pot causar el dany mo­lecular associat a l’envelliment i les malalties neurodegeneratives. D’altra banda, s’ha hipotetitzat un aspecte beneficiós de les ROS en relació amb la capacitat d’augmen­tar les defenses a l’estrès i proba­blement de contribuir a prolongar la vida. El llevat Schizosaccharomyces pom-be s’utilitza per estudiar les vies que responen a la presència extracel·lular de peròxid d'hidrogen (H

2O

2), un dels

principals responsables del dany oxi­datiu. En aquest llevat, un factor de transcripció respon als nivells mode­rats, no tòxics, d’H

2O

2 i desencadena

una resposta adaptativa, consistent

toxic– physiological levels of ROS. However, occasional unbalances do occur, and the situation known as oxi­dative stress arises. This can cause the molecular damage associated with aging and with neurodegenerative di­seases. On the other hand, a beneficial side of ROS has been hypothesized to en­hance stress defenses and probably contribute to extend life span. The yeast Schizosaccharomyces pom-be is used to study pathways which res­pond to extracellular hydrogen peroxide (H

2O

2), one of the major contributors

to oxidative damage. In this yeast, a transcription factor responds to mode­rate, non toxic, levels of H

2O

2 and trig­

gers an adaptation response, a series

en una sèrie de canvis en la transcrip­ció que preparen la cèl·lula per supe­rar les futures amenaces de peròxids. D’altra banda, la via de la MAP cina­sa s’activa a concentracions tòxiques de l’oxidant, per tal de desencadenar una resposta de supervivència. El llevat també pot ser utilitzat per estudiar les conseqüències de l’es­très oxidatiu endogen, causat per l’augment fisiològic dels nivells de ROS. Mitjançant la manipulació am­biental o genètica del llevat podem imitar el que passa en diverses ma­lalties neurodegeneratives o en les cèl·lules envellides. De fet, gràcies a que els mecanismes moleculars que regulen l’envelliment cel·lular s’han conservat durant tota l’evolució, el llevat de fissió és un bon model per identificar noves vies que regulen l’envelliment.

Reactive oxygen species: finding the right balance

Aerobic organisms have to deal with the production of reactive oxygen species (ROS) as a na­

tural byproduct of the normal metabo­lism of oxygen. But high concentrati­ons of ROS could be toxic. This is why cells express very potent antioxidant systems to achieve the correct –non

of transcriptional changes that prepare the cell to overcome future threats of peroxides. On the other hand, a MAP kinase pathway is activated upon hig­her and toxic levels of the oxidant, to trigger a survival response. Yeast can also be used to study the consequences of endogenous oxida­tive stress, caused by physiological enhancements of ROS levels. By envi­ronmental or genetic manipulation of the yeast we can mimic what happens in diverse neurodegenerative diseases or in aged cells. In fact, since the mo­lecular mechanisms that regulate ce­llular aging are conserved throughout evolution, fission yeast is a good mo­del to identify new pathways regulating aging

Espècies reactives a l’oxigen: trobar l’equilibri

Laia Cendrós

Un estudi amb la participació del grup de la Mara Dierssen al CRG revela que la trisomia parcial d’una regió

del cromosoma 21 en ratolins que és homòloga al cromosoma 21 humà dóna lloc a una major capacitat d’aprenentatge i a una millora cognitiva. El treball, que forma part del projecte eu­ropeu Aneuploidy i està coordinat per Yann Herrault del CNRS a França, s’ha publicat

a la revista Human Molecular Genetics. Els autors demostren que els ratolins amb aquesta trisomia aprenen més ràpid i les seves neurones són capaces d’establir mecanismes més efectius de plasticitat neuronal. Aquest potencial seria similar al que presentem els humans quan som petits i aprenem amb molta més eficàcia. L’estudi és una gran aportació al conei­xement de la síndrome de Down i demos­tra que hi ha altres factors genòmics tant o més importants que la trisomia de les regions codificants.

