Parc recercaBiomèdica Barcelona

connectem ciència i diversitat en un esPai creatiu únic març de 2012 NÚM. 52 www.prbb.org GRATUÏT

Editorial

DESTACAT / HIGHLIGHT

Royal visit to the Pasqual Maragall Foundation

On February 22, Her Majesty the Queen visited the head­quarters of the Pasqual Mara­gall Foundation (FPM), where she was able to see first hand the developments in the va­rious projects of the foundation as well as meet members of the board, patrons and the scienti­fic team. The Fundación Reina Sofía and the FPM have a close relationship and both promote research into Alzheimer’s and neurodegenerative diseases ■

Visita reial a la Fundació Pasqual Maragall

Sa Majestat la Reina va visitar el 22 de febrer la seu de la Fun­dació Pasqual Maragall (FPM), on va poder conèixer de pri­mera mà les novetats dels dife­rents projectes que impulsa la fundació, així com els membres del patronat i del consell de mecenatge i l’equip científic. La Fundación Reina Sofía i la FPM mantenen una estreta relació i ambdues promouen la inves­tigació sobre l’Alzheimer i les malalties neurodegeneratives. Sa Majestat la Reina, al PRBB / Her Majesty the Queen, at the PRBB

Research 2.0

As well as doing leading­edge biomedical re­search, the PRBB cen­

tres also want their discoveries to reach as many interested people as possible. That’s why they are consolidating their presence in the social network: to get their message instantly to an ever­increasing num­ber of people from all over the world. The IMIM was pionee­ring with its Twitter account. Today, we can follow the CRG activities or become fans of the FPM in Facebook, get to know the CMRB or the UPF commu­nities better through LinkedIn and watch CREAL videos on YouTube. The PRBB is also present in the web 2.0, collaborating in the science communication from the centres. The success has been spectacular: during 2011 our followers in Twitter have in­creased from 123 to 543 and our Facebook friends have doubled, reaching 533. Our videos on YouTube have been reprodu­ced more than 1,200 times and the number of PRBB followers in LinkedIn has quadrupled. If you still don’t follow us, join us now!

Maruxa Martínez-Campos

Recerca 2.0

A més de fer recerca biomèdica de van­guardia, els centres del

PRBB volen que els seus des­cobriments arribin al màxim nombre de persones interessa­des. Per això estan consolidant la seva presència a les xarxes socials, per fer arribar el mis­satge de manera instantània a un nombre sempre creixent de persones d’arreu del món. L’IMIM va ser el pioner amb el seu canal Twitter. Avui també podem seguir les activitats del CRG o fer­nos fans de l’FPM a Facebook, conèixer millor el CMRB o la comunitat UPF a través de LinkedIn o veure els vídeos del CREAL a YouTube. Així mateix, el PRBB és present a la Web 2.0, i col·labora amb la di­vulgació que es fa des dels centres. L’èxit ha estat espectacular: durant el 2011 hem passat de 123 a 543 seguidors a Twitter, i el nombre d’amics a Facebook s’ha doblat fins a arribar als 533. Els nostres vídeos a YouTube han estat re­produïts més de 1.200 vegades i el nombre de seguidors del PR­BB a LinkedIn s’ha quadruplicat. Si encara no ho feu, us ani­mem a que ens seguiu!

Maruxa Martínez-Campos

Una coalició de serveis científico-tècnics al PRBB dóna suport a la recerca

Segons Meder, les instal­lacions comunes permeten compartir i rendibilitzar conei­xement i costos. «Constantment estem desenvolupant i aplicant noves tecnologies d’acord amb les necessitats dels científics, i els animem que ens diguin el que necessiten. Tots els projectes són benvinguts», va encoratjar­los. Els investigadors del PRBB te­nen accés a uns quinze serveis científico­tècnics interns. Amb l’excepció de l’estabulari del PRBB, tots són gestionats pels centres de recerca, majoritària­ment el CRG, la UPF i l’IMIM. Per decisió del comitè científic del PRBB, els serveis s’ofereixen a to­ta la comunitat del parc al mateix preu de servei intern. En general, les instal·lacions cobreixen les necessitats internes, peró també tenen capacitat per donar servei a entitats externes al PRBB.

A PRBB core facilities coalition supports research

On February 9, the PRBB residents had the chan­ce to find out about the

latest technologies in the park 's core facilities, the applications and services they offer and how they can support research. Du­ring the event organised by Do­ris Meder, head of the CRG core facilities, most technical services at the park were presented: the CRG histology, biomolecular screening and protein techno­logies, bioinformatics and ge­nomics units; the mixed CRG/UPF microscopy, FACS and pro­teomics units; the UPF peptide and genomics services, and the IMIM microarrays and molecu­lar cytogenetics platforms. According to Meder, the core facilities allow to share knowledge

and costs and to make the best use of the experts who run them. “We constantly develop and imple­ment new technologies according to the needs of the scientists, and we would love them to tell us what they need. All projects are welco­me”, she encouraged. Researchers at the PRBB have access to about 15 different inter­nal scientific and technical ser­vices. With the exception of the PRBB animal facility, all the servi­ces are managed by the research centres, mostly the CRG, UPF and IMIM. After a decision of the PRBB scientific committee, the services are offered to the park’s entire sci­entific community for the same internal service fee. In general, the capacities of the core facilities meet the internal needs of the park’s re­searchers, but they also provide services to external public and pri­vate entities ■

Reimund Fickert

El 9 de febrer els residents del PRBB van tenir l’opor­tunitat d’informar­se

sobre les novetats de les plata­formes científico­tècniques del parc, els serveis que ofereixen i com poden donar suport a la recerca. Durant l’esdeveniment organitzat per Doris Meder, res­ponsable dels serveis centrals del CRG, es van presentar la majoria de les instal·lacions del parc: les unitats d’histologia, de detecció biomolecular i tecno­logies proteiques, de bioinfor­màtica i de genòmica del CRG; les unitats mixtes CRG/UPF de FACS, microscòpia i proteòmi­ca; els serveis de pèptids i de genòmica de la UPF, i les plata­formes de microarrays i de cito­genètica molecular de l’IMIM.

Els caps dels diferents serveis científico-tècnics després de les presentacions / The heads of the core facilities after the presentations

© E

va G

uilla

met

/ P

RBB

Ciència www.prbb.org | març de 2012 2

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

Escoltant el llenguatge de les neurones Matthieu Louis – Grup de recerca en sisteMes sensoriaLs i coMportaMent (crG)

Maruxa Martínez-Campos

Procedent de la Universitat Rockefe­ller a Nova York, el belga Matthieu Louis lidera el grup de recerca en sis­

temes sensorials i comportament al CRG, l’únic laboratori a Barcelona i un dels pocs a Espanya dedicats a la neurociència en la mosca Drosophila. El seu equip està format per vuit persones amb formació en biologia molecular, enginyeria i física. El seu objec­tiu és correlacionar la funció dels circuits neuronals amb el comportament, utilitzant larves de la mosca del vinagre. «La larva de Drosophila té un ample repertori de com­portaments complexos i de funcions cogni­tives. No obstant això, el seu sistema nerviós té 10 milions de neurones menys que el dels éssers humans», explica. El grup tracta d’entendre com les olors són codificades pel sistema olfactiu. Carac­terístiques com ara la qualitat –això fa olor de plàtan?– i la intensitat –això és només un trosset de plàtan o molta quantitat?– són representades molt eficaçment per només 21 neurones sensorials olfactives, de mane­ra que la larva pot distingir entre centenars d’olors d’aliments. L'investigador diu que hi ha d’haver un codi combinatori, però no sembla que sigui tan simple com que cada olor activi una combinació diferent de neu­rones. «Tenim proves que la naturalesa i la intensitat d’una olor estan representades no només per la identitat de les neurones sen­sorials a les quals activa, sinó també per la manera com les activa», explica el físic.

