els determinants socials de la salut i el paper dels governs locals carme borrell agència de salut...
TRANSCRIPT
Els determinants socials de la salut i el paper dels governs locals
Carme Borrell
Agència de Salut Pública de Barcelona
Guió
Concepte de desigualtats en salut. Models conceptuals.
L’evidència de les desigualtats en salut al nostre medi.
Les polítiques per reduir les desigualtats en salut: La Comissió de Desigualtats de l’OMS Exemples al nostre medi
Concepte de desigualtat en salut
Desigualtat: Son las diferències que son innecessàries i evitables i a més considerades injustes.Les persones de classe social desavantatjada tenen pitjor salut i més mortalitat.
Igualtat en salut: tothom hauria de tenir l’oportunitat de realitzar el seu màxim potencial de salut.
Margaret Whitehead,1990
Teoria ecosocial
Apart dels condicionants biològics o psicològics personals, els determinants polítics, econòmics, ecològics, socials, demogràfics i històrics afecten a la nostra salut. Es produeix a través de la “incorporació” (embodiement), concepte que es refereix a com incorporem biològicament el món material i social en que vivim.
“Les persones incorporen biològicament les seves experiències de desigualtat social des de la vida intrauterina fins a la mort”
Font: Krieger N. Embodiment: a conceptual glossary for epidemiology. J Epidemiol Comm Health 2005;59:350-355
Causes de les desigualtats socials en salut
Font: Dalghren i Whitehead, 1991
Model de salut de Dalghren i Whitehead
Marc conceptual de la “Comisión para reducir las Desigualdades en Salud en España”
Adaptat de Navarro (2004) y Solar y Irwin (2007)
• Mortalitat infantil (morts menors d’1 any) per 1.000 nascuts vius l’any 2000:• Afganistan 165, Níger 159• Països UE-15: <10 (Espanya 4)
Objectiu 4. Reduir la mortalitat infantil
Font: http://www.un.org/spanish/millenniumgoals/
L’evidència de l’existència de les desigualtats en salut al nostre medi
Eixos de desigualtatExisteixen diferents eixos de desigualtat:
Classe social: difícil de mesurar (marxista, weberiana). No existeix en moltes fonts d’informació, ex: registres de malalties, clíniques, estadístiques vitals. Sovint s’utilitza l’àrea geogràfica de residència.Gènere: construcció social del sexe. No sempre es valora la importància de separar les dades per sexe i interpretar segons gènere. Ètnia, raça, país d’origen: Nova realitat en el nostre país. Poca tradició. Poca informació.
Es important tenir en compte els diferents eixos de desigualtat i les seves possibles interaccions.
Vigilància de les desigualtats
La vigilància de les desigualtats es difícil per falta d’informació.
Cal aprofitar les fonts d’informació disponibles.
Importància de les enquestes de salut:Permeten recollir la percepció de la població.Permeten recollir els determinants (tot i que l’espai
del qüestionari és limitat)
Benach et al. Atles de mortalitat en àrees petites d’Espanya.
Raons de mortalitat estandaritzades (RME) MALALTIES CEREBROVASCULARS – Dones
Standarised Mortality Ratios (SMRs) CEREBROVASCULAR DISEASES – Women
Privació material i mal estat de salut percebut segons tres eixos de desigualtat Catalunya, 2006
Fuente: Malmusi et al (enviado).
0
20
40
60
Mala salut
percebuda
Mala salut
mental
Depressió Hipertensió Lesions Consum de
tabac
Necessitat
d'assistència
no coberta
No sexisme Si sexisme
Prevalença de resultats en salut segons el sexisme percebut. Dones 16-64 anys
%
OR= 1,40
OR= 2,53
OR= 1,66
OR= 1,05 OR= 1,58
OR= 1,24
OR= 1,43
**
**
*
*
Resultats previs de Borrell et al. J Women’s Health, 2100
Les desigualtats en salut a Barcelona
A Barcelona, en les últimes 2 dècades, ha existit:Desenvolupament dels sistemes d’informació en salut: cada vegada s’ha disposat d’informació per àrees més petites.Enquestes de salut (1983, 1986, 1992, 2000, 2006).Informes de salut anuals des dels anys 80 (25 informes fets).
Es presenta:Desigualtats en mortalitatDesigualtats en salut percebuda
Raó de Mortalitat Comparativa als districtes i barris de Barcelona. Homes, 1983-89
0
25
50
75
100
125
150
175
0
25
50
75
100
125
150
175
Districtes
Barris
Font: Borrell C, Arias A, 1993
Mortalitat (TEM per 100.000 h) als barris els anys 2000-2004. % d’atur 2001
Càncer de tràquea, bronquis i pulmó (homes)
Taxa de mortalitat (Barcelona, 2001)
< 82.882.8 - 91.191.1 - 98.298.2 - 120.7> 120.7
Diabetis (dones)
Taxa de mortalitat (Barcelona, 2001)
< 27.627.6 - 30.130.1 - 33.233.2 - 35.1> 35.1
Càncer pulmó, homes
% D'aturats (Barcelona, 2001)
< 9.89.8 - 10.510.5 - 11.111.1 - 12.8> 12.8
Diabetes, dones
Atur
0
50
100
150
200
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
Sense estudis Primària incompletaPrimària SecundàriaUniversitària
Mortalitat per malaltia cerebrovascular, homes
TEM * 100.000 hab.
