Eduard Blanch

Gemma Merlos

ELS BIOCOMBUSTIBLES El sistema de transport depèn en un 95% del petroli, però el petroli s’acaba.A partir de biocombustibles, estem transformant cultius alimentaris en menjar per cotxes.

       El biodiesel, l’alternativa del gasoil d’origen fòssil, s’obté a partir de l’oli de plantes com el gira-sol o la soja.

       El bioetanol, que substitueix la gasolina, de productes rics en midó i sucre com els cereals, el blat de moro o la canya de sucre.

 Per aquesta raó, necessitem trobar alternatives inesgotables i netes pel present.  En el vídeo es posa en dubte si els 800 milions d’habitants amb vehicle privat podem posar en més perill l’alimentació dels més de 6 mil milions de persones al món ja que això suposa una amenaça en dos aspectes: - Amenaça ambiental: El transport representa el 40% de les emissions de gas que provoquen l’efecte hivernacle.

- Amenaça estratègica: Dependre del petroli és cada vegada més insegur i car. Estats Units: una 3ª part del conreu de blat de moro es destina a la fabricació d’etanolBrasil: el fabriquen a partir de les canyes de sucreEuropa: es fabrica a partir dels cereals, ja que s’ha fet una aposta pels biocombustibles. De moment s’utilitzen matèries primes autòctones.  A tot el món es poden utilitzar biocarburants, que són, ara mateix, l’única alternativa energètica.  Concretament a Espanya, tenim un 85% de dependència exterior de productes energètics. L’ús del bio etanol és una nova alternativa pels agricultors de cereals ja que, el seu objectiu principal és tenir bones collites i treure’n d’elles el millor benefici possible: l’Estat imposa un màxi de terres per cultivar cereals destinats a l’alimentació per evitar l’exedent al mercat. L’alternativa de poder treballar més espais i destinar les collites a la fabricació de biocombustibles els ofereix un alt ingrés econòmic. Un dels principals problemes de l’ús dels biocombustibles és que al nord suposa una solució, però al sud, una amenaça. A països com Indonèsia, Colòmbia, Argentina i Brasil, s’està posant en perill l’alimentació a causa de l’exportació de blat de moro i altres conreus per a fer bio etanol.  

En les empreses de biocombustibles, la matèria prima suposa la part més costosa del procés. Per això, sempre la compren al lloc més barat, moltes vegades, en aquests països que hem dit anteriorment.  L’empresa Sevillana de biocombustibles ABENGOA, és una de les grans productores mundials d’etanol. És un exemple d’empreses que s’han sentit víctimes d’una campanya de desprestigi, proporcionada per les petroleres i la indústria alimentària, acustant-les de presents i futures hambrunes mundials. Tot i això, el seu vicepresident assegura que ells no en poden ser els causants ja que només utilitzen un 2% del pes del mercat de cereals. Diuen que la pujada de preus és deguda a la sequia, l’augment de la demanda, etc.    Per altre banda, cal tenir en compte que la gent que vivim en els països desenvolupats, que som el 20% de la població, consumim el 80% dels recursos.  Vía Campesina comenta que hauríem de començar a afrontar el model de transport. Proposa com a alternativa abandonar el actuals patrons de consum, i defensar la sobirania alimentària dels pobles, és a dir, practicar una agricultura d’autosuficiència.   La marca FORD ha fabricat motors que funcionen amb bioetanol E85 (85% d’alcohol pur i 15% gasolina) que consumeixen fins a un 70% menys. A Espanya, l’any passat es van vendre tan sols unes 2000 unitats. Aquest combustible és més barat, però es gasta un 20% més i es ven a poques estacions.   El 25 % del gasos d’efecte hivernacle són emesos pel transport en carreteres. Aquest és el sector que ha crescut més i, per això, el mercat espanyol necessitem disminuir el consum de petroli per altres compostos menys contaminants com l’etanol. Tot i això, en cap moment se’ns parla de reduir el consum, agafar menys el transport privat, no consumir tanta electricitat, etc.   Ens els temps que corren, és molt complicat poder substituir el petroli al 100%. Els ecologistes estan a favor d’aquesta sortida de l’etanol, però no obliden que un tant per cent segueix sent petroli.

Tot i això, Greenpeace defensa que gràcies a ells i a tots la gent que vol viure en un moment més sostenible, s’està reduint el seu ús, de moment en petites quantitats. 

L’empresa Imecal ha fet el projecte Perseo, que consisteix en produir bio etanol a base d’escombraries. És una de les opcions més beneficioses per a la natura ja que se solucionen dos problemes en un pas:

1. Podem acabar amb les escombraries que ningú vol i no val res (Cada persona produeix més d’1 kg d’escombraries/dia)2. Produir més bio etanol que es pot fer servir com a combustible en els cotxes i en altres transports i no contamina.

 L’únic problema de produir etanol a base d’escombraries és que el procediment que es fa servir és més costós que el que s’utilitza en el cas dels cereals però que, a la vegada, aquest no repercutirà en el sector alimentari com ho està fent l’altre. En certs indrets del món, l’ús de cereals, pot ser més perjudicial que no pas seguir consumint petroli, ja que es desforesten boscos immensos i al cremar aquest carbó es produeix mes CO2. Per exemple, es produeix més gas en fertilitzar les plantacions, el transport del producte i les emissions finals d’aquest que no pas si consumíssim directament petroli.  Una altre solució com a matèria prima per a fer el bio diesel es la colza, una flor que conte unes llavors riques en greix. Dóna una solució per als agricultors ja que poden conrrear terres que estarien sense utilitzar i els obre un ventall més ampli de possibilitats. La indústria ACOR, formada per uns quans agricultors, és una fabrica destinada a produir bio etanol a base d’aquesta colza. Una de les dificultats més grans que s’han trobat és que no hi ha hagut suficient gent que ha apostat per aquest sector i, si la mentalitat d’aquesta gent segueix així, hauran d’importar la matèria primera, ja que es troben al 15% de la seva capacitat productiva.  Per últim, una altre solució podrien ser les algues marines. Aquestes consumeixen CO 2 i treuen oxigen ja que fan la fotosíntesis. Són una alternavia perquè es reprodueixen molt fàcilment i contenen molta grassa. Podríem dir que ens mostren unes expectatives mot grans però com tot, tenen un problema: quan s’intenten cultivar aquestes algues marines, el seu cost de cultiu és immens i, per això, no ens dona tants beneficis com ens imaginàvem prèviament.