equip de clàssiques de l'ice de la uab (iv jornades de didàctica de les llengües...

Presentacióde l’equip de Clàssiques

Institut de Ciències de l’Educació – Universitat Autònoma de Barcelona

Membres de l’equip

Equip de clàssiques ‐ ICE UAB

Membres de l’equipVictoria Bescós: professora de clàssiques a l'Institut Baldiri Guilera,El Prat de Llobregat, i consultora de la UOC.

Margalida Capellà: professora de clàssiques a l'Institut Cristòfol Ferrer, Premià de Mar.

M. Jesús Espuña: professora de clàssiques a l'Institut Polinyà, Polinyà.

Sebastià Giralt: professor de filologia llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Caterina Riba: professora de clàssiques a secundària.

Gemma Garcia (coordinadora): professora de clàssiques a l'Institut Gorgs, Cerdanyola del Vallès.


Línies de treball


Línies de treball

1. Reflexió sobre el sentit de l’ensenyament de la

cultura i les llengües clàssiques a l’educació

secundària.


Línies de treball

2. Autoformació en pedagogia aplicada a

l’ensenyament de les llengües i la cultura clàssica.


Línies de treball

3. Aprofundiment en l’intercanvi d’experiències

entre professors de clàssiques de tot el territori.


Línies de treball

4. Estudi de les diverses necessitats materials i

organitzatives del professorat de clàssiques.


Línies de treball

5. Aprofundiment en l’aplicació de les TIC a

l’aprenentatge de la cultura i les llengües clàssiques.


Línies de treball

6. Aprofundiment en l’ensenyament de les llengües i

la cultura clàssica en el nou marc curricular basat en

competències.


Línies de treball

7. Reflexió sobre l’estructura dels nous currículums

LOE i propostes a l’entorn de les dificultats que se’n

deriven per a les nostres matèries, especialment el

risc de la desaparició del grec al batxillerat.


Línies de treball

8. Actuació en favor d’una major i millor visibilitat de

l’àrea de clàssiques als portals educatius: XTEC,

EDU365, Quaderns Virtuals, Fòrum XTEC, XTECBlocs...


Activitats


Activitats


Enquesta sobre la situació de les clàssiques als

centres de secundària de Catalunya.

març‐maig 2009

Activitats


Assistència a la segona edició de l’EduCamp musical

organitzat per l’Equip de formació del professorat

de música de l’ICE de la UAB.

maig 2009

Activitats


Seguiment del disseny i dels criteris de ponderació

de matèries de les noves Proves d’Accés a la

Universitat.

curs 2009‐2010

Activitats


Assistència a la I Jornada sobre experiències

innovadores d’Educació Secundària, organitzada per

l’ICE de la UAB.

novembre 2009

Activitats


Col∙laboració en l’organització de les IV Jornades de

didàctica de les Llengües Clàssiques.

novembre 2009‐març 2010

Activitats


Segona enquesta sobre la situació de les clàssiques

als centres de secundària de Catalunya.

primer trimestre curs 2010‐2011

Activitats


Participació en la formació del professorat

relacionada amb el Projecte eduCAT1x1.

