Índex:

• La història dels vaixells.

• Les parts d’un vaixell.

• L’arquitectura d’un vaixell.

• Les classes de vaixells.

• Els tipus de vaixells.

La història dels vaixells

La història dels vaixells és paral·lela a la història de la humanitat. Les primeres embarcacions conegudes es remunten. Al neolític, fa uns 10.000 anys. Aquestes primeres naus tenien una funcionalitat limitada: podien moure‘s sobre l'aigua, però això era tot. Eren utilitzades principalment per a la caça i pesca. Les canoes monòxils més antigues trobades pels arqueòlegs sovint van ser tallades a partir de troncs de coníferes utilitzant eines de pedra simples. Durant el període comprès entre l'antiguitat i el Renaixement, paral·lelament al desenvolupament dels vaixells de guerra també es van desenvolupar vaixells per a la pesca i el comerç. El comerç marítim es va veure impulsat pel desenvolupament d'empreses navilieres amb importants recursos financers. El disseny dels vaixells es va mantenir sense canvis importants fins a finals del segle XIX. La revolució industrial, nous mètodes de propulsió mecànica, i la capacitat de construir-ne de metall va provocar una explosió en el disseny dels vaixells. Factors com ara la recerca de vaixells més eficients, la fi dels llargs i costosos conflictes marítims i l'augment de la capacitat financera de les potències industrials van crear una allau de noves embarcacions especialitzades. Es van començar a construir vaixells per a funcions completament noves com l'extinció d'incendis, el rescat o la investigació.

Les parts d’un vaixellUn vaixell és una màquina complexa que combinant materials, tècniques constructives i el

disseny de les formes adients pugui: surar, suportar sobre seu un pes mínim sense bolcar,

tenir capacitat de govern i propulsió i s'adapti al medi on hagi de ser emprat, ja sigui un

riu, aigües interiors o mar obert. Les seves parts són:

-Castellatge -Buc: cos del vaixell

-Roda i codast Proa: Part del davant

-Entrepont Popa: Part del darrera

-Carena Babord: Part esquerra mirant a proa

-Àncora Estribord: Part dreta mirant a proa

-Boia Coberta

-Mastelers -Pals

-Aparell: Veles, pals, eixàrcies Pal de Trinquet Masteler

i perxes Pal Major Pic

-Arboradura: conjunt de pals Pal de Messana Botavara

i vergues d'un vaixell de vela Pal mascle Bauprès

L’aquitectura d’un vaixell

Alguns dels components típics dels vaixells són presents sigui quina sigui la mida o el

propòsit, tots tenen algun tipus de buc i algun sistema de propulsió, que pot anar des dels

rems fins a un reactor nuclear. La majoria dels vaixells tenen algun tipus de sistema de

direcció. Altres característiques són comunes, però no universals, com per exemple els

compartiments, la bodega, una superestructura, i equips com ara àncores i cabrestants.-El buc: Per tal que un vaixell suri és necessari que el seu pes sigui més petit que el del pes de l'aigua que desplaça el seu buc. Hi ha molts tipus de bucs i poden ser senzills o molt sofisticats com els dels velers de la Copa Amèrica de vela.-La propulsió: El sistema més senzill és el rem, que utilitza la propulsió a partir de l'esforç físic humà, però a partir de certes dimensions cal combinar-lo altres mitjans. L'ús de la vela, que permet aprofitar la força del vent, es va descobrir fa cinc mil anys i va permetre una evolució que durant els darrers segles ha permès la construcció de màquines molt grans i complexes. A principis del segle XIX es va desenvolupar la propulsió mecànica amb el descobriment de la màquina de vapor, que durant força temps va conviure amb la navegació a vela fins a imposar-se definitivament

Les classes de vaixells

Els vaixells són difícils de classificar, especialment perquè hi ha molts criteris possibles que

es poden utilitzar per fer-ho. Una primera classificació es basaria en el tipus de propulsió

utilitzada, i ens permetria agrupar els vaixells en dos grans grups els velers i els vaixells a

motor. Els velers són vaixells que només compten amb la propulsió que proporcionen el

seu velam, mentre que l'altre grup inclouria tots els que disposen d'un motor mecànic com

a propulsor, també els velers que incorporen un motor auxiliar.-Vaixells de passatgers: poden ser d'esbarjo, vaixells particulars que són propietat d'una persona qualsevol i aquesta persona pot fer-ne l'ús que en vulgui.-Vaixells de mercaderies: hi podem trobar els granelers o ro-ros, que transporten productes a granel (productes sòlids sense envasar, com els cereals, la fusta, ciment, etc., o bé productes per a reciclar).-Vaixells de pesca: Són també vaixells particulars que s'usen per a pescar aliment en forma de peix i marisc.-Vaixells de guerra: Son vaixells pertanyents a la força naval d'un país que son utilitzatsper a la defensa o l'atac des del mar.