Del processament de la informació a la quimiotaxi

Una vegada que l’olor s’ha codificat, ha de ser processada. Per trobar les neurones que par­ticipen en la integració de la informació olfac­tiva, el grup està duent a terme un cribratge de comportament a gran escala. Agafen milers de larves en les quals subconjunts de neu­rones han estat inhibides o sobreactivades. A continuació, caracteritzen com aquestes pertorbacions afecten la quimiotaxi –el com­portament de canvis d’orientació en respos­ta a un gradient d’olor. Per decidir si segueix recte o gira, la larva monitoritza la informació sobre canvis en la concentració d’olor. Quan un animal normal detecta un augment en la intensitat d’una olor atractiva, segueix enda­vant. Però, com el grup ha descrit recentment, si la intensitat de l’olor disminueix, la larva es reorienta a través d’un mecanisme de mos­

treig actiu: igual que fan les rates i els gossos, la larva mou el cap lateralment per verificar els nivells d’intensitat a cada costat. Amb el seu cribratge, els investigadors es­tan buscant mutants que presentin defectes de reorientació. Per això, han desenvolupat el seu propi software de visió per ordinador. «Necessitàvem un algorisme per quantificar els subtils moviments del cap i la postura del cos amb una alta precisió tant en l’espai com en el temps. Com que no hi havia cap eina així, vam passar un any desenvolupant­ne una», diu el cap del grup.

Predir el comportament

«Si entenem la lògica neuronal de la quimio­taxi de les larves, hauríem de ser capaços de produir sintèticament seqüències de com­portament predictibles», explica Louis. Això podria ser útil per a la robòtica. «En l’actua­litat, s’entrenen gossos per trobar mines. En el seu lloc podríem dissenyar robots capaços de navegar en l’espai a la cerca dels compos­tos químics presents en els explosius», afe­geix. Encara queden moltes preguntes per respondre abans que això es converteixi en realitat. Com integra la larva una sèrie d’estí­muls diferents (tacte, llum, calor, olor) que es reben al mateix temps abans de decidir què fer a continuació? I com es transforma un es­tímul sensorial en una resposta motora? «Hi ha molts desafiaments per resoldre. Però és emocionant ser testimoni de la gènesi d'una decisió en un minicervell, des de les neuro­nes sensorials primàries fins a la contracció coordinada d’una dotzena de músculs. Les mosques tenen molt a ensenyar­nos sobre la funció del nostre propi cervell», conclou l’investigador.

Listening to the language of neurones

Coming from the Rockefeller Uni­versity in New York, the Belgian researcher Matthieu Louis le­

ads the sensory systems and behaviour group at the CRG. This is the only lab in Barcelona, and one of the few in Spain, investigating Drosophila neuroscience. His team comprises eight people with backgrounds in molecular biology, en­gineering and physics. Their aim is to correlate neural circuit function with behaviour using fruit fly larvae. “The Drosophila larva has a large repertoire of complex behaviours and key cognitive functions. Yet its nervous system has10 million neurones fewer than humans”, explains the physicist. Therefore it is a very useful model system. The research group tries to understand how odours are encoded by the olfactory system. Features such as quality –does this smell like banana?– and intensity –is this a morsel of banana or a bunch?– of an odour are efficiently represented by only 21 ol­factory sensory neurones, so that the larva can distinguish between hundreds of food­related odours. The researcher says that there must be a combinatorial code, yet it does not seem to be as trivial as the activa­tion of different combinations of neurones by distinct odours. “We have evidence that the nature and the intensity of an odour is represented not only by the identity of the sensory neurones the odour activates, but also by the way each neurone is activated”, he explains.

From information processing to chemotaxis

Once a smell has been encoded, it has to be processed. To find the higher­order neuro­nes involved in the integration of olfactory information, the group is undertaking a lar­ge behavioural screen. They are testing thou­sands of fly lines in which subsets of neuro­nes are inhibited or over­activated. They then characterise how these perturbations affect chemotaxis, the orientation behaviour observed in response to an odour gradient. To decide whether to go straight ahead or turn, the larva monitors information about odour concentration changes. When a wild­type animal detects an intensity increase of an attractive odour, it keeps going forwards. But, as the group has recently described, if the odour intensity decreases the larva reorients through an active­sampling me­chanism: much like rats and dogs, the larva sweeps its head laterally to check intensity levels on either side. With their screen, the researchers are looking for mutants showing reorientation defects. To that end, they have developed their own computer­vision software. “We needed an algorithm to quantify subtle mo­vements of the head and body posture with a high space­time accuracy. As no tool like this existed, we spent a year developing one”, says the head of the group.

Predicting behaviour

“If we understand the neural logic of lar­val chemotaxis well enough, we should be able to synthetically produce predictable behavioural sequences”. Such a model could be useful for robotics. “Currently, dogs are trained to find mines. We could design ro­bots that navigate spatially, searching for the chemical compounds present in explo­sives”. Many questions remain to be answe­red before this becomes reality. How does the larva integrate a series of stimuli (touch, light, heat, smell) that are received simul­taneously before deciding what to do next? And how is sensory input converted into motor output? “There are many challenges ahead. But it is thrilling to witness the gene­sis of a decision in a mini brain, from ele­mentary spikes in sensory neurones down to the coordinated contraction of dozen of muscles. Flies have much to teach us about the function of our own brain”, concludes the researcher ■

Biòlegs, enginyers i físics conformen el grup d’en Matthieu LouisBiologists, engineers and physicists are part of Matthieu Louis’ group

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

del 18% dels empleats que no realitzen aquest tipus de treball. La dermatitis s'ha associat amb la neteja en zones a l’aire lliure i en escoles, així com també amb l’ús d'àcid clorhídric o salfu­mant i productes per netejar la pols. L’estudi es va fer amb dades obtingu­des a través d’un qüestionari realitzat a 818 empleats de 37 empreses espanyoles de neteja.

Gisela Sanmartín

Els treballadors de neteja professional no estan prou protegits contra les malalties cutànies. De fet, un estudi

coordinat per Jan­Paul Zock del CREAL i publicat a la revista Contact Dermatitis ha observat casos de dermatitis a les mans en un 28% dels treballadors de neteja, enfront

28% of cleaners suffer hand eczema

Professional cleaners are not suffici­ently protected against skin diseases. In fact, a study coordinated by Jan­

Paul Zock from the CREAL and published in the journal Contact Dermatitis observed cases of eczema on the hands of 28% of cleaners, compared to 18% of employees who do not perform this type of work.