curs 2010‐2011

Resum de l’enquesta al profesorat de clàssiques, curs 2008‐2009


Resum de dades


217Total

1%2privat

14%31concertat

85%184públic

PercentatgeNombre de centresTipus de centre


Enquesta al professorat de clàssiquescurs 2008/09


1%3No contesten

5%11més de 4 línies

27%594 línies

38%823 línies

24%512 línies

3%61 línia

2%5Cap línia

PercentatgeNombre de centresLínies d’ESO



1%3No contesten

0%14/2 línies

4%93/2 línies

0%12/3 línies

2%42/1 línies

1%31/2 línies

5%10més de 4 línies

5%104/4 línies

13%283/3 línies

48%1052/2 línies

17%361/1 línia

3%7Cap línia

PercentatgeNombre de centresLínies de Batxillerat


0%0més de 3 professors/es

4%93 professors/es

26%562 professors/es

0%11 professor/a i mig

68%1471 professor/a

2%4Cap professor/a

PercentatgeNombre de centresProfessorat de clàssiques

als centres



34%74Treball de recerca a BTX

10%22Projecte de recerca a 4t ESO

65%140Grec a 2n BTX

63%137Grec a 1r BTX

93%202Llatí a 2n BTX

93%202Llatí a 1r BTX

96%209Llatí a 4t ESO

77%167Cultura clàssica a 3r ESO

15%33Cultura clàssica a 2n ESO

3%6Cultura clàssica a 1r ESO

PercentatgeNombre de centresMatèries que s’imparteixen



6%14Més de 60

9%20Entre 41 i 60

16%35Entre 30 i 40

18%40Entre 20 i 29

16%35Entre 15 i 19

15%33Entre 8 i 14

4%8Entre 1 i 7

15%32Cap alumne

PercentatgeNombre de centresAlumnes de cultura clàssica a l’ESO



1%2Més de 60

2%5Entre 41 i 60

10%22Entre 30 i 40

29%62Entre 20 i 29

27%59Entre 15 i 19

22%47Entre 8 i 14

6%14Entre 1 i 7

3%6Cap alumne

PercentatgeNombre de centresAlumnes de llatí a 4t ESO



1%3Més de 60

6%14Entre 41 i 60

9%19Entre 30 i 40

24%51Entre 20 i 29

18%38Entre 15 i 19

27%59Entre 8 i 14

11%24Entre 1 i 7

4%9Cap alumne

PercentatgeNombre de centresAlumnes de llatí a BTX



‐0Més de 60

‐1Entre 41 i 60

‐1Entre 30 i 40

9%19Entre 20 i 29

13%28Entre 15 i 19

29%63Entre 8 i 14

23%50Entre 1 i 7

25%55Cap alumne

PercentatgeNombre de centresAlumnes de grec a BTX



Resum de propostes


“Has/heu trobat alguna

solució organitzativa o d'algun altre tipus que

faciliti la presència de les matèries de clàssiques al

centre i que vulgueu compartir en benefici de la

resta de professors de l'especialitat?”



14 professors expliquen les

estratègies curriculars aplicades a l’ESO

als seus centres



Oferta de

matèries

optatives de

clàssiques de 1r

a 4t d’ESO

“El nostre centre considera (de moment) necessari que tots els/les alumnes cursin obligatòriament crèdits de cultura clàssica. Fins el curs anterior es feia un crèdit a quart. Aquest any els alumnes en cursen un a segon (una hora setmanal obligatòria). És interessant perquèaporta continuïtat respecte la matèria de CCSS de primer d'ESO i significa un enllaç amb la cultura clàssica de tercer (optativa) i el llatí de quart (optatiu). L'any vinent doblarem l'horari. Seran dues hores de cultura clàssica obligatòria a segon d'ESO.”

“La matèria optativa de cultura clàssica s'ofereix a 3r d'ESO juntament amb dues optatives més i una tercera llengua; els alumnes que trien la tercera llengua, han de fer-la durant tot el curs, però les altres optatives són rotatòries, de manera que pràcticament tots els alumnes de 3r fan cultura clàssica i això contribueix al fet que el grup de 4t de llatí sigui força nombrós, perquè ja coneixen una mica de què tracta la matèria.”



Supressió

o flexibilitat

d’itineraris

a 4t d’ESO

“A 4t d'ESO es fa un itinerari de ciències amb tres optatives, però es pot escollir llatí en la quarta franja; a l'itinerari de lletres, el llatí és obligatori i es pot escollir Ciències Naturals a la quarta franja. Els alumnes de 4t adaptat també fan llatí (adaptat).El fet de tenir 4 franges de 3 hores és producte d'unprojecte pedagògic especial que podeu consultar al web del centre (www.iesmercerodoreda.com).”

“Al meu institut, els alumnes de 4 d'ESO estandividits en 2 itineraris. Un està format per alumnesque s'orienten cap a mòduls i l'altre itinerari estàformat pels alumnes que suposadament aniran a fer el batxillerat. Tots els que faran batxillerat, fan dues hores de llatí i cultura clàssica durant tot el curs. És poc, però crec que val més 2 hores per totl'alumnat que pensi anar a batxillerat, que no 3 perun grup petit com abans era el de cultura clàssica. Com que és el primer any que ho faig, esticcontenta, però ja veurem.”