More intelligent mice due to a trisomy of chromosome 21

A study with the participation of the research group of Mara Dierssen from the CRG showed that a partial

trisomy of a region on chromosome 21 in mice that is homologous to that in hu­mans gives rise to an improved learning capacity and a better cognition. The work, which is part of the Euro pean project Aneuplody and coordinated by Yann Herrault from CNRS in France, was

published in the journal Human Molecu-lar Genetics. The authors showed that mice with this trisomy learn faster and that their neurons have the capacity to establish more effective mechanisms for neuronal plasticity. This potential is in a way similar to that of young children who learn more effectively. This study is an important contribution to the knowledge of Down Syndrome and it indicates that there are other genetic fac­tors with the same or higher importance than the trisomy in the coding regions

Ratolins més intel·ligents amb la trisomia 21

S. pombe s’utilitza per estudiar l’estrès oxidatiu / S. pombe is used for oxidative stress studies

Laia Cendrós

Investigadors del CRG (a la foto) i de l’EMBL han publicat en tres articles en el mateix número de Science la

descripció exhaustiva d’una cèl·lula mínima, el bacteri Mycoplasma pneu-moniae. Aquest és un dels organismes més petits que existeixen, prou com­plex com per sobreviure per ell mateix i (teòricament) prou simple com per per­metre una anàlisi global. Els investigadors s’han aproximat al bacteri a nivell del transcriptoma, del me­taboloma i del proteoma. Als tres nivells

s’ha vist que fins i tot la cèl·lula més sim­ple, com ho és M. Pneumoniae, és en rea­litat més complexa del que s’esperava. Els científics han vist que aquest bac­teri comparteix alguns trets amb organis­mes més evolucionats, com són uns com­plexos mecanismes de regulació de la transcripció i una gran adaptabilitat a les condicions ambientals, a pesar del seu petit genoma. «Aquestes són les coses sense les quals ni tan sols l’organisme més simple podria existir i que s’han mantingut intactes després de milions d’anys d’evolució, el que és estrictament essencial per a la vida», afirma Luis Ser­rano (CRG), coiniciador del projecte.

First-ever blueprint of a minimal cell is more complex than expected

EMBL and CRG scientists (in the pho­to) reveal in three papers published back­to­back in Science, the first com­

prehensive picture of a minimal cell, based on an extensive quantitative study of the bacterium Mycoplasma pneumoniae. This is one of the smallest independent organisms, complex enough to survive on its own but simple enough to enable a global analysis. The scientists analysed the bacterium's transcriptome, metabolome, and proteome. At all three levels they found this simplest of cells to be more complex than expected.

The authors found a few features that the bacterium shares with more evolved or­ganisms, such as its gene regulatory me­chanisms and its adaptability to changes in the environment. “Those are the things that not even the simplest organism can do without the bare essentials of life”, con­cludes Luis Serrano (CRG), co­initiator of the project

La cèl·lula més simple és encara força complexa

www.prbb.org | desembre de 2009 6Diversitat

CATALÀ PER A GUIRIS / CATALAN FOR FOREIGNERS

La ratafia és una beguda (drink) fortament arrelada (anchored) a la Catalunya Vella (Old Catalo-

nia). Centenars (hundreds) de famí­lies d’aquestes comarques (provin-ces) n’elaboren (make) litres i litres cada (every) any (year). Molts (many) d’ells ho fan (do it) per tradició (tra-dition) familiar, fruit d’un coneixe­

A l’hivern, la ratafia et manté calent!ment (knowledge) que s’ha transmès oralment (oraly) al llarg dels segles (centuries). Cada família té una recep­ta (recipe) pròpia (own) per fer ratafia, transmesa d’avis (grandparents) a néts (grandchildren) amb la major discreció (discretion) possible. La recepta també (also) varia depenent (depending on) de la zona geogràfica. Pels volts (around)

de Sant Joan es cullen les més de (more than) cent (a hundred) herbes (herbs) que després ( later) es ma­ceren (are macerated) en alcohol de 40 graus (degrees). A partir de l’ú (first of) de novembre, per Tots Sants i per acompanyar (accompany) els panellets, s’enceta (open) la primera (first) ampo­lla (bottle)!

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Estudiants de l’IMIM experimenten en microgravetat. Sergi Vaquer i Elisa­bet Cuyàs (a la foto superior en primer pla), investigadors de l’IMIM, conjunta­ment amb dos estudiants de la UPC, van ser el grup espanyol seleccionat, junt amb un grup noruec, un alemany i un anglès, per volar els dies 3, 4 i 5 de novembre en el marc de la campanya «Fly your Thesis!» de l’Agència Espa­cial Europea. L’experiment va tenir lloc durant uns vols parabòlics consistents en accelerar l'avió guanyant alçada i després reduir els motors al mínim al llarg de 20 segons mentre es descriu una paràbola en caiguda lliure, acon­seguint­se així, dins la cabina, unes condicions pròximes a les d'absència de gravetat. Els joves investigadors han estudiat així el compor tament en microgravetat dels transpor ta­dors ABC, responsables de depurar l’interior de les cèl·lules humanes de fàrmacs i tòxics. Els resultats obtin­guts es compararan amb els obtinguts a terra a l’IMIM­Hospital del Mar.