Els tipus de vaixellsTransatlàntic Creuer lleuger

Transbordador (ferri) Creuer cuirassat

Vaixell de càrrega Destructor

Portacontenidors Fragata

Clíper Corbeta

Portaavions Balandra

Cuirassat Tarida

Creuer (vaixell de guerra) Uixer

Creuer (vaixell) Quatrirrem

Petrolier

Els transatlàntics

Un transatlàntic és un tipus de vaixell que és rellevant per la

seva gran capacitat i grandària i destinat inicialment a transportar

persones i mercaderies entre Europa i el continent americà,

creuar l'oceà Atlàntic. Es van començar a construir al segle XIX i

un dels més coneguts fou el Titànic.

Els transbordadors

Un transbordador és un tipus de vaixell que s'usaper a

transportar viatgers d'un indret a un altre. Són de línia

regular, poden transportar vehicles i el seu viatge és de

menys de 24 hores. També és conegut amb l'anglicisme

catalanitzat ferri, derivat de l'anglès ferry.

Formen part del transport públic en algunes ciutats

situades en la costa, amb badies, grans llacs o rius,

permetent el trànsit directe entre dos punts i el seu cost és

molt menor a la construcció de ponts i túnels.

Els vaixells de càrrega

• Un vaixell de càrrega és un tipus d'embarcació utilitzat per transportar mercaderies, béns i materials des d'un port a un altre. Altres noms pel qual es coneix a aquest tipus d'embarcació són vaixells de càrrega, vaixell de cabotatge, o bé vaixell mercant. En l'actualitat se'ls anomena vaixell contenidor. En altres llengües, com per exemple en anglès, es designa amb la paraula «càrrec» tant al vaixell com a la càrrega que transporta. A Melanèsia i Polinèsia, l'arribada dels europeus va donar lloc als anomenats cultes Cargo. Avui dia, milers de vaixells de càrrega travessen els mars i oceans del món cada any i suporten el pes de la major part del comerç internacional. Els vaixells de càrrega normalment estan dissenyats específicament per a aquesta tasca, i estan equipats amb grua la seva altres mecanismes que faciliten la càrrega i descàrrega. Poden ser de molt diverses mides. En l'actualitat solen estar construïts d'acer i, tret d'algunes excepcions, la seva vida mitjana és d'entre 25 i 30 anys abans de ser desmantellats.

Els portacontenidors

Els portacontenidors són els vaixells encarregats de transportar els contenidorsestandaritzats i s'utilitzen per transportar tot tipus de mercaderies arreu del món.Són els mateixos contenidors que es poden veure habitualment als ports.Els vaixells portacontenidors solen estar equipats únicament amb motors dièsel i una tripulació que pot variar de 20 a 40 persones. L'allotjament de la tripulació i el pont de comandament estan situats en uns emplaçaments que formen la "torre", ubicada normalment a la popa del vaixell (en alguns casos una mica més avançada) per sobre de la sala de màquines.Els primers portacontenidors van ser construïts modificant petroliers, i el primer vaixell portacontenidors va entrar en servei el 1956, que al seu torn van sorgir de la transformació de vaixells tipus Liberty surplus de la Segona Guerra Mundial. Avui, però, aquests vaixells són una classe pròpia i formen part dels vaixells més grans del món, a part dels superpetroliers.

Els petroliers

Un petrolier és vaixell dissenyat per al transport de cru o productes derivats del petroli. Actualment gairebé tots els petroliers en construcció són tipus de doble buc en detriment dels més antics dissenys d'un sol buc (monobuc) degut al fet que són menys sensibles a sofrir danys i provocar abocaments en accidents de col·lisió amb altres embarcacions o embarrancament.A partir d'aquest tipus de vaixells, va sorgir el superpetrolier, de major capacitat de càrrega i destinat al transport de cru des de l'Orient Mitjà al voltant de la Banya d'Àfrica. El superpetrolier Knock Nevis és l'embarcació més gran del món.

Els clípers

Els primers vaixells anomenats clípers foren els clípers de Baltimore, també coneguts amb el nom més genèric de clípers de Chesapeake. Es tractava de vaixells lleugers dissenyats per a la velocitat. Amb bucs molt fins i aparellats de goleta o de goleta de velatxos, ja existien abans de la guerra de independència nordamericana. La Guerra Angloamericana de 1812-1815, va permetre la construcció d'alguns clípers notables, noliejats amb patents de cors, que permeteren uns guanys considerables als seus propietaris.Un vaixell corsari i clíper d'anomenada fou el "Prince de Neufchâtel" (328 tones, 34 m d'eslora, 13,5 nusos de velocitat).