Reproducció dels

esquemes de

l’antic 2n de BUP

a 4t d’ESO

“En el nostre centre el llatí està present en dues de les tres franges d'optatives (és l'única matèria que téaquesta característica), en una d'elles amb l'única competència de la física. No creiem en els itineraris tancats, perquè un itinerari d'Humanitats no és possible; en canvi sí que donem l'opció que l'alumnat pugui cursar matèries d'àmbits diferents (p. ex. llatí/biologia/física i química) a l'estil de l'antic 2n de BUP, per tal que gaudeixi d'una visió més àmplia a l'hora de fer la tria dels futurs estudis de BATX.”



5 centres expliquen les

estratègies dels seus curricula de llatí i grec

de batxillerat



Oferta o bé

obligatorietat del llatí

a més d’un batxillerat

“El desprestigi social no ja de les clàssiques sinó de les humanitats en general es tradueix en una lluita desigual entre un batxillerat de lletres i un batxillerat social percebut com a més útil. Nosaltres oferim un itinerari social (amb Mates i EOE), un d'humanístic (amb Grec i Llatí) i un de barreja (amb Mates i Llatí), però orientem els alumnes perquè només aquells que es mostrin molt indecisos optin per la barreja, sempre i quan ho justifiquin escaientment. Així sempre assegurem alguns alumnes de grec i llatí, tot i que la part més nombrosa se'n va cap al batxillerat social.”

“Naturalment, l'única manera és dissenyar el currículum, des de la llibertat que permet l'administració, de manera que ineludiblement existeixi, com sempre, una modalitat d'humanitats i una de mixta amb ciències socials. La resta ja depèn de l'assessorament en tutories i xerrades amb l'alumnat.”


24 centres expliquen les seves

estratègies no curriculars

per mantenir i incentivar

la tria de matèries de clàssiques



Fomentar

la transversalitat,

la interdisciplinarietat

i el treball cooperatiu

“He experimentat amb una metodologia innovadora que s'anomena L'aprenentatge cooperatiu en el llatíi en el grec clàssic. Si voleu, us puc enviar el treballque fem al centre.En els treballs de recerca, intento presentar-los a qualsevol tipus de certamen, e.g.: "PremisHèracles". I, sobretot, molt d'entusiasme a l'horad'impartir les assignatures de clàssiques.”

“Jo em concentro molt en fer variacions de continguts i metodologia dins la mateixa classe i estendre la influència clàssica a totes les àrees. Comentaris de text, quadres mitològics, ciència i filosofia grega i romana... Els agrada molt el contacte material amb el món antic; tallersd´escriptura antiga: fem tabulae cerae, escrivimamb calamus en paper pergamí, fabriquem papirs i interpretem textos paleogràfics que per se ja sónatractius, com el tapís de la creació de Girona, presentant-lo en el pòster a color corresponent.”



Donar visibilitat a les

activitats realitzades

des de l’àrea de

clàssiques i treballar

amb incentius per a

l’alumnat

“És molt adequat fer 3r i 4t per tal de trencarprejudicis contra les clàssiques. A més, feractivitats que relacionin les clàssiques amb coses engrescadores, com ara concursos (o viatges o intercanvis, etc.).”

“Procuro que els alumnes de batxillerat estiguinen contacte amb els de l'ESO i els expliquin que, tot i que el grec i el llatí no són matèries fàcils, elsagradaran molt. En aquest institut les clàssiquestenen fama de dures però agraïdes i boniques.”

“En el meu cas, una de les coses que a nivell de centre té un cert pes (extraoficialment) és el fetque els alumnes treballen molt l'etimologia i la mitologia i això deixa un pes cultural que de vegades m'han comentat molt favorablementaltres companys.”



Fomentar l’entesa amb els

equips directius i els companys

i companyes docents



Fer la feina amb

coherència,

dedicació i

entusiasme.

“Les assignatures de cultura clàssica són clau per a una descoberta dels alumnes sobre el món clàssic i per a un futur alumne del llatí de 4t i de batxillerat. Als alumnes se'ls ha de despertar aquesta curiositatper la descoberta del món clàssic i presentar-ho comuna assignatura enriquidora en tots els aspectes. Evidentment, per a obtenir unes assignaturesobertes a tots els àmbits i interrelacionades ambaltres matèries es necessita un professoratcompetent, dinàmic i amb empenta per a no defallir i captar l’atenció dels alumnes.”

