ensenyament_llengua_catalana1238-1939

DEPARTAMENTO DE DIDCTICA DE LA LLENGUA I LA LITERATURA

LENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA AL PAS VALENCI (1238-1939)

JOAN ENRIC PELLICER I BORRS

UNIVERSITAT DE VALENCIA Servei de Publicacions 2003

Aquesta Tesi Doctoral va ser presentada a Valencia el da 21 de Maig de 2003 davant un tribunal format per: Dr. D. Antoni Ferrando Francs Dr. D. Miquel Llobera Cavanes Dra. D. Pascuala Morote Magan Dra. D. Isabel Ros Garca Dr. D. Carlos Sanz Marco

Va ser dirigida per: Dr. D. Josep Ballester i Roca

Copyright: Servei de Publicacions Joan Enric Pellicer i Borrs

Depsit legal: I.S.B.N.:84-370-5775-2 Edita: Universitat de Valncia Servei de Publicacions C/ Artes Grficas, 13 bajo 46010 Valncia Spain Telfon: 963864115

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238-1939

Joan Enric Pellicer i Borrs

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939

Als meus pares. Ells em van donar, tamb, la ptria que ms estime: la llengua

2

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 TAULA Sigles utilitzades.... pg. 7 Preliminars...... pg. 8 CAPTOL 1. LENSENYAMENT DE LA LLENGUA DURANT 1238 1707... pg. 14

LPOCA FORAL.

CAPTOL 2. LENSENYAMENT DE LA LLENGUA SOTALABSOLUTISME BORBNIC.

1707 1833.... pg. 33

2.1 La Resistncia pg. 44 2.1.1 Carles Ros i Hebrera. pg. 44 2.1.2. Llus Galiana pg. 55 2.1.3. Manuel Joaquim Sanelo.. pg. 57 2.2. Cap a la unificaci en la formaci de mestres.. pg. 65 CAPTOL 3. LENSENYAMENT DE LA LLENGUA SOTAEL LIBERALISME JACOB.

1833 1902 (PRIMERA PART).... pg.76

3. 1 La promulgaci de la Ley de Instruccin Pblica, de Claudio Moyano......... pg. 80 3. 2 A la recerca duna ortografia per al valenci.. pg. 106 3. 2. 1 Llus Lamarca.... pg. 107 3. 2. 2 Josep Maria Cabrera...... pg. 109 3. 2. 3 Josep Escrig Martnez.... pg. 110 3. 2. 4 Joaquim Mart Gadea........ pg. 115 3. 2. 5 Constant Llombart... pg. 117 3. 2. 6 Les propostes gramaticals de Josep Nebot i Prez.... pg. 125 3. 3 Els castellanitzadors a ultrana.. pg. 130 3. 3. 1 Vicent Salv.. pg. 130 3

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 3. 3. 2 Miquel Rosanes. pg. 135 3. 3.3 Linters castellanitzador de la Real Sociedad Econmica de Amigos del Pas pg. 142 3. 4. Laportaci conciliadora de Roc Chabs... pg. 148 3. 5 La petici de Manuel Polo y Peilorn. pg. 156 CAPTOL 4. LENSENYAMENT DE LA LLENGUA SOTAEL LIBERALISME JACOB (SEGONA PART).

1902 1931.. pg. 159

4. 1 Els dies i els fets.. pg. 159 4. 2 Les memries pedaggiques... pg. 203 4. 3 Lexcursi Filolgica dAntoni Maria Alcover.. pg. 214 4. 4 La visi de Bonaventura Pascual pg. 226 4. 5 La publicaci de la Gramtica Valenciana (nocions elementals) per a escoles de primeres lletres, de Bernat Ortn pg. 229 4. 5 LAssociaci Nostra Parla i els concursos infantils de lectura en llengua valenciana... pg. 233 4. 6 Lafer del batle Valentn. pg. 241 4. 7 Lensenyament de la llengua a la Universitat. La tasca de Llus Fullana... pg. 254 4. 8 Lactivitat de Carles Salvador, una aportaci definitiva. pg. 264 4. 9 LAssociaci Protectora de lEnsenyana Valenciana (primera poca).. pg. 278 4. 10 Lassemblea denaltiment de Nostra Parla.. pg. 290 CAPTOL 5. LENSENYAMENT DE LA LLENGUA SOTALA SEGONA REPBLICA ESPANYOLA.

1931 1939.... pg. 301

5. 1. Els fets, els dies i les idees.... pg. 301 5. 1. 1 Cap a una normativa ortogrfica comuna.. pg. 310 5. 1. 2 Alguna cosa nova es mou a la Universitat Valenciana...pg. 314 4

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 5. 1. 2. 1 LAgrupaci Valencianista Escolar.... pg. 321 5. 2. El setmanari humorstic dAlacant El Tio Cuc, de la m dEnric Valor, se suma al procs densenyament i dignificaci de la llengua....... pg. 387 5. 3 LEscola dEstiu de Barcelona. La tcnica Freinet. pg. 391 5. 4 Les peticions del decret de bilingisme.. pg. 396 5. 5 LAssemblea de mestres de Levante... pg. 402 5. 6 Les Setmanes Culturals Valencianes.. pg. 410 5. 6. 1 La Primera Setmana cultural. pg. 410 5. 6. 2 La Segona Setmana cultural. pg. 414 5. 6. 3 La Tercera Setmana cultural. pg. 423 5. 6. 4 La Quarta Setmana cultural.. pg. 424 5. 7 LAssociaci de Mestres valencians.. pg. 425 5. 8 Algunes activitats pedaggiques i didctiques interessants... pg. 442 5. 8. 1 La publicaci de contes infantils.. pg. 442 5. 8. 2. Una experincia didctica a laire lliure: La Colnia Escolar Valencianista.... pg. 448 5. 8. 3 La publicaci de El primer llibre per a infants pg. 451 5. 8. 4 La primera jornada pedaggica de la Vall dAlbaida.. pg. 455 5. 8. 5 La Setmana pedaggica de les comarques dAlbaida i Ontinyent... pg. 456 5. 9 LAssociaci Protectora de lEnsenyana Valenciana. (segona poca)... pg. 460 5. 9. 1 Lescola en llengua valenciana. pg. 513 5. 10 Un intent frustrat de dur al sistema educatiu valenci lensenyament de la llengua... pg. 517 5. 11 La tasca de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial Valenci... pg. 520 5

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 5. 11. 1 LInstitut dEstudis Valencians.. pg. 532 5. 12 Uns decrets tan tardans com poc tils... pg. 543 Conclusions. pg. 511 Referncies Bibliogrfiques.. pg. 559 ndex onomstic pg. 589

6


SIGLES UTILITZADES AMV: APEC: APEV: ARV: AVE: CAV: CCV: CECE: DRV: FREC: FUE: IEV: IEV: JSU: PCE: PSOE: PURA: RSEAP: Associaci de Mestres Valencians Associaci Protectora de lEnsenyana Catalana Associaci Protectora de lEnsenyana Valenciana Agrupaci Valencianista Republicana Agrupaci Valencianista Escolar Centre dActuaci Valencianista Centre de Cultura Valenciana Confederacin de Estudiantes Catlicos de Espaa Dreta Regional Valenciana Federaci Regional dEstudiants Catlics. Federaci Universitria Escolar Institut dEstudis Valencians Institut dEstudis Valencians Joventuts Socialistes Unificades Partit Comunista dEspanya Partit Socialista Obrer Espanyol Partido Unin Republicana Autonomista Real Sociedad Econmica de Amigos del Pas

7


PRELIMINARS El dia 10 de gener de 1983 els Instituts dEnsenyament Mitj del Pas Valncia van ser provets de professors nous la missi dels quals era impartir-hi lensenyament de la llengua i la literatura autctones. Una vegada acabada ladjudicaci dels llocs de treball, el Molt Illustre Senyor Conseller dEducaci, Cincia i Cultura de la Generalitat Valenciana va felicitar el professorat entre els quals em trobava pel fet que venem a omplir un buit en el sistema escolar valenci que sarrossegava des de feia 276 anys: just el temps transcorregut des de la desfeta dAlmansa 1707: prdua dels Furs i de la nostra independncia nacional. La xifra 276 anys era mgica, i va tenir un cert xit. Els mitjans de comunicaci de masses sen van fer ress immediatament i la van usar a tort i a dret. Amb tot, personalment, vaig tenir els meus dubtes. Veritablement feia tants anys que al Pas Valenci no sensenyava oficialment la llengua que hem usat histricament? Ms encara, shavia ensenyat alguna vegada oficialment, vull dir el valenci? Quina havia estat la histria de lensenyament dels valencians pel que fa ls de la llengua? Aquells dubtes els vaig concebre quan vaig pensar que, fins a ben avanat el segle XVI, i fins i tot el XVIII la llengua en qu sensenyava i que per tant calia aprendre abans era el llat. s ms, laprenentatge del sistema de descriptura de la nostra llengua, em feia lefecte que noms hi podia acomplir una funci exclusivament propedutica. De manera que tan sols hi devia tenir un carcter merament instrumental. Sabia, daltra banda, que lany 1489 Joan Esteve Johannes 8

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 Stephanus, notari de la ciutat de Valncia treia a llum el Liber Elegantiarum, un dels primers diccionaris enllestits duna llengua romnica. Es tracta, efectivament dun vocabulari valenci-llat. Calia, doncs, saber llegir prviament el valenci per a poder accedir a la llengua de cultura per antonomsia: el llat. Salvador Guinot (1922: 67) va considerar el Liber Elegantiarum com la primera obra didctica que nuestra lengua valenciana posee, per era una magnfica eina didctica adreada, exclusivament, a laprenentatge de la llengua de Roma. Un altre tractat que caldria tenir en compte sn les Regles desquivar vocables o mots grossers o pagesvols, de Bernat Fenollar i Jeroni Pau, redactades al segle XV; cal dir, per, que si b es tractava duna obra de preceptiva lingstica que proposava ls dun model de llengua basat en el sermo urbanus, oposat al sermo rusticus tal com sexplicita a la regla 173:entre persones de bon ingeni e experincia, fcilment se coneix dits vocables sser de Empurd, o de Urgell, o de Mallorques, o de Xtiva o de les muntanyes, o pagesvols, dels quals no acostumen los cortesans elegants parladors e trobadors.

Tamb ho s que anaven adreades a un pblic ja format lingsticament, i pel que sembla, no dirigides a la joventut en procs de formaci. Com va assenyalar Joan Fuster (1962: 73), es tractava duna pauta delegncia pensada per als escriptors. El segle XVI ens ha deixat tamb una srie de vocabularis i repertoris lexicogrfics la finalitat dels quals ser la mateixa: laprenentatge de llat, perqu llavors, aquella shavia convertit en un una llengua exclusivament literria, desconeguda pel poble, la qual cosa obligava els ensenyants a servir-se de la llengua autctona perqu els alumnes poguessin 9

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 accedir al seu coneixement, segons assenyala Segarra (1985a: 16). El que sobtaria si hom no coneguera la peculiar histria de la nostra cultura s que noms uns anys ms tard, el 1569, Lorenzo Palmireno publicara a Valncia, i adreat a lensenyament del llat dels seus alumnes a lEstudi General de Valncia, el Vocabulario del Humanista, en la llengua de Castella, i noms quan desconeix la correspondncia dun terme llat en castell, hi posa el de Valncia, segons afirmen Colon i Soberanas (1985: 89). Ja ho indica el mateix Palmireno en un Aviso preliminar que hi insereix:basta ver que si no hallo vocablo con que arromanzar una cosa en castellano, pngola en valenciano, italiano o francs, o lengua portuguesa.