El 28% dels treballadors de neteja pateixen dermatitis a les mans Dermatitis has been associated with cleaning in outdoor areas and schools, as well as with the use of hydrochloric acid solutions and products for removing dust. The study was undertaken using data obtained through a questionnaire given to 818 employees of 37 Spanish cleaning companies. 693 of them were working on cleaning tasks while 125 didn´t ■

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 3 www.prbb.org | març de 2012 | www.prbb.org Ciència

Gisela Sanmartín

La revista PLoS ONE ha publicat un estudi que detalla la susceptibilitat de la població a certes exposicions

ambientals que contribueixen a patir càncer de bufeta segons si es detecten o no canvis en uns gens determinats. Aquest estudi internacional, en el qual ha col·laborat Manolis Kogevinas, del CREAL, ha analitzat les dades de

Rosa Manaut / Maribel Pérez

El càncer colorectal causa més de 600.000 morts anuals al món. Un grup de científics de l’IMIM­Hos­

pital del Mar, dirigits per Joan Albanell, han identificat una mutació que confereix resistència al cetuximab, un dels medica­ments utilitzats per tractar aquest tipus de càncer. La majoria dels pacients amb càncer co­lorectal tenen la proteïna EGFR (el receptor del factor de creixement epidèrmic) en ni­vells alts a les cèl·lules tumorals, i els fàrmacs cetuximab i panitumumab són capaços d’in­

Juan Sarasua

Els malalts amb síndrome de Down te­nen tres còpies del cromosoma 21. En un estudi publicat a la revista Cerebral

Cortex, un grup d’investigadors ha trobat que, en ratolins, un excés de còpies d’un dels gens en aquest cromosoma, el DYRK1A, és suficient per produir els patrons morfològics i funcio­nals de les connexions neuronals que es veuen en les persones amb síndrome de Down. En aquests ratolins transgènics, les espines dendrítiques, que fan possibles les connexions entre les neurones, mostren un aspecte morfo­lògic immadur que impedeix el desenvolupa­ment normal d’aquestes connexions. A més, l'activitat d’aquestes neurones està reduïda. Això no afecta només el tractament d’infor­

Gens de susceptibilitat al càncer de bufeta

Resistència al tractament del càncer colorectal

Un excés de DYRK1A causa disfunció neuronal

3.532 casos de càncer i 5.120 controls provinents de cinc estudis europeus diferents. Per a cada cas, s’han avaluat unes 90.000 variacions en 5.647 gens que pertanyen a 1.421 vies de senyalit­zació. Els investigadors han trobat que set d’aquestes vies estaven associades al càn­cer de bufeta. Una era la del metabolisme de les amines aromàtiques que es troben en el tabac, així com en procediments de la indústria química o de l’alumini.

activar­la. Desafortunadament, els pacients desenvolupen eventualment resistència a aquests fàrmacs. En un article publicat a la revista Nature Medicine, els investigadors van tractar les cèl·lules de forma contínua amb cetuximab fins que algunes van desen­volupar resistència, les van seqüenciar i van identificar una mateixa mutació en totes. Els autors van confirmar que aquesta mutació havia aparegut també en dos de 10 pacients que mostraren progressió de la malaltia des­prés del tractament amb cetuximab. Com que la mutació no confereix resis­tència al panitumumab, aquesta troballa podria ajudar a decidir quins pacients que s’han tornat resistents al tractament

mació en el cervell, sinó també la plastici­tat neuronal, i per tant redueix la capacitat d’aprenentatge. La investigació, realitzada en col·laboració amb diverses institucions, ha estat dirigida per Mara Dierssen, del CRG. «Aquest desco­briment podria ajudar a trobar noves dianes terapèutiques moleculars per al tractament, no només de la síndrome de Down, sinó tam­bé d’altres patologies que impliquin discapa­citat intel·lectual, com la síndrome del cromo­soma X fràgil», diu Dierssen.

Neuronal dysfunction in Down’s syndrome due to DYRK1A

Down’s syndrome patients have three copies of chromosome 21. Rese­archers have now found that ex­

borated, analysed data from 3,532 cancer cases and 5,120 controls from five diffe­rent European studies. For each case, some 90,000 variations were analysed in 5,647 genes pertaining to 1,421 signalling pathways. The researchers found that seven of the­se pathways were associated with bladder cancer. One of them was related to the me­tabolism of aromatic amines, which are found in tobacco as well as processes in the chemical and aluminium industries ■

cetuximab and panitumumab act against it. Unfortunately, patients eventually develop resistance to these drugs. In a paper pu­blished in Nature Medicine, the researchers treated cells continuously with cetuximab until some developed resistance, and the same mutation was identified in all of them. The authors confirmed that this mutation had appeared in two out of ten subjects who had disease progression after cetuxi­mab treatment. Because the mutation did not confer re­sistance to panitumumab, the work could help in deciding which cetuximab­resistant patients could still benefit from using this other drug ■

activity of these neurones was also reduced. This would not only affect the processing of information in the brain, but also neuronal plasticity, reducing the capacity for learning. The research, conducted in collaboration with several institutions, was led by Mara Di­erssen, from the CRG. "This discovery may help find new molecular therapeutic targets to aid not only the treatment of Down’s syn­drome but also other pathologies involving intellectual disability”, says Dierssen ■

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Researchers detect groups of genes involved in bladder cancer

The journal PLoS ONE has published a study detailing the susceptibility of the population to certain envi­

ronmental exposures that contribute to people getting bladder cancer, according to whether or not changes in certain genes are detected. The international study, in which Ma­nolis Kogevinas from the CREAL colla­

amb cetuximab encara es podrien bene­ficiar de l’ús d’aquest altre fàrmac.

Resistance to colorectal cancer treatment

Colorectal cancer causes more than 600,000 deaths a year throughout the world. A group of scientists from

the IMIM­Hospital del Mar, lead by Joan Al­banell, has now identified a mutation that confers resistance to cetuximab, one of the drugs used to treat this cancer. Most patients with colorectal cancer have increased epidermal growth factor receptor (EGFR) in their tumour cells, and

cess copies of the gene DYRK1A in mice are enough to produce the morphological and functional patterns of neuronal connecti­ons characteristic of Down’s syndrome. The study was published in the journal Cerebral Cortex. In these transgenic mice, the dendritic spines, which make connections between neurones possible, displayed an immature morphological aspect impeding the nor­mal development of the connections. The

Núria Pérez

Investigadors de l’IBE (CSIC­UPF) han coordinat un estudi publicat a PLoS Genetics que reconstrueix la història

migratòria dels habitants del nord d’Àfri­ca. S’han analitzat uns 800.000 marcadors genètics distribuïts al llarg del genoma de 125 individus nord­africans pertanyents a set poblacions representatives de la regió. Els resultats mostren que existeix un component genètic autòcton dels nord­africans que és molt diferent del de les

Els nord-africans actuals venen de fora d’Àfricapoblacions del sud del Sàhara. Això de­mostra que els avantpassats dels actuals nord­africans van sortir d’Àfrica i van tor­nar després al nord del continent per es­tablir­s’hi, ara fa uns 13.000 anys. Posteriorment, el seu component genè­tic va ser enriquit fruit de migracions de poblacions veïnes. Així doncs, s’hi obser­va influència del Pròxim Orient, d’Euro­pa i, fins i tot, en el genoma d’individus concrets, una gran influència del sud del Sàhara. Aquesta va ser producte d’una migració produïda durant el comerç d’es­claus a través del desert del Sàhara.

that present in the populations south of the Sahara. This reveals that the ancestors of the current North Africans left Africa and retur­ned to establish themselves in the north of the continent some 13,000 years ago. Subsequently, their genetic component was further enriched thanks to the migra tion of neighbouring populations. Therefore, the influence of the Near East and Europe can al­so be observed, and even, in the genome of specific individuals, a strong influence from south of the Sahara is seen. This is the result of a migration produced during the slave tra­de through the Sahara desert ■

The recent origin of present day North Africans is outside Africa

Researchers from the IBE (CSIC­UPF) coordinated a study published in PLoS Genetics, reconstructing the

migratory history of the inhabitants of North Africa. Around 800,000 genetic markers we­re analysed in125 North African individuals from a set of populations representative of the entire region. The results show that there is an autochtho­nous genetic component which defines the North Africans, which is very different from

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | març de 2012 4

PERFIL / PROFILEAnna Bigas va néixer a Barcelona el 1965. Va dubtar entre estudiar Me-dicina o Biologia, i finalment va optar per la segona disciplina, més abs-tracta. Després de fer el doctorat a l’Hospital de Sant Pau i de realitzar una estada a Seattle, va tornar a la seva ciutat natal per establir-s’hi com a cap de grup. Actualment, dirigeix el grup de recerca en cèl·lules mare i càncer de l’IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar).

