Membres del grup: Ignasi Torra

Gerard Pessarrodona

Marc Riera

Classe: 1er ESO C

Curs: 2012-13

Assignatura: Ciències de la Naturalesa

7.ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS

1.EL REGNE DELS

PROTOCITS.

El regne dels pro-

toctist comprèn

organismes uni-

cel·lulars i pluri-

cel·lulars, amb

estructures euca-

riotes, sense

teixts ni òrgans.

Pertanyen a

aquest regne els

protozous i les

algues.

ELS PROTOZOUS

Són organismes microscòpics de formes i mides variables, les cèl·lules dels quals

s’assemblen a les dels animals. Presenten aquestes característiques:

Són unicel·lulars.

Són heteròtrofs.

Viuen en medis aquàtics.

Els protozous que viuen surant a la superfície de l’aigua formen part del

zooplàncton.

Segons la manera de desplaçar-se, els protozous, es classifiquen en quatre grups:

Flagel·lats Ciliats Rizòpodes Esporozous

LES ALGUES

Són un grup d’éssers vius molt divers. Tenen cèl·lules molt semblants a les de les plantes. Tenen cloroplasts i

paret cel·lular. Característiques:

Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars . Els unicel·lulars acostumen a formar colònies.

Són autòtrofes. Tenen clorofil·la i altres pigments que són capaços de captar la llum del Sol per fer la foto-

síntesis.

Són aquàtiques, tant marines com d’aigua dolça. Les algues unicel·lulars suren a la superfície formant part

del fitoplàncton.

Segons el tipus de pigment que tenen, hi han tres grups d’algues: Algues verdes, algues brunes i algues vermelles.

1.Quins tipus de cèl·lules tenen els organismes del

regne dels protoctists?

Tenen cèl·lules pluricel·lulars i unicel·lulars.

2.Esmenta tres estructures que els protozous utilit-

zen per moure’s.

El flagel, el ciliats i els pseudòpodes.

3.Les algues tenen teixits autèntics? Per què?

No tenen teixits autèntics ja que totes les cèl·lules

presenten la mateixa aparença i duen a terme les

mateixes funcions.

4.Busca en els conceptes clau els termes zooplàncton

i fitoplàncton.

Zooplàncton: Plàncton format d’animals petits.

Fitoplàncton: Conjunt d’organismes aquàtics que su-

ren a l’aigua de llacs i oceans i fan la fotosíntesi, com

les algues i alguns vegetals.

2. El regne de les moneres

El regne de les

moneres com-

prèn microorga-

nismes uni-

cel·lulars i amb

cèl·lules procario-

tes, és a dir, sense

nucli diferenciat.

Pertanyen a aquest regne regne els bacteris. Hi ha bacteris per tot arreu del

món, fins i tot a les zones on no hi pot viure cap altre esser viu. Es poden

trobar al sòl, a l’aigua, a l’aire, a l’interior d’altres éssers vius, etc.

L’estructura dels bacteris

Tenen un a estructura molt senzilla, que esta formada per:

La membrana cel·lular. Es semblant a la de la cèl·lula eucariota.

La paret cel·lular bacteriana. Es l’embolcall que cobreix la cèl·lula.

El citoplasma. Està a dins de la cèl·lula.

El material genètic. Es troba dispers per el citoplasma.

Flagels. Són prolongacions filamentoses que es troben en determinats bacteris.

Coc, forma arrodonida. Bacil, forma allargada. Vibrió, forma de coma. Espiril, forma espiral.

5.Quina és la principal diferencia que hi ha entre elregne dels protoctisis i els

del regne dels de les moneres?

La diferencia entre ells es de que el regne del protoctisis es eucariota i el regne de

les moneres es procariota.

6.Com es poden classificar els bacteris segons el tipus de nutrició?

Es poden classificar en paràsits, sapròfits i simbionts, encara que també hi ha bac-

teris autòtrofs.

7.Què són els cianobacteris? Quin afecte van produir en la composició inicial de

l’atmosfera?

El cianobacteris són un grup de bacteris que tenen un pigment semblan a la cloro-

fil·la amb el qual duen a terme la fotosíntesis.

