els orígens del llatí i la fundació de roma
DESCRIPTION
Repàs sobre els orígens del llatí i la fundació de Roma.TRANSCRIPT
![Page 1: Els orígens del llatí i la fundació de Roma](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022042607/559e10cb1a28abb3158b460e/html5/thumbnails/1.jpg)
LA FUNDACIÓ DE ROMA
![Page 2: Els orígens del llatí i la fundació de Roma](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022042607/559e10cb1a28abb3158b460e/html5/thumbnails/2.jpg)
5000-4000aC : INDOEUROPEU.
LLATÍ, grec, francès, italià, anglès, alemany, català, castellà, portuguès, gallec, rus, txec, polonès...
Orígens: Laci.
Testimonis més antics: s. VI aC:
LLATÍ VULGAR LLENGÜES ROMÀNIQUES: italià, francès, occità, català, castellà, portuguès, gallec...
Forta DILÒSSIA: LLATÍ CLÀSSIC
![Page 3: Els orígens del llatí i la fundació de Roma](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022042607/559e10cb1a28abb3158b460e/html5/thumbnails/3.jpg)
Expansió de l’imperi romà:
- s.III aC: ja havien conquerit tota la península itàlica.
- s.III-I aC: Hispània, la Gàl·lia, el nord d’Àfrica i els regnes hel·lenístics.
- s.I dC: tota la mediterrània.
- s.I-II dC: Gran Bretanya, pobles del sud del Rin i del Danubi i Dàcia.
LLATÍ ARCAIC
s.I aC fins a la mort de l’emperador August l’any 14dC: LLATÍ CLÀSSIC
LLATÍ POSTCLÀSSIC.
![Page 4: Els orígens del llatí i la fundació de Roma](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022042607/559e10cb1a28abb3158b460e/html5/thumbnails/4.jpg)
S. V-XV: LLATÍ MEDIEVAL.
S XVI: LLATÍ HUMANÍSTIC.
- s. III dC: primers símptomes de la caiguda de l’Imperi. Canvis interns en la llengua llatina que potenciaren el naixement de llengües romàniques. Alguns factors que hi van intervenir són:
a) L’apogeu del cristianisme.
b) La importància de la invasió dels pobles germànics i l’arribada dels àrabs a Hispània al s. VIII.
sIII-VIIdC: LLATÍ TARDÀ
![Page 5: Els orígens del llatí i la fundació de Roma](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022042607/559e10cb1a28abb3158b460e/html5/thumbnails/5.jpg)
LES LLENGÜES ROMÀNIQUES A LA PENÍNSULA
Els romans van arribar a la península Ibèrica l’any 218 aC i van portar-hi la seva cultura, lleis i llengua.
El llatí vulgar es va veure influenciat per llengües dels pobles preromans
Íbers, bascos, fenicis i cartaginesos, celtes grecs...
- Exemples de substrat celta: brossa, escombrar, cabanya, banya...
- Exemples de substrat iberobasc: pissarra, paparra, xarrupar, marrà, estalviar...
- Exemples de substrat grec: Roses, Empúries...
- Exemples de substrat púnic (de fenicis i cartaginesos): Eivissa, Màlaga...
![Page 6: Els orígens del llatí i la fundació de Roma](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022042607/559e10cb1a28abb3158b460e/html5/thumbnails/6.jpg)
-s. I aC: tota la Península estava sota poder romà. Ja formava part de l’Imperi romà com a província romana Hispànica.
-s. V dC: arribaren els visigots, nova influència pel laltí de l’època.
- s. VIII dC: els àrabs conquereixen molt territori (excepte el nord, regnes cristians)
![Page 7: Els orígens del llatí i la fundació de Roma](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022042607/559e10cb1a28abb3158b460e/html5/thumbnails/7.jpg)
Actualment perdura en les llengües que se’n deriven (llengües romàniques), com el català. La major part de mots catalans provenen del LLATÍ VULGAR. Aquest LÈXIC PATRIMONIAL o HEREDITARI, està format sobretot per mots relacionats amb les parts del cos, el parentiu, l’habitatge, els objectes de la casa, l’agricultura, els arbres, els fenòmens naturals, etc.
# CULTISMES
![Page 8: Els orígens del llatí i la fundació de Roma](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022042607/559e10cb1a28abb3158b460e/html5/thumbnails/8.jpg)
Llegenda i història es barregen per donar lloc a una narració plena de déus, herois, faules i
realitat.
ELS ORÍGENS DE ROMA, ENTRE EL
MITE I LA HISTÒRIA
![Page 9: Els orígens del llatí i la fundació de Roma](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022042607/559e10cb1a28abb3158b460e/html5/thumbnails/9.jpg)
Príam, rei de Troia El troià Anquises
La deessa Venus
50 fills i 50 filles, entre les quals Creusa
Enees*
Ascani, fundador d’Alba Longa
Dinastia albana, de la qual són els dos germans
Numítor Amuli
Rea SíviaMart
Ròmul i Rem, fundadors de Roma *Per saber una mica més dels viatges d’Enees, clica aquí.
(labyrinthus-Ab urbe condita-Els orígens de Roma – Enees)
![Page 10: Els orígens del llatí i la fundació de Roma](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022042607/559e10cb1a28abb3158b460e/html5/thumbnails/10.jpg)
La intervenció de les sabines, de David, Musée d'Orsay, París. Moment en què les sabines eviten la guerra entre romans i sabins.
![Page 11: Els orígens del llatí i la fundació de Roma](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022042607/559e10cb1a28abb3158b460e/html5/thumbnails/11.jpg)
Així doncs, els dos mites fundacionals, tant el d'Eneas com el de Ròmul i Rem, apunten a la base de la identitat d'un poble romà que es defineix a si mateix com una barreja de pobles i d'influències estrangeres ja des dels seus inicis i que renova contínuament la seva composició social amb la concessió del dret de ciutadania. El mateix Livi, en narrar els orígens de Roma, afirma amb orgull:
Dels pobles fronterers hi van acudir tota una munió de gent, sense distinció entre lliures i esclaus, tots àvids de novetats. Aquest fou el principi de la grandesa del nostre poder (I, 8). Traducció de Bàrbara Matas, Livi, Els orígens de Roma, Barcelona, ed. la Magrana, 1993.
![Page 12: Els orígens del llatí i la fundació de Roma](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022042607/559e10cb1a28abb3158b460e/html5/thumbnails/12.jpg)
LA HISTÒRIA
S. VIII aC; la població de la península itàlica estava formada per diferents pobles:
- Alguns invasors relativament recents, indoeuropeus.
- Els etruscos (procedents probablement de l’Àsia Menor).
- Els grecs: establiren les colònies al sud i a Sicília, a la zona que va rebre el nom de Magna Grècia.
- Els llatins: ocuparen la zona del Laci i crearen pobles en set turons on es protegiren de zones pantanoses i riuades del Tíber: Aventí, Celi, Esquil·li, Viminal, Quirinal, Capitoli i Palatí.