Anna Bigas was born in Barcelona in 1965. Undecided between Medicine and Biology, she finally opted for the second, more abstract discipline. After doing her PhD at the Hospital de Sant Pau and a stay in Seattle, she retur-ned to her hometown to establish herself as a group leader. She currently directs the stem cells and cancer research group at the IMIM (Hospital del Mar Research Institute).

«Estem en un lloc privilegiat per a la recerca»

laboratori per fer experiments... Estic al dia de la feina de cadascú i em reuneixo amb els meus estudiants per dissenyar els expe­riments i analitzar­los, però sobretot passo el temps escrivint articles i fent gestió, i uns dos cops al mes he de viatjar per anar a al­gun congrés o reunió, fer de jurat en tesis, avaluar projectes, etc.

Què és important per fer recerca?Moltes coses! Cal tenir inquietud, capaci­tat d’anàlisi, de veure les coses des de dife­rents punts de vista; cal considerar moltes coses alhora i integrar­les, tenir idees ori­ginals i dissenyar com dur­les a la pràctica. També cal paciència, però, sobretot, que et diverteixis i creguis que el que fas val la pena només pel fet d’entendre com funci­onen les coses.

Què fas quan no treballes?M’encanta jugar al tenis; ho faig cada cap de setmana. També anar al cine i viatjar. Aquest és, de fet, un dels avantatges de fer recerca: coneixes gent d’arreu del món i, per una cosa o una altra, viatges força!

Maruxa Martínez-Campos

En què vas fer el doctorat?

Vaig caracteritzar progenitors hema­topoètics per utilitzar­los en tras­plantaments autòlegs de moll d’os

per a pacients amb leucèmia. Des d’ales­hores sempre he treballat amb cèl·lules mare, i el sistema hematopoètic ha estat la meva principal curiositat.

Després vas marxar als Estats Units.El 1993 vaig anar al Fred Hutchinson Cancer Research Center de Seattle. Hi havia un grup pioner en els protocols de transplantament amb el qual havíem col­laborat. Allà vaig estudiar com es regulen les cèl·lules mare hematopoètiques i com s’amplifiquen. Això em va enganxar defi­nitivament. La meva tesi havia estat força descriptiva, però durant el postdoc vaig anar més al fons: volia entendre per què aquelles cèl·lules tenien la capacitat infini­ta de reproduir­se.

Quan vas crear el teu propi grup?Després de quatre anys de postdoc vaig tornar a Barcelona, al que era l’IRO i ara és l’IDIBELL. Els primers tres anys van ser molt durs, potser el moment més difícil de la meva carrera. Sovint em preguntava si realment era allò el que havia de fer i per això no vaig agafar cap estudiant. Durant anys vam ser només tres persones: Lluís Espinosa, Julia Inglés­Esteve i jo.

Però vas tirar endavant... i t’hi vas quedar 12 anys.Si, al final, treballant molt, i gràcies a aquest equipàs de tres, ens en vam sortir. Vam començar a publicar, a aconseguir més diners. El grup va créixer i va sorgir l’oportunitat de venir a l’IMIM i al PRBB. Aquí hi havia una gran massa crítica, més oportunitats de col·laboració amb d’altres investigadors, molt bons serveis centrals... Va ser un gran canvi.

Com ho valores tres anys després?Segueixo pensant que estem en un lloc privilegiat per a la recerca. L’administració és una cosa que podria millorar, perquè es fa molt difícil fer qualsevol tràmit, fins i tot en fets que semblen trivials com que vin­gui un estudiant estranger a fer una estada de sis mesos!

Com és el teu dia a dia?La veritat és que, des que vam venir aquí i tinc un grup més gran, no he trepitjat el

CARRERA CIENTÍFICA / BECOMING A SCIENTIST

anna BiGas – Grup de recerca en cÈL·LuLes Mare i cÀncer de L’iMiM

“We are in a privileged place for doing research”

What was your PhD on?

Icharacterised haematopoietic proge­nitors to use in autologous bone mar­row transplants for leukaemia patients.

Since then I have always worked with stem cells, and I’m most interested in the haema­topoietic system.

After that you left for the US.In 1993 I went to the Fred Hutchinson Can­cer Research Center in Seattle. There was a group pioneering transplant protocols who we collaborated with. There I studied how haematopoietic stem cells regulate and amplify. That got me totally hooked. My thesis had been fairly descriptive, but during this postdoc I really went into it in depth, I wanted to understand why those cells had an infinite capacity to replicate.

When did you set up your own group?After four years of postdoc I returned to Barcelona, to what was the IRO and

is now IDIBELL. The first three years were very hard, perhaps the most difficult of my career. I often wondered if it was really what I wanted to do and so I didn’t take any students on. For years there were only three of us, Lluís Espinosa, Julia Inglés­Esteve and me.

But you kept going, and you were still there 12 years later.Yes, in the end, working hard, and thanks to this great team of three, we made it. We started publishing and getting more money. Then the group grew and got the opportunity to come to the IMIM and the PRBB. Here there was a critical mass, more opportunities for collaboration with other researchers and very good central servi­ces. It was a great change.

What do you think about it three years later?I still think we are in a privileged place for doing research. The administration is so­mething that could be improved, because it is very difficult to do any thing official, even things that seem trivial, like a foreign student coming to do a six month stay!

What’s your day-to-day work like?The truth is that since we came here and I have a larger group, I haven’t even step­ped into the lab to do any experiments. I'm on top of everyone’s work, and I meet with my students to design and analyse experiments, but mostly I spend my time writing articles and managing, and about twice a month I have to go to a conferen­ce or meeting, examine a thesis, evaluate projects, and so on.

What does one need to do research?Loads of stuff! You need to be restless, be able to analyse, see things from different points of view, consider many things at the same time and integrate them, have original ideas and design and carry them out. Patience is also necessary, but above all, you should have fun and believe that what you do is worth it simply to unders­tand how things work.

What do you do when you’re not working?I love playing tennis. It helps releasing ten­sion and I do it every weekend, if I can. Also I go to the cinema and travel. This is, in fact, one of the advantages of doing research, you meet people from around the world and, for one thing or another, you have to travel quite a lot! ■

CONFERÈNCIES PRBB-CRG / CONFERENCES PRBB-CRG Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

GONZALO GIRIBET, Monday March 5. Giribet, from the Department of Organis-mic and Evolutionary Biology, at Harvard University in Cambridge, USA, focuses on the evolution and biogeography of invertebrate animals. Current projects in-clude a multidisciplinary study to assemble a stable Animal Tree of Life, exploring phylogenomic data, mostly based on novel EST (expressed sequence tags) data

but also based on available genomic information, of most animal phyla. At the same time he has also developed new strategies for coding morphological information from extant and extinct metazoans and combined them with the phylogenomic data. He is also interested in philosophical aspects of sequence data analysis, emphasizing homology-related issues. He has been invited by Jaume Bertranpetit (UPF).

JANUSZ M. BUJNICKI, Monday March 19. Bujnicki, from the Laboratory of Bioin-formatics and Protein Engineering at the International Institute of Molecular and Cell Biology in Warsaw, Poland, is doing both theoretical and experimental research on nucleic acids and proteins. The current focus of his group is on RNA sequence-structure-function relationships (in particular 3D modelling), RNA-protein complexes, and enzymes

acting on RNA. He develops and uses computer programs for modelling of three-dimensional protein structures based on heterogeneous, low-resolution, noisy and ambivalent experimental data. He is also involved in genome-scale phylogenetic analyses, with the focus on identification of proteins that belong to particular families. His ultimate goal is to identify complete sets of enzymes involved in particular metabolic pathways (e.g. RNA modification, DNA repair) and to design proteins with new properties, in particular enzymes with new useful functions, which have not been observed in the nature. He has been invited by Jordi Villà-Freixa (UPF).

