els inicis de la literatura
DESCRIPTION
Els inicis de la nostra literatura, els trobadors i l'amor cortés.TRANSCRIPT
Els inicis de la literatura
Els trobadors
L’amor cortés
“L’amor? Una invenció del s XIII! No hi ha dubte que això que nosaltres anomenem “amor” va ser desconegut per l’antiguitat.
Aquest “amor” és una creació dels trobadors provençals… Des d’aleshores fins avuí s’ha escampat gràcies a la literatura…
L’amor cortés
No oblidem que l’amor, en els seus orígens, era “amor cortés”: afer d’aristòcrates. La poesia proençal, i el concepte d’amor que elabora van ser patrimoni de dames i cavallers…”
Joan Fuster
És això cert?
Poesia trobadoresca
• Què és?– La primera manifestació literària en una
llengua vulgar, l’occità.
• Quan naix?– Al segle XII (i s’estén fins el XV)
• On?– Al sud de l’actual França, però s’escampa per
territoris fronterers (Itàlia i Catalunya)
Poesia trobadoresca
Poesia trobadoresca
• La gran pegunta: si està escrita en una “altra llengua” perquè ho donem a classe de valencià?– Segons Martí de Riquer, perqué després dels
trobadors del XII i XIII els nostres poetes estan fortament influenciats. El primer que escriu plenament en valencià és Ausiàs.
– És molt difícil establir un tall entre occità i valencià.
Context Històric
• Forma d’organització social: el feudalisme.– Pacte d’explotació de la terra en senyorius
(feus).– Tres estaments:
• La noblesa• L’església• El poble
Trobadors, poetes i joglars
• Trobadors:– Aquells que integren la lírica provençal– Trobar significa crear.– Professionals de la literatura que creen la
lletra i la música.• Alguns nobles amb la vida resolta també es
dediquen a fer poesia trobadoresca
Trobadors, poetes i joglars
• Joglars:– Encarregats de transmetre les composicions,
cantant i ballant.– Tipus:
• Lírics (especialitzats en poesia amorosa)• De gesta (recitaven epopeies)
– Alguns eren molt famosos perquè proporcionaven divertiment.
Trobadors, poetes i joglars
• Poetes:– Paraula reservada a aquells que componien
les seues obres en llatí.
Trobadors, poetes i joglars
• Es conserven 2.500 composicions trobadoresques.
• Es tenen documentats 350 trobadors amb nom i cognoms:– 24 d’ells catalans
Trobadors
• Cançoners:– Mena d’antologies que es compilaren a partir
del segle XIII, on les composicions van ordenades per autors o gèneres i que de vegades poden venir acompanyades per les partitures musicals.
Trobadors
• Vides:– Textos en prosa que acomapanyen algunes
poesies i ofereixen una breu biografia.
• Razós:– Textos en prosa que expliquen les
circumstàncies concretes d’una poesia.
Aspectes formals
• Molt rígida: perfecció formal.
• Tipus diferents de trobar:– Trobar leu.– Trobar clus.
• Trobar ric
Quin amor?
• Amor cortés:– Concepte que fa referència a la fina amor (fin
amor) o amor lleial del trobador vers la dama.– El trobador s’anomen a ell mateix hom, és a
dir, vassall d’una midons (meus dominus).– Normalment estava casada: l’amor cortés era
extramatrimonial!• El marit és el gilós• Apareixen lausangiers
Gèneres
• Cançó
• Sirventés
• Plany
• Alba
• Pastorel·la
• Altres gèneres menors
La cançó
• Gènere per execel·lència
• Temàtica amorosa.
• 5 o 7 versos amb tornada on es troba el senhal.
• Ple de llocs comuns i de tòpics (joi, larguesa, escarsetat, croi…).
El sirventés
• Composició que serveix de vehicle a la ira, a l’odi i a la represió moralitzadora.
• Agafa l’esquema estròfic i mètric d’una cançó coneguda– Voluntat de promoure la seua ràpida difusió
El plany
• Lament fúnebre per la mort d’una persona, generalment un gran senyor que protegia el trobador.
L’alba
• Descriu l’enuig dels enamorats que, després d’haver passat la nit junts, han de separar-se a l’eixida del sol.
La pastorel·la
• Gènere molt estereotipat en què es narra un encontre entre un cavaller –o el mateix trobador- i una pastora, i en què s’estableix un diàleg amorós entre els dos.
Alguns trobadors
• Guillem de Berguedà (XII)– Important pel seu sirventés i el seu plany al
marqués de Mataplana.
• Cerverí de Girona
• Altres
Guillem de Berguedà
I Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de mon Marques
del traichor de Mataplana,
q'es d'engan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.
I
Cançoneta lleu i plana, lleugereta, sense pretensions,
jo faré del meu Marquès,
del traïdor de Mataplana,
que és d'engany farcit i ple.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.
Guillem de Berguedà
II
Marques, ben aion les peiras a Melgur depres Someiras,
on perdetz de las dentz tres;
ni ten dan que las primeiras
i son e non paron ges.
A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples.
II
Marquès, bé hagin les pedres,
a Melgur, prop de Someires,
on perdéreu tres de les dents;
no tenen cap dany que les primeres
encara continuen allò i no ho sembla gens.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.