Students at IMIM experiment in mi-crogravity. Sergi Vaquer and Elisabet Cuyàs (in the photo), researchers at the IMIM, together with two students at the UPC, make up the only Spa nish group that was selected, together with three teams from Norway, Germany and the United Kingdom, to fly on No­vember 3­5 in the European Space Agency’s “Fly your Thesis!” program. Their experiment, took place during parabolic flights, which consist in ac­celerating the aircraft while climbing, then tur ning the engines down to a minimum for 20 seconds, the aircraft thereby free­falling in a parabola and reaching conditions of zero gravity. This way the young researchers stu died the beha viour of ABC transpor ters, bio­logical agents that are responsible for remo ving drugs and toxins from human cells, under microgravity conditions.

tècnica en l’àmbit de l’atenció primària ha millorat l’accessibilitat de la dona a aquest mètode anticonceptiu i elimi­nat les llargues llistes d'espera.

Hospital del Mar, a pioneer in per-manent female sterilization without anaesthesia in primary care. This contraceptive technique is carried out in the primary care centre on sexual and reproductive health of Drassanes. “It is a method almost 100% effective, painless and it requires no anaesthe­sia or hospitalization”, explains Ra mon Carreras from the Hospital del Mar. “A very thin tube, about 4 mm diameter, is introduced into the neck of the womb. With this tube an implant (in the ima­ge) is inserted that blocks the Fallo­pian tubes, preventing the sperm from reaching the egg”. Offe ring this tech­nique in the field of primary care has improved the accessibility of women to this contraception and it has elimina­ted the long waiting lists.

Els Hospitals del Mar, de la Santa Creu i Sant Pau, i la Mútua de Ter-rassa crearan el Servei de Cirurgia Toràcica més gran de Catalunya. L’objectiu és oferir el millor servei a les seves poblacions de referència i, molt especialment, pel que fa al trac­tament del càncer de pulmó, la patolo­gia més prevalent en la qual la cirurgia és clau per a un bon tractament de la malaltia. El nou servei, que coordi­naran els tres hospitals i estarà dirigit per Josep Belda, atendrà a gairebé dos milions d’habitants.

The Hospitals del Mar, Santa Creu and Sant Pau, and the Mútua de Ter-rassa have created the largest tho-racic surgery service in Catalonia. The goal is to provide the best ser­vice to their reference populations, especially regarding the treatment of lung cancer, the most prevalent dis­ease and one in which surgery is key to, a good treatment. The new ser­vice, coordinated by the three hos­pitals and led by Josep Belda, will attend almost two million inhabitants.

III Simposi d’Estudiants del CRG. El 24 de novembre passat tots els es­tudiants de segon any de doctorat del CRG van oferir una xerrada sobre l’objectiu del seu projecte de doc­torat, mentre els estudiants de tercer any van presentar pòsters sobre els seus treballs. L’acte va gaudir d’una

The results obtained will be compared with those obtained on the ground at the IMIM­Hospital del Mar.

El CREAL celebra el seu retreat a CosmoCaixa. El retreat anual del CREAL va tenir lloc el 6 de desembre al Museu de la Ciència. L’objectiu va ser que tots els investigadors poguess in conè ixe r e ls més de 50 projectes que es desenvolupen al CREAL, dividits en sis programes: càncer, contaminació atmosfèrica, con­taminació de l'aigua, infància, respira­tori i radiació. El personal del CREAL va discutir sobre els objectius i neces­sitats de cada programa i va visitar di­verses exposicions al museu.

CREAL celebrates their retreat at Cosmocaixa. The annual retreat took place on December 6 at the science museum. The aim of this event was that all researchers can know more about the more than 50 projects which are being developed at CREAL, divided into six programs: Cancer, Air Pollution, Water Pollution, Childhood, Respiratory and Radiation. The CREAL staff discussed concerns and needs of each program and visited various exhibitions at the museum.