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 5 març de 2012 | www.prbb.org Ciència

Rosa Manaut / Marta Calsina

El projecte DRUGS4RARE és un dels tres únics finançats per l’Instituto de Salud Carlos III en el marc del

Consorci Internacional de Malalties Ra­res (IRDiRC). El projecte està liderat per la Plataforma Drug Discovery del Parc Científic de Barcelona (PCB) i hi partici­pen Jordi Mestres, coordinador del grup de recerca en quimiogenòmica del GRIB (IMIM­UPF), i Mabel Loza, de la Univer­sitat de Santiago de Compostel·la (USC). El grup de Mestres serà el responsable del disseny i la selecció de petites molècules po­

Núria Pérez

L’estrès cel·lular pot inhibir la pro­liferació cel·lular, però les cèl·lules desenvolupen respostes adaptatives

per tal de mantenir la seva funcionalitat en aquestes condicions. Segons els resultats d’un treball coordinat per José Aramburu del CEXS­UPF, la proteïna mTOR té un pa­per important en aquesta adaptació. L’estudi, publicat a Nucleic Acids Research, mostra com mTOR es manté activa sota estrès moderat i modula l’expressió de gens impli­cats en l’adaptació cel·lular. Els autors han in­hibit aquesta proteïna i han confirmat que és necessària per mantenir la capacitat de proli­feració cel·lular durant situacions d’estrès.

Reposicionament de fàrmacs per a malalties rares

Nou mecanisme cel·lular de protecció contra l’estrès

tencialment bioactives contra una llista de malalties rares. Aquestes seran sintetitzades pel PCB, que les enviarà finalment a la USC per ser testades in vitro contra les dianes bio­lògiques predites. El projecte té una durada de dos anys i suposarà una inversió de 346.000 euros, que es destinaran bàsicament a les despeses de personal i a l’adquisició, síntesi i assaig de les petites molècules.

Repositioning of drugs for rare diseases

The project DRUGS4RARE is one of only three financed by the Carlos III Health Institute within the framework

NOUS PROJECTES / NEW PROJECTS

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

of the International Rare Diseases Research Consortium (IRDiRC). The project is led by the DrugDiscovery Platform of the Barcelona Science Park (PCB) and includes Jordi Mes­tres, coordinator of the chemogenomics re­search group at the GRIB (IMIM­UPF), and Mabel Loza, from the University of Santiago de Compostela (USC). The group of Mestres will be responsi­ble for the design and selection of small molecules potentially bioactive against a list of rare diseases. These will be synthesised at the PCB and finally sent to the USC for in vitro testing against the predicted biological targets. The project will last two years and will receive 346,000

Els investigadors van exposar fibroblasts de ratolí a estrès osmòtic –una salinitat su­perior a la normal– en un grau suficient per desencadenar una resposta per part de la cèl·lula, però prou moderat perquè la cèl­lula s’hi pogués adaptar. Aquestes condici­ons simulen l’estrès osmòtic que s’observa en casos de deshidratació greu i de disfun­cions renals.

New stress-protection cell mechanism

Cell stress can inhibit cell prolifera­tion, but the cells develop adaptive responses in order to maintain their

functionality in these conditions. According to the results of a study coordinated by José Aramburu from the CEXS­UPF, the protein

mTOR plays an important role in this adap­tation. The work published in Nucleic Acids Re-search reveals how mTOR remains active under moderate stress and modulates the expression of the genes involved in cell adaptation. By inhibiting mTOR, the aut­hors have demonstrated that this protein is necessary in order to maintain the ability of cells to proliferate in stressful situations. The researchers exposed mouse fibro­blasts to osmotic stress –a higher salinity than normal– sufficiently strong to elicit a response from the cell, but moderate enough to allow the cell to adapt. These conditions simulate the osmotic stress that can be ob­served in cases of severe dehydration and renal dysfunction ■

Jordi Mestres (GRIB: IMIM-UPF)

Perfils d’expressió genètica en fibroblasts cultivats en condicions normals (A, B) o

d’estrés (C, D) i tractats amb inhibidors de mTOR (B, D) / Genetic expression profiles in fibroblasts cultivated under normal (A, B)

or stressful conditions (C,D) and treated with mTOR inhibitors (B, D)

Rosa Manaut / Maribel Pérez

Un estudi realitzat a l’Hospital del Mar amb investigadors alemanys i austríacs, i publicat a la revista

Journal of Clinical Oncology, ha analitzat 2.902 mostres per definir el valor pro­nòstic de les alteracions cromosòmiques menys freqüents en les síndromes mielo­displàsiques, o preleucèmies. El valor pronòstic de les alteracions ma­joritàries es coneix molt bé, però no el de les

Millorant el valor pronòstic de les preleucèmiesmenys freqüents, tot i que representen el 50% de les alteracions en aquestes síndromes. Aquesta nova categorització, que considera 19 alteracions enfront de les quatre que es consideraven fins avui, facilitarà oferir el trac­tament més adequat en cada cas. Les síndromes mielodisplàsiques són un grup de malalties en les quals la medul·la òssia no funciona normalment. La supervivència varia entre els nou i els 29 mesos, però alguns individus amb un pronòstic més favorable poden viure cinc anys o més.

of the less frequent ones, even though they represent 50% of the alterations seen in these syndromes. This new categorisation, which looks at 19 alterations as opposed to the four that were previously considered, will make it easier to offer the most appro­priate treatment in each case. The myelodysplastic syndromes are a group of diseases in which bone marrow does not function normally. Survival varies between nine and 29 months, but some in­dividuals with a more favourable prognosis can live for five years or more ■

Improving the value of preleukaemia prognosis

Astudy carried out at the Hospital del Mar together with German and Austrian researchers and published

in the Journal of Clinical Oncology analysed 2,902 samples to determine the prognostic value of the less frequent chromosomal al­terations seen in myelodysplastic syndro­mes, or preleukaemia. The prognostic value of the principal al­terations is well known, but that is not true

Rosa Manaut / Marta Calsina

Un treball del grup de recerca en ser­veis sanitaris de l’IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar) ha estu­

diat els costos associats a la grip pandèmi­ca H1N1 o grip A, de l’any 2009. L’estudi, publicat a la revista PLoS ONE, s’ha centrat en la utilització de recursos sanitaris i en la incapacitat temporal dels treballadors. La grip A va afectar més de 74 països. Espa­nya va registrar gairebé un milió i mig de casos

El cost sanitari de la grip Aambulatoris, que van suposar un cost de 940 euros per pacient, i només unes 3.025 hospi­talitzacions, que van representar una mitjana de 6.236 euros per pacient. Així doncs, la uti­lització de recursos no hospitalaris va supo­sar el 86% de la despesa total de la grip per als serveis de salut. Pel que fa a l’impacte en l’àmbit laboral, les incapacitats temporals dels treballadors van ser de 30,5 dies de mitjana en el cas dels malalts hospitalitzats, i d’uns nou dies en el dels malalts ambulatoris. Segons Jordi Alonso, coordinador del grup de recerca, aquests resultats serien similars a

Swine flu affected more than 74 countries. In Spain there were almost 1.5 mi­llion outpatient cases at a cost of 940 Euros per patient and only 3,025 hospitalisations at 6.236 Euros per patient. This means the non­hospital costs accounted for 86% of the total expense to the health service. The impact in the working environment was represented by an average of 30.5 days off for those hos­pitalised and nine for outpatients. According to Jordi Alonso, coordinator of the research group, these results are similar to the expense generated by a normal winter flu epidemic ■

la despesa generada per una epidèmia nor­mal de la grip d’hivern.