La deducci que sen pot traure s clara: si ms no, per a molts dels alumnes de la Universitat de Valncia, el castell no els devia ser una llengua inconeguda, ni molt menys. Una altra obra de carcter didctic, per igualment adreada a laprenentatge del llat s el Thesaurus Puerilis (1575), dOnofre Pou, sens dubte el repertori lexicogrfic ms important del segle XVI. Lobra va conixer diverses edicions (Valncia, Barcelona, Perpiny, Barcelona) i tamb va ser traduda al castell, llengua en la qual es va editar tres vegades. Malgrat el seu valor lingstic, per, queda fora, bviament, del nostre inters estricte. Per contra, procurarem detenir-nos en uns altres autors que s que van dedicar part de la seua tasca a preocupar-se duna manera o duna altra per lensenyament del valenci. Ens referim a escriptors com ara Carles Ros i Hebrera, Llus Galiana i Cervera, Manuel Joaquim Sanelo, Llus Lamarca, Josep Escrig Martnez, Josep Maria Cabrera, Joaquim Mart Gadea, Roc Chabs, Josep Nebot i Prez, Llus Fullana, etc. autors que 10

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 duna manera o una altra es van preocupar amb fortuna diversa, com podrem comprovar per ladequaci dun sistema ortogrfic per a representar la llengua dels valencians. Cal no oblidar que per a dur endavant qualsevol procs densenyament duna llengua, una de les decisions ms importants i indispensables, el constitua la determinaci dun model de llengua i fem referncia a la simple ortografia, sobretot si hom t present que va ser en aquella poca quan es va establir lAcademia Espaola (1714) i es va posar de relleu la necessitat dusar unes grafies unificades. Ens dedicarem, per tant, a fer un reps dels diversos autors que shi van dedicar amb la publicaci de vocabularis, diccionaris i gramtiques. No podem deixar fora del nostre estudi aquells autors i institucions que van maldar, s a dir, dirigir els seus afanys, a promoure la castellanitzaci dels infants valencians. Ens referim a autors com ara Vicent Salva, Miquel Rosanes o a la mateixa Sociedad Econmica de Amigos del Pas, linters bilingalitzador dels quals tractarem de provar. Com s natural, en a de la castellanitzaci a ultrana de la xicalla valenciana procurarem aportar-hi el cmul de disposicions, lleis, ordres, etc. la finalitat ltima de les quals com sembla que, dissortadament, ja ha ocorregut en lactualitat era produir una substituci lingstica i un creixent procs de menyspreu, i fins i tot animadversi, per la llengua dels seus avantpassats. Procurarem, duna altra banda, intentar conixer la praxi escolar dels mestres valencians. En aquest sentit farem un tast en les Memorias Pedaggicas que lany 1907 van encomanades als mestres valencians i que a quests van presentar als inspectors corresponents els anys 1908 i 1909 i que justament aborden aspectes sobre lensenyament de la llengua. Com a complement, hem pensat de revisar els aspectes que, dedicats a les visites escolars, sobre el Pas Valenci, va escriure Antoni Maria Alcover en la seua Excursi Filolgica. 11

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 Ja a lpoca moderna, intentarem recercar, tant en peridics com en revistes culturals, totes aquelles informacions que fecen referncia a aspectes de lensenyament del valenci a les escoles. Pel que fa als diaris hem pensat a fer un seguiment de El diario de Valencia, El Radical, El Tio Cuc, La Correspondencia de Valencia, Las Provincias, La Veu de la Plana, Las Provincias, etc. Pel que fa a les revistes culturals de lpoca hem pensat a fer una revisi, com a mnim dAcci, Ayer y hoy, Avant, El Crit de la Muntanya, Cultura Valenciana, El Pas Valenci, Nostra Parla, Ptria nova, Renaixena, Valncia nova, etc. En especial ens valdrem de la revista El Cam que va ser un setmanari de carcter explcitament nacionalista que es va publicar a Valncia entre els anys 1932 i 1934 i pretenia ser una plataforma comuna per a les diverses tendncies ideolgiques del valencianisme del moment. Aquesta publicaci va desplegar una campanya permanent a favor de lautonomia del Pas Valenci i actu com a rgan de suport a les iniciatives i a les entitats de carcter cultural valencianista. Segons assenyala A. CUC (1971: 223), aquest setmanariesdevindria la publicaci ms influent de tota la histria del valencianisme poltic: el nombre dels seus subscriptors passaria de tres mil.

Conv assenyalar que el mateix setmanari El Cam com tindrem ocasi de comprovar va ser un rgan molt important pel que fa a lensenyament de la llengua: duna banda, Carles Salvador hi va publicar moltes llions que permetien a laprenent assegurar-se del seu afianament mitjanant proves lavaluaci de les quals es feia per correspondncia; de laltra, el setmanari insertava de manera sistemtica una secci Parlem b, que escrivia Francesc Caballero Muoz (per que publicava sota el 12

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 pseudnim Daniel Tossal) i que permetien seguint el model de lApendix Probi fer una depuraci del lxic per part del pblic lector. Dun altre costat, per, El Cam es va convertir en un rgan on es publicaven molts articles dndole pedaggica, al temps que esdevenia un mitj davs i comunicaci i avs entre els mestres. Aix, com tindrem ocasi de comprovar en revisar el Reglament de lAssociaci de Mestres Valencians el setmanari El Cam esdevenia el mig denlla entre tots els mestres valencians fins que es creara un butllet de Pedagogia i un setmanari que ser el portanveu de lassociaci. En qualsevol cas, som de lopini que la millor tcnica de cerca histrica consisteix a fer parlar els documents per ells mateixos. Volem dir que sempre que siga possible procurarem de reproduir fidelment les mateixes paraules dels periodistes que redactaven les crniques tractaven temes i esdeveniments del nostre inters. Com s natural, la nostra idea s proveir aquest assaig amb documents estudis, articles de premsa, publicacions etc. que siguen representatius de les opinions que mantenien els partidaris de la valencianitzaci de lescola, i no exclusivament dels ensenyants que la propugnaven. Duna altra banda, en un Apndix Documental adjunt tractarem dincloure els textos que considerem interessants o representatius en la nostra investigaci. Ara b, la necessitat que sentien alguns mestres i intellectuals del moment dintroduir el valenci a lescola no era noms un repte didctic. Tamb hi havia tal vegada, potser, afavorida per aquella peremptria necessitat pedaggica una dimensi poltica que no podem oblidar. s sabut que, com a esdeveniment previ per a aconseguir lensenyament de la llengua de manera obligatria, calia que aquesta esdevinguera cooficial si ms no juntament amb la castellana. I en aquesta direcci adrearem 13

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 tamb les nostres investigacions.

14

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 CAPTOL 1: LENSENYAMENTFORAL. DE LA LLENGUA DURANT LPOCA

1238-1707. Tan aviat com Jaume I va prendre el territori valenci i la ciutat de

Valncia no degueren escassejar-hi les persones que es van dedicar a la tasca densenyar els infants valencians. Linters del Conqueridor per la formaci intellectual dels valencians es posa de manifest ben poc de temps deprs de la creaci del Regne. Aix, en juliol de 1245 noms set anys desprs de la conquesta el papa Innocenci IV es feia ress del desig de Jaume I derigir a la ciutat un Estudi. Per tal de facilitar-ne la creaci, el pontfex autoritzava tots els mestres i alumnes que hi acudiren i que foren titulars de beneficis eclesistics, a percebe ntegrament les rendes dels esmentats beneficis, malgrat les disposicions canniques que ho prohibien. En qualsevol cas, per, segons informa A. Furi (1999: 655) el projecte no lleg a materializarse. Com que no hi havia a la capital cap centre densenyament superior, els valencians que ho desitjaven van haver de desplaar-se a unes altres ciutats, especialment a Lleida, per tamb a Montpeller, Aviny, Tolosa i fins i tot Bolonya, per a rebre' la formaci desitjada. A la Valncia n del moment, doncs noms hi havia diverses escoles tan de primer com de segon ensenyament, unes municipals i unes altres eclesistiques. Com en altres ciutats medievals lensenyament va estar molt vinculat almenys durant les primeres poques a les seus catedralcies. A Valncia, lescola de la Seu ja es documenta lany 1240, quan el bisbe va dotar-ne el salari del mestre. Novament, el 1259, el snode de la Dicesi va acordar la creaci duna escola a la seu, les despeses de la qual havien de ser sufragades pel bisbe i pel captol catedralici. Aquesta escola, apunta A. Furi (1999: 660):

15

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939debi de ser la ms importante de las existentes en la ciudad, adems de servir de modelo para las escuelas parroquiales y conventuales surgidas en la misma Valencia o en otras ciudades o pueblos del pas.

De fet, el mateix Conqueridor ja hi havia previst la creaci destabliments destinats a leducaci i la instrucci dels infants. Aix, en els Furs i Ordinacions1, es pot llegir:Otorgam que tot clergue o altre hom pusque francament e sens perjui e tribut tenir studi de gramtica e de totes altres arts, e de fsica e de dret civil e cannich, en tot loch per tota la ciutat.

J. Hinojosa (2002: 136) reporta que en juliol de 1240 es va iniciar a Valnciaun amplio programa de enseanza municipal, al margen de la escuela catedralicia y de cualquier magisterio privado. El chantre de la catedral, Domnech, administr esta escuela de la ciudad. Tambin concedi hi assenyala licencias para ensear y es probable que examinara a los maestros.

Lany 1242, continua indicant Hinojosa un decret del bisbe va introduir en el sistema educatiu de la ciutat certs canvis i es va permetre que qualsevol persona poguera ensenyar als infants els psalms, el cant i la gramtica sense caldre laprovaci prvia del cabiscol de la seu. De la seua banda, en les Decretals del papa GregoriIX

es disposava que qualsevol

sacerdot tinguera un ajudant per a ensenyar als xiquets de la parrquia. La intervenci de la ciutat de Valncia en els afers densenyament, per, va ser prou inconsistent i indecisa i va deixar la gesti de les escoles 161

Furs i Ordinacions fetes per los gloriosos reys dArag als regncoles del Regne de Valncia, Lib. IX rub. XXII, II, pg. 189.