L’Hospital del Mar, pioner en l’es-terilització femenina definitiva sen-se anestèsia en l’atenció primària. Aquesta tècnica anticonceptiva es rea litza en el Centre d’Atenció Primà­ria a la Salut Sexual i Reproductiva de Drassanes. «És un mètode amb una efectivitat de gairebé el 100%, indolor i no requereix anestèsia, ni ingrés hos­pitalari», explica Ramon Carreras, de l’Hospital del Mar. «S’introdueix un tub d’uns 4 mil·límetres de diàmetre pel coll de la matriu. A través d'aquest tub s’introdueix un implant (a la foto) que bloqueja les trompes, evitant que l’es­perma arribi als òvuls». Oferir aquesta

multitudinària assistència i par tici­pació per part dels investigadors del CRG.

3rd CRG Young Researchers Sympo-sium. On November 24 all second year PhD students gave a talk about their PhD thesis goals, while the third year students presented posters about their work so far. There was a great participation and assistance by CRG researchers.

El CRG va celebrar el seu segon PhD retreat. El dijous 22 d’octubre, els estu­diants de doctorat del CRG (a la foto in­ferior), incloent molts acabats d’arribar, van anar cap a una casa de colònies per passar­hi el seu segon PhD retreat. El divendres l’agenda es va omplir amb tres cursos interactius, sobre habili­tats d’interpretació, de comunicació in­terpersonal i d’escriptura científica. El bon ambient va facilitar la interacció i comunicació dins el grup. Les opinions rebudes dels estudiants emfatitzen l’èxit dels cursos.

The CRG celebrates its second PhD retreat. On Thursday October 22, the CRG PhD student community –in­cluding many freshly arrived PhD stu­dents– took off to a country house to spend their 2nd PhD student retreat. Friday’s agenda was filled with three interactive courses, on performance skills, interpersonal communication skills, and scien tific writing. The atmos­phere greatly facilitated the interaction and communication within the group and the feedback gathered strongly em­phasizes the success of the courses

7 desembre de 2009 | www.prbb.org Diversitat

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

El descobriment científic més rellevant de l’any

Cada any es fan centenars de descobriments cien tífics al món, molts de petits, alguns de grans. Ara que s’acaba el 2009, «El·lipse» ha demanat a investigadors dels

diferents centres del PRBB quin ha estat, segons ells, el major avenç científic que s’ha donat enguany en el seu camp.

The major scientific discovery of the year

Every year there are hundreds of new scientific discoveries made in the world. “El·lipse” has asked researchers of the different centres at the PRBB what has been, in their view, the most exciting scientific advance in their field this year.

Toni Pascual (IMIM­Hospital del Mar)

«Christian Reichel de l ’Aust r ian Research Center, dedicat a la re­cerca en proteòmica i

dopatge, ha descobert que el SDS, un element utilitzat universalment en SDS­PAGE per separar proteïnes per pes mo­lecular, es lliga també a polímers com el polietilenglicol, modificant la seva migració i dificultant el seu reconeixe­ment per part d’anticossos. La troballa té molta rellevància donada la presèn­cia cada cop més freqüent d’aquests polímers entre els fàrmacs d’origen re­combinant. La utilització de sarcosyl en lloc d’SDS evita el problema.»

“Christian Reichel from the Austrian Research Centre and a proteomics and doping researcher, has discovered that the SDS, universally used in SDS­PAGE to separate proteins by their molecular weight, also binds to polymers such as polyethylene glycols, modifying their mi­gration and making their recognition by antibodies more difficult. This finding is very relevant given the very frequent presence of these polymers in recombi­nant drugs. The use of sarcosyl instead of SDS avoids this problem.”

Ben Lehner (CRG)

«En el darrer any hi ha hagut una revoluc ió en genètica humana, i s’han descobert moltes

variants genètiques que influencien el risc de patir malalties comunes com el càncer. Conèixer la identitat d’aquestes

variants té el potencial d’ensenyar­nos molt sobre la biologia d’aquestes malalties, però en la majoria de casos les variants tenen un efecte molt petit en la malaltia. Això ens diu que encara no entenem la genètica ni de les malal­ties complexes ni dels trets complexos, com, per exemple, perquè pares alts tenen fills alts. És una lliçó d'humilitat, tenint en compte la quantitat de diners que s’han gastat.»