The health cost of swine flu

A recent study by the health services research group at the IMIM (Hospital del Mar Research Institute) has loo­

ked at the cost per patient associated with the pandemic flu H1N1, also known as swine flu, in 2009. The study, published in the journal PLoS ONE, focused on the use of health re­sources and the sick leave taken by workers.

Euros basically for personnel costs and the acquisition, synthesis and trials of small molecules ■

Ciència www.prbb.org | març de 2012 6

Maruxa Martínez-Campos

La publicació dels resultats científics és una part essencial de la recerca. Per­met que investigadors d’arreu del món

estiguin al dia de les troballes en el seu camp i que la ciència pugui avançar globalment. Hi ha centenars de revistes científiques, amb Nature i Science al capdavant. Però publicar no és senzill. Els investi­gadors han de posar la seva feina per escrit en un format molt específic que inclou una introducció del que se sabia fins ara del te­ma, els resultats, una discussió sobre què podrien significar les seves troballes i una conclusió. A més, totes les revistes exigeixen una secció de materials i mètodes, on s’ha d’explicar detalladament quins experiments s’han fet, com s’han dut a terme i quins re­cursos s’han utilitzat. Això és especialment important perquè, si un altre investigador vol reproduir l’experiment, pugui fer­ho. Amb l’actual sistema de «revisió per pa­rells», un cop l’editor de la revista rep l’article busca dos o tres experts externs perquè en facin una revisió de manera gratuïta i anòni­ma. Aquests experts han de comprovar que

Publicar un article científicels experiments s’hagin fet correctament, que les conclusions siguin encertades i re­alistes, i que la troballa representi realment un avenç en aquest camp de recerca. Els ex­perts, en general, són també investigadors en actiu. Així doncs, els científics es controlen i es corregeixen a ells mateixos, els uns als al­tres. Òbviament, hi ha punts foscos en aquest sistema. Poden ser realment objectius in­vestigadors que són potencials competidors dels autors? El problema és que, en la recerca científica, només investigadors que treballen en el mateix camp són capaços d’avaluar un article. La part positiva és que tots els cientí­fics del món són dins el mateix sac: tots són en algun moment autors i revisors. Per això, tot i que aquest sistema de «revisió per pa­rells» no és perfecte, és el millor que tenim.

Publishing a scientific article

Publishing scientif ic results is an essential part of research. It allows researchers around the

world to be up to date with new findings in their field and lets science progress globally. There are hundreds of scien­

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

tific journals, with Nature and Science taking the lead. But publishing is not easy. Researchers must express their work in writing in a very specific format including an intro­duction to previous knowledge of the topic, results, a discussion on what the findings might mean, and a conclusion. In addition, all journals require a section

Existeixen centenars de revistes científiques There are hundreds of scientific journals

on materials and methods, where details of the experiments undertaken and re­sources used must be presented. This is especially important as it enables other researchers to replicate the experiments. With the current “peer review” system, once the editors of the journal recei­ve the article they look for two or three external experts to review it for free, and anonymously. The reviewers must check that the experiments were done correctly, that the conclusions are sound and realistic, and that the findings repre­sent a real advance in the field. These experts, in general, are also active rese­archers. In this way, scientists monitor and correct each other. There are inherent difficulties with this system. Can researchers who are potenti­al competitors of the authors be truly ob­jective? The problem is that, in scientific research, only researchers working in the same field are capable of evaluating an ar­ticle. The good news is that all scientists in the world are in the same boat: all are, at some time, authors and reviewers. There­fore, although the “peer review” system is not perfect, it is the best we have ■

Gloria Lligadas

El CRG i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han signat un acord per desenvolupar projectes

de col·laboració entre la recerca bàsica i la recerca clínica. Un dels enfocaments contemplats serà la recerca sobre malal­ties rares d’origen genètic. L’acord, signat pels directors d’ambdu­es institucions, Luis Serrano (CRG) i Joan X. Comella (VHIR), tindrà una durada d’un any, prorrogable. Pretén fomentar l’aliança entre investigadors clínics i bà­sics amb l’objectiu d’apropar les troba­lles de la recerca bàsica a les necessitats

El MARBiobanc obté una marca de qualitat

CRG i VHIR acorden apropar la recerca bàsica i clínica

Marta Calsina

El MARBiobanc, o Biobanc del Parc de Salut Mar, ha obtingut la certificació internacional ISO

9001:2008 del Sistema de Gestió de la Qualitat i s’ha convertit en un dels pocs biobancs de Catalunya amb aquest se­gell de qualitat. El MARBiobanc és una infraestructura de suport a la recerca que té com a missió garantir la qualitat, la traçabilitat i la segure­tat en l’emmagatzemament de les mostres biològiques del Parc de Salut Mar destina­des a la recerca. «Aquesta certificació representa per a investigadors i donants la constatació d’un segell de qualitat tant pel que fa a les instal·lacions i serveis que oferim com

clíniques que detecten els investigadors mèdics. Alhora, permetrà que els inves­tigadors clínics coneguin de primera mà els reptes, els avenços i les possibilitats de la recerca fonamental. Tot això amb la finalitat de traslladar els coneixements bàsics a la pràctica assistencial. Aquestes ali­ances són essencials pel desenvolupament d’un nou model econòmic que generi riquesa i innovació.

CRG and VHIR agree to approach basic and clinical research together

The CRG and the Vall d’Hebron Re­search Institute (VHIR) have signed an agreement for the development

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

al bon ús de les mostres», explica Mont­serrat Torà, coordinadora del biobanc. En el darrer any s’ha constituït el Co­mitè Científic del Biobanc, s’ha adscrit al Comitè Ètic d’Investigació Clínica (CEIC) del Parc de Salut Mar com a Co­mitè Ètic del Biobanc, i s’han desenvo­lupat tots els circuits de sol·licitud, re­gistre i cessió de mostres humanes per a recerca.

MARBiobanc gets seal of international quality

The MARBiobanc, or Biobank of the MAR Health Park, has obtained the international ISO 9001:2008 Quality

Management System certification, beco­ming one of the few biobanks in Catalonia to have this seal of quality.

The MARBiobanc is a research support infrastructure whose mission is to ensu­re quality, traceability and safety in the storage of the biological samples of the MAR Health Park intended for research. "To the researchers and donors, this certification represents a seal of qua­lity both for the facilities and services we offer as well as for the proper use of the samples we storage here", explains Montserrat Torà, coordinator of the biobank. In the last year the Scientific Committee of the Biobank has been set up and it has joined the Clinical Research Ethics Com­mittee (CEIC) of the MAR Health Park as the Biobank Ethics Committee. Also, all the necessary procedures have been deve­loped for the application, registration and transfer of human samples destined for research ■

of collaborative projects in basic and clini­cal research. One of the proposed focuses is research on rare genetic diseases. The agreement, signed by the direc­tors of the two institutions, Luis Serrano (CRG) and Joan Comella (VHIR), lasts one year but is renewable. It aims to encoura­ge an alliance between clinical and basic researchers with the objective of bringing the discoveries of basic research closer to clinical needs. It will also allow clinical re­searchers to experience firsthand the cha­llenges and possibilities of fundamental research. The final goal is the translation of basic knowledge into practice, which is essential for a new economic model that generates wealth and innovation ■ Luis Serrano (CRG) i Joan Comella (VHIR)

El MARBiobanc dóna suport a la recerca amb mostres humanes / The MARBiobanc

supports research with human samples

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 7 març de 2012 | www.prbb.org Diversitat

RETRAT / PORTRAIT

José Miguel Martínez(Barcelona, 1974)

Professor UPF (CiSAL)

Quins són els teus hobbies? M’agrada cuinar. També practico karate (shito­ryu) des de petit.

