finestra oberta / 2

SEGUIMENT DE L’IMPACTE SOCIALDE LES TECNOLOGIES DE LAINFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

Enric Marin i Joan Manuel Tresserras

maig de 1998 núm. 2

finestra oberta / 2

5

Autors: Enric Marin i Joan Manuel TresserasUniversitat Autònoma de Barcelona

Edició: FUS, Grup de FundacionsProvença 32408037 BarcelonaTel. 93 458 87 00Fax 93 458 87 08E-mail: fbofill@fus.org

finestra oberta / 2

6

ÍNDEX

EDITORIAL-PRESENTACIÓ

NOTICIARI RESUM (febrer-abril 1998):

TEMA ESPECIAL: PRESENT I FUTUR DEL CABLE ACATALUNYA

COMENTARIS SOBRE BIBLIOGRAFIA ESCOLLIDA

SELECCIÓ D’ALTRES REFERÈNCIES D’INTERÈS

EXPLORACIONS

7

13

23

33

51

53

finestra oberta / 2

7

L’economia s’hafet cultura icomunicació i lacultura i lacomunicaciós’han feteconomia.

La globalitzaciópot fer possibleun ressorgimentdemocràtic deles diversitats oa unempobrimentuniformat.

EDITORIAL-PRESENTACIÓ

Amb aquest primer informe, fruit de la col·laboració entre laFundació Jaume Bofill, la Universitat Autònoma deBarcelona i la Fundació Centre de DocumentacióPolítica pretenem posar en marxa un nou dispositiu derecerca i reflexió en el camp de la relació entre la innovaciótecnològica en les comunicacions i els canvis socials.

La societat catalana té plantejats una sèrie de reptes dedimensió històrica singular. El procés de globalitzacióeconòmica, política i cultural (mundial i europeu), la crisi del’Estat-nació i l’emergència del que amb poc rigor s’hapopularitzat amb el nom de Noves tecnologies de lacomunicació1, perfilen un horitzó ple de possibilitats, peròtambé d’incerteses. En aquest nou escenari cal formularnous diagnòstics i noves respostes. Cal renovar les einesd’anàlisi social: les teories, els mètodes i els models.Particularment des del camp de la reflexió crítica. En elsdarrers anys, la cultura no ha parat de secundaritzar-se, finsque el pes de la seva industrialització mitjançant lestecnologies de la comunicació l’ha convertida en el sectorpunta de l’economia: l’economia s’ha fet cultura icomunicació i la cultura i la comunicació s’han feteconomia. Aquest fenomen està a l’origen de la cruïlla en laque es troba la cultura democràtica i, també, en la base dela transformació de les condicions que governen laproducció i reproducció de les identitats culturals. La culturademocràtica occidental encara no ha sabut adaptar-se aunes realitats ben diferents de les que es van generar apartir de la segona revolució industrial. Les Tecnologies dela Informació i la Comunicació (TIC) ofereixen possibilitatsmolt sòlides d’aprofundiment democràtic, però també podenser instrumentades des de plantejaments oligàrquics. I elmateix podem dir en el camp de la diversitat cultural: laglobalització pot fer possible un ressorgiment democràtic deles diversitats o a un empobriment uniformat. El joc és benobert.Des d’una òptica catalana, els conceptes de democràcia iidentitat seran els eixos vertebradors del debat social ipolític a l’entrada del segle XXI. Democràcia, per la pròpia

finestra oberta / 2

8

L’estudi sobreimpacte socialde les TIC té unvalor estratègiccentral.

El debat estàfocalitzat sobreles formes queadoptaràl’acceleratprocés deconvergència iconnectivitat enun futur nomassa llunyà.

crisi (de creixement, esperem) “universal” del concepte, perla crisi de l’Estat-nació (espanyol, pel que fa a nosaltres) ipel projecte de construcció democràtica d’Europa. Identitat,pel fet que la nostra continuïtat com comunitat nacionaloberta al futur dependrà de la capacitat d’entendre elscanvis socials. Es per això, que creiem que es pot afirmaramb rotunditat que l’estudi sobre impacte social de les TICté un valor estratègic central per a nosaltres. Sense tenir lacartografia a punt no estarem en condicions de donarrespostes adequades.

Normalment, les TIC són agrupades en tres blocs:

q Tecnologies dels mitjans de comunicació social.q Informàtica i consum electrònic.q Satèl·lits, telefonia i telecomunicacions.

Ara bé, la segmentació del camp en aquestes tres àrees noens ha de fer perdre de vista la característica bàsica del’emergència de les tecnologies interactives de lacomunicació: la convergència entre telecomunicacions,radiotelevisió i informàtica impulsada per les creixentspossibilitats de connectivitat propiciades pels codis digitals.El debat central (en àmbits empresarials, acadèmics iperiodístics) està focalitzat sobre les formes que adoptaràl’accelerat procés de convergència i connectivitat en un futurno massa llunyà. Es tracta de saber si el protagonismecorrespondrà a la xarxa (aposta ORACLE, SUN,NETSCAPE, IBM) o a la combinació xarxa-terminals (apostaMicrosoft, Compaq); si guanyarà espai la interactivitatpossibilitada pel cable o les opcions basades pel MMDS(Multi-channel, Multipoint Distribution Systems), l’impacte dela digitalizació en la segmentació de les audiències, elprotagonisme diferenciat de les empreses de software, detelecomunicacions o de les indústries culturalsd’entreteniment en l’articulació de les anomenades“autopistes de la informació”. Cadascuna d’aquestesopcions identifiquen interessos industrials i financersd’enorme volum, però també representen possibilitats d’ússocial perfectament contrastables.

La naturalesa i la velocitat de les transformacions tècniquesen el camp de les comunicacions fan necessari unseguiment ajustat i puntual de les seves aplicacions socials.

finestra oberta / 2

9

En el camp delescomunicacionsla societatcatalana viu unasituació deretard relatiu,tant en termesd’extensiósocial de l’ús,com en termesdel potencial derecerca.

L’opinió públicaha incorporatplenament lanoció de canviculturalassociada al’emergència deles TIC.

Les tecnologiescomunicativesd’últimageneració obrenpossibilitats,però en simateixes no sóngarantia de caputopiademocràtica iigualitària.

La societat catalana viu una situació de retard relatiu, tanten termes d’extensió social de l’ús, com en termes delpotencial de recerca (empresarial i acadèmica) sobre lespossibilitats positives i eventualment “negatives” obertes perl’esmentat desenvolupament tecnològic. El moment actualestà marcat per l’excepcionalitat de les transformacions enles indústries de la informació als Estats Units en els darrersmesos (més precisament, des de la TelecommunicationsAct de 1996). I a aquest fet, cal afegir-hi l’excepcionalitat dela situació espanyola amb la irrupció simultània d’Internet, elcable i les tecnologies de digitalizació (televisió digital persatèl·lit, televisió digital terrestre, digitalizació de la ràdio...).Tot això en un context de liberalització de les concessions iamb el referent de les implicacions econòmiques, polítiquesi culturals derivades del procés d’unificació europea.

Podem afirmar que aquests dos darrers anys han significatla presa de consciència “massiva” del valor estratègicpolític, econòmic i cultural de les TIC. L’anomenada “guerrade la TV digital”, el trencament del monopoli de Telefònica il’aparició de nous operadors, o la popularització delfenomen Internet han modificat les estratègies detematització dels mitjans de comunicació (sovint implicatsdirectament o indirectament en els conflictes d’interessos).La conseqüència és òbvia: l’opinió pública ha incorporatplenament la noció de canvi cultural associada al’emergència de les TIC.

Aquest conjunt de transformacions històricament singularsprovoquen una certa perplexitat perceptible en el debatfilosòfic a l’entorn del binomi modernitat/postmodernitat, enel relativisme de la metàfora política espacial esquerra/dretao en la reedició de la ja clàssica dicotomiaapocalíptics/integrats, ara presentada en termes detecnofòbia versus tecnofilia. Aquest darrer aspecte sembladividir el camp entre aquells que es malfien de lesinnovacions tecnològiques per inútils o perverses i aquellsque hi veuen propietats idíl·licament transformadores. Capde les dues percepcions sembla massa ajustada. Lestecnologies comunicatives d’última generació no sónperverses o inútils: obren possibilitats que podentransformar el paisatge cultural de manera radical, però ensi mateixes no són garantia de cap utopia democràtica iigualitària.

finestra oberta / 2

10

La qualitat deles aplicacionssocials de lesnovestecnologiesdependrà de lesopcionseconòmiques ipolítiques queaconsegueixinobrir-se camí.

De quina formaestant impactantles tecnologiesinteractives dela comunicaciósobre el teixitsocial?

La ja clàssica sentència macluhaniana “el mitjà és elmissatge” ha renovat la seva actualitat: les TIC modifiquenl’experiència del temps, de l’espai i de relació amb lainformació, és a dir, les relacions entre les persones i entreles persones i el medi social i natural. Però aquests canvisno seran “fatalment” positius. Pel que fa a les TIC, eldeterminisme social tecnològic és una perspectiva atractivaperò mancada de fonament. La qualitat de les aplicacionssocials de les noves tecnologies dependrà de les opcionseconòmiques i polítiques que aconsegueixin obrir-se camí.El protagonisme correspon a les persones, als subjectessocials. Dit d’una altra manera: si volem que les novestecnologies serveixin per aprofundir en la culturademocràtica i en la cultura de respecte a la diversitat, enscaldrà intervenció social. Necessitem polítiques culturals icomunicatives cultes, innovadores i progressistes.

Com es concreta aquesta necessitat en el cas de la llenguai la cultura catalanes? El repte que tenim al davant és moltclar: intentar aprofitar totes les possibilitats que obren lesTIC per a aconseguir una recreació oberta i democràtica dela nostra identitat cultural. La nostra llengua ha aconseguitsobreviure, en condicions més aviat adverses, les duesonades d’innovació tècnica i comunicativa anteriors: la de lacomunicació impresa i la de la comunicació àudiovisualindustrial. Ara es tractaria de procurar treballar amb el venta favor. Però, ¿podem realment tenir el vent a favor? Dequina forma estant impactant les tecnologies interactives dela comunicació sobre el teixit social? Esquemàticament,podem destacar quatre aspectes:

q Reforçant la simultaneïtat de les lògiques deglobalització dels mercats culturals i d’una novaemergència de la diversitat, tot afavorint una redefinicióde la dialèctica global/local.

q Actuant en el sentit d’afavorir la desterritorialització de lacultura (satèl·lits, Internet...).

q Reformulant les realitats nacionals multiculturals i elsprocessos d’hibridació i mestissatge cultural.

q Accelerant la crisi del model de reproducció culturalassociat a l’Estat-nació.

Aquest “temari” és estrictament indicatiu, però ens permet

finestra oberta / 2

11

El canvi socialen curs és,simultàniament,canvi econòmic,canvi polític icanvi cultural.

insistir sobre la necessitat d’afrontar una revisió crítica delsconceptes i els mètodes associats a l’anàlisi de l’evolució deles identitats culturals i, al mateix temps, a afinar l’anàlisi del’impacte de les tecnologies comunicatives sobre laseqüència producció/distribució/consum de bens culturals isimbòlics. Tal i com apuntàvem al començament, el canvisocial en curs és, simultàniament, canvi econòmic, canvipolític i canvi cultural; però també representa transformacióde les interrelacions entre aquests tres àmbits. Aquestestransformacions generen la necessitat de repensar lespolítiques econòmiques, els models democràtics i lespolítiques culturals. L’anàlisi de l’impacte social de les TICés un dels aspectes clau en l’esforç d’innovació delpensament social.

* * * * *

L’esquema a partir del qual articularem aquests informes, deperiodicitat quatrimestral, contempla cinc apartats:

a) Presentació-editorial. Introducció als continguts del’informe i reflexió en to “editorialitzant” sobre l’aspectede la realitat vinculat a les TIC que es consideri mésrellevant (normalment i preferentment, des de l’òpticacatalana).

b) Noticiari-resum. Resum ordenat i “destil·lat” de lesinformacions més significatives dels mesos considerats.Aquest apartat és el resultat de la lectura crítica dediferents fonts de documentació considerades (els“dossiers” especialitzats elaborats ad hoc pel Centre deDocumentació Política (CDP), ISPO i PointCast,bàsicament).

c) Tema especial. És el nucli central de l’informe. Per acada lliurament desenvoluparem un tema en profunditat.Els elements informatius previs a la redacció d’aquestapart de l’informe són l’elaboració del punt anterior,lectures especialitzades específiques i el contingut d’undebat inter-disciplinar (economistes, informàtics,enginyers, comunicòlegs…). El tema seleccionat per aaquest primer lliurament és “la situació present i el futurdel cable a Catalunya”.

d) Comentaris sobre bibliografia escollida. Hi ha duesaproximacions. Un comentari bibliogràfic “en profunditat”i un recull referenciat de fonts documentals.

finestra oberta / 2

12

e) Exploracions. La part final del treball està dedicada aavançar línies de treball, interpretacions i suggerimentssense el mateix “nivell de garanties” que el contemplaten el apartats anteriors.