“Over the past year there has been a bit of a revolution in human genetics, and many variants have been discovered in the genome that influence the risk of common diseases such as cancer. The identity of these variants has the po­tential to tell us about the biology of such diseases, but in nearly all cases they only have a tiny overall effect on disease. This tells us that we still do not understand the genetics of complex diseases and traits, for example, why tall parents have tall children. It's ra­ther humbling considering the amount of money that has been spent.”

Arcadi Navarro (CEXS­UPF)

«Un dels descobriments més remarcables de l’any ha estat la des­cripció d'una nova es­

pècie d'homínid, Ardipithecus ramidus. Té de tot: ens aporta informació sobre una part de la nostra filogènia molt propera a l’ancestre comú amb els ximpanzés de la qual, fins ara, hi havia pocs fòssils; confirma un cop més que en Darwin tenia raó, i ha estat objecte de l’habitual manipulació mediàtica per part dels creacionistes. Concretament, a Al­Jazeera han emès un reportatge en

el qual expliquen que Ardi “demostra” que “l'home no ve del mico”. Especta­cular!»

“One of the most remarkable discove­ries of the year has been the description of a new hominid species, Ardipithecus ramidus. The discovery has everything: it gives us information about a part of our phylogeny that is very close to our common ancestor with chimpanzees and of which we had few fossils so far; it confirms once more that Darwin was right; and it has been the subject of the usual media manipulation by the crea­tionists. In Al­Jazeera they have even shown a documentary in which they explain that “Ardi” “demonstrates” that “the man does not come from the monkey”. Spectacular!”

Núria Montserrat (CMRB)

«La reprogramació de cèl·lules de cordó um­bilical ha estat un dels majors avenços en ­

guany, ja que obre les portes a la terà­pia cel·lular futura. Aquestes cèl·lules, pel fet de ser tant joves, no han tingut temps d’acumular possibles mutacions i són immunològicament immadures, fet que minimitza el risc al rebuig. A més poden ser reprogramades en un curt període de temps i sense neces­sitat de sobreexpressar els oncògens que fins ara s’han fet servir. Tot això fa pensar que podran ser una font òptima per a estudis futurs de teràpia cel·lular i de medicina regenerativa.»

“The reprogramming of umbilical cord cells has been one of the major advan­ces this year, since it opens the door

to the future cell therapy. These cells, because they are so young, have not had time to accumulate possible mu­tations and they are immunologically immature, which minimises the risk of rejection. Also, they can be repro­grammed in a short period of time and without the need to overexpress the oncogenes that so far have been used. All this makes me think they might be an optimal source for future studies in cell therapy and regenerative medici­ne.”

Jordi Sunyer (CREAL)

«Peter Gluckman, de la Universitat d’Auckland, ha demostrat com les inf luències del medi

ambient durant el desenvolupament dels mamífers donen lloc a canvis es­tables en l’epigenoma que alteren la susceptibilitat d’un individu a malal­ties cròniques metabòliques i cardio­vasculars, a l’acceleració de la puber­tat o a un desenvolupament cognitiu deficient. Això proporciona un model de com el principi de la vida és un mo­ment potencial per a una intervenció preventiva».

“Peter Gluckman, from the Univer­sity of Auckland, has demonstrated how environmental influences during mammalian development lead to sta­ble changes in the epigenome that alter the individual’s susceptibility to chronic metabolic and cardiovascular diseases, acceleration of pubertal ti­ming or impaired cognitive develop­ment. Overall, it provides a model for how early life offers a potential point for preventive intervention.”

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Fernando García Benavides, nou presi-dent de la Societat Espanyola d'Epide-miologia. L’anunci es va fer el passat 29 d'octubre. Benavides és director del Cen­tre d'Investigació en Salut Laboral (CISAL) i catedràtic del CEXS­UPF.

Fernando García Benavides, new presi-dent of the Spanish Society of Epidemi-ology. The announcement was made last October 29. Benavides is the director of the Centre for Research on Occupational Health (CISAL) and professor at the CEXS­ UPF.

El CRG s’adhereix al Consell de Coordi-nació Pedagògica de Barcelona. Aquest consell aplega entitats ciutadanes que ofereixen activitats educatives per als més joves. Els tallers sobre la cèl·lula per

a alumnes de primària són les primeres activitats que el CRG ha inclòs en el Pro­grama d’Activitats Escolars que coordina el Consell.