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 en mans privades, sobretot de lesglsia, i noms a finals del segleXIV

la

ciutat va emprendre una poltica educativa ms decidida, al socaire del que hi havia establit en els Furs i Ordinacions de la ciutat, i va fer s del fur que hem reportat ms amunt, (conegut sota la denominaci De metges) per a crear una escola de gramtica, lgica i altres arts, dacord amb una deliberaci presa pel Consell de la ciutat el 4 de mar de 1373, segons informa I. Villalonga (1916: 61). Aquestes disposicions municipals van permetre evadir loposici eclesistica i papal que tractaven de monopolitzar lensenyament adduint-hi una exclusivitat atorgada a lEsglsia per Justini lany 529. Mitjanant aquest sistema, la ciutat reconeixia la dedicaci de recursos econmics municipals destinats a finanar la instrucci pblica. A labric daquesta llibertat densenyament garantida per la legislaci foral, van sorgir escoles arreu, tan pbliques com privades, municipals i eclesistiques, cadascuna amb el(s) seu(s) mestre(s) i el(s) seu(s) cambrer(s) o ajudant(s). En la formaci intellectual dels valencians del moment cal afegir encara la presncia de mestres i instructors privats de qu disposaven les cases de nobles i burgesos. Els historiadors han pogut documentar ms de mig centenar de mestres a la ciutat de Valncia, entre lacabament dels tres-cents i la creaci de la Universitat lany 1499. Procediments semblants van ser implantats a Sagunt, 13512; Sueca, 1369; Castell3, 1374; Elx (en poca no precisada, per sempre en la primera meitat del segleXIV)

i a altres poblacions del Regne, com ara

Morella, Castell, Xrica, Alzira, Xtiva, Gandia, Albaida o Dnia, segons refereix A. Furi (1999: 660). L' etapa coneguda actualment com a ensenyament primari consistia, a ledat mitjana, en lensenyament de les primeres lletres (que incloa la gramtica llatina) i algunes nocions d' aritmtica i d' histria sagrada. Malgrat el que hem apuntat, l' ensenyament tenia lloc, bsicament, a les escolesEl rei Pere el Cerimonis, en data 11 dagost de 1351, des de Barcelona estant, va atorgar a la ciutat de Morvedre un privilegi mitjanant el qual es permetia als jurats de la vila nomenar un mestre de Gramtica, Lgica i resta darts liberals, segons reporta Revest (1932: 9).2

17

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 dependents de l' esglsia. Aix, sabem que a Valncia hi hagu centres dinstrucci eclesistics cap als voltants del 1259. Les primeres escoles de gramtica no privades foren creades a partir del segleXII,

arran de les disposicions dels concilis del Later del

1179 i del 1215. Destinades d' antuvi als qui es preparaven per a la carrera eclesistica, tan clergues com estudiants, sense diferenciaci d' edats, tendiren a admetre tamb altres persones, normalment infants, per als quals hom cre escoles de primeres lletres desglossades de les anteriors. El Consell municipal de Valncia va tractar diverses vegades com hem assenyalat de crear pel seu compte un centre dinstrucci, per shi va trobar sempre amb loposici de lesglsia que hi invocava el concili lateranense per a defendre el seu monopoli de lensenyament a la ciutat. Aquest fet, per exemple, va provocar una forta desavinena entre el bisbe Jaume dArag i els jurats de la ciutat. Per malgrat la frria oposici de lesglsia, el municipi de la capital de regne no va desistir dels seus propsits dintervenir ms directament en el control de les escoles de la ciutat. I Aix, lany 1389 hom va elaborar unes ordenances molt detallades en qu es regulaven des dels horaris escolars fins als continguts educacionals; deu anys ms tard, el 1399, el municipi va encarregar, encara, la redacci duns captols nous a un grup dexperts entre els quals hi havia Francesc Eiximenis. Molts dels comissionats eren partidaris de la unificaci de totes les escoles en un sol establiment, mentre que uns altres pensaven que calia mantenir la pluralitat dubicacions com havia estat fins llavors. Finalment, la ciutat va decidir lany 1407 ladquisici duna casa a la plaa de Sant Lloren amb la finalitat de concentrar-hi totes les escoles. Lany 1412 la ciutat aprovava, juntament amb el bisbe, uns estatuts nous que havien de regir lestabliment educatiu que havia estat creat. El document en qesti ens permet conixer el contingut de les classes, per tamb els llibres de text o de lectura que shi usaven: el Doctrinal, dAlexandre de 183

Pel que fa a aquest municipi, consulteu REVEST i CORZO, L. (1930).

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 Villedieu, el Graecismus dEberhard, el Catholicon de Giovani Balbi, la Lgica i la Metafsica dAristtil o les Summulae de Petrus Hispanus. Aquella experincia, per, no va durar ni un any, ats que lesglsia es va deslligar de la iniciativa municipal i el mateix any 1412 va restablir lantiga escola catedralcia. Posteriorment, per, es van poder liberalitzar els centres dinstrucci. A les escoles organitzades pels burgesos hom comen dimpartir les classes en llengua vernacla, sense, per, abandonar el llat. En tot cas, en qualsevol daquelles escoles es devia de fer s escolar del catal tant com a llengua de partida o darribada en lestudi del llat, com, en el conreu de laritmtica i daltres matries educatives. Pel que sembla, i segons informa Tramoyeres Blasco (1896: 108) llavors hi havia dues classes de mestres: aquells que per la seua formaci podrem anomenar superiors i que es dedicaven no solament a lensenyament de la lectura i de lescriptura sin tamb, i bsicament, al de la gramtica llatina; els altres, amb menys formaci, noms ensenyaven a llegir i escriure romanss a dir, catal mitjanant la utilitzaci de sillabaris. Estrictament els sillabaris (llibres per a aprendre a llegir pel mtode sillbic, s a dir, partint duna sllaba i no dels simples sons isolats), van ser ideats per V. Ikelsamer (1527), b que sistematitzats per J. K. Vogel (1841). Anteriors a aquest mtode, per a lensenyament sempraven els abecedaris, llibres usats a les escoles per a aprendre a llegir les lletres, les quals hi eren disposades en ordre alfabtic. Nhi havia ja, en pergam, al segleIX.

Un dels primers abecedaris editats en el nostre mbit

lingstic va ser limprs per Rosembach a Barcelona lany 1503. Els abecedaris tradicionals solien contenir diversos fulls amb lalfabet en ordre directe i invers, minscules, majscules i diversos tipus de lletra (itlica, gtica. etc.). Podien incloure, fins i tot, llistes de sllabes i les primeres 19

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 oracions. Eren denominats tamb abeceroles o beceroles. Pel que fa a la tipologia de mestres daquell perode, Luis Tramoyeres (1896: 108) indica que:la nota caracterstica de la primera poca s su espritu domstico. No existen verdaderos organismos para difundirla. El maestro de escuela es, la ms de las veces, un sacerdote que ensea los rudimentos de la escritura y lectura, ampliando stos con nociones de gramtica latina como primordial elemento de toda posterior cultura.

J. Hinojosa (2002: 137) indica que ja des del segle

XIII

hagu a la

ciutat nombroses escoles menors, dirigides per seglars o clergues, encara que sus inicios fueron informales i no han dejado huella en la documentacin. Aix no obstant, assenyala lesmentat historiador:En fechas tempranas del siglo XIV haba numerosas escuelas por todo el reino. En Sagunto se nombraron dos doctores para examinar a los maestros que desearan ensear en la villa (1335). [] Jrica contaba con dos escuelas en 1333, ao en que el vicario local obtuvo licencia para abrir la segunda. En el siglo XIV, fuera de Valencia, haba en el reino al menos ocho escuelas importantes, a las que Rashdall aade como studia particularia las de Sagunto, Morella, Xtiva i Sueca. [] En Xtiva hubo un maestro de gramtica en 1365 y otro en Sueca en 1369. A principios del XV se establecieron dos maestros de las citadas disciplinas en Elche, corriendo su salario por cuenta del Consell. [] En Segorbe las primeras aulas conocidas fueron establecidas por el obispo Diego de Herrera, a finales del siglo XV. [] En Morella y San Mateo fueron preludio de un esplendor cultural que brillara en la poca del Humanismo. Tuvieron fama los estudios de San

20

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939Mateo y de Traiguera, creados estos ltimos en el reinado de Pedro IV el Ceremonioso. Tambin hubo escuela en Vinaroz, aunque desconocemos la fecha de creacin. En Orihuela los clrigos alternaron su ministerio con la enseanza de la gramtica y artes liberales.[] El patriciado local, en ocasiones, concertaba los servicios de un hombre de letras que mantuviese abierta escuela con cargo a los fondos comunales.

I encara hi assenyala elpaso por estas poblaciones de maestros ambulantes que, como los mdicos y cirujanos-barberos, iban de un lugar a otro en busca de clientela.

A mesura que augmenten els escolars, el mestre de llegir i escriure s diferent del de gramtica, fet que provoca la creaci dels primers centres pedaggics promoguts per la iniciativa privada. A ms, shi mantenia tamb la iniciativa municipal. Aix, lany 1374 el consell de la ciutat de Valncia, per exemple, adquiria una casa per a destinar-la a centre educatiu a la parrquia de Sant Bartomeu, exactament al carrer de la Valldigna, don van prendre el nom de escoles de Valldigna segons reporta Tramoyeres Blasco (1896: 108). En aquesta instituci eren els mateixos mestres els qui en duien la gesti. Entre les altres escoles de la ciutat es poden citar, per exemple la de lAvallada, ubicada a la plaa de Sant Nicolau, o la de la parrquia de Sant Mart, el mestre de la qual va ser Antoni Tristany. La finalitat primordial i ltima de totes aquelles escoles per, era preparar suficientment els alumnes per a poder tenir accs a lestudi de la gramtica llatina. Cal tenir present, duna altra banda, que lensenyament de la lectoescriptura era aleshores una prctica que estava reservada a molt pocs infants. La cultura era patrimoni duna minoria. No hi havia llavors la 21

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 necessitat de propagar fins les classes ms humils els rudiments del saber. Aix no obstant, la cultura elemental sembla que no era tan escassa com hom pot suposar. Hi abundaven els artesans que sabien de lletra, si b entre els llauradors el nombre danalfabets era prcticament total. En qualsevol cas, la burgesia naixent va estimular entre els seus fills els rudiments descriptura, clcul i lectura necessaris per al manteniment dels seus negocis. En ocasions, en els contractes daprenentatge hi ha casos en qu el patr es comprometia a docere legendi et scribendi laprenent. Aquest aprenentatge segons apunta J. Hinojosa (2002: 139-140) es devia reduira la identificacin del alfabeto o, como mucho, a la incorporacin de unos inseguros rudimentos gramaticales, salvo en aquellas profesiones vinculadas con el mundo de las letras, como podan ser la de libreros, pregoneros o escribanos.

Pel que sembla, als pobles on hi havia algun convent de religiosos baixava el nombre danalfabets, ats que hi solien tenir annexa una escola de llegir i escriure. En la resta de localitats els centres adreats exclusivament a lensenyament dels infants eren prcticament inexistents. Aix no obstant, Jaume Roig, al Llibre de les dones, i tot parlant duna jove humil, escriu:M de paper, ploma i tinter ella tenia: que nescrivia may ho sab.

Cal tenir present, daltra banda que pel que fa a lenfortiment i consolidaci de la nostra llengua J. Giner i Marco (1998: 379) ha posat de manifest que 22


la direcci cultural dels centres densenyament (escoles, universitats, etc.) era totalment equivocada, i, a ms, lhumanisme llatinista caus molt de mal a la nostra llengua: a partir del segle XVI tot lesfor cultural senfoc en una sola direcci, la destudiar llat. Els humanistes llatinistes eren en el fons lacais de labsolutisme: la cultura a base del rnec llat anava en preju de la nostra llengua i, al capdavall, en perju de la cultura del nostre poble.

Pel que fa al carcter privat o pblic de les escoles, Llus Revest i Corzo, que va estudiar lensenyament primari a Castell en el darrer ter del segle XIV, apunta:Podan estas escuelas ser puramente privadas; pero como en este caso dependa su existencia del nmero de los escolares que en sus estipendios las mantenan, nmero a veces corto y muy variable siempre, para asegurar la continuidad de la enseanza por escasos que fueran los alumnos, no haba otro medio que subvencionar y contratar a los maestros, y esto sola hacerlo en Consejo Municipal.