Enric Marín i Joan Manuel Tresserras.

Professors del Departament de Periodisme i Ciències dela Comunicació i investigadors adscrits a l’Institut deComunicació de la UAB (InCom).

Maig de 1998

finestra oberta / 2

13

Millorar lespolítiques queafecten eldesenvolupa-ment del’economia on-line.

La ComissióEuropea havalidat eldesenvolupa-ment del nousistema decontrol iassistència denavegació per altransport GNSS.

Reduccionstarifàries encomunicacionsa les escolesper tal d’abaratirla sevaconnexió aInternet durantels pròxims tresanys.

NOTICIARI RESUM (febrer-abril 1998):

La Comissió Europea adopta el document“Globalisation and the information society: The need forstrengthened international coordination” , orientat apropiciar el debat que permeti millorar les polítiques queafecten el desenvolupament de l’economia on-line. Elspronòstics dels experts apunten a uns intercanvis percomerç electrònic d’uns 300.000 milions d’ECUS l’any 2002.Per aquesta raó i per la manca d’un marc unificat de criterisi normes, la Comissió voldria abonar l’adopció d’un AcordInternacional per finals de 1999.

* * *

Intentant assegurar-se una bona posició estratègica a mitjàtermini, la Comissió Europea ha validat el desenvolupamentdel nou sistema de control i assistència de navegació per altransport GNSS (Global Navigation Satellite Systems) quemillorarà les prestacions dels actuals sistemes GPS (GlobalPositioning System) i Glonass, que depenen del controlmilitar nord-americà i rus, respectivament.

* * *

El govern francès ha adoptat un Pla d’Actuació sobre lasocietat de la informació basat en sis eixos: 1) les novestecnologies en l’educació, 2) política cultural, 3) lamodernització dels serveis públics, 4)l’aplicació de les novestecnologies en l’àmbit dels negocis, 5) innovació industrial itecnològica, i 6) l’establiment d’unes eficients condicionsreguladores.

* * *

Poc després, el mateix govern francès ha aprovat laconcessió d’importants reduccions tarifàries encomunicacions a les escoles per tal d’abaratir la sevaconnexió a Internet durant els pròxims tres anys. Desprésd’haver centrat les seves preocupacions polítiques enmatèria de comunicació durant uns anys en protegir elsector de la producció audiovisual, ara sembla que el

finestra oberta / 2

14

Necessitat d’unacoordinaciómundial de lespolítiques detelecomunica-cions.

govern francès ha recuperat la iniciativa en ordre apotenciar les telecomunicacions i els seus nous usos.

* * *

El 5 de febrer es va inaugurar a Barcelona la conferènciaEuropean Telematics: Advancing the InformationSociety, que va reunir més de 1.500 delegats d’empreses,instituts i administracions i va permetre el seguiment de mésde 100 projectes d’aplicacions telemàtiques. M. Bangemannva insistir a destacar la necessitat d’una coordinació mundialde les polítiques de telecomunicacions i d’una regulació delscomerç electrònic que en garanteixi la confidencialitat i laseguretat. Dos mesos després, durant l’abril, coincideixen,també a Barcelona, les fires PC World Expo i Informat98.

* * *

Entre el 16 i el 18 de març, A Madrid, Telefónica iMicrosoft han organitzat Info.com’98, exposiciód’informàtica i telecomunicacions adreçada sobretot a lesempreses. Del 19 al 25, a Hannover, més de 7000empreses i 600.000 visitants es troben a CeBIT’98, la majorexposició mundial de les indústries de la informàtica i lacomunicació.

* * *

Havas, Bertelsmann, World Book Publishing i IBM anuncienla imminent creació d’un consorci multimèdia adreçat almercat multimedia d’alta qualitat que, basant-se en l’ús de latecnologia punta, explorarà especialment la generaciód’imatges tridimensionals.

* * *

Durant setmanes (febrer-març) es produeix una rebrotadadel debat sobre el control d’Internet i, en general, de lesautopistes de la comunicació. Alguns exemples:

q The Wall Street Journal Europe anuncia que “EU is setto unveil plan on Internet Governance”.

q Financial Times editorialitza sobre la qüestió assenyalantque “the disagreement is over how to organise the very

finestra oberta / 2

15

Al Gorepresenta elprojecteInternet-2, queproclama unapotència 100vegadessuperior al’actual xarxa.

S’espera laimplantació delsset nous“dominis” que,a banda delsactualmentvigents, seranvàlids a nivellmundial perabans de l’estiu.

top level of this system”.q “Who is in the driving seat on the information

superhighway?”, titula The European, per acabar: “Whoruns the Net? Maybe it’s Jon Postel.

q Hi està d’acord Louise Kehoe en una opinió preferent aFinancial Times titulada “Lords of Internet” i quecomença: “If the Internet is a church, then one man isgod. And he is not Bill Gates. The master of ciberspaceis Jon Postel...”

q Mike Mills al Herald Tribune es planteja en termesconservadors i preocupats: “Internet for All: Has U.S.Gone Too Far?”

Un mes més tard, Al Gore, encetant d’alguna manera lapre-campanya electoral a la presidència dels EUA, presentael projecte Internet-2, en vies d’experimentació, queproclama una potència 100 vegades superior a l’actualxarxa. El reclam exemplar: una pila de volums del’Encyclopaedia Britannica, la informació continguda en elsquals podrà ser transmesa en un segon. El programa pilotconnectarà 100 universitats de tot el món a una velocitatunes 1000 vegades superior a l’estàndard actual.

* * *

La WTO (Organització mundial del comerç) ha informat del’entrada en vigor (5 de febrer de 1998) de l’Acord bàsicsobre telecomunicacions (Basic Telecom Agreement),signat per 72 estats que constitueixen el 93% del mercatglobal de telecomunicacions, d’un valor estimat d’uns500.000 milions d’Ecus.

* * *

El Departament de Comerç dels EEUU ha presentat unesborrany de proposta suggerint vies de millora de la gestiódel DNS (Internet Domain Name System) possibilitant unmajor paper al sector privat i introduint un debat sobre elselements de competència en l’àmbit del sistema de registrede denominacions per “domini”. Respecte al tema de lesidentificacions i la saturació d’alguns “dominis”, s’espera laimplantació dels set nous “dominis” que, a banda delsactualment vigents, seran vàlids a nivell mundial per abansde l’estiu:

finestra oberta / 2

16

Un jutge deCalifòrniadetermina queMicrosoft nopugui usar ellogo Java delseu rival SunMicrosystemsen els seusproductes.

Ofensivapolítica de caraa frenarl’hegemonia deMicrosoft.

.fin : empreses,

.shop : comerç,

.web: pàgines de xarxa,

.info : punts d’informació,

.arts : activitats vinculades a l’àmbit cultural i artístic,

.rec : activitats recreatives i de lleure,

.nom : per a pàgines personals.

* * *

Microsoft desenvolupa Visual J++ 6.0 per tal de facilitarl’accés a Windows mitjançant el llenguatge Java.Mentrestant, anuncia la presentació i comercialització deWindows’98 pel mes de juny. Tanmateix, poques setmanesdesprés, un jutge federal de San José (Califòrnia) hadeterminat que Microsoft no pugui usar el logo Java del seurival Sun Microsystems en els seus productes (paquets desoftware o “web sites”). Sembla només un episodi d’unallarga batalla legal. Mentrestant, des del Senat dels EEUU ides de la UE es mostren símptomes d’ofensiva política –avaladora de la pressió legal que exerceixen algunscompetidors- de cara a frenar l’hegemonia de Microsoft,presentada com un obstacle –una restricció de fet- a la lliurecompetència.

D’altra banda, en el marc d’aquests enfrontaments, es vaplantejant amb creixent radicalitat l’alternativa de si el futurha de ser concebut a partir de la disponibilitat de “terminals”cada vegada més intel·ligents i sofisticats, o bé si del que estracta és de desplaçar el gruix de la intel·ligència a lesxarxes i disposar de “terminals” cada vegades més simples id’ús mes senzill que puguin adaptar-se a renovar un variatprogramari proporcionat pel sistema. Les apostes van pujantmés per la segona opció.

* * *

La ITU (International Telecoms Union) ha clausurat la 2ªWorld Telecoms Development Conference amb unadeclaració signada per representants de 143 països queplanteja una actuació per a 1998-2000 orientada a facilitar:la consecució d’un accés realment universal a les gransxarxes de telecomunicacions, el desplegament d’unprograma de suport als països menys desenvolupats i

finestra oberta / 2

17

l’establiment de programes de cooperació entre governs,institucions i organisme internacionals, i el sector industrial.

* * *

Segons que informa el “Internet Industry Almanach”corresponent al 1997, a finals d’any el nombre d’usuarisde la xarxa havia arribat als 200 milions. Els 54% delsquals eren dels EEUU (la participació era del 65% tot just el1994), el 22% d’Europa i el 8% del Japó. Els primers 15països concentren el 90% de l’activitat desplegada en laxarxa.

* * *

Ha estat presentada la llibreria on-line en llenguaalemanya Boulevard Online, amb un catàleg de 290.000títols, que forma part del potent grup Bertelsmann. Enllengua española la llibreria on-line més potent és Librowebque declara un catàleg de 600.000 títols. A Catalunya,Enciclopèdia Catalana ha creat Llibres.com que comptaamb 20.000 títols. A més, ja és realment consultable la GranEnciclopèdia Catalana mitjançant Internet, amb unasubscripció de 15.000 ptes/any per als particulars. L’accésés la pàgina de “Catalunya en línia”(http://www.enciclopedia.catalana.com). Es tracta de lasegona gran enciclopèdia al món que opta per aquesta viadesprés de la Encyclopaedia Britannica(http://www.eb.com).

* * *

Eurostat, l’Oficina Estadística de les ComunitatsEuropees ha obert a Madrid una oficina comercial vervendre serveis i informació a partir del seu potent banc dedades. El centre anomenat Data Shop no proporciona accésdirecte a les dades però pot rebre encàrrecs i efectua lesrecerques a un preu mínim de 15 ecus per taula bàsica.

* * *

El Ministerio de Industria espanyol ha iniciat gestions per ala creació d’un comitè d’experts per fer front als canvis eninformàtica i telecomunicacions. Ha demanat a les principals

finestra oberta / 2

18

El ‘Ministerio deIndustria’espanyolsembla apuntaruna “nova”sensibilitat versels reptes delaconstrucció dela societat de lainformació.

Possibilitatsd’un adaptadorper connectar-se a xarxesutilitzant elsistema delscables elèctricsde baixapotència.

empreses del sector que facilitin la disponibilitat de “savis”per incorporar-los a aquest comitè i facilitar la transferènciade coneixements de les empreses als organismes oficials.Això sembla apuntar una “nova” sensibilitat governamentalvers les profundes transformacions associades a laconstrucció de la societat de la informació.

* * *

Segons dades facilitades per la multinacional Blockbuster,hegemònica en venda i lloguer de vídeo, l’evolució delsector durant l’any 1997 a l’Estat espanyol –on la cadenadisposa de 60 establiments- apunta a una sorprenent bonaresistència davant la competència de les plataformesdigitals. La reducció d’un 7% de les vendes de cintes l’hacompensat l’augment equivalent (7%) del lloguer.

* * *

Un senzill adaptador de cost modest (100$), el IntelogisPassport, permet els ordinadors que disposen de Windowsconnectar-se a xarxes utilitzant el sistema dels cableselèctrics de baixa potència. D’aquesta maneras’aprofundeix l’exploració de les possibilitats que ofereixenles xarxes d’electrificació –d’implantació més universal queno pas les telefòniques- per a la transmissió de dadesdigitalitzades. Durant els mesos de març i abril van succeint-se les novetats en forma d’experiències i de declaracionsd’interès que apunten en la mateixa direcció.

* * *

En poques setmanes de diferència diverses companyies –europees, nord-americanes i japoneses- anuncienl’imminent desenvolupament de nous serveis de connexióa Internet per satèl·lit. Mentre Canal+ parla d’una velocitatdeu vegades superior, les japoneses NTT (NipponTelegraph & Telephone) i JSAT (Japan Satellite Systems)l’amplien fins a vint vegades l’actual. D’altra banda,Microsoft i alguns aliats treballen en el desenvolupamentd’un sistema propi. A l’estat, de fa temps, bases com AccesNet o NetSat proporcionen la connexió via satèl·lit.