RME 39.88-91.9791.97-95.5695.56-98.6598.65-101.81101.81-106.41106.41-111.93111.93-152.41
Seccions censals, 1996-2003 Per nivell d’estudis, 1992-2004
Diabetis, dones
0
10
20
30
40
50
19921993
19941995
19961997
19981999
20002001
20022003
2004
Sense estudis Primària incompletaPrimària SecundàriaUniversitària
TEM * 100.000 hab.
RME 58.5-84.4884.48-94.0694.06-100.87100.87-107.35107.35-115.02115.02-128.26128.26-216.45
Seccions censals, 1996-2003 Per nivell d’estudis, 1992-2004
Homes
Dones
Estat de salut percebut, >15 anys
0% 20% 40% 60% 80% 100%
CS I
CS II
CS III
CS IV
CS V
CS I
CS II
CS III
CS IV
CS V
Excel·lent Motl bona Bona
Regular Dolenta
Estat de salut percebut segons classe social ESB-2006
Estat de salut percebut, >15 anys
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Catalunya
Resta EstatEspanyol
Resta païsosdesenvolupats
Països endesenvolupament
Catalunya
Resta EstatEspanyol
Resta païsosdesenvolupats
Països endesenvolupament
Excelent Molt bona Bona
Regular Dolenta
Homes
Dones
Estat de salut percebut segons país d’origen ESB-2006
Risc de problemes de salut mental, >15 anysGHQ-12>2
0% 10% 20% 30%
CS I
CS II
CS III
CS IV
CS V
CS I
CS II
CS III
CS IV
CS V
Homes
Dones
Patiment psicològic segons classe social ESB-2006
Risc de problemes de salut mental, >15 anys
GHQ-12>2
0 10 20 30
Catalunya
Resta Estat Espanyol
Resta països desenvolupats
Països en desenvolupament
Catalunya
Resta Estat Espanyol
Resta països desenvolupats
Països en desenvolupament
Homes
Dones
Patiment psicològic segons país d’origen ESB-2006
Les intervencions per disminuir les desigualtats en salut
WHO Comission on Social Determinants of Health. Closing the Gap in a Generation, 2008
Comissió sobre determinants socials en salut de l’OMS, 2008
Polítiques en països Europeus Diferents fases
Whitehehead, Milbank Quarterly, 1998
Investigació i polítiques en desigualtats socials en salut. Estat Espanyol, 1970-2006
• Cap administració promou investigació institucional.
• Alguns grups d’investigació publiquen treballs.
• La divulgació sobre desigualtats en salut no transcendeix als
debats polítics.
• Les desigualtats en salut pràcticament no estan a l’agenda política.
1997-2006
• El Ministerio de Sanidad de l’Estat espanyol nomena una comissió per estudiar les desigualtats en salut seguint el model de l’ “Informe Black” (informe Navarro, Benach et al).
1988-1996
• Progrés en la investigació sobre desigualtats en salut.
• Primera intervenció per reduir les desigualtats (ciutat
de Barcelona, 1987).
• Quasi-universalitat dels serveis de salut.
1981-1987
• No es fa investigació en desigualtats en salut.
• Les desigualtats en salut són invisibles.
1970-1980
Sensibilitat simbòlica a les desigualtats de gènere i nivell socioeconòmic en els Plans de Salut de les CCAA
Font: Peiró et al. Informe de la Comisión para reducir las Desiguladades en salud en España, 2010.
Sensibilidad simbólica por NSE a
Sensibilidad simbólica por
género
Andalucía 1999-2002 2003-2008
Aragón (1999) Baleares (2003) Canarias
1997-2001 2004-2008
Castilla- La Mancha (2001-2010) Castilla- León
1998 2008-2012
Cataluña 2002-2005 2006-2010
Extremadura (2001-2004) Galicia
2002-2005 2006-2010
La Rioja (1998) 2009-2010
Murcia (2003-2007) Navarra
2001-2005 2006-2012
País Vasco (2002-2010) C. Valenciana
2001-2004 2005-2009
Evolució de la sensibilitat operativa a les desigualtats de gènere i nivell socioeconòmic
Font: Peiró et al. 2010
Marco conceptual de la “Comisión para reducir las Desigualdades en Salud en España”
Adaptat de Navarro (2004) y Solar y Irwin (2007)
Estratègies proposades (n=166)
Intervencions per a disminuir les desigualtats socials en salut a BCN
El programa de salut materno-infantilEl programa de contracepció en immigrades SIRIANEls programes de vacunació antihepatitis i d’oferta de la prova VIH en saunes gayEls agents de salut en el seguiment de las MDOEl programa d’atenció a les drogodependènciesEl programa de cribratge de càncer de mamaLa reforma de l’atenció primàriaEl projecte Salut i Barris
Els determinants socials de la salut i el paper dels governs locals
Carme Borrell
Agència de Salut Pública de Barcelona
GRÀCIES