I en aquest sentit sabem que, efectivament, en algunes localitats valencianes era el consistori municipal qui sen feia crrec daquella educaci primerenca. Coneixem, per exemple, (B. Traver 1928: 5) lexistncia dun acord pel qual els Jurats de Vila-real, el dia 16 de setembre de 1418afermaren per a un any ms la ensenyana dels estudiants al mestre En Guillem Caix, fill del poble de Sant Mateu, com aix el tocar lorgue de la Esglsia major tots els diumenges i dies festius, donant-li del com de la vila per salari cinquanta sous

23

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939e de les almoynes altres cinquanta sous cascun any.

Ms endavant, el mateix Traver ens hi assenyala que:Estos mestres que ensenyaven a llegir als ms petits i gramtica llatina i llgica als majorets, eren per lo regular clergues que tenien un benifet eclesistic en la iglsia major, perqu de no ser aix, amb dificultat haveren pogut atendre a les necessitats ms perentries de la vida percibint tan solament la curta quantitat oferida pels Jurats de Vilarreal, la que ms b se podia considerar com una recompensa o gratificaci que com a salari.

Tamb ens hi reporta un acord del Consell fet el dia 15 de juny de 1550 en el qual consta que el prevere Mossn Jeroni Mart era llavors lencarregat de lensenyana a Vila-real. I hom hi pot llegir:lo dit magnfic consell ajustat mana esser notat que lo reverent mestre hieronym mart mestre del studi o scoles de la dita vila sia pagat del que degut li es per rah del salari que la dita vila li dona per servir aquella en tenir o regir lo dit studi o escoles

En un altre lloc de larticle de B. Traver es diu que lesmentat Mossn Jeroni Mart era bachiller en arts mestre del studi y scoles de la dita vila, mentre que ms endavant ens hi fa saber que el Consell de la vila, el dia 28 de setembre de 1649, havia disposat que la ctedra de gramtica se done a Mo[ssn] Pau Benlloch; com s natural, la ctedra de gramtica havia de ser de llat, mentre que el mestre del studi y scoles, es devia dedicar probablement a ensenyar a llegir i escriure valenci. Pel que fa al que podrem anomenar sistema pedaggic de lpoca, 24

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 sn pocs els elements que coneixem i que ens permeten de suposar-ho. Llus Vives, en els seus mtodes pedaggics De ratione studii puerilis (Lovaina, 1523), dedica unes explicacions a la manera densenyar les primeres lletres, especialment a ls de les cartilles o sillabaris, per tamb a lescriptura. En aquest sentit, hi cita lescola de Philopono4, maestro tal vez del propio Vives, segons suggereix Tramoyeres Blasco (1896: 108). A. GmezHortigela (2002: 5) reporta la informaci que, segons el mateix Vives, aprendi sus rudimientos [de dialctica] en su ms tierna infancia. Tamb ens hi assenyala que la probable primera escola de Vives estaria en parte de lo que hoy es el antiguo edificio de la Universidad (La Nau) i que [] se comenz a construir sobre unas casas que ya servian como sede de docencia a algunos maestros. Tamb hi retrau una informaci procedent de Gregori Maians, el qual, en la biografia de Vives afirma que el humanista fue alumno del maestro Tristany. Duna altra banda, Gmez-Hortigela (2002: 15) ens hi ofereix el pla destudis dun estudiant daleshores:Lo normal es que un joven que fuera a dedicarse a los estudios superiores, como hara Juan Luis Vives, hiciera despus de los aos de escuela primaria, al menos dos aos de gramtica latina []. Los primeros estudios superiores propiamente dichos eran los de bachiller en Artes, requisito previo para poder cursar en las facultades las materias de Medicina, Cnones o Teologa. Para obtener el grado en Artes estaba previsto cursar aproximadament en tres aos la materias de Lgica, Filosofa natural y Filosofia moral. La edad normal para ser admitidos a estos estudios eran los 13-14 aos.

s lgic pensar que els anys de escuela primaria es dedicaren a aprendre de llegir i escriure la llengua del pas. 25Possiblement es tracte dun nom simblic, ats que s un apelatiu dorigen grec que significa Amant del treball.4

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 Revest Corzo (1930: 13) pel que fa a les matries que shi ensenyaven, afirma:Las disciplinas que nuestros maestros profesaban en el trescientos eran las que se enseaban de ordinario en los estudios locales de entonces: la Gramtica y la Lgica, equivalentes pedaggicamente a nuestra enseanza secundaria y a casi la totalidad de la primaria, por ms que de lo referente a los elementos ningun rastro documental preciso hemos hallado.

Ms endavant Revest (1930: 14) especifica que quan els documents fan referncia a la gramtica cal entendre que se refera a la Gramtica latina, pues hasta siglos ms tarde no se pens en estudiar la del romance vulgar, fet que refora ms, si cap, que laprenentatge de la llengua del pas hi devia tenir un carcter exclusivament instrumental ja que dotava els escolars dels rudiments de lectura i escriptura per a encarar-se amb lensenyament de la llengua clssica. Segons indica el mateix Revest (1930: 15) sembla que ja en lmbit de laprenentatge llat hi havia quatre categories descolars:y su orden, de mayor a menor [era] el siguiente: estudiantes de Catn o catonistas, de Partes o partistas, doctrinalistas o de Doctrinal, y de Lgica. [] El Catn serva para aprender a leer y hasta para adquirir algn lxico que permitiera seguir las explicaciones ulteriores. [] Las Partes y Reglas comprendian problablemente las declinaciones y conjugaciones y quiz los principios elementales de Sintaxi. Lo que se llamaba entonces construir. El Doctrinal era sin duda el complento y perfeccin de las enseanzas gramaticales que se daban en aquel tiempo.

26

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 M. Pueyo (1996: 115), en referir-se a la prctica escolar daquesta primera poca, indica:En l' ntic Rgim, l' Esglsia ocupava una posici privilegiada en l' organitzaci i el control de leducaci, aix com en el reclutament dels efectius humans que la sustentaven. La funci docent, al capdavall, tenia un carcter ms sacerdotal que especialitzat. En els vilatges, si el mestre no era el mateix rector, es tractava generalment d' alg que havia d' executar diverses feines auxiliars tocar l' orgue, ensenyar solfa... vivint sota la doble frula del curat i del batlle. La coincidncia de sacerdot i mestre en una sola persona que Jovellanos considerava un mitj efectiu i econmic d' illustrar les classes rurals no tenia una finalitat exclusivament pastoral o ideolgica, sin que incloa tamb motivacions econmiques i estructurals: La escasez de maestros seglares con un mnimo de formacin y su escasa retribucin fueron las causas aparte la orientacin catequtica de la escuela que facilitaron la aparicin de la figura del parroco-maestro. Las rentas eclesisticas ayudaban as a mantener una situacin provocada por la insuficiencia de las rentas pblicas. (Viao, 1982: 10).

Durant aquest perode histric no hi havia una veritable organitzaci pedaggica. El seu carcter privat i domstic impedien qualsevol tipus de reglamentaci. Els poders pblics tret de casos especials no intervenien en la seua organitzaci, ni dictaven ordenances o promulgaven reglaments per al rgim i govern daquell ensenyament. Posteriorment, per, apareixen les primeres intervencions de les autoritats municipals. 27

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 A Valncia ja es recullen una srie de prctiques docents en el Manual de Consells y establiments de la Insigne Ciutat de Valencia5, de lany 1625, el qual reporta que el Consell de la ciutat, el dia 25 de novembre de 1625 va aprovar les Ordinacions dels mestres de llegir y scriure. El document va estar publicat per primera vegada per Llus Tramoyeres (1896: 109), del qual copiem:Die veneris XXVIII mensis novembris anno nativitate dominiMDCXXV

Mestres descola. Ordinacions dels mestres de llegir y scriure. Los Seors Jurats y Raphal Alcornell, ciutad, sndich de la Ciutat de Valncia exepto Joan Pallars, ciutad absent del present acte, ajustats en la Sala daurada. Atts que lo saber b llejir y scriure s lo primer escal i porta per a entrar en les dems facultats aix en lo temporal com en lo spiritual y lo primer que s deu procurar en una repblica y ms en la present ciutat que los mestres que amostren als gichs sien hbils en dita art y virtuosos y de bones costums y no juradors y de males costums, y aix los deixebles ysiran hbils en llegir y scriure y virtuosos tenint bons mestres espera que de as avant y haja orde en lo sus dit fan e orden los captols segents. 1 Primo que de huy avant ninguna persona puga tenir ni parar escola de scriure ni llegir que no sia mestre examinat per los examinadors nomenats per ses seories ab que los examinadors no puguen pretendre cosa alguna aix de la Ciutat com dels examinats. 2 Item que ning puga amostrar a llegir ni scriure ni tenir escola per escaletes ni aposentos sin s en cases baixes y parts pbliques sots pena de trenta sous, o s dos parts a caixa i una a lacusador. 3 Item que ningun mestre puga amostrar de llegit asoles perqu

285

Manual de Consells y Establiments de la Insg. Ciut. de Val de lany 1625 en 1626, mm 150, que es troba a lArxiu de lAjuntament de Valncia.

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939s gran dany sin s essent examinats de llegir y llatinitat. 4 Item que ningun foraster, a se entn y declarat que no sia natural de Espaa puga mostrar ni tenir escola, per o que no pot pronunciar b la nostra llengua, lo que s total perdici de la repblica y si alg al present sen trobs se expelixca, y que ning amostre per la present ciutat [] en albarans de altre sots la dita pena. E provehixen qu es publiquen ab veu de pblica crida per la present ciutat y lochs acostumats de aquella ab que los mestres que ara sn paguen lo gasto que la ciutat haia de pagar.

Aquell mateix dia, assenyala el Manual es va fer lelecci dels examinadors de mestres descola, els quals havien de fer la seua funci sense salari alg de la Ciutat ni dels examinants. La distinci va recaure llavors en els mestres descola, Joan Bautista Castruso i Matheu Cugat, als quals sels prohibia que cobraren cap quantitat pel seu treball. Conv que parem esment en dos qestiones de lordinaci nm. 4. En primer lloc, shi diu que ningun foraster, a se entn y declarat que no sia natural de Espaa puga mostrar ni tenir escola, per o que no pot pronunciar b la nostra llengua, lo que s total perdici de la repblica. En cap moment de les disposicions es diu quina era la llengua que havien densenyar els mestres. Ara b, la referncia a Espaa no t perqu entendres en el sentit que t en lactualitat, sin ms aviat, com pertanyent a la monarquia que va nixer arran el Comproms de Casp. En segon lloc tamb shi diu y que ning amostre per la present ciutat [] en albarans de altre sots la dita pena. Tenint en compte el valor medieval del verb amostrar amb el significat densenyar, T. Sez (1986: 20, nota 4.) interpreta aquest punt en el sentit, que lesmentada ordinaci prohibe usar [] muestra [] o caracteres que no sean de la propia mano, s a dir, shi prohibeix la utilitzaci dabecedaris per a 29

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 lensenyament de la lectura que no hagueren estat confeccionats pel mateix mestre. Sez (1986: 20) assenyala que Las ordenanzas de la Hermandad de San Casiano de 1695 de les quals parlarem tot seguit hacen referencia tambin a este punto, aunque ya haba sido pedido por estos maestros por Auto de 22 de abril de 1653 y tambin la Real Provisin de 20 de septiembre de 1743 El dia 12 de desembre daquell mateix any 1625, i per al bon regimen dels mestres que mostren a llegir i scriure sordena que hi haja un sol mestre per escola, amb dret a un ajudant, i que els mestres examinadors duguen un llibre per a enregistrar-hi els mestres examinats:Die veneris XII decembris MCXXV Mestres de llegir y scriure. Los Seors Jurats y Raphal Alcornell, ciutad, sndich de la ciutat de Valncia, excepto Joan Pallars y Luis Vives, ciutadans absents del present acte; ajuntats en la Sala daurada fan e proveheixen los captols segents per al bon regiment dels mestres que mostren a llegir y scriure. Primo Proveheixen que en una escola no puga haver ms dun mestre ab son ajundant, si l vodr tenir, sots pena de vint sous partidors los dos teros per a la ciutat e laltre ter per a lacusador. Item que los mestres que al present se troben en possesi de mostrar llegir y scriure se hajen de registrar en presncia dels examinadors per a que spien qui sn y es guarden de preceptes posats per vostres S. S. en lo puesto que los examinadors nomenaren sots la dita sena [pena?]. E qu es publiquen ab veu de pblica crida per les parts acostumades de la present ciutat.