* * *

finestra oberta / 2

19

Símptomes decontracció almercatinformàtic.

Alguns símptomes de contracció al mercat informàtic.Intel ha vist com les seves previsions trimestrals de volumde vendes poden caure al voltant d’un 10%. A banda defactors obvis com la competència d’altres marques –enaquest cas d’una significació limitada- la reducció dels preusi la baixa demanda dels fabricants de PC’s, potser calconsiderar la incapacitat del mercat no especialitzat (noprofessional) per absorbir et ritme d’innovació i de milloradels equips i la insatisfacció i defecció de provoca la sevaràpida obsolescència. Sembla clar que a mitjà termini lesinnovacions de més transcendència hauran d’apuntar almercat empresarial perquè difícilment el mercat domèsticpodrà fer front a la permanent renovació d’equipamentinformàtic a la qual es veu sotmès... sense adoptar un girconservador.

* * *

L’Ajuntament de Terrassa ha posat en marxa un pla perfacilitar l’adquisició de material informàtic a les entitatsi associacions de la ciutat i per possibilitar la capacitaciód’alguns dels seus membres. Així s’espera millorar lacirculació de la informació, l’accés als serveis i potenciar laparticipació dels ciutadans. A Sabadell, el Casal d’Europaofereix l’emissió en directe del canal Europa, la televisióde la Comissió Europea que transmet –entre d’altrescoses- els debats i les sessions parlamentàries

* * *

La Generalitat ha autoritzat l’ampliació de la demarcacióde cable assignada a la ciutat de Barcelona, ques’ampliarà a Badalona, Sant Adrià del Besòs i SantaColoma de Gramenet.

* * *

El Col·legi de metges de Tarragona i l’Hospital JoanXXIII han posat en marxa la xarxa Galènics, pensadaespecialment per a personal mèdic, d’infermeria ifarmacèutic, però accessible a tothom. Es troba a(http://www.galenics.com).

* * *

finestra oberta / 2

20

Lloguer d’unaOficina deprestacionsavançades,adapatdes anecessitatsreals.

Cable i Televisió de Catalunya espera tenir desplegadala instal·lació bàsica de la seva xarxa de fibra òptica aCatalunya a finals de 1998. Els mesos d’abril i maig s’iniciael cablatge de Girona de manera que abans de finals d’anysigui possible accedir als serveis de televisió per cable i auna connexió a Internet que, tot a l’hora, permeti alliberar lalínia telefònica i proporcioni una velocitat teòrica d’accés350 vegades superior.

* * *

Diverses modalitats d’empreses de serveis d’ofimàticaproliferen aquests mesos a les principals ciutatseuropees. Les característiques bàsiques són: oferta deserveis integrats, servei durant 24 hores inclosos els festius,lloguer per hores. Es tracta de poder disposar per un lloguermòdic, en qualsevol moment i pel temps estrictamentimprescindible, d’una oficina de prestacions avançades. Lamadrilenya Workcenter, amb establiments també a Bilbao,Salamanca i Pamplona, sembla comptar amb el projected’inversions més ambiciós de l’estat. La tendència, desprésde la proliferació de les empreses de treball temporal,apunta cap a la provisió de veritables oficines elàstiques –amida- a lloguer, disponibles immediatament i per períodesconcertats, que continguin l’espai, l’equipament, els serveis iel personal especialitzat que hom requereixi.

* * *

El fabricant HP (Hewlett Packard) ha pactat un acordamb el majorista Computer 2000 per tal de millorar lacobertura del mercat espanyol de PC’s i poder competir enmillors condicions amb IBM que continua ocupant-hi elprimer lloc amb gairebé un 20% (unes 120.000 unitats el1997). Aquesta batalla pel mercat és intensa actualment atot Europa.

* * *

Canal Satélite Digital anuncia previsions de comptaramb 600.000 abonats a finals d’any. En aquest context i laincorporació de la nova generació de decodificadorsdesenvolupats sobre el llenguatge Java, l’empresa espera

finestra oberta / 2

21

La BancaMorganrecomana lafusió de lesplataformesdigitals enprevisió d’unalentaconsolidació delmercatespanyol.

poder ampliar la seva oferta de serveis més enllà del mercattelevisiu estricte, passat l’estiu. Per fer front a la sevaexpansió, CSD ha subscrit un crèdit sindicat a set anys ambun consorci de nou bancs (que inclou Argentaria, CajaMadrid i el BBV i sis entitats estrangeres encapçalades perla Morgan Stanley) per una quantitat de 60.000 milions depessetes. Mentrestant, un informe de la banca Morganrecomana la fusió de les plataformes digitals en previsiód’una lenta consolidació del mercat. Altres estudis filtratsdurant els mesos de març i abril apunten recomanacionscoincidents a partir de l’apreciació d’un marge de negocireduït.

* * *

El conseller d’Indústria Antoni Subirà confirma laintenció, a mig termini, de privatitzar el patrimonigestionat pel Centre de Telecomunicacions: la xarxa detelefonia i transmissió de dades de la Generalitat –queinclou la xarxa Nexus de radiocomunicació mòbil usada pelsMossos d’Esquadra.

* * *

Mitjançant una modificació (llei 5/1998, publicada el 7 demarç) )de la “Ley de Propiedad Intelectual” de 1996, l’Estatespanyol ha incorporat la directiva europea que permetprotegir també les bases de dades.

* * *

Tele 5 declara uns beneficis nets –després d’impostos-de 9.000 milions de ptes. pel 1997, després d’haver tingutuns ingressos bruts de 66.572 milions.

* * *

Microsoft i Sony fan pública una aliança per tal d’avançarcap a l’establiment d’un estàndard compartit de connexióentre els PC’s i els diversos aparells d’electrònica deconsum que s’hi puguin associar. Els esforços inicials secentraran en la convergència entre els PC’s i la TV digital, elvídeo i les cadenes d’alta fidelitat.

finestra oberta / 2

22

* * *

Netscape fa front a la competència –especialmentl’Explorer de Microsoft- fent públics els codis de fonts delnou “Communicator 5.0”, en vies de desenvolupament. Enla lluita per mantenir la seva quota de mercat, l’empresaestà disposada a facilitar gratuïtament el seu nounavegador.

finestra oberta / 2

23

TEMA ESPECIAL: PRESENT I FUTUR DELCABLE A CATALUNYA

Per a l’elaboració d’aquest apartat fem ús de les aportacionsfetes pels participants a la sessió de debat celebrada a laseu de la Fundació Jaume Bofill el passat 23 d’abril. Ambtot, la responsabilitat de les afirmacions contingudes al’informe recau de manera exclusiva en els seus autors.

La discussió es va articular a partir dels següents eixos dereferència:

q Situació actual de les obres d’instal·lació de la xarxabàsica. Terminis, dificultats, ritmes. Previsions a curt imitjà termini.

q Consideracions generals sobre les perspectives derendibilitat i d’usos socials del cable. El dilema televisiucable/satèl·lit en la fase digital. Els serveis d’informació(accés a Internet, serveis interactius, etc.).

q Orientacions actuals de la política en acció sobre lamatèria. Ventall d’opcions possibles. Caracteritzaciódels punts forts i els punts febles de la situació aCatalunya.

q Radiografia dels agents presents en el sector.Determinació del seu grau de dependència (financera,industrial, tecnològica…). Avaluació de les potencialitatsque el desplegament del cable ofereix en termesd’internacionalització econòmica i cultural, d’enfortimentd’un sistema nacional català d’infrastructures, etc.

q Balanç general, recomanacions, suggeriments.

A banda dels moderadors, els convidats que van participaren el debat van ser:

q Cristóbal Escoda Cano, enginyer vinculat alDepartament Tècnic (Projectes) del Centre deTelecomunicacions de la Generalitat de Catalunya(CTGC) 2.

q Joan Francesc Fondevila i Gascón, llicenciat en Ciènciesde la Informació i politòleg, director del Centred’Estudis sobre el Cable (CECABLE)

finestra oberta / 2

24

La televisiódigital terrestre ila televisiódigital persatèl·lit podrienhipotecar laviabilitatcomercial delcable.

Avantatges de lafibra òptica:capacitat,velocitat,seguretat ifidelitat.

La rendibilitatdel cable estavainicialmentbasada, en bonamesura, en elnegoci de la TV.

q Jordi Roig i Zárate, director de l’Escola Universitàriad’Informàtica de Sabadell (UAB).

q Daniel Córdoba, expert vinculat a Cable i Televisió deCatalunya (CTC).

Consideracions generals prèvies:

El cable de fibra òptica ha estat considerat fins ara com elsuport tecnològic comunicatiu més ple de possibilitats. I,particularment, en relació a la TV. Fins ara, semblava quel’evolució lògica era la inversió de papers entre la TV i eltelèfon: el telèfon havia començat a partir de la xarxa de fil iha derivat cap a la transmissió “sense fils”, mentre que la TVhavia derivat de les ones hertzianes al cable3. Actualmentaquest esquema ja no és tan clar. La televisió digitalterrestre (DVB-T) i la televisió digital per satèl·lit semblenpoder hipotecar la viabilitat comercial del cable.

Tot i això, ara com ara, la superioritat tècnica del cablesembla difícilment discutible. La fibra de vidre no és unaevolució del fil d’aram. De fet, representa una discontinuïtattecnològica. La fibra òptica utilitza llum per comptesd’electricitat per transportar informació. D’aquest fet esderiven, en part, els avantatges de la fibra òptica: capacitat,velocitat, seguretat i fidelitat. És veritat que, tal i coms’apunta al “Llibre verd”4, la “competència permanent potmodificar la sort d’una o altra, raó per la qual resulta difícilde predir les arquitectures de la xarxa del demà. Tot i queés possible que això no tingui una gran importància, donatel fet que les aplicacions i els serveis actuals cada vegadadepenen menys de la infrastructura que les transporta”. Arabé, amb l’actual nivell de desenvolupament tecnològic, lesinfrastructures basades en la fibra òptica són netamentsuperiors des del punt de vista de les capacitats i lespossibilitats. La qüestió, però, és que els càlculs derendibilitat del cable estaven inicialment basats, en bonamesura, en el negoci de la TV. Veiem, comparativament id’una manera esquemàtica, les característiques mésdestacades dels suports de difusió de televisió de novatecnologia5:

finestra oberta / 2

25

Televisió Digital Terrestre (DVB-T)

Punts forts:

q Permet la mobilitat en la recepció.q Tecnologia consolidada i temps de desplegament molt

curt.q Qualitat de senyal òptima, també en condicions

precàries de recepció.q Disseny de la xarxa “a mida”, amb relació de programes

variables segons la zona.q Inversió inicial comparativament molt baixa, i costos de

manteniment proporcionals.q Aprofitament total de les infrastructures de difusió de

televisió existents.q Costos de recepció per a l’usuari inferiors a la resta de

les tecnologies de base digital.

Punts febles:

q No gaudeix d’interactivitat directa.q Requereix una planificació i assignació de freqüències

per part de l’Administració pública.

Satèl·lit

Punts forts:

q Prestació de cobertura radioelèctrica quasi completa deforma immediata.

q Alta capacitat.q Inversió inicial ínfima i costos de manteniment baixos.

Punts febles:

q Encara no s’han desenvolupat capacitats d’interactivitat.q Fa difícil la programació local.q Limitacions de continguts en les programacions.q Costos de recepció d’usuari elevats.

finestra oberta / 2

26

Les iniciativeslegislatives enaquestesmatèries al’estat espanyolreflecteixen unamanca de visióestratègica.

El desplegamentdel cable nos’ha concretatfins que latelevisió digitalja ha fet acte depresencia.

Cable

Punts forts:

q Gran capacitat: 500 canals de televisió.q Interactivitat total.q Suport per a tot tipus de serveis de comunicació.

Punts febles:

q Procés d’implantació lent (4-6 anys).q Alta inversió inicial (entre 50.000 i 500.000 ptes. per llar

passada).q Cost de manteniment alt.

Amb aquest quadre comparatiu ja es poden identificaralguns dels factors tècnics clau que condicionen eldesplegament del cable. Cal però, considerar els aspectespolítics i jurídics, així com els econòmics i empresarials.Fem una breu sinopsi abans de passar a descriure lasituació actual.

Dit molt suaument, la característica més destacada de lesiniciatives legislatives en matèria de TV i telecomunicacionsa l’estat espanyol ha estat el seu retard en relació a larealitat social i la manca de visió estratègica. Pel que fa alcable, la llei de liberalització de les telecomunicacions del1997 establia les següents modificacions a l’establert per laLlei de telecomunicacions del cable de 19956:

• Flexibilització dels criteris del control de la inversióestrangera.