Guillem de Berguedà
IIIDel bratz no.us pretz una figa, que cabreilla par de biga
e portatz lo mal estes;
ops i auria ortiga
qe.l nervi vos estendes .
A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples.
IIIPel braç no us dono una figa, que sembla cabiró de biga
i el porteu mal estès; es necessitaria ortiga
que el nervi us estengués
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.
Guillem de Berguedà
IV
Marques, qui en vos se fia
ni a amor ni paria;
guardar se deu tota ves
qon qe.z an: an de clar dia,
de nuoitz ab vos non an ges.
A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples.
IV
Marquès, qui en vós confia
no té amor ni companyia;
ha de gaurdar-se sempre
en qualsevol ocasió: sigui de dia i de nit no vagi en vós de cap manera.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple.
Guillem de Berguedà
VMarques, ben es fols qui.s vana c'ab vos tenga meliana
meins de brajas de cortves;
et anc fills de crestiana pejor costuma non mes. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz
farsitz e ples.
VMarquès, és ben boig qui es vana
de fer migdiada amb vós
sense calces de cordova;
i mai fill de cristiana pitjor
costum no ha permès.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple.
Guillem de Berguedà
I
Consirós cant e planc e plor
pel dol qe.m a sasit et pres
al cor per la mort Mon Marqes,
En Pons, lo pros de Mataplana,
qi era francs, larcs e cortes,
e an totz bos captenimens,
e tengatz per un dels melhors
qi fos de San Marti de Tors
tro...et la terra plana
IConsirós cante, plany i plore
pel dolor que m'ha pres i s'ha emparat
del meu cor per la mort de Mon Marqués,
En Ponç, el noble de Mataplana, que era franc, liberal i cortés
i amb tots els bons capteniments,
i tingut per un dels millors
que hi hagué de S. Martí de Tours
a [Lleida] i la terra plana
Guillem de Berguedà
III
Marqes, s'eu dis de vos follor, ni motz vilans ni mal apres, de tot ai mentit e mespres c'anc, pos Dieu basti Mataplana, no.i ac vassal qe tan valges, ni qe tant fos pros ni valens ni tan onratz sobre.ls aussors; jas fosso ric vostr'ancesors; e non o dic ges per ufana.
III
Marquès, si vaig dir de vós follies i mots vilans i mal apresos, en tot he mentit i errat, car mai, des que Déu bastí Mataplana, no hi hagué vassall que tant valgués ni que fos tan noble ni tan valent, ni tan honrat sobre els més elevats, per molt rics que fossin els vostres avantpassats;
i no ho dic gens per ufana.
Beatriu de Dia
I
Estat ai en greu cossirierper un cavallier q'ai agut,e voill sia totz temps saubutcum eu l'ai amat a sorbrier;ara vei q'ieu sui trahidacar eu non li donei m'amor,don ai estat en gran erroren lieig e qand sui vestida.
IHe estat en gran tristesa,
per un cavaller que vaig tenir,
i vull que sempre siga sabut
que jo l’he estimat tant;
ara veig que he sigut abandonda
per no entregar-li el meu amor,
i passe una gran pena
al llot i quan estic vestida
Beatriu de Dia
II
Ben volria mon cavalliertener un ser e mos bratz nut,q'el s'en tengra per erebutsol q'a lui fezes cosseillier;car plus m'en sui abellidano fetz Floris de Blanchaflor:eu l'autrei mon cor e m'amor,mon sen, mos huoills e ma vida.
II
Bé voldria mon cavaller
tenir un vespre en els meus braços nus
que es tinguera per content,
amb sols que li fera de coixí…
ja que estic més emamorada
que no Florís de Blancalor
jo li oferisc el meu cor i amor,
el meu seny, ulls i vida.
Beatriu de Dia
III
Bels amics, avinens e bos,cora·us tenrai e mon poder?e que jagues ab vos un sere qe·us des un bais amoros!Sapchatz, gran talan n'auriaqe·us tengues en luoc del marit,ab so que m'aguessetz plevit
de far tot so qu'eu volria
III
Bell amic, amable i bo,
quan vos tindré en el meu poder?
i que jaguera amb vos un vespre
que vos donara un bes amorós!
sapigueu que tindria un gran desig
de tenir-vos en lloc del marit,
tan sols amb que em deixareu
de fer tot el que voldria.
Què hauries de saber?
• Què s’entén per poesia trobadoresca, quan va naixer i on.
• En quina llengua està escrita i perquè s’estudia a classe de valencià.
• Les relacions entre la poesia trobadoresca i la forma d’organització pròpia del feudalisme.
Què hauries de saber?
• Diferències entre trobadors, poetes i joglars.
• Aspectes formals i diferents tipus de trobar.
• Diferents gèneres trobadorescos.
• Quina concepció d’amor s’amaga darrere de la poesia trobadoresca.
Per ampliar coneixements…
• Sobre l’occità.
• Sobre la poesia trobadoresca.
• + sobre la poesia trobadoresca (UOC)
• + sobre les trobairitz (UOC)
• Sobre Guillem de Berguedà.
• Sobre Cerverí de Girona.
• Sobre Beatriu de Dia.