Teodoro Sez (1986: 21), tot fent referncia a aquestes ordinacions del Consell de la Ciutat de Valencia, indica: 30


Todas

estas

primeras

ordenanzas

se

van

perfeccionando continuamente. Son los mismos maestros, para evitar algunos abusos y darle importancia al acto, los que piden que los exmenes para maestro se hagan en presencia del Rector de la Universidad.. El 24 de noviembre de 1629 fue nombrado examinador mayor mosn Domingo de Talavera que era el decano de los maestros. Este mismo examinador controlaba el acceso al Estudio general [s a dir a la universitat] mediante las pruebas correspondientes. En esta misma ordenanza se insiste en la prohibicin de escuelas amagaes y de las que estaban en escaletes. Es interesante sealar el destino que dan a las multas por infraccin a estas ordenanzas, que se han duplicado, y que no es otro que para subvencionar a los pobres estudiantes enfermos del Estudio General.

El mateix autor comenta tot seguit una srie dordinacions que es van aprovar el 24 de maig de 1639 i que, entre altres objectius, intentaven aclarir alguns punts dubtosos que havien sorgit en la prctica docent. Entre les noves normes shi establien les matries dexamen, que consistien en paraules de Sez en:Lectura en romans y latn en lletra de emprenta y manuscrita (com de m). Escritura: templar las plumas (cortar) con arreglo a las formas de letra.

Sez tamb hi reporta algunes altres curiositats contingudes en les ordinacions municipals, com s el fet que, per a examinadors, es preferiren els mestres de Valncia (disposici 3a), o que shi establiren drets dexamen, i que en aquest supsit es disposava que cada examinand havia 31

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 de regalar dos parells de guants de flor al Rector i al sndic mentre que la resta dels examinadors havien de rebre deu sous; que lescriv del tribunal havia de rebre igualment dos parells de guants; que el bidell havia de rebre sis sous, i que lagutzil havia de percebre, igualment, un parell de guants. Tamb shi prohibia a la disposici novena que un mestre ensenyara al mateix temps llat i a escriure, perqu per fer les dos coses non faran ninguna ab la perfecci que es deu fer. Pel que fa als examinadors, shi estableix que sien persones de bo i arreglat juh, bons costums, i vasalls de la M[ajesta]t del Rey. A. Vila Moreno (1993) recull que disposicions municipals sobre lensenyament en va haver, com a mnim des de lany 1561. Aquelles disposicions, redactades en valenci, van ser modificades els anys 1629 i 1639, per en desconeixem lmbit dactuaci pel fet que lensenyana, al menys la superior, shavia fet com ja sha apuntat tradicionalment en llat i va ser el decret De reformatione de la sessi V del concili de Trent, aprovat el dia 17 de juny de 1546, el que va disposar, entre altres mesures, establir escoles en las poblaciones donde no existan y sern dirigidas por maestros instrudos y piadosos. Segons Vila (1993: 15), fins a la repressi erasmista, que a Valncia va encapalar larquebisbe-virrey S. Joan de Ribera, degu estar plenament vigent el conreu de la nostra llengua a lescola primria. J. Meli (1970: 266), daltra banda, a ms de retraure la disposici del Consejo Real que prohibia als moriscos leer y escribir en arbigo, en recorda una altra de 20 maig de 1595 en qu es feia memria a les autoritats civils i religioses Que ningn muchacho nuevo convertido aprenda a leer ni escribir en arbigo, sino en castellano o valenciano. Malgrat que fins a sant Joan de Ribera el valenci degu ser, doncs, la llengua principal en lensenyament primari, el fet constatable, per, s que a Valncia, a partir del 1500, sobserva una certa penetraci de la 32

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 llengua castellana que va afectar especialment les capes altes de la societat. En aquest sentit, Max Cahner (1980: 223) indica:Podem afirmar, en tot cas, que vers 1510-11 ladopci del castell com a llengua literria limitada a la generaci anterior a uns restringits cercles de les ms influents famlies de la noblesa, shavia ests a tota laristocrcia en general, especialment la que shavia promogut al servei del rei. A Barcelona fou un fenomen poc important, perqu la generaci posterior a la de Bosc no tingu ni prou oportunitats d' a la anar cort ni trob a la ciutat una vida literria en castell, ni tan sols tan minsa com la que es desenvolupa al voltant de Bosc durant les seves escadusseres estades a la ciutat []. A Valncia la persistncia de condicions favorables, al voltant del comte d' Oliva, del marqus de Cenete, de Germana de Foix o del duc de Calbria, consolida la situaci.

Pel que fa concretament al mn escolar A. Vila Moreno (Indit I: 4)6 assenyala que en realitat la imposici llingstica es una practica antiga. En els Capituls entre els jurats [dElig] i el mestre Jaime Romn firmats el 4-IV-1573 ja constava esta disposici: item que no consentau a neng parlar en pla abans que parlen en llat multant els que parlen en romans en proporci a les faltes i edat dels infractors. Luz Ortiz de Gil-Mascarell (1998: 102) ha estudiat el cas de la vila dAlbaida i hi assenyala que el municipio entendia la instruccin como una necesidad pblica a la que deba dar respuesta y a la que tenian derecho a acceder todos los vecinos. En aquest sentit hi reporta una acta del Consell particular (junta restringida) de la dita ciutat de 1669, on es pot llegir:Los Justicia, Jurats y Consellers del Consell Particular, ajuntats y congregats... havent necessitat gran, urgent, en la present Vila de mestre d' escola, aix de gramtica com de llegir

33Volem agrair a Alfons Vila Moreno que ens haja proporcionat una cpia dels seus treballs indits Lensenyana de la llengua valenciana. Llengua, escola i prensa: El cas valenci i tamb Linstitut dEstudis Valencians.6

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939y escriure per a la Vila, y per quant los chics no van a escola per no haver qui amostre, y se a ofert mossn Gapito de amostrar de gramtica, llegir, escriure y contar, ab salari de 30 lliures y les mesades, so es: 1 sou: francells7; y doctrineta 28 sous; llegir, escriure y contar, 3 sous; gramtica 4 sous cascun mes; als pobres vergonyants franc, y que ning paixa (...) d' altra escola9.

Tal com assenyala lautora, el mestre solia alternar la seua tasca cosa que hem vist que ocorria tamb a Vila-real amb altres dedicacions, com ara organista de la parrquia i rellotger encarregat del rellotge del campanar. Amb tot, lensenyament anava bsicament adreat al domini de la gramtica llatina. I el coneixement de la llengua del pas hi tenia noms un marcat carcter propedutic. Per aquesta ra, A. Rico i Joan Sol (1995: 91) han indicat que Fins a la fi del s.XVII

gaireb tota la lexicografia catalana

est al servei de lensenyament del llat. I en el sentit de laprenentatge de la llengua llatina cal considerar lxit que va tenir laparici del Thesaurus Puerilis, dOnofre Pou, que si b va ser publicat originriament a Valncia, lany 1575, va conixer unes altres edicions: 1580 a Barcelona; 1591 a Perpiny, 1600 a Barcelona novament. La traducci castellana es va publicar a Valncia lany 1651 i a Barcelona els anys 1680 i 1684. Pel que fa a la traducci castellana, segons informa J. Ribelles Comn (1929: 924), el valenci Bernab Soler ens diu:Este librito no tenia otra falta, si ass se puede dezir,

No hem pogut descobrir el significat de la paraula francell, que lautora indica que podra ser caligrafa francesa. Nosaltres no som de la mateixa opini, sobretot si es t present que hi apareix en plural. 8 Conv tenir present que, com ha assenyalat Amengual i Batle, J. (1991: 15) la doctrineta, s a dir, el catecisme era El primer llibre de text escolar, des del moment que era la Carta o Cartilla per a mostrar de llegir i escriure., i en un altre indret del mateix llibre (1991: 80), assenyala: Limpuls a lescolaritzaci va estretament lligat a lensenyament del catecisme. Per a aprendre a lligir sempraven les cartilles, que contenien les oracions i la part que sanomenava la doctrina cristiana, [] les cartilles presentaven les oracions amb tipografia ban distintam34 carcters grossos i amb paraules dividides de anmb sllabes. s ben possible que aquesta cartilla.doctrina tingus una difussi anterior als mateixos catecismes. 9 Arxiu Municipal dAlbaida, Libre de Consell 1650-2681, acta de 31 doctubre de 1669.

7

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939sino estar en lengua lemosina, que en lo dems del trabajo e industria de su primer Autor, no hay ms que desear para que los nios, i aun los grandes, puedan largamente y en breve tiempo aprovecharse de la lengua latina con la mucha copia i abundancia de vocablos de diferentes materias que contiene.