• Concessions pera períodes de 25 anys (abans 15 anys).• Telefónica no pot operar abans de 16 mesos des de la

concessió al segon operador (abans 12 mesos).• Flexibilització de l’ús dels sistemes MMDS.• Intervenció de la Comisión del Mercado de las

Telecomunicaciones per a la regulació i el control deles pràctiques empresarials.

• Autorització per a la implementació de la transmissió deveu i simplificació de les condicions per a l’establimentde les interconnexions.

Ara bé, a diferència del que ha passat als Estats Units, i a

finestra oberta / 2

27

Telefónicaencara no potoperar, peròexisteix elconvencimentque ja disposad’unainfrastructura defibra òpticaimportant.

Bèlgica, a Holanda o a d’altres països europeus, aquestmarc teòricament favorable al desplegament del cable nos’ha concretat fins que la televisió digital ja ha fet acte depresencia com la possibilitat més ràpida de multiplicarl’oferta de continguts televisius i amb la DVB-T trucant a laporta. Aquesta coincidència està a l’origen d’una part de lesincògnites que planen sobre el futur immediat del cable aCatalunya i a la resta de l’estat.

Situació actual:

Actualment s’està actuant en el sector del cable des dequatre plataformes diferents:

q La Generalitat a través de la seva xarxa detelecomunicacions.

q Les iniciatives locals desenvolupades en algunsmunicipis (Vilada, casc antic de Girona, L’Escala,Camprodon...).

q Telefónica.q El desplegament de la xarxa bàsica a càrrec de

l’empresa que va obtenir la concessió a les tresdemarcacions en les que s’ha dividit Catalunya per tald’estendre la xarxa: Cable i Televisió de Catalunya(CTC).

Les iniciatives locals són escasses, tècnicamentheterogènies i aïllades. La seva sortida lògica a mig terminipodria ser l’establiment d’acords d’explotació amb CTC. Pelque fa a Telefónica encara no pot operar, però existeix elconvenciment que en aquests moments ja disposa d’unainfrastructura de fibra òptica important, si més no, en termesrelatius. A banda, és clar, de disposar de via d’entrada per filde coure a la pràctica totalitat dels domicilis.

El Centre de Telecomunicacions de la Generalitat deCatalunya CTGC està treballant aprofitant la xarxa demetro i dels ferrocarrils7 (veure’n quadres annexos).Damunt la fibra òptica, també s’està implementant unaS.D.H. de doble anell (5 nodes), i els serveis (commutacióde veu i transmissió de dades). En principi, es tracta degarantir la connexió dels diferents edificis i instal·lacions dela Generalitat, tot i que la xarxa té prou capacitat com per

finestra oberta / 2

28

A finals de 1998CTC pretén tenirconnectades112.000 llars, i el90% abans del2000. Nosembla, però,que aquestaprogramació espugui acompliramb facilitat.

pensar en d’altres usos. L’objectiu immediat és fer possibleun estalvi dràstic i consolidat de la despesa generada perles comunicacions telefòniques. L’extensió de la xarxa de laGeneralitat podria contemplar un acord amb RENFE per tald’explotar les seves infrastructures de fibra òptica8.

La previsió de CTGC és que abans d’un any s’haurà pogutcompletar l’estesa de la seva xarxa. Podem concloure,doncs, que el ritme de desplegament és prou adequat, fetque permet considerar la possibilitat de privatitzar una partde l’explotació amb l’objectiu d’optimitzar el seu rendiment.Les dificultats que poden alentir la programació prevista sónde caràcter tècnic o burocràtic. Burocràtic pel fet que lacomplexitat i la lentitud dels tràmits administratius(municipals, bàsicament) condiciona la planificació. Itècniques o industrials, pel fet que s’ha arribat a una situacióde saturació real de la capacitat de les empresesespecialitzades que poden ser subcontractades per ferl’obra civil d’estesa de la xarxa . Aquesta segona dificultattambé afecta a l’empresa adjudicatària de la segonallicència: CTC.

Pel que fa a CTC, l’estesa de la seva xarxa s’està duent aterme sense cap acord amb Telefónica. La xarxa, encaraincompleta, de Telefónica està canalitzada pel carrer,mentre que CTC aprofita les galeries de metro i lescanalitzacions de Gas Natural (accionista de CTC).Actualment s’està molt avançat el cablejat de Sant Martí,Les Corts, Ciutat Vella i Eixampla. Es pretén tenirconnectades 112.000 llars abans d’acabar l’any (Barcelona,Girona, Tarragona, Lleida, L’Hospitalet i Sabadell), i el 90%abans del 2000. Però no sembla que aquesta programacióes pugui acomplir amb facilitat. De fet, les àrees de mésdensitat urbana són les que es poden connectar mésràpidament i a un cos relativament inferior. Aquest any s’hanaprovat inversions per valor de 14.000 milions de ptes. Lesraons que podrien explicar un cert refredament dels plansde CTC poden ser de diferent ordre: una certa “indefinició”de l’estructura del capital, els interrogants oberts perl’evolució tecnològica i les dificultats generades perl’estratègia empresarial de Telefónica.

Pel que fa al primer aspecte, les tres demarcacions deCatalunya constitueixen un cas singular atès que a CTC

finestra oberta / 2

29

Un copdescartadal’aliança entreRetevisión iAirtel, la tercerallicència detelefonia mòbilpot ser unelementdeterminant.

Telefònicadissenya unaestratègiaintel·ligent iagressiva quecombina lainternacionalització i lainnovació,surtin ambavantatge d’unasituació demonopoli.

És previsibleque elsconsumsculturals lligatsa Internetconcentrinbona part de lanova demandasocial.

participen els dos grups que s’han disputat la resta dedemarcacions de l’Estat: Cableuropa i el grup encapçalatper Endesa. D’altres accionistes com Caixa de Catalunya(Invercatalunya cable SL), Gas Natural o La Vanguardia(TISA CABLE SL) permeten mantenir un cert equilibri.Equilibri que es podria trencar a favor d’una de les duesopcions. Un cop descartada l’aliança entre Retevisión9 iAirtel, l’adjudicació de la tercera llicència de telefonia mòbilpot ser l’element determinant. Per altra banda, després deperdre la “batalla” de Madrid, Cableuropa podria jugar fort aCatalunya (l’altre gran mercat) decantant CTC al seu favor.Tot i això no es pot descartar una opció “independent”.

Els interrogants oberts per l’acceleració de l’evoluciótecnològica i l’estratègia de Telefónica des d’una posicióclarament dominant es reforcen mútuament.

El factor empresarial i el factor tecnològic:

Telefònica està dissenyant una estratègia intel·ligent iagressiva que combina la internacionalització i la innovació,tot actuant com un operador global que surt amb avantatged’una situació de monopoli. D’acord amb aquesta línia detreball, està enfortint l’oferta de continguts per treballar desde totes les plataformes. D’altra banda, Telefónica té unacarta important a la mà: l’optimització de les possibilitats delfil de coure. En efecte, l’ús de les tècniques de modulacióADSL (Asymetric Digital Serial Link) i el recurs a lestècniques de compressió de vídeo poden permetrevelocitats de 6 Mbps i el transport de tres canals de TVdigital simultàniament pel mateix fil. Aquestes prestacionsestan molt lluny del que permet la banda ampla de la fibraòptica, però permeten una relació cost-rendiment òptima10.En aquest sentit, cal tenir present que l’extensió social d’unatecnologia depèn, sobre tot, de la demanda social i de larelació qualitat-preu. Considerem aquests dos aspectes:

q Demanda social: l’impuls inicial del cable o de la TV persatèl·lit ha estat la diversificació de l’oferta televisiva.Podem distingir entre un primer moment de consumcompulsiu i un segon moment de consum selectiu. Ésprevisible que en els pròxims anys els consums culturalsassociats a Internet (particularment si integra serveistelevisius i telefònics) concentrin una bona part de la

finestra oberta / 2

30

A Telefònica lipot interessaralentir laimplementacióde la fibra òpticaper tal deconsolidar laseva posició.

Els factors clauper determinaropcions delpúblic seran elscontinguts, elpreu i lespossibilitatsd’interactivitat.

nova demanda social.q Relació qualitat-preu: L’optimització de les possibilitats

del fil de coure, la TV digital per satèl·lit o l’alternativa dela DVB-T poden permetre satisfer la doble demanda(diversitat oferta TV i Internet a alta velocitat) amb menysprestacions, però amb uns preus molt competitius.

La consideració d’aquests dos factors pot fer pensar que al’operador dominant li pot interessar alentir la implementacióde la fibra òptica per tal de consolidar la seva posició.Aquesta estratègia no nega la possibilitat d’entrar en elcable amb força més endavant.

Podem completar la informació tot considerant de formaesquemàtica la confluència de la dinàmica dels consumsculturals, de l’evolució tecnològica i de les apostesempresarials.

CONSUMS CULTURALS:

q Pel que fa a la televisió, el futur sembla apuntar a lacomplementarietat del consum a la carta i de l’ofertageneralista. L’existència d’una oferta televisiva gratuïta icomparativament bona pot dificultar el “consumcompulsiu” (“pagar per veure”). De fet el públic estàacostumat a no pagar per una oferta raonablementsatisfactòria.

q El que determinarà les opcions del públic no seràl’excel·lència del suport tecnològic. Els factors clau seranels continguts, el preu i les possibilitats d’interactivitat.

q El negoci dels grans operadors telefònics serà Internet.q És previsible l’emergència de les produccions televisives

locals. Els nous sistemes d’edició digital permeten unabaratiment extraordinari de la producció que pot ferviables les emissores locals. Aquest factor interactuaamb la sòlida tradició de comunicació local a Catalunya ila creixent importància dels continguts específics de laprogramació local.

q Importància de la telebanca i de l’ensenyament adistància sobre la base de recursos telemàtics imultimèdia.

q Es pot pensar en dos perfils de consumidor cultural: elque s’identifica amb la diversificació de l’oferta i el quetambé és sensible al valor afegit proporcionat pels

finestra oberta / 2

31

Telefónica,instal·lada en elsatèl·lit i elcoure, potconfiar que elpúblic no vulguiinteractivitatplena fins queno sigui proubarata.

serveis derivats de la interactivitat. El que és impossiblede preveure és quina porció del mercat representencadascuna d’aquestes dues opcions (tot i que a mig illarg termini la interactivitat és el factor decisiu).

EVOLUCIÓ TECNOLÒGICA:

q La concurrència del cable, el satèl·lit i la DVB-Tcoincideix amb les possibilitats d’optimitzar el fil de courei amb les prestacions del MMDS.

q Integració progressiva de telefonia, RTV i Internet.q Ampliació de les xarxes centrals (fibra òptica) i

combinació dels dos suports (xarxa de fibra i connexióde coure), a mig termini.

q Administració domèstica dels serveis telemàtics de d’unordinador central que actua com servidor-distribuïdorconnectat a la xarxa.

APOSTES EMPRESARIALS:

q L’estratègia de Telefónica és la pròpia d’un operador decomunicacions global amb vocació hegemònica. Aixòsignifica jugar la carta del control de la producció i de ladistribució, però també la indústria de l’entreteniment i dela informació. Còmodament instal·lada en el satèl·lit i elcoure, pot confiar que el públic no vulgui interactivitatplena fins que no sigui prou barata per a ser acceptadamassivament.

q La viabilitat empresarial de Retevisión passa per actuarcom un operador global. Això significa entrar en latelefonia mòbil i, eventualment, en el cable. Un actiu moltimportant de Retevisión és la propietat de la xarxa delsenyal terrestre (futur DVB-T)11. Una opció estratègicaintel·ligent de Retevisión podria ser una aposta decididapel cable. La definició del joc d’aliances empresarials idels paquets accionarials pot condicionar aquesta opció.

q Canal+/Sogecable necessita fer migrar de Canal+ aCanal Satélite Digital (en especial, tenint en compte laincògnita de la renovació de la concessió de la TVterrestre l’any 2000). Aparentment, Sogecable està fentuna aposta pel satèl·lit com a plataforma pròpia dedistribució i per la DVB-T o el cable com a destinatarisde part dels seus continguts “captius” (Cinemanía, p.ex.).

finestra oberta / 2

32

L’opciósocialment mésjustificada irendible seria elfomentsimultani de laTV digitalterrestre (DVB-T) i del cable.