Què et faria totalment feliç?No perdre mai un ésser estimat.

Què és el que més et molesta?La injustícia, la desigualtat.

Quin és el teu personatge favorit (fictici o real)?Actualment, Nemo, Buzz Lightyear..., tots compartits amb el meu fill Adrià! En un altre nivell: Salvador Allende, Eduardo Galeano..., compartits amb companys i companyes.

Quin és el teu millor defecte?Voler fer­ho tot al cent per cent.

Quin talent t’agradaria tenir?Saber cantar sense que la meva família i els meus amics m’abandonin quan ho intento.

El teu lema?Ajuda a qui ho necessiti sense esperar res a canvi.

What are your hobbies?I like cooking. I’ve also done karate (shito ryu) since I was little.

What would make you absolutely happy?To never lose a loved one.

What bothers you most?Injustice and inequality.

Who is your favourite real or fictitious person?At the moment it’s Nemo and Buzz Lightyear, which I share with my son Adrià! On a different level, it would be Salvador Allende, Eduardo Galeano... which I share with friends.

What is your worst failing?To want to do everything 100%.

What talent would you like to have?To know how to sing without my family and friends leaving the room when I try!

Your motto?Help those who need it without looking for anything in return ■

CAMPANYA DE PREVENCIÓ / PREVENTION CAMPAIGNi endreçat l’espai transitori de residus, se­gregar els residus biològics i químics en els contenidors adequats o protegir­se com cal quan es manipulen al laboratori són con­ductes que eviten accidents i redueixen cos­tos de reciclatge.

Amb els residus de risc, no t’hi arrisquis! En els laboratoris del PRBB es manipulen habitualment residus de risc o específics. Una gestió adequada d’aquest tipus de re­sidus evita riscos innecessaris: etiquetar correctament els envasos, mantenir net

Don’t take risks with hazardous waste! Hazardous and specific waste is habitua­lly handled in the PRBB labs. The correct management of this kind of waste avoids unnecessary risks: labelling the contai­ners correctly, keeping the waste access

areas clean and tidy, separating biologi­cal and chemical waste into the correct containers and protecting yourself when handling waste in the lab are all ways to avoid accidents and reduce the cost of recycling ■

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

recentment, dos grups de recerca han demostrat que es pot crear al labo-ratori una forma molt contagiosa del virus de la grip aviària h5n1. els arti-cles que expliquen aquesta investigació van ser enviats a les revistes Scien-ce i Nature, però, per recomanació del consell nacional consultiu de cièn-cies de Bioseguretat dels estats units (nsaBB), encara no s’han publicat. ha sorgit un animat debat sobre aquesta censura sense precedents i sobre si els articles han de ser publicats en la seva totalitat, la qual cosa permetria a d’altres reproduir la investigació, o bé si aquesta informació seria massa pe-rillosa en les mans equivocades. en casos com aquest, ha de ser censurada la informació científica? com d’involucrats han d’estar el públic i els òrgans de go-vern a l’hora de decidir el destí d’aquesta mena d’articles? El·lipse ha demanat a diversos científics dels centres del prBB la seva opinió sobre aquesta qüestió.

Should “dangerous” data be published?

recently, two research groups demonstrated that it is possible to create a more transmissible form of the h5n1 avian flu virus. articles explaining this research we-re sent to Science and Nature, but are currently on hold due to recommendations from the us national science advisory Board for Biosecurity (nsaBB). heated debate has arisen about this unprecedented censorship and about whether the research should be published in full, allowing others to replicate it, or whether this information would be too dangerous in the wrong hands. should scientific information, on occasions like this, be censored? how involved should the public and government bodies be in discussing the fate of papers like these? El·lipse asked several scientists at the prBB centres their opinion on the matter.

Jordi Camí (PRBB)

«El debat continua, pe­rò sembla probable que aquestes dades finalment es publicaran en la seva

totalitat. Pretendre censurar resultats de re­cerca per evitar­ne un possible ús terrorista està condemnat al fracàs. És ingenu pensar que aquest tipus d’informació no acabarà essent difosa tard o d’hora (afortunada­ment, tenim Internet). A banda d’això, con­sidero que la recerca sobre la grip aviària objecte de polèmica és totalment legítima i necessària per prevenir i gestionar millor futures epidèmies. Restringir informació científica al públic i justificar la recerca se­creta són dues cares de la mateixa –inac­ceptable– moneda: quants i quins governs estan actualment desenvolupant armes biològiques de manera secreta?»

“It seems likely, although not yet sure, that the papers will be published in full. Censo­ring research results to avoid their possible use by terrorists is doomed to failure. It is naïve to think that this type of information will not end up being disseminated sooner or later (fortunately, we have the Internet). This aside, I believe that this controversial research on avian influenza is completely le­gitimate and necessary to both prevent and better manage future epidemics. Keeping scientific information from the public and justifying secret research are two sides of the

same –unacceptable– coin: how many, and which, governments are currently but se­cretly developing biological weapons?”

Javier Martínez (UPF)

«Els estudis han de ser publicats. En primer lloc, totes les mutacions intro­duïdes en la nova soca de laboratori H5N1, encara

que no s’han trobat mai en combinació, són conegudes en soques naturals. En se­gon lloc, les tècniques per generar virus mutants in vitro estan disponibles en molts laboratoris de virologia. Per tant, el risc d’augmentar la probabilitat d’un allibera­ment “intencional” dels virus letals a causa d'aquests estudis no està fonamentat. El fet que un alliberament accidental pugui pro­duir una nova pandèmia és també especu­lació. Tot i que les fures s’han utilitzat com un model mamífer per a la grip, no és clar com aquesta “nova” soca de virus es podria transmetre als éssers humans. En general, aquests estudis podrien ajudar a compren­dre millor una dinàmica de la pandèmia. Per descomptat, no es pot negar la possibi­litat d'un brot accidental, però, com diuen els autors dels articles, “els beneficis de compartir aquestes dades superen de molt els possibles riscos”.»

“These studies should be released to peer­reviewed publications. Firstly, all the

S’haurien de publicar dades «perilloses»?mutations introduced into the new H5N1 laboratory strain, although not reported to have occurred in combination, are known of and already appear in natural strains. Secondly, the techniques for generating mutant viruses in vitro are also well known and available in many virology laborato­ries. Therefore, the risk of increasing the probability of an ‘intentional’ release of lethal viruses due to the procedures detai­led in the studies is not founded. Whether an accidental release of such a virus could produce a new pandemic is also specu­lative. While ferrets have been used as a mammalian model for influenza, it is un­clear how this ‘new’ strain might transmit in humans. Overall, these studies could le­ad to a better understanding of pandemic dynamics. Of course, the possibility of an accidental outbreak cannot be denied, but, as the authors of the papers state, ‘the be­nefits of sharing this state­of­the­art data outweigh by far the potential risks’.”

Mark Isalan (CRG)

«La recent moratòria vo­luntària sobre la publica­ció d’aquesta investigació sobre la grip ha donat lloc

a reaccions que van des de demanar la “pro­hibició de totes les investigacions perilloses” fins a “alliberar totes les dades científiques”. En un món on qualsevol pot demanar gens de les companyies de síntesi d’ADN a tra­vés d’una simple tecla d’ordinador, sembla prudent retenir aquestes dades sobre els virus potencialment letals. Això em sembla un compromís raonable, sempre que les persones que utilitzen aquest coneixement per a fins útils (per exemple, la fabricació de vacunes de predicció) hi tinguin accés. Cu­riosament, les companyies de síntesi d’ADN tenen diverses fases de detecció automàtica i manual de les seves comandes per detec­tar potencials bioterroristes. Així que no ho intenteu!».