The CRG joins the Pedagogical Coordi-na ting Committee of Barcelona. This com mi ttee brings together different citizen organisations that offer educational acti­vities for young children. The workshops about the cell directed to children in pri­mary school are the first activities that the CRG has included in the Program of School Activities coordinated by the committee.

Noves beques ”la Caixa”. La Fundació ”la Caixa” ofereix 10 beques per al pro­grama Internacional de Doctorat al CRG. Aquest programa pretén reclutar estudiants a nivell internacional. La Fundació finança la

totalitat de les beques amb una suma força generosa que posiciona aquest programa de beques entre els més competitius que hi ha en el camp de la recerca.

New studentships of ”la Caixa”. The ”la Caixa” Foundation offers 10 student­ships for the International PhD program at the CRG, which aims to recruit PhD students from all over the world. The Foundation fi­nances the whole amount of the very gene­rous studentships, which are amongst the most competitive in the research world.

Un projecte sobre assessorament genè-tic guanya el Premi UPFEmprèn 2009. INFOGÈNIA, S.L. Assessorament Genètic, un projecte elaborat per Clara Serra, del departament de genètica del CEXS­UPF, Irene Valenzuela i Núria Capdevila, totes

elles màsters en Assessorament Genètic per l’IDEC­UPF, ha estat el guanyador de la segona edició del Premi UPFEmprèn, dotat amb 20.000 euros. El projecte té per objectiu proporcionar assessorament genètic a diverses institucions mèdiques del sector privat de Catalunya.

A project about genetic counselling wins the UPFEmprèn 2009 award. IN­FOGÈNIA, S.L. Assessorament Genètic, a project presented by Clara Serra, from the department of genetics of CEXS­UPF, Irene Valenzuela and Núria Capdevila, all three MDs in genetic counselling from the IDEC­UPF, has been the winner of the second edition of the UPFEmprèn award, worth 20,000 euros. The project aims to give genetic counselling to several private medical centres in Catalonia

Direcció:

Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor:

Manuel Lamas

Redacció i edició:

Maruxa Martínez­Campos

Comitè editorial:

Rosa Manaut (IMIM­HMar/CREAL)Marc Permanyer (UPF)

Núria Pérez (UPF)Glòria Lligadas (CRG)

Ania Liste (CMRB)Belen Lassaletta (IAT/CRC Corporació Sanitària)

Mònica Rodríguez (PRBB)

Centres:

Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM­Hospital del Mar)

Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat

Pompeu Fabra (CEXS­UPF)Centre de Regulació Genòmica (CRG)

Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)

CRC­CIM Centre d’Imatge Molecular (IAT)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)

Adreça:

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona

E­mail: comunicacio@prbb.orgWeb: www.prbb.org

Disseny i impressió:

Taller Editorial CEGEwww.tallereditorial.com

Imprès en paper reciclat

Dipòsit legal: B. 23.796­2009

Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari si us plau contacteu­nos a

comunicacio@prbb.org

Edifici www.prbb.org | desembre de 2009 8

AGENDA

Envieu les vostres fotos del PRBB a / Send your pictures of the PRBB to: comunicacio@prbb.org

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH

Fotografia de / Picture by Frank Hermann (CRG)

3 de desembre. El proper Cafè cientí­fic d’SmS tindrà lloc a La Pedrera a les 19:30 h i tractarà sobre energies renova­bles. Francisco Calviño, investigador de la UPC; José María Roqueta, de l’Associació Espanyola per a la Promoció de la Coge­neració, i Gabriella Saibene, del grup Fusion for Energy, en seran els ponents. L’entrada és lliure.

December 3. The next Cafè científic or­ganised by SmS will take place at La Pedrera at 7.30pm and it will be about renewable energies. Francisco Calviño, researcher from the UPC; José María Roqueta, from the Associació Espanyola per a la Promoció de la Cogeneració, and Gabriella Saibene, from the group Fusion for Energy, will be the speakers. Entry is free and open to everyone.

3 de desembre. La conferència «Violèn­cia de gènere, resultat de les relacions desiguals», organitzada per l’Escola Univer­sitària d’Infermeria del Mar, la UAB i la UPF, i patrocinada pel PRBB, tindrà lloc a l’auditori a les 12:00 h. Serà a càrrec de l’escriptora Gemma Lienas i és oberta a tothom.

December 3. The conference “Gender vio­lence, the result of unequal relationships” organised by the Escola Universitària d’Infermeria del Mar, the UAB and the UPF, and sponsored by the PRBB, will take place at the conference hall of the park at mid­day. The speaker will be the writer Gemma Lienas and the talk is open to everyone.