Conclusions:

Des del punt de vista de l’Administració (Generalitat,Ajuntaments…), les opcions polítiques en el camp del cable,les telecomunicacions i les TIC haurien de procurar garantir,com a mínim, el següents objectius:

q Un nivell d’infrastructures prou desenvolupat perassegurar un desenvolupament òptim del teixit productiu.Cal preveure les condicions de la seva actualitzaciótècnica12.

q Un marc adequat al desenvolupament d’una indústriacultural i audiovisual potent i descentralitzada.

D’acord amb aquests objectius, l’opció socialment mésjustificada i rendible seria el foment simultani de la TV digitalterrestre (DVB-T) i del cable.

Pel que fa a l’àmbit de l’empresa, ja hem assenyalat que laposició de partida de Telefónica fa que l’opció més segurasigui explotar al màxim les possibilitats del satèl·lit i el fil decoure, tot marcant el ritme de mutació tecnològica, mentreconsolida la seva posició hegemònica. L’estratègia méssòlida dels seus competidors podria ser l’aposta per la DVB-T i pels serveis associats a la interactivitat des d’ara mateix.És a dir, optimització del senyal terrestre i inversió en lainnovació tècnica amb més projecció de futur. Aquestaopció potser no és la que proporcionarà més rendibilitat acurt termini, però és la que pot garantir un posicionamentòptim a 5 o 10 anys vista.

finestra oberta / 2

33

Durant els 70 vaconstituir-se unnou paradigmatecnològic alvoltant de latecnologia de lainformació.

COMENTARIS SOBRE BIBLIOGRAFIAESCOLLIDA

Manuel CastellsLA ERA DE LA INFORMACIÓN.ECONOMÍA, SOCIEDAD Y CULTURAVol. 1: LA SOCIEDAD REDAlianza editorial, Madrid, 1997.(590 pàg.)

Aquesta ambiciosa obra en tres volums del sociòleg ManuelCastells, que hi ha treballat durant 12 anys, va aparèixer enanglès el 1996 i es troba ara en curs l’edició en castellà. Debon començament, el treball de Castells va rebre l’avald’autoritat de figures de la sociologia com AnthonyGiddens, Alain Touraine o l’actual president del Brasil,Fernando Henrique Cardoso, però, sobretot, va constituir-seen un punt de referència imprescindible del gran debatactual que congrega les diverses branques del pensamentsocial al voltant d’un hipotètic canvi de civilització en marxa.Aquest canvi profund, expressat per la transformació de lesformes de producció i de relació social, hauria estat propiciatper l’aplicació intensiva de les noves tecnologies,especialment les relatives als camps de la informàtica i lestelecomunicacions. La centralitat d’aquests temes en lareflexió de Castells i la seva capacitat d’explorar amb ungran desplegament d’informació recent i de perspicàciaanalítica la complexitat de manifestacions d’aquesta crisi decanvi l’han convertit en molt pocs mesos en una mena declàssic del pensament en aquesta fi de mil·lenni.

Segons l’autor, en la dècada de 1970 va constituir-se unnou paradigma tecnològic organitzat al voltant de latecnologia de la informació. La revolució que va suposar laràpida implantació d’aquesta tecnologia va anar provocant,a partir dels anys vuitanta, una veritable reestructuració delsistema capitalista que ha derivat en el sorgiment d’un noumodel de desenvolupament: l’informacional, clau del’extensió i el rejoveniment del capitalisme. En aquest model

finestra oberta / 2

34

El distintiu en lasocietatinformacionalseria el fet quela generació, elprocessament ila transmissióde la informaciósón la clau de laproductivitat idel poder.

de capitalisme informacional és característic que elconeixement esdevingui la principal font de productivitat.

Encara que la informació i el coneixement hagin estatfonamentals en totes les societats, el distintiu en la nostrasocietat informacional seria el fet que la generació, elprocessament i la transmissió de la informació esdevenen laclau de la productivitat i del poder. En aquest context,marcat per la globalització de l’economia i de la cultura, “latendencia social y política característica de la década de1990 es la construcción de la acción social y la política entorno a identidades primarias (...) Los primeros pasoshistóricos de las sociedades informacionales parecencaracterizarse por la preeminencia de la identidad comoprincipio organizativo”.

El tema de la identitat és objecte central de la reflexió deCastells en el segon volum de l’obra, que comentarem enun informe posterior, però és un punt de referènciapermanent en les preocupacions de l’autor per establir lesvies de la reconstrucció dels subjectes històrics quecomencem a habitar l’esfera informacional.

Castells repassa la vertiginosa història de la informàtica i lamicroelectrònica en el procés d’haver de fer front,simultàniament, des dels EUA, als reptes de canvi econòmicsuscitats durant la crisi del petroli, a l’estímul innovadordesencadenat per la carrera de l’espai o a la pugna perdisposar d’una clara superioritat tecnològica militar en elcontext de la confrontació de blocs (aquests dos últimsfactors sintetitzats en el somni reaganià de la “guerra de lesgalàxies”). Destaca com les noves tecnologies de lainformació van arribar a implantar-se per la coincidència de“programas de macroinvestigación y extensos mercadosdesarrollados por el Estado, por una parte, y la innovacióndescentralizada por una cultura de creatividad tecnològica ymodelos de rápido éxito personal, por la otra”. Amb l’èxit deles noves tecnologies van anar mostrant-se lescaracterístiques principals del nou model/paradigmatecnològic/informacional: les tecnologies tenen la informaciócom a primera matèria bàsica; la capacitat de la tecnologiaper produir efectes en tots els ordres de la vida; la capacitatd’aquestes tecnologies per interconnectar-se i crear xarxes;la seva flexibilitat (tenen una naturalesa que els permet

finestra oberta / 2

35

reconfigurar-se i reorganitzar-se); la seva capacitat per anarconvergint en una mena de sistema de sistemes integrats.

Partint de la consideració que “la rentabilidad y lacompetitividad son los determinantes reales de lainnovación tecnológica y el crecimiento de la productividad” iapuntant que la causa real de fons de la crisi econòmicaoccidental de la dècada dels setanta no va ser degudaprimordialment a la crisi dels preus del petroli, sinó a “laincapacidad del sector público para seguir expandiendo susgastos”, Castells mostra com l’adopció de les novestecnologies de la informació va ser decisiva en la resoluciód’aquella crisi econòmica per la via de la reducció delscostos de producció, l’augment de la productivitat,l’ampliació del mercat i l’acceleració de la rotació del capital.La massiva inversió en infrastructures de la informació i lacomunicació durant els anys vuitanta i l’acceleració delprocés de globalització en serien una prova.

L’economia informacional es caracteritza per la globalització(del capital, del treball, dels mercats, de la ciència i latecnologia) i pel fet d’incorporar la nova lògica de lacomunicació i la informació a tots els processos deproducció i distribució prèviament existents, siguin de l’àmbito del sector que siguin. Per això, “la economia industrialtuvo que hacerse informacional y global o derrumbarse”.

Aquesta globalització, però, condicionada per factors com ladivisió internacional del treball, és paradoxalmentregionalitzada (“Lo que resulta crucial en la sociedadinformacional es la interacción compleja entre institucionespolíticas con bases históricas y los agentes económicoscada vez más globalizados”) de manera que estimulaestratègies de creixement diferents en un marc altamentcompetitiu. Castells, doncs, constata que l’economia globalés “asimètrica” y diagnostica que “el surgimiento delcapitalismo de crecimiento rápido del Pacífico asiático es,con el fin del Imperio soviético y el proceso de unificacióneuropea, uno de los cambios estructurales más importantesque están ocurriendo en el mundo al terminar el siglo”.Aquest creixement ràpid es dóna sobretot als països que esmostren capaços d’adoptar massivament les novestecnologies de la informació i la comunicació. Tanmateix,degut en bona part al retard en la seva reorientació, van

finestra oberta / 2

36

Apareixenprocessosd’exclusió degrans àreeseconòmiquescom és el casd’una proporciósignificativad’Àsia i lamajoria dezones del’Amèrica llatinai d’Àfrica.

La utilitzacióintensiva de lesnoves tecnolo-gies permetencriteris dedescentralitza-ció, participaciói coordinacióque convertei-xen en obsoletsels models de laempresa verticaltradicional.

L’informa-cionalisme ésun nou mode dedesenvolupa-ment que altera,però que nosubstitueix, elmode deproducciódominant.

manifestant-se processos d’exclusió de grans àreeseconòmiques com és el cas d’una proporció significativad’Àsia i la majoria de zones de l’Amèrica llatina i d’Àfrica. Ical no perdre de vista que, com apunta l’autor, “lairrelevancia (desde el punto de vista del sistema) es unacondición más amenazadora que la dependencia”.

L’economia informacional que emergeix en contextos tandesiguals té com a fonament la confluència d’un nouparadigma tecnològic amb la implantació d’una nova lògicaorganitzativa. D’organització del treball i, finalment,d’organització de les relacions socials. En aquest procés dereorganització social li correspon un papel central aldesplegament de les empreses-xarxa i de les xarxesd’empreses: “la unidad operativa actual es el proyectoempresarial, representado por una red, y no las empresasconcretas o grupos de empresas”. La utilització intensiva deles noves tecnologies, en una carrera per la flexibilitat de lesestructures productives i de comercialització, permetl’aplicació de criteris de descentralització, participació icoordinació que converteixen en lents i obsolets els modelsde la gran empresa vertical tradicional.

La interconnexió ha esdevingut “la clave de la flexibilidadorganizativa y la actividad empresarial”, perquè l’objectiuprincipal consisteix a “generar conocimiento y procesarinformación con eficacia (...) adaptarse a la geometríavariable de la economía global”. Per Castells,l’informacionalisme és un nou mode de desenvolupamentque altera, però que no substitueix, el mode de producciódominant i en el qual, “por primera vez en la historia, launidad básica de la organización económica no es unsujeto, sea empresarial (como el empresario o la familiaempresarial) o colectivo (como la clase capitalista, laempresa, el Estado)”, sinó que la veritable unitat bàsica ésla xarxa.

Castells critica les visions “postindustrialistes” del canvi enmarxa –amb la seva referència a la desaparició del mónindustrial- i també aquell mecanicisme evolutiu que fapassar l’economia del predomini de l’agricultura, alpredomini de la indústria i, després, al predomini delsserveis, com a claus interpretatives de les actualstransformacions. Ell assenyala les següents característiques

finestra oberta / 2

37

Els problemesderivats del’alteració de lesrelacionslaborals i lareducció del’Estat delbenestargeneraranproblemesconsiderables.

comunes fonamentals entre les diverses societatsinformacional:

q la progressiva desaparició de l’ocupació agrícola;q el descens de l’ocupació industrial tradicional;q l’augment tant dels serveis a la producció com dels

serveis socials;q la diversificació de les activitats de serveis generadores

d’ocupació;q el creixement del nombre de feines de caràcter executiu,

professional i tècnic;q la formació d’un proletariat de “coll blanc”: d’oficinistes i

venedors, l’estabilitat de l’ocupació al comerç minorista;q l’increment simultani dels nivells més alts i més baixos

de l’escala ocupacional;q la millora relativa general de l’estructura ocupacional:

increment de l’ocupació de més alta formació iqualificació.

Malgrat això, els problemes derivats de l’alteració del marcde les relacions laborals i la reducció a l’occident europeudel paper de l’Estat del benestar (més per la pressió delmodel nord-americà que no pas per la competència del’esclavatge del sud-est asiàtic) seran molt considerables;sobretot a mesura que vagi desapareixent bona part deltreball més rutinari o més mecànic i s’aprofundeixi lasegregació social en funció de l’educació. En conseqüència,mentre la magnitud de molts dels problemes dependrà de laduresa de la competència internacional, probablementtrobarem que “nuestras sociedades tendrán que escogerentre el desempleo masivo (...) o una redefinición del trabajoy el empleo, abriendo el camino para una reestructuracióntotal de la organización social y los valores culturales”. Sil’aposta per la segona opció no és prou àgil, imaginativa iradical ningú sembla en condicions de poder evitar lacreixent dualització.

Després d’una primera part de descripció i anàlisi del nouordre econòmic informacional, l’autor avalua el nou modelde cultura que s’està desenvolupant en aquell marc i elreajustament de la vida quotidiana que tot plegat estàcomençant a comportar.

El nou sistema tecnològic –i no podria pas ser d’altra

finestra oberta / 2

38

El nou sistematecnològic estàcanviant elnostre sistemade codissimbòlics i decomportaments.