“The recent voluntary moratoria on rele­asing certain flu research have led to re­actions ranging from ‘ban all dangerous research’ to ‘allow freedom for all scien­tific data’. In a world where you can order genes from DNA synthesis companies at the touch of a button, it would appear pru­dent to withhold such data on potentially lethal viruses. This seems a reasonable compromise as long as the people using the knowledge for useful purposes (e.g., making predictive vaccines) do get access to it. Interestingly, the DNA synthesis com­panies do several stages of automated and manual screening for orders from potenti­al bioterrorists. So don’t try it!” ■

Edifici www.prbb.org | març de 2012 8

Si voleu enviar una «carta al director» per a la seva publicació a l’El·lipse, si us plau envieu el vostre text a comunicacio@prbb.orgIf you would like to send a “letter to the editor” for its publication in El·lipse, please send it to comunicacio@prbb.org

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor: Manuel Lamas

Editora:Maruxa Martínez-Campos

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM/Hospital del Mar)

Maribel Pérez (Hospital del Mar) Gisela Sanmartín (CREAL)

Marc Permanyer (UPF)Núria Pérez (UPF)

Glòria Lligadas (CRG)Ania Liste (CMRB)

Mònica Rodríguez (PRBB)María Escrivá (FPM)

Centres: Institut de Recerca Hospital del Mar (IMIM)

Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat

Pompeu Fabra (CEXS-UPF)Centre de Regulació Genòmica (CRG)

Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)

Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL)

Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)Fundació Pasqual Maragall (FPM)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com)

Imprès en paper reciclat

Dipòsit legal: B. 23.796-2009 Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari

si us plau contacteu-nos a comunicacio@prbb.org

Envieu les vostres fotos del PRBB a / Send your pictures of the PRBB to: comunicacio@prbb.org

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH

Fotografia de Xavi Joya (IMIM-Hospital del Mar) / Picture by Xavi Joya (IMIM-Hospital del Mar)

AGENDA

9 de març. Women in Science Sym-posium at the Auditorium, www.crg.eu

13 i 14 de març. Two Intervals cour-ses on science communication to non-scientists.

15 de març. “The Jennifer Aniston neuron”, conference by Rodrigo Qui-an Quiroga. Charles Darwin room, 12:00am. Hosted by FPM.

16 de març. Application deadline for the INTERPOD Postdoctoral Progamme at the CRG, www.crg.eu/interpod.

19 de març. Registration open for the PRBB Beach Volley championship at http://sg.sg/xS7fqZ

20 i 21 de març. Intervals course “Conference presentations in English”.

27 i 28 de març. «La torre de Babel», Intervals course in Spanish on inter-personal communication skills.

30 de març. Jornada per a personal d’estabularis,a les 13:00h a l’Auditori.

Març. Registration open for the RE-COMB meeting, recomb2012.crg.cat.

Per a més informació, entreu al portal prbb.net.

For more information please go to the prbb.net portal.

Laia Cendrós

En aquests darrers mesos s’han vist molts canvis al CRG. Des d’un punt de vista organitzatiu, ha nascut un

nou programa a través de la fusió dels antics programes de regulació gènica i de diferen­ciació i càncer. El nou programa de recerca en regulació gènica, cèl·lules mare i càncer se centrarà en l’estudi dels mecanismes que controlen l’expressió gènica, en com les cèl­lules arriben a especialitzar­se i en què fa que esdevinguin canceroses. Thomas Graf i Juan Valcárcel compartiran la coordinació del nou programa. Aquesta fusió és part d’una reorganització proposada pel comitè científic assessor i per la gestió del CRG per tal d’optimitzar els recursos i crear sinergies reunint grups de recerca que treballen en el mateix camp. Pel que fa a personal, Eduard Sabidó, acabat d’arribar de Zuric, s’ha convertit en el nou cap de la Unitat de Proteòmica, compartida pel CRG i la UPF. El francès Guillaume Filion, procedent d’Amster­dam, també s’ha incorporat al centre. El seu grup d’investigació sobre l’arquitectu­ra del genoma se centrarà a intentar en­tendre la part més gran del genoma i que no codifica per proteïnes. D'altra banda, Hernán López­Schier i el seu grup mar­xaran al març després de gairebé sis anys al CRG. Es traslladen al nord de Munic, on López­Schier serà director del Depar­tament de Biologia Sensorial i Organogè­nesi a l’institut IDG­Helmholtz Zentrum.

Aires de canvi al CRG Joves investigadors del PRBB, premiatsWinds of change at the CRG

These last months have seen many changes at the CRG. On an orga­nisational level, a new programme

has come about through fusion of the for­mer gene regulation and differentiation and cancer programmes. This gene regu­lation, stem cells and cancer programme will focus on the study of the mechanisms controlling gene expression, on how cells specialise and what makes them become cancerous. Thomas Graf and Juan Valcár­cel will share the coordination of the new programme. This merger is part of a re­organisation proposed by the CRG’s sci­entific advisory board and management in order to optimise resources and crea­te synergies bringing together research groups working in the same field. At the staff level, Eduard Sabidó, just ar­rived from Zurich, has become the new he­ad of the CRG/UPF Proteomics Unit. The French molecular biologist Guillaume Fili­on, coming from Amsterdam, has also joined the centre. His research group on genome architecture will focus on understanding the regulatory genome, the largest part of the ge­nome which does not code for proteins. On the other hand, Hernán López­Schier and his group will be leaving in March after ne­arly six years at the CRG. The group is mo­ving north to Munich, where López­Schier will become director of the Department of Sensory Biology and Organogenesis at the IDG­Helmholtz Zentrum ■

GENT DEL PRBB / PRBB PEOPLE

Maruxa Martínez-Campos

Ben Lehner, cap del grup de sistemes genètics del CRG, ha estat guardo­nat amb el Premi Ciutat de Barce­

lona 2012 en la categoria d’Investigació Científica. En els últims anys, el seu grup ha investigat l’efecte de les mutacions so­bre el fenotip d'un individu i el seu paper en l’origen de les malalties, la biologia de les xarxes de regulació genètica i la varia­bilitat en l’expressió genètica entre indi­vidus.

D’altra banda, Núria López­Bigas, cap del grup de genòmica biomèdica del GRIB (IMIM­UPF), va rebre de mans del president de la Generalitat el Premi Na­cional al Talent Jove 2011 per la qualitat i excel·lència en recerca. El seu àmbit de recerca se centra en l’aplicació de mèto­des computacionals a la gestió d’anàlisis de dades biològiques. El premi està dotat amb 10.000 euros.

Prize-winning young researchers at the PRBB

Ben Lehner, head of the genetic systems group at the CRG, has be­en awarded the Premi Ciutat de

Barcelona 2012 in the scientific research category. In recent years his group has in­vestigated the effect of mutations on the phenotype of an individual and their role in the origin of diseases, the biology of ge­ne regulation networks and the variability in gene expression between individuals. In addition, Núria López­Bigas, head of the biomedical genomics group at the GRIB (IMIM­UPF) has received the Premi Nacional al Talent Jove 2011 for quality and excellence in research, from the Pre­sident of the Generalitat. Her research fo­cuses on the application of computa tional methods to the management of biological data analysis. The prize is valued at 10,000 Euros ■

Ben Lehner i Núria López-Bigas