En aquest sentit C. Martnez Taberner (2000: 66) retrau un text de 1768 exhumat per R. Calafat en qu, tot parlant dun llibre de text usat pels aprenents mallorquins en lensenyament de la llengua de Roma, es pot llegir:(...) que el libro con que se ensea la Gramtica llamado Semperi era muy prolijo y dilatado, por cuyo motivo tiempo ha que havia pensado se estableciese y fomentase otro distincto por el qual pudiessen los nios desde el principio de su educacin se acostumbrassen a una lengua que por ser la dominante en los Reynos de Espaa se deva mirar por necessaria a todos los hombres de caracter o de professin literaria y muy til para qualquiera clase de estado; sin que fuesse de temer la dificultad que a los principios se encontrara pues mayor era, sin duda, la que se encontrava en el latn de Semperi por ser mas remoto nuestro dialecto que la lengua castellana ()

A les terres valencianes les coses no devien ser gaire diferents, per. Dun altre costat, Joan Fuster (1985: 36) retrau el fet que Lorenzo Palmireno, autor nascut a Alcanys i que va escriure una obra interessant en la lexicografia hispnica, el Vocabulario del Humanista (Valncia 1569) havia estat mestre descola a Cocentaina i, per tal dexplicar el fenomen de la castellanitzaci de lescola, hi afegeix: i com ell degu haver-nhi 35

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 molts, escampats a les comarques valencianes catalanoparlants. El mateix Joan Fuster (2002: 19, nota 51) reporta un text dA. Gallego Barns (1992: 36), en qu, tot estudiant Palmireno, assenyala que a Valncia hi havia molts estudiants castellans que hi actuaven com a tutors de fills de les capes altes de la societat: pues en toda Espaa no hay pueblo que sustennte ms moos forasteros [] por Ayos y Maestros populares. En qualsevol cas, Mila Segarra (1985: 54) assenyala que la gramtica i lortografia que sensenyaven en les escoles catalanes en la primera meitat del sis-cents i encara en la segona meitat, eren les del llat, i una cosa semblant degu ocrrer al Regne de Valncia. De fet, durant el segle XV sn relativament abundats les gramtiques i els vocabularis llatins, habitualment bilinges, la finalitat dels quals era lensenyament de la llengua de Roma, nica llengua de cultura de lpoca. Ls del valenci, doncs, no hi devia tenir una altra finalitat que facilitar laprenentatge del llat. Sobta que en aquesta poca, ni tampoc durant el segleXVI

no

trobem cap obra gramatical ni lxica de la llengua del pas en cap dels seus territoris. I sorprn sobretot, quan es considera que llavors a diferents pasos europeus, com ara Itlia, Castella o Frana van sorgir diverses obres ortogrfiques i gramaticals de les seues llenges respectives. Tal s el cas de publicacions dobres com ara la Prosa della volgar lingua (1525), de Pietro Bembo, a Itlia, on defens ls de la modalitat florentina dels dialectes italians; de El Dilogo de la lengua, (escrit cap a 1535), del castell Juan de Valds, obra en la qual insisteix en el corrent renaixentista de defensa de les llenges vulgars; o a Frana, la Dfense et illustration de la langue francaise (1549), de Joachim du Bellay, on propugnava ls de la llengua francesa contra els que la creien inferior a la llatina. Cal tenir present daltra banda, que J. M. Miquel i Vergs (1938: 53-54) ens hi diu que:

36

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939durant tota lEdat Mitjana ning no es preocupa del llenguatge; per ara, [al Renaixement] sota el remol de tantes inquietuds, reneixen els estudis filolgics [...] El far i el nord s la llengua llatina, i el seu sistema gramatical, en sser aplicat a litali, al castell, al francs, assenyala la primera fita per a l s literari de les llenges vulgars... [Per] Que s' esdevingut que ha Catalunya no rebs els beneficis d' aquella gran revoluci espiritual?

La resposta sembla ser fcil: des de lany 1412, arran el Comproms de Casp, sinicia el procs de castellanitzaci de la Cort reial i el de laristocrcia que lenvolta, i la llengua comena a esdevenir un senyal de classe. En qualsevol cas, per, no sembla que, en un primer moment, la situaci social de la llengua, en general, sen resentira, ats que una cosa era una evident decadncia literria que ha estat estudiada a bastament i una altra, el fet que la llengua dels valencians no fora utilitzada normalment i habitual per prcticament tots els estaments de la societat valenciana del moment.

37

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 CAPTOL 2: LENSENYAMENT DE LA LLENGUA SOTA LABSOLUTISMEBORBNIC.

1707-1833

TODO SE DEVER FORMAR EN LENGUA CASTELLANA El fenomen de la castellanitzaci del Regne de Valncia saccentu a partir de l11 de maig de 1707, quan les tropes castellanes varen entrar a la ciutat de Valncia desprs de la victria aconseguida a la batalla dAlmansa. El duc de Berwick, que dirigia locupaci militar de la ciutat, va fer saber a tots els estaments queEste Reyno ha sido rebelde a S. M. y ha sido conquistado, habiendo cometido contra S. M. una grande alevosia, y ass no tiene ms privilegios ni fueros que aquellos que S. M. quisiere conceder en adelante10

El dret de conquesta s materialitz en la pragmtica de 29 de juny de 1707, per la qual Felip V va decretar laboliment del dret foral valenci i lassimilaci del Regne de Valncia als usatges, els costums i les lleis establertes a Castella. Com s sabut, lentronitzaci de la dinastia borbnica, si b s veritat que no arrib a prohibir el dret a publicar en les llenges perifriques del nou estat, s que entrebanc el seu s a totes les rees de la vida social i cultural. De fet, el decret de Nova Planta va significar de iure una ja vella ambici de la monarquia castellana, segons es deixa veure en Consejo que el Conde Duque de Olivares lliurava a Felip IV: Trabaje y piense... por reducir estos reynos de que se compone Espaa al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia.... El Conde Duque no feia una altra cosa que reforar la conscincia del monarca en la ja coneguda frmula d' Heraldo de Acua: un monarca, un imperio, una espada. Aquest procs cap a la 3810

Reprodut en PREZ APARICIO, Carme (1981): De lalament maulet al triomf botifler.

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 unificaci lingstica de tots els territoris que depenien de la Corona es veu ja clarament apuntat en les distintes mesures que shavien pres per les quals es prohibia als moriscos la seua llengua, i sels exigia ls del castell o del valenci. Tamb els gitanos foren blanc daquestes vexacions. Felip V, en virtut del dret de conquesta, derog tot el dret pblic dels territoris de la Corona d' Arag i introdu a Espanya un neocentralisme d' encuny francs. B s veritat que els Decrets de Nova Planta sn disposicions essencialment poltiques. En ells, les referncies a l' idioma sn mnimes. No obstant aix, l' esperit que els inspira no pot ser ms clar: todo se dever formar en lengua castellana y actuar en papel sellado, apunten. s el mateix Consell de Castella qui proposa al rei que ordene queen las escuelas de primeras letras y de gramtica no se permitan libros en lengua catalana, escrivir ni hablar en ella en las escuelas y que la Doctrina Cristiana sea y la aprendan en castellano.

Amb tot, l' actitud reial va ser molt ms sibillina i intelligent, i de fet, a Catalunya es limit a establir que el castell fos emprat en la Reial Audincia, mxima instituci de govern al Principat. La mesura, fins i tot, podia arribar a esdevenir popular, ats que el castell era ms accessible als catalans que no l' anacrnic llat dels curials. A Mallorca, el procs va ser similar; i aix, el monarca va establir que Las sentencias, decretos y provisiones se escriban en castellano... y no en latn como se haca anteriormente. Lhabilitat formal del rei fa aparentar que del que es tracta s de modernitzar el mecanisme processal, i no de restringir ls oficial de la llengua catalana. Conv remarcar, per, que en matria de legislaci lingstica, l' antic Regne de Valencia, els habitants del qual havien estat considerats muelles y blandos pel Conde Duque, no va ser objecte d' aquests subterfugis, ans pel contrari, les pragmtiques i ordres reials van 39

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 ser absolutament clares i discriminatries amb la llengua dels seus habitants: todo se dever formar en lengua castellana, sense ms. La pretensi del Borb no era altra que intentar repetir a lestat espanyol el model unitari que havien imposat a lestat francs. I, en aquest sentit, la presncia de ms duna llengua i no noms oficial, sin fins la seua mateixa existncia no sadia ni molt ni poc amb les seues ambicions. A partir daquell moment la resta de llenges de lestat passaren a ser simplement dialectes. s el moment del despotisme illustrat Aquesta configuraci del poder estatal, variant de labsolutisme monrquic s dna en molts pasos europeus a mitjans del segle XVIII. El despotisme illustrat, a ms de legitimari lautoritat unipersonal del monarca intenta aconseguir un contracte social que perpetue la societat estamentria, per proveint lestat dels canvis necessaris per a permetre un funcionament gaireb ptim de la societat. La preocupaci per lensenyament ser una constant en el pensament illustrat; fins al punt que aquesta poca ha estat anomenada de loptimisme pedaggic: hom tenia una fe cega en leducaci com a punt de partida de la regeneraci de la societat. Pel que fa al mn escolar, i tal com assenyala J. Mons (1984: 27), Al marge de lensenyament superior hi havia les escoles de Gramtica i centres similars, com s ara, els seminaris conciliars, on el llat era generalment la llengua vehicular, desplaada progressivament pel castell, a mesura que ens endinsvem en el segleXVIII i XVIII.

Per, com ha indicat C.

Martnez Taberner (2000: 357) entre la segona meitat i finals del segle ms concretament a partir de 1770 es produeix un canvi decisiu: les gramtiques de la llengua llatina, que al cap i a la fi era lnica gramtica que sensenyava escrites en llat o en catal ja no es reediten i cedeixen el pas a les publicades en castell. No hem doblidar que, segons assenyala M. Batllori (1997: 190) 40

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 lany 1777 la Gramtica de la lengua latina de Maians va ser declarada oficial, juntament amb lordre densenyar-se a les set universitats de la Corona dArag: Cervera, Gandia, Mallorca, Oriola, Osca, Saragossa i Valncia. El procs de castellanitzaci escolar, a partir de lentronitzaci dels Borb va ser, doncs, total i imparable. El mateix Mons (1984: 27) assenyala que a les escoles de Gramtica, esteses per tot Catalunya, el castell esdevenia matria obligatria des del 1716 [de manera que hi] rivalitzaven com a llenges el castell i el llat, marginant quasi completament el catal. A les escoles de gramtica, la finalitat de les quals era, com ha estat indicat, lestudi de la llengua llatina, es va imposar decididament la llengua castellana com a nica llengua daprenentatge, de manera que no solament prenia carta de naturalesa la llengua de Castella com a nica digna de tal nom, sin que, ms a ms, els valencians esdevenien analfabets en la seua prpia, amb totes les conseqncies de desprestigi per a aquesta que sen derivaven duna tal prctica. Recordem tamb lexistncia del document conegut com a Memorial de greuges de 1760 en el qual, entre altres coses safirma:Fora d' aquestes lleis generals, n' ha una ultra d' hi especial, i ms poderosa, que obliga, a Catalunya, Valncia i Mallorca, que els bisbes, i els clergues de les parrquies, siguen orinds o criats en aquestes regions. Perqu, segons hem dit, aqu es parla una llengua particular, i, encara que a les ciutats i viles principals hi ha molta gent que entn i parla la castellana, malgrat tot, els camperols no la saben parlar ni l' entenen. A les Amriques, on els nadius, segons es diu, no sn capaos per al ministeri eclesistic, els rectors han d' entendre i parlar la llengua de llurs feligresos. I els camperols de Catalunya i de Valencia on s' donat el ha

41

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939cas d' haver-se arribat a atorgar rectories a sacerdots que no entenien la llengua-, han de ser ms maltractats que els indgenes americans?11

Lopini de la unificaci lingstica, i ben especialment al mn escolar, era llavors prcticament general a tot lestat; entre els pocs que clamaven contra aquest uniformisme lingstic hi havia el pare Sarmiento, el qual, en opini de A. Galino (1953: 297), era partidari dusar-hi sempre la llengua dels infants:As que el nio sabe leer, escribir y algo de contar, le han de dedicar a que aprenda su lengua vulgar nativa con toda la extensin posible la gallega si es gallego, sin acordarse para maldita cosa ni de la castellana, ni de la latina, ni de la francesa, ni de la italiana, ni de qualquier lengua que no ha mamado. Para ese estudio ya le sealar tiempo ms conveniente.