9 de desembre. «2001: A Space Odys­sey» serà la propera pel·lícula dins del

cicle «Ciència al cinema» d’Intervals. Tots els residents del PRBB estan convidats a veure la pel·lícula i participar d’una dis­cussió informal sobre els temes ètics que suscita, així com les seves implicacions per a la ciència. La projecció tindrà lloc a les 18:15 h a la sala Xipre i el debat estarà conduït per Jaume Bertranpetit (UPF).

December 9. “2001: A Space Odyssey” will be the next film to be shown as part of the Intervals “Science in cinema” initiative. All PRBB residents are invited to watch the film and participate in an informal dis­cussion and reflection on the ethical themes raised and their implications for science, led by Jaume Bertranpetit (UPF). The screening will be at 6.15pm in sala Xipre.

11 de desembre. El primer minisimposi tecnològic de les CRG Core Facility es titula «Next­Generation Sequencing» i tin­drà lloc a l’auditori del PRBB de 9:45 a 13:00 h. El simposi està organitzat per Heinz Himmelbauer, Mònica Bayés i Doris Meder i patrocinat pel PRBB. La partici­pació és gratuïta i oberta a tothom i els participants s'han de registrar a la web del CRG.

December 11. The first CRG Core Faci­lity Technology Symposium is entitled “Next­Generation Sequencing” and it will take place at the PRBB auditorium. The meeting is organized by Heinz Himmel­bauer, Mònica Bayés and Doris Meder and sponsored by the PRBB. Participa­tion to the symposium is free and open to everyone. Participants should register through the CRG website.

11 de desembre. El Papá Paulino, el pare Noël particular del PRBB, arriba al vestíbul de la planta 1 a les 18 hores per donar els regals a tots els nens i nenes. Els pares, tiets o avis poden portar els regals fins al dia 10 a la recepció de la planta 4.

December 11. Papá Paulino, the PRBB San­ta Claus, will arrive to the 1st floor lounge at 6pm to bring presents to all the kids. You can bring the presents until December 10 to the 4th floor reception.

14 de desembre. El lliurament de premis del Concurs artístic de l'ADN, organitzat pel CRG, tindrà lloc a l’auditori del PRBB a les 18.30 h. Després d’una xerrada sobre art i ADN, els visitants podran veure totes les escultures exposades. A més, les es­cultures guanyadores quedaran exposades a la recepció del PRBB del 14 al 31 de desembre.

December 14. The award ceremony for the DNA Model Contest organised by the CRG will take place at the PRBB auditorium at 6.30 pm. After a talk about art and DNA, the assistants will be able to see all the sculp­tures. The winner pieces will be exposed at the PRBB reception December 14­31.

17 de desembre. La festa de Nadal del PRBB començarà a les 13:30 h a la plaça interior amb un concert de la coral del PRBB. A partir de les 14 hores hi haurà un dinar per a tothom, durant el qual es podrà gaudir d’un vídeo fet pel grup de teatre del PRBB a un dels locals adjacents. Després de dinar hi haurà una actuació de grups de capoeira i de ritmes africans.

December 17. The PRBB Christmas party will start at 1.30 pm at the inner square with a concert of the PRBB choir. From 2pm there will be lunch for everyone, and a video by the PRBB theatre group at one of the adjacent rooms. After lunch there will be a demonstration of the capoeira and African rhythms groups.

Idea solidària del mesSolidarity idea of the month

Recollida de joguines i alimentsWe collect food and toys

De l’1 a l’11 de desembre, podeu por­tar aliments i deixar­los a unes caixes que estaran disponibles a l’entrada de la cafeteria. Tot el que es re culli s’entregarà al Banc d’Aliments de Barcelona. Consulteu el prbb.net per saber els aliments que podeu portar.Entre l’11 i el 23 de desembre, es recolliran també joguines a les recep­cions de les plantes de l’edifici. Les joguines es donaran a l’Associació de Veïns de l’Òstia de la Barceloneta.

Until December 11 you can bring food to the boxes that you will find at the cafeteria entry. The food col­lected will be given to the Barcelona Food Bank. Check the prbb.net to know what type of food you can bring.And during December 11­23 we will be collecting toys from all the recep­tions of the building. These will be for the Barceloneta neighbourhood association.