La gestaciód’Internet, apartir deconnexionsentre interessosmilitars, lacontracultura ila universitat, ésl’exemple mésparadoxal delcurs seguit perla novatecnologia.

manera- està canviant el nostre sistema de codis simbòlics ide comportaments. El protagonisme creixent i la capacitatd’adaptació dels mitjans de comunicació (de la televisió finsa Internet) els converteix en l’eix fonamental de laconstrucció de la nova cultura: després de treballar, elconsum de mitjans ha esdevingut la segona gran activitat dela major part de la humanitat i, amb el pes de la televisió, lamés important d’entre les realitzades a l’àmbit domèstic.Després de referir-se a l’ús abusiu que va arribar a fer-se deles nocions de comunicació de masses i de cultura demasses, i atenent a les últimes orientacions cap a laconvergència entre mitjans i cap a la proliferació delmultimèdia, Castells apunta que, malgrat tot, “no estamosviviendo en una aldea global, sino en chalecitosindividuales, producidos a escala global y distribuidoslocalmente”.

La gestació d’Internet, a partir de connexions com a mínimparadoxals entre els interessos militars, la contracultura i launiversitat, és l’exemple més transparent del curs seguit perla nova tecnologia i dels efectes que pot provocar. Potser nopodrà emular mai l’èxit d’implantació ràpida d’un mitjà comla televisió (tot i que els seus inicis van ser prou precaris...),però ha aconseguit una penetració vertiginosa entre lapoblació més culta que en pot condicionar eldesenvolupament. Hi trobem barrejats usos relatius a novesformes de treball, circulació de la informació, cultura,entreteniment, via relacional... tot i que “es una revoluciónque se está desarrollando en oleadas concéntricas,iniciadas en los niveles más elevados de educación yriqueza, y probablemente incapaz de alcanzar a grandessegmentos de las masas incultas y los países pobres”.Juntament a l’interessant fenomen del sorgiment de les“comunitats virtuals” o a l’existència d’un catàleg d’usos“alternatius” de més o menys impacte, Internet està teixintun marc global de referència per unes élites locals depropensió cosmopolita, mentre el mercat massiu de consumde les majories sembla bastir-se a partir del multimèdia,especialment el d’entreteniment i el recreatiu. El previsiblenou imperi del multimèdia integrarà un “model cognitiucomú” i, enmig d’una batalla duríssima pel control delscontinguts, mentre es proclama a quatre vents la victòria dela interactivitat, afavorirà l’establiment de dues poblacionsben diferents: “los interactuantes i los interactuados”.

finestra oberta / 2

39

Internet estàteixint un marcglobal dereferència perunes éliteslocals depropensiócosmopolita.

El mercatmassiu deconsum de lesmajories semblabastir-se a partirdel multimèdia,especialment eld’entretenimenti el recreatiu.

En plena implantació de la “cultura de la virtualitat real” caldetectar, segons Castells, que el nou sistema decomunicació també “transforma radicalmente el espacio y eltiempo (...) Las localidades se desprenden de su significadocultural, histórico y geográfico, y se reintegran en redesfuncionales o en collages de imágenes, provocando unespacio de flujos que sustituye al espacio de lugares”.

Per imperatiu econòmic i de les necessitats de circulació dela informació s’han establert unes noves xarxes queenllacen ciutats, governs i grans empreses, que dibuixenuns veritables corrents d’abast planetari i que alteren elsvells vincles determinats per la proximitat (determinaciófonamental de la combinació espai-temps). La connexióentre els mercats borsaris i els inversors de tot el món enrègim de simultaneïtat (“temps real”, diuen) és un exempledel pes creixent d’aquest espai de fluxos que ens apropa ala idea d’una ciutat de ciutats –on, és clar, no hi caben pasla majoria-, una extremadament selectiva “ciutat global”:

“La ciudad global no es un lugar, sino un proceso. Unproceso mediante el cual los centros de producción yconsumo de servicios avanzados y sus sociedades localesauxiliares se conectan en una red global en virtud de losflujos de información, mientras que a la vez restanimportancia a las conexiones con sus entornos territoriales”.

També algunes ciutats, ara de les “realment existents”,esdevenen veritable “tecnópolis” en la mesura queconcentren una gran quantitat de “mitjans d’innovació” enuna relació sinèrgica, cosa que els permet disposar deplataformes de producció industrial de gran valor afegit enles quals el component bàsic del mateix procés industrial ésel coneixement. En la societat informacional, la detecció deles noves pautes de treball i del desplegament de moltesactivitats bàsiques lligades a l’educació, el consum, lasalut..., associades a la implantació de les xarxes detelecomunicacions, porten l’autor a considerar que la ciutatinformacional en construcció “no es una forma, sino unproceso, caracterizado por el dominio estructural delespacio de los flujos”. Als EUA, el perfil de la ciutatinformacional mostra una combinació de factors com “elrápido desarrollo exurbano, la decadencia de las ciudades

finestra oberta / 2

40

Les megaciutatsen construcciósón els punts deconnexió de lesxarxes globals iels veritablespuntsd’ancoratge del’espai delsfluxos.

centrales y la obsolescencia del entorno suburbanoconstruido”. Però tant a Europa com a d’altres llocss’observa la “separación entre el significado simbólico, lalocalización de las funciones y la apropiación social delespacio en el área metropolitana”. Tanmateix, el procés mésgeneralitzat, i que mostra una força especial en àrees derecent industrialització, és el de l’aparició de lesmegaciutats, vistes per Castells com el veritable modeld’urbanització del tercer mil·lenni. En la seva visió “lasmegaciudades no pueden ser consideradas sólo en cuantoa su tamaño, sino en función de su poder gravitacionalhacia las principales regiones del mundo (...) Lasmegaciudades articulan la economía global, conectan lasredes informacionales y concentran el poder mundial”.

Aquestes megaciutats en construcció són els puntsfonamentals de connexió de les xarxes globals de tota menai els veritables punts d’ancoratge de l’espai dels fluxos que,per Castells, és el responsable de l’organització del’economia informacional global: “El espacio de los flujos esla organización material de las prácticas sociales en tiempocompartido que funcionan a través de los flujos”. Mitjançantaquest fluxos, les élites “cosmopolites” accedeixen fàcilmenta la creació unificada d’una cultura compartida que ja nomanté vincles amb la resta de la gent perquè, al capdavall,cada vegada més, mentre que “las élites són cosmopolitas”,resulta que el comú de la gent continua sent majoritàriament“local”.

El desarrelament de les élites facilita l’aparició i la difusió decerts plantejaments nous, emparentats amb les visions deltipus de “la fi de la història”, que Castells titlla, potser massaindiscriminadament, de postmoderns: “lo que en realidadhacen la mayoría de los posmodernos es expresar, entérminos casi directos, la nueva ideología dominante: el finde la historia y la superación de los lugares en el espacio delos flujos”. En aquestes condicions, “quizá nos dirijamoshacia una vida en universos paralelos, cuyos tiempos nopueden coincidir porque están urdidos en dimensionesdiferentes de un hiperespacio social”.

De manera complementària a la reconformació de ladimensió de l’espai en la societat informacional, organitzadaal voltant dels fluxos, aquesta societat-xarxa trenca la

finestra oberta / 2

41

La tendènciasocial dominantés l’establimentd’unapreeminència dela morfologiasocial peldamunt del’acció (socio-política).

Ens encaminemcap a un estadien el qual lacultura hadominat lanatura fins alpunt que la potarribar aconvertir en unamera formacultural.

tradicional concepció lineal, seqüencial i cíclica del temps.En resulta una dimensió del temps que “es la mezcla detiempos para crear un universo eterno, no autoexpansivo,sino autosostenido, no cíclico sino aleatorio, no recurrentesino incurrente: el tiempo atemporal (...) presente eterno”.L’espai dels fluxes reformula el temps, “disuelve el tiempodesordenando la secuencia de los acontecimientos yhaciéndolos simultáneos, con lo que instala a la sociedad enuna efimeridad eterna”. D’aquí el contrast entre “laatemporalidad, estructurada por el espacio de los flujos” y“las temporalidades múltiples y subordinadas, asociadascon el espacio de los lugares”.

La tendència social que Castells considera dominant a l’erade la informació és l’establiment d’una preeminència de lamorfologia social pel damunt de l’acció (socio-política) quees concreta en el desplegament de la societat de xarxes(societat-xarxa), vertebrada i dinamitzada per uns fluxos quedeterminen les noves modalitats d’hegemonia. Llavors,encara que les xarxes siguin concebudes com estructuresobertes, capaces d’expandir-se il·limitadament mentre hihagi disponibles els mateixos codis de comunicació, en unordre com aquest, el poder acaba per esdevenir una menade “capitalista colectivo sin rostro, compuesto por los flujosfinancieros que dirigen las redes electrónicas”.

Per l’autor, en les condicions de la societat-xarxa, mentreque el capital s’organitza globalment, el treball tendeix aindividualitzar-se, de manera que la contradicció capital-treball i la contradicció entre la classe capitalista i lesclasses treballadores queden immerses en una oposició“encara més fonamental”: la que es dóna entre “la lógicadesencarnada de los flujos de capital y los valores culturalesde la experiencia humana”.

L’aparició de la societat-xarxa és presentada a lesconclusions de l’obra com un veritable canvi qualitatiu enl’evolució de l’experiència humana. Castells planteja que siel món preindustrial s’havia caracteritzat pel domini de lanatura sobre la cultura, i la industrialització haviarepresentat fins ara el domini de la natura per la cultura, ensencaminem cap a un estadi en el qual la cultura va referidadirectament a la cultura, havent dominat la natura fins alpunt que la pot arribar a convertir en una mera forma

finestra oberta / 2

42

L’obra deCastells és unade les obresméssuggeridoressobre el sentitgeneral de lestransformacionssocials en cursen aquestanostra època.

cultural. Des d’aquesta perspectiva, hom podria considerarque les propostes de l’ecologisme, per exemple,persegueixen en bona part una “reconstrucció de la naturacom una forma cultural ideal”.

Finalment, segons el discurs de Castells, en els nostresatabalats dies de fi de segle, hauríem assolitcol·lectivament –tot i que ben desigualment- un grau tanelevat de coneixement i d’organització social que entraríemen una nova era (un món informacional, predominantmentsocial); una nova era marcada per l’autonomia de la culturafront a les bases materials de la nostra existència.

* * *

La era de la información és un text complex, que alternacapítols fonamentalment informatius i descriptius ambalguns de to assagístic i d’altres de voluntat primordialmentteoritzadora. Això i la seva extensió considerable dificultenel seu ús com a material de lectura de gran difusió.Tanmateix, la seva rendibilitat és molt alta com a llibre dereferència que permet actualitzacions i l’obtenció d’un ampliregistre de suggeriments en camps fonamentals de lesciències socials, particularment l’economia i la sociologia,però també la geografia humana i –potser més en els altresvolums que no pas en aquest primer- la politologia,l’antropologia de la vida quotidiana i de la cultura, o lesciències de la comunicació. Es tracta, sens dubte, d’una deles obres més suggeridores i de més volada editades elsúltims anys sobre la complexa qüestió de la naturalesaprofunda i el sentit general de les transformacions socials encurs en aquesta nostra època. Un antídot recomanablecontra la perplexitat i contra la mera rendició davant lesdiverses manifestacions del mal anomenat “pensamentúnic”.

finestra oberta / 2

43

El treball deCebrián calinscriure’l en larelació de llibresd’èxit ques’apropen a lacaracteritzaciódels canvis delmón.

Les reflexions deCebrián revisen icontinuen les deJoan Majó,sense que puguianar gaire mésenllà.

Juan Luis CebriánLA REDCÓMO CAMBIARÁN NUESTRAS VIDASLOS NUEVOS MEDIOS DE COMUNICACIÓNEd. Taurus, Madrid, 1998.(198 pàg.)

Aquest llibre de reflexió general sobre els canvis associats al’adopció creixent de les noves tecnologies de la informació ila comunicació, assajant un balanç dels beneficis i delsriscos que el procés comporta, és el resultat d’un informeencarregat pel Club de Roma. L’obra compta amb unapresentació de Ricardo Díez Hocheitner, president del Clubde Roma (“El comienzo de un debate”), i un molt interessantpròleg (“Promesas y peligros de la tecnología digital”) deDon Tapscott, autor de la important obra de referència TheDigital Economy, i de la recent Growing Up Digital: The Riseof the Net Generation.