Encara per que, com hem vist, les classes dirigents i no pocs intellectuals del moment maldaven per la castellanitzaci escolar i el corresponent canvi de llengua en la vida general del Pas, tamb ho s que la major part del poble, es mantenia fidel a la seua llengua, i moltssims dells ni tan sols entenien el castell. Un dels fets que va contribuir, al nostre entendre, a la castellanitzaci de la societat valenciana, i per tant, tamb lescolar, va se lactuaci en matria lingstica dels centres superiors densenyament, com ara la Universitat, que en aquesta poca va substituir la utilitzaci del llat pel castell en moltes de les parcelles de coneixement. La substituci de les llenges clssiques, especialment el llat, per les llenges vulgars el castell en el nostre cas constituir un dels esdeveniments ms trascendentals en la castellanitzaci de lescola. 4211

MOREU REI, E. (1968): El Memrial de Greuges del 1760, pg. 35-36

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 La disposici envers la castellanitzaci lingstica era una actitud defensada, sobretot, per les classes dirigents tant per les eclesistiques com per les civils. En aquest sentit potser paga la pena recordar les paraules del catal Antonio de Capmany (1779-1793, volII,:

846) en les quals

considerava la llengua del Pas com a intil per a la cultura:Pero com la lengua catalana [] es ya anticuada en el mayor nmero de los vocablos y por otras parte sera intil copiar-la en un idioma antiguo provincial, muerto hoy para la repblica de las letras y desconocido del resto de Europa.

Tal vegada lnic cas a considerar, de cara a la pervivncia de la llengua catalana (en un sentit ampli, que abraara tot lmbit lingstic) com a vehicle densenyament, s el del menorqu Antoni Febrer i Cardona, el qual, en la seua obra Principis de la lectura Menorquina tot tenint present que aquesta illa fonc fundada de Valencians, Catalans els quals ei portaren la seua llengua que s la mateixa que nosaltres usam, i antigament sanomenava Llemosina, assenyala:no nicament per als Menorquins, sin tamb per als Mallorquins, Catalans i Valencians que jo he treballat aquesta gramtica i no sol perqu tenguen un mtodo per aprendrer de parlar i escriurer la seua llengua; sin perqu puguien aprendrer

43

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939ms fcilment les altres llenges vulgars de lEuropa i la llatina.12

Amb tot, per, les relacions entre les diverses comunitats que compartim parla era, prcticament inexistent. Ats el panorama general de tot lestat envers la castellanitzaci de la poblaci, i ms concretament, el mn escolar, tal vegada paga la pena fer una menci especfica de les idees de Gaspar Melchor de Jovellanos (1802), el qual, captiu a labadia de Valldemossa, escriu les seues Memorias sobre la educacin pblica. Tratado prctico de enseanza en les quals exposa la seua opini sobre ls de les llenges en lensenyament i concretament la parla de Mallorca completament contrries a les del pensament oficial:[...] se aplicasen los principios de Gramtica general en nuestra lengua mallorquina y se diese a los nios una idea cabal de su sintaxis. Siendo la que primero aprenden, la que hablan en su primera edad, aquella que hablamos siempre con el pueblo y en que este pueblo recibe su instruccin, vista es que merece mayor atencin que la que le hemos dado hasta aqu.

La castellanitzaci del Pas Valenci, doncs, i grcies a una srie de factors on no podem menystenir lactitud de lesglsia i de lescola, comen a ser una realitat, sobretot per part de les classes elevades de la societat. No s ara el moment de revisar el procs dintroducci de la llengua castellana al Pas, tema que, daltra banda, ja ha merescut latenci dels nostres erudits13. Aix, el procs legislatiu dirigit cap a la legitimaci del castell en els territoris peninsulars que no tenien lesmentada llengua com a

12 13

CARBONELL, J. (1961): Notes sobre els principis de la lectura menorquina de 1804 pg. 211-212.

En el sentit de la castellanitzaci sociolingstica i lingstica poden consultar-se, entre altres, MARCET, 44 P. (1987): Histria de la llengua catalana, I, pgs. 300, 305-310, 379; FUSTER, J.(1985): La decadncia al Pas Valenci; PITARCH, V: (1972): Defensa de lidioma; FERRANDO, A. i NICOLS, M. (1877): Panorama dhistria de la llengua.

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 patrimonial es vei agreujada amb noves disposicions legals. CarlesIII,

per

Reial Cdula de 23 de juny de 1768, dict una resoluci a tota la Corona d' Arag, para que en todo el Reyno se acte y ensee en lengua castellana, on tamb s' ordenava que los procesos guarden ms uniformidad en todo el Reyno (d' Espanya), y a este efecto derogo y anulo todas qualesquier resoluciones o estilo que haye en contrario... para que en sus Curias se acte en lengua castellana. De la mateixa manera s sancionat, mitjanant la Real Cdula de Aranjuez de 23 de juny de 1768, la qual, en el punt set deia quela enseanza de primeras Letras, Latinidad y Retrica se haga en lengua castellana, donde quiera que no se practique, cuidando de su cumplimiento las Audiencias y justicias respectivas, recomendndose tambien por mi consejo a los diocesanos, Universidades, y superiores regulares para su observancia y diligencia en extender el idioma general de la Nacin para su mayor armonia y enlace recprocos.14

Fa lefecte que la imposici de la llengua de Castella degu de comportar no poques dificultats a causa de lescassa familiaritat amb el castell per part dels valencians15. En aquest sentit s molt esclaridora lexperincia del lexicgraf valenci Toms Font i Peris, natural de Cullera, el qual, lany 1852 recordava el tipus de formaci lingstica que havia rebut durant la seua infantesa:la verdadera pronunciacin valenciana de estas letras se enseaba en mi tiempo en las escuelas juntamente con la14

Real Cdula de S. M. a consulta de los seores del Consejo reduciendo el arancel de los derechos procesales de velln en toda la Corona de Aragn y para que en todo el reyno se ensee en la lengua castellana con otras cosas que se expresa. A. D. B. Can. 1768-1771, ff. 133, 135v, 136. (T.195).

Aix s el que es desprn de lautor annim de larticle Reforma educativa, en la Gran Enciclopdia 45 valenciana (GEV, vol 8, pg. 81), el qual indica que aquesta prohibici [densenyar en valenci] es va trobar amb molts entrebancs, perqu el castell era desconegut per la major part de dels habitants del nostre pas.

15

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939pronunciacin castellana, al presente se ensea solamente esta: i no haciendo mrito de aquello se ha causado gran transtorno en la ortografia valenciana.16

A partir daleshores la llengua castellana, ja llengua oficial, rep tota mena dajuts i consideracions. s lpoca de la creaci de la Real Academia de la Lengua Castellana, instituci a la qual se li encomana de dictar la norma gramatical. LAcadmia publica el Diccionario de Autoridades i inicia la srie de reformes ortogrfiques (1741, 1763, 1771, 1815) encaminades precisament a dur a terme aquest fi unificador. Hem comentat que la castellanitzaci dels valencians es va incrementar arran la conquesta del Regne per part del monarca FelipV.

Aquell procs, per, havia comenat molts anys abans. Aix, cal tenir present que les Constitucions elaborades per al Snode dioces lany 1657, desenvolupades sota larquebisbat de Pedro de Urbina ja es redactaren en castell, segons reporta V. Pitarch (1980: 44), i no en llat com havia estat fins llavors la prctica habitual. Amb tot, el coneixement del castell entre els valencians no devia ser tan complet com fan suposar els papers erudits del moment: lany 1758, Juan Carlos Amat va fer imprimir un tractat de Guitarra espaola, y vandola17 que a partir de la pgina 41 duia la versi valenciana corresponent:Tractat breu, y explicaci dels punts de la Guitarra, en idioma Valenci []. Pera que els naturals que gustaren de dependre, y no entengueren la explicaci Castellana, puguen satisfer son gust en este breu i compendis estil.

En qualsevol cas, conv tenir present que, com indica J. Mart Mestre (1996: 211-212) les deficincies que tenien les classes populars valencianes per a entendre la llengua oficial de lestat eren importants: 4616 17

Picazo, 1991: 106. Vegeu RIBELLES COMN, Ob. cit, III, pg. 267-268.


I s que, efectivament, en una poca d' elevat analfabetisme i amb un ensenyament molt deficient, les dificultats dels catalanoparlants de les classes baixes i mitjanes per expressarse, i fins i tot per entendre, el castell eren evidents. Ja hem fet referncia a la situaci a Mallorca; tamb al Principat les capes populars tenien dificultats evidents amb aquesta llengua, que parlaven amb un ndex elevat de catalanitzaci.

En la histria de lensenyament primari i gratut a la ciutat de Valncia cal no oblidar la installaci de lEscola Pia18, que degu accentuar encara ms el procs de castellanitzaci de la capital. Alguns magnats de la capital van cridar19 els escolapis i el dia 15 de maig de 1737 hom va presentar a lAjuntament un Memorial on es demanava autoritzaci per a establir a la ciutat el Collegi i unes escoles adjuntes. El perms va ser concedit el dia 20 daquell mateix mes. Van establir cinc escoles o classes de llegir, escriure i comptar. Conv recordar que malgrat la castellanitzaci de lescola, les ordinacions dels mestres de llegir y scriure de 1625 havien continuat vigents. Aix no obstant, lany 1763 els jurats de la ciutat van ordenar que foren admesos com a vlids els exmens que per a superar les proves com a mestres havien estat autoritzats per la junta de la Congregacin del glorioso mrtir San Casiano de maestros de noble arte de leer, escribir yLes Escoles Pies de Valncia, com tots els centres educatius de la companyia, havia nascut per a atendre gratutament leducaci dels ms desfavorits socialment; aviat, per, van acceptar naturalment, pagant alumnes de les classes mitjana i alta; fins al punt que durant el segle XIX havia adquirir el prestigi de ser un dels millors centres docents de la ciutat. En aquesta instituci es van formar els precursors i els membres plens de la renaixena valenciana, com ara: Josep Bernat i Baldov, Vicent Boix, Rafael Ferrer i Bign, Constant Llombart, Flix Pizcueta i Vicent W. Querol, per tamb molts altres membres destacats de la vida pblica del moment: Vicent Blasco Ibez, Mari i Josep Benlliure, Manuel Gonzlez Mart, Joan Navarro Reverter, Pascual i Gens, etc. Entre els professors del centre cal recordar el pare Joan Arolas, poeta romntic, que si b va escriure un miracle de sant Vicent Ferrer en catal, va produir tota la resta de la seua obra en castell i, pel que sembla, no va influir massa en la formaci nacional i lingstica dels seus alumnes. Conv recordar, a la Pennsula Ibrica els escolapis sintroduren per Catalunya, encara en vida de 47 Calassan: hom fu diverses temptatives, de les quals noms an endavant la de Guissona (1638-41), que tingu una vida efmera a causa de la Guerra dels Segadors. Lany 1683, desprs daltres intents fallits,19 18

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 contar que shavia establert a Madrid amb perms de Felip segons recorda Tramoyeres Blasco (1896: 115). Cal tenir present, duna altra banda, que la Pragmtica de 15 de juliol de 1771 per la qual es va organitzar el pla general dinstrucci en tots els graus densenyament va modificar el regim vigent a Valncia des de 1625, de manera que el primer ensenyament es va haver dadaptar, per primera vegada i de manera oficial, a les condicions generals per les quals es regia a la resta de lestat. En aquest procs dencibellament de la llengua castellana excelleix el valenci Gregori Maians i Siscar el qual, lany 1737 publica Orgenes de la lengua Castellana. Sanchis Guarner (1963: 91) ha apuntat que lactitud de lerudit dOliva pel que feia a la llengua del Regne de Valncia, era purament arqueolgica i que, en general, ni ell, ni cap dels illustrats valencians del momentno pensen mai en cap restauraci de la llengua ni ressorgiment de la literatura culta autctona: els seus estudis de les glries valencianes les inspirava noms la curiositat cientfica i mai no pretenien de ressuscitar-les. [] Tanmateix, Maians, que possea un pregon sentiment valencianista, recercava amorosament els llibres llemosins antics i comen la preparaci dun Diccionari castell-valenci que no dugu a terme.IV,

lany 1642,

Duna altra banda, com ha indicat E. Casanova (1991: 73):En el procs dintroducci i aprenentatge del castell pels valencians sutilitzaren, especialment, obres lexicogrfiques, s adir, vocabularis o diccionaris dequivalncies. Tant s aix que es pot afirmar que la lexicografia valenciana naix amb la finalitat de dotar dinstruments densenyament i traducci al castell, llengua de cultura, progrs i llengua nacional.