Els portaavions

Un portaavions és una nau de guerra dissenyada per desplegar i recollir avions per actuar com a base aèria naval. Els portaavions permeten a les forces navals tenir protecció aèria a gran distància sense necessitar bases aèries terrestres. Les armades modernes usen aquest tipus de nau com element de projecció de força, juntament amb els grups amfibis. A part, també es fan servir com a nau insígnia, un paper que abans prenia el cuirassat El canvi parteix de la creixent importància de la superioritat aèria com a part clau de la guerra moderna, que va iniciar-se a la Segona Guerra Mundial.Els portaavions sense escorta es consideren vulnerables a l'atac per altres vaixells, avions, submarins o míssils, i per això viatgen en grups de batalla. A diferència d'altres naus capitals del segle XX, l'única limitació en el seu disseny ha estat el pressupostari.

Els cuirassats

Un cuirassat és un vaixell de guerra de gran eslora i tonatge, fortament blindat i amb un armament principal consistent en canons de gran calibre. Els cuirassats van ser el vaixell de guerra principal de les grans flotes des de finals del s. XIX fins al final de la Segona Guerra Mundial, amb un poder de combat molt superior als creuers i destructors.Els cuirassats eren un símbol potent de dominació naval i poder nacional durant dècades el cuirassat era un factor essencial tant en diplomàcia com en estratègia militar. La cursa d'armaments global en construcció de cuirassats a durant els primers anys del segle XX va ser una de les causes de la Primera Guerra Mundial. La Batalla de Jutlànda que s'hi produí és el major enfrontament entre flotes de cuirassats que s'ha produït mai. Els tractats navals dels anys 1920 i 1930 limitaven el nombre de cuirassats i les seves característiques, fet que va potenciar l'evolució del seu disseny. Tant els Aliats com les Potències de l'Eix van utilitzar cuirassats antics i nova construcció durant la Segona Guerra Mundial.

Creuer (vaixell de guerra)

Un creuer és tipus de vaixell militar de mida considerable caracteritzar per a poder operar de forma independent de la flota durant llargues travessies o creuers (d'aquí en prové el nom). S'han utilitzat bàsicament des de finals de segle XIX fins a finalitzar la Guerra Freda, amb un paper destacat a les dues Guerres Mundials. Originalment eren utilitzats per atacar el comerç marítim o actuar a les llunyanes colònies. Amb elprogrés de la tecnologia naval i militar van perdut la major part de la seva utilitat, relegats a tasques d'escorta de la flota i, més tard, d'atac amb míssils. Avui en dia han estat substituïts en gran part per destructors especialitzats.

Creuer (vaixell)

Un creuer és una embarcació de passatgersdestinadaa viatges recreatius i turístics. Aquest terme també designa el servei d'aquesta mena de viatges i la indústria que els ofereix i gestiona.Alguns ports que són escala habitual de creuers:• Port de Barcelona• Port de Maó• Port de Palma• Port de València• Palamós

Creuer lleuger

Un creuer lleuger fou un tipus de vaixell de guerra en el que es prioritzava l'autonomia i la velocitat a canvi d'una menor protecció i un armament lleuger. El seu blindatge es caracteritzava per una disposició de la protecció similar a la dels creuers cuirassats però de menors dimensions i menor gruix. Així, els creuers lleugers disposaven de protecció als ponts i a la cintura, a diferència dels creuers protegits, que només disposaven de protecció als ponts. Es desenvoluparen a finals del segle XIX, de fet el primer vaixell classificat com a creuer lleuger fou el britànic HMS Mercury (1879). Els primers dissenys amb característiques avançades foren els també britànics de la classe Arethusa (1912). Les marines de guerra utilitzaren gran nombre de creuers lleugers àmpliament durant la Primera Guerra Mundial. En el període entreguerres els dissenys evolucionaren cap a majors desplaçament i velocitats assumint nous rols. Tot i això es desenvolupament de l'aviació i les noves capacitats dels submarins i destructors relegaren aquest tipus de vaixell de combat i van caure en desús després de la Segona Guerra Mundial.

Creuer cuirassat

Un creuer cuirassat fou un tipus de creuer de

grans dimensions que, a diferència dels creuers

normals o els creuers protegits, disposaven

d'una cintura cuirassada que protegia els costats

i d'un pont cuirassat que protegia les sales de

màquines. Les carboneres estaven disposades

per tal de proporcionar protecció addicional al

costat de la cintura cuirassada.