El treball de Cebrián, assistit i assessorat per algunsexperts, cal inscriure’l en la relació de llibres d’èxit ques’apropen a la caracterització dels canvis del móncontemporani buscant una interpretació discernidora quecalmi les angoixes de dubte dels possibles lectors. I tambého fa amb un instrumental de reflexió i anàlisi que, partintd’unes pinzellades de divulgació tecnològica, pren elementsde diverses ciències socials i, mentre procura introduirexplicacions ordenades d’allò que passa, va suggerintpropostes d’actitud davant l’allau de novetats. En dos anys,hem passat de veure convertida en best-seller mundiall’apologia integrada i arrogant -però ben informada ipedagògica- de Nicholas Negroponte al seu Being Digital, areconèixer la ponderació, el bon sentit i l’ampla perspectivade Joan Majó a Xips, cables i poder. En alguns aspectes lesreflexions de Cebrián revisen i continuen les de Joan Majó,sense que pugui anar –no sembla que ningú estigui prou encondicions de fer-ho, per ara- gaire més enllà.

En general, molts d’aquests llibres, adopten un to i unesmaneres de manual d’orientació. Manuals d’orientació per apersones cultes que han encaixat malament les llarguestemporades instal·lades en la confusió. Aquella nodrida però

finestra oberta / 2

44

Les novestecnologiesprovoquen novesformes depercepció de larealitat quedesdibuixen enmolts aspectesles fronteresentre el real, elvirtual il’imaginari.

selecta minoria il·lustrada que, davant la incomoditat de nosaber quina presa de posició acabaria resultant méscorrectament progressista, més convenientment liberal, omés decididament actual, ha desenterrat la vella ètica pertornar-li un lloc central en el pensament social, pocs anysdesprés del final de les grans certeses de la modernitat. Niapocalíptics, ni integrats; d’acord. Però tot són preguntes.De tot el nou, ¿què és realment decisiu? Canviarà tot tanràpidament com vaticinen alguns? És imprescindibleconnectar-se immediatament i amb fruïció per tal de noconvertir-se en un aspirant a la condició de fòssil? A quibeneficia finalment la direcció que van prenent els canvis?...

En La red hi observem amb claredat una reflexió pausada,reposada, i també una franca voluntat d’estil. És un llibred’escriptura clara i molt entenedora, però molt treballat inomés en aparença superficial. L’òrbita política il’obediència empresarial de l’autor l’obliguen a ser caut,precís i a circular pels matisos. Potser el llibre té unaarrencada inevitablement tòpica, un punt decebedora. Peròaviat l’autor demostra una sòlida capacitat de donar comptede la complexitat de la qüestió abordada.

Les noves tecnologies, que es distingeixen per la sevacapacitat de ser complementàries les unes de les altres i deconvergir entre elles, provoquen unes noves formes depercepció de la realitat –la base de qualsevol forma deconeixement- que desdibuixen en molts aspectes lesfronteres entre el real, el virtual i l’imaginari.

En opinió de Cebrián, la societat digital estaràcaracteritzada sobretot per la gran importància que tindranles xarxes, incloses les que anomenem ‘intranets’. Alrespecte, després de recordar les opcions inicials –i nonomés les inicials- de Bill Gates per incorporar laintel·ligència als terminals i no pas a les xarxes, mostra comles noves tendències apunten cap una ubicació de laintel·ligència a les xarxes. I en aquest punt argumenta que“las tecnologías que basan sus recursos en la red i no enlos terminales son las preferidas por las grandes operadorasde telecomunicaciones, pues les permitirán ofrecer unmayor número de servicios a sus clientes a un más bajocoste”. És una manera de veure-ho cada dia méscompartida.

finestra oberta / 2

45

Per Cebrián hi haurgència enestablir algunsmecanismes decontrol queevitin laconversió de laxarxa de xarxesen un territorisense llei.

No pot sorprendre que l’autor, en referir-se a Internet, posil’èmfasi a destacar els greus perills que comporta la sevamanca de regulació. Tot i reconèixer que en eldesplegament espontani d’Internet hi trobem algunes clausbàsiques per explicar el seu èxit i el seu ràpid creixement,Cebrián centra la seva reflexió en la urgència d’establiralguns mecanismes de control que evitin la conversió de laxarxa de xarxes en un territori sense llei. La paradoxapositiva emanada de la combinació d’autoorganització i uncert grau de caos i desordre, contindria també –conté- lallavor del descontrol generalitzat i la inseguretat. Aquestsfactors, segons Cebrián, ja estan afectant negativamentl’evolució d’Internet, que es veu utilitzada per dur a termeactivitats il·legals i antisocials. Davant la pèrdua de lacapacitat de l’Estat per exercir els mecanismes de controlque havien estat habituals en un context cultural menysglobalitzat, més protector i més paternalista, resultaimprescindible arribar a algunes vies de consensinternacional per tal de convertir valors ètics fonamentals engaranties operatives pel funcionament de la xarxa.

En un ordre complementari, La red vol combatre algunaeufòria quantitativa poc justificada perquè resulta evidentque “más información no significa muchas veces otra cosaque mayor confusión”, o que “un exceso de oferta nopermite, a veces, ejercer las opciones de maneraadecuada”. En aquestes condicions de saturació de l’oferta ide manca de garanties sobre la procedència i el rigor de lesdades o les notícies, és clar que “los poseedores de untítulo o de una marca que haya obtenido ya elreconocimiento del mercado tradicional tendrán muchoandado a la hora de competir en el ciberespacio”.

Aquesta qüestió esdevé fonamental per Cebrián perquè,encara que la interactivitat i la globalitat puguin asseguraruna certa llibertat d’opció als usuaris o consumidors, enstrobem que “en la sociedad global de la comunicación sónlos poseedores de los contenidos los que acabanimponiendo sus criterios”, i, en conseqüència, “losparadigmas sociales que encarnan, los modelos decomportamiento que sugieren, terminarán por transformar elsistema tradicional de valores”. És per això, doncs, que“únicamente si lo hacen de manera positiva y coherente

finestra oberta / 2

46

Els mitjans decomunicació hanprovocat unareordenacióabsoluta deltemps i del’espaidomèstics.

L’exclusió debona part de lapoblació mundialdel procés detransformacióeconòmica icultural ensaboca a unasocietat dual.

podremos afirmar que, efectivamente, nos hemos vueltomás humanos gracias a las nuevas tecnologías”.

Els mitjans de comunicació concentren cada vegada més lanostra atenció i han provocat una reordenació absoluta, unanova determinació, del temps i de l’espai domèstics. I, enaquest procés, ha guanyat terreny la individualització de larelació amb els mitjans: “el zapping es un ejemplo incipientede la relación cada día más acusadamente personal quemantienen los usuarios con los medios de comunicación”.Simultàniament, enmig de l’impacte combinat de la televisiói l’ordinador, hem pogut descobrir que la pantalla creaaddicció i que comencem a generar tot un seguit depatologies lligades a la “ciberdependència” (“una actitudpasiva, receptiva, casi hipnótica, del usuario”). Algunesd’aquestes patologies s’acaben traduint en problemesd’identitat, com en el cas dels entusiastes del on-line que“padecen la alucinación de pertenecer a una tribu universal”.Per Cebrián el nus del problema rau en el fet que “el valordel esfuerzo en la consecución de las cosas, la noción deltiempo como acumulación de experiencia, no caben enunas redes por las que se circula a millones de bites porsegundo”.

Després d’un pronòstic sobre el futur ple d’incerteses quepatiran les grans companyies telefòniques –pronòsticd’inspiració no només imputable al conflicte entreTelefónica i Prisa-, en contrast amb l’elogi al satèl·lit,Cebrián s’endinsa en el gran tema de la capacitatdiscriminadora i segregadora de les tecnologies de lainformació i la comunicació (“más de la mitad de lapoblación del mundo no ha usado jamás un teléfono”).Efectivament, l’exclusió de bona part de la població mundial–la més pobra- del procés de transformació econòmica icultural ens aboca a una societat dual. I aquesta dualització,que ja existia en el punt de sortida, sembla aprofundir-secada vegada més, mentre les accions correctores apareixentímides, limitades i insuficients. Davant d’això, l’autorreprodueix un paràgraf d’Ignacio Ramonet en el quals’exposa com una visió mitificada de la “democràciaelectrònica” pot derivar fàcilment en “linxament electrònic”.Seríem, llavors, davant la “intercatividad delcibercretinismo”.

finestra oberta / 2

47

Es passara d’unaorganització dela producciógovernada perl’oferta a unaaltra on imperala demanda.

Per aquesta via tornem a topar amb Internet i amb laconstatació que “abandonar en manos de las grandescorporaciones internacionales la decisión del gobierno deInternet es simplemente ominoso”, perquè suposa una“inadmisible atribución de poder a aquellos que no tienenlegitimación de ningún tipo para ejercerlo”. Per això ésfonamental establir codis de comportament de caràcteruniversal i, sobretot, resulta imperatiu “prohibir elanonimato”. Per Cebrián la qüestió de l’anonimat és la claude volta que explica la facilitat amb la que “narcotraficantes,mercaderes de armas y, en general, toda clase de mafiasinternacionales se sirven de las infopistas para burlar loscontroles a que están sometidos en el mundo real”. Per tant,davant del fet que constantment assistim a la violació dedrets i llibertats en nom d’una peculiar concepció“fundamentalista” de la llibertat d’informació i d’expressió,resulta urgent i imprescindible “poner en pie una legislacióninternacional referida al conjunto de los problemasplanteados por la sociedad global de la información”.

En l’avaluació de la transcendència econòmica de larevolució de la informació, Cebrián destaca principalmentaspectes com: els pas d’una orientació vers l’economiad’escala a una orientació vers les economies de“coordinació” en ordre a l’obtenció de “cadenes de valor”;l’avantatge de valor afegit inicial que tenen les marquestradicionals en el creixent comerç electrònic; el salt d’unaorganització de la producció governada per l’oferta a unaaltra on impera la demanda; la possibilitat d’arribar adisposar d’alguna “unitat de valor electrònica” (monedadigital) com a instrument de pagament, amb tots elsbeneficis i riscos que comportaria; la proliferació de les mésvariades formes de teletreball amb la flexibilització d’horarisi ubicacions que comporta, i les dificultats dels sindicats permoure’s en la nova situació...

La caducitat del saber, la necessitat permanentd’actualització i d’aprenentatge, la pèrdua de respecte id’autoritat patida pel professorat en unes condicions de tanràpida i promíscua circulació del coneixement, són nomésalgunes de les conseqüències manifestes de l’impacte de lasocietat de la informació que afecten radicalment elsistemes educatius. La transició tecnològica i de “paradigmade coneixement” a l’escola no serà fàcil i caldrà evitar de

finestra oberta / 2

48

perdre més llençols del compte en la bugada.Complementàriament, cal consignar les diversesdimensions del procés d’homogeneïtzació cultural. Cebriándestaca al respecte, amb certa preocupació, com “el inglésse ha convertido en la verdadera lingua franca de nuestracivilización”, encara que “al fin y al cabo, el imperio crea elidioma y sería estúpido pretender que sucediera de otraforma”. I conclou: “en adelante, el ciudadano educado, elciudadano informado, estará condenado a ser políglota, atrabajar o a estudiar en un idioma y a relacionarse, amar,sentir o soñar en otro”.

En el tema de l’homogeneïtzació cultural, l’autor deixa veureels contrastos d’una presa de posició il·lustrada, segons laqual la il·lustració no només hauria de ser considerada coma raó sinó, i sobretot, com a ordre. Ordre occidental, que ésl’únic ordre planetari concebible. L’imperi, doncs, no noméscrea la llengua, sinó també l’ordre. De fet, la llengua és –també- una forma d’ordre. Per això, després d’unesconcessions progressistes per denunciar sincerament elrecurrent “pensamiento único” (“la eficiencia es hoyconsiderada como el valor más significativo del desarrollo,frente a conceptos de solidaridad o justicia que parecencaducos”), trobem al·lusions paternalistes al “vacíopsicológico y espiritual de aquellos pueblos que pretendenincorporarse al ciberespacio dando el salto desde suscivilizaciones primitivas”. Segons Cebrián, per aquestpobles que “no vivieron su Edad Media”, no serà gens fàcil“suplir esta carencia en los peldaños de su escalada haciala modernidad”. Sembla que en el diagnòstic d’aquestacuriosa “carència” hi ha elements de traïció d’unsubconscient eurocèntric notable, cosa que, per cert, deuser una de les formes més elementals de “pensament únic”.Però només es tracta d’una poc afortunada excursió i, totseguit, es formula una nítida declaració en elogi de lamulticulturalitat.

Entre els perills que comporta l’èxit de les novestecnologies, La red recull algunes posicions clàssiques quepotser permetrien aprofundiments menys convencionals. Ésel cas de la distinció radical entre la “conceptualització”(cultura de la lletra) i la “representació” (cultura de la imatge)de la realitat, de manera que la primera forma, la“conceptualització”, seria característica de l’homo sapiens (!)

finestra oberta / 2

49

La bona salutque calcertificar-li alllibre no potevitar reconeixerl’acceleratprocésd’espectacula-rització de lacultura.