La nutrició dels bacteris

La majoria del bacteris són heteròtrofs, s’alimenten de substancies orgàni-

ques.

Bacteris paràsits, obtenen l’aliment d’altres éssers vius.

Bacteris sapròfits, s’alimenten de matèria orgànica morta.

Bacteris simbionts, s’alimenten d’un altre individu associat.

La reproducció i relació

dels bacteris

Els bacteris es reprodueixen normal-

ment per bipartició, del qual es for-

men dos bacteris fills.

Cada bacteri fill creix fins que quan es

fa gran es tona a dividir.

Els bacteris es relacionen amb el me-

di ambient on viuen.

3.ELS VIRUS

Els virus no es

poden consi-

derar éssers

vius, ja que no

duen a terme

per si matei-

xos cap de les

funcions vi-

tals. Es poden

reproduir, per

això els virus

sempre són

paràsits obli-

gats.

La forma dels virus es molt variada, però estan formats pels elements següents:

La càpsida. Embolcall format per proteïnes de diferents formes.

La coberta externa. Es troba per fora de la càpsida.

L’àcid nucleic o material hereditari del virus. I es troba dins de la càpsida.

LA MANERA DE VIURE DELS VIRUS El virus s’introdueix a la cèl·lula que va a infectar a través de la membrana cel·lular. A

l’interior produeix nous virus utilitzant les molècules i els orgànuls de la cèl·lula infectada.

Un cop formats, els nous virus trenquen la membrana de la cèl·lula infectada i queden

lliures.

Imatge d’un virus

8.Podem observar els virus amb un microscopi òptic? Per què?

No, perquè el microscòpic ha de tenir un augment molt gran, com el micros-

còpic electrònic, en canvi, el microscopi òptic no té aquest augment.

9.Per què es considera que els virus són paràsits obligats?

Perquè tenen capacitat de produir copies de si mateixos, es poden repro-

duir i per això els virus són paràsits obligats.

10.Quin és la funció que comparteixen els virus amb la resta d’éssers vius?

És la funció de reproduir-se.

4.ELS MICROORGANISMES I EL SEU PAPER EN LA BIOSFERA

Els microor-

ganismes

habiten a

tots els me-

dis i tenen

funcions

molt impor-

tants en la

biosfera.

ELS MICROORGANISMES BENEFICIOSOS

Els microorganismes proporcionen un gran nombre d'utilitats, entre les

quals destaquen les següents:

Els microorganismes descomponedors actuen sobre restes d'animals i de vege-

tals morts, i les transformen en substàncies inorgàniques que tornen a l'at-

mosfera o al sòl, de manera que les plantes les poden tornar a utilitzar.

El plàncton, format per microorganismes i altres éssers vius, constitueix l'ali-

ment de molts animals aquàtics.

La flora intestinal està formada per un gran nombre de bacteris que viuen a

l'interior del tub digestiu dels animals, on aprofiten algunes restes dels ali-

ments i produeixen vitamines i altres substàncies que són molt útils per a

l'organisme on viuen.

Intervenen en la fabricació d'aliments. Hi ha bacteris que actuen en la formació

de iogurt i de formatge a partir de la llet, o en la transformació del vi en vi-

nagre.

S’utilitzen per obtenir antibiòtics i altres medicaments, amb els quals es poden

combatre determinades malalties.

Els microorganismes perjudicials Tan sols una petita part dels microorganismes són perjudicials, ja que són capaços de produir malalties tant a les

persones com als altres éssers vius. Aquests microorganismes reben el nom de microorganismes patògens.

Hi ha microorganismes patògens de diversos grups: poden ser bacteris, protozous i fongs microscòpics. Tots els

virus són potencialment patògens, ja que són paràsits obligats i poden produir malalties quan s'introdueixen en

altres éssers vius.

11. Quina funció té la flora intestinal? Quins microorganismes la formen?

Està formada per un gran nombre de bacteris que viuen a l'interior del tub digestiu dels animals, on

aprofiten algunes restes dels aliments i produeixen vitamines i altres substàncies que són molt útils

per a l'organisme on viuen.