Destrucor

Un destructor és un vaixell de guerra més gran que una fragata però més petit que un cuirassat. La seva funció principal és la d'escortar altres vaixells de guerra com ara els portaavions, des de la Segona Guerra Mundial sobretot en rols antisubmarins i antiaeris. Acostumen a tenir una massa d'entre 3.000 i 6.000 tones, una xifra moderada comparada amb les grans naus de guerra com els antics cuirassats.

Fragata

Una fragata és una nau típicament de guerra, tot i que de vegades s'ha utilitzat com a mercant. El terme s'ha emprat per vaixells de guerra de moltes mides i funcions a través dels temps. A finals del segle XV ja existien vaixells amb rems, veles i armament lleuger que rebien aquest nom. Durant la Guerra dels Vuitanta Anys els holandesos anomenaren fragata a un vaixell lleuger i sense rems que van utilitzar en labatalla de les Dunes el 1639. En el segle XVIII, el terme es referia als vaixells de mida fins a la navili de línia, però superiors a la corbeta, amb tres pals a més del bauprès i una coberta de canons, ràpids i molt maniobrables, usats per patrullar i escoltar. Durant el segle XIX també s'usaren fragates per comerciar amb Amèrica, ja que eren molt ràpides i marineres. A meitat del segle XIX aparegué la fragata a vapor. A finals del segle XIX s'introdueix la fragata blindada, que era una mena de vaixell de guerra, també propulsat per motors de vapor i inicialment recobert de planxes de metall. Posteriorment el buc va estar format totalment per metall. Durant un temps fou el tipus de vaixell més poderós que navegava.

Coberta

Una corbeta és un vaixell de guerra petit, maniobrable i amb un armament lleuger. Aquesta denominació es referix tant un tipus de vaixell de vela amb una sola coberta i 2 pals utilitzat des de finals del segle XVII fins al segle XIX, com a les corbetes modernes utilitzades des de la Primera Guerra Mundial per a escortar mercants i les aigües costeres. En vaixells mercants els termes corbeta i bricbarca són sinònims.

Balandra

Balandra és el nom genèric que es refereix a una embarcació a vela d'un sol pal, destinada tradicionalment a la pesca o a les activitats decabotatge i, modernament, també a la navegació d'esbarjo. Com a embarcació d'esbarjo, una balandra és un iot a vela d'un sol pal, amb vela major àurica (cangrea) o de guaira, o bé, bermudiana (de ganivet). Com veurem de seguida, una balandra respon a una classificació específica: pot estar aparellada com a sloop o bé com a cúter. I, de fet, són aquestes les denominacions a les quals, actualment, acostuma a fer servir. Tot i compartir la mateixa concepció del pla vèlic, cal distingir una balandra d'un balandre. Un balandre és una embarcació més petita que una balandra; no és pot classificar com a iot, atès que aquesta petita embarcació –germana petita de la balandra - no té cabina i, sovint, tampoc disposa de coberta o bé, si en té, és tracta d'una coberta parcial, protegint només el triangle de proa i la popa.

Tarida

La tarida (de l'àrab: teridah) era unpetit vaixell comercial de la família de les galeres.La tarida, era un vaixell d'una única coberta, i disposava de 150 rems, sent llarga, amb dos pals i amb aparell llatí, amb dues veles diferents per emprar segons el vent i la mar. Si bé era un vaixell comercial, de vegades tenia un castell en temps de guerra s'armaven per a l'ús militaremprant-se per al transport dels cavalls i les màquines de guerra, disposant de porta per facilitar l'embarcament i desembarcament.

Uixer

L'uixer era un vaixell gros, de la família de

les galeres, amb menys rems, però amb un

castell a proa i un altre a popa, només tenia

una coberta i dos pals.

Solia ésser emprat amb finalitats comercials.

Als segle XIV, usualment era armat a tres tires.

Quatrirrem

El quatrirrem o tetrarrem és un vaixell impulsat

mitjançant quatre fileres de rems, tot i també

tenien veles per aprofitar el vent. Les seves dimensions

eren 35 metres d'eslora, 5 metres de mànega, amb un

pes de 77 tones, i estava tripulada per cent

vuitanta remers i vuitanta soldats, i podia agafar una

velocitat d'entre 7,2 i 7,8 nusos, sent més baix que

el quinquerreme, i les seves característiques els feien

ideals per operacions costaneres.

Fet per:

PAU TORRAS SAHUN