El poder esdesplaça des del’estat, que perdsobirania, a lesgran empresesque no hancontretresponsabilitatsamb elsinteressosgenerals.

mentre que la segona, la “representació”, podria convertir-lode d’homo sapiens en homo videns. D’aquesta manera, ladita “conceptualització” queda fora de les meres“representacións” de la realitat, és reconeguda com acategoria “superior”, i, llavors, ja queda justificat qualsevolavís precautori: “no es posible negar que la civilización de laimagen está ganado terreno veladamente sobre la sociedadletrada, con las consecuencias de todo género que de ellopueden derivarse”. La bona salut que, malgrat tot, calcertificar-li al llibre no pot evitar el reconeixement del procésaccelerat d’espectacularització de la cultura i de l’existènciamateixa, que es converteix en “una especie derepresentación de emociones”, alhora que ens anemacostumant a “esta perversión que trata de convertir elconocimiento en show”.

En la recapitulació final (“Hacia la creación de unaconciencia universal”), Juan Luis Cebrián destaca lescaracterístiques definitòries de la nova societat de lainformació: “complejidad, interdependencia, imprevisión”.També la velocitat, que ja havia protagonitzat les anteriorstransformacions de la modernitat, mostra una capacitatsorprenent d’acceleració. Provocant la improvisació, laimmediatesa, dificultant la reflexió i l’aprenentatge. En elmón virtual del ciberespai (“un mundo sin dimensiones”) esvolatilitzen el temps i l’espai (“es siempre aquí i ahora, entodo momento y lugar”). Mentrestant, el poder es desplaçade l’estat, que perd sobirania, a les gran empreses que nohan contret responsabilitats amb els interessos generals. Enaquestes condicions, insisteix l’autor, “la mundialitzación delmercado exige la de las leyes” perquè la no intervenciósuposa “desarmarse frente al crimen o dejar desprotegidosa los menores o a los más débiles” i abonar la consolidacióde la societat dual i les seves noves classes: “los info-ricos ylos info-pobres”.

La red presenta, de manera clara i densa, l’estat actual dela majoria de punts de debat sobre l’impacte social de lesnoves tecnologies de la informació i la comunicació. I ho fades d’una actitud compromesa, exploratòria i oberta. Afirmaque , més que no pas pels tecnòlegs, “la sociedad de lainformación representa un desafío prioritario para lossociólogos, los psicólogos, los educadores, los políticos, losfilósofos, los economistas o los juristas”. Però aquest

finestra oberta / 2

50

desafiament encara és abordat amb uns criteris i uninstrumental d’anàlisi (de conceptualització?) massa rígids icosta trobar l’audàcia necessària per començar adesempallegar-se’n. Potser de l’audiovisual (lletra i imatge)ens arribaran, al capdavall, alguns ajuts paradoxals perpoder penetrar les velles i les noves complexitats de lacultura.

finestra oberta / 2

51

SELECCIÓ D’ALTRES REFERÈNCIESD’INTERÈS

LLIBRES:

CALVO, M. (1997) La televisión por cable. Marcial Pons.Madrid.

FANG, I. (1997) A History of Mass Communications. SixInformation Revolutions. Focal Press. Boston.

GIORDANO, E. i ZELLER, C. (1996) Polítiques de televisióa Espanya. Model televisiu i mercat audiovisual.Fundació Jaume Bofill. Barcelona.

GRANT, A.E. (1996) Communication Technology Update.Focal Press. Boston.

MAJÓ, J. (1997) Xips, cables i poder. Proa. Barcelona.

TAPSCOTT, D. (1998) Growing Up Digital: The Rise of theNet Generation. Mc Graw-Hill. Nova York.

TERCEIRO, J.B. (1996) Sociedad digital. Del homo sapiensal homo digitalis. Alianza Editorial. Madrid.

TREJO, R. (1996) La nueva alfombra mágica. Usos y mitosde Internet, la red de redes. Fundesco. Madrid.

TUROW, J. (1997) Media Systems in Society:Understanding Industries, Strategies and Power.Longman. Nova York.

finestra oberta / 2

52

ENLLAÇOS:

http://www.PointCast.com

http://www.ispo.cec.be/convergencegp

http://www.ispo.cec.be/ispo/press.html

http://www.analysys.co.uk/vlib/internat.htm

http://www.herring.com/

http://www.internetnews.com/

http://www.nab.org/

finestra oberta / 2

53

Professionalit-zació de formesd’infodelinqüèn-cia cada vegadamés sofisticadesi connectades ala “novaeconomiacriminal global.

EXPLORACIONS

Telèfon a través d’Internet. Un dels àmbits d’aplicacióimmediata de la millora de les prestacions i del’eixamplament de la xarxa serà el del transport de veu. Tot ique ara ja és possible i habitualment usat, sembla evidentque a curt termini la pràctica totalitat d’usuaris d’Internetcanalitzarà per la xarxa totes les seves “trucades” a llargadistància, havent de satisfer només l’import de la connexiólocal a la xarxa: l’abaratiment de costos pel consumidorresulta evident.

* * *

Control de la pirateria informàtica i els virus. Allò quehavia començat com un seguit d’episodis de contestació ode bretolisme juvenil, aquells símptomes d’una menad’antimaquinisme exercit pels més “maquinistes” i mésavantguardistes dels joves cibernautes que, al capdavall,servia –malgrat algun seriós maldecap- per popularitzar l’úsi les possibilitats de les new-tech... ha derivat en unimportant problema per a moltes empreses (que té unselevats costos en temps i en diners), i en laprofessionalització de formes d’infodelinqüència cadavegada més sofisticades i connectades a les trames del quealguns autors anomenen la “nova economia criminal global”.El sabotatge i el xantatge poden generalitzar-se ambrelativa facilitat i, en ocasions, apuntar al cor mateix del’Estat.

* * *

Explosió targetes intel·ligents. La lluita entre fabricants il’increment dels debats relatius a les implicacionseconòmiques, jurídiques, ètiques... de la generalitzacióampliada de targetes intel·ligents sembla anunciar un saltendavant imminent en les seves aplicacions. La qüestió dela preservació de la intimitat, la confidencialitat d’algunes

finestra oberta / 2

54

És dificil fercompatible unsistema segurcom el quedemanden elscompradors-venedors ambl’exigència detransparènciaque demandenles hisendespúbliques.

Com mésdepenents somde les ‘xarxes’,més vulnerablessom a lesinterrupcionsdels seusserveis.

operacions, la seguretat... constitueixen l’escenari inevitablede la representació.

* * *

El problema dels impostos i la regulació del comerçelectrònic. La combinació de comerç electrònic i targetesintel·ligents, amb tots els seus previsiblesdesenvolupaments crea i, sobretot, crearà grans dificultatsals sistemes estatals que controlen la fiscalitat. És difícilconcebre un sistema que pugui satisfer, simultàniament, elsrequeriments de confidencialitat i seguretat que demandenels compradors-venedors i l’exigència de transparència deles operacions que voldrien els responsables de leshisendes públiques. La conversió de diner negre en dinerelectrònic circulant a una gran velocitat pel sistema quen’impossibilita la persecució... un procés encetat queaugmentarà geomètricament els pròxims anys.

* * *

La vulnerabilitat del sistema (Xarxa d’ATT 13 d’abril 1998:1.700 oficines del Wells Fargo Bank, a California,inoperatives). Com més depenents som de les xarxes detelecomunicacions, més vulnerables som a les seves“caigudes”, a les interrupcions dels seus serveis. Aquestesinterrupcions ens resulten literalment “inadmissibles”, però sirepassem la història de l’establiment de les gran xarxesd’aigua, de gas, de telegrafia, d’electrificació o de telefoniaveurem que l’anecdotari de les “interrupcions” ésvariadíssim. El pitjor es que l’aprofitament intensiu de lesxarxes de coure i els costos de substitució per cable de fibraòptica fan preveure accidents a dojo.

* * *

Grans progressos en reconeixedors de veu i ensoftware de trasllat de veu a text. Tot i que molts dels

finestra oberta / 2

55

avenços en aquest àmbit han apuntat prioritàriament albinomi reconeixement-seguretat, l’augment de la capacitat ila velocitat de processament ha permès obtenir resultatsespectaculars en la transcripció/conversió de la veu en text ien el procés invers que sembla molt més simple. Lapossibilitat de dictar documents a l’ordinador ja és real i sóncomercialitzats els programes de primera generació.Previsiblement les grans llengües disposaran de versionsprofessionals-comercials d’alta qualitat i sofisticació,capaces de fer deures amb gran dignitat i de passar ambbona nota el repàs dels autors més primmirats en un parelld’anys. La bona dicció torna a aparèixer com un instrumentde treball carregat de futur i no només per a l’escenari.

* * *

La popularització de la videoconferència. Si elvideotelèfon es comptabilitza entre els grans fracassoscomercials de les innovacions en comunicació que no vanquallar, la videoconferència sembla destinada a convertir-seen un dels grans èxits entre el teixit empresarial decompanyies organitzades justament en forma de xarxa i queplantegen demandes de major interconnexió. Tenir sales isistemes de videoconferència és en camí de convertir-se enun símptoma indicador del grau de dinamisme d’unaempresa. Potser per aquesta via el video-telèfon domèsticper xarxa –com a adaptació casolana de lavideoconferència i quan la reducció de costos sigui major-podria arribar a tenir d’aquí a pocs anys una segonaoportunitat. Llavors mentir per telèfon esdevindria un artdefinitivament subtil i alambinat.

Mentrestant la moda de les “webcam” –combinació de vídeodomèstic i Internet, que permet oferir la pròpia quotidianietata la xarxa en forma de mera exhibició o com a espectaclecomercial- creix arreu espectacularment, esdevenint la méspoderosa temptació que mai hagi existit per als voyeurs.

finestra oberta / 2

56

NOTES

1 Totes les tecnologies són noves en el moment de la seva aparició. El que és rellevant enl’actual canvi tecnològic és la connectivitat, la digitalizació i el potencial d’interactivitat. De fetseria més correcte referir-se a Tecnologies interactives de la comunicació o bé a Tecnologiesde la informació i la Comunicació (TIC).

2 Volem agrair de manera especial l’interès mostrat per Roser Prenafeta, Cap de ServeisGenerals del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya, facilitant-nos totamena d’informació i oferint la col·laboració del Centre. L’aportació del CTGC a aquest informeha estat molt valuosa.

3 En el camp de la telefonia mòbil, les prediccions per a un futur pròxim apunten a la “telefoniauniversal”, l’Universal Mobile Telecommunication System (UMTS), que convertirà el telèfoncel·lular en un centre de comunicacions personal i multimèdia fent possible la cobertura total dela veu, la transmissió de dades a alta velocitat i la connexió a les xarxes d’informació.

4 Llibre verd sobre la convergència dels sectors de les telecomunicacions, mitjans decomunicació i tecnologies de la informació i sobre les seves conseqüències per a lareglamentació” (http://www.ispo.cec.be/convergencegp), Comissió europea, Brussel·les, 3 dedesembre de 1997, pàg. 4-5.

5 Per a l’elaboració d’aquest esquema fem ús de la documentació facilitada pel Centre deTelecomunicacions de la Generalitat de Catalunya (Un nou futur: la ràdio i la televisió digitalterrestre a Catalunya, Juliol de 1997).

6 Mantenint l’esquema de dos operadors (Telefònica i un altre) i la delimitació d’àreesd’explotació de 50.000 h. a 2.000.000 h.

7 Algunes de les accions del CTGC són complementàries amb les de CTC (aprofitament de leslínies dels ferrocarrils de la Generalitat, p. ex.).

8 La concreció d’aquest aquest acord (aparentment imminent) condiciona el fet que el calendariprevist no es dilati. L’interès mostrat per France Télécom (optant a la tercera llicència detelefonia bàsica i de telefonia mòbil) pot modificar els plans.

9 Retevisión està participada, majoritàriament, per Endesa i STET. L’altra variable financera ésla composició definitiva de l’accionariat de Retevisión, un cop completada la privatització deltram pendent.

10 La xarxa elèctrica d’alta tensió també permet la transmissió d’informació (10 gigues).L’inconvenient és que la necessitat de repetidors fa que el manteniment sigui car.

11 Una condició per a la renovació de les concessions de les televisions terrestres serà laconversió al sistema DVB-T.

12 En aquest sentit, la solució basca amb la creació d’una “companyia telefònica nacional”podria representar, malgrat l’aparença inicial d’un acte d’institucionalització de sobirania, unperill d’obsolescència a mig termini.