12. Quins microorganismes ens poden causar malalties?

bacteris, protozous i fongs microscòpics.

13. Com es diuen, en general, els bacteris que produeixen malalties a les persones i als altres éssers

vius?

Són els microorganismes patògens.

5.LES MALALTIES PRODUIDES PER MICROORGANISMES

Les princi-

pals vies d'entra-

da de microorga-

nismes són

la pell a través

d'una ferida, la

via respiratòria,

la via digestiva o

per contacte se-

xual.

El nostre entorn és ple de microorganismes patògens, capaços de produir malalties. De

tota manera, perquè aquests microorganismes puguin desenvolupar els seus efectes,

s'han d'introduir dins dels éssers vius.

Una vegada es troben a l'interior de l'ésser viu, els microorganismes es comencen a

reproduir amb una gran rapidesa i causen diversos efectes, entre els quals destaca la

febre.

Els efectes produïts per la infecció no es manifesten d'una manera immediata, sinó que

normalment ha de passar un cert període de temps, de duració variable, anome-

nat període d'incubació. Un cop ha passat aquest període, es manifesten els primers

símptomes de la malaltia.

Els microorganismes es transmeten d'un individu malalt a un altre de sa per contagi. Hi

ha un gran nombre de tipus de contagi diferents entre els individus; els més freqüents

són a través d'animals, de l'aire, de la pell, de relacions sexuals o per la ingesta d'aigua

o aliments que estan contaminats.

Algunes malalties produïdes per microorganismes

14. Què és una malaltia infecciosa? Com es transmet?

és la manifestació clínica conseqüència d'una infecció provocada per un microorganisme. Els microorga-

nismes es transmeten d’un individu malalt a un altre de sa per contagi.

15.Què és el període d’incubació d’una malaltia?

Els efectes produïts per la infecció no es manifesten d'una manera immediata, sinó que normalment ha

de passar un cert període de temps, de duració variable, anomenat període d'incubació. Un cop ha pas-

sat aquest període, es manifesten els primers símptomes de la malaltia.

6.LLUITA CONTRA LES MALALTIES INFECCIOSES

Les millors mane-

res de prevenir les

malalties infeccio-

ses són: la higiene

corporal, el con-

sum d’aliments i

begudes en bon

estat.

Avui en dia la medicina disposa de diversos recursos que ens ajuden a prevenir les

infeccions o a superar-les quan ja s’han produït. Entre aquestes mesures desta-

quen les vacunes i els antibiòtics

LES VACUNES

Una vacuna es un preparat que conté microorganismes morts o afeblits d’una malal-

tia determinada, que ja no tenen capacitat de produir-la.

Són un mètode preventiu. En general les vacunes tenen una acció protectora que

dura tota la vida,

ELS ANTIBIÒTICS

Els antibiòtics són substàncies produïdes per determinats bacteris i fongs, i també sintèticament ,

que permeten eliminar o impedir el creixement de microorganismes que causen malalties.

Els antibiòtics són un mètode curatiu per combatre malalties en els éssers vius.

El primer antibiòtic que es va produir va ser la penicil·lina. La va descobrir Alexander Fleming. Els

antibiòtics tenen molts efectes secundaris.

ACTIVITATS

17. Per què es diu que les vacunes són un mètode preventiu i els antibiòtics són un mètode curatiu?

Perquè les vacunes s’administren quan no es té la malaltia i els antibiòtic si.

18. Podríem curar un refredat amb antibiòtics? Justifica la resposta.

No, perquè el refredat es una malaltia produïda per un virus i els antibiòtics no tenen efectes sobre els virus.

A fons

Els líquens

Els líquens són una associació entre una alga unicel·lulars i un fong. Aquests dos organismes estan íntimament relacionades

entre sí. El cos esta format principalment pel fong.

Els líquens viuen en llocs força inhòspits, sobre les roques. Hi ha líquens per tot el planeta. Poden resistir condicions extre-

mes, com la manca de humitat, llum o fred i bla calor.

Els líquens es fan servi per fer la producció d’antibiòtics.

Tipus de líquens

Líquens foliacis. Líquens fruticulosos. Líquens crustacis