“Si tu t'estimes el que fas, ets una persona responsable, coherent, dónes exemple i et poses en la pell de qui ha de rebre el teu missatge, aquesta és una fórmula màgica que funciona a llargtermini.”

“Cal estar a l’aguait i intentar fer assequibles i dinàmiques les nostres matèries, la qual cosa no vol dir regalar notes.”

“Fer-te sentir, fer activitats que impliquin altresdepartaments... no és fàcil, però s'ha de fer.”



La situació del grec


Raons per les qualsel grec no s’imparteix


Situació

consolidada“No n’hi ha hagut mai o bé fa molts anys que no se’n fa.”



Escàs nombre

d’alumnesEn centres d’una sola línia de batxillerat es prioritzen altres matèries no tan minoritàries.



Actitud de

l’alumnat

Manca de vocacions filològiques en l’alumnat.

Falten bons estudiants.

L’alumnat té poques ganes d’esforçar-se.



Reticències del

professorat

Orientació científica per part dels tutors de quart.

Incomprensió dels altres professors envers la utilitat del grec.



Actitud dels

equips directiusNepotisme d’equips directius que permeten reduccions horàries innecessàries i càrrecs fantasma.



Problemes

organitzatius

Errors en el disseny curricular i poc pes de les matèries optatives.

No hi ha professor de grec o aquest no pot cobrir totes les matèries de clàssiques si no vol acabar fent més hores.

Manca d’especialista.



Altres Poc valor social del grec.



Com s’ha pogut mantenir el grec


Estratègies

curriculars

Fer grec i llatí obligatòriament en l’itinerari d’humanitats.

Fer un batxillerat humanístic amb Grec I a 1r i Història de l’art a 2n deixant oberta la possibilitat de fer Grec II.

Ser alternativa a les matemàtiques.

Reduir-ho a un sol curs: o bé a primer o bé a segon. Això implica oferir-lo cada dos anys.

Ajuntar els alumnes de Grec I i Grec II en un mateix grup quan el nombre de matriculats no arriba al mínim establert i el centre opta per no impartir una de les dues matèries o cap de les dues.



Estratègies

no curriculars

Fer campanya a l’ESO: cultura clàssica, llatí, festes, guàrdies, blogs…

Adaptar horaris i oferta de matèries:Fer més hores, fins i tot catedràtics i docents amb

càrrec.Deixar de fer (i passar a altres departaments) o

deixar d’oferir cultura clàssica a l’ESO.

Comptar amb el suport dels equips directius:Voluntat per conservar la matèria.Acceptar grups reduïts.

Moure l’alumnat i els pares per exigir a les direccions dels centres la possibilitat de matricular-se de grec.



Altres Bons resultats en les proves de selectivitat.



Propostes


Canvis en

el currículum

Crear alguna matèria tipificada de clàssiques al batxillerat, ja que si no és tipificada no s'imparteix.

Fer grec modern en comptes de grec clàssic.

Fer només continguts culturals i literaris, sense llengua.



Plantilles

Comptar amb més d’un professor de clàssiques per poder oferir-ho tot.

Professorat itinerant en diferents centres.

Fer totes les hores, 19 enguany, 21 el curs vinent, sense reduccions per càrrec o majors de 55 anys.



Concentració en

alguns centres

Possibilitat d'oferir el grec només en alguns centres i que els alumnes triïn el centre on volen cursar el batxillerat en funció de l'oferta de matèries que facin.



Innovació Actualització didàctica, renovació pedagògica, ús de noves tecnologies, nous materials (diccionari grec-català)…



Exigència

Disjuntiva entre mantenir el nivell o bé abaixar-lo:

-alguns professors creuen que la solució rau en fer la matèria atractiva als alumnes aprovant a tothom.

-altres creuen que això és el que mata el grec i que cal mantenir la qualitat i el nivell.



Paper dels equips

directius i dels

claustres

Captar la benevolència dels equips directius i de la inspecció.

Conscienciar els companys que el grec és útil i que perviu arreu.



http://pagines.uab.cat/iceclassiques/

[email protected]

Moltes gràcies!

equip de clàssiques de l'ice de la uab (iv jornades de didàctica de les llengües...

Education