48hom fu la primera fundaci estable a Moi. Sexpandiren primers pel Principat i desprs per Arag i Castella.


Enfront daquella vessant arqueologista representada per l' erudit d' Oliva, hi ha el corrent d' escriptors que Sanchis Guarner qualifica de castissista. De fet, lestament popular mantenia absoluta fidelitat a la llengua autctona i no mancaven entre el poble els romanos, les auques, els goigs, els milacres, les rondalles i els colloquis que gaudien de gran predicament popular. 2. 1 LA RESISTNCIA Amb tot, i malgrat els ordenaments coercitius en el sentit de procedir a la castellanitzaci social, encara hi va haver alguns erudits que, tot i atendre la llengua de Castella, es van mantenir fidels a la llengua dels seus avantpassats. El mxim representant d' aquesta branca d' autors resistents i que fins on era polticament possible intent el manteniment decors de la llengua dels seus avantpassats va ser el notari Carles Ros. 2. 1. 1 CARLES ROS I HEBRERA Carles Ros i Hebrera20 dedic prcticament tota la seua existncia al conreu de la llengua patrimonial. Aix, l' 1739 treia a llum el Breve any Diccionario Valenciano-Castellano i el 1762 el Diccionario ValencianoCastellano. La tasca lexicogrfica del notari es completa amb un Raro Diccionario Valenciano nico y singular de voces monosilabas.

Valncia 1703-1773. Escriptor. Notari de professi, fill i net de notaris. Defensor i propagador apassionat de la llengua catalana, ha estat considerat precursor del renaixement literari valenci. s autor d' obres apologtiques com Eptome del origen y grandezas del idioma valenciano (1734), Cualidades y blasones de la lengua valenciana (1752); d' obres gramaticals com Practica de ortografia para los idiomas castellano y valenciano (1732); de vocabularis com Breve diccionario valenciano castellano (1739) o el ms extens Diccionario valenciano castellano (1764), interessant inventari del llenguatge popular i de mots antics, aix com el Tractat d' adages i refrans (1733) i nombrosos colloquis i romanos populars, en catal i en castell, rics d' expressions folklriques i populars. Tingu cura, a ms, de ledici 49 del Llibre de les dones de Jaume Roig (1735) i de La Rondalla de Rondalles de Llus Galiana (1768), per tamb dos manuals de formularis notarials. A. TORRES NAVARRETE ha estudiat Carles Ros en la seua tesi doctoral, que es troba indita.

20

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 En aquesta ocasi, com assenyala el mateix notari, la finalitat del Raro Diccionario era laprenentatge de la llengua, per no exclusivament la de Castella, sin tamb la prpia. En les paraules finals del diccionari, Ros indica:Tanta es la necesidad que tiene el comn de esta ciudad en la inteligencia de su lengua materna como en el de la castellana que, an para el trato familiar casi la usa, pero tan bastardamente que, de una y otra, forma un estilo impertinente a ms de que, para muchsimas cosas, ignora la correspondencia de la voz en las que la tiene. Y esto no es solo en los vocablos esquisitos y no triviales, s[no] en los ms de los ordinarios o comunes tambin, olvidados de la suya en tal manera que ni sabe una ni otra como debe

Com a editor, l' 1735 patrocinava la publicaci de L' any Espill de Jaume Roig (amb censures imposades per la Inquisici) i l' 1768 treia a any llum la Rondalla de Rondalles. El costumisme popular hi s representat pel Tratat de Adages y Refranys Valencians y Prctica per a escriure ab perfecci la llengua Valenciana (1736). Aquest entusiasme de normativitzaci lingstica el men a escriure, a ms dels esmentats diccionaris, una Breve Explicacin de las Cartillas Valencianas (1750) i dos opuscles apologtics: Eptome del Origen y Grandezas del Idioma Valenciano (1734) i Qualidades y Blasones de la lengua Valenciana (1752). Del Tractat de Adages y Refranys nhi ha una edici de 1788, segons reporta Ribelles Comn pot llegir:lo fi meu, com j he dit, pera que tinguen tots una extensa practica de la Llengua Valenciana, per trobarme empenyat en ella. Este assumpt dels Adages, me paregu el millor peraIII

(1943: 492) en el Prolech del qual es

50

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939llograrho, puix ser este llibre, casi com lo Cat Christi, que es dna en les Escholes, perque asi tamb hi doctrina pera la anima, bona criana, desenganys pera molts vicis, poltica pera b parlar, y norma pera llegir, y escriure en Valenci.

I ms endavant, segons reporta Ribelles Comn (1943: 499), va publicar una Prctica de la llengua valenciana en la qual Ros assenyala una srie de paraules homfones (que ell diu son en nmero de 109) per no homgrafes, com ara avan, de avance i avans, antes, bll, bello, hermoso i vll, viejo, etc. Assenyalem de passada que Ros ens hi comenta lexistncia a les nostres escoles dun llibre usat a les escoles valencianes: lo Cat Christi, que devia ser una mena d' opuscle elemental per a aprendre els ensenyaments de la religi cristiana. Recordem que, tradicionalment, el cat era el nom genric amb qu es coneixia el primer llibre de lectura, compost de frases i perodes curts, per a exercitar la prctica lectora entre els principiants. El nom de cat feia referncia, com se sap, al llibre de mximes morals atribut a Cat (Dstics de Cat) que des de ledat mitjana fins al segleXVII

es va utilitzar a moltes escoles com a exercici per a laprenentatge del llat. Carles Ros tamb va publicar lany 1732 la Prctica de Orthografia para los dos idiomas: Castellano i Valenciano, on es justifica lensenyament del valenci com a mitj daconseguir la recta escriptura del castell. Aquest s un dels leit motif, amb que Ros justifica bona part de la seua obra. Aix, en De los motivos porque se escribi esta obra21 assenyala:Aunque la lengua valenciana quieran decir los ignorantes no sirve hoy da ni es de provecho alguno, debe estimarse, pues por ella, con esta Breve Esplicacin, tendrn los valencianos mtodo seguro para bien escribir las dicciones de dificultad o

5121

Es refereix a la Breve explicacin de las Cartillas Valencianas, Valncia, s. a. (1751), pg. 19.

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939dudosas, en la lengua castellana; y, siendo sta la general en Espaa y la que universalmente se ensea en las escuelas de nios y con la que casi todo se practica, escribiendo; cuantas reglas se darn para adelantamientos en su ortografia, sern de utilidad para los valencianos, como queda mencionado. [] Para escribir la lengua castellana bien o con median[i]a, es preciso haber aprendido la gramtica latina. Los valencianos, sin que la hayan estudiado, guindose por su lengua, escribirn muchas dicciones de la castellana, tan bien como el castellano ms erudito, por el aparato que dicha lengua en s tiene para ello. De lo que se colige cunto conviene a los valencianos conservar su idioma pues, a ms de ser grandeza de cada tierra saber el suyo, los naturales de esta ciudad lograrn, por su materno, escribir con destreza mucha parte del castellano

Duna altra banda, a la Nota II del seu Diccionario valencianocastellano Ros puntualitza:Empec la formacin de esta Obra [] en las dos lenguas, valenciana i castellana, para que los naturales que no son literatos, sepan la aplicacin de muchas dicciones de su idioma, como han de expresarlas en castellano.

Per ja al prleg es penedeix de laband en qu els valencians coetanis tenien la seua prpia llengua:Est igualmente tan en olvido el dialecto de nuesto idima, que lo dvan ya todos por sepultado; pero yo, gracias a Dios, he podido en este Diccionrio bolbelo su estado.

En general els homes de lletres valencians de llavors, com hem 52

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939 assenyalat, no van demostrar gaire inters per la seua llengua prpia. Per Mila Segarra (1985 I: 58) assenyala que Carles Ros ho fu [demostrar el seu inters per la llengua] en camps tant diversos com [] lescolar, amb cartilles i beceroles; i tamb hi afirma quelinters per lortografia catalana s present en els tractats destinats primordialment a lestudi de lortografia castellana Prctica de Ortographa, Castellana, y Valenciana (1932); Norma breve, por la que los Valencianos (sin hacer estudio particular en la Ortographa sabrn escrivir medianamente la Lengua Castellana, guiandose por la Valenciana (1735).

Un altre dels treballs de Carles Ros del nostre inters s la Breve explicacin de las cartillas valencianas (1750). Per conv tenir present que, contrriament al que modernament hom podia deduir del ttol, no es tracta dun llibre de beceroles per a lensenyament dels infants, sin que en el mateix Prologo ja indica Carles Ros que havia escrit aquella obra preocupat per la confusi que observava en la manera descriure; tamb hi assenyala la importncia que, en aquest fet, tenen una bona calligrafia i una adequada ortografia, perqu el escrito es verdadera representacion del sujeto que lo nota y viva imagen del entendimiento22. En concret, en el captol III, De los motivos por que se escrivi esta Obra (1750: 19) indica que ho va fer:Por razon de que quanto actualmente se practica en Valencia, en las Oficnas de Escrivanos, y Actuacin de Tribunales, que los Despachos, Titulos, Provisiones, Decretos, Memoriales, y Cartas Missvas; se estiende todo en Castellano; y que en las Escuelas de Nios se ensea esta Lengua (como general que es en Espaa): importa conservarse la Valenciana; pues con la inteligencia de Las Cartillas Valencianas y la de esta Esplicacin tendran los Naturales norma segura para escrivir

5322

ROS I HERBERA, C. (1751): Breve esplicacin de las cartillas valencianas, pg. 10.

LENSENYAMENT DEL VALENCI. 1238 -1939muchissimas dicciones de la Castellana, que estn dudosas.

Observem que Ros hi s absolutament clar: es tractava duna norma segura para escrivir muchissimas dicciones de la Castellana. A ms, ens hi determina quina era la llengua que al seu temps susava i sensenyava a les escoles valencianes: en las Escuelas de Nios se ensea esta Lengua [castellana]. Conv parar-hi esment perqu aquesta s una de les primeres vegades que sindica quina era la llengua que es feia servir a les escoles valencianes. s ms, en una altra

ensenyament_llengua_catalana